Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Apart!
Fins demà!
Fins demà!
Des de biblioteques!
Des d'escoles!
Des de biblioteques!
Des d'escoles!
Llavors,
sí que hi ha una espècie subcultura
que està enclaustrada
dins del que es considera educatiu
que jo crec que és un error
perquè per mi la cultura no és educativa
precisament,
precisament la cultura és transgressió
sobretot,
és fer-nos créixer com a persones
en tots els sentits.
Llavors,
sí que es fan productes
capaços d'entendre tot al seu nivell
igual que nosaltres, cadascú al seu nivell
i treure les seves pròpies experiències
però el que sí que hi ha és un
com una manca de consideració
dels adults cap als nens
quan van a espais culturals compartits
o que es consideren que no són compartits
perquè els nens allà no hi pinten res
llavors aquí amb una exposició
amb un concert, amb una obra de teatre
etcètera
vull dir, si hi ha nens per allà com que fan soroll
belluguen, pregunten més del conte
emprenya una mica
no estem massa acostumats
no ens atreviríem a anar segons quins espais
no ho veuríem normal
anar segons quins espais amb els nens
per exemple, jo què sé, amb una exposició
amb un concert, amb algunes coses així
no es veu tan normal
però jo crec que som molt tolerants
amb el soroll que fan els altres adults
llavors no ens importa
i en canvi un nen té un atac de tos en un concert
i tothom es gira a mirar-lo malament
i a la fi són nens, és a dir, que els hi pot passar
estàs sopant en un lloc i hi ha una taula d'adults
que estan cridant i allà com a bojos
i ningú diu res
i en canvi hi ha una taula
hi ha un nen que té una marranada en un moment
i tothom es gira a mirar-te malament
vull dir que estic completament d'acord
amb el que deia l'Alba
el que passa és que hi ha poca tolerància
de nosaltres com a adults
cap als nens
i llavors aquí és on hi ha aquest enfrontament
i això que deies Alba
perdona Rosa
això que deies Alba de la cultura
ho posaves en contrapunt amb l'educació
no deies que la cultura no és pas educativa
sona una mica paradògic
és a dir, és com una paradoxa
sempre estem parlant allò d'educar en la cultura
la cultura educativa
i ara, vaja, m'agradaria que ho expliquessis una mica millor
a veure, això ve una mica també d'una altra
diguéssim, jo ara parlo com a caliler
com a empresa
però després formo part d'una associació
que es diu l'Alzina del Mussol
que treballem per l'educació en família
jo tinc un fill de sis anys
bueno, farà sis anys ara
que no està escolaritzat
que està educat en família
i estem en un projecte
on ens ajuntem diverses famílies
per buscar altres formes d'educació
per dir-ho d'alguna manera
més que reacompanyem els nostres fills
en el seu procés de descoberta del món
llavors
des d'aquest punt de vista
per mi la cultura és viure
és vida
és vida en comunitat
això és cultura
i pot tenir expressions superdiferents
i no hi ha una cultura bona
i una cultura dolenta
no hi ha una cosa que sigui correcta
i una que sigui incorrecta
políticament correcta
llavors
normalment es fa servir la cultura
com a manera d'educar els nens
perquè els hem d'ensenyar
què és el que està bé
i què és el que està malament
jo crec que els nens
ens superen en capacitats
i són capaços
de saber
què és el que
amb ells
els fa sentir bé
o els fa sentir malament
llavors en aquest sentit
sí que la cultura dirigida
peca d'això
de ser paternalista
en aquest sentit
perquè per exemple
jo el que potser
observo és que
a vegades
crec que
la cultura de vegades
es fa molt una excepció
dintre de l'escola
mateixa
per exemple
tradicionalment
i evidentment
com que es considera
una excepció
d'alguna manera
al final
és el que potser
és més fàcil
de prescindir-ne
quan són els moments
de...
sembla que sigui una cosa
com...
una mica de...
llavors esclar
potser diríeu
que...
no sé si estaríeu d'acord
que potser la gestió cultural
pot fer en aquest sentit
alguna cosa
per l'escola
què pot fer
la gestió cultural
diríem
per introduir-se
dintre de l'escola
què pot aportar
tant la gestió cultural
professionalitzada
com la que poden fer
una associació
de pares i mares
no?
els dos vessants
suposo que són necessaris
què en penseu?
nosaltres
com a tacletes
el que intentem
és una mica
ella
des de l'alzena del Mussol
són com el nostre referent
i així
ho tenen molt treballat
tot
nosaltres el que intentem
és aquí
en un entorn més urbà
fer aquesta cosa
que deia ella
de compartir aquest procés
d'aprenentatge
amb els nostres nens
i de compartir cultura
i tot això
dintre de l'escola
intentem fer
alguna cosa
des d'implicar-nos
en el funcionament
de com han de menjar
a després
plantejar activitats
extraescolars
però que no siguin
només
per als infants
sinó fer extraescolars
en família
per exemple
anar a patinar
que és una cosa
que dius
el nen que faci patinatge
és una activitat
que pot ser molt divertida
per fer
tu i ell
a més et posa en un nivell
que normalment
el nen
aprèn molt més ràpid
que tu
tu ets molt més petosa
llavors ell
s'inverteixen una mica
com amb tantes altres coses
i jo crec que
hi hauria d'haver-hi
més participació
vull dir que
realment
la cultura
hauria d'estar present
en tots els àmbits
de l'escola
vull dir
perquè és la manera
és el que deia ella
de transformar
de fer-nos créixer
i
i d'aprendre
i de
de devenir
ciutadans crítics
llavors quan siguem grans
vull dir que
i has dit una cosa
que a mi em sembla fonamental
que és això de patinar
en família
que és la implicació
de la família
estem acostumats
que els nens
es portem a fer
extraescolars
més culturals
o menys culturals
però en el fons
no deixa de ser
un pàrquing de crius
mentre nosaltres estem
trencant-nos les banyes
treballant
què tal si baixem
una mica el ritme
ara la crisi
ens ajuda
per força
a baixar el ritme
jo crec que hi ha
moltes famílies
que
desgraciadament
a causa de la crisi
han pogut recuperar
l'estar una mica
amb els seus fills
perquè hem baixat
una mica el ritme
perquè al final
estem treballant tant
per guanyar diners
i després aquells diners
no tenim temps
per gastar-nos
perquè estem sempre treballant
replantegem-nos
una mica les coses
fem extraescolars
amb els nostres fills
o sigui
no col·loquem
els nostres fills
a les extraescolars
sinó que
fem extraescolars
de manera conjunta
si nosaltres també
tenim oferta
que planteja
aquest tipus de coses
però per exemple
des de l'oferta
que es fa
a nivell
institucional
per dir-ho
costa més
fer plantejar
per exemple
les sessions de comptes
les sessions de comptes
sí que hi van
les mames
amb els nens
normalment
costa que hi vagin nens
a partir d'unes certes edats
llavors veus
moltes mames
en carritos
i són crios molt petits
tot i que s'ha programat
per exemple
nosaltres programem
sessions de comptes
amb indicacions
més o menys d'edats
perquè així permet
arribar a nanos més grans
però ens costa
moltíssim
arribar als nanos més grans
perquè vagin a la biblioteca
és una feina
que has de fer
amb aquella biblioteca
durant molts anys
llavors al final
sí que ho aconsegueixes
però si no
sembla que sigui només
el tema amb els més peques
és el que comentàvem
abans d'entrar
justament
que hi ha com un trencament
a partir dels 6 anys
el nen
o sigui
fins als 6 anys
sí que els pares
acompanyen molt
tot aquest procés
amb el nen
i veus moltes famílies
que fan moltes activitats
conjuntament
i és a partir dels 6 anys
que el nen ja comença
a la que veuen
que és una mica més independent
el col·loco i ja està
el nen ja et fa judo
ja et fa no sé què
ja tens totes les tardes
vull dir
està de 9 a 5 de la tarda
a l'escola
de 5 a 7
fent mil activitats
i llavors realment
el temps per compartir
és tan poquet
que per això una mica
li hem de donar la volta
la seva jornada laboral
és més gran que la nostra
és molt més gran que la nostra
jo sempre ho dic
i per què creieu
que els nens
deixen d'interessar-se
per aquesta part de la cultura
quan es fan més grans
com deia
és que no són els nens
que deixen d'interessar-se
són els pares
que deixem
que deixen d'acompanyar
en tot això
llavors costa més
és interessant aquesta visió
perquè a vegades
els fem la culpa
els nens
no deixen d'interessar-se
per llegir
per les arts
i estan més pendents
de la televisió
vaja
és una altra cosa
i potser són més els pares
en aquest cas
potser amb el tema
de la lectura
que és un tema
que sí que jo porto
més anys treballant
de manera específica
amb el tema de lectura
hi ha com unes etapes crítiques
una podria ser
als 7, 6, 7, 8 anys
que és quan comencen
a llegir ells mateixos
i la mecànica lectora
no acompanya
la seva necessitat
d'històries
que escolten
o que llegeixen
perquè els costa més llegir
que no pas
el que ells voldrien escoltar
llavors aquí
hi ha una petita crisi
llavors aquí els pares
hem d'acompanyar
i els mestres també
vull dir els adults
que estem al voltant
hem d'acompanyar
aquesta lectura
potser mantenint
la lectura en veu alta
als nostres fills
perquè ells poden gaudir
d'aquella història
després ells mica en mica
ja aniran llegint
poquet a poquet
que els costa més
i que es fa més avorrit
perquè la mecànica
de dexifrar els signes
fa que et perdis
a vegades
el fil del que estàs llegint
llavors acompanyem
aquest moment difícil
de la mecànica lectora
i després més endavant
torna a haver-hi
una altra
cap a l'adolescència
la preadolescència
torna a haver-hi
un altre moment crític
que també és un bon moment
per deixar-los que
assaltin
la biblioteca dels adults
vull dir
permetem
parlem de llibres
prohibits
o d'aquest tipus de coses
que a ells
els pugui cridar
una mica l'atenció
és acompanyar
aquests moments
i faran que no siguin
tan
tan desèrtics
i els projectes
que ara teniu en marxa
ens podeu explicar
una miqueta
què és el que esteu preparant
ara
o si ja teniu en marxa
alguna cosa
per exemple
des de tecletes
nosaltres des de tecletes
ara estem a punt
de canviar
de local
agafarem un local
una mica més
més que res
d'espai
és més o menys igual
el que passa
que és més lluminós
per poder-hi fer
més activitats
ens ha quedat
petit
ens ha quedat
una mica petit
i era una mica
fosc
una mica humit
que va respondre
molt bé
en el moment
en què
el vam agafar
però ara ja sí
que vèiem
que potser necessitàvem
un lloc
sobretot que tingués
més llum natural
vivim en una ciutat
amb una llum preciosa
i tancar-nos
en un lloc
una mica
una mica incoherent
amb la nostra manera
de funcionar
que precisament
la sort que tenim
és que fem
moltes activitats
també després del carrer
i aprofitem
amb aquest clima
que tenim aquí
pràcticament
estes vuit mesos
que pots estar
fent activitats
fora del local
però ara ens enfrontem
amb això
i llavors
com que havíem detectat
que la Tecletes
la vam crear
unes mares
quan els nostres nens
tenien dos anyets
o així
entre que ho vam fundar
i tot
i aquests nens
ara es fan grans
i vèiem que
potser ja no gaudien tant
de les activitats
que fèiem dintre de l'espai
o de les activitats
que fèiem conjuntament
i llavors hem decidit
treballar-ho més
per fer tot aquest
acompanyament
i començarem
unes classes
d'expressió
teatral
i corporal
amb el Joan Rioner
de Genovesa
de Narratives Teatrals
el vam tindre aquí
precisament
al Cruïlles
també hi va ser
molt bé
doncs ell ja va col·laborar
amb nosaltres
al Festival Minipop
i el anem seguint
per tot arreu
i ell té una manera
de treballar
que ens agrada molt
que té molt en compte
tota aquesta sensibilitat
aquesta
la màgia
aquesta dels objectes
i de la poesia visual
una mica
de tot
i llavors
ens vam estar parlant
i ell
li va agradar molt
la idea
i començarem
a treballar amb ell
amb nens
a partir de 5 anyets
i llavors
també
començarem
a fer anglès
però anglès
a través
de les emocions
treballar les emocions
en una altra llengua
perquè sigui
d'una manera
de les emocions
els olors
els sentiments
d'una manera
l'hem dit
sensory english
que és amb una noia
que a més
és filòloga
anglesa
però també
és especialitzada
en mètode
Montessori
vull dir
que té una manera
de treballar
també
que lliga
amb aquest treball
que hem estat fent
amb els nens
seguirem
amb l'espai
tecletes
de trobada
pels pares i mares
de 0-3 anys
que és un espai
més que res
de compartir
anem allà
i un dia
una compra una coca
i berenem
i estan xerrant
així
mentre els nens
juguen
i llavors
els dilluns
crec que l'hem enfocat més
a nens
a famílies
amb nens
que ja tenen
més de 3 anys
i és com allò
que abans feies molt
i que ara no es fa tant
de dir
que convidaves els nens
els amiguets
a jugar a casa
doncs ara és com
tenim el local
per convidar
perquè vinguin tots
i juguem tots junts
grans i nens
i estiguem allà
compartint una estona
vull dir que no hi ha
ni res dirigit
és simplement
aquella cosa
de quan jo era petita
que deies
que pot venir avui
i l'altre
i t'ajuntaves
4 o 5
i és una mica
aquesta idea
jo crec que des de Tecletes
heu fet una cosa
important i interessant
que és ensenyar a la ciutat
que els pares
poden anar
a diversos llocs
amb els fills
com el que parlàvem abans
com és el cas
del minipop
ensenyar-nos que
hi ha un concert
on pots portar
el fill
però per què no
portar-lo també
a d'altres llocs
suposo que és això
el que persegueu
amb els concerts
és que bàsicament
era una de les coses
en què vèiem
que a partir
que tens fills
ja no deixaves
de poder anar
tu deixaves de poder anar
com a adult
i els nens ja ni ho veien
i era absurd
perquè a casa
sí que escolten
la mateixa música que tu
i canten
les mateixes cançons
pot ser per l'horari
que els concerts
solen ser més tard
llavors vam estar mirant
i vam dir
és que l'única cosa
que fa que no puguin venir
és l'horari
i llavors potser adaptar
sí al so
que no sigui un so
molt agressiu
per les seves oïdes
i a partir d'aquí
vam començar
a treballar
aquesta idea
i ha tingut
bastant de resposta
de la gent
perquè clar
tots ens agrada
anar de concert
i ells evidentment
és això
nosaltres tampoc
fem els concerts
pretenent que ells
estiguin a primera fila
aplaudint
cada final de cançó
vull dir
fan com nosaltres
si els agrada una cosa
es paran un moment
si no se'n van a córrer
si no tornen
ho gaudeixen de la seva manera
suposo
ho gaudeixen de la seva manera
com fas tu
que te'n vas a la barra
i ara te'n trobes
a no sé qui
estàs xerrant
i tornes i balles
i bueno
una mica això
i en el cas de Calilé
Alba
explica'ns una mica
el que tens en marxa
a veure
Calilé
no s'adreça
tant a públic final
com pot ser tacletes
ja que nosaltres
sempre vehiculem
a través de biblioteques
o centres cívics
o empreses
llavors en principi
ara estem treballant
principalment en biblioteques
el que passa
que treballem fora de Tarragona
o sigui
