M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa servir viure.
Vull parlar de parlar.
Aquí estem amb aquesta sintonia sempre tan alegre
que ens serveix per introduir l'espai al carrer en un dilluns com aquest,
encara de ple hivern i amb aquest fred intens,
malgrat el sol i els cals estapats.
Aquí estem disposats a parlar de temes socials.
Avui, sobretot, volem parlar de la lluita contra la pobresa
en aquest espai que fem cada dilluns
amb el suport i amb la col·laboració de la Fundació Casalamic.
Avui ens acompanya el director de la Fundació, Jordi Collador.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I, com és habitual cada dilluns, el cap de comunicació de la pròpia entitat,
el Xavi Saragossa.
Xavi, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui volem parlar precisament de la lluita contra la pobresa
perquè vosaltres també, des de la Fundació Casalamic,
tenint en compte que treballeu sobretot amb uns determinats col·lectius
de nens, adolescents i joves,
també la pobresa és una realitat, no?
Encara que potser no la tinguem tan vista
o no surti tan a la llum pública.
Sí, realment la pobresa infantil o la pobresa a Catalunya
és important.
A la nostra ciutat no se n'escapa.
i realment la situació ara mateix s'està recrubentant encara més.
Les dades de pobresa a nivell de Catalunya
parlant d'un de cada quatre infants i joves
viuen per sota el llim de la pobresa
i un de cada cinc catalans viu per sota el llim de la pobresa.
Són dades del 25 i el 20% que realment són importants.
És a dir, que el tant per cent encara és més superior
si acotem la franja d'edat.
Sí, sí, sí.
Els infants encara tenen més situació de pobresa que els adults.
realment la cara de la pobresa a Catalunya
té una cara d'infant, té una cara de dona
i té una cara de persona gran, normalment pensionista, sola.
Són les tres cares més representatives de la pobresa
a nivell de Catalunya
i és el que aquests dies també
amb l'acord de govern de dimecres passat
on el conseller creuria es planteja la lluita contra la pobresa
un paquet de mesures extraordinàries
on es replegaven, on feien tot un plantejament
de replegar i focalitzar aquesta lluita es planteja.
Vosaltres, com a fundació,
participeu en diferents òrgans a nivell de Catalunya
on hi ha un munt d'entitats socials.
D'això crec que s'anomena genèricament el tercer sector,
tot i que és una expressió que jo crec
que la immensa majoria de la població desconeix,
potser sí els periodistes i la gent que estem en aquest món,
però m'imagino que a nivell de tot Catalunya
teniu trobades, esteu parlant d'aquestes dinàmiques,
de si realment la crisi, aquesta situació de crisi que s'accentua
i que es perllonga en el temps encara incideix més en aquest tema
de la pobresa infantil.
Heu arribat a algunes conclusions?
Esteu debatent aquests temes?
Sí, nosaltres com a representant d'ECAS,
la fundació com a representant d'ECAS,
hem participat a una comissió que va generar
el propi Departament de l'Estat Social i Família
per la pobresa infantil.
Van ser seguites set trobades
en les quals intentem fer un marc compartit
de competències a nivell de generalitat
i a nivell d'entitats,
intentant discernir la realitat del carrer i de les institucions.
És a dir, moltes vegades fer projeccions
des d'alguns despatxos és complicat,
fer-les del carrer,
de vegades el dia a dia et menja
i et fa veure les coses de manera diferent.
Quan juntes aquestes dues visions et permet
poder tenir un diagnòstic clar,
que és el que hem fet fins a finals d'any
en aquesta comissió amb el Departament.
Una mica la situació actual,
el que estem veient és que s'està recrubentant,
que la crisi està afectant a la gent
que més dificultats té,
que això és evident,
que la situació d'atur està augmentant encara més
aquesta vulnerabilitat de molts infants
i el que vam plantejar una mica era intentar,
sobretot les entitats que demanàvem,
que coordinem tots aquests plans,
planillos i programes que apareixen
des de l'Estat, Generalitat,
l'Estat espanyol o ajuntaments,
amb clau d'intentar focalitzar
i endreçar els recursos.
Per una entitat com vosaltres,
que treballeu al peu de carrer,
podeu fer alguna cosa directament
per combatre aquest índex de pobresa?
I de fet ho feu?
Sí, nosaltres fem programes molt focalitzants
en aquest sentit,
o sigui, des del Centro Berg,
la Madre del Corder, la Fundació,
que és el projecte històricament
que hem anat fent,
ataquem directament a la situació
de pobresa a les famílies,
ja sigui, per exemple,
el tema dels baranars,
aquests baranars sopars contundents,
que fa dos anys vam recuperar,
després de molts anys d'haver-los de fer,
és segurament una de les coses que més fem,
tot l'assessorament a les famílies,
a nivell de recerca d'oportunitats,
ja sigui, de feina, de formació,
i tot això ho tractem directament.
De recursos de la xarxa directament,
de fer de pot, no?
La Fundació a vegades deriva
o explica quins recursos
poden beneficiar-se a les famílies.
Tot això va enfocat a donar aquest accés
a algunes oportunitats
i intentar minimar la situació de crisi
o de pobresa.
Històricament, o inclús
les beques d'accés,
amb Catalunya Caixa,
que fem ara ja fa dos anys,
cerquem que a les famílies
no els costi un duro
que els seus fills estudien
i així optar
que no hagin d'abandonar els estudis
per intentar cercar
en el mercat de treball una oportunitat.
És a dir, el teu fill,
aquest jove que ja té
una edat de treball,
jo t'asseguro
que no et costarà un duro
perquè no perdem
la formació d'aquests joves.
Això és incidència directa
amb el llindar de pobresa.
Aleshores, és evident
que per lluitar contra la pobresa,
que tothom té responsabilitats,
però clar, fins a quin punt
entitats com la vostra
pot fer coses,
fins a quin punt
les administracions públiques
haurien d'augmentar
la injecció de recursos
per combatre la pobresa,
i fins a quin punt
també el ciutadà anònim,
el ciutadà de carrer,
un darrere a l'altre sumat,
també pot,
ho ha de contribuir
a acabar amb aquest problema.
Jo crec que hi ha mesures
pal·liatives,
és a dir,
més en clau assistencial,
i hem pogut veure
com la ciutadania
té un paper capdalt
en aquest sentit.
Entitats com Càritas
o com Banc d'Aliments
han fet grans crides,
han trobat
una resposta espectacular.
L'última gran recapta
del Banc d'Aliments
va ser estupenda.
Hi ha mesures
que han de ser
proactives,
és a dir,
han d'anar a fer
que les persones
s'identifiquin.
Una de les grans dificultats
és que algú
s'identifiqui com a pobre.
Quan algú
viu una situació
de pobresa,
la normalitza
i no entén
que ell té
una situació
de pobresa real.
És a dir,
la pobresa sociològica,
estadística,
és diferent
de la concepció
de pobresa individual.
O sigui,
ser capaç
d'assumir
aquest rol
de pobresa,
d'entendre
que per la meva
situació econòmica,
laboral,
soc pobre,
però que tinc
oportunitats
per tirar endavant
aquestes
les parts més importants
que hem de fer
les entitats
que treballem més
arrelades al territori
o els mateixos
de primària
de serveis socials.
La suma
de la tasca
que fa
els serveis socials
de primària,
la suma
de la gent
que estem treballant
en primera línia
a la trinxera
del carrer
i la gent
que està treballant
en despatxos
programant,
gent estupenda,
com el Lluís Orandi,
que és director general
de programació
i avaluació
de l'Una Estat
Social i Família,
ens permet
que la suma
d'això
en caminar.
Segurament
hem viscut
els últims
4 anys
o 5 anys
millor dit
en una situació
d'abundància brutal
en quant a recursos
i realment
s'havia vist
afectada
la pobresa
que havia caigut
a Catalunya.
En els 4 o 5
últims anys?
Anteriors a la crisi.
Ah, anteriors a la crisi.
T'ho volies pacificar
perquè aquests 4 o 5 anys
ho lligava ja
amb el període de crisi.
No, anteriors a la crisi
vam aconseguir
un volum econòmic brutal
just quan va arrencar
la crisi,
en 2007,
o que encara no ho reconeixia.
En 2007 vam tenir
la llei de serveis socials,
que per primer cop
els serveis socials
es declara
una pota universal
de l'estat del benestar
i cobria
a tota la població,
quan històricament
només cobria
un sector molt concret.
Aquest canvi
ens havia d'aportar
a coses molt importants
i ens hem quedat així
a mig camí
que no...
Quan semblava
que començàvem a construir
ens hem parat.
Realment l'estat del benestar
a Espanya
jo sempre dic
que anem 100 anys
endarrerits,
però és que la primera llei
de serveis socials
a Espanya
arriba el 1982
quan Alemanya
havia arribat el 1882,
el qual
quan semblava que
potser ens posava
que estàvem en un nivell
semblant...
Ara ha vingut
la tallada de la crisi.
Però aleshores,
clar,
davant d'aquesta situació
només ens queden
aquestes actituds
o aquestes gestions
assistencials
que deies tu
d'intentar parar
el cop com sigui
a partir de la solidaritat
de la gent,
a partir d'entitats
que treballeu
directament
amb les persones afectades.
Només queda aquesta opció
ara mateix
tenint en compte
la banca de recursos
econòmics
de les administracions,
per exemple?
Haurem de veure
quins són realment
jo per exemple
dubto molt
de quan se'm planteja
que l'administració
no té recursos
per fer segons què
i dubto continuament
perquè puc
puc veure
altres realitats.
Quan a mi se'm diu
que l'estat espanyol
no té diners
per invertir
en acció social
o en inclusió,
però veig
que hi ha una inversió
brutal que es manté,
es redueix un 5%
de la partida
del Ministeri de Defensa,
doncs em plantejo
què és el que està passant
quan continuem
comprant F-16s,
quan continuem
comprant missils,
a mi se'm planteja
si realment
el problema
és un problema
de recursos
o de dedicació
al que ens dediquem
i en això
per desgràcia
els dos grans partits
espanyols
han fet sempre
el mateix.
I a nivell de Catalunya,
que no tenim
Ministeri de Defensa,
però sí que tenim
uns problemes
econòmics evidents
de finançament,
clar,
les partides
de Benestar i Família
també apuntant
amb un estancament?
Sí,
sembla que sí,
aquest any
sembla que l'any passat
va tenir una caiguda
menys important
que les altres,
aquest any
parlen que cauran
una micona més,
però es mantindran
i jo crec que també
a nivell català
tenim un Ministeri
de Defensa
però sí que tenim
una Conselleria
de Veures Públiques,
antigament anomenada,
Territoris,
Territoris,
Sostenibilitat,
o d'Interior
que continuen
mantenint partides
per tot allò
que no és personal,
que ja sabem
que el personal públic
està purament amenaçat
i això també
genera pobresa.
A mi que em preocupa
a nivell
o el que ens preocupa
a nivell
de la situació
és que
quan hi havia
vaques grasses
el plantejament
era un
fem això mateix,
hi ha hagut gent
que s'ha fet especialista
als plans d'ocupació,
per exemple,
que ha estat una errada
brutal
per part de les administracions
fer creure la gent
que en plans d'ocupació
sortiria endavant
realment
o que ara
culpem
les persones
que cobren
PIRMI
de fer il·legalitats
quan en realitat
els plans de treball
dels PIRMI
en moltes ocasions
han lluit
per la seva absència.
Llavors,
quan realment veus
que s'hi aboquen
recursos
però aquests recursos
no estan ni coordinats,
era una desgràcia
a nivell general
i ho plantejàvem
els tècnics
d'entitats privades
diguem-ne
i els tècnics
d'entitats públiques
quan veus
que hi ha
plans integrals,
plans d'entorns,
plans d'ocupació,
plans, plans, plans,
però realment
no hi ha una focalització
d'aquests recursos
cap a un lloc concret.
Això acostuma a ser
com el rec
que perd aigua,
no?
Hi ha molt de rec
però té fissures.
Dins del paquet de mesures
que deies fa un moment
que va anunciar
la setmana passada
el Consell de Benestar
i Família,
una que ha cridat molt l'atenció
perquè arriba
en general
a tota la població
és la d'organitzar
una marató
de TV3
de la Televisió Pública
de Catalunya
específicament
de lluita contra la pobresa
que és el tema
que avui ens aborda
i que anirà
per tant
més enllà
de la marató anual
que es fa
sempre
el mes de desembre.
Què us sembla
a entitats
com la vostra
aquesta mesura?
Bé,
l'arrencada
em sembla
interessant.
Bàsicament
TV3
és un instrument
públic
espectacular
d'arribar
a les llars
catalanes
a unes llars catalanes
que a més
el que ens diu
el share
d'audiència
i aquí rectifico
com ho controlo més
però són famílies
de mitjana
i classe alta
i això permet
un accés
a llars
que normalment
no viuen
la pobresa
ni a lluny
amb la qual cosa
això és interessant
realment
que sigui
una història puntual
del mes de maig
em sembla
que plantegen
a mi sí
que em descol·loca
una mica
perquè
la marató
sempre la veies
al desembre
i era una mica
canvi
però jo crec
que és una oportunitat
important
molt molt important
per sobretot
fer present
a la gent
que la situació
de normalitat
en la que pot viure
una classe mitjana
avui molt maltractada
o una classe alta
no és la normal
o no és l'única
en la societat
pel tema
dels recursos
veurem
perquè la gent
realment
sí que està
fotuda
amb la qual cosa
no sé
quina reacció
tindrem
per exemple
la reacció
de la ciutadania
amb la recapta
d'aliments
que no era
la marató
era una altra
iniciativa solidària
del banc d'aliments
va ser també espectacular
és a dir que
és curiós com
malgrat la crisi
l'impacte de la crisi
els gestos
de solidaritat
és veritat
que puntuals
i sostinguts
nosaltres hem tingut
aquest any
més propostes
de gent
que volia fer
de voluntari
a la casa
o inclús
gent
hi ha una dona
concreta
aquest cas
és xulo
hi ha una senyora
per exemple
que cada mes
ve
és anònim
vull dir que ho fa
des de l'anònimat total
i ve
amb una bossa
d'embotits
de formatge
de
carn
pernils
i tot tipus
per al centre obert
perquè sí que
ens arriben
menjar
del banc d'aliments
però no
ens arriba
embotit
que és el que val més
i aquesta senyora
ve expressament
ens ho ve a portar
al casal
amb una bossa
i això
vull dir que
aportacions puntuals
jo penso que sí que
ens ajudaran
a tirar endavant
i si
i si a la marató
aquest serveix
per recaudar
d'una manera
allò
petits granets de sorra
per fer una gran muntanya
tant de bo
ja veurem com
se repartirà també
perquè nosaltres
vam dir
ostres
pot ser una oportunitat
per la nostra entitat
que també està passant
moments difícils
però ja veurem
si donem el perfil
o s'acaben quedant
grans entitats
com és costum
això s'haurà
d'anar definint
les properes setmanes
a mesura
que es vagi veient
els detalls
de la iniciativa
nosaltres
els últims dos anys
hem crescut
en amics col·laboradors
que és aquella gent
que ens aporta diners
cada any
una quota
de què creguin
hi ha quotes
estupendes
de 120 euros anuals
hi ha quotes
molt
molt petitetes
de 20 euros anuals
allò
cadascú aporta
el seu granet de sorra
realment jo crec
que la societat
la gent
les persones
concretes
en particular
quan es troben
aquestes situacions
són capaces
d'entendre
què està succeint
deixen davant
aquests discursos
grandiloquents
que de vegades
hem de trobar
els mitjans de comunicació
de veu de polítics
dient
com està la situació
i entenc
que la realitat
és que
hi ha gent
que s'ho passa malament
que hi havia gent
que s'ho passava malament
fa uns anys
i hi ha gent
que s'ho continua
passant malament
ara i encara
ho passa pitjor
i una de les crítiques
que feia en aquest
no
en aquest país
i m'agrada així
el valiente
m'atreveu a criticar
el país
és que durant
el boom
d'aquests 15 anys
meravellosos
d'economia
continuant
tenint
una pobresa
al voltant
entre el 16
i el 20%
segons el territori
amb la qual
aquests diners
se'ls van emportar
uns quants
ara que parlàveu
d'aquesta dona anònima
us demano
un exercici
que segur que
me'l podeu fer fàcilment
de posar
evidentment
des de l'anonimat
un perfil
de noi
noia
adolescent
jove
amb el que tracteu
vosaltres
i que està
en aquesta
franja
del llindar
de la pobresa
quin és el seu dia a dia
com detecteu
com es detecta realment
que aquest noi
amb la seva família
o amb qui visqui
doncs té problemes
doncs això
econòmics
que fins i tot
poden arribar
doncs
a una alimentació
deficient
quin seria
i que això
ho tenim aquí
en qualsevol barri
de la nostra
ciutat
sí
el perfil
podríem dir
la família
acostuma a ser
un perfil
amb
bé
família
uniparental
que acostuma a ser
una de les grans dificultats
un parell o tres
de fills
és a dir
família d'ombrosa
que
nosaltres la detecció
la fem bàsicament
per una història
d'higiene
i dels comentaris
que fan a casa
l'higiene
és d'aquelles primeres coses
que es perden
el no poder pagar
el rebut de l'aigua
el no poder pagar
el rebut
de la llum
si és que no
si té caldera
i va amb llum
i una pèrdua
de higiene progressiva
moltes vegades
primer són
o gairebé sempre
primer són els pares
o les mares
qui perden aquesta higiene
i després els peques
progressivament
una història
d'hiperactivitat
o d'agressivitat
marcada
normalment
la dificultat
econòmica
acaba comportant
situacions d'estrès
a casa
i això el comporta
bàsicament és això
una història també
de com mengen
o sigui
mengen de manera ansiosa
o mengen
de manera tranquil·la
i això també
sempre és allò
vull repetir més
els educadors
normalment
fem aquella pregunta
però
ala ala
que després no superàs
és que no sopo
els nens
són transparents
i et permet
una connexió
brutal
amb la realitat
llavors
per part
d'en Clau
més adolescent
acostuma a ser
una història
no tan
no tan
d'higiene
sinó
d'actituds
de proximitat
a consums
el que et fa
dubtar
o actituds
predelictives
allò
de no puc aconseguir
no sé què
doncs
m'ho robo
o busco una fòrmula
a través del
trapicheu
per arribar-hi a
quan en realitat
és allò
de víctima
del consumo
perquè realment
és allò
bombardeixen
amb imatges
a la televisió
que planteixen
no sé què
i tu també
ho vols tenir
lògicament
com qualsevol
jove a la teva edat
i d'això
malauradament
cada cop
us trobeu
més casos
Jordi
per acabar
a nivell
d'aquestes entitats
de les ECAS
les entitats
catalanes d'acció social
en fi
què voleu fer
quins són els propers
pasos
ho seguireu
coordinant
reclamant
a les administracions
és moment de fer
jo crec que és moment
de fer
protesta
és moment de
denunciar les situacions
és moment de fer
propostes
i l'altre dia
nosaltres especialment
amb el departament
d'un estat
gràcies a la família
aquí a Tarragona
amb l'Anna Soler
amb la directora territorial
vam estar xerrant
llarg i estès
de com
podem treballar
en el nostre territori
és a dir
Camp de Tarragona
realment
hi ha propostes
sobre la taula
i oportunitats
i les haurem de treballar
el que està clar
és que
ara mateix
s'ha de fer una aposta
per la creació
d'ocupació important
que els ajustos
econòmics
en l'administració pública
l'únic que fan
és
per una banda
fer perdre
la capacitat
d'inversió
dels funcionaris
i per altra banda
generar la por
si aquells
que ho tenen assegurat
que aquesta continua
sent la imatge pública
dels funcionaris
ho tenen assegurat
del treball
estan patint
què me va passar a mi
si no
llavors
realment
jo crec que és el moment
que l'altre dia
la Merkel
sembla que
medio s'il·luminava
i dient
que tot no podia ser
austeritat
jo crec que
una història
hem de fer
hem de fer
el gasto social
i hem d'entendre
que també
el tercer sector
aquest nom
que rerem
pot generar
de motor
de la societat
en aquest sentit
nosaltres creem
ocupació
el 0,8%
del PIB
català
que són dades
importants
a nivell econòmic
també
avui doncs
de la lluita
contra la pobresa
n'hem parlat
durant uns minuts
en aquest espai
que fem cada dia
uns
amb la gent
del càrrec
amb algunes dades
i amb alguns exemples
significatius
del nostre entorn
més proper
Jordi Collador
Xavi Saragossa
gràcies
fins al proper dilluns
i el Jordi Collador
per quan vulgui venir
a aquest espai
al carrer
que fem cada dilluns
aquí a la cintúria
de Tarragona Ràdio
amb la Fundació Casa Lami
gràcies i que vagi bé
adeu
a l'altre
salut