El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
I les notes d'aquesta sintonia tan estiguenca, tan jazzística,
ens acompanyen a una nova edició del millor de la temporada
i ja en duem unes quantes.
Ja sabeu que aquest estiu Tarragona Ràdio vol recordar,
vol recuperar aquelles entrevistes, aquelles estones, aquells espais
o aquelles seccions que ens han semblat més interessants
i que, a més, al llarg de la temporada radiofònica 2011-2012,
és a dir, allò que creiem que ha constituït el millor de la temporada.
El passat mes de gener parlàvem amb Josep Bargalló,
que és el comissionat del concurs de Castells de Tarragona.
Ell dissenyava la proposta coneguda com a Bienal Castellera,
que ja ha rebut el vistiplau de l'Ajuntament
perquè es pugui començar a implantar de manera progressiva a partir d'aquest any.
Parlàvem amb ell d'aquestes idees, de les propostes i els terminis.
I després escoltarem una conversa que teníem el passat mes de gener també
amb el Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona.
Amb ell analitzàvem la situació d'aquell moment,
fèiem balanç del 2011 i repassàvem també les actuacions que la companyia realitza.
Són dos dels espais que avui escoltarem dintre del millor de la temporada
en la següent hora radiofònica.
Els aficionats castellers i en general l'Audiència de Tarragona Ràdio
ja sabeu que s'ha dissenyat una proposta coneguda com a Bienal Castellera
que ha anat a càrrec de Josep Bargalló.
Una proposta que ja ha rebut el vistiplau de l'Ajuntament de Tarragona
i que ara, en la mesura del possible, es podria començar ja a aplicar,
si és possible, insistim, a partir del concurs
que ha d'arribar aquest proper mes d'octubre, l'octubre del 2012.
Josep Bargalló ha estat nomenat com a comissionat
del concurs de Castells de Tarragona.
Pep Bargalló, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara fa uns dies conversàvem precisament en aquest programa
amb el Xavi González, el nou director del concurs de Castells de Tarragona,
tècnic de l'àrea de Cultura i Festes de l'Ajuntament.
Quin serà, doncs, el paper de Pep Bargalló com a comissionat?
Sí, jo vaig fer, perquè la gent també m'ho va demanar,
una proposta de modificació, de millora, de reformulació del concurs
que anava més enllà.
Aquesta proposta, diguem-ne, era com tocava ser,
diguem-ne, molt àmplia, molt positiva, molt optimista,
i aquesta és una proposta que l'Ajuntament ha decidit fer seva
i, per tant, aplicar, però que per molts motius,
primer, perquè fer-ho tot a la vegada és impossible,
i segon, perquè en les circumstàncies econòmiques en què es troba tothom
i l'Ajuntament de Tarragona encara més,
es desplegaran el temps.
La meva feina, que m'ha demanat l'alcalde
i la tinent d'alcalde de Cultura,
és, diguem-ne,
vetllar perquè aquest desplegament el temps es vagi fent,
i, per tant, anar avisant ell que s'hauria d'haver fet això
i no ho ha fet,
i a la vegada donar un cop de mà a la nova direcció del concurs
amb allò que la nova direcció del concurs em demani
i, finalment, poder representar institucionalment el concurs fora
en aquells moments que l'Ajuntament no pugui anar-hi
i m'ha demanat qui vagi jo.
Fas aquesta funció que no és un càrrec,
que és una funció,
i que jo, diguem-ne, vaig deixar molt clar
que era sense remuneració,
per tant, sense cobrar,
i així he estat en l'acord d'anomenament,
i que és aquesta, diguem-ne, feina una mica per tot.
D'assassor, d'anar a vendre el concurs,
d'anar-lo a explicar...
Sí, de buscar espònsors quan calgui,
d'entrevistar-me amb TV3 si fa falta,
però sense cap responsabilitat efectiva sobre el concurs,
perquè una de les coses que jo vaig proposar
en el meu projecte era que el concurs
havia de tenir una direcció professionalitzada,
que aquesta direcció professionalitzada
havia de ser de tècnics municipals,
o dit d'altra manera,
que havia d'haver un o més tècnics municipals
que fossin encarregats directament del concurs
i, per tant, fossin els responsables de tot.
De tot vol dir que el concurs estigui a la plaça oberta
quan toca, que hi hagi el que hi hagi d'haver,
i especialment d'una cosa que fins ara el concurs fallava.
El concurs ara el realitzaven unes persones
de manera voluntària, d'una manera perfecta,
però que eren nomenats uns mesos abans del concurs.
Llavors passava que, de sobte,
durant molts mesos, durant un any llarg,
el concurs no existia i no hi manava ningú.
Llavors passaven coses com
que si TV3 feia una pel·lícula en tres dimensions,
la primera que fa en tres dimensions,
que es fa des de TV3,
que és un documental que es diu Enxaneta,
i que el dia de la seva inauguració,
de la seva presentació a Barcelona,
sent com és una pel·lícula,
bàsicament rodada en el concurs,
ningú està allí en nom del concurs.
Encara més greu,
quan es presenta a París,
n'hi ha ningú en nom del concurs
a París presentant la pel·lícula.
Llavors feia falta,
no només que hi hagués una direcció professionalitzada,
que dediqués el seu temps laboral
quan calgui al concurs,
sinó que, a més a més,
aquesta direcció romengues en el temps,
i per tant que quan cal l'any
que n'hi hagi concurs,
que algú parli en nom de concurs,
que existeixi.
I aleshores això és el que fa l'Ajuntament,
nomenant com a director del concurs
el Javi González,
i com a directora per a temes castellers,
l'Esther Roca,
i llavors ells tenen l'absoluta,
últim o responsable de tot el que passa en el concurs.
Jo, en el cas, diguem-ne,
els faig d'assessor,
ja els ajudo en aquesta funció de comissionat,
perquè el concurs és una de les baules,
la més important d'aquest projecte de Vianal.
Ja deia que la proposta
havia rebut el vistiplau de l'Ajuntament,
a través del Consell Municipal de Castells,
les colles castelleres de la ciutat,
s'ha parlat amb la coordinadora de colla,
s'ha parlat amb els partits polítics
de l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona.
Ara, per tant,
anant a les qüestions pràctiques,
s'ha de començar ja a preparar
el concurs d'aquest proper mes d'octubre.
Tenim deu mesos per davant.
Una de les possibilitats que s'apunten
seria que començéssim,
d'alguna manera,
a introduir les propostes del Pep Bergalló,
ja fent un concurs amb dues jornades,
dissabte i diumenge.
Ho veu factible?
El que és evident és que si l'Ajuntament diu
compro el projecte a la Vianal,
el vull tirar endavant.
No el puc tirar endavant sense avui mateix,
cosa que és evident i lògica.
Seria una mica difícil d'entendre
que la primera gran activitat,
que és el concurs,
no tingués ja unes mostres evidents
d'aquesta nova etapa.
La més evident,
no l'única,
però la més evident
és aquesta voluntat
de tornar a fer el concurs de castells
obert de totes les colles.
El concurs va néixer l'any 32,
però va anar funcionant fins l'any 96
obert de totes les colles castelleres de Catalunya,
a les que hi volguessin anar.
Cal recordar que ja en el primer edició
del concurs del 32
ja hi ha una colla que no va venir,
per tant,
hi ha una tradició àmplia
de que es convida a tothom
i tothom no ve.
Perfecte.
A partir del 96,
com que cada vegada hi havia més colles
i les colles feien castells més grans,
es va anar reduint
fins al punt
que l'última edició del concurs
era la vegada
que hi havia més colles
en el món casteller
i menys colles en el concurs.
14 només.
Sí.
14 només van participar.
14 a 60,
més o menys.
Aleshores,
clar,
si volem que
el concurs
sigui la gran festa
del món casteller,
si volem que el concurs
serveixi
perquè Tarragona tregui pit
en la defensa patrimonial
de la ciutat
i del fet casteller,
hem de tornar a obrir
el concurs a tothom.
Portar 60 colles
el domenço al matí
a la plaça
a la TAP,
segur que no.
Aleshores,
jo vaig dissenyar
tota una sèrie
de procediments
per tal que
totes les colles castelleres
de Catalunya
que volguessin
se poguessin sentir
participants del concurs.
L'últim estall
d'aquest procediment
era
que 30
poguessin actuar
a la plaça
en dos dies,
evidentment,
dissabte a la tarda
i diumenge al matí.
Aquesta és una proposta
més cara
que fer un sol dia,
no el doble de cara,
evidentment,
perquè hi ha una sèrie
de despeses
que són les mateixes
o que no es dupliquen,
i en aquests moments
el Javi González
està treballant
sabent que té
el mateix pressupost
cap al concurs del 2010,
que això és molt.
Avui en dia
tenir el mateix pressupost
cap al concurs del 2010
és moltíssim.
Sabent això,
sabent
que hi ha coses
que es feien
que es poden
o suprimir
o reduir
o modificar.
Per exemple,
l'acte
del Metropol
de sorteig,
que era un acte
molt bonic
i molt maco,
tenir unes despeses.
No cal fer
un sorteig,
és a dir,
si es pot fer,
es fa.
Si no es pot fer,
es pot fer un acte
de sorteig
en lloc del Metropol
a la sala de Blens,
en lloc de portar
un periodista
de Barcelona,
a Tarragona
hi ha periodistes
excel·lents
que ho poden fer,
alguns ells
fins i tot
tenen relacions
laborals
o contractuals
amb l'Ajuntament
i que per tant
ho poden fer
sense cap despesa
econòmica
i es pot desmetre
per streaming
i per tant
tothom ho pot veure
cada seu
en l'ordinador.
Això
passes d'un cost
a zero.
Com això
hi ha altres elements
que no són
un pas enrere,
són una redaptació
però permeten
estar al llarg d'inrés.
I després
hi ha la possibilitat
certa,
no utòpica,
que hi ha
més espònsors
interessats
en el concurs.
No deixa
ser
Enguany
Patrimoni
i Humanitat
i no era
fa dos anys,
i els castells
que abans
fan més grans,
més espònsors
interessats
i més espònsors
interessats
a posar-hi
més diners.
Hi ha també
el fet
que les entrades
al concurs
valien 3 euros.
Avui en dia
n'hi ha cap activitat
cultural
que valse 3 euros.
Passar
de 3
s'ho ha de decidir
el Javi Bantà
i la companyia
però suposem
a 10
els ingressos
augmenten
notablement
i la despesa
de 10 euros
per assistir
al concurs
és tan barata
com la de 3
per l'espectador
i segurament
fidelitza més
l'espectador
i l'espectador
que comprava
3 euros
pot ser que
en algun moment
no acabés
en anti
i em diu
per tant
hi ha diverses
vies
que està explorant
el Javi González
per tal que
amb el mateix
pressupost
de partida
aconseguir fer
els dos dies
aquesta és la voluntat
de l'Ajuntament
expressada
per l'atinent
d'alcalde
públicament
i el mateix
Javi González
que ell
ho veu factible
però que demana
acabar
i vostè també
ho veu factible
de les seves paraules
es esprèn clarament
jo ho veig factible
fins que no estiguin
els números tancats
no pot ser
i potser
ara m'estllenço
la piscina
potser en lloc
de 30
siguin 25
perquè falti
però
jo crec que els dos dies
és la imatge
que la cosa canvia
i és la imatge
que el concurs
torna a estar obert
a més colles
que jo crec que és
una imatge important
perquè
el concurs
ha de ser
una festa castellera
i la festa castellera
té dos elements
evidentment
els grans castells
però també té
els elements
de com més gent millor
jo estic rebent
molts mails
de colles mitjanes
expressant-me
una il·lusió
grandiosa
per poder ser el concurs
de colles
que estan fent
castells de 7 i mig
castells de 8
a la gama baixa
que ens diuen
ens estem morint
de ganes
d'anar a Tarragona
clar
passaríem d'un concurs
de 14
a un concurs
amb el doble
de participació
només el doble 30 colles
i això canvia
la perspectiva també
d'aquestes colles mitjanes
que amb l'últim format
que teníem
no podien
i canvia una altra cosa
que
jo crec que és molt important
i que a vegades
no s'analitza
perquè és lògica
les colles
que van al concurs ara
estableixen acords
amb altres colles
perquè els ajudin
això és evident
tu estàs assajant
amb els nois de la torre
i els dos mesos
abans del concurs
et van passant colles
i van fent
diguem-ne allò
de dir
et vinc ajudant
al teu assaig
però tu vine
a la plaça
i jo et deixaré
aquestes aliances
seran més fortes
i més fructíferes
per a tothom
amb més colles
perquè ara
per posar un exemple
els nois de la torre
que en el rànquing
de l'any passat
vindrien al concurs
en un concurs
de 30
fins ara
els nois de la torre
en el darrer concurs
una part important
em va ajudar
la jove de Tarragona
una part important
a la vella de Valls
i una part important
en traïsonament
els nens del Vendrell
però diguem-ne
de motu propi
es poden establir
unes aliances
més fructíferes
és a dir
ja vindrà en diumenge
però nosaltres
necessitem gent dissabte
amb aquest model
ha trobat
alguna resistència especial
perquè recordem
que en fi
a més la proposta
de l'avient
al Castellera
ha estat molt participativa
la gent del món Castell
i ho va seguir
i ho va poder seguir
a través de Facebook
les xarxes socials
han estat molt actives
però ara un cop
que ja s'ha plasmat
la reticència més gran
va ser un producte
de la necessitat
del titular
i la incomprensió
del titular
per part de la gent
i a més a més
diguem-ne
l'inici
vau ser vosaltres
en el titular
la nota de l'Ajuntament
deia
que s'intentarien
fer dues diades
una fonamentalment
per colles de nou
una fonamentalment
de colles de vuit
això es va reduir
en un titular
d'una per colles de nou
una per colles de vuit
i això va produir
que un munt
de colles de vuit
que
que abrien
el diumenge
si el diumenge
n'hi ha dotze
es posessin
el crit al cel
i diguéssim
ostres
ara
nosaltres
d'anar el diumenge
anirem el dissabte
i vas a dir
no, no
això vol dir
el diumenge
dotze colles
les millors
les dotze millors
les dotze millors
entre les que vulguin venir
les dotze millors
entre les que vulguin venir
que si que fem l'any passat
són les de nou
i les de vuit i mig
gam altes
i dos de vuit
cinc de vuit
quatre de vuit
amb l'agulla
dissabte
les setze
d'invuit següents
que si que fem l'any passat
són
les de vuit
tres de vuit
quatre de vuit
i les de set i mig
gam altes
i set de set
cinc de set
dos de set
i llavors us van dir
ah
perquè algú veia un moment
que deia
ostres
només actuarà en sis
el diumenge
a dir-ho no?
si són els teus anys
i són el veig
jo
veig a tornar en dotze
aquestes reticències
d'informació
són les úniques
que jo he percebut
i les majoritàries
que he percebut
és aquesta gent
que d'ostres
podrem venir
és a dir
en aquest sentit
jo crec que a Tarragona
s'ha de sentir orgullosa
que una part molt important
del món casteller
està desitjant anar a Tarragona
a més a més
jo crec que una part molt important
del món casteller
que desitja anar a tres actuacions
Santa Úrsula
Sant Fèlix
Tarragona
Sant Úrsula
Sant Fèlix
no
és a dir no
està limitat
el que està limitat
en canvi Tarragona
sí que pot obrir-se
a moltes més colles
i llavors
gent per exemple
dels castellers
Sant Cugat
que dient
ostres
planificarem la temporada
en funció de saber
si Tarragona
és un dia
o és dos
per tant
i això ens porta
que la decisió
sobre l'1 o el 2
ha de ser
com ens va comentar
el director del concurs
Xavi González
en les properes setmanes
sí sí
a ser ràpida
perquè
això canviarà
el xip
de moltes colles castelleres
que poden venir
finalment a Tarragona
Vilafranca
no planifica
la temporada
en funció
si són o no
són dos
i no planifica
temporada
en funció
si són o no
són joves
a l'hospitalet
un sap que vindrà
sempre
l'altre sap
que de moment
no vindrà
ara hi ha tot un tou
no les
16-18 del segon dia
sinó 16-18 del segon dia
més
unes 7 o 8
que no cabrien
en el segon dia
però hi poden cabre
més 3 o 4
que estan el primer dia
però que poden ser substituïdes
hi ha un grup
un gruix
d'una trentena de colles
que poden planificar
la temporada
pensant
com fer-ho
per poder venir
al concurs
o poder venir
al primer dia
jo crec que això
és molt bo
pel món casteller
perquè reactiva
moltes coses
i és molt bo
per Tarragona
sempre ho he dit
Tarragona
és capital
administrativa
això és indiscutible
però hi ha una capitalitat
que m'ha enganyat
de l'administració
que és
la reconeguda
pel territori
i Tarragona
ha de fer
diguem-ne
cops de puny a la taula
per ser reconeguda
com a capitalitat
no pot ser reconeguda
com a capitalitat
de tot
hi ha de fer tries
jo crec que hi ha dues tries
que Tarragona
pot fer
en capitalitat
un és patrimoni
l'altre és cultura popular
i el projecte de Bienal
intenta unir les dues
i llavors
els dos patrimonis mundials
Castells
i Tarracó
i un tercer patrimoni
que està aquí al mig
i que ningú és seu
que és la dieta mediterrània
la dieta mediterrània
però clar
el fet que
rebis mails de colles
dient
ens fa una il·lusió tremenda
poder venir
a actuar
a la TAP
és que s'han dient
ens fa una il·lusió tremenda
poder anar a actuar
a un lloc important
dels molts castells
si reconeixem Tarragona
com a lloc important
del fet casteller
això és exercir la capitalitat
aleshores
a dia d'avui
tenim
bàsicament dos objectius
un primer claríssim
que és poder aconseguir
els recursos
i tenir
en fi
planificar
poder planificar el concurs
i decidir-ho
les pròximes setmanes
que el nou concurs
serà en dues jornades
dissabte a la tarda
i diumenge al matí
però també
un següent objectiu
que m'imagino
que serà
bàsic i important
és que l'endemà
l'endemà del concurs
no es tanqui la persiana
i aquí com entra
el projecte dissenyat
pel Pep Bargalló
fins i tot
diguem-ne
hi ha
el fet que
alguns dies abans del concurs
ja hi hagi coses bienal
és a dir
el projecte de bienal
és
un projecte que diu
els grans esdeveniments
culturals a Europa
que es fan un cop
cada dos anys
no són unes illes
aïllades
sinó són
el vèrtex
d'un treball continuat
fan coses
sempre
i un cop
cada dos anys
en fan una de gran
transformem
el concurs
en això
això vol dir
pot haver-hi activitats
que tinguin
un cost de diner
un cost d'unit
i d'altres que no
ara estem
diguem-ne
dissenyant
com comencem
les que no
per coses evidents
però
jo tinc una reunió
aquesta setmana
amb el corredor
de colles castelleres
per començar a dissenyar
aquestes activitats
que diguem-ne
que no
des d'aquell curs
de periodisme casteller
que es va fer
a la Rovira i Virgili
que diguem-ne
lligat amb la bienal
pot tenir
més ressò
i la bienal
pot començar
amb força aquí
fins activitats patrimonials
al voltant del concurs
fins al fet
que si el concurs
es fa dos dies
jo no dic
ara que fem
el Girona Déu
però bé
que el món del turisme
de la ciutat
se comença a plantejar
si el concurs
funciona dos dies
tindrem molta gent
que es quedarà
a Tarragona
el dissabte
o que es pot quedar
a Tarragona
el dissabte
per tant
una oferta
que sigui
els museus gratuïts
aquell cap de setmana
packs castellers
d'oferta
de dormir
amb menjar
aconseguir
que els restaurants
o alguns restaurants
facin el seu horari
adequat
al concurs
i per tant
ara normalment
quan acaba el concurs
o t'has espavilat molt
o has d'anar a dinar
fora de Tarragona
perquè et trobes
molts restaurants
tancats
a les 4
o quarts de 5
transformar això
en un cap de setmana
casteller
turístic
cultural
gastronòmic
ja és una activitat
de la Vinal
no estrictament
del concurs
i en això
estem treballant
no encara
a 100%
perquè falta saber
la decisió
d'un o dos dies
ara
si són dos dies
l'exemple
Gironadeu
és un exemple
que no parlo ara
de la qualitat econòmica
però és un exemple
de transformació
de ciutat
que el concurs
facilita
de manera absoluta
el paper de la televisió
és fonamental
TV3
juga
aquesta transformació
TV3
jugava
jugava
m'ho havien assegurat
ara estan en aquest període
de retallades
per això pregunto
hem de tenir una altra conversa
perquè això és important
TV3
també per aconseguir
més patrocinadors
més esponsorització privada
de fet
hem de tenir
una altra conversa
amb TV3
jo crec que
no ha d'haver-hi problemes
no sé
i ara no sé
si la tecnologia 3D
que és la que van fer servir
no és la que vam veure
nosaltres a casa
perquè no tenim televisors 3D
però la que ells van fer servir
és la que tornarien a fer servir
a mi
com a TV3
deu ser important
com a concurs
obviament no
perquè a mi m'importa
què arriba a la gent
i a la gent no li arriba el 3D
però ells volien tornar a fer 3D
el que sí que tinc clar
és que
hem de
nomenar una televisió oficial
del concurs
perquè la televisió s'impliqui més
perquè la televisió tingui més drets
perquè quedi més ordenat això
TV3 volia ser la televisió oficial del concurs
jo crec que
jo crec que ha d'haver-hi dues televisions oficials
TV3 i TAC12
són les dues televisions públiques
la nostra com a país
i la nostra com a ciutat
que han de tenir
pesos diferents
i funcions diferents
crec possiblement que també ha d'haver-hi
ràdios públics
ràdios oficials del concurs
si haguessin d'haver-hi ràdios oficials del concurs
així en fred
crec que també ha d'haver-hi dues
que és Catalunya Ràdio
i Tarragona Ràdio
pels mateixos motius
a partir d'aquí
evidentment estem oberts
a qualsevol proposta
i si apareix ara
la CNN i diu
no vull ser jo
i poso tants diners
doncs s'ha acabat
serà CNN
i si ara ve
doncs qualsevol televisió
frans exterior
i diuen
no vull ser jo
i poso tant
però en principi
si no estem parlant
d'un mercat econòmic
sinó d'una oferta de serveis
jo crec que hem de tenir
televisions públiques
i ràdios públiques
que tinguin
unes preferències
i unes obligacions
jo veig
jo veig per exemple
sent TV3
l'única televisió
que baixa a filmar a baix
i per tant
no veig un
que cau de cables
i de càmeres a baix
sinó una única televisió
a baix
que té l'obligació
de cedir
les seves imatges
en temps real
a totes les televisions
que el concurs
li digui
que estan acreditades
i jo veig això
com a imatge
i per tant
puc veure
una imatge
semblant en temes de ràdio
que no és ben bé el mateix
perquè hi ha
la imatges
de l'entrevista local
que la ràdio necessita
però veig coses d'aquestes
a la llarga
jo crec que la Bienal
ha de servir
per retroalimentar
els dos patrimonis
per potenciar
la imatge
de la ciutat
a nivell internacional
per situar
la Bienal
de Castells
com la gran Bienal
de la cultura popular
d'Europa
com la gran Bienal
de la cultura popular
d'Europa
i
sempre sabent
evidentment
que estem limitats
per moltes coses
i actualment
per la crisi pressupostària
per tant
que coses
que fa quatre anys
ens haguessin pogut plantejar de fer
enguany no podem
d'aquí dos anys
no ho sé
d'aquí quatre
estic convençut que sí
diguem-ne
tornant al començament
de l'entrevista
la meva feina
de comissionat
és anar
fent això
perquè d'aquí quatre anys
dos
a ser possible
i si no quatre
estigui tot fet
i pots pugui dir
escolti
nomeneu un director
de la Bienal
i jo
ja
gràcies per tot
i molt content
en poques paroles
l'important és començar
a fer passes
per això està el comissionat
ex-speaker
l'antic speaker del concurs
ha passat de speaker
a comissionat
i moltíssimes altres feines
que ha fet evidentment
en el concurs
l'únic que no havia fet mai
era de comissionat
de la resta
puc assegurar
que he fet
des de mera espectador
fins a tot
a tot
tot el que puguis plantejar
en un concurs
perquè d'escombrar
també he escombrat
alguna vegada
fet
d'aficionat
d'aquest taller
l'he retransmès
per ràdio
l'he retransmès
per tele
i fet de jurat
de plaça
i fet de jurat
de taula
i fet de speaker
i fet d'autoritat
el concurs
és veritat
m'havia deixat
d'unes quantes coses
doncs
ara té aquesta nova responsabilitat
la de comissionat
del concurs
amb ell
amb el Xavi González
i amb tots els responsables
del concurs
n'anirem parlant
perquè a més
aquest és un tema
que genera molt interès
a l'audiència
de Tarragona Ràdio
i al conjunt de la ciutat
extraordinari i únic
com és aquesta celebració
cada dos anys
del concurs
que en guany
ja pot viure
una transformació important
Josep Pargaio
moltes gràcies
i molta sort
amb aquesta feina
que heu de fer
en les properes setmanes
que vagi molt bé
a vosaltres
adeu-siau
bon dia
camins
que ara s'esbaeixen
camins
que hem de fer sols
camins
vora les estrelles
camins
ara no hi sóc
van deixar
van deixar-ho tot
el cor encès
pel món
per les parets
de la mort
sobre la pell
que hem de fer sols
eren dos ocells
de foc
semblant tempestes
ara som dos fills
del sol
en aquest desert
mai no és
mai no és massa tard
per tornar
a començar
per sortir
a buscar
el teu tesor
camins
somnis
i promeses
camins
que ja són
no
i
somnis
i somnis
i somnis
cap on
has de marxar
camins
que ara s'esbaeixen
camins
que ara s'esbaeixen
camins
que ja són
camins
que ara s'esbaeixen
camins
Camins que has de fer sol
Camins que volen les estrelles
Camins que ja són no
El millor de la temporada a Tarragona Ràdio
Compartirem els propers minuts amb el senyor Joan Pedrerol
Ell és el director del complex industrial de Rapsol a Tarragona
i amb ell en aquests primers dies del 2012
volem fer balanç de com ha anat el 2011
perquè Rapsol, ho dèiem fa un moment, és un dels puntals sens dubte
de l'economia de la indústria química i de l'economia en general
de les comarques de Tarragona
Val la pena saber com ha anat aquest 2011
i quines qüestions o quins projectes tenen en marxa en aquests moments
Senyor Pedrerol, molt bon dia
Hola, bon dia
Com ha anat el 2011? Quin balanç fa?
Perquè parlàvem a l'estiu
i parlàveu d'un primer semestre del 2011 francament positiu
ara que podem donar ja les dades del 2011 per tancades
com ha anat l'any?
L'any, tal com parlàvem el primer semestre
havia sigut un primer semestre relativament positiu
semblava que hi havia una certa revifada
de l'economia
però el segon semestre, doncs, bé, les coses no han anat tan bé
han anat, ha hagut una davallada
i, de fet, aquest primer arranc de l'any 2012
continua, de moment, aquesta davallada
o sigui que si en parlarem una mica més ara després
però, bueno, si tanquem el 2011
doncs podem pensar que el 2011 ha sigut un any
vist en conjunt
amb uns resultats
per allò que són els negocis de Rapsol
de les refineries i química
i lleugerament positius
ara, això és fruit fonamentalment
des que ja fa una sèrie d'anys
que, bueno, quan es veia venir tota aquesta crisi
la que estem patint
des del final del 2008 fins ara
sempre hem estat treballant a Rapsol
per mirar les temes eficients
a incrementar la nostra eficiència
tot el segon de l'integració
tot el negoci químic i refineria aquí a Tarragona
de cara a buscar sinergies
de cara a poder seguir fent el mateix
i inclús més
de manera més eficient i amb menys costos
i, bueno, això ens ha permès
anar guanyant el que jo he dit moltes vegades
que és anar guanyant múscul
per anar suportant
i capejant aquesta crisi
i, bé, i quan se surti
doncs bé, ser molt més fort
estàs especialment preparats
ha augmentat, doncs, una miqueta
lleugerament, com diu vostè
el nivell de producció
la capacitat de producció del complex
en aquest 2011?
el comès del 2011 ha estat
amb nivells de producció similars
als d'altres anys
no els que hagi augmentat
i, de fet, bueno, ha hagut una petita
davallada de producció
però no per raons comercials
sinó per motius d'aquella parada tècnica
que vam tenir el primer trimestre
de la unitat de combustibles
que van ser aquests 50 dies
que s'havia de fer
per rons purament tècniques
no per rons comercials
si no hagués estat aquella parada
les instal·lacions haguessin estat
a nivell de producció similar
o potser, com dius
lleugerament per sobre
del que hem viscut els anys anteriors
també el 2011
doncs hem seguit
amb els nostres plans
d'inversions
de millorar d'eficiència
de reforçar infraestructures
i amb la
amb els plans que tenim
respecte a el que és
tots els empleats
i totes les persones
les persones que treballem
aquí a Tarragona
en total
bueno, vull recordar
que venim a ser
en total unes 1.500 persones
de forma natural
les jubilacions
que tenim aquí
l'any 2011
han sigut
entorn a 50
aquestes 50 persones
doncs
bueno
han permès
que les jubilacions
que hagin entrat
50 persones noves
joves
preparades
treballant
en les nostres instal·lacions
i això
bueno
és gràcies
a tot aquest
entramat
que tenim aquí a Tarragona
en Repsol
junt amb les universitats
amb els instituts
de formació professional
que ens permet
poder mantenir
aquesta taxa
de poder aportar
gent jove
preparada
a les noves instal·lacions
no s'ha reduït
per tant la plantilla
en aquest 2011
no, no
no s'ha reduït
ni hi ha previst
que es reduixi el 2012
les plantilles
són ajustades
a les instal·lacions nostres
i com que les instal·lacions nostres
ara per ara
està previst
que durant el 2012
continuïm a funcionar
com està funcionant
el 2011
doncs necessitem
la plantilla
que tenim
dins del que és
una situació
purament
del pas al temps
el normal
és que la gent
quan arriba al seu moment
de jubilació
té tot el dret
de jubilar-se
i el que hem de fer
és substituir
aquestes persones
per gent jove
amb una plantilla
tan àmplia
sobre 1.500 persones
anem tenint
dic 14
de 60
50-60 persones
a l'any
que hem de
canviar
hem de substituir
renovar
la plantilla
rejovenir
la plantilla
i es rejuveneix
o sigui
es troba una forma
d'allò que dius
mira
que bé
ostres
continuo treballant
aquí a Repsol
i cada cop som més jove
Tarragona
què representa
en el conjunt
de la companyia
Tarragona
ve representar
el que són
refineries
en el conjunt
de la companyia
i amb la química
inclòs
jo diria
se'n torna
a prop
d'un 1.000%
un 20%
sí
és de les instal·lacions
més complertes
les que hi ha
aquí a Tarragona
quina dada
seria la més positiva
d'aquest 2011
tenint en compte
que diu que s'ha mantingut
bàsicament la producció
quin seria l'element
més positiu
que considera
el director del complex
que s'ha produït
durant aquest últim any
jo amb la situació
aquesta
econòmica
que s'està passant
a nivell global
de crisi
per mi la dada positiva
seria
que el 2011
ha sigut un any
de manteniment
de l'activitat
de totes les instal·lacions
tant de la refineria
com de la química
de Repsol
i
posicionament
d'aquestes activitats
de cara al 2012
a que inclús es reforcin
és a dir
que no hi ha hagut
cap activitat
dins del que és el 2011
ni cap instal·lació
que s'hagi vist
que pugui haver-hi
un decrement
que es pogués posar
amb amenaça
de cara al 2012
i crec que el positiu
és això
manteniment
i inclús
reforçament
de cara
que es pot veure
en el 2012
positiu
des del punt de vista
que continuem
amb l'activitat
que tenim aquí
just el principi
de l'entrevista
ha dit
aquests primers dies
del gener
del 2012
no han començat
gaire bé
dona aquesta sensació
tot i així
ara apunta
que el 2012
creu que pot ser
millor que el 2011
o és difícil
de fer previsions
en aquest context
és difícil
de fer previsions
des del punt
de vista econòmic
el que puguin ser
resultats
o quan pugui acabar
el 2012
si comparem
amb el 2011
jo
la meva opinió
és que serà
com a molt
similar al 2011
sinó pitjor
des del punt
de vista
de repsol
aquí a Tarragona
manteniment d'activitat
tant del que es refineria
com el que són
les plantes químiques
serà igual
amb la diferència
que no hi ha cap aturada
tipotècnica
en guany
per tant
la producció
de l'activitat
no serà
superior
a el que va ser
l'any 2011
resultats finals
possiblement
econòmicament
no superin
els del 2011
i sempre i quan
a partir
de meitat d'any
segons
les previsions
es torni
a revifar
una mica
el que és
l'economia
i es vagi
passant
aquest
bache
que estem passant
ara
a principis
d'any
i que ens ve
des del final
de l'any passat
tema inversions
n'han fet
durant el 2011
malgrat el context
d'aquesta crisi
econòmica
s'han anat
fent inversions
i a on?
Sí
a veure
d'inversions
el 2011
n'hem fet
el 2012
en continuarem
i les estem fent
centrades
en tres punts
fonamentals
un
és en incrementar
l'eficiència
com deia abans
inversions
en reduir
els costos energètics
en augmentar
l'eficiència energètica
un altre
que crec que és fonamental
i sobretot
en període de crisi
i és
una prova
del que deia abans
que es tracta
de ser més forts
per quan se surti
i també permet
superar millor
la crisi
és
en reforçar
les infraestructures
tenir les infraestructures
de forma molt més sòlides
de fet ja es veu
algun tipus d'obres
que hi ha
amb aquí
i ja en parlarem
una mica més
i l'altra
la tercera part
és
amb inversions
amb el que és
els nostres productes
els que fabriquem
productes
sobretot
la part química
i la part també
de refineria
de cara
a buscar
ser més competitius
a l'exterior
d'exportar
productes de valor afegit
això que anomenem
tantes vegades
aquesta expressió
de valor afegit
productes de valor afegit
o sigui
el que no pots fer avui
és fer productes
que faci tothom
en una situació de crisi
doncs bueno
llavors
si fas el que fa tothom
estàs en un mercat
que està ple
de la mateixa oferta
si la demanda és poca
doncs
van caient els més cars
i en un món global
amb el que tens altres països
amb els que estan
produint el mateix
que pots produir tu aquí
a preus molt més baixos
ho tens fumut
llavors
l'únic que et pot salvar
en situació de crisi
és fer alguna cosa
que sigui diferent
del que fan els altres
i què es fa aquí diferent
que es fa en altres llocs
per exemple
perquè l'audiència
ens entengui
sí
doncs mira
ara per exemple
diferent
estem apostant força
en instal·lacions
de la química
amb què fabriquem
els politilets
que vulgarment es diu
algun tipus de plàstics
que serveixen
pel recobriment
dels cables elèctrics
llavors
doncs
ara mateix
estem
fabricant cables
que permeten
recobrir cables elèctrics
fins a tensions
de 166.000 volts
i ara estem
renovant la instal·lació
per poder arribar
fins a 130.000 volts
aquest tipus de productes
això és un exemple
del que estem fent aquí
doncs bueno
són inversions
no molt grans
bueno
dins del que és el volum
d'inversions
aquí estem parlant
d'inversions
entre 2-2 milions
i mig d'euros
però
et permet
fabricar
alguna cosa
que és tot exclusiu
almenys
amb el que és
del sud d'Europa
i que també
és un tipus
de producció
que avui
per avui
altres productes
aquests emergentes
encara no arriben
a fer-ho
i això és el que permet
estar
posicionat
en una situació
de diferència
i a més tenir un mercat
i poder seguir
subsitint
i amb això
és amb el que estem
apostant
la part de refineria
doncs
des del punt de vista
d'infraestructures
estem fent unes renovacions
del que és
totes les
les instal·lacions
de canonades
no renovació
que és el tema
sinó
el que és
la logística
d'enviament
de les canonades
que es veuen
al costat del Francolí
des de la refineria
fins al port
de cara
a incrementar
la nostra capacitat
de poder treure
productes
de la refineria
via el port
cap a l'exportació
renovació de canonades
o ampliació
ha dit
estem fent renovació
i ampliació
les dues coses
estem fent les dues coses
renovació i ampliació
i llavors
amb la finalitat
de no només
tenir unes instal·lacions
més sòlides
sinó també
de poder
tenir més facilitat
per exportar
el que són
els gasoils
folois
etcètera
que estem fabricant
a la refineria
el mercat espanyol
doncs
té un límit
a part que la recessió
també va haver-hi
baixades
continuades
portant dos o tres anys
d'un
entre un 7 i un 2%
amb el consum
de combustibles
i això
junt
amb la posada en marxa
de la refineria
de Cartagena
que aporta
molt més combustible
el que és
el mercat nacional
doncs bueno
la forma
de continuar
treballant
i subsistint
és
buscar mercats
fora
i aquesta ampliació
i renovació
de canonades
que segurament
molts han vist
perquè va
paral·lel
al riu
francolí
això quan
estarà a punt
és a dir
és un procés
de totes maneres
estarà
pensem acabar-ho
a l'estiu
d'enguany
a més de juliol
a agost
estaran aquestes
canonades
acabades
i quina inversió
suposa
per curiositat
en canonades
venen a ser uns
40 milions d'euros
i això permetrà
clar
millorar i ampliar
tot el conducte
tota la producció
de la refineria
cap al port
efecte
substituïm una sèrie
de canonades
per uns altres
per la seva edat
ja
havien deixat
de ser útils
i afegim
dues canonades noves
de cara
al que estic comentant
de diferenciar
de productes
d'un tipus o altre
en direcció
cap al que puguin
ser sortides
pel port
hi ha altres millores
previstes
o que s'estiguin fent
o s'hagin començat a fer
durant el 2011
respecte a infraestructures
pròpies de Rapsol
aquí?
Sí, una infraestructura
pròpia de Rapsol
que com estem a fer
aquest any 2012
és i va ser signat
a la final de
a mirada de desembre
del mes passat
va ser
una consolidació
una renovació
del que és la xarxa
d'infraestructura elèctrica
que Endesa
ens sumista
a la refineria
aquest ha sigut
un conveni
uns contractes
firmats
amb Endesa
i quan torno
a Conomi
ens ve a suposar
a nosaltres
a Rapsol
amb uns 8 milions
d'euros
que ens permet
ens permetrà
dues coses
primer
disposar d'unes instal·lacions
d'unes instal·lacions
de l'estiu
elèctrica
a la refineria
són prou sòlides
però encara més sòlides
i preparades
de cara al futur
si necessitem
de cara al futur
pensant-me a ampliacions
i per altra banda
les nostres instal·lacions
de producció interna
d'energia elèctrica
internament a la refineria
tenim unes plantes
es diuen
tècnicament
cogeneracions
en les que produïm
vapor
pels nostres processos
i energia elèctrica
també pels nostres processos
ens permet
que aquesta energia elèctrica
pugui estar
interconnectada
amb la xarxa elèctrica
de forma
que tots guanyem
són processos
més eficients
en quant a producció
d'energia elèctrica
podem posar
tota aquesta energia elèctrica
a la xarxa
i ens quedem amb el vapor
llavors tots guanyem
llavors
és una inversió
amb la que
té dues finalitats
una és
reforçar
el nostre subministrament elèctric
i ser més sòlid
i per altra banda
doncs
treure-li
un rendiment
de tipus
de més eficiència
amb l'intercanvi elèctric
que tenim
amb la xarxa elèctrica
d'Espanya
Això es farà aquest any?
Si ho van signar
el desembre
o quan ho preveuen començar?
Això
comencem ja
i estarà acabat
a meitat
de l'any que ve
són uns 18 mesos
al pla
d'execució
Per fer les obres
i les inversions
anunciades ara fa un any
recordaran els oients
que ara fa un any
en Rapsol
va anunciar
aquells 130 milions d'euros
d'inversions
si no recordo malament
pel que hem anomenat
pla de protecció
integral de litoral
arran d'aquells episodis
de contaminació
que tanta polèmica
per cert
van arribar a portar
en aquelles setmanes
d'això ara fa un any
recordant que
fins i tot el president
de Rapsol
Antoni Profau
va venir a Tarragona
un gest que
per cert
el conjunt
de la política
i de la societat
Terranina va agrair
aquells 130 milions
un any després
on estan?
S'han invertit ja
tots
o en quin percentatge?
I què s'ha fet
i què s'ha de fer encara?
Aquell 130 milions
ho veieu en un compromís
de Rapsol
i amb la persona
Antoni Profau
com bé dius
que va estar aquí
que és un pla
a fer
amb uns 4 anys
aquest pla
s'està seguint
i no només diria
que s'està seguint
sobre el que estava previst
sinó que inclús es va
alguna cosa avançat
amb aquest pla
tot el que eren actuacions
immediates
estan totes fetes
tant el que era referent
la plataforma Casablanca
com el que eren
les instal·lacions noces
del Pantelà
dins d'aquest
pla d'inversions
estan
aquestes
la part d'aquestes
que parlàvem abans
que són els que estan renovant
no les adicionals
per treure productes nous
són els que estan renovant
anem per davant
de fet
també
hi ha tota una sèrie
de reunions
de seguiment
i tot això
que es va informant
amb detalls
sobre això
però bueno
per fer un resum
així molt
molt ràpid
i d'aquests 130 milions
el que és
en guany 2011
l'any passat
hem invertit
prop de 40
i per aquest 2012
la previsió
és uns altres 50
o sigui
portem a final 2012
90 milions
la resta ja serien
2013-2014
pels últims parts
d'aquest pla
però el fonamental
és que
el més immediat
d'aquest pla
que és el que s'havia d'avançar
això està pràcticament
tot fet
com era tota la revisió
de les canonades
al pantalà nostre
acabarem ara
el mes de març
de revisar les totes
i la renovació
d'aquestes toveries
que veiem
al costat del francolí
junt amb aquestes dues noves
que acabarem
com deia abans
l'estiu d'aquest any
és a dir
el fonamental
s'haurà fet ja
aquest 2012
en dos anys
en els dos primers anys
dels quatre previstos
inicialment
efectivament
aquell projecte
del que s'havia parlat
alguna vegada
s'havia parlat
de traslladar el RAC
de canviar el pantalà
millor dit
ni s'ho plantegen
no
de moment no
vaja
a veure
ara ni ens ho plantegem
i ho diria
potser d'una forma
molt
molt
clara
no veiem
que hi hagi suficients problemes
com per tant
que plantejés una cosa
d'aquest tipus
i per altra banda
em dóna la impressió
que ara com a país
no som tan rics
com per abordar
inversions d'aquest calibre
pel benefici
que pugui aportar
que és pràcticament mínim
tots veiem
que per gran part
de la crisi que hi ha
potser perquè hem estat
gastant diners
amb grans obres
o grans coses
no nosaltres
sinó en general
la societat
que ara veus
ara què fem d'això
l'altre dia estava
vient un programa
per la televisió
sobre els obres
per exemple
dius
ostres
hem sigut molt rics
per gastar
vostès han estudiat
quant costaria
canviar
fer un nou pantalà
canviar l'adubicació
fer un nou pantalà
canviar
el pantalà
doncs
en torno uns
4-6 milions d'euros
segurament
per fer-nos una idea
ja està bé
la xifra
que acaba
que acaba
per fer-nos una idea
a més el 2011
després d'aquells episodis
d'ara fa un any
ha estat un any tranquil
no?
sí
i esperem continuar
sent un any tranquil
vull dir
perquè m'imagino
que això també
ho valoren
positivament
no recordem
cap episodi
especialment
que hagi provocat
polèmica
sí
polèmica
o l'alarma
aquesta
que es crea
no?
a veure
vull dir
episodis
el risc existeix
la nostra feina
com he dit jo sempre
és minimitzar el risc
i bueno
de forma fortuïta
et poden passar
episodis
com aquell que va passar
no?
quan passa
aprens
vull dir
l'únic que hem fet
ha sigut
i com va dir el president
quan va estar aquí fa un any
és inversions
que teníem previstes
d'anar renovant
les instal·lacions nostres
avançar-les
perquè bueno
quan veus
que hi ha hagut
una fallada
com ha sigut
encara que sigui
fortuïta
com va ser el cas aquell
doncs bueno
has d'actuar
i no pots quedar
amb els braços creuats
realment
doncs mira
el que havia previst
que sigui d'una manera
ha sigut abans
i moltes vegades
poso l'exemple
que
en canviar
els pneumàtics
del cotxe
estan
50.000 km
més o més estan bé
n'hi ha un que té
una fallada
i tinc
un rebentón
abans d'hora
la posició que m'ho planteja
es hauria de canviar abans
però això
no és més que
que
que el treballar
i el continuar
de forma
sempre
buscant
minimitzar
el risc
de les nostres activitats
ara
ho he dit
ho diré sempre
el risc zero
no existeix
si vols risc zero
no treballis
quedat a casa
no facis res
ara
també
és nostra obligació
que aquest risc
no es transformi
en un fet
com alguna vegada passat
òbviament
vostè representa Repsol
però d'alguna manera
avui també pot representar
el conjunt de la indústria química
aquí a Tarragona
té la sensació
que el 2011
ha anat prou bé
i té la sensació
que en general
el polígon
les indústries
i vostè representa
la més potent
o segurament
una de les més potents
del sector
estan prou bé
en un context
com aquest
que estem comentant
al llarg de l'entrevista
de forta crisi
en general
el polígon
està preparat
i en una situació
no tinc dades
no tinc dades així
concretes
d'altres empreses
però encara que
sense dades
segur que en parlen
i la intuïció
més d'olfat
o d'intuïció
jo crec que
s'està prou bé
en el sentit mateix
que m'agradava
de Repsol
de seguir mantenint
l'activitat
de les indústries
que tenim aquí a Tarragona
que no es veu
no es parla
que hi hagi indústries
que puguin estar
ara en situació
dolenta
crítica
que pogués haver-hi
algun tipus
de mala notícia
en aquest sentit
tampoc es parla
que s'estigui
amb grans inversions
fora de coses
que estem dient
d'anar a buscar
aquestes diferenciacions
manteniment d'infraestructures
reformes d'infraestructures
etcètera
però i crec que
a més a més
totes estem
en la mateixa onda
el qual ja és positiu
dins la situació actual
i en vistes
tot aquest any
encara just acaba de començar
acabem d'estrenar
un nou govern
a Espanya
és prioritari
per la indústria química
és prioritari
per Repsol
que els polítics
la classe política
i també els sectors empresarials
facin pressió
per aconseguir
aquest anomenat
periodísticament
tercer fil
allò de transportar
mercaderies
des del port de Tarragona
que connectin
amb l'ample
de via internacional
a Castellbisbal
sí
això és molt important
avui en dia
dins del que és
el món global
hi ha
jo sempre dic
que hi ha
dues
els viatges
poden ser dues maneres
virtuals
o a través d'ordinadors
i això és rapidíssim
i potser on pot viatjar
però per sort
hi ha mercaderies
que no poden anar
a través d'ordinadors
i necessiten
vies de comunicació
i aquestes vies de comunicació
o són avions
o són vaixells
o són ferrocarrils
o són camions
Espanya
ha sigut un país
que ha apostat
en la meva opinió
massa
pel transport
per carretera
tot i que va haver
des del punt de vista
de consum de gasoil
però bueno
anem a mirar
mirar des del punt de vista
global
i el ferrocarril
és una aposta molt clara
i ho veu factible
jo veig factible
la proposta que es fa
des del port de Tarragona
jo la veig factible
molt més factible
que la proposta
d'anar
a través de
tot el que és
renovar la via
de roda barat
tot allò
que aquella
econòmicament
és una barbaritat
estaríem parlant
una mica
del que dèiem abans
no som tan rics
per fer aquella línia
quan és una opció
molt més barata
molt més clara
i que segurament
estàs rendible
per companyies
i empreses
que es dediquin
al transport logístic
per ferrocarril
quan parlàvem
senyor Pedrerol
de la plantilla
del manteniment
de la plantilla
de la renovació
de la plantilla
parlàvem de gent
que surt de la universitat
com van les relacions
entre Repsol
i la universitat
que a més han estat
una de les qüestions
que en els últims anys
més ganes
i han posat
des de l'empresa
jo crec que
força bé
i molt bé
i ben satisfets
de com a la universitat
mira allà fa poc
la setmana passada
vam estar a la Fundació Repsol
aquí a Tarragona
donant les beques
que donem cada any
a una sèrie d'estudiants
som tot els 16
perquè puguin estudiar
qualsevol tipus de carrera
que els vulguin
no cal que estigui relacionat
amb la química
no cal que estigui relacionat
amb la química
i fer que estudiïn arqueologia
etcètera
i perfecte
i a més que ens estim
molt orgullosos
i molt contents
de poder donar aquestes beques
i poder facilitar
aquests estudiants
que puguin
que siguin complir
les seves il·lusions
que si no
no podríem fer-ho
després també
estem impulsant
al Centre Tecnològic de la Química
al Repsol
i estem posats a dins
i concretament
la presidència
la tenim al Repsol
i estem donant
una empenta
al Centre Tecnològic de la Química
la càtedra
d'excel·lació de comunicació
que també tenim
a la universitat
a la universitat
tenim una política
de pràctiques
de becaris
a l'estiu
que concretament
aquest estiu passat
entre la refineria
i la química
hem tingut un total
de 65 becaris
fent pràctiques
a les noves instal·lacions
i després també
tot el recolzament
que donem a la universitat
del campus de Sagràcia
de Catalunya Sud
jo crec que és una prova
d'implicació
del que tenim
a la universitat
i que és una universitat
potent
i no només a la universitat
també
els centres de formació
professional
per el que és
tota la formació
dels nostres operadors
de la gent
que comentava abans
la gent jove
preparada
que ha de entrar
a Repsol
treballant
per substituir
les persones
que es jubilen
també
i és un llaç
i un xerxat
molt clar
i que es prova
de com
Repsol
veiem el tractament
aquí del territori
un tema
que m'he oblidat
de comentar
després del 2011
i per mi
ha sigut significatiu
va ser
la posada en servei
ja
de l'alliberament
del codi
de l'ecològic
de la presa
de l'EIA
l'any passat
que va ser
el mes d'agost
sembla recordar
va ser el mes d'agost
en parlàvem
el juliol
justament
en l'última entrevista
que em tenia
vostè
que ens ho anunciava
va ser fruit
d'un conveni
amb l'ACA
l'estem portant a terme
sembla que està
anant bé
i bueno
dins del que poden ser
alguns ajustos
que puguin haver-hi
crec que tothom
estem força satisfets
tant l'ACA
nosaltres
els grups ecologistes
que demanaven
aquest caudal ecològic
i també altres grups
interessats
en allà
com són els regants
de tota aquella conca
a mi personalment
quan vaig llegir
una notícia
crec que d'agència
el diari de Tarragona
no sé si és
uns quants dies després
o un mes després
que
persones ja
de certa edat
allà de la zona
del Cadillà
s'havien emocionat
al veure tornar
a baixar aigua
per allà d'aquell riu
a mi em va agradar
a mi em va satisfar molt
pensar que
una actuació
d'aquest tipus
aquí al territori
els permet que gent
que fa anys
que no veien
baixar aigua per allà
doncs
se sentin contents
i emocionats
dues de les coses
per les que val la pena
amb el que estàs
imbuït
amb la feina
de fer-me cada dia
Acabo ja senyor Pedreroll
ja que hem parlat molt
d'això
de les relacions
amb la universitat
i amb l'entorn
també hi ha una relació
molt estreta
amb la ciutat
amb diferents variants
amb entitats
col·lectius
clubs esportius
i amb el propi ajuntament
amb la pròpia administració
en un moment com aquest
en què es parla tant
de retallades pressupostàries
en els ajuntaments
en les administracions públiques
s'han sentit moltes veus
en les últimes setmanes
apel·lant
a la iniciativa
privada
d'alguna manera
al suport
de la iniciativa privada
li pregunto directament
Repsol estaria disposat
encara a incrementar més
el suport
si li demana
i en aquest cas
parlo directament
de l'Ajuntament de Tarragona
en algun fet
en algun esdeveniment
sabent que ja
aporta molts diners
i ajuda
en molts àmbits
culturals
i ciutadans
a Tarragona
tot és parlar-ne
tot és parlar-ne
a veure
des d'Arapsol
apuiem molt
i com bé dius
estem aportant molt
i també hem estat contribuint
a la candidatura
de Tarragona
pels Jocs del Mediterrani
l'any 2017
ara ja és una realitat
aquest és un tema
que ens hem d'assentar
i hem de veure
com es va plasmant
ara ja aquesta col·laboració
que òbviament
vull dir
tenint Tarragona
amb aquesta fita
tan important
i tan clara
com és el 2017
doncs s'hi haurà de contribuir
amb quina quantitat
com
fins a quin punt arribar
bé tot això
doncs s'ha d'anar parlant
això en l'àmbit esportiu
en l'àmbit concretament
dels Jocs del Mediterrani
i si els reclamen
alguna ajuda més suplementària
per tirar endavant
algun esdeveniment cultural
que perilla
en aquests moments
precisament
perquè els ajuntaments
o aquest concretament
l'Ajuntament de Tarragona
no té prou diners
doncs
hauríem de veure
concretament el cas
el que és
i parlar-ne
ara em va dir
és que no
no puc dir res concret
perquè
a fi de comptes
hem de pensar
que tots estem fent un esforç
i
nosaltres
els esforços
sempre fem cada dia
i llavors
doncs
han d'anar
remant tots
en la mateixa direcció
però tots fent un esforç
i encara li faig una última
què li sembla aquesta idea
aquest concepte genèric
d'Esmore City
de ciutat intel·ligent
amb el qual Repsol
li va participar
ara fa pocs dies
amb l'Ajuntament de Tarragona
amb la perspectiva
d'això del 2017
és a dir
aprofitar
els jocs del 2017
sembla que és una bona via
i està disposat
a Repsol
a participar-hi activament?
és una bona via
és una bona via
i és un tema
que hem de parlar-ne
amb l'Ajuntament de Tarragona
i de fet
apostem
perquè a més
és que podem aportar-hi
també des de Repsol
amb la concepció
aquesta
de
de
d'això intel·ligent
o
Smart City
Acabem doncs
senyor Joan Pedrerol
director del complex industrial
de Repsol a Tarragona
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
per haver-nos donat
alguna bona notícia
en el marc d'aquesta crisi
tan general
com a mínim
els resultats
de Repsol a Tarragona
s'han mantingut el 2011
i això ja és una
ja és una bona dada
senyor Pedrerol
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi bé
moltes gràcies Ricard
adeu-siau
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
doncs fins aquí
una nova edició
del millor de la temporada
esperem que els continguts
d'avui
hagin estat
del vostre interès
nosaltres
ens retrobarem
ben aviat
repassant
aquells continguts
aquells espais
aquelles entrevistes
que ens han semblat
més interessants
i que hem a més
durant la temporada
2011-2012
aquí
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
a través del 96.7
en freqüència modulada
o per internet
a www.tarragonaradio.cat
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona
a Tarragona Ràdio
Fins demà!