Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Comencem una nova edició de l'última mitja hora,
edició avui número 55.
Déu n'hi do, eh?
5 i 5, eh?
5 i 5, 10.
Avui cap i cua, avui.
Escolta'm, et puc fer una pregunta?
Ai tant.
En sinceritat, eh?
Endavant.
Per què entres a l'estudi amb gorro, amb guants embofan?
Perquè fa molt de fred.
Tinc com una mica de fred.
Home, vols dir que fa tant de fred al carrer, eh?
Sí, sí, sí, és que fa fred.
Com diuen al meu poble, fa un fred que fa caure mullçons rostits,
que mai hi entens què vol dir.
Això diuen al meu poble.
I escolta'm, però és que aquí dins fa com a calor i tot.
Jo tinc una mica...
De fet, fins que tot obriria la finestra, més que et dic.
Ara em fas en obrir la finestra? Espera, espera un moment, aviam.
A veure, obre una mica la finestra.
Mira, mira, mira, mira el carrer.
Mira el carrer si fa fred.
Mira si fa fred el carrer.
Què et sembla?
Això és el ben siberià aquest que entra.
La siberiana 2012 aquesta del Twitter, eh?
Doncs sí, doncs sí que fa una mica de fred.
Tanca, tanca, tanca.
Tanca, Miquel, que encara ens acostivarem
i no podrem fer l'última mitja hora d'avui.
Déu-n'hi-do.
Per tant, tanquem la finestra.
Ep, aquí algú s'ha enganxat, espera.
S'ha fet mal, aquest noi?
Què ha passat aquí?
No ho sé, algú s'ha enganxat el dit.
Bé.
Joa Maria Bertran pot entrar a arreglar la finestra
perquè entre que li falta 3 en 1 d'aquest al principi
i ara aquesta persona, gràcies.
Ah, mira, mira, ja està.
Molt bé, Joa Maria, molt bé.
Gràcies, gràcies.
Ell, com sempre, cantant cançonetes i tal, està bé.
I amb aquest aire...
Això era un 3 en 1 o era una ampolla d'aquest aixecomprimit?
Crec que era 3 en 1, eh?
Molt bé, molt bé.
Bé, dit això, que avui fa molt de fred.
Sí, fa fred.
Tot i el fred, farem l'última mitja hora.
Endavant.
Vinga.
L'última mitja hora.
Pep, per dir-la i Miguel Montzal.
I començarem amb un tall d'informatius
perquè entenem que hi ha vegades
que les nostres companyes d'informatius
porten pressa per fer els titulars.
Però escolteu, no cal que us trepitgeu l'un a l'altre
quan feu els titulars.
Primer els titulars al dia.
100 tones de sal per fer front a les nevades.
La Diputació, la Diputació, la Diputació
disposa d'aquesta quantitat
i de 15 lleveneus per actuar
si queden afectades les carretires de la demarcació.
No, no anem bé avui, eh?
No, no, de veritat que no anem bé.
Home, però està bé.
Ho vèiem fer a duo.
A més, sona com a cantat.
A veure, un, dos, tres.
La Diputació.
Sona com a cantat, és veritat.
Ja hi buscarem una cançoneta un dia.
Ja ho farem.
I era la primera, la una, la una i mitja del migdia, eh?
Sí.
Gairebé ja hora de dinar, ja tens gana.
Com ara.
Com ara, eh?
Gairebé ara.
i a la nostra companya, Tera Ortega,
se vi escapa aquest desitge d'antena.
Que es pot des del RAC.
Bon dia.
Fles, que tinc gana.
Fles, que tinc gana.
Fles, que tinc gana.
Ah, ah, ah.
Brillo.
Abans de marxar, repassem en titulars
a les notícies que hem destacat avui a l'informatiu.
Hem començat parlant d'això.
Va a la porta A.
Sí, de veritat.
És que tenia gana.
Tenia gana.
Per aquí no m'hagin entès.
Per favor, que tenim gana.
Tenim gana.
Tenim gana.
Tenim gana.
El problema és que això,
aquest tall que hem de sentir,
va portar conseqüències
durant bona part de l'informatiu.
I si no, escolta, això.
Passem en titulars a les notícies
que hem destacat avui a l'informatiu.
Hem començat parlant d'això.
L'Ajuntament cessarà el síndic
si no renuncia a la resta de càrrecs.
Un informe jurídic municipal
confirma l'ESA incompatibilitats.
Francesc Ferrer vol seguir com a síndic
i diu que té la consciència molt tranquil·la.
Tarragona tanca el 2011 amb 90.000 desocupats.
L'enquesta de Població de Barcelona
l'adonament fins a provar els pressupostos.
Doncs anaven rient al llarg de l'informatiu.
L'ESA incompatibilitats.
Però, de fet, ho estaven mantent...
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Encara van aguantar estoicament, eh?
Sí, sí, és veritat.
De gana, escoltem com lliga els temes
la Núria Cartenyà,
que això de lliga temes m'agrada molt.
I fins i tot invocarà els tècnics
per fer-s'ho venir bé
i fer-ne un embocall bonic.
Escolteu.
Passem 10 minuts de les 11.
Francesc Lledó del Quim i Quima, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
És el nostre restaurador particular.
Mira si la teva secció arriba al cor
que el nostre company, el tècnic, el Lluís Coma...
Hola.
S'està esmorzant.
T'ha vist entrar i dir, vostres, m'ha agafat gana.
El Francesc té això, eh?
Com tot bon restaurador, fa venir gana.
I ganes de cuinar.
Dona, sí, ho intentem, ho intentem.
Tot el que es fa amb carinyo, jo crec que es transmet.
Arriba més, clar.
Ai, ai, ai.
Doncs sí, sí, sí.
Tot el que es fa amb carinyo es transmet, és veritat.
I la gana, també.
I tant, el Lluís tenia gana.
Mira, ara també...
Què devia estar esmorzant?
El Joan Maria està menjant la sopa
que va preparar el Francesc i jo de l'altre dia.
Ha portat un termo.
Sí.
Molt bé.
Cuida-ho, no li posis tres en uno el termo aquest de la sopa, eh?
No, que si no tindrà un gust estrany, eh?
Vinga, seguim amb més coses.
Vinga, canviem de sintonia.
I ara és moment de repassar els millors talls del partit
de la setmana passada,
que l'Anàstic jugava contra l'Almeria.
I Almeria, David Bisbal,
són noms que et venen al cap, eh?
Tomatito.
I enmig de tot fregat, el Miquel González.
Miquel, com o no?
Jo sempre estic al mig de tot.
I si no, escolteu.
Ha coincidit, eh?
Ha coincidit que sortia a l'Almeria
i sonava David Bisbal.
Et té de dir que poc original, eh?
No, però Tomatito és l'aportació.
Ah, val, val.
Perquè ja quan vam anar a l'Almeria,
com que no fa tant,
ens en recordem,
perquè va ser el partit que es va endarrarir
i que no vam jugar la primera jornada,
i ja va sonar silencio, crec, no?
Sí, sí.
Val.
Però ja t'ho dic,
l'aportació d'ara,
la novetat és Tomatito.
Jo em trucaria a Miguel González,
que et faria alguna aportació musical
interessant d'Almeria,
que l'altre dia ens va deleitar
i algunes va quedar encara per posar,
però podríem millorar aquests registres, crec.
Bueno, esperem la pròxima temporada.
Clar, és que l'altre dia el Quim va...
Amb tota l'emoció, Matere,
posa la cançó de David Bisbal,
Tomatito, i vaja.
Li desbarata, eh?
Totalment, no anem bé, no?
I quina aportació podries afegir, Miquel?
No ho sé,
perquè la setmana passada
vam posar perles al Sempre Nàstic, eh?
Aquella secció dels dijous que no té nom, eh?
Sí, que no té nom, que no té nom.
Josep, sisplau,
em pots passar al comandament de la televisió?
Sí, home, però ara veus al comandament
que si estem fent el programa,
què n'has de fer ara?
Ja, però és que...
És que porta...
Mira, porta que faré una mica de zàping, sisplau.
I això?
És que aquí a l'estudi tenim una televisió
que és en la que els companys informatius
sovint estan pendents del que passa,
els companys del futbol també...
Les últimes hores, eh?
Seguint els partits...
Clar, i tornem a parlar de la Tere Ortega
perquè no pot estar pendent del partit,
de la porra, de la televisió,
Nou, pilot en l'àstic, Tere!
No sé si teniu ja imatges de televisió.
S'ha quedat glaçada.
S'ha quedat glaçada.
S'ha quedat gelada com al mateix temps.
No, no, no, perquè estava encara en joc
el partit de Santander del Sardinero,
però és que ens han arribat diverses informacions
contradictòries,
que si al final no es fa el partit,
que si hem de mirar-ho a través d'un altre canal...
Doncs escolta, abandono un moment els estudis
i vaig a veure si el puc sintonitzar, eh?
Fins ara.
Perfecte, vinga, Déu, Tere.
A llançament llar...
No sé, Tere, si...
Tens imatges per algun lloc, eh?
No, no, no.
Està amb el mandus, com l'imagines.
Està buscant, està buscant.
A veure, a llançament llar d'aquesta pilota,
la pilota...
Jordi, a veure, cada vegada que em crides
he d'abandonar el comandament dels estudis
per venir aquí.
Fem el joc de la porra abans que t'onguis a la taula.
Fem el joc de la porra, mira.
És que me l'imagino entrant i sortint de l'estudi...
Entrant i sortint, anant buscant el...
El comandament.
El comandament, bé, al final va poder sintonitzar, eh?
Més cosetes, som-hi.
I ara escoltem un tall del tothom
del passat dilluns al programa del Miquel.
Hi ha problemes tècnics, sobretot relacionats
amb el telèfon.
D'origen desconegut, podríem dir, místics, eh?
Fins i tot, que poden donar lloc
a situacions com aquesta.
O sigui, el tema és millorar l'accessibilitat
d'aquestes persones al sistema sanitari
i també millorar la igualtat, no?,
amb aquestes mesures.
Què és exactament el que podem llegir?
Què és exactament el que...
Sí?
Hola?
M'escuches, José Ángel?
Hola?
Hola.
Hola, hola.
No sé si tenim algun problema.
Sí, m'escoltes?
Sí, nosaltres...
Calli, calli, calli!
Que calli, calli!
Et sentim perfectament, José Ángel.
Et deia que és exactament el que podem llegir
amb el sistema Braille amb aquesta targeta.
O sigui, quina informació es dona
amb el sistema Braille amb aquesta targeta sanitària?
Bueno, eh...
Bé, al final us vau entendre.
Fixa't que quan la primera vegada que no m'entenc
canvio el castellà com si m'hagués d'entendre millor.
Parlar en castellà, no...
És allò la...
Vaja...
L'immersió lingüística.
Correcte, correcte.
Molts de vosaltres sabreu que ara fa un temps
CBT i ADT es van fusionar
per formar un equip de bàsquet professional a la ciutat.
Doncs sí.
Tarragona bàsquet, què?
L'Oli Salas, presidenta del CBT,
no ho té del tot clar.
Ho estem fent d'antrus, el Club Bàsquet Tarragona.
Simplement ha canviat el nom de l'equip, doncs?
Sí, ha canviat el nom...
Oficialment.
Oficialment ha canviat el nom de l'equip
per Tarragona 2007, Tarragona 2007,
Tarragona 2007...
No!
Bueno, ho trobo correcte.
L'Ajuntament, que és el nostre principal espònsor...
No, no, no, estic equivocada, ¿vale?
Doncs jo diria que és Tarragona 2017.
L'any dels Jocs del Mediterrani, eh?
Sí, sí, sí.
Ai, Miquel, eh?
Digues.
Que bé ens ho passem, eh?
I és que a última mitja hora, ja ho sabeu, eh?
Parlem d'informatius, del nàstic, dels tècnics, etcètera, etcètera, etcètera.
Tens raó, Josep, i qualsevol dia alguns pegarà, ens insultarà,
ens faran fora, etcètera, etcètera, etcètera.
Etcètera, etcètera.
Escolta, què passa amb tant, etcètera, etcètera, etcètera?
Li preguntem al Robert Hernández, precisament de l'ADT.
Per cert, anem comptant, vinga.
Vinga.
...del 2017, etcètera, etcètera, etcètera.
Un, fer-se més socis que no possiblement en el primer, etcètera, etcètera, etcètera.
Dos.
Podria ser el gimnàstic o podria ser el vòlei, etcètera, etcètera.
Tres.
No l'acabo d'entendre, senyor Hernández.
M'està dient, doncs, que l'ADT vol continuar amb la seva cantera,
amb la seva pedrera i amb el seu equip sènior no professional,
però que el que aposta és perquè la ciutat tingui un únic equip professional de bàsquet,
però a partir de la suma de tots els clubs implicats a la ciutat, és això?
Sí que m'has entès, veus com sí? Que m'has entès.
Doncs potser ho volia aclarir amb les seves pròpies paraules.
Sí que m'has entès, m'has entès perfectament.
La situació econòmica que se'ns dona actualment en convenis només amb l'Ajuntament, etcètera,
i...
Quatre.
...de subvencions, etcètera, etcètera, etcètera.
Sí.
Ningú s'esperava que aquesta crisi, no?, o que aquests problemes financers,
també unitats financeres com organismes públics, etcètera, etcètera.
Sis.
En aquest cas immobiliari, etcètera, etcètera.
Set.
També, amb diferents indrets, però també és veritat que a Tarragona els seus directius
són gent que ens hem buscat molt a la vida, que hem anat treballant, etcètera, etcètera, etcètera.
I avui?
Fent aquest tipus d'accions, no?, tant a Reus com a Valls, com a Torre d'Embarra,
com inclús fins al Vendrell, etcètera, etcètera.
Nou.
I ha reventat ja la màquina de comptar-nos, etcètera.
Ja no podia més, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera.
Déu-n'hi-do, i algun que ens hem d'hauríem deixar, eh?
Segur que ens ens va saltar, sí.
I sembla que la setmana passada alguna cosa vas fer,
perquè l'Enric Garriga, a mi que abans, anomenava
tot just començar la secció d'un quart de català d'aquest dimecres.
Algo vam fer, vam fer.
Ho escoltem i després ens ho expliques.
Vinga, va.
Aquesta dosi setmanal de llengua catalana que ens porta l'Enric Garriga,
un quart de català, des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ai, sí que costa això de dir Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Fes el favor de vocalitzar bé, que si no després acaba sortint el divendres
amb un tall de l'última mitjora.
Ah, això passa?
Sí, això passa sovint.
A mi em passa, perquè cada setmana em treuen alguna cosa.
A vegades em sampleixen i tot.
Hola, bon dia a tothom, tothom, tothom.
Es veu que caus bé, eh?
Es veu que caus simpàtic, tu, i diuen calla, tu, que com que ens cau bé...
Això de la dosi de català és perquè avui parlarem de metges o què?
Molt bé, Déu-n'hi-do.
Saps què passa?
Clar, la setmana passada, recordem que tu estaves en aquell lloc indeterminat
que vam escoltar un tall que ningú encara sap on eres,
que no hi hagi més pena que tal.
Doncs la setmana passada el que passava és que vam agafar tot un detall,
tot un...
Tot...
Detalls.
Tot detalls de l'Enric Garriga,
els vam samplejar, com ell diu, els vam passar per un ordinador
i vam crear el hip-hop de l'Enric Garriga.
Escoltem un tros, perquè després hi ha una cosa encara millor.
Dono, ho dic.
Ah, qui fallo.
Eh, ah,
ara, ai, ai, eh,
ah, qui fallo.
Eh, ah,
ara no em surt.
Pornuts i pagant el veure
que perd el cagalló.
Eh, ah,
Pornuts i pagant el veure
que perd el cagalló.
Ara no em surt.
Cagat i pixar.
Ah,
bé, doncs com que era una mica escatalògic,
ho deixarem aquí.
Però és que resulta que l'Enric Garriga ja és un expert
en el món del hip-hop en català.
Espera, espera, espera, espera.
Para la màquina, para la màquina.
Tu saps que ens podem posar en problemes per treure aquest tall, no?
Ets conscient.
Hem de ser conscients,
Josep Ardila,
que l'Enric Garriga
no ens ha donat l'autorització per treure aquest tall.
Però bé, això va sortir i mantén el seu moment.
Per tant,
a més va ser l'any 2009, eh,
composava i cantava un rap dedicat a la Yolanda García.
Sí, és veritat,
tot un MC català,
l'Enric Garriga.
Qualsevol dia el podem convidar a que vingui.
Doncs sí,
l'emplacem a que vingui un dia.
Vinga,
anem amb aquest
Ten Recordes i oli.
Escolta'm,
deixa't que digui una cosa,
Yolanda,
encara que m'hagis agafat per banda,
no et pensis que és la primera vegada
que ets explicar una història rapaixada.
Em vas desafiar a fer una secció
que fos rapaixant en alguna ocasió.
Aquesta és l'ocasió
i aquesta és la qüestió,
com quan feien preguntes i trucava l'oient
i aquell qui l'encertava s'enduia a un lloc potent
format pel merchandising que tenia el moment.
Quan la feia molt fàcil, no trucava a ningú.
Si el tema era difícil, l'encertava a tothom.
Donàvem punts de llibre, adhesius i samarretes,
motxilles i rellotges i centenars d'aquestes.
Te'n recordes?
Jo crec, Josep,
que podem anar despedint-nos jo a mi xora de fons
i amb això tornarem divendres vinent
si és que el dimecres l'Enric Garriga
no ens fa un...
De fet, el dimecres que ve l'Enric Garriga no hi serà.
Ah, d'acord.
Perquè allà us ho explicarem,
farem una espacial des de fora al carrer,
per tant, haurem d'esperar dues, dues setmanes.
Tenim 15 dies de marge.
A veure què passa.
Miquel, bona setmana.
Bona setmana, bon cap de setmana.
Molt de compte amb el fred i les temperatures.
Molt bé.
I a casa s'està molt bé.
Doncs fins al proper divendres.
Adeu.
Fins divendres.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.