Així es titula precisament aquesta cançó,
Jo ja m'entenc, una cançó feta a Tarragona
que ens serveix per obrir aquest espai de diàleg cultural
que fem cada dimecres aquí a la cintoria de Tarragona Ràdio.
L'espai Cruïles amb Tarragona Capital de la Cultura Catalana 2012
amb la seva coordinadora tècnica, la Rosa Comas.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada setmana, acompanyada d'un parell de personatges,
creadors, artistes de la ciutat,
que ens ajudaran a dialogar avui al voltant de la música.
Sí, exacte. Avui dos músics.
Tenim el Roger Conesa,
que és un saxofonista cantant i persona, diríem,
i també el Dani Catena, que és bateria.
Ara ens explicaran una mica totes les múltiples coses que fan.
Avui toquen junts a la Fresca,
als Jardins del Camp de Mar,
a la programació del bar dels Jardins del Camp de Mar,
o sigui que és un dia adequat per portar-los aquí,
perquè a la nit, a les 10, em sembla que és,
els podem escoltar allà.
Veniu a presentar el bolo,
però parlem d'alguna cosa més, no?
Dani, bon dia.
Bon dia.
Roger, bon dia.
Sí, a més, és l'únic concert a Tarragona
d'aquesta estrella de la bateria internacional,
que és el Dani Catena,
o sigui que a mi no es pot faltar.
Mira, sempre havia fet un munt de bolos a Tarragona
i aquest any no he fet cap.
És el primer.
Sí.
I a sobre amb mi.
I a sobre.
Però no actueu normalment junts.
Cadascú va a la seva?
No, no tenim formacions diferents.
Bé, coincidirem amb una formació,
que és Roger Venet i els oximorònics,
i amb altres coses que a vegades fem puntualment junts,
però normalment, com a volum de treball,
ell treballa amb altres coses i jo amb altres grups.
Doncs, Rosa, millor que ens expliquin cadascú una mica el que fan, no?
De fet, no és que vinguin a presentar el bolo,
és una mica una coincidència, podríem dir.
Ah, és casualitat.
El que ens agradaria és que cadascú també parlés del que fan,
diríem, per separat, no?
No ho sé.
Roger, explica'ns una mica què estàs fent actualment,
perquè realment sou dues persones que esteu ficats en diferents projectes, no?
Doncs aprofito per dir que avui tenim un bolo a les 10.
A les 10 o a les 10.
No, és bo.
Bé, sí, jo ara treballo com a músic actualment,
tot i que he treballat també com a fotògraf
i durant una temporada fins i tot vaig poder viure de les arts visuals,
cosa que ara mateix em sorprèn que durant un any ho pogués fer.
I sí, doncs això, estic en diferents formacions,
fent diverses coses, en diversos projectes,
el meu projecte personal que és el de Roger Manet i els Oximorònics,
que és un projecte de banda autor i de cantautor,
depèn de com, perquè tinc bastantes formacions diferents,
una d'elles amb el Dani i la resta d'Oximorònics.
I després, doncs, bueno, estic exercint com a músic professionalment
en un espectacle de teatre que diu jo el que quiero és bailar,
conxa Velasco, tocant la bateria, clarament el saxo...
El vam poder veure aquí a Tarragona.
Sí, a Tarragona, ara anirem cap a Madrid.
I ara mateix, doncs també estic a...
Estem gravant el disc de Killer,
que és una altra musical que vaig estar fent una producció de la Sala Trono,
que també anirem cap a Madrid, a mitjans d'any que ve.
I això, preparant el segon disc,
que és una òpera Rock que també sortirà abans de l'estiu d'any que ve,
per poder-lo anar presentant pels llocs a l'estiu.
Molt bé, no?
Sí, sí, sí.
Ara, a nivell d'arts visuals, estic també al Laboratori Visual,
que és aquesta associació d'artistes i gestors culturals de Tarragona,
i que anem fent festivals i coses relacionades amb la música i les arts visuals.
Molt bé.
Sí, sí.
I tu, Dani, explica'ns una mica, per situar-nos.
Jo, ara mateix, el que més estic fent és estar als passadissos dels aeroports.
Estic en una banda que es diu Che Sudaka,
i, bueno, des de fa... encara no arriba l'any.
I, bueno, porto uns 80 i escaig bolos aquest any,
uns 18 països, entre ells Japó,
bueno, hem estat un munt de països europeus,
vaig tornar a les Azores fa molt poc,
Suïssa, Alemanya, Holanda, jo què sé, molts països.
Bueno, 18, que això són molts.
Molt bé.
M'ha recordat de tots.
i no tinc temps per fer res més.
O sigui, ja et diguis, la primera cosa així extra...
Bueno, ahir vam gravar...
Bueno, vaig gravar les bateries pel disc de l'espectacle Killer,
i era la primera cosa així extra que feia aquest any.
Vull dir, ja et diguis,
que normalment sempre treballo amb molta gent,
hi ha molts projectes,
i sempre estic...
Hòstia, ara vaig de culpa que vaig a fer un volum aquest any.
Demà tinc una gravació amb no sé qui...
I sempre vaig atabalat.
I aquest any és com tot molt...
A nivell mental és com molt tranquil, no?
Després, a nivell físic, és molt cansat,
perquè és molta canya.
Però, bueno, amb això estic.
Però, vaja, tots dos teniu feina, no?
Per sort, sí.
Per sort, sí.
I estic enganxat aquí a la taula, que és de fusta.
No ens podem quejar, no?
Perquè, per exemple, aquest espectacle que es diu Killer,
t'ho explicaves fa poc en una entrevista
que va sortir al bloc de Tarragona 2012,
que va ser una mica el que et va obrir les portes
a formar part, diríem, de l'espectacle de Concha Velasco, no?
Sí.
Ho dic perquè aquesta, diríem, varietat de projectes,
hi ha algun estil que et defineixi, diríem?
O aneu...
A les dues cases ho pregunto, eh?
O sigui, aneu...
Hi ha un estil de música que us agradi més o que us defineixi més?
A mi el que més m'agrada és el que faig en la música que faig
quan faig les meves pròpies cançons.
Evidentment, com a músic, jo crec, i com a creador en general,
sempre que estàs en un projecte personal i no treballant pels altres,
doncs et sents més còmode.
Tot i que és una...
Sempre l'experiència, o sigui, aprens de totes les experiències que tens, no?
Jo crec que és necessari també passar per formacions o per bandes, potser,
o projectes amb els que potser a priori no et sentis tan arrelat com amb la teva creació,
però sí que després et dones compte quan passa un temps,
i a vegades ho passes malament perquè dius,
això és que no m'agrada, no m'acabo de trobar,
o mil coses que et puguin passar.
després et dones compte que t'han ensenyat moltes coses,
que en el moment no ho veus perquè estàs pringant, així de clar,
perquè estàs, bàsicament, intentant que passi
o aprendre el màxim possible.
Després et dones compte i dius,
hòstia, val la pena perquè...
Són coses que després les pots aplicar també al teu projecte personal, no?
Suposo, no sé.
Jo ho faig, almenys, crec que a mi...
A més, jo sempre amb això era molt poc flexible
i em pensava que tot havia de passar a partir de Roger Benet.
Estava molt obsessionat amb que Roger Benet funcionés
i llavors a partir d'aquí tenim més feina, no?
I després et adones que la feina et va sortint a través d'altres coses
que són les que, a més, també t'ensenyen moltes coses
per aplicar al teu projecte i que aquest pugui ser un projecte professional, no?
A més, no sé, Roger Benet té una cosa molt amatera al principi
i a base de treballar com a música en altres produccions professionals
com també Tandarica Orquestra de la companyia Passabarret
o en la que el Dani també hi van coincidir
o l'espectacle Killer o de la Conxa, doncs clar, llavors,
tot aquest bagatge professional t'ajuda a créixer com a professional.
I teniu un estil definit o no?
Us sentiu com un músic amb un estil, això, definit?
Jo crec que no.
Bé, jo personalment...
Perquè, clar, si toqueu tantes tecles, aparentment, no?
Sembla que toqueu també molts estils.
No ho sé.
O sigui, jo...
Hi ha música que m'agrada...
Que potser escolto més perquè des de petit
a casa meva posaven, no sé,
des de Phil Collins a Pat Metheny o...
No ho sé.
Però el que fas tu?
Però el que faig jo...
Potser sí que m'agrada molt el reggae
i derivats, el rock també.
Però, clar, és que el bo que té la música
vull dir, això és amb el que vaig començar
i que és una cosa que sempre tindré al cor
perquè sempre ho he tocat.
Però el bo que té la música
és que et va descobrint cada dia coses noves
i a tu mateix et fa redescobrir-te també.
És que és...
Crec que és una cosa molt positiva que té la música.
A part, avui en dia, al segle XXI,
no pots pretendre encaixar-te en un sol estil
a tots els nivells de creació.
Vull dir, has de ser el més versàtil possible
perquè avui en dia hi ha moltes escoles,
hi ha molt de nivell.
Sí que t'has...
Millor si estàs especialitzat en la música,
sobretot tocaràs millor...
Si t'especialitzes en un estil,
segurament tindràs més feina cap a aquella direcció.
Però, vull dir, ja no només dic en la manera de tocar,
sinó com a mànager d'un mateix,
com a gestor,
com a fer-se la pròpia promoció.
Vull dir, has de ser molt versàtil en molts sentits
en el camp de la creació i de la cultura.
Vull dir que ja tampoc pots...
és difícil definir-se com una sola cosa a vegades
perquè avui en dia,
tal com està la situació...
I bueno, la situació ja fa anys que està així.
En el tema de la música, no?
Ja fa un...
No només amb el que és estrictament musical,
sinó amb qualsevol branca
de les que abans hi havia
una persona que et portava
el tema, jo què sé, dels bolos,
una altra persona que portava el tema del disco,
una altra persona que...
Avui en dia, totes aquelles persones,
Nic, s'ha convertit o en una o amb tu mateix.
Llavors, clar...
L'estructura ha canviat radicalment.
És a dir, o de fet abans hi havia
una estructura de personal i tal
que ara no existeix, no?
Clar, potser no s'ha arribat a un equilibri, no?
O sigui, potser abans hi havia massa gent
i ara n'hi ha massa molt.
Clar, abans potser era més especialitzat, no?
Cada tasca potser era més especialitzada
i ara és...
I aquest cas de...
Potser que és de diversitat de músiques, d'estils.
Potser hi ha...
És una manera de...
O sigui, d'ordenar-les el fet de tenir dos noms,
com en el teu cas, Roger Conesa i Roger Benet.
Explica'ns una mica això, perquè a vegades és...
Passa d'aquí, també.
Aclarim primer als oients que Roger Benet
és el mateix que Roger Conesa.
Sí, bueno, no és exactament el mateix.
És com una caricaturització de Roger Conesa.
No ho dir, perquè si no la gent potser
que no sap molt d'aquest punt de la música,
deu dir, estan parlant amb el Roger Conesa
o amb el Roger Benet.
Bueno, el Dani també té un altre nom,
que és quan actua amb rossos oximorònics,
que és silenci eloquent.
Val.
I això d'aquesta diferència de noms
també són diferents estils, o no?
No, no, jo vaig posar-me el nom de Roger Benet
perquè als principis...
La història és una mica llarga,
però en teoria era per fer una crítica
a Operació Triunfo, al principi de tot,
que posaven noms artístics a tothom.
I vaig pensar, per futures entrevistes,
com la d'avui, quan et preguntin
per què et dius Roger Benet, diré...
perquè a qualsevol gran artista
s'ha de posar un nom artístic.
Clar.
Però no va més enllà que això.
El que passa és que després l'he utilitzat sempre
per diferenciar el que són els concerts
com a cantautor,
on puc fer una mica el que em dóna la gana, no?
Com els que actualment fas a la fresca, per exemple, no?
Sí.
Que fas les veneteries, no?
Per exemple.
Sí, llavors, com un laboratori
on el públic són com una mica
les rates amb les que es prenen, no?
He quedat molt malament,
però vull dir que són com concerts laboratori,
on provo cançons noves
i faig una mica de formacions noves,
el que em dóna la gana,
com avui que provarem amb bateria i veu només,
i jo crec que serà molt interessant.
I això, però una mica per diferenciar
aquest punt del Roger Benet,
que seria una mica el cantautor
que pot anar amb qualsevol formació,
combinar tot el que li agrada,
les arts visuals, el teatre, la música,
del Roger Conesa,
que seria més el músic d'estudi
o músic que treballa per aquest espectacle,
una mica per diferenciar això.
Ara per ara, al principi,
era per fer broma sobre el que era.
Exacte.
I en el teu cas, Dani, aquest doble nom?
A mi em va batejar ell.
Ah, ell t'ho va fer directament.
Saps el que passa?
Que jo em deixo fer, saps?
Sempre he sigut a ells.
I més amb el Roger.
Com que està pitjor que jo,
a nivell de...
Dic, bueno,
doncs fes el que vulguis.
Molt bé.
Sí, sí.
I el tema de formació?
On us vau formar vosaltres?
Aquí a Tarragona o...?
Ai...
Fiquem-nos una mica.
Comencem amb el tema de Tarragona, ja.
Abrimos?
Sobretot això,
a veure si realment és aquí
on us vau formar
o suposo que heu hagut de rebre
altra formació de falta.
Home, quan nosaltres vam començar,
que vam començar bastant joves...
Nosaltres vam començar,
no hi havia internet ni aquestes coses, eh?
Aquí no hi havia,
a nivell musical,
no hi havia escoles
més que potser...
Bueno, a part del Conservatori de Música
i llavors no sé si...
No sé, moderna no ho sé, eh?
No, moderna,
igual hi havia el Quim
que ja feia alguna cosa com a escola,
no?
Ah, pot ser.
A la botiga del Quim i Gin,
no ho sé.
Però no hi havia cap lloc
on...
No sé,
que anessis a classes individuals,
no?
Però...
Jo va ser així, eh?
O sigui,
bueno,
jo des de petit que tocava a casa,
tinc fotos allà
amb...
Bueno,
el típic, no?
Amb les olles,
les garrafes...
Sí.
I després, clar,
es van anar a donar en compte
i els Reis Mags
em van portar una bateria,
de veritat.
Quan ja em portava dos
d'aquestes de juguet
trencades de tocar.
Bueno, tal,
que al final em van apuntar
al Quique Colmenar,
que feia classes particulars
i, bueno,
vaig estar un parell d'anys amb ell
i després vaig anar fent,
vaig anar fent
i fins als 14
que vaig començar a tocar
en grups
i llavors ja sí que vaig veure
que, no sé,
sempre havia sentit
que la música era el meu,
però realment
no sabia de quina manera,
no?
Llavors,
a partir de començar
a tocar en directe
i en grups
i a treballar
amb diferent gent
ja va ser com...
Bueno,
llavors vaig anar a Barcelona
ja, directament.
Vale.
O sigui, vas...
Bueno,
i el meu cas
és que primer vaig començar
la formació,
diguéssim,
relacionada amb les belles arts
i la imatge i això.
Llavors,
després de passar
per l'escola de Tarragona
a estudiar fotografia
vaig anar a estudiar
belles arts
a la Universitat de Barcelona
i després,
ja que estava a Barcelona
vaig seguir estudiant
al taller de músics
que és una escola
bastant potent
de música moderna
i això,
sí.
Abans sí que havia fet
alguna classe
amb el Pep Boada
que era professor
de l'escola del Quim
per aquí a Tarragona
però, bueno,
clar,
és el que dèiem
fa una estona amb el Dani,
que és una ciutat
que li costa molt
adquirir...
Si jo vols,
d'això en parlem després,
no?
No, no,
ja en podem, ja.
Sí,
perquè tampoc no tenim
gaire temps.
No, no, precisament
la idea era parlar
de Tarragona musicalment
com l'està, no?
Per tema de formació
i per activitat
i per explicar concerts.
A veure, ara hi ha escoles
i a l'aula, no?
Que és un projecte
del Carles Bull
que li va portar
al llim,
diguéssim,
es va posar amb tota l'energia
a muntar una escola
en relació a l'aula
de Barcelona, no?
Amb el mateix programa
i tot això
i que hi ha professors
molt bons
i gent molt maca.
Però, bueno,
clar,
és el que dèiem,
és com a nivell cultural
en general, no?
el patrimoni humà, no?
Els creadors hi són, no?
Sí.
I això és molt important
que hi hagi gent
que fa moltes coses,
música,
qualsevol cosa,
teatre relacionada
amb la cultura, no?
I també el territori,
podem parlar del territori,
Tarragona,
una ciutat molt petita,
amb un espai,
amb unes condicions,
no sé què,
que sí,
que el nivell de vida
és molt agradable i tal,
però el territori,
si més no,
ja hi era
i ja hi era fa dos mil anys
quan no morien els romans
i abans el territori
és una cosa que ja hi és
i has nascut aquí,
ja hi és, no?
però el que trobo que és més difícil
és crear dinàmiques,
no?
de consum de cultura,
no?
I llavors, clar,
quan altres érem més joves que ara,
doncs era molt difícil pensar
que tu podies viure de la música
en aquesta ciutat,
per mi almenys
era molt difícil projectar això.
Pensar-ho
i portar-ho a cap.
Sí.
O sigui,
era molt difícil aquesta dinàmica,
tot i que a casa meva,
per exemple,
sempre m'han donat facilitats
per fer el que m'ha donat la gana,
cosa que agraeixo molt,
doncs no és una cosa
que hagi entès
fins fa pocs anys
que podia viure la música.
És a dir,
per mi ha sigut
quasi una casualitat
creure
que podia viure professionalment
de la música
o de qualsevol altre
vessant de la creació.
Jo en canvi no.
No,
t'ho dic en sèrio.
és que jo ho sabia.
Però per això,
als 16 anys,
vaig decidir que
o marxava d'aquí
o a Déu.
Això és el que passa molt.
És una llàstima
perquè a mi m'agrada
la meva ciutat
i m'encanta
i sempre
el meu primer consell
vaig fer la becaria
amb 14 anys
i sempre he tocat
per aquí,
pels voltants
i m'encanta,
però a la vegada
fa ràbia
haver de marxar.
Sempre
quan un vol fer alguna cosa
és normal
que se'n vagi
a les ciutats grans
i per sort
aquí la tenim
a 100 quilòmetres
però el lluïet de tren
és molt car.
És veritat.
Però bueno,
vull dir que
fa ràbia
que
una ciutat
amb tant de potencial
amb tant artista,
ja ho dic
només músic,
sinó
en general
a nivell artístic
és una ciutat
amb un potencial
molt bèstia
i amb una realitat
no amb un potencial
sinó
algú que és
Sí, sí,
persones que existeixen
Sí, sí,
què està passant
i iniciatives que existeixen
però
tots són
no hi ha manera
que pugui sortir tot això.
I per què?
Per la dinàmica
aquesta que expliques tu
quan éreu més joves
i estàveu en formació
ara també
diríeu que també és la mateixa
aquesta dinàmica
perquè hi ha
hi ha el conservatori
hi ha una associació
de músics
potent
diríem
hi ha una
per què passa?
és això
a nivell
no només a nivell de música
sinó per exemple
a nivell teatral
que si tenim una sala
com la Trono
que fa produccions pròpies
i que intenta programar
i que és molt difícil
que aconseguessin
els seus objectius
doncs potser
per falta de creació
d'aquestes dinàmiques
com es fa això?
no crec que sigui la persona
no crec que sigui la persona adequada
per donar una solució
però sí
per exemple
fa 10 anys
quan es va començar
a fer la plataforma
xartrés
i es volia reivindicar
certs espais
de Tarragona
en desús
per fer centres de cultura
o d'art
o el que sigui
o musicals
doncs
ja sé que costa molt
gestionar un projecte
d'aquestes característiques
estic convençut
que no és fàcil
però si en 10 anys
no sé si heu capaç
d'agafar
una xartrés
o una tabacalera
o
sempre he pensat jo
en aquell espai
de l'edifici
d'allí de la Rebassada
el que hi ha allí
a la Sabinosa
a la Sabinosa
sí
que no sé si l'edifici
es podria reutilitzar
però l'espai hi és
i no sé
com és difícil
aconseguir permisos
per fer alguna cosa allí
però realment
si tu fas una proposta
que no sigui
fer un pàrquing
per exemple
i et proposes
fer un edifici cultural
doncs
en 10 anys
haguessis creat
un lloc únic
al costat de la platja
on hi haurien
unes dinàmiques de consum
o si tu crees
una mediateca
una biblioteca
aleshores
perdona Roger
el problema
no és de creadors
de creació
sinó d'equipaments
clar
jo crec que
és molt important
els espais de trobada
en el món de la cultura
si no hi ha espais
de trobada
i de relació
entre els creadors
i no només entre els creadors
sinó acostumar els consumidors
també
o sigui
si tu no deixes
fer coses al carrer
només les que estrictament
són possibles
perquè són santa tecla
i toca el seguici popular
que em sembla molt bé
i jo he sortit
des que tinc dos anys
amb el drac de Sant Roc
clar
una cosa no és incompatible
amb l'altra
no no no
però clar
o sigui
la gent l'has d'educar
també
que no només
surt per festes
sinó que durant l'any
també s'estan fent creacions
i que
es pot consumir
i que moltes vegades
a nivell d'econòmics
és ridícul
vull dir
una entrada
pot costar dos euros
es tracta d'educar el ciutadà
en el consum cultural
clar
però aquest creieu
que és un problema
només de Tarragona
o vosaltres
que heu voltat pel món
mira
a Europa
en general
hi ha molta més cultura
sí però a Catalunya
clar
Europa
és Europa
bueno
és Europa
però
nosaltres som Europa
sí sí
no no no
és que clar
és que clar
les diferències
amb altres països europeus
però aquest ja és un problema
pensar que nosaltres
no som Europa
clar
ho sabem perquè
oficialment ho som
però en realitat
però bueno és igual
estem parlant de Tarragona
sí sí
no em refereixo a que
aquí a Tarragona
hi ha un munt d'espais
al carrer
on no molestes a ningú
on segons a quines hores
es podien fer
un munt de coses culturals
que la gent
veiés que
es mouen coses
i vincular-ho
doncs a la trono
a la sal
sal de la vaqueria
o sigui
i creieu que no es fa
prou cosa musical
diríem
per sales
a nivell musical
actualment
ara mateix
és molt difícil
perquè
on toques
al cau
com a sales
han de ser
iniciatives privades
i això
i clar
si hi ha dues sales
on pots tocar
a part que
ja no només es tracta
si bueno
vull dir que
no és que haguessis de tocar
30 vegades
a dues sales
que s'hauria de generar
dinàmiques
que vagin
passant un munt de grups
d'aquí i de fora
perquè al final
estem parlant
d'un patrimoni humà
però les dinàmiques
no les has de generar
només amb les coses
que es fan a Tarragona
al contrari
pot ser una ciutat
que s'obri
que porti gent de fora
i que es vegin les coses
que estan passant fora
però vull dir
clar
si es tallen les ales
a les iniciatives
del ciutadà privades
i no se'ls dona la possibilitat
que s'ampliïn
no?
doncs
llavors
ara mateix
a nivell musical
hi ha l'associació de músics
que
fan el que va
actualment
el que poden
intentar conservar
el que havien
el que havien creat
fins ara
com el CD
el festival
el dia de la música
i les
les sales privades
com la vaqueria
i el cau
i potser me'n deixo alguna
i després
ja no parlem
de les dificultats
de les sales
per mantenir
aquesta
petita estructura
que tenen
saps?
o sigui
simplement de poder oferir
una programació
de concerts
estables
perquè els venen
històries per tot arreu
i
llavors
i internet
en aquesta situació
que vivim
que ara ja fa uns quants anys
que tenim internet
diríem
però que ara
en aquesta situació
que estem
realment
una miqueta
preocupant
del moment
i tot això
quin encaix té
perquè clar
realment suposo
que deu ser una porta
potser pels músics
m'imagino
o no
jo ja no sé
si és una porta
o és contraproduent
ja
tanta informació
sobre informació
i vosaltres
com feu servir
individualisme
davant de l'ordinador
no sé
l'únic
a mi l'únic
que em sap greu
és que per exemple
jo me'n recordo
a casa meva
el meu pare
seure's
amb mi
i amb la meva mare
i estar tots a casa
i posar un disc
i seure's
escoltar un disc
al sofà
i això ara és impensable
i això ara no passa
i aleshores creieu
que les noves tecnologies
com diu la Rosa
és positiu
més positiu
que negatiu
per la vostra feina
és el que és
jo crec que
has d'acceptar
les coses
tal com són
és una nova manera
d'escoltar música
vull dir
te la poses
mentre treballes
o sigui
no existeix el ritual
però vosaltres
l'utilitzeu
per promocionar
la vostra feina?
sí clar
és imprescindible
no?
sí
després que aconsegueixi
el fruit o no?
aquest és el problema
però sí
crec que és més
també d'educació
de com va tot
si ara la gent
consumeix
una cançó
d'un grup
ni es planteja
si la següent
és bona o no
simplement
si no l'ha escoltat
per la ràdio
jo què sé
ni la coneixo
hòstia
jo em frema discos
i ara mateix
els exprimeixo
m'agrada
m'agrada
exprimir les coses
m'agrada veure
què passa
d'aquella darrere
de les coses
no només una cançó
realment
creieu que és així?
no trobeu
que dóna moltes opcions
de conèixer coses
que no es podien conèixer
sí però dóna moltes opcions
però també has de tenir
l'interès
i a vegades
és això que deia
que jo puc anunciar
el concert d'avui
30 vegades
però al mateix temps
t'arriben
50 informacions
d'altres coses
llavors
tot són inputs
no?
sí
són inputs
i llavors
tu pots donar a conèixer
el concert d'aquest vespre
a través de la xarxa
però el receptor
de la xarxa
rebrà
vols dir
milers
d'altres inputs
no?
sí
que almenys estàs informat
que saps que existeix
vull dir
això és positiu
no és una cosa negativa
el mitjà cibernètic
no és negatiu
però sí que actualment
no sé
almenys és la percepció
que jo tinc ara
no és la veritat absoluta
ni res d'això
és la percepció que tinc jo
és la meva opinió
però avui en dia
és com
a més en un món
com molt immediat
en què tot necessites
estimos
el que deia ell
inputs
i immediatesa
al final estàs com
no ho sé
que estàs
veient les coses en diagonal
amb tants inputs
és com que
el problema és que anem massa ràpid
en general
amb tot
crec jo
jo vaig amb un altre ritme
a la meva vida
o almenys ho intento
i a vegades
em sento una mica
estrany
però m'és igual
crec que
les coses
quan te les prens
no dic que t'apalanquis
però sí que
quan te les prens
amb un ritme més tranquil
t'assaboreixen
i jo anava a dir una cosa
abans ha dit
s'ha d'educar el ciutadà
que potser ha sigut
una cosa
molt pedant
ha sonat
una cosa així
la gent és intel·ligent
la gent ja sap
el que vol
i el que no vol
però jo crec que
jo no anava per aquí
però
no no no t'ho dic per tu
no no no
però sí que
al final
el que dèiem
de les dinàmiques
i tot això
si tu
en lloc de tenir
experiències cibernètiques
tens experiències reals
i de relació
això és el que
et fa créixer
i aprendre
i això és una mica
el que s'està perdent
i el que trobo
que fa que no hi hagi
hagut un relleu generacional
que és una cosa
que m'agrada molt dir
el relleu generacional
inexistent
perquè cada cop
es tendeix més
aquesta individualitat
i aquest ús de les tecnologies
és com a mitjà de relació
i això fa que es perdin
jo si vaig començar
a tornar a feina
com a professional de la música
és perquè vaig adquirir
anar a les jam sessions
i allí em van veure
i em van donar feina
i això
era un lloc de trobada
entre músics
i això trobo que
s'està perdent
Rosa
acabem
molt ràpid
molt ràpid
si fem la pregunta final
molt breument
com us transforma
la cultura
en el vostre diari
i com us afecta
la música
en el vostre cas
o no
o les arts visuals
cultura del llatí cultiu
però si hi ha 130 i pico
162 definicions
home com a cultiu
és això
a vegades et surten bé
les fruites
i a vegades
es podreixen
doncs una mica
seria això
depèn de la situació
en què et trobes
a nivell cultural
doncs la pots disfrutar molt
o pots patir
el fet
de no tenir aquesta relació
amb la cultura
que no deixa de ser
el reflexe
del que està passant
en un context
social
i espaial
i a tu Dani
no puc millorar
el que ha dit
sí
reafirmes les seves paraules
per suposat
Dani Catena
Roger Cunessa
moltes gràcies
que faci molt bé
la vostra trajectòria musical
i en 15 segons
una recomanació
mira el blog
de la Lola Figueroa
dissenyadora de moda
és lolafigueroa.wordpress.com
i allí podem veure
els treballs que fa
de moda
sí de moda
Lola Figueroa
que està triomfant
perfecte
Rosa Gomes
gràcies
fins al proper programa
adeu
d'o'h