S'apropa el Nadal. Sovint se'ns diu que durant aquesta època de l'any hem de preparar-nos.
L'Advent és un temps de preparació. Ara bé, preparació per a què?
Per al Nadal o per a les vacances de les que algú ara ja en gaudeix?
Abans de respondre a la doble pregunta, crec que hem de preparar-nos per encetar aquest seter lliurement del Campanar,
un programa del Departament Diocesar de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Les seves batallades arribaran fins a vostès mitjançant la realització tècnica d'en Santi Grimau
i les veus d'en Montse Sabater i d'un servidor, Didac Bertrand.
Bé, tornem al discurs inicial.
De fet, se'ns diu tan sovint això de la preparació que ens passem més temps preparant que no pas celebrant.
Si ens trobem atrapats en el giravol de comprar regals, decorar, cuinar, netejar i tota la resta,
si comencem a sentir que el Nadal porta més feina de la que cal,
potser sigui el moment d'aturar-nos i preguntar-nos per a què ens estem preparant.
Però, abans de seguir, escoltem la glossa del nostre pare i pastor,
Montsenyor Jaume Pujol, arquivisba metropolità de Tarragona i Primat.
Els quatre vents.
Un comentari de Montsenyor Jaume Pujol Balcells,
arquivisba metropolità de Tarragona i Primat.
Déu vos guard.
El record del metge i sacerdot Pere Terrés, del 1905 al 1950,
beatificat l'any 2004, és molt present a Manresa, la seva ciutat de naixement.
A Barcelona, on es troba enterrat a l'església de Sarrià,
a Núria i a altres paratges que van ser testimonis del seu amor per l'excursionisme i les muntanyes.
Però, en aquestes vigílies nadalenques, el seu record va especialment lligat a la zona de Tarragona i Terres de l'Ebre.
Durant la Guerra Civil va estar mobilitzat com a metge militar i acompanyava els soldats a Garcia al Baix Ebre quan va arribar al Nadal.
En aquells dies el front estava tranquil, encara que veien passar sobre els seus caps els bombarders que anaven en direcció a Barcelona.
En aquestes circumstàncies el van demanar d'una masia on hi havia un nen de dos anys malalt.
El doctor Terrés, l'espiritualitat del qual xocava amb la brutalitat i les blasfèmies de molts companys de batalló,
recordava després que va atendre aquell nen i que el besà, com si fos imatge del nen diví,
a qui aquell any no podria adorar per Nadal.
Va ser la seva manera de celebrar aquell Nadal tan especial com inolvidable.
Dies després, amb els seus companys, van ser atrapats pels combats i van haver de fugir a Correcuita cap a la Serra del Montsant,
des d'on van emprendre la retirada a Primer Falset, després a Tarragona i al Vendrell.
M'he entretingut en el testimoni que va deixar Terrés en el seu diari de guerra,
amb la mirada posada en el laixement de Jesús a Berlén,
que en el seu cas es va veure representat per aquell nen petit en una masia perduda.
Com aquest jove metge, nosaltres estem convidats aquests dies per l'Església
a tenir present el gran misteri de la nostra salvació.
El Messias anunciat durant centenars d'anys pels profetes va néixer en un estable.
No podia escollir un lloc més humil.
És com si s'hagués proposat venir d'incògnit per no ser reconegut.
Aquesta senzillesa desconcertant,
el rei del món no troba lloc on estejar-se,
és una gran lliçó per a nosaltres.
Ens ajuda a despendre'ns dels nostres capritxis egoístics i ambicions poc nobles
i al mateix temps ens empenya a ajudar les persones més pobres
que potser no tenen sostre on acollir-se
o no tenen menjar o treball per a sustentar la seva família.
Com devien patir Maria i Josep?
Com ho faria qualsevol pare en no trobar un lloc per al repòs
i unes mínimes seguritats en aquella situació angoixant?
I quin consol devien tenir quan els pastors i els mags
van acudir a adorar aquell que havia nascut
i a aportar-li alguns presents?
En aquestes dates nadalenques ens fem regals els uns als altres,
però no oblidem l'obsequi que ens demana Déu.
El regal d'agenollar-nos també nosaltres davant Jesús,
que acaba de néixer.
Segurament és el que vam veure fer els nostres pares i avis.
Cada generació ha adorat Jesucrist,
bresolat en un pessebre,
i ara ens toca a nosaltres.
Viure en Nadal en família,
reunir-nos tots i viure'l amb solidaritat amb els més necessitats,
és la manera cristiana de celebrar aquests dies.
Que per cada un de nosaltres aquest Nadal sigui inolvidable.
Que com el viat Pere Terrés,
entre bombardejos,
en el nostre cas de plans i atraccions,
sapiguem veure en els altres el rostre de Crist.
Que tingueu un bon Nadal!
El senyor arquebisbe ens ha parlat del Nadal,
i nosaltres també ho farem.
Però donem un salt enrere en el temps.
Mirin vostès,
el fred desembre de 1914
arriba a França,
i la neu s'acumula sobre les aposades trinxeres
que separen les tropes alemanyes per una banda
i les franceses i escoceses per l'altra.
Durant la nit de Nadal,
cada bàndol celebra la festivitat amb cançons pròpies,
i escolta els espontanis aplaudiments
provenents de les trinxeres enemigues.
Quan arriba el torn dels alemanys,
un tenor d'òpera,
mobilitzat a l'exèrcit,
salta al guió
i abandona la trinxera
amb una vet de Nadal a la mà,
mentre s'endinsa en terra de ningú,
tot cantant una Nadala.
Atònits,
els soldats escocesos
responen a l'usat acte
posant el so de les seves gaites
al servei del tenor,
iniciant-se així
el primer acte de fraternitat
entre els dos bàndols
que acaba amb un gran aplaudiment entre tots.
Què els hi sembla si escoltem
la Nadala Santa nit?
Ho farem en una aboració en anglès
en homenatge a aquells onònims soldats.
All is calm
All is bright
Round
Yon virgin
Mother and child
Holy infant
So tender and mild
Sleep in heavenly peace
Sleep in heavenly peace
Encisadora melodia, oi?
Bé, seguim amb la nostra història de l'any 14.
Seguidament, els superiors de les tres diferents unitats
es reuneixen i acorden un alto el foc per Nadal.
Durant la treva, els soldats dels tres diferents exèrcits
protagonitzen diversos episodis de fraternitat entre ells
i fins i tot
extenen la treva
el següent dia
un cop les tres parts
han acordat recuperar i enterrar
tots els cadàvers estesos al mig del camp de batalla.
No obstant,
un cop iniciat a la treva
tant soldats com superiors
ja no poden tornar a les armes
per lluitar en nom d'una guerra
que no entenen
i els actes de fraternitat
es reprodueixen
i prolonguen
fins que les notícies
arriben als comandaments superiors de cada bàndol.
El que va seguir
ja s'ho poden imaginar.
Quan els alts comandaments
van descobrir els actes de fraternitat amb l'enemic
a través de cartes escrites pels soldats
els implicats van ser distribuïts
i dispersats en altres fronts
i es van prendre serioses mesures
per tal d'impedir que es reproduïssin
més actes d'aproximació amb l'enemic.
I per tancar aquesta bonica història
amb tres final, dissortadament,
podríem escoltar una popularíssima Nadala francesa.
Els àngels allà la glòria
la nova cantant en tots
i el reçó de les muntanyes
esparge suca la mort
l'enemic
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
glòria
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, ho han endivinat. Els Àngels de la Glòria.
Fins demà!
Fins demà!
Recordem com també la seva cosina Elisabet va confiar igualment.
L'Evangeli de la missa dominical ens ho recorda.
Fins demà!
Va entrar a casa de Zacarias i saludar a Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria.
l'infant va saltar dins les seves entranyes i Elisabet va quedar plena de l'esperit sant.
Llavors, crida amb totes les forces.
les dones i has beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc jo perquè la mare del meu senyor em vingui a visitar.
Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes.
Feliç tu que has cregut.
Allò que el senyor t'ha anunciat es complirà.
Elles, Maria i Elisabet, creyeran en la promesa.
Maria va estar disposada a tot.
Però d'això ens parlaran la nostra companya Montse Sabater i mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
El dia 23 de desembre ens trobem en el quart diumenge d'Advent.
Mossèn Joan Magí, com ajuden la nostra fe i preparació del Nadal les lectures d'aquest diumenge?
Ens animen a lligar el Nadal amb la nostra realitat personal, familiar i social.
A suprimir les distàncies entre Barlem i el lloc on ens movem actualment.
