logo

Arxiu/ARXIU 2012/PROGRAMES 2012/


Transcribed podcasts: 150
Time transcribed: 4d 18h 12m 48s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Aquest estiu a Tarragona Ràdio
recuperarem els continguts i programes
més interessants dels darrers mesos
d'aquesta manera volem recordar amb vosaltres
cada dia quins temes o quines entrevistes
han estat les més destacades
de la temporada radiofònica 2011-2012
avui per exemple
us convidem a escoltar dos espais
dedicats a la història del barri del Serrallo
que vam metre el passat mes de febrer
a Tarragona Ràdio parlàvem del Serrallo
durant quatre setmanes consecutives
durant quatre espais
avui, al millor de la temporada, recuperarem
els dos primers
el dia 7 de febrer d'enguany
compartíem, per exemple, una estona de ràdio
amb Josep Maria Sabater i Bosch
cronista del barri de la ciutat
també amb la coordinadora
de l'arxiu del port de Tarragona
Coia Escoda i amb la coordinadora del Museu del Port
Mercè Toldrà
una setmana més tard, el 14 de febrer
vam parlar del dia a dia del Serrallo
amb Rosa Sanz, de la confraria de pescadors
el Ferran Diago, el president de l'associació de veïns del barri
i també ens acompanyava Matías Leandro
de l'associació de restauradors i comerciants
tot seguit el que farem és remetre aquests dos espais
que formen part del millor de la temporada
2011-2012 de Tarragona Ràdio
El port de Tarragona ha engegat un projecte que culminarà
ben aviat, avui suposo que ens ho podran explicar
culminarà amb la publicació d'un llibre
i amb una exposició sobre la història del Serrallo
es volen recollir fotografies, material, imatges, pel·lícules
on apareguin els veïns del barri en moments de la vida quotidiana
treballant a les barques, puxar la subhasta del peix
a les festes, a les processons, en fi
en tot el que suposa l'entorn del Serrallo
i coincidint amb aquesta iniciativa
nosaltres des de Tarragona Ràdio
el que farem aquests quatre dimarts del mes de febrer
és parlar precisament d'això, del present
i del passat del Serrallo
ho farem en quatre espais
avui el primer el volem dedicar sobretot
a la història del barri
per això avui ens acompanya la coordinadora
de l'arxiu del Port de Tarragona, la Colla Escoda
Colla, molt bon dia
la també coordinadora, en aquest cas el Museu del Port de Tarragona
Mercè Tuldrà, Mercè, bon dia
i l'historiador, tarturià d'aquesta casa
cronista de la ciutat i també del barri del Serrallo
el professor Josep Maria Sabatebós
Josep Maria també, molt bon dia
abans de parlar de la història en si del Serrallo
val la pena, Mercè, que expliquem
i recordem als oients
que hi ha en marxa aquesta iniciativa del Port
i concretament que coordineu des del Port
des del Museu del Port
que és intentar recollir material
amb la perspectiva de poder publicar un llibre
i de poder fer una exposició
Sí, s'ha començat aquest projecte
que és un projecte cultural del Port
que el porta a terme
o sigui, es fa la recollida al museu
però que es porta a terme
per les diferents entitats culturals del Port
com són l'arxiu del Port
el servei de publicacions i el propi museu
llavors la idea és poder recuperar
totes aquestes imatges que hi ha sobre el Serrallo
també imatges en moviment
com pel·lícules, com has dit tu
per tal de poder fer una mica
així una pinzellada important
a tot el que ha estat
la història del Serrallo
i que la gent ho pugui veure
tant plasmat en un llibre
com en una exposició
que és una cosa temporal
però doncs bueno
que així la feina que es fa
per un tema
ho podem mostrar de dues maneres
i també que les entitats culturals del Port
puguin tindre
aquest record
o puguin poder conservar
en els seus espais
tota aquesta memòria
de més de 150 anys
del Serrallo
i creieu que hi ha molt material?
que realment hi ha gent?
o trobareu poqueta cosa?
a veure
de moment
podem dir que
ens han portat al voltant de
sense classificar
és a dir
el material que ens ha ingressat
per poder fer això
està al voltant
de les 500 fotografies
vull dir
són moltes fotografies
però també
s'ha de tenir en compte
que per les temàtiques
que tu has anat parlant
doncs
n'hi ha moltes
que estan vinculades
amb una temàtica
doncs per exemple
a la millor
en tenim
per dir ara un número així
potser en tenim 100
de gent
que estan davant
de la seva barca
el dia que la van
batejar
o doncs
que han fet
un concurs
més caire
i llavors
n'hi ha 20
d'un any
per dir-ho
d'alguna manera
això s'ha d'anar
en polí
però
el document existeix
i això és també
una mica
intentar
ficar
a la mentalitat
de la gent
que aquestes coses
ells les poden tindre a casa
però s'han de conservar
perquè si les tenen a casa
evidentment són records
de la seva vida
però és que ningú en gaudeix
en canvi
si això
es col·labora
amb les entitats culturals
es posa a l'abast
del públic
i la gent
no només la gent
del Serrallo
sinó gent de Tarragona
i la gent
que visita
les exposicions
o que llegeix els llibres
pot tindre
aquesta informació
i no queda tan
tancada
amb el que és el barri
i el material que demaneu
us el quedareu
d'alguna manera?
de moment
la gent
ens el deixa
perquè nosaltres
en puguem fer l'ús
si algú està disposat
igual com el museu
rep donacions
d'objectes
si algú està disposat
nosaltres
no tenim cap inconvenient
tant l'arxiu
com el museu
el que passa
doncs que clar
s'ha de tenir en compte
que són coses personals
i que doncs
moltes vegades
la gent
costa
i nosaltres ho entenem
però l'avantatge
que tenen
si ho deixen
a les institucions
és que es conserven
i es preserven
la conservació
és importantíssima
i la difusió
i Collo
per què
fer aquesta mirada
a la història
del Serrallo?
quin objectiu
busqueu
doncs això
fent aquesta mirada
històrica
al barri tan vinculat
al port de Tarragona?
doncs precisament
per això
per la vinculació
que té
el Serrallo
amb el port
és a dir
és un barri
que neix
a causa
o per culpa
del port
diríem
i el que
diríem que es pretén
amb aquest projecte
és justament
recopilar
totes aquestes imatges
aquesta documentació
gràfica
moviment
no fixa
perquè no es perdi
i perquè es preservi
tota aquesta memòria
que ara per ara
diríem
encara és assequible
perquè estem parlant
d'això
de 150 anys
com a molt
no estem parlant
ni de 300
ni de 1.000 anys
sinó de 150 anys
que és una cosa
diríem
molt assequible
ara per ara
no s'havia fet mai
fins ara
una cosa com aquesta?
s'havien fet petits treballs
s'havien fet
petites coses
per exemple
des de
de bibliografia
hi ha llibres
el Josep Maria
va fer
la història del gremi
de Marejans
nosaltres des del port
vam promoure
un llibre
que es deu
al naixement
dels barris del port
que parlava justament
del que és el barri
tot el que és el barri
del voltant
de la plaça dels Carros
però també del Serrallo
i
el que no
potser no s'havia tocat tant
era el que és
història gràfica
història de fotografia
s'havien fet
s'han fet històries gràfiques
en general de Tarragona
però no concretament
del barri del Serrallo
i potser és aquesta
la mancança
més important que hi ha
el Serrallo
neix de manera paral·lela
al port
el Serrallo
el que te deia
neix una miqueta
per culpa del port
és que has dit
per culpa o a causa
per culpa i a causa
neix
neix perquè
a veure
les barraques dels pescadors
estaven situades
al que és
al moll de costa
llavors
quan ve el tren
quan ve el ferrocarril
a mitjