El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
I ja hi tornem a ser aquí, els del millor de la temporada,
per recordar, per recuperar, per reviure moments interessants
de la nostra programació, moments que ja hem viscut
i que avui volem tornar a escoltar, com per exemple el passat 23 d'abril
que fèiem un especial sobre Sant Jordi des de la Rambla Nova.
En un estudi conjunt amb TAC12, amb la participació dels autors tarragonins
que presentaven novetats per a aquest Sant Jordi.
Ens acompanyaven, per exemple, Julio Ricardo Trigo, Olga Xirinax, Jordi Tinyena,
Joan Ginemes Déu, Frederic Porta, Xavier Maimó o Gustavo Hernández, entre d'altres.
La següent hora de ràdio la dedicarem a recordar part d'aquell programa
i les entrevistes amb aquests escriptors.
Tenim ja els primers convidats per parlar d'algunes de les novetats literàries
d'aquest Sant Jordi del 2012.
Ens acompanya Julio Ricardo Trigo, un dels autors, l'altre és Colla Valls,
del llibre Fogons de Tàrraco, receptes de cuina romana, publicat per Cossetània.
A més, Julio Ricardo Trigo també ha publicat fa pocs mesos
El port del nou món, edicions 62, una obra ambientada a la Barcelona del segle XV.
Julio Ricardo, bona dia a Sant Jordi.
Què tal? Bon dia i feliç Sant Jordi.
Doncs també al seu costat ens acompanya Juan González Soto.
Ella ha tingut cura de l'edició i coordinació del llibre de relats Un bar de contes.
Són 24 relats de 24 autors de 24 bars de la ciutat de Tarragona,
publicat per Arola Editors.
També amb la participació d'un fotògraf, el Pep Anton Cloá.
Juan González Soto també, bona dia a Sant Jordi.
Molt bon dia, molt bon dia.
Julio, dues novetats ben diferents.
Una de Cuina Romana, Fogons de Tarracó, amb Colla Valls.
Sí, és un llibre que defendeix de l'anterior novel·la meva,
del Somni de Tarracó.
Quan estava documentant-me,
vas trobar moltes coses sobre receptes sobre Cuina Romana.
I en algun moment la colla va dir
per què no fem un llibre de receptes de Cuina Romana.
I finalment jo crec que és alguna cosa més,
perquè també van tenir molta cura
en posar-hi curiositat,
fes de l'època...
és a dir, que pots estar cuinant
i al mateix temps entretenint-te amb història.
Darrere d'això hi ha inquietuds especialment gastronòmiques
o la vostra vessant literària
us ha portat a fer aquest llibre
a mig camí de la literatura i de la gastronomia?
Jo crec que hi ha inquietuds com a investigadors.
D'alguna manera,
aquell escritor de novel·la històrica
s'ha de documentar en moltes coses,
en cuina, en vida quotidiana, etc.
i també és cert que són bastant cuinetes a casa,
que ens agrada molt la cuina,
i que, bueno,
però...
Portar-la també tot això
ha estat un gran esdeveniment,
no?
Sobretot també perquè,
això s'ha de dir,
els del restaurant Còcula de Tarragona
es van fer molt de costat,
van tenir molt...
Allò que diu la Còcula de Maridatge
entre cuina i literatura,
en aquest cas ha funcionat bastant bé.
Lliga molt, a més,
amb aquest boom que hi ha hagut
en els darrers anys
de la pròpia ciutat de Tarragona
per recuperar les essències de Tàrraco,
del nostre passat de romà,
i que d'alguna manera
es visualitza cada any
amb el Festival Tàrraco Viva.
Clar,
i a més a més
van ser conscients
perquè, per exemple,
si haguéssim vist
que hi havia molts llibres
sobre aquest tema,
no sé si no l'hauríem fet.
Van ser conscients
que pràcticament
no hi havia res
sobre la cuina de Tàrraco
en aquesta època.
I, bueno,
va ser una mica
la raó també
de dir, bueno,
fem alguna cosa,
ja que tenim el material,
mirem de fer un llibre
adequat aquest material.
La cuina d'alguna manera,
la cuina de Tàrraco
és protagonista,
també els bars
de la nostra ciutat
són d'alguna manera
protagonistes
a través d'una iniciativa,
Juan,
que realment
sembla molt curiosa,
no?,
recuperar un bar de contes,
recuperar, això,
històries
de 24 bars de la ciutat.
Com sorgeix la idea?
Bé, la idea és molt senzilla,
no?,
això, com diu el Júlio D,
no?,
recuperar, diu,
fogons antics, no?,
el que recuperar,
bueno,
no s'ha recuperat,
de vegades feia
una mena de petit homenatge
a aquells,
aquells,
aquells llocs
en els quals hem viscut
i visquem
moltes vegades, no?,
molts temps importants
a la nostra vida, no?
Va ser una idea,
crec que molt senzilla
i molt, molt, molt,
molt clara, no?,
de fer narracions,
ficcions,
sobre un aspecte
importantíssim
de la nostra vida, no?,
que és passar estona
estona a un bar, no?
És un llibre comunal
i és un llibre
en el qual tothom
ha participat
molt intensament
i molt emotivament, no?
I com ha anat la tria?
La tria?
Perquè aquest que trieu primer,
els autors,
els bars,
com ha anat?
No,
jo vaig començar
pensant en els bars.
Vaig fer dues llistes,
una llista de bars
que sí que estan encara actius
i altra llista
en què hi havia bars
que no existessin.
Llavors,
després d'aquestes dues llistes,
dues llistes,
vaig anar buscant amics,
que això és molt senzill,
perquè molts amics
que tinc
i que suposo tothom tenim,
són amics
que han estat
i que van néixer, no?,
l'amistat,
ens agraeixo,
a un bar.
jo sempre faig amics
al bar,
suposo que ho fem
amb el color natural.
I la selecció
de l'autor
lligat amb el bar
ha costat
molt de fer-la?
No,
és molt senzill,
vas amb les dues llistes
a un amic
i dius
quin bar t'agrada
aquest,
sobre quin bar
pots fer un conte,
i esculli
i ja està,
punt,
tachas el bar
i vas a un altre amic,
i així fins 24.
Jo volia 25,
però són 24.
I són d'estils
molt diferents,
és a dir,
que l'autor
fa,
d'alguna manera
ha tingut plena autonomia
per fer el seu relat?
Totalment.
L'única condició
que hi havia
és que el bar
fos escenari
d'algun moment
de l'acció,
de l'anècdota.
L'única condició
era aquesta.
I que el nombre
del bar,
evidentment,
aparegués,
no al títol,
sinó al cos del text.
i després també
hi ha el fotògraf,
que també
és important,
també ha fet,
amb la seva llibertat absoluta,
ha fet fotos,
que crec que molt interessants,
molt riques,
sobre cadascun dels bars.
Bars actuals,
bars que encara sobreviuen,
o bars ja en molts casos
que han desaparegut
del mapa de la ciutat?
Bars que no hi són,
que ja no existeixen,
vaig anar a buscar
fotos antigues
on pogués,
i vaig trobar
algunes molt interessants
i un altres que són,
en fi,
serveixen,
encara que no siguin fotos
massa riques.
Aquí a més hi ha hagut
la complicitat
d'una editorial
de Tarragonina,
tot i que el paper
aquí del Juan González,
quin ha estat?
Coordinar
totes les històries,
tenir cura de l'edició?
El meu paper
ha estat
vigilar l'edició,
l'edició tipogràfic,
seleccionar els escriptors
i després també,
bueno,
anar als bars
a demanar diversos permisos,
no?,
per fer les fotos,
per exemple,
o per agafar paraula
sobre la presentació,
les presentacions,
que van fetes
presentacions successives
a tres bars,
jo crec que importantíssims,
no?,
el Chaplin,
la Joya
i Quim.
Ara,
l'editor s'ha encarregat,
doncs,
com dèiem,
d'aquest bar de comptes,
Cossetani Edicions,
té cura de la publicació
de Fogons de Tàrrec,
aquí també m'imagino,
Xulió,
que el paper
d'un editorial
del territori
és important
a l'hora de plantejar
qüestions
que podríem dir
tenen un interès especial
en aquest cas
a l'entorn de Tarragona.
Evidentment, sí,
Cossetania
no només és una gran editorial,
sinó és una editorial nostra,
però també vol dir una cosa,
i és que
la col·leció
del Cullerot
de Cossetania,
bueno,
seria difícil
trobar en català
i als països catalans
una col·leció
de la basca
del Cullerot,
no?,
en aquest sentit,
bueno,
tenim aquest avantatge
que juguem a casa,
que juguem
la millor col·leció
de cuina
del territori.
La novel·la
El port del nou món,
en canvi,
la publiques
amb edicions 62.
Aquesta és una novel·la històrica,
és la Barcelona
del segle XV,
i a la barrija.
Què pretens amb aquesta novel·la?
Què s'explica?
Sí, bueno,
neix de la curiositat
de saber
que no hi havia
un port a Barcelona
a finals del segle XV.
La cosa és molt curiós
tenint en compte
que Barcelona
era la gran ciutat
de l'expansió comercial
mediterrània
dels catalans.
I, bueno,
tot això
em va quedar
tant l'atenció
que no sé
que Lénova,
que moltes ciutats
mediterrànies
tinguessin un port
i Barcelona no,
que vas decidir
escriure aquesta novel·la
per esbrinar una mica
tot això, no?
De vegades
els escritos
escrivien
i, bueno, esbrino la història del port
i també és un llibre que parla de cartografia
és una altra de les meves passions
i, bueno, s'ha de dir també
que també passa a Montblanc
i a Ciurana, que és un territori
molt a prop nostre. Ara són dues propostes
ben diferents, eh? Una de gastronomia
a Tàrrago, una altra una novel·la històrica
és perfectament compatible per un autor
com Júlio Ricardo Trigo?
Sí, perquè, com te deia abans, les dues deriven
de la investigació. El vehicle
és diferent, uno és una novel·la, l'altre és un llibre de cuina
però també en el Fogón
de Tàrrago la gent trobarà
històries, curiositats de l'època
redactades d'una manera literària.
Què representa, Juan,
presentar un llibre d'aquestes característiques
tan original en una diada
també tan especial
com Sant Jordi?
No sé, crec que l'important és que és un llibre comunal
és un llibre que hem fet moltes persones, 25 persones
juntes, a banda de l'editorial, evidentment,
que també ha treballat molt.
L'important és aquesta idea d'un llibre, un llibre
que hem fet entre moltes persones, cadascú ha
posat la seva part. L'important
és pensar en un llibre que no és individual,
sinó que és col·lectiu. Això crec que és el que dona
al llibre una especial
relevància, una especial importància
i, sobretot, la idea que el llibre
des del principi ha estat una festa,
una festa de contactes, de
diversió, de debat,
d'alterne, de
visitar bars... Això és molt divertit
i molt interessant. Bé, jo dedicaria la vida
sincera a això. Tu has passat bé.
i encara ho passo bé. I pot tenir continuïtat l'any que ve
amb altres bars o amb altres locals de la ciutat?
m'agradaria. M'agradaria molt que fes
i hi hagués un altre llibre,
no sé si de bars o de pubs
o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de... o de cases licencioses.
també seria molt interessant, molt divertit,
perquè Aragona fa temps
també tenia una... una zona
de la ciutat que estava pràcticament
dedicada a aquesta vida inguinal.
És la teva primera vinculació al món de la literatura?
O no? Ja fa temps que...
Hi ha tot poesia, és un món abans.
Un altre camp, és un altre camp que no té res a veure.
I en el cas del Júlio Ricardotrigo, què representa Sant Jordi?
I a més, què representa presentar coses tan diferents com les que parlem avui?
Home, Sant Jordi és el nostre gran dia, no?
De vegades penses, per què no duraria dues setmanes, no?, quan passen els indrets.
Però possiblement no seria el mateix, no?
Perquè hi ha una concentració en el dia, al costat del dia de Sant Jordi a Catalunya,
que fa molt de boig, no?
I representar coses diferents significa també una oportunitat per arribar a lectors diferents,
perquè en aquest trajecte de l'escriptura hi ha dues fases, diguem-ne.
Una és la de l'escriptura, de la soledat, del silenci,
i una altra és la del contacte amb els lectors i lectores,
i és allò que també et fa molt feliç i t'ajuda molt a pensar propers llibres.
És Sant Jordi, s'han jutjat el gran dia, la gran festa de la rosa, del llibre,
i evidentment dels autors.
Un bar de contes, Fogons de Tàrraco, el port del Nou Món,
tres llibres fets aquí a Tarragona i que podem trobar en aquesta diada de Sant Jordi.
Julio Ricardo Trigo, Juan González de Soto, que vagi molt bé.
Moltes gràcies per acompanyar-nos en directe a Tarragona Ràdio i en diferit a TAC12.
Gràcies.
Una autora terraunina de prestigi que no necessita presentacions és Olga Xirinax,
i aquesta Sant Jordi del 2012 presenta una nova obra titulada La inundació.
Olga Xirinax, bona diada.
Bon dia i bonedatures.
La inundació, una novel·la nova.
Què ens explica l'Olga Xirinax?
És torrencial, com diu el seu nom.
Comença tal com ha de començar tranquil·lament i després s'acaba torrencialment, també.
És una novel·la molt fàcil de llegir per la forma com està escrita
i difícil d'explicar per els sentiments que hi ha dins.
Perquè a vegades en els sentiments, com tothom ja d'una certa edat sap,
i els joves també ho saben això,
es produeixen inundacions sentimentals a vegades.
Però és que aquí n'hi ha de totes i n'hi ha de veritat i tot.
és l'experiència d'una escriptora ja gran,
més jove que jo per això, però ja grandeta,
a la qual hi he fet moltes confidències.
Per tant, hi ha una crítica del món polític,
amb una certa edat ja es poden fer crítiques,
una crítica de la política cultural actual,
una determinada forma d'escriure aconsellada
i moltes relacions per final del voltant.
a pesar que l'autor va en busca d'una tranquil·litat,
d'una soledat, d'una pau,
perquè vol oblidar que ha estat oblidada.
És una mica autobiogràfica?
És a dir, hi ha alguna cosa de l'Olga Xirinax?
Això d'autobiogràfic potser no m'agrada tant com...
podríem dir que és confidencial d'un autor amb un altre.
És una mica confidencial, més que autobiogràfic,
perquè també hi ha l'aventura normalment,
però hi ha moltes coses més a qui ser.
És una novel·la, doncs, pel que deia al principi,
un pèl explosiva en la part final?
Força.
En la part final, força.
Ja es veurà.
perquè respon, que jo ja la tenia notada de temps, això,
els autors ens nodrim de petits o grans apunts
que tenim en les llibretes de viatge i, en fi, tenim notes.
Jo tenia apuntada i traslladada al moment actual
la gran riuada de Rubí dels 62, que va ser catastròfica,
molt molt riu.
Com que ho tenia molt ben explicat i molt ben assumit,
que nosaltres estàvem a Rubí,
doncs, aleshores, he pogut captar tota aquella força torrencial
que és la que he posat a la inundació cap al final, això.
50 anys després, justament, eh?
Sí, se celebra tant en tant.
Tant ho van traient per la televisió, això, la riuada,
és que va ser terrible, efectivament.
La Olga Xirinats, amb la inundació,
continua amb la seva faceta d'escriptora sense parar, eh?
És que l'escriptor no pot parar mai.
I ara ens estem...
A veure, és una...
També aquí, ara he dit això com a grossa moda,
però és una inflexió de la persona i de l'edat
quan s'ha plantejat educar-se amb el treballar molt i continu
si ens podem deixar anar al sofà.
I aquest planteja un altre debat
que seria molt interessant al nostre país,
però que no és tabú,
que és el de l'eutanàsia.
I el de desaparèixer...
El dret a desaparèixer quan vulguis,
dolçament i tranquil·lament.
Aquest el va plantejant.
Perquè quan arriba en un punt de la vida
que un se sent tensat,
no cal que se senti malalt,
sinó que...
Abans d'aquesta inflexió surta la novel·la.
Quan, com, és el punt aquell.
Em deixo anar o no em deixo anar?
Vol dir que l'autor, l'autora, en aquest cas,
també es planteja determinades qüestions
a mesura que va avançant a la vida
i que les reflexa en la seva obra.
Hi ha unes repeticions a la vida de tothom,
de tothom, i aleshores el futur tampoc és...
Jo sempre dic una frase que no sé si ha estat inventada,
però que jo aquest dia la dic
perquè crec que me l'he inventat jo,
que és que la vida és una venjança refinada
amb resultat de mort.
La inundació la publica Cossetània Edicions,
una editorial de les nostres comarques.
Olga Xirinatxa ha publicat pràcticament amb tothom.
Jo estic molt contenta perquè això que deies
de les nostres comarques,
que entén molt bé la comarca,
i a més a més que els he vist treballar aquests editors
i són com se'n diu una mostela, un urgent viu.
Treballen i promocionen i treballen molt.
Cosa que en aquests temps ja és difícil.
Perquè actualment, llavors, aquí sortiríem a parlar,
cosa que també és sobre la novel·la,
l'evolució de les editorials,
que han estat absorbides,
com les caixes han estat absorbides pels bancs,
han estat absorbides per una, per gran,
que ja no dic noms, però tothom ja s'enfies,
i llavors va ser com el castell de Kafka,
en el qual l'autorou li és difícil penetrar aquest castell.
Sorgeixen editorials petites, naturalment,
perquè la gent ha de continuar escrivint,
mireu les noves generacions que ara pugen per aquí,
escriuen, guanyen premis, tots volen editar.
Llavors l'editorial petita no té aquesta possibilitat
de promoció que té l'editorial gran.
Llavors els problemes que ens trobem ara són aquests.
Els digitals no crec que siguin tants problemes,
però trigarà-se a normalitzar-se.
Trigarà per la pirateria,
perquè ara és molt còmode,
agafar un llibre digital i descarregar-te molt de llum.
I aquestes alçades de la vida
i amb la seva experiència narrativa,
com viu Olga Xirinax un Sant Jordi com aquest?
El viu com sempre?
El viu de manera molt diferent?
Jo, com sempre, no,
perquè també hi ha hagut molts canvis institucionals en aquests temps.
La recepció de Pedralbes ja sabeu que ara no es fa.
Si no, jo en aquest moment no seria aquí,
però ara ja no es fa.
I aleshores han canviat una mica.
Jo, com que sóc, a veure, anticontaminació acústica,
com pots comprendre aquest soroll?
A mi, més aviat, m'ho mull.
Sóc de l'associació aquesta de la contaminació a l'ACA,
que se'n diu, eh?
Per tant, tot això m'atabala una mica.
M'aniria a la muntanya,
em penso que ja ho vaig declarar un dia d'aquests,
però bé, les exigències del guió demanen això,
doncs aquí formarem.
I en què està treballant Olga Xirinax ara?
Perquè sempre té coses entre mans.
Sempre.
I sense pensar-ho, l'altre dia una editorial se'm va oferir
pel que volgués publicar.
I a mi m'agrada publicar coses que no siguin forçosament novel·les,
que és el que sembla que ven més,
sinó dietaris i proses curtes.
I aquesta editorial diu,
que ella ho farà sortir molt bé d'endavant.
Ja tinc, diguem-ne, una mica de futur.
La inundació és una novel·la per un públic molt específic,
per un públic que ja ha seguit l'Olga Xirinax.
Es trobarà l'Olga Xirinax de sempre?
Jo diria que no, perquè està escrita amb un estil molt diferent de les altres,
molt més acostat als altres,
perquè és el pensament de la persona,
és com una confidència.
I llavors la gent s'hi sent interpel·lada.
A la gent li has d'entrar pels sentiments.
I aquesta novel·la és una novel·la de sentiments.
El que entenem millor, tu i jo, és un sentiment,
que ja avui sentiment de l'amor va per tot arreu.
Doncs aquí hi ha un gran amor i un gran desamor.
Això la gent ho entén a tot arreu d'aquí a la Xina.
De manera que és una novel·la, ja dic,
de molt més fàcil lectura que de l'amor.
Però són reflexions personals que la gent també s'hi pot trobar.
Una novel·la de sentiments, diu l'autora.
De sentiments, sí.
La inundació d'Olga Xirinax,
una altra de les novetats d'aquest Sant Jordi.
Una altra obra feta aquí a Tarralona.
Olga Xirinax, que vagi molt bé.
Bona diada de Sant Jordi.
Moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Ara, durant els propers minuts,
podem conversar amb Joan Caballé,
autor teatral,
però també coordinador dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
que es van lliurar el passat dissabte
en un acte a l'Ajuntament de Tarragona.
Joan Caballé, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest any un Sant Jordi pot ser un pèl especial
perquè no presentes llibre,
no és una de les novetats literàries d'aquest Sant Jordi?
Sí, efectivament, no tinc cap llibre a les parades
o cap llibre nou.
No sé si algú ha posat algun llibre de fa més temps.
Però això és una cosa que ja hi estic acostumant,
no és nou per mi,
perquè molts dels llibres,
o la majoria dels llibres que publico,
no són llibres dels que la gent busca.
Concretament, quan publiques una obra de teatre,
per exemple, la gent no va a buscar obres de teatre
el dia de Sant Jordi,
sinó altre tipus de llibres de regal, sobretot,
novel·les molt,
i també altres llibres de divulgació,
però no precisament obres de teatre.
Quan he publicat alguna novel·la,
sí que les editorials,
perquè qui decideixen això són les editorials,
sí que han intentat fer-ho coincidir amb Sant Jordi.
Ara jo tinc un llibre,
que ja el tinc acabat,
que està editat,
però que no el presentarem fins al mes de maig,
perquè és una obra de teatre,
una obra que vaig estrenar,
vaig fer una lectura dramatitzada
el mes de novembre passat aquí a Caixa Fòrum,
i que ha publicat ara a Cossetània,
la col·lecció La gent del Llam.
Títol?
Uller davant d'un boc de cervesa.
Uller davant d'un boc de cervesa?
Sí, aquest uller és Narcís Uller,
perquè l'obra és un encàrrec de la Fundació La Caixa,
que el que volia era fer una reflexió al voltant
de la figura de Narcís Uller.
I aleshores jo vaig plantejar el personatge
en la situació de bloqueig,
és a dir, l'escriptor que està bloquejat
i tot el que passa per l'interior d'aquesta persona
quan no sap com continuar el seu procés creatiu.
Aquestes obres de teatre, com les de Joan Caballet,
potser millor presentar-les fora d'àlbum de Sant Jordi?
Evidentment, evidentment.
Aquestes obres de teatre tenen una altra dimensió,
tenen una altra sortida,
tenen una altra manera de ser tractades.
les vendes de teatre, ja sabem que són sempre minoritàries,
perquè d'una banda no existeix l'hàbit,
actualment no existeix l'hàbit de llegir teatre,
i d'altra banda els lectors més de teatre
són les companyies de teatre
que no segueixen el canal de Sant Jordi per comprar,
sinó les recomanacions i totes aquestes coses.
En la teva feina com a coordinador dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
hem de recordar que en guany per primera vegada
els premis s'han lliurat coincidint amb la diada de Sant Jordi.
Es va fer dissabte a la tarda.
Quina valoració en feu des de l'organització?
Bé, hi ha una sèrie de canvis,
que són el canvi de dates i el canvi de format de l'acte,
que donen un resultat positiu perquè hi ha hagut molta participació,
de molt bon nivell, i per tant el resultat és bo.
El format de l'acte està molt condicionat per la crisi econòmica,
és a dir, per intentar reduir al màxim la despesa,
però ha funcionat molt bé, per tant fins aquí res a dir.
Hi ha coses a millorar d'aquests temes.
La data de fer els premis durant la primavera
en lloc de durant la tardor ha funcionat molt bé.
Suposo que el que s'haurà de reconsiderar
és tanta proximitat amb Sant Jordi
perquè tothom anava de bòlit.
Anaven de bòlit els editors,
els autors, els llibreters i els organitzadors també,
perquè estàvem organitzant dues coses alhora.
Això s'haurà de revisar i probablement posar una mica de distància,
una setmana o dues setmanes de distància.
Després hi ha un altre tema,
i és que aquest any hi ha hagut només tres premis.
L'Ajuntament i Òmnium Cultural,
amb el Centre de Normalització Lingüística,
n'organitzaven cinc, n'en convocaven cinc,
ara n'hi ha hagut tres.
Això ha estat motivat específicament pel tema econòmic.
Jo crec que aquest tema s'ha de posar altra vegada
al damunt de la taula i veure què es pot fer de gara l'any que ve.
Òmnium, per exemple, té moltes ganes
que això es supervisi i se solucioni amb finançament privat,
és a dir, en patrocini. Per tant, bé, és una cosa que probablement,
jo espero que sí, pugui estar resolta de cara a la pròxima edició.
Hi ha hagut gent, o mitjans de comunicació, de vegades,
que parlaven de sis premis que hi havia,
però això és una confusió que hi ha,
perquè un dels premis que hi havia era el Premi Joan Amades de Cultura Popular,
que no el convocava l'Ajuntament,
el convocava en una associació d'àmbit nacional,
que és l'associació Joan Amades,
i que ja havia decidit prèviament no convocar-lo en guany,
a partir d'en guany, vaja,
o a partir del 2011,
i reconvertir-lo en un premi honorífic.
Per tant, això no s'ha suprimit,
sinó que s'ha reconvertit i segueix una altra via
que no és la de la ciutat de Tarragona.
I els premis, quan es veuran la llum?
Quan seran publicats?
A la tardor.
Ara, com que, clar,
quan el calendari era el que era,
Sant Jordi era la fita,
perquè és una fita molt clara.
En el cas de la tardor,
les coses funcionen d'una altra manera.
La campanya forta és la campanya de Nadal,
i aleshores cada editorial,
en funció d'aquestes dates,
té el seu procés productiu.
Hi haurà algun editorial que preferirà presentar-ho ja al setembre,
potser alguna preferirà a l'octubre,
no passa res,
és a dir, que entre el setembre, octubre,
màxim novembre,
es iran presentant les novetats.
Jo suposo que setembre, octubre.
Premi de narrativa Pini Soler,
com el qualificaria Joan Caballé,
el que va guanyar el passat dissabte?
Bé, jo no l'he llegit encara,
l'he començat a llegir,
a partir de l'original, evidentment.
És, crec, una aposta del jurat,
un text que, un cop oberta l'aplica,
representa que es concedeix a una persona
que és nova en la matèria,
no nova autora,
perquè ha publicat altres coses,
però sí com a novel·lista,
perquè la Berta Noia havia publicat
Narrativa Infantil i havia publicat Poesia.
Aleshores, això fins i tot és com una característica
que ha anat passant en aquest premi en els últims anys,
que és apostar per autors nous,
autors que creixen,
que estan en el procés de creixement,
i ara el que cal a mi per valorar-lo,
primer és llegir-lo.
Evidentment, en la quantitat de treballs presentats
i amb el que diu el jurat
i els lectors previs,
que abans del jurat hi ha una comissió de lectura
que llegeix, el nivell era bo.
Això ens n'hem de refiar del que diuen,
ara l'hem de llegir.
Jo crec que la línia és correcta
i que el que cal és millorar els defectes
que hi pugui haver,
com aquest que esmentava de la coincidència.
Però la novel·la, en qualsevol cas,
confirma que aquest premi de moment
està escurat o està dirigit
cap a anar apostant per nous valors.
Aquesta hora del matí, per acabar, Joan,
veient la Rambla, en fi, Sant Jordi, Sant Jordi...
Sant Jordi, a més a més, acompanya el temps, sembla.
Jo ahir, al vespre, a la nit baixa,
aquesta matinada venia de Barcelona plovent,
perquè...
Has patit una mica, també?
Sí, dic, a veure si demà continuarà plovent,
no, no, no plou, no plou,
i sembla que aguantarà.
Mira, arriba un altre autor, el Jordi Tinyena,
que també presenta...
Ell sí, ell sí.
Ell últimament està presentant, presentant
i presentant molts llibres
que obeixen a una feina constant
i, per altra banda, a una sèrie de coincidències,
perquè quan un presenta dos llibres
amb molt poc temps no vol dir
que hagi trigat molt poc a escriure,
sinó que té feina acumulada
que en un moment determinat surt.
És que Déu-n'hi-do, eh?
Jordi Tinyena, Olga Xirinac, Julio Ricardó,
Trigo, Joan Giner Masdeu,
tenim un bon plantet d'escriptors, eh?,
en narrativa.
La Colla Valls, també, ara...
La Colla Valls, sí, sí.
Ara també acaba de presentar...
No, n'hi ha molts, n'hi ha molts.
Ara és un bon moment
per la creació literària.
Acabo amb una qüestió molt personal,
una recomanació per Sant Jordi,
molt personal de Joan Caballé.
Ostres, mira, en faré una
que no sé si toca,
però acabo de llegir una novel·la
que és Els Colors de...
No recordo el títol,
perquè l'acabo de llegir,
de l'Albert Mestres,
que ha publicat Angla Editorial,
és boníssima.
Boníssima.
És una de les millors coses
que he llegit darrerament.
Per tant,
la novel·la del Jordi
encara no l'he llegit,
sí que he llegit
la que acaba de publicar ara,
no l'he llegit,
i la de l'Olga tampoc
les tinc a la tauleta de nit,
juntament amb les altres
que aquests dies s'acumulen.
Sí que he llegit
l'última novel·la del Jordi,
la penúltima baixa
del Jordi i nena.
És una bona novel·la
que, a més a més,
a molta de la gent
que som d'aquí Tarragona
i, a més a més,
coneixem com va passar
la transició,
com va passar el franquisme,
etcètera, etcètera,
ens recordarà moltes coses
i que val la pena llegir.
Ens quedem amb aquesta recomanació.
Joan Caballé,
bona dia de Sant Jordi.
Gràcies.
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio.
Dues novetats ara ben diferents
en aquesta diada de Sant Jordi.
El periodista Tarragoni,
Frederica Porta,
publica enguany
Comptes del Can Vell
a través d'Arola Editors.
Set històries
que barregen personatges
de ficció
amb futbolistes
i amb persones reals
al voltant
de l'antic estat
de l'estadi del Nàstic
a l'Avinguda Catalunya.
Frederica Porta,
bona dia de Sant Jordi.
Hola, bon dia.
I una altra proposta
ben diferent
és la de l'escriptor
tarragoní Jordi Tinyena
que publica
El gos suïcida
a Arola Editors.
És la seva novel·la
número 10
i arriba després
d'una altra
que va publicar
l'any passat
titulada
Peix de gat.
Jordi, també,
bona diada
i felicitats.
Gràcies.
Frederic,
és la teva primera incursió
en un món com aquest
de les històries
relacionades amb el futbol?
Sí, la primera vegada
que faig ficció
i sempre m'ha agradat molt
hi ha una tradició
tant als Estats Units
com a l'Argentina
de barrejar
o fer literatura
o presumpte literatura
d'esports
o de futbol
barrejar amb ficció
i realitat
i naturalment
per començar
jo pensava que emocionalment
ho havia de fer
del Nàstic
i així ho he fet.
Són set contes
com des de la introducció
que barregen ficció,
personatges de veritat,
resultats històrics,
alguna exclusió
periodística també
i que és molt tarragoní.
O sigui,
és un retrat
o hi pretès fer un retrat
de com érem
sota el règim franquista
bàsicament
i com era la ciutat
quan érem menys
i més joves,
naturalment.
Abarca, doncs,
un ampli període de temps?
Sí,
abarca en temps
des de pràcticament
el primer ascens
a primera divisió
com es veu a la ciutat
i tot plegat
fins a l'actualitat.
L'últim conte
sí que és clarament
diguéssim
aquest nostàlgic
o un petit homenatge
com tots
als que vam néixer aquí
i per circumstàncies
hem hagut de viure fora.
Què hi ha de realitat
i què hi ha de ficció?
De realitat,
com et deia,
tots els resultats,
tots els partits,
tot.
Tot és realitat.
Però després hi ha
una ficció
que els van bastant
tots plegats,
tots els contes
perquè són molt diferents
uns dels altres
i aquesta ficció
és la que li dona
un cert tol literari.
com des del Can Vell,
com dèiem,
es presenta
en un dilluns
de Sant Jordi
després de confirmar
malauradament,
podríem dir ja
pràcticament
de manera matemàtica,
el descens del nàstic
a segona divisió.
Sí, però això, aviam,
no soc oportunista,
al contrari.
Vull dir,
hi ha el nàstic
i no el faig d'amagotge
tampoc perquè soc del nàstic
des que tenia quatre anys,
per tant,
els hem vist de tots colors.
Hem vist l'utopia
de veure'ns a primera divisió,
que m'havien de passigar
per creure-m'ho.
Hem estat a segona,
hem estat a segona B,
jo sempre el seguia
quan era petit
estàvem a tercera.
Per tant,
sigui on sigui el nàstic,
és el nostre nàstic,
és el representant
i el senyal de l'identitat
de la ciutat de Tarragona.
Per tant,
seguirem amb ell.
Ves quin remei toca, no?
El Jordi Tinjera,
que també s'ha aficionat
al nàstic, per cert,
què li pot semblar
aquesta aportació
del Frederic Porta?
Jo vull llegir-lo aviat,
perquè jo amb aquest camp vell
hi vaig córrer molt.
Jo feia l'atisme
i vaig començar
amb aquest camp,
entrenàvem dintre
mentre ells entrenàvem.
Aquí veig la foto
de l'Aluge.
Sí, amb el d'Estefan, no?
Sí, sí, sí.
Jo tinc molt d'interès
a mirar a veure què expliquen.
Gràcies.
I quina coincidència, no?
La presentació
d'aquest llibre de relats
que ens remunten
a històries passades
amb la situació
de l'equip de futbol.
Entraven tota la setmana
tres dies
i ens havíem de deixar
a vegada freda
amb el vestidor dels visitats
que no tenia ni termo.
Era una cosa...
El contrà segurament
del Frederic Porta
és el Jordi Tinjera
en el sentit
que el Jordi ja té
molta experiència.
Jo deia que era
El gos suïcida,
és la novel·la número 10.
Sí, la desena.
I què ens expliques
amb aquest títol?
És una història
molt diferent de l'anterior
tant des del punt de vista
de l'espai
com de la història
com de la tècnica narrativa
perquè aquesta està explicada
d'una manera més tradicional.
Tercera persona,
és una novel·la molt dialogada,
transcorre a la Provença,
l'altra passava aquí a Tarragona,
al Serrallo,
aquesta passa a la Provença
i és una història
de poders personals,
és a dir,
enfrontament entre dos personatges
tancats
o relativament tancats
en un mas
i és una història de domini
amb grans preguntes
qui és aquest senyor,
què hi fa,
què vol de mi,
que són preguntes
que es van contestant
al llarg de la narració
amb un final
que jo crec que sorprendrà bastant.
L'any passat presentaves
Peix de Gat
per aquestes dates,
enguany presentes
el gos suïcida,
això vol dir
que tenim un Jordi Tinyena
en plena forma?
Això vol dir
que un escriu
i la indústria editorial
va al seu ritme
perquè aquesta novel·la,
jo també hi parlava l'any passat,
aquesta novel·la
és anterior
a la de l'any passat,
aquesta novel·la
és del 2010,
es va presentar
al Premi Sant Joan,
va quedar finalista,
no es va publicar
i va quedar
amb un calaix
perquè jo estava
allà amb l'altre
i llavors
fins que no vaig acabar
l'altre
me'n vaig posar
a revisar aquesta
per Tarrerola.
De manera que surt
el 12
però és del 10.
tan mica enganyós.
Aquesta pora
no està ambientada
a Tarragona,
no?
No, no,
està ambientada
en un poblet
que es diu
la Cadia Fasio
que és un poblet
de Provença,
molt a prop de Marsella,
relativament a prop d'això.
Està en un turó,
és un poble molt bonic.
I la inspiració
d'on li ve el Jordi Tinyena
per situar-nos
a aquesta història?
Mira, jo sento
haver de caure en el tòpic
allò que deia Picasso
que l'inspiració
arriba treballant
i no hi ha més que això.
És a dir,
hi ha feina,
hores de feina,
esper que altres
hi se t'acuda una cosa
o no se t'acuda.
Treball.
Jordi Tinyena
i Frederic Porta
publicen a Marola Editors,
editorial terragonina.
Important que en un món
com aquest editorial,
amb tanta força
dels grans grups,
Frederic,
també hi hagi espai
per altres propostes
i per altres editorials?
Jo estic molt satisfet
i estic molt content
i la meva aposta
de començament
era anar a Marola.
I l'Alfred ho va veure
i l'Alfred ha estat valent
perquè naturalment
fer una aposta
per literatura esportiva
que no s'ha fet mai
aquí a l'Estat,
no hi ha a Catalunya.
Doncs li estic molt agraït
i en certa part
també en el capítol
d'agraïments
hi ha una dedicatòria
feta amb ell
per jugar-se-la.
Jo crec que
la cultura,
la cultura local
és bàsica
i la nostra editorial
a Tarragona
per mi sempre
ho identifico a Narola
i jo estic com a tarragoní
molt agraït
del treball que fa.
Els llibres que m'arriben
i els llibres que llegeixo
des de Barcelona
tenen un gust
d'essència tarragonína absoluta
i les editorials d'aquí
doncs s'han d'agrair
si se'ls ha de donar
suport incondicional gairebé.
En el cas del Jordi
que has publicat
amb diferents editorials?
Jo crec que
en el panorama editorial català
ha passat una cosa terrible,
ment dolenta
i ha estat la concentració
de totes les editorials
grans
amb un únic grup
que és el grup 62
i ara mateix
columnes, 62,
empúries,
proa,
tot és el mateix
i això és dolent,
és dolent pel llibre
i és dolent per la literatura
perquè esclar,
només hi ha una veu
encara que tingui diferents segells
i només hi ha uns interessos
encara que només hi hagi
al revés,
que hi hagi molts segells.
Per tant,
en aquest moment
prenen rellevància
editorials mitjanes
i petites,
tant la d'aquí
com la de fora d'aquí,
que s'atreveixen
a publicar independentment
coses del territori
i coses de fora
perquè l'Arola publica
una mica de tot,
s'atreveix a fer
una col·lecció de teatre
que no s'atreveix ningú,
que és un editor
que s'atreveix
a publicar poesia
quan l'han desterrat
de totes les editorials.
Per tant,
jo crec que
si no hi fos
hauríem de crear-la,
hauria d'haver-hi algú,
afortunadament ja l'Alfred,
però si no hi hauria d'haver
algú que creés aquesta
o pagès a Lleida
o editorials a Barcelona
com Angla,
és a dir,
editorials d'un tamany
més modest,
però que fan encara
aquella feina d'editor
que els grans
subordinen
a números
i a interessos
purament comercials.
Comptes del Canbell,
Frederic,
és una obra
sobretot per n'estigués?
No,
jo crec que és una obra
que té un rerefons.
Jo crec que
com estem aquí,
soc d'aquí,
l'editorial és d'aquí
i tot plegat
se'n caig a Tarragona,
però les joves
generacions,
les noves,
el que poden fer
és veure com érem
i mantenir també
un cert esprit
de memòria històrica
d'una crònica sentimental
col·lectiva
al voltant
o amb l'excusa
argumental
del nàstic de Tarragona.
La gent
de certa edat
es trobarà
molt reflectida,
hi ha molts
modismes tarragonins,
hi ha molt de txec
i molt de fenya
pel mig
i també
jo crec que
és simplement
un...
no et diria
on passa temps
perquè té
molt darrere font
social
i també
polític,
però
com és un llibre
de literatura
esportiva
jo crec que
passa molt bé.
i el gos
s'ocirà Jordi
és una novel·la
per seguidors
del propi autor
del Jordi Pinyerà?
Home,
per començar,
sí.
És evident
que la gent
que et coneix
i et llegeix
et seguirà llegint,
no?
Però no és una novel·la
que apunti
a cap lector
concret,
no?
Jo no hi crec gaire
en això d'escriure
per un lector.
Jo crec que tothom
el pot llegir.
És una novel·la
amb moltes històries
que jo crec
que és molt ògiu
i és molt ràpida.
Espero que funcioni bé.
Sant Jordi
que és per Jordi Pinyerà.
El meu sant.
El meu sant.
I és un dia
que treballo.
Jo estic treballant.
Ara m'hi ha escapat
un moment
perquè tinc una hora lliure
però jo faig classe
i quan l'he fet abans
i ara tornaré a l'institut
i continuarà fent-ne.
La tarda ja és diferent.
A la tarda ja
pots gaudir
una mica del dia,
de les parades,
dels amics
i del baranar
aquest entre amics
per celebrar el sant.
I aquest Sant Jordi
deu ser diferent
per...
Per mi és molt especial.
Molt especial
per la raó
òbvia de treure un llibre
però de trobar-me a Tarragona
que feia anys
que no m'hi podia trobar
per un Sant Jordi
i veure l'ambient que hi ha
que és magnífic
i aquesta explosió
de ciutadania
per dir-ho així.
Per mi Sant Jordi
és una de les viades
potser la més significada
però la més...
emocionalment
la més important
per mi de tot l'any
pràcticament.
Molt més que Nadal
fins i tot.
Celebrem Sant Jordi
aquí a la Rambla
amb els autors tarragonins
Frederic Porta
Jordi Tinyena
moltes gràcies
i bona diada
que vagi molt bé.
Que vagi molt bé.
Ara volem parlar
d'un llibre
que es publicava
l'any passat
però que continua
tenint plena vigència
i que té com a protagonista
l'entrenador
i exjugador
del club bàsquet
Tarragona
Berni Alvarez.
Berni bon dia.
Hola bon dia.
Que fa un entrenador
de bàsquet com tu
en una viada
de Sant Jordi
aquí a l'estat del CBT.
Bueno primer
els vaig proposar
als jugadors
si volien venir per aquí
per reconèixer una mica
però també per alguns
que a la ciutat
encara no la tenen del tot
amb jornades
com aquestes conegudes
i abans que entrenàvem
preferit
vinc d'aquí
i aquesta tarda ja entrenem.
Bé bé
amb ganes
de l'any passat
més amb això del llibre
que donin un passeig
donen passeig
l'ambient és bo
i a partir d'aquí
ho dic com una persona més
d'un dia de Sant Jordi.
I el llibre
el llibre dedicat
o que parla
de la figura
de Berni Alvarez
fet pel nostre
company periodista
Octavis Omell
continua
tenim plena
plena vigència
què li va semblar
i ja li van preguntar
al Berni
fa més d'un any
però què li va semblar
en aquell moment
la idea de
veure's ja
en un llibre?
Bueno em va sobtar
primer quan em va trucar
em va dir
tinc una proposta
per fer-te
i em vaig quedar
una mica parat
perquè no pensava
en cap moment
que jo
no cap meres
que és un llibre
o que algú
pensés que podia ser interessant
però bueno
a mi em va agradar
molt la idea
amb ell també
va estar molt entusiasmat
vam aconseguir
bueno jo que
ficar-ho en un format
bastant
llegible
i fàcil
i bueno ha tingut
la veritat és que
pel que em diu ell
que ha tingut bastant d'èxit
que s'ha venut molt
que els editorial
estaven molt contents
i que bueno
i que encara en queden pocs
ja m'ha dit
però per aquí
l'hem ficat
a l'estat del club
per si algú encara no el té
o està animat
per llegir-ho
doncs aquí està.
Aquestes hores de Sant Jordi Berni
serveixen d'alguna manera
per escampar la boira
i oblidar
els problemes del dia a dia
els problemes esportius
i la situació una mica
delicada de l'equip?
Sí
per això la idea
que tots vinguéssim aquí
que estiguéssim un ratet junts
en una jornada com aquesta
perquè
bueno
tenim a prop l'objectiu
però ens està costant molt
a nivell mental
aquestes últimes setmanes
perquè
perquè l'equip
és un equip
amb molta gent jove
i l'ansietat
la veritat és que ens està jugant una mica
i tot el que sigui
sortir una mica
d'aquesta rutina
d'entrenament
de pensar molt
amb el partit
amb el fet de guanyar
que ens està creant
aquesta ansietat
tot això ajuda
a despejar una mica la ment
i a començar una mica
de zero la setmana
amb aquesta intenció
està feta
i espero que ens ajudi
t'has portat aquí
tota la plantilla
o gairebé tota
suposo que n'hi ha alguns
que no són catalans
i per tant
bueno suposo no
n'hi ha que no són catalans
i per tant
potser això no ho havíem vist mai
no
per això volia també
que ho coneguéssim
els hem explicat
la tradició de Sant Jordi
de regalar aquí una rosa
de regalar un llibre
i totes aquestes coses
els sembla interessant
i bueno
tinc la idea
de regalar-los
algun llibre a la plantilla
a veure si aconsegueixo
trobar-ho amb anglès
també
i així
acabar de completar
la diada
quin llibre t'agradaria?
bueno si estic mirant
de comprar
el monge
que vendió su Ferrari
pel tema
de un llibre
motivant
de motivació
i ara que estem
en un moment
així una mica
tocadet alguns
doncs bueno
que els ajudi
i autoestima
i confiança
el problema
és que no l'estic trobant
en anglès
el tinc ja en castellà
però en anglès no
a veure si el trobo
abans que acabi el dia
i els hi puc regalar
regalar l'arròs
al Berni?
sí
tinc unes quantes
entre les dues nenes
la dona
la mare també
al final
5 o 6
sempre cauen
escolta'ns
podries presentar
algun dels jugadors
que potser sigui de fora
de Catalunya
i que potser
siguin vivint
per primera vegada
la dia de Sant Jordi
que potser els hi sorprengui més
el vols amb anglès
o en castellà
millor
en castellà millor
i dirà el Jorge
Jorge
Jorge
a veure si podem parlar
amb algun dels
dels jugadors
del Club Vasco de Tarraona
a veure presenta'ns
el Jorge Santana
estan hablando
de alguien que sea
fuera de Catalunya
para que como bebe
esta diada
si lo habías conocido
algo parecido
en Canarias o no?
no no
la verdad que
en Canarias
no tenemos esta tradición
como si dijésemos
esto solo aquí
en Cataluña
la verdad que
bueno
me impresiona bastante
la cantidad de gente
que veo hoy por aquí
por la Rambla
comprando libros
y reglando rosas
y tal
parece una buena
costumbre
como si dijésemos
y bueno
es tu primer Sant Jordi
en Cataluña?
si
el año pasado
también estuve aquí
pero no llegué
hasta el día de Sant Jordi
porque terminamos
antes la temporada
y este sí que
es mi primer año
así que
nada
muy bien
muy bonito
la verdad
que te parece
la tradición
de regalar rosa
regalar libros
muy bien
la verdad
nunca había pensado
en algo semejante
algo bueno
como es tradicional
y tal
me parece
algo original
como si dijésemos
y bueno
para la gente
el tema de regalar libros
como hoy en día
tanto informática
tanta tecnología
y tal
igual se ha perdido
un poco la costumbre
de leer
así que
muy bien
te veo que llevas
en la mano
el libro de
de Berni Álvarez
si bueno
lo malo es que está
en catalán
no está
en castellano
y los extranjeros
se estaban quejando
que no estaba
en inglés
tampoco
no sé
tendremos que hacer
traducciones del libro
exacto
habrá que hacer
pues si tiene éxito
habrá que hacer algo
nada
bueno
estaba leyendo
un poco por encima
y así un poquito
lo que entiendo
y bueno
para sacarnos la foto
ahora también
con el libro
Jorge
a disfrutar
de estas horas
un poco de asueto
y que vaya bien
los entrenamientos
de la semana
Jorge Santana
un dels jugadors
del club esquet
Tarragona
de Canarias
vivint aquesta jornada
de Sant Jordi
Berni
que vagi molt bé
la diada de Sant Jordi
però que vagi molt bé
aquesta recta final
de la temporada
molt bé
a veure si això
ens anima una mica
i ho podem treure endavant
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
segueixen desfilant
els autors
i les autores
tarragonines
per aquesta
Rambla Nova
de Tarragona
en aquesta diada
de Sant Jordi
en aquest programa especial
que fem conjuntament
TAC12
i Tarragona Ràdio
ara podem saludar
el colombià
resident ja des de fa
molts anys
a Tarragona
Gustavo Hernández
que enguany publica
la cola de les sirenes
ho fa també
a Arola Editors
Gustavo Hernández
bon dia
de Sant Jordi
hola
bon dia
la cola de les sirenes
què s'amaga
darrere d'aquest títol
que s'esconde
que te sugiera a ti
verdad
que las sirenes
por una parte
nos remiten
al mundo femenino
y por otra parte
nos remiten
al mundo mitológico
y
tanto un mundo
el mundo femenino
como el mundo mitológico
son el misterio
la cola de las sirenes
es el misterio
y
en este libro
que básicamente
son relatos
muy cortos
lo que hay es
un pequeño
gran misterio
de historias
muy cotidianas
muy próximas
a nosotros
pero
que siempre
nos sorprenden
de alguna manera
porque la cotidianidad
está llena
de cosas sorprendentes
¿relats
espacialmente
cortos?
sí, son muy cortos
son relatos muy cortos
ya publicados
la gran mayoría
de ellos
en el diario
de Tarragona
yo llevaba una sección
que la llamaba
culebron.es
en la cual
utilizaba
recursos narrativos
de los grandes culebrones
hispanamericanos
en un espacio
cortísimo
que era la columna
de un periodo
entonces digamos que
en cierto sentido
creé un género
creé un género
de culebrones
pero culebrones
muy breves
¿ya un filconducto
al llard de la obra?
no porque
escribía cada semana
cada semana
durante seis años
y obviamente
iba un poco
siguiendo el día a día
por ejemplo
hay algunos dedicados
a San Jordi
hay varios
dedicados a San Jordi
el hilo conductor
es el mundo
el mundo femenino
diría que si
si hay algún peso
más que otro
en los relatos
es porque tratan
de relaciones
entre hombres y mujeres
vistos desde
una perspectiva masculina
obviamente
¿qué suposa
veure
todas estas historias
al final publicadas
a través
d'una editorial
como Arola?
son
son historias
que desde la primera
que escribí
hasta la última
las escribí
con el propósito
de que fueran
un libro
y entonces
ver este libro
publicado
es una realización
personal
espero que merezcan
la categoría
de libro
porque tenían
vocación de libro
y estoy encantado
de que
se publiquen
con Arola
porque Arola
además de ser
una persona
muy cercana a mí
y pienso yo
que un gran amigo
también es un gran editor
entonces
pues estoy muy
muy orgulloso
de publicar este libro
y de publicarlo
precisamente con Arola
Gustavo Hernández
es profesor
es periodista
ha trabajado
en el mundo
de la publicidad
escriu llibres
muy polifacético
¿no?
yo digo que eso
de tener varios oficios
tiene la ventaja
de decir que
para lo que eres bueno
es para lo otro
o sea
soy profesor
los alumnos
se aburren muchísimo
conmigo en las clases
pero entonces
comprenden
y dicen
claro
es que este
es un escritor
no es un profesor
y entonces
ahora que estoy hablando
ante vosotros
es muy probable
que vosotros penséis
este hombre
como escritor
debe de ser
es muy malo
pero como profesor
puede que sea bueno
y eso ocurre
si eres periodista
si eres publicista
si eres fotógrafo
etcétera
la verdad es que
he hecho varios oficios
a lo largo de mi vida
y de todos
he aprendido algo
¿y como autor
como escritor
¿lo trobas especialmente
a gust?
¿cada cop más a gust?
como escritor
intento buscar caminos
intento buscar caminos
he escrito
un libro de relatos cortos
no tan cortos
como este
he escrito dos libros
de relatos cortísimos
como es este
he escrito una novela
he escrito un libro
de artículos
y ahora posiblemente
exploraré las posibilidades
de una nueva novela
eso de que ya estás
pensando en nuevos proyectos
sí
y publicar
te permite eso
te permite un poco
hacerte la ilusión
de que eres escritor
y obligarte a ti mismo
a producir para publicar
que es digamos
la meta
de cualquier escritor
¿multa diferencia
entre plantejarse
una novela
o plantejarse
escriure
petits relats
articles
de manera continuada
de manera semanal
como comentabas
es muy diferente
el artículo semanal
tiene la ventaja
de que es muy intenso
te obligas
a una fecha de entrega
pero al mismo tiempo
el resultado
lo tienes muy inmediato
tanto lo que tú escribes
como la manera
como la gente
lo recibe
entonces es muy importante
por eso
mientras que una novela
es una labor muy callada
de mucha disciplina
de mucho esfuerzo
continuado
en el que hay muchos momentos
de desaliento
en el que hay muchos momentos
de euforia
en los que piensas
que lo que escribes
es maravilloso
y otros en los que
en los que piensas
que lo que escribes
no vale para nada
y que lo tienes que tirar
entonces una novela
exige
una novela
no es una maratón
son
cien maratones
y San Jordi
que representa
por Gustavo Hernández
San Jordi
es una fiesta
magnífica
magnífica
es un gran invento
de Cataluña
es un día
que vivo
con especial cariño
y es un día
en el que han publicado
o publican
gente a la que yo
tengo muchísimo aprecio
si quieres te recomiendo
libros
recomanos
recomanos
libros
además del mío
además del mío
que se lo recomienda
a todo el mundo
pues quiero recomendar
dos libros
uno es
El efecto Starlux
del escritor Juan Ballester
que es su primera obra
una primera obra
pero una obra
una primera obra
bastante sólida
y muy trabajada
que es una narrativa
en castellano
y un segundo libro
que lo menciono
en segundo lugar
pero que lo pongo
en primer lugar
prácticamente de todos
los que se publican hoy
que es el libro
El gos suicida
de Jordi Tignena
es un grandísimo libro
yo he tenido la oportunidad
de leerlo
y de disfrutarlo
y pienso que
sin lugar a dudas
este libro
sitúa a Jordi Tignena
en un primerísimo nivel
de la narrativa catalana
dues recomanacions
que a més
se'n situen
amb autors
que viuen aquí a Tarragona
por supuesto
por supuesto
también hay otros por allí
pues no quiero
empezar a mencionar nombres
porque me olvidaría
de algún amigo
de algún buen amigo
pero
solo permíteme
que diga una cosa
Arola
el editor
tiene
esta especie
de
de consideración
hacia los escritores
de Tarragona
porque piensa
que desde aquí
hay mucho por hacer
y que se puede
escribir
literatura de calidad
entonces
él apuesta
por Tarragona
los lectores
de Tarragona
pues también
tenemos que apostar
por los autores locales
obviamente
y nosotros también
como mitos años
de comunicación
de Tarragona
también apostamos
por conocer
toda la obra
feta
por los tarragonins
en este caso
Gustavo Hernández
La cola de las sirenes
también publicada
por Arola
Editors
una serie de relaciones
realmente
muy recomendables
Gustavo
muchas gracias
por acompañarnos
muchas gracias
por haberme combinado
y buen día
de Sant Jordi a todos
Bona diada
de Sant Jordi
Adéu
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Hem escoltat les veus
d'alguns dels escriptors
que van passar
el passat 23 d'abril
pel nostre estudi
a la Rambla Nova
en un programa especial
en motiu
de la diada
de Sant Jordi
escriptors tarragonins
que presentaven
les seves
novetats literàries
i que ens les explicaven
als micròfons
de Tarragona Ràdio
Això és una part
del millor de la temporada
nosaltres continuarem
recordant-ho ben aviat
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
no hi falteu
perquè volem
que ens acompanyeu
per recordar
per recuperar
els millors moments
d'aquesta temporada
radiofònica
2011-2012
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
Sempre que me despierto
busco algo
que me deshace sensación
te encuentro
y paso el tiempo
navegando
entre el misterio
y tu sabor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!