A comunicar als altres l'alegria de la nostra fe.
I què ens proposen per a viure i compartir millor l'actualitat del Nadal?
Amb la revelació profètica i els exemples de Jesús i Maria, la seva mare,
ens ajuden a llegir amb més atenció els textos de les Sagrades Escriptures
en el context que els pertoca i en la perspectiva cristiana.
El papa Benet XVI ens diu
A l'Antic Testament, la predicació dels profetes s'alça vigorosament
contra tot tipus d'injustícia i de violència, col·lectiva o individual.
I d'aquesta manera, és l'instrument de l'educació que Déu dona al seu poble
com a preparació a l'Evangeli.
Per tant, seria equivocat no considerar aquells passatges de l'Escriptura
que ens semblen problemàtics.
Més aviat, cal ser conscients que la lectura d'aquestes pàgines
exigeix tenir una competència adequada,
adquirida a través d'una formació que ensenya a llegir els textos
en el seu context històrico-literari i en la perspectiva cristiana,
que té com a clau hermenèutica completa l'Evangeli i el manament nou de Jesucrist
complet en el misteri pascual.
Per això, exhorto els estudiosos i els pastors
que ajudin a tots els fidels a acostar-se també a aquestes pàgines
mitjançant una lectura que els en faci descobrir el significat
a la llum del misteri de Cristo.
Cap a on es tira la nostra atenció el text de la primera lectura?
El profeta Miquel ens fa pensar en la realitat important de tots els pobles,
per petits o grans que siguin.
Batlem, poble petit, ens ha donat David.
I Jesús, d'acord amb les promeses de Déu.
Jesús, malgrat l'opinió de Natanael,
sortiu de Nazaret a praticar la Bona Nova.
Tots els éssers humans, sense distinció de tribu, poble o nació,
tenim la dignitat de fills de Déu.
Són la seva imatge.
Des de l'eternitat estem cridats a fer casal de pau,
units amb l'alegria.
Si algú dubta, els creients han de poder fer servir la resposta de Felip.
Vine i ho veuràs.
I la segona lectura?
L'autor de la carta als Hebreus ens diu
Quan entra al món, Cris diu a Déu
No has volgut sacrificis, noblacions, però m'has format un cos.
Vull fer a Déu la teva voluntat.
I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu,
nosaltres hem estat santificats per l'ofrena del cos de Jesucrist,
feta una vegada per sempre.
Nosaltres, doncs, fem casal, experimentem casal,
i oferim casal quan vivim d'acord amb la voluntat del Pare.
I com ho redoneix tot això el text de l'Evangeli?
A l'Evangeli de Lluc, Maria i Elisabet ens ensenyen a transmetre i captar l'Esperit Sant
amb la fe que comunica l'alegria de la pau.
L'Esperit Sant ens santifica i ens fa saltar d'alegria.
Desitgem-lo i, com Maria, ens mourem per a transmetre-lo a tothom.
L'Esperit Sant actua quan nosaltres acceptem la voluntat del Pare
i volem que ens alliçonin, ens guiï i ens transformi la seva paraula.
Amb aquestes disposicions tindrem un Nadal més entès i més viscut amb alegria.
Moltes gràcies, mossèn Joan, i bon Nadal.
I tot seguit, Montse, ens recordarà algunes notícies.
Quan vulguis.
Notícies de la setmana
Un any més i de nou a la catedral,
més de 400 nens i nenes de les escoles religioses de Tarragona Ciutat
han esdevingut sembradors d'estels durant una tarda.
Aquesta iniciativa fa més de 30 anys que es fa arreu de l'Arxidiòcesi
per a desitjar als vianants un bon Nadal en nom de tots els missioners
i és el punt de partida de la jornada d'infància missionera
que se celebrarà el proper 27 de gener amb el lema
Els nens ajuden els nens.
L'acte a l'interior de la catedral, presidit pel senyor Cabisba,
es va iniciar amb unes paraules de benvinguda
per part de la delegada diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies, Ana González,
seguit d'una Nadala i la lectura de l'Evangeli del naixement del nen Jesús
segons l'Evangeli de Sant Lluc entre dos infants.
El senyor Cabisba va manifestar als infants aplegats
l'alegria de poder celebrar de nou aquest acte a la catedral
i els va remarcar el lema d'enguany
que enfatitza en l'ajuda que els nens i nenes s'han de donar entre si.
Hi ha molts nens que pateixen i que potser estan ben a prop vostre
i vosaltres els heu d'ajudar i pregar sempre per ells.
Doneu gràcies per tot el que teniu, va explicar.
Durant l'acte, celebrat el dijous dia 13 de desembre,
els infants representats de cada escola
van anar presentant un valor com el diàleg,
l'alegria, l'amistat, la responsabilitat,
la solidaritat, l'empatia i la pau.
Tots ells extrets del decàleg del nen missioner
i un tros de mandala pintat per cada escola participant.
La mandala del sànscrit, roda o cercle,
va tenir com a centre una imatge de Jesús.
mossèn Josep Caballol, missioner a Ruanda, a l'Àfrica,
va ser l'encarregat de repartir els estels assignats a cada escola.
L'acte va concloure amb el res del Pare Nostre,
la benedicció del senyor Cabisba i el desig d'un bon Nadal.
A nivell diocesà s'han distribuït uns 53.000 estels,
un do petit i brillant, que es lliura sense esperar res a canvi,
com la tasca que exerceixen tots els missioners.
Per aquest motiu, l'activitat dels sembradors d'estels
és un moment d'acció de gràcies
per l'aportació que a mesos anteriors
s'ha destinat a la campanya del dom.
El senyor Cabisba, Monsenyor Jaume Pujol,
el diumenge 16 de desembre, tercer diumenge d'Advent,
va conferir l'ordre del presbiterat
a mossèn Albert Fortuny Llaveria,
a la catedral de Tarragona,
en una celebració que va comptar amb els familiars,
amics i companys del jove Prevera,
i la presència del vicari general de l'Arts Giriócesi
i oncle de l'ordenant,
mossèn Joaquim Fortuny,
el rector del seminari major interdiucessà,
mossèn Norbert Miracle,
el rector de la parròquia de Sant Pau de Tarragona,
on exerceix la seva tasca pastoral,
i rector del seminari menor,
mossèn Joan Antoni Sadó,
i d'altres Preveres, concelebrants,
diàques, seminaristes.
Estem especialment contents
perquè tindrem un nou Prevera
a la nostra església de Tarragona.
Podem dir que la missió del Prevera
és com la de Joan Baptista,
la gran figura de l'Advent
que anuncia la salvació.
Per aportar a terme una missió tan important,
hem de ser homes de fer,
d'esperança i caritat.
En primer lloc,
has de ser home de fer,
has de predicar la paraula de Déu amb convicció,
i predicar més per l'exemple,
ja que els oients capten de seguida
si el que es predica és viu.
No deixis d'estudiar,
de continuar preparant-te
perquè pugui ser llum
pels qui s'acosten a tu,
sigues optimista,
estigues sempre disponible
per atendre les persones,
escoltar, animar i donar esperança.
Junts amb la fe i l'esperança,
has de ser una persona que visqui la caritat.
Has de ser, com Jesús,
un bon pastor que estima les seves ovelles.
Una vegada més,
el senyor que visva
va demanar que no faltin vocacions
al Ministeri Sacerdotal.
Com a moments significatius
i emotius de la cerimònia,
cal destacar les llatenies dels sants
amb l'ordenant prostrat al terra
i el moment central
de la litúrgia d'ordenació,
la imposició de mans
per part del senyor arcabisbe
i de tots els preveres allí presents.
Un signe que mostra
que l'ordenant
se sap cridar
a exercir el presbiterat en comunió,
units a tots els preveres
de l'Arxidiòcesi
i del món
col·laborant amb el Ministeri Episcopal.
Esdinvingut,
membre de l'Ordre dels Preveres,
va ser revestit
per mossèn Joaquim Fortuny
amb l'estola i la casulla,
ornaments propis del prevera
que van lliurar
els tres germans de l'ordenant.
És impossible
donar gràcies
a totes les persones
que m'han ajudat.
Un cop acabat l'acte litúrgic,
el nou ordenant
va adreçar unes paraules
d'acció de gràcies dirigides al Senyor
per la pregària
i estima de tantes persones
que el van acompanyar
en aquest dia tan significatiu.
Durant els dies previs
a l'ordonació
intentes fer balanç
de la teva vida
i t'adones
que és impossible
donar gràcies
a totes les persones
que t'han ajudat.
mossèn Albert
va començar
agraïnt l'ajuda
dels seus pares,
germans,
avis,
padrins
i de mossèn Joaquim Fortuny,
del qual va destacar
el seu important testimoni
en el seu discerniment vocacional.
En les seves emotives paraules
també va recordar
el Col·legi Turó,
el Col·legi Major de Bedralbes
de Barcelona,
la Parròquia de Sant Pere
de Cambrils,
la Parròquia de Sant Pau
de Tarragona,
d'on va destacar
el capital humà
amb esperit crític
i constructiu
amb que compta
i el Col·legi Sant Pau Apòstol.
De la seva etapa de formació
va tenir present
l'acompanyament
de mossèn Emili Roure
i mossèn Joan Antoni Sedó.
Dirigint-se
als preveres concelebrants,
mossèn Albert Fortuny
va agrair-los
la seva presència
en la celebració,
tot demanant-los-hi
que l'ajudin a fer camí,
com si fos un germà petit.
Finalment,
va agrair
el cor i orquestra
dels Amics de la Catedral
i la coral verge
del camí
que van sostenir
els cans de l'assemblea.
La nostra arxidiòcesi,
com hem pogut comprovar,
segueix ben viva.
Però,
abans de seguir,
la nostra companya
Montse Sabater
ens introduirà
el comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Estem en vigílies
de Nadal.
És aquesta una festa
molt nostra
i molt de tots
enmig de la crisi
que estem patint.
Què ens diu
a tots plegats
aquesta festa,
mossèn Ricard Cabré?
Ens diu molt,
com sempre,
però potser
amb més raó
trobant-nos immersos
en una crisi
com l'actual,
perquè Nadal
és una festa
de germanor.
No és,
no hauria de ser
la festa
de la disbauxa
i del dispendi
extraordinari.
La festa de Nadal
ens hauria de fer
tots més humils,
més senzills,
més pobres d'esperit.
La gràcia seria
que ens hi apuntéssim tots.
El que no és just
és que per a uns
sigui la festa
de l'abundància
i per a d'altres
sigui la festa
de la misèria.
O els dies
en què més es nota
el contrast
entre els que hi tenen
i els que hi s'ho passen
malament.
Aquests dies,
per exemple,
a les ciutats
es nota molt més
el contrast
entre els barris
o carrers del centre
i els de la perifèria.
Per l'esplendidesa
decorativa
dels uns
i la foscor
o la insuficient
il·luminació
dels altres.
S'hauria de ser
eminentment
la festa
de la germana universal.
En part ho és,
però només en part.
Càritas
fa un esforç
extraordinari
aquests dies
perquè ningú manqui
el mínim indispensable.
També hi ha
qui se sent
tocat
per l'esperit
i aquests dies
se sent més generós
que mai.
Això hauria de ser
el Nadal,
sentir-nos més a prop
els uns dels altres,
però a la vegada
fer-nos experimentar
l'exigència
de la pobresa
i de l'austeritat,
sobretot en temps
de crisi.
Si Crist,
el Fill de Déu,
neix en un portal,
és per donar-nos
testimoni
de pobresa
i de despreniment,
és a dir,
apena la lliçó
de la humilitat
i del seny
cristià.
La veritat
és que la festa
de Nadal
sempre ha tingut
un to íntim
fraternal
amical.
Normalment
no és una festa
bollengosa,
de carrer
o de saló.
més aviat
és una festa
dolça
que es viu
en la intimitat
de la família
i això
és bo.
Fa que es trobin
els germans
i els pares
i que se sentin
més units
que mai.
Moltes gràcies,
Montse,
moltes gràcies,
mossèn Ricard,
fins la setmana vinent
i bon Nadal.
I sonen
les batallades
del Campanar
que anuncien
el proper Nadal
i també
que el nostre
temps radiofònic
s'acaba.
Així doncs,
amics i amigues
oïdors,
tot desitjant
que la llum
del Nadal
i la seva joia
els acompanyin
sempre,
ens acomiadem
fins la setmana vinent
en aquest mateix
punt del diàl
si deu vol.
Que el Tió
els sigui ben generós
i què els sembla
si posem
una Nadal
ben popular
durant els propers minuts.
i el room
de laравля
a electrici
es
i el
a un
a
tot
n
a
a
i
a
a
tre
i
a
a
em
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!