treballem a nivell de tot Catalunya
i tenim projectes
doncs de
aviam
com de treball
a llarg termini
programes biblioteca escola
val
on es programen
una sèrie de visites
de l'escola visita a la biblioteca
o la biblioteca visita a l'escola
per fomentar una mica
el tema
que és l'ús
de la biblioteca pública
no la biblioteca escolar
sinó la biblioteca pública
llavors en aquest sentit
tenim
diversos programes
oberts
després també hi ha
activitats
programàtiques
al llarg de tot l'any
amb biblioteca
sobretot
que es fan sessions de comptes
es fan tallers
es fan formacions
etc
això seria
diguéssim
més o menys
és de Calilé
que això
més o menys
és la línia
que hem anat seguint sempre
tant per mestres
com per altres professionals
del sector
com pels mateixos nanos
vull dir
es fan activitats també familiars
i llavors a banda
des de l'Alzina del Mussol
l'activitat que fem
no es fa a Tarragona Ciutat
perquè nosaltres
l'associació
la seu és a Nulles
llavors la majoria d'activitats
les fem des d'allà
llavors
tenim més o menys
programat
ara és que estem preparant
estem acabant de tancar
una mica la programació
després van sorgint coses
al llarg de l'any
en funció de com veiem
com vosaltres
quan hi ha una cosa
que t'interessa
doncs la programes
i envies a tota la gent
que tens a la llista de distribució
els envies
ei
us oferim això
com a activitat permanent
nosaltres tenim
el que seria l'escoleta
que tenim nens
més o menys
des dels 4
fins als 8
i ara
començaran
alguns nens
de 2 anys
o sigui
seria com una
nosaltres de fet
també vam començar
amb 2 anys
i ara
ens han anat creixent
els nens
igual que vosaltres
i ara estem incorporant
gent nova
que comencen
amb nanos més petits
o germanets
dels que ja són més grans
que també venen
i si estem interessats
en l'educació en família
en aquest projecte
què hem de fer?
que ens podem posar
en contacte amb vosaltres?
sí
ens podeu trucar
per telèfon
no sé si
tinc que donar el telèfon
com tu vulguis
jo us pot deixar
el meu mòbil
em podeu trucar
i podeu preguntar
636
912451
tinc problemes de cobertura
perquè
aprofito per dir
que a la romana
no hi ha cobertura
de mòbil
és un problema terrible
però bueno
de tant en tant
surto a la carretera
i llavors
m'apareixen
totes les trucades
però bueno
qualsevol persona
que vulgui saber
alguna cosa
sobre aquest tipus
de plantejament
ni que sigui
per portar els nens
o no
vull dir
qualsevol tipus
d'informació
que em truqui
i estaré encantada
d'explicar
llavors
des de l'Alzina
que tenim
el que seria
el Sorral
que és l'Escoleta
que en principi
funcionarà
espera't
a veure
que estem acabant
dimarts
dimecres
i divendres
ens trobarem
de 10 a 2
per fer
el que seria
l'ambient d'Escoleta
per dir-ho d'alguna manera
llavors
després a banda
allà mateix
a l'aula de Natura
a les Esplanes
que és on ens trobem
els dissabtes
hi ha un taller
d'expressió
que segueix
la línia
d'Arnos Stern
que en principi
s'anarà intercalant
un dissabte
farem pintura
i un altre dissabte
farem argila
llavors a banda
hi ha un altre taller
que també segueix
aquesta mateixa línia
que fins ara
l'estàvem fent a Reus
i ara estem mirant
a veure on el podem ubicar
per aquesta zona
més a prop
que és un taller
d'expressió
de moviment
de dansa
o de moviment
i estem pendents
a veure si tenim
un grup
per aquesta zona
per poder-lo portar
a més necessitem
una sala una mica gran
i estem pendents
una mica d'això
i llavors a banda
sempre van sorgint
formacions
al voltant
de
diguéssim
de diversos
apropaments
educatius
per dir-ho d'alguna manera
en quant a com els pares
podem treballar
amb els nens
amb diferents materials
o amb diferents perspectives
maturògiques
està molt bé
això es va avisant
a mesura que es van formar
molt bé
ara al juny
vam fer dos cursos
que el vam repetir
de metodologia
Montessori
que va estar a la Mar de Vell
llavors arrel d'això
és possible
que sorgeixi
alguna cosa més
per anar aprofundint
en aquest tipus
de plantejament
jo trobo que
ja va creixent
també l'interès
de les famílies
a veure alternatives
també
d'escola
d'educació
més que res
que jo crec
que aquest tipus
de plantejaments
així
van passant
d'una cosa
molt minoritària
molt
ai vols dir
que faran
quina por
no sé què
llavors
quan ho vas explicant
jo crec que
la cosa és explicar-ho
la gent veuen
que és el més normal
del món
i que bueno
que surt de dins
i que és natural
i a Tarragona
la situació de Tarragona
pel que fa
a les programacions
culturals
pels infants
per l'oferta
que hi ha
per als infants
com ho veieu
perquè
jo el que veig
per exemple
permeten Miguel
que és que
quan hi ha una oferta
per infants
és somple
vull dir
és una cosa
i clar
d'alguna manera
hi ha una necessitat
no sé
què penseu
vosaltres
com veieu
això
el tema
de programacions
hi ha prou oferta
o s'hauria d'insistir més
saps què passa
això que deies
s'omple
perquè
perquè la gent busca
programació infantil
i no van més allà
exacte
això ho diria
després
a les altres
no hi ha infants
si tu vas més allà
sí que hi ha bastantes coses
a fer
el que passa
que a vegades
ens costa
vull dir
que jo vaig com a boja
buscant flyer aquí
ara m'agafo això
ara miro el meu punto
i després sempre arribo tant
a tot arreu
perquè no m'he organitzat
i no acabes anant allò
perquè anem amb nens
ja passa això
perquè passa sovint
però que realment
sí que hi ha
el que passa
que molta gent
mira i diu
a veure
activitat familiar infantil
se l'apunten
i aquell dia
clar
mitja Tarragona
està allà
i es queda
mitja Tarragona fora
classificar
compartimentar
i has d'anar una mica
més obert
i llavors veure
que hi ha
mil coses
que pots fer
amb els nens
vull dir
perquè d'exposicions
exacte
les exposicions
hi pots anar-hi
i si el nen
aguanta 20 minuts
com ja no ho posa
que és per nens
m'imagino
que com ja no posa
que és una activitat
dirigida als infants
la gent ja no s'hi fica
i ja no té tanta tirada
exacte
ja no
doncs és una cosa
que caldrà
caldrà millorar
no Rosa?
la mentalitat
potser de tot
és el tema personal
de cadascú
és veritat
és atrevir-se
i em sembla que
normalment acabem
aquest espai
Cruïlles
amb una recomanació
sí
acabem amb una recomanació
d'un blog
com cada setmana
i aquesta setmana
és el blog
del Josep Maria Soler
que és un membre
de Crono Studios
i li agrada molt
fer fotografia
i viu davant de la catedral
tot just
i diu
doncs per si visca
davant de la catedral
per què no fer-li una foto
cada dia
i és un blog
que es diu
catedrage
es diu catedrage
diríem
blogspot.com.es
trobareu fàcilment
i allí
doncs cada dia
va penjant una foto
de la catedral
i realment
és curiós
perquè doncs
n'hi ha algunes
que són espectaculars
doncs
estarem pendents
de catedragi.blogspot.com.es
aquesta web
on doncs
el Josep Maria Soler
hi pensa aquestes fotografies
doncs
Rosa, Alba, Núria
moltíssimes gràcies
ens quedem amb aquesta idea
que cal canviar una mica
la mentalitat
i anar portant
els infants
als nens
doncs
a la majoria
de llocs possibles
i potenciar
aquesta cultura
no tan sols
dirigida
amb activitats dirigides
per als infants
i tant
molt bé
doncs
Rosa
ens retrobem la setmana vinent
perfecte
i Alba Ballonrat
i Núria Serrano
gràcies per venir
gràcies a tots
fins a propera
gràcies