El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Aquest estiu a Tarragona Ràdio recuperem els continguts i programes més interessants dels darrers mesos de la nostra programació.
Així volem recordar amb vosaltres cada dia quins temes o quines entrevistes han estat les més destacades de la temporada radiofònica 2011-2012.
Avui, per exemple, ens traslladarem cap al passat 26 de març.
Emitíem una edició especial en motiu del programa número 100 de l'Espai Tothom sobre el col·lectiu de persones amb discapacitat.
Ho fèiem en directe des del centre de paràlisi cerebral La Montanyeta.
Celebravem les 100 edicions del programa, dedicat, com dèiem, a parlar de les discapacitats al costat de les associacions tarragonines, fomentant les capacitats diferents.
Tot seguit remetem a aquest espai que forma part, sent dubte, del millor de la temporada 2011-2012 de Tarragona Ràdio.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio.
On tots som iguals i alhora diferents.
Hola, què tal? Molt bon dia, benvinguts, benvingudes.
Una setmana més al Tothom de Tarragona Ràdio.
Avui, dilluns 26 de març, edició especial, edició número 100 de l'Espai Tothom.
Ens trobem a l'Escola d'Educació Especial La Montanyeta, al centre de La Montanyeta,
de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, la PPCT,
que ens han cedit a una sala fantàstica per poder compartir la següent hora de ràdio
des d'aquí i per a tots vosaltres, com sempre, per a tothom.
Un 22 d'octubre de l'any 2009, jo mateix, el Miquel González, un expert periodista
que acabava d'aterrar a Tarragona, es posava davant dels micròfons
per encarar el repte de conduir un espai que parlés del col·lectiu de persones amb discapacitat.
Teníem molt clar el que volíem que fos.
Volíem que fos un espai per tothom, no només tancat al col·lectiu de persones amb discapacitat.
L'espai neixia amb la voluntat de donar conèixer a la ciutadania,
és a dir, a tothom, les novetats, els projectes, les curiositats,
els entrellats, les associacions, les entitats relacionades amb el món de la discapacitat
o les persones amb diverses capacitats, com ens agrada dir-ho aquí.
Volíem també que les persones expliquessin les seves vivències, les seves experiències,
escoltar la veu dels protagonistes, les històries personals i professionals.
En fi, hem parlat molt i hem arribat al programa ja número 100, de fet és el que avui celebrem.
Alguns pensaran que d'aquests temes se'n parla poc, d'altres pensaran potser que se'n parla molt
o fins i tot massa.
Uns que se'n parla bé, d'altres que no es tracta com es deuria tractar,
però la qüestió, en definitiva, és que se'n parla.
I això és el que hem intentat al llarg d'aquest 100 programes,
parlar de discapacitat, de persones amb capacitats,
donar a conèixer les històries, les interioritats de moltes associacions,
de dintre i fora de Tarragona, de molta gent.
Hem tractat moltíssims temes, hem parlat de projectes,
hem tractat el voluntariat, l'esport, l'oci, les experiències personals.
Ho haurem fet millor o ho haurem fet pitjor algunes setmanes
de manera més encertada, d'altres més interessant i d'altres doncs menys.
Però creieu-me, personal i professionalment, he descobert molts projectes,
moltes persones i un teixit associatiu molt important
que es mou al voltant de la denominada discapacitat.
Ho dèiem sempre, s'ha avançat molt i queda molt per fer.
I sovint em plantejo, de fet, si estem tractant bé el tema de la discapacitat,
si no, si ho podríem fer millor.
És complicat, és complicat encertar en l'utilització de determinades paraules
o denominacions o en la percepció de cadascú envers els temes
que setmana a setmana hem tractat.
Sigui com sigui, hem intentat fer i ho continuarem fent d'una manera objectiva,
oberta, escoltant opinions de la manera més planera possible,
sense embuts, amb aire fresc i sobretot amb tothom i cadascun de vosaltres.
perquè, si ens parem a pensar-ho, les capacitats o les discapacitats
són i haurien de ser cosa de tots.
Com dèiem, avui fem el programa número 100 des de la muntanyeta.
Agrair al Joan Maria Bertran, que es troba aquí amb nosaltres,
el Lluís Comés des dels Estudis Centrals.
I sense menys preàmbuls, comencem i presentem els convidats.
perquè ens feia goig, com dèiem, sortir al carrer,
celebrar amb la gent de l'APPCT, de la muntanyeta,
els 100 programes del tothom.
Obrirem aquest primer bloc parlant amb l'equip directiu d'aquest centre.
Ens acompanyen el seu president, el Jaume Marí.
Jaume, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
L'Àngels Estupinyà, ella és la directora del taller ocupacional Grisol.
L'Àngels, bon dia.
Hola, bon dia a tot.
La Núria Buira, directora de l'escola.
Núria, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I la Rosa Reig, que és la directora de la residència.
Rosa, bon dia.
No ha pogut venir?
Dos minuts.
Dos minuts.
Doncs l'excusem, perquè encara no ha vingut.
Jaume, em deies ara fora d'antena que nosaltres començarem el tothom un 22 d'octubre
i que vosaltres el 22 d'octubre també teniu alguna celebració.
Sí, el 22 d'octubre oficialment és el 27,
però sé que el 22 va ser la primera data on es va crear.
Doncs es va formar la nostra entitat, la nostra associació,
que aquest any fa 35 anys i que bé, un dels motius també dels que vam parlar
entre tu i jo, Miquel, per poder fer el programa de ràdio,
doncs era aquest 35è aniversari que fem aquest any, 2012.
Una associació provincial de paràlisi cerebral,
d'aquesta entitat sense ànim de lucre,
que gestiona la titularitat d'aquests tres centres que comentàvem abans,
Jaume, 35 anys són molts anys.
Suposo que la cosa haurà canviat molt.
Moltíssim.
No sé quina percepció teníem en aquell moment quan vau començar,
però no crec que us esperéssiu que les coses anessin així.
Doncs exactament.
Jo penso que jo no hi era en els inicis de la creació de la nostra entitat,
però sí he de dir que tinc moltes referències i moltes imatges d'aquells moments.
La situació era molt complicada, no?
La situació en aquells moments era, doncs, l'administració estava fora
de qualsevol protecció sobre el tema de les persones amb discapacitat
i tot es feia amb molt voluntarisme, no?
Molta part de les famílies que treballaven en el propi centre de manera voluntària
per poder tirar endavant, diners dels pares i de les familiars per poder estar a fer el menjar, no?
Vull dir que era una situació molt complicada, molt difícil i que, però bé, va ser la llavor
que ens va portar el que en aquest moment és l'entitat.
I a poc a poc m'imagino que van naixent aquests tres centres, tant el centre ocupacional Grasol
com l'escola, com la residència, no?
Així és, així és.
L'escola es va crear en el mateix moment en què es va crear l'entitat
el que passa és que en aquell moment no hi havia el suport de l'administració
fins més tard no hi van haver els concerts educatius
l'any 82 que va començar el tema del concert educatiu
i fins al 91 no es va crear també el centre ocupacional Grasol
que va ser a fruit de la necessitat dels nens que deixaven de ser escolars, no?
I més tard, doncs, l'any 2002 vam inaugurar el saber de residència,
el saber residencial, que ara ja fa més de deu anys que està funcionant
i que també va ser necessitat que els pares es feien grans,
que les famílies començaven a tenir problemes en poder atendre els nostres senyors,
i al final vam haver de crear aquest servei que ja dic fa deu anys que el tenim en marxa.
Al llarg del programa anirem parlant d'aquestes tres entitats,
però d'alguna manera d'aquests tres centres.
Comentàvem ara el tema de l'escola que es crea en el mateix moment
de la creació de l'associació.
No sé, Núria, si s'han donat resposta a totes aquelles preguntes
que en un primer moment es podien plantejar al voltant de l'educació
en persones amb paràlisi cerebral, perquè en aquest sentit també s'ha avançat molt o no?
Bé, el que en aquests anys que portem, com deia el Jaume,
no només l'administració, sinó que la societat en general
s'ha mostrat més sensible a la problemàtica dels nostres alumnes.
I d'aquesta manera els nens també participen més activament
en totes les activitats que es desenvolupen al seu entorn.
A banda teniu nanos d'educació inclusiva també, no?
Vull dir que el tipus d'educació que oferiu és de diverses tipologies, no?
Podem dir-ho així.
Sí, sempre l'objectiu és que els nens puguin estar com més en entorns més normalitzats, no?
De manera que els nens que poden sí que fan una escolaritat compartida
amb centres ordinaris i els que no, que per la seva problemàtica
doncs és difícil que l'ordinària pugui oferir els suports que ells necessiten,
doncs intentem que participin en activitats conjuntament amb altres escoles.
Saludem la Rosa Reig, que acaba d'incorporar-se en aquesta taula,
la directora de la residència Trebol. Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho comentàvem abans amb el Jaume.
La residència potser sou el darrer centre que es va crear,
però també per donar resposta a la problemàtica que ens comentava també el Jaume,
que els pares de les persones amb discapacitat es van fent grans,
sovint els potser no poden valdre per elles mateixes
i vosaltres doneu resposta, m'imagino, a aquests hàndicaps, no?
Com veia dit el Jaume, és l'últim centre que es va crear
i que dona resposta a aquestes necessitats
i la idea que tenim és de no ser una residència,
sinó de ser la seva llar i de donar suport a tot el que necessiti
tant el noi, la persona com la família.
D'altra banda, tenim també aquest taller ocupacional Gresol
amb l'Àngels Estupinyà, de fet ja coneguda del programa
perquè ha passat a parlar molts cops d'aquest centre.
Àngels, no sé si hi hauria alguna novetat a destacar.
Més o menys tot continua igual en un context econòmic
on sembla que l'ocupació està en boca de tots i que costa.
No sé si amb el tema de les persones amb discapacitat,
això s'agreuja encara més.
S'agreuja amb el fet que vam comentar també a l'altre vegada,
a l'últim programa, i és ben cert que és així,
el fet que els nanos que van passant de l'escola al centre ocupacional,
doncs cada cop tenim més nanos que van passant de l'escola,
més pressió també de famílies que tenen els nois que volen entrar
al centre ocupacional, i això ens dificulta poder atendre'ls bé
si no fem una ampliació d'aquest centre ocupacional.
Aleshores, seguim igual amb la necessitat de crear més servei,
podríem donar més servei si tinguéssim més capacitat per espai,
i també podríem donar més servei si tirem endavant el projecte
d'ampliar el centre ocupacional.
O sigui, una mica amb el mateix que estàvem fa dos anys enrere,
que ja parlàvem del mateix.
De fet, 35 anys, 35 aniversari de la Montanyeta,
molts objectius assolits, ara cal mirar cap al futur, Jaume.
M'ho imagino.
Doncs sí, sí, sí, mirar cap al futur, la veritat és que,
a més a més, el futur, i tal com s'està posant el present,
doncs potser un futur...
Es presenta, si menys no complicat, eh?
Sí, sí, per això dic que potser sí que aquest futur
no serà un futur recent com el que pensàvem,
però sí que nosaltres tenim molta...
Una de les coses que potser l'equip directiu té clara
és que no baixem la il·lusió, no baixem l'esperança,
amb que properament puguem tenir aquesta ampliació de serveis.
Nosaltres estem col·lapsats absolutament,
tant a escola com al centre ocupacional,
com a la pròpia residència,
col·lapsats amb una llista d'espera,
en alguns casos interminable, vull dir que ni que creem un centre nou
seguirem tenint encara llista d'espera,
és el tema del centre, el servei residencial.
Al centre ocupacional, jo penso que amb el projecte que tenim en aquest moment
podríem donar cabuda a una part important de la llista d'espera
i a l'escola, doncs no molt més, vull dir,
no podrem donar tampoc resposta a totes les demandes que ens arriben,
perquè la capacitat que nosaltres tenim prevista per a l'escola
són 60 places i ara en aquest moment ja en tenim 50.
Clar, és a dir, la intenció seria ampliar aquests tres centres,
però després ens trobem davant del problema, com sempre,
d'aquesta situació econòmica que no ho fa possible.
De totes maneres, sí que teniu previst, com dèiem,
aquesta ampliació de serveis en quant al centre ocupacional
i al residencial, no?
Sí, sí, exactament.
Tenen aquests dos ítems.
Sí, sí, i també l'escola, perquè en el moment en què és fàcil
l'ampliació del centre ocupacional, l'escola també agafa part de les instal·lacions
que en aquest moment té el centre ocupacional.
Sí, el projecte és molt ambiciós, perquè a més a més es tracta també
de crear serveis nous per la discapacitat en general
i per la paral·lisi cerebral en particular.
Per exemple, el tema de llarg d'infants per 0 a 6 anys,
que no em cansaré, que tu ja saps, Miquel, que ja n'hem parlat algun cop.
N'hem parlat força, i tant.
Doncs que portem molts anys predicant amb les administracions,
predicant amb totes les persones que poguessin tenir
algun tipus d'influència sobre aquest servei.
La veritat és que de moment no se n'hem sortit,
i no se n'hem sortit no només de Tarragona, sinó a Catalunya sencer,
només hi ha un centre a Barcelona, que és Nexa Fundació,
que té aquest servei, però se'n sortirem.
Jo crec que tenim clar que som molt constants,
ja portem uns quants anys amb el tema,
i ara la consellera Irene Rigau és una persona sensible en aquesta qüestió
i pensem que possiblement ara és el moment
en què hem de començar a pensar i a planificar
perquè quan hi hagi diners poder tirar endavant aquest servei.
I després, nosaltres tenim alguna mancança
en centres especials de treball, aquest tema també el tocarem,
possiblement crearem un centre especial de treball
per poder donar servei, sobretot a les persones amb discapacitat,
relacionades amb el nostre centre i amb la nostra discapacitat,
i altres discapacitats que podria ser que també entressin.
I després, el centre de recerca, com també saps, Miquel,
i jo crec que saben molts de les persones que ens estan escoltant en aquest moment,
nosaltres, ni que som una entitat petiteta,
doncs fa vuit anys que estem fent recerca,
amb César Mauri, que és l'enginyer informàtic,
que tira endavant aquesta recerca, que és la persona que lidera el grup,
i aquí, doncs, volem, amb l'ajut de les universitats
i també del govern de Catalunya i també de la nació,
volem fer un grup de recerca important,
tant a la part mèdica com a la part d'ajuts tècnics.
Déu-n'hi-do a llarg d'infants, centre especial de treball,
aquest centre de recerca, molts projectes de futur.
De moment, celebrarem aquests 35 anys,
que, si no m'equivoco, comenceu ja amb actes aquest proper abril,
però s'allargaran, com dèiem, fins l'octubre, no, Jaume?
Sí, s'allargaran fins l'octubre, i els farem allargar fins l'octubre del 2013.
Clar, és a dir, que tenim any i mig per davant, no?, si no m'equivoco.
Sí, sí, jo diré que quedareu cansats de muntanyeta.
Sí, ho anirem comentant.
Quan ens baixeu pel carrer, fugireu cap a l'altra cera, perquè estarem...
Sí, de fet, tenim una comissió que està organitzant tots els actes.
De fet, ja tenim per el dia 27 d'abril,
i ja us arribarà puntualment a través de tot el correu electrònic,
i també segurament amb la participació també de tothom,
que els demanarem que faci publicitat de l'acte.
I tant.
El dia 27 d'abril tenim un concert al Palau de Congressos de Tarragona,
organitzat per el Conservatori de Música de Tarragona
i per el Rotary Club Tarragona,
que en benefici és un concert solidari per la muntanyeta
i també per aquests 35 anys,
que ja dic, complirem 35 anys durant un any i mig,
però bé, això és que hem de fer-ho dilatar,
perquè si no cada setmana tindríem un acte.
Estarem atents als 35 anys, als projectes de futur.
Anem tancant aquest bloc molt breument.
Jaume, una mirada cap al futur, un desig de futur?
Una vegada vaig dir en un diari
que erradica la paral·liu cerebral,
però va sortir un negatiu i per tant no ho diré.
Aquestes coses sovint se solen interpretar de manera...
El periodista li va donar la volta i ho vam tenir molt malament.
El que sí que diré potser és que jo diria
que es compleixin els nostres somnis d'aquesta creació de serveis,
que això voldrà dir que hi haurà menys gent
que estigui patint en aquest moment,
com estan patint la falta de serveis,
i també que això vagi acompanyat de la qualitat.
És importantíssim que no es tracta tant de crear serveis,
sinó de crear-los en qualitat,
de fer que les persones amb discapacitat i amb paral·liu cerebral en particular
tinguin les coses més fàcils cada dia.
Àngels.
Bé, una mica repetint també el que diu el Jaume,
els serveis que puguin ser de qualitat
i que els nostres nanos al dia a dia estiguin ben atesos.
Aquest és l'objectiu dels tres serveis,
que quan vinguin aquí els nanos
puguem resoldre part important de les problemàtiques
que ells tenen al dia a dia
i que aquestes ganes no ens marxin els professionals que estem amb ells,
estem a la cura d'ells i a la disposició
i amb treball profund per a aquestes persones.
Suposo que des de l'escola Núria i des de la residència Rosa
el desig de seguiria aquesta línia.
Sí, sí.
Em sembla que ells ja ho han dit bastant,
però afegir això i que aquests projectes puguin tirar endavant.
Jaume Marí, Àngels Estupinyà, Núria Buira i Rosa Reig,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Us convidem a que us quedeu fins al final del programa.
De fet, és ben segur que us quedareu.
Nosaltres ara fem una petita pausa
i de seguida tornem a entrar més en matèria
parlant d'aquests centres de la casa que avui ens acull,
l'Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
Continuem des del centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta,
l'objectiu del qual és l'assistència, l'educació,
la protecció i la recuperació de persones afectades
de paràlisi cerebrals o etiologies similars.
Ara començarem aquest programa amb un primer bloc
parlant amb l'equip directiu
i ara ens centrem a la segona part amb aquesta taula
on ens acompanya per parlar del tallor ocupacional Gresol
el Manel Magí, un dels seus monitors.
Manel, molt bon dia.
Què tal, bon dia.
La Cristina Salazar. Cristina, bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya també el César Mauri,
que ell és enginyer informàtic.
César, bon dia.
Bon dia.
I el Ruben Coc. Ruben, molt bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia.
Doncs, César, si et sembla, comencem per tu
perquè el Jaume ens comentava abans
que teniu aquest grup de recerca.
De fet, em consta que esteu molt involucrats
en el tema de la investigació i el desenvolupament.
No sé, en aquest sentit,
quines novetats ens pots explicar?
Què ens podeu aportar?
Bé, doncs, primer que res dir que fa uns 8 anys
que anem treballant amb temes d'aplicar les noves tecnologies
a persones amb paral·lisi cerebral
i anem fent desenvolupaments.
I així com a darreres novetats,
bé, ara tenim un projecte que es diu CITPLUS.
Bé, de fet, ja fa temps que el tenim.
Sí, de fet, hem parlat també ja amb el Jaume Marí.
De fet, us van donar també algun premi,
si no recordo malament.
Doncs bé, ara sembla que hi ha dos...
Hi ha diverses ramificacions d'aquest projecte.
L'una, doncs, sembla ser que la Unió Europea
segurament ens aprovarà un projecte
on està involucrat, on de fet ha sorgit d'aquí.
No és definitiu encara, però bé,
sembla que hi ha molts números que així sigui.
Llavors, també, doncs, tenim pendent
una ampliació del projecte,
que ara mateix estem solucitant el finançament,
doncs, perquè aquest projecte, doncs,
també incorporarà el suport de la Microsoft Kinect,
que és aquest dispositiu que venen amb la consola
i que augmentarà les possibilitats del sistema
i, doncs, també ampliar-lo
amb possibilitat que sigui encara més fàcil
de fer servir i que, per tant,
pugui arribar a més gent i a més usuaris,
que és el que ens interessa.
És allò que diem sempre,
que la tecnologia i la informàtica
venen prades, perquè les persones
amb discapacitat
són tot un món de possibilitats.
Sí, sens dubte,
la tecnologia generalista, doncs,
normalment, no té en compte,
té en compte, diguem-ne,
a població en general, no?
I, doncs, aquí
és molt important
tenir en compte, també,
aquests col·lectius.
Per què?
Doncs perquè obre un món de possibilitats,
com tu ja saps.
amb aquest bloc volíem parlar també
del taller ocupacional Gresol.
Cristina, explica'ns com és un dia
el taller,
què hi feu?
Perquè hi feu moltíssimes coses.
Sí, depende del dia, bueno.
Depende del dia, no?
Sí, però el horario,
els chicos llegan de 9 a 10 de la mañana,
van llegando,
i és a hores de preparació de talleres,
i altres coses,
de preparació de els chicos.
De 10 a 12,
pues hacemos diferentes talleres,
no, Manel,
l'invernadero,
manualitats,
hacemos muchas cosas
a nivel manipulativo,
pintamos,
hacemos también
otros tipos de talleres
más a nivel basal,
como la sala multisensorial,
y luego hacemos también
terapias con diferentes tipos
de animales,
y teatro.
Sí, el teatre.
De fet, el teatre,
amb el Manel
l'hem parlat,
n'hem parlat en força ocasions
del grup
al Trot Teatre.
Manel,
com ho porteu?
quan us podrem tornar a veure
actuant,
vaja,
en escena?
Doncs bueno,
ara tenim un bolo,
mira,
precisament este dimecres,
avall al teatre principal.
Déu-n'hi-do,
és que us aneu movent molt,
jo crec que sou
un grup de teatre
que aneu fent
força espectacles
i us mou força,
no?
Sí, home,
encara mos podríem moure més,
però bé,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
també les dificultats
de moure'ns
existeixen,
però
més o menys
ja tenim un circuit
més o menys marcat
per a la zona del Camp de Tarragona
i cada any
anem representant
els nostres volors.
Ara mateix,
quants nois i noies
es beneficien
d'aquest servei
de centre ocupacional
d'aquí de la Montanyeta?
Són 33,
xicos.
33.
Mayores de 18 años,
tenemos el más mayor,
50,
50 años tiene.
Amb diverses aules
o estan tots junts?
Els tallers
són tots junts.
Bueno,
per exemple,
quan treballem a l'hort
sortim fora,
tenim una zona exterior
i després també hi ha
activitats que fan els nois,
no com gossos,
per exemple,
que tu fas,
que ho fas a una aula part
o música també,
però en general
se fan tot
en un sol àmbit.
Totes aquestes activitats
o els...
vaja,
els beneficis
d'aquestes activitats,
com ara les manualitats,
l'hivernacle,
tot el que entreieu d'aquí,
on va parar?
Què en feu d'això?
Bueno,
la primera repercussió
es en los chicos,
i després el tema
de, bueno,
quan fem coses
de manualitats
les damos a conèixer
més a nivell
de, bueno,
famílies
i després a vegades
sí que hem salit
fora a la Rambla
o a algun siti
així més...
Fins i tot amb alguna parada
per vendre els resultats
del taller...
Més que nada
és la muestra
i nosaltres
acceptem també
tot el tema
de donatius
o...
Però sí,
sí,
tenen un valor
bastant important
perquè he treballat molt
i hem fet exposicions
també de pintura
en diferents llocs
de Tarragona,
de fotografia també
i, bueno,
té un valor
bastant important
el dar-lo a conèixer
també.
I amb el tema
de l'hivernacle,
perquè suposo que,
clar,
si per una persona
jo ara m'estava plantejant
ostres,
ja és complicat
tenir cura d'un hort,
d'unes plantes
perquè et donin
el seu fruit,
com ho feu?
Bueno,
aquí hi ha un truquit
que podríem dir
que és que hi ha un senyor
que mos ajuda una mica
el senyor Abel.
Teniu un professional
que més o menys...
És un home que té 80 anys
però un esperit molt jove
i que,
a part d'ocupar-se
en les jardins
del centre també
de manera desinteressada,
també,
quan no hi som
mos rega les plantes
o mos dona un copet de mà.
Molt bé.
No és que produiguessin molt,
però, bueno,
alguna cosa surt
i quan fem,
doncs,
la collita,
fem un taller de cuina
i mos ho mengem.
Alguna manida
us haureu suure,
us haureu bruspit, eh?
I avui mateix
hem de plantar pataques
que anem una mica retardats.
Doncs sí,
perquè ja estem al final.
Sí, ja ho sé,
ja ho sé,
ja ho sé que portem
tres setmanetes de retard.
Sí, sí.
Però, bueno,
cap a l'estiu
suposo que mos podrem
menjar alguna bona
truita de pataques.
Ah, doncs,
suposem que sí.
Ens acompanyarà també
el Ruben Coc,
que suposo que ell
és un dels usuaris
d'aquest centre ocupacional.
No sé, Ruben,
quina és l'activitat
amb la qual tu gaudeixes més?
Quina és l'activitat
que més...
Ai!
Ai!
El teatre.
El teatre.
Clar.
Clar,
clar,
pot ser Manel
és la manera
o és l'activitat
on ells també
més poden expressar,
no?
Més...
El que té el teatre
és que té la recompensa.
Hi ha molt d'esforç
i molt de treball,
però té una recompensa final
que és la representació,
l'actuació
d'un escenari, no?
I això realment
no té preu, no?
Aquest bé,
veure gent que no et coneix,
gent que t'aplaudix,
que reconeix
la teva feina,
és una sensació
per a ells
i per a nosaltres
també increïble.
No, Rubén?
Al final de tot...
El Rubén està,
vaja,
contentíssim,
suposo,
quan rebeu
el darrer aplaudiment
allò que ja ho ha acabat
la funció,
suposo que això
ha d'omplir moltíssim,
eh que sí?
Diu que sí,
el Rubén.
Ha estat membre
important,
protagonista
d'una de les obres
de l'artista
que van fer.
Comentaven
que també podem saludar
l'Ivan Díaz
de la residència.
Ivan?
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Vaja,
no sé,
en aquest sentit,
ara no sabria ben bé
com lligar
aquests temes
amb la residència.
El servei que oferiu
també ens el comentava
el Jaume al principi,
no?
Sí,
el servei
de residència
és l'altre servei
que tenim aquí,
junt amb l'Escola
d'Educació Especial
i amb el taller ocupacional
i en aquest sentit
els nois
de la residència,
com bé diu
el significat
d'aquest servei,
viuen aquí tot l'any.
Alguns nois marxen
el cap de setmana
a casa seva
amb els seus familiars
i altres viuen aquí
de dilluns a diumenge
durant això,
tot l'any.
Llavors,
les activitats
que tenim amb ells
són una mica,
mirem sempre,
de donar l'enfoc
que ells són a casa seva
i que aquestes activitats
són una mica
les mateixes
que nosaltres
podríem fer
en el dia a dia
a casa nostra.
Aquesta és la nostra intenció.
Procurem que facin
sortides setmanalment,
que puguin sortir
de l'àmbit
del que és la residència,
mantenim aquestes sortides
cada divendres,
les ampliem a l'estiu
sobretot
perquè tenim més disponibilitat
de la furgoneta,
participem
de les activitats,
dels recursos
que ens dona
sobretot la ciutat
i els voltants,
per exemple,
aquest divendres passat
vam estar,
igual que va fer
l'altra setmana
els nois de taller,
vam estar
a les coves
de l'Espluga de Francolí
i en aquest sentit
és el que deia,
intentem aprofitar
els recursos
que ens donen
la província
d'aquí de Tarragona
per participar
de la vida diària.
I quants nois
o noies
formen part
d'aquest servei?
Quanta capacitat
teniu ara mateix?
En el servei
de residència
tenim 23 llits,
23 usuaris
i tenim un altre llit
també
que es diu
llit de respir
per nois
que en un moment
puntual
han d'estar
a la residència
per els motius
que siguin
i llavors tenim
sempre aquest llit
lliure
perquè el puguin
fer servir.
Un tema
que ens pot causar
en un cert moment
una certa confusió,
aquests nois
que estan
a la residència,
que són usuaris
de la residència,
poden també
ser usuaris
dels altres centres,
és a dir,
gent que participa
del taller ocupacional,
gent que participa
de l'escola,
pot també
formar part
d'aquesta residència
o són temes
completament a part?
Són temes a part,
la residència,
el taller
i l'escola
tenen el seu
propi funcionament
i les seves
pròpies activitats
que moltes vegades
coincideixen.
o sigui,
no coincideixen
els nois.
Però sí que és veritat
amb el que deies
que hi ha un usuari
o una usuària
que sí que comparteix
el servei
d'escola
d'educació especial
amb el servei
de residència.
Ella viu aquí
i després,
durant el dia,
quan acaba d'esmorzar,
es desplaça
fins a l'escola
i fa allí
les activitats
que fan
fins a les 5 de la tarda
que és quan tornen
altra vegada
a la residència.
Clar,
perquè el tema
aquest de la residència
ho comentàvem abans,
suposo que la majoria
dels nanos
dels seus pares
ja s'han fet grans
o no es poden fer càrrec
d'ells
i vosaltres
feu aquesta funció
i de fet,
ells mateixos
fan aquesta funció
de tenir cura
de les coses quotidianes,
una mica va per aquí
l'enfoc.
L'enfoc
que li volem donar
és aquest.
Té molt de temps
treballant en aquest sentit
i és el que deien
en principi.
La idea és
donar aquesta
aquesta idea
de que ells
estan a casa seva,
que tenen unes coses
a fer juntes
amb altres
cadascú
en la mesura
de les seves possibilitats
i una cosa tan simple
com és per a naltros
el fet de parar
una taula
per exemple
a l'hora del menjador
que ho puguin fer
igual que ho farien
a casa seva.
Ells són partíceps
d'aquestes activitats
i suposo que
els agrada
i les realitzen
diàniament.
Clar,
perquè és la forma
en què ells
poden sentir
partíceps
de tot el que
estan fent aquí
amb naltros.
Cristina Manel,
ens ho deia ara
el company,
vau anar
la setmana passada
a l'escoves
de l'espluga
de Francolí?
Es referirà a això?
Sí,
vam anar fa
tres setmanes,
crec.
Una experiència
molt xula.
la veritat
que si vam visitar
l'escoves,
vam visitar
el Museu
de la Vida Rural
i va ser
molt interessant
i tornarem
segurament
amb més nois.
O sigui que també
a banda de tot
el que hem comentat
aquestes sortides
una mica
com el que comentava
de la residència,
us aprofiteu
els recursos
de la província,
de la demarcació
també per sortir
i per no només
fer coses
dintre del propi centre.
Sí,
i també fem les colònies,
no Cristina?
Molt bé,
les colònies a l'estiu.
Cristina,
fes-nos cinc cèntims
de com funciona això?
Bueno,
i aquest any,
per exemple,
ens vam a Girona
amb un dels grups
i l'altre
solem fer
altres colònies
més a l'estiu
que és per al grup
més de tipus basal
que necessita
un poc més
de tranquil·litat
i les fem sempre
normalment
a la playa,
aquest any
volvem a Comaruga.
Doncs,
per anar a tancar
aquest bloc
l'acabaria
com l'anterior
amb el César,
crec que encara el tenim
per aquí,
si no m'equivoco.
César,
una mirada al futur,
un desig
de cara al futur.
Doncs,
bé,
suposo que
és continuar treballant
per a aquestes persones,
per millorar-los
la qualitat de vida
i que,
en fi,
en el context que hi ha
ara és complicat
a vegades mirant aquest futur,
però estic convençut
que la pròpia evolució
de les tecnologies
farà que això sigui possible
i millorarà
de manera molt notòria
la qualitat de vida
de tot aquest col·lectiu.
I que els projectes
que tens en marxa
que sabem que són força,
que crec que ara
deia abans el Jaume,
que al juny viatjaràs
cap a Sèrbia,
crec que ha dit,
no?
Sí.
Per dur a terme
més projectes encara?
Déu miro, eh?
És una col·laboració
una mica insòlita
amb el grup coral
d'aquí de Tarragona,
doncs sembla ser
que els han interessat
en el projecte
d'aquest CITPLUS
i és possible
que fem alguna cosa
conjuntament
i com a part
d'aquesta tasca
de col·laboració
hi ha aquest viatge a Sèrbia
i amb altres projectes,
doncs per exemple,
fa poc,
en un altre projecte
que és l'Eviacamp,
doncs vam incorporar
la traducció al rus,
aquesta setmana
estava incorporant
la traducció al versíl,
o sigui,
anem avançant
en aquests projectes
que...
Manel, Cristina,
suposo que l'ampliació
del centre ocupacional
seria...
Perdó,
del...
Sí,
del centre ocupacional,
vaja, no?
Del...
Del taller
seria una bona notícia
ara mateix.
Seria una notícia
extraordinària.
Extraordinària, no?
Vamos,
faltos de espacio.
Ho dèiem abans,
literalmente.
Un desig de cara al futur,
també, Manel, Cristina?
Bé,
que el context econòmic
tan negre que tenim
a nivell mundial
i tal,
que no mos...
No mos afecta, no?
Que poguéssim continuar
endavant,
tal com hem fet estar.
I ara em disculpareu
perquè no...
El noi de la residència,
no recordo el seu nom,
s'ha incorporat
en el darrer moment,
Ivan Díaz, eh?
Molt bé,
és que s'ha incorporat
en el darrer moment
i no havia notat
el teu nom.
Ivan,
la residència
la comenceu,
com dèiem,
l'any 92, no?
Si no m'equivoco?
Era el 92?
No,
la residència era el 2002.
Ah, 2002, perdó.
Si hi ha 10 anys
d'aquesta residència,
també mirem cap al futur,
què esperem?
O què hem d'esperar?
Doncs suposo que s'ha comentat abans,
a veure,
hi ha un projecte d'ampliació,
igual que comentava Sara
amb el tema de taller,
doncs igualment
amb la residència
i jo crec que el tema és aquest,
que podem millorar
les condicions de vida
que tenim actualment
en aquest centre,
no conformar-nos
amb el que tenim
i sempre,
doncs això,
mirar endavant
perquè els nois
i noies
tant de la residència,
de l'escola
com del taller
puguin tenir
les millors condicions
possibles de vida.
César Mauri,
Manel Magí,
Cristina Salazar,
Iván Díaz
i el Rubén Cop,
que encara el teníem
també per aquí.
Moltíssimes gràcies
per compartir aquest moment,
aquesta estona de ràdio.
Nosaltres
tornem a la publicitat
i de seguida
recuperem l'espai
i tothom
parlant de l'escola.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tothom,
un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.
Falta un quart d'hora
per arribar
a les 12 del migdia.
Nosaltres continuem en directe
ara mateix
amb aquesta edició
número 100
de l'espai d'othom
des del centre
de la Montanyeta
de l'Associació Provincial
de Paràlisi Cerebral
de Tarragona.
Hem parlat
amb l'equip directiu,
hem parlat
del tall ocupacional
Gresol,
hem parlat
de la residència Trèbol
i ara ens queda,
ho hem deixat per últim
però no menys important,
l'escola d'educació especial
La Montanyeta.
Saludem
a la Neus Robert.
Neus, molt bon dia.
el Juan Fernández,
Juan, molt bon dia.
És alumne
de l'Aula G,
la Nerea de la Fuente,
Nerea, bon dia.
Bon dia.
I la Begoña Velilla,
que no sé si la tenim
ja amb nosaltres.
Sí, Begoña, bon dia.
Bon dia.
Ella és fisioterapeuta
i també l'encarregada
de l'activitat
d'hipoterapia.
Neus,
ho comentàvem
també abans
amb el Jaume,
l'escola es crea
al mateix moment
pràcticament
que l'associació
han passat ja 35 anys
objectius assolits?
Buf, moltíssim.
Moltíssim, no?
Això ho pot explicar
molt millor la Núria
que jo,
que és la directora.
Sí, tenim també,
disculpeu,
tenim també la Núria
a Boira,
que ha parlat abans
la directora de l'escola.
Núria,
tornem a compartir
micròfons amb tu.
Vas entre les dues.
Objectius assolits
i molts.
Sí,
bé,
hem pogut,
doncs,
com dèiem abans,
que els nostres alumnes
estiguessin
inclosos en tota la vida
social de la ciutat.
Hem fet moltíssimes coses,
moltes activitats,
cada vegada els nostres alumnes
doncs fan més,
poden fer més sortides,
fan colònies,
treballen també,
doncs,
a part de fer tot el que
seria propi
de seguir el currículum adaptat,
doncs,
també,
tenen la sort
de poder gaudir
de la hipoteràpia,
de la piscina,
no?
També treballem amb gossos,
fem música,
vull dir que
objectius molts,
però encara...
Encara molts per complir,
no?
Sí,
encara ens queda un camí.
Ara hem de seguir
de parlant de tots aquests tallers.
Abans, però,
Neus,
què és exactament l'aulager
a què ens referim
quan parlem de l'aula G?
A veure,
l'aula G és l'aula...
Bueno,
periodistes,
diríem,
són periodistes,
l'aula G.
Doncs mira,
compartim feina,
compartim professió,
tant,
som col·legues de feina.
Exacte,
fem una revista
que surt trimestralment
que els nens on expliquen
tot el que fem
durant les setmanes.
A més,
a més es pot llegir
per internet també,
crec, no?
Exacte,
sempre la penjam
al Facebook de l'escola
i tothom la pot llegir,
la pot veure perfectament.
Així que el Juan Fernández
i la Nerea de la Fuente
podríem dir que sou periodistes
també.
Juan,
Nerea,
vosaltres participeu
de la revista també?
Sí.
I què hi feu a la revista?
Què hi escriviu?
Juan,
què hi expliques tu?
Què hi expliques a la revista?
Aviam.
Què fas els dijous al dematí?
Ara es queda una mica tallat,
el Juan.
Explica'ns-ho tu, Neus.
T'ajudo una mica.
Què vam fer?
L'últim que vau fer
un programa
que simulàveu,
no?
Què éreu?
Els homes,
tu eres l'home del...
l'home del tiempo.
Ah,
i llavors donàveu
les cròniques meteorològiques,
no?
Dí.
Te vas anunciar pluges
o bon dia?
Bon dia.
Bon dia.
De fet, mira,
ho has endevinat
perquè avui fa un dia
extraordinari,
és a dir,
que Déu-n'hi-do.
I la Nerea,
quina tasca desenvolupa
amb aquesta revista?
Què fas tu, Nerea?
Escribo.
Escrius?
Molt bé.
T'agrada escriure, Nerea?
Molt bé.
I expliques el que fas
els dillums?
Què fas els dillums?
Piscina.
Molt bé.
Piscina,
la Nerea també va a la piscina.
Molt bé.
I amb què hi vas a la piscina?
amb la furgoneta,
perquè també ens oferiu
aquest servei,
suposo,
clar,
evidentment neus
de transportar-los
cap a la piscina.
On fan piscina?
Nerea,
explica-ho tu.
On aneu a la piscina?
On aneu a la piscina?
De la selva.
La piscina de la selva,
molt bé.
I què hi feu a dintre la piscina?
Nadar.
Molt bé.
T'agrada nadar-hi?
Sí.
Amb mi tant.
Està encantada amb la piscina,
eh?
Amb aquesta taula G,
neus,
cinc o sis alumnes,
hem comentat més abans.
Sí, exacte.
tenim alumnes de compartida
que estan a l'escola ordinària
i algun dia
venen a la nostra escola també
i d'altres alumnes
que els tenim
cada dia a la setmana.
Perquè vosaltres
aposteu, com dèiem,
per aquesta educació inclusiva,
aquesta educació compartida
i després, clar,
per aquells que ho necessiten
potser més,
doncs els feu aquest currículum adaptat
que ens comentava ara la Núria, no?
Una mica aniria així.
Sí, sí,
ells segueixen el mateix currículum,
l'únic que els adaptem
a les seves capacitats
i llavors
doncs n'hem desenvolupat.
revista, notícies,
piscina
i sembla que també
tenim hipoteràpia.
No?
Juan,
Nerea,
feu també hipoteràpia vosaltres o no?
Sí.
Sí.
D'això potser ens en pot parlar
la Begoña Belilla,
que és la fisioterapeuta
i l'encarregada
d'aquesta activitat
d'hipoteràpia.
Begoña,
com desenvolupeu aquesta activitat?
Bé, jo una mica el que volia explicar
era que dintre del servei
de fisioteràpia de l'escola
estem cinc professionals
i cadascú, doncs,
tenim totes les especialitzades
barrejades
i la Carol Bergel i jo
ens ocupem de la part d'hipoteràpia.
El Joan González
fa la part de tècniques holístiques,
la Núria Estudillo
es dedica a fer tota la part
d'esportiva
perquè ella és tècnica esportiva
i llavors també es porta conjuntament
entre la Jéssica, Gómez, la Núria
i diferents professionals del centre
l'activitat de piscina
que fa la Nere els dilluns
que fem servir el mètode
Halloween de tractament
i després els dijous
fem l'activitat d'hipoteràpia
que el Joan participa activament
en una de les parts
que es realitzen dintre de la teràpia
que és la part de la higiene
i Juan, explica què haces
A veure, explica-nos què haces, Juan
en la higiene d'esta activitat
Se pilla el cavallo
Se pilla el cavallo
Agafa uns raspalls
que s'adapten a la seva mà
i amb la lina
treballa tota la part
del raspallat del cavall
el cavall és una mica
és un element de treball
molt important
perquè és com una manta activity
segons on l'estàs tocant
la part de la crin
és un pèl
com és el pèl de la part d'arriba
de la cola del cavall
és duro
aspero
la part de la cua també
però llavors
si li toquem la panxeta
és molt suau
si li toquem el morro
està humit
i se'ns atança
i ens fa petons
no, Juan?
i què te hace
cuando le das una zanahoria
me ve
te muerde
te muerde
vaja
pues hay que tener cuidado
el va chupant
i clar
la sensació que a pell li dona
és que el mossega
Begoña
per contra del que podem pensar
la hipoteràpia
no és només
pujar sobre del cavall
i efectivitats
va molt més enllà
com veiem ara
de fet
amb la pròpia experiència del Juan
ens ho hem demostrat
que vaja
m'ha agradat
el de la manta activity
perquè el cavall
dona moltíssimes possibilitats
moltes
la veritat és que
la part que nosaltres
a nivell professional
fem servir més
és el
el que són els principis
terapèutics
de la hipoteràpia
que és que
el cavall ens dona
un escalfor corporal
quan el cavall
està inactiu
té una temperatura
d'uns 38 graus
i quan es fica a treballar
i es fica a caminar
la temperatura augmenta
quasi fins a 39 graus
i qui no coneix
ells ho noten
exacte
tota la part
del que seria
la termoteràpia
que tothom
hem tingut un mal d'esquena
i ens hem ficat
l'esquena
a l'esquena
amb una manta elèctrica
o una manta elèctrica
doncs el cavall
això ens ho dona
d'una forma natural
després
el fet més important
de treballar
la hipoteràpia
amb els nostres nens
és que
la majoria
van amb cadira de rodes
ells no tenen
la percepció
de lo que és
una marxa
o un caminar
normal
perquè no el poden
realitzar
en canvi
el cavall
el que els dona
pel tipus de moviment
que té el cavall
que és un moviment
en quatre temps
fa que quan ells
estan sentats
al damunt del cavall
els faci moure
els braços
i les cames
i si tanquéssim els ulls
i ens imaginem
com ens mou un cavall
la sensació que ens dona
és que estem caminant
això
ens va transmetent
uns impulsos
a nivell neurològic
que permeten
anar adquirint
tot aquest moviment
és una cosa
que la podem fer
en sala
però que és
molt més activa
i molt més motivadora
fer-la al damunt
del cavall
és curiosíssim
els beneficis
de la hipoteràpia
de fet
jo personalment
desconeixia
això que acabes
d'explicar
i a banda
m'agradaria
també per finalitzar
comentar dos tallers més
dos activitats més
de l'escola
que ens les comentava
la Núria Buira
que és
aquesta activitat
de música
i també
el tema
dels gossos
de les activitats canines
Núria
doncs
mira
en la música
tenim la sort
que venen
dos musicoterapeutes
al centre
una és l'Alba
que ens la proporciona
l'Ajuntament de Tarragona
i després
un altre musicoterapeuta
que és el que coneixen
el Juan i la Nerea
com es se llama?
José Manuel
doncs
em dedico
que és una persona
que a més
que fa molt bé
la musicoterapia
perquè tenim
dos tipus
d'activitats
diferents
amb uns nens
en què el nen
és més receptiu
perquè no pot
participar
d'una forma
tan activa
i el nen
aprofita
totes aquestes
sensacions
i estímuls
que li arriben
a través de la música
i amb altres nois
com el Juan
i la Nerea
ells tenen
fan una música
més activa
en la qual
en la mesura
que ells poden
doncs
tenim una orquestra
i ells
com poden
tenen que fer l'esforç
o fan l'esforç
de tocar un instrument
en les adaptacions
que els podem proporcionar
i també
doncs aprenen
les seves
les seves
cançons
molt bé
i això els va molt bé
per
bueno
per
i quin instrument
quin instrument us agrada
toca
Juan
Nerea
a què instrumento
quin instrument toqueu
el tambor
la Nerea
el tambor
i el Juan
i el maraques
les maraques
molt bé
i bueno
dic que el José Manuel
doncs
a més que ho fa molt bé
doncs
també és molt conegut
no?
us sabeu per què és conegut
una pel·lícula
ha fet una pel·lícula?
sí
com es diu la pel·lícula?
com es diu?
Pa negre
Pa negre
és l'autor de la música
de la música de Pa negre
llavors doncs
bueno
tenim aquest privilegi
Déu n'hi do
doncs llavors
esteu amb
amb bons professionals
és evident
acabem Núria
si et sembla
preument
amb aquesta activitat canina
sí
bueno
doncs això
doncs
el treballar amb animals
doncs
té uns beneficis
com explicava
la begonya
amb els cavalls
perquè a part de tota aquesta part
més
més des de
de l'àmbit de la fisioteràpia
hi ha tots aquests
aquesta part afectiva
i amb els gossos
doncs amb els gossos
no hi podem pujar a cavall
vull dir que no tenim
aquesta sensació
però sí que podem treballar
tota aquesta
sobretot amb nens més petits
o nens amb altre tipus
de problemes
que tenen més dificultats
que puguin rebre estímuls
de l'exterior
doncs treballem
també amb gossos
i de fet
potser aquest sí que és un tema
ja una mica més conegut
del tema dels gossos
d'assistència
fins i tot
els gossos d'ajuda
per a diverses discapacitats
i també els tractaments
que nens
potser estan més
més extesos
i més donats a conèixer
en aquest sentit
i realment els beneficis
són importants no?
sobretot per tot el que fa
a l'estimulació
a les sensacions
a trobar-se
bé la seguretat
són molts els beneficis
que pot
ajudar
un animal
Neus Robert
Begoña
Begoña

avui el Joan Maria Bertrand
des d'aquí
Lluís Comes
des dels controls centrals
la Sílvia García
qui ens va acompanyar
a les vies de so
durant la primera temporada
a tots els companys
de la redacció
que han aportat
el seu granet de sorra
que han donat idees
que han pres part
en el tothom
i totes les persones
associacions
i entitats
que presencialment
per telèfon
directe o indirectament
han participat
i han construït
el tothom
que han estat moltes
a tota la gent
de l'associació
províncial de paral·lisi
cerebral de Tarragona
el Jaume Marí
que des que li van fer
la proposta
de fer el programa
número 100
doncs va acceptar
amb els ulls tancats
per la confiança
per l'actitud
per la predisposició
i per la feina
que fan dia a dia
per haver-nos acollit
ha estat un plaer
fer ràdio avui
des d'aquí
a totes les persones
que han passat avui
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
i no ens hem d'oblidar
però de totes
aquelles entitats
les persones
que treballen
que estan relacionades
d'una manera
o d'una altra
amb el món social
que dia a dia lluiten
per millorar la qualitat
de vida
de les persones
que ho necessiten
per fer visibles
aquestes persones
que malauradament
no ho són tant
des d'aquí
la nostra enhorabona
i el nostre
el nostre
encoratjament
a seguir treballant
per fer un món
cada dia més normal
i on cada dia
es parli menys
de discapacitat
i més
de normalització
i de capacitats
diferents
jo no soc només
la veu
qui transmet aquest missatge
però ni que soni
molt redundant
el tothom
el fem
i el continuarem fent
entre tots
fins dilluns
vinent
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
i fins aquí
el recull
de millors moments
de la temporada
2011-2012
de Tarragona Ràdio
avui hem recordat
hem recuperat
el programa número 100
de l'espai
tothom
esperem que hagi estat
del vostre interès
i ens retroben
ben aviat recordant
el millor de la temporada
2011-2012
a Tarragona Ràdio
el 96.7
de la freqüència modulada
i a tarragonaradio.cat
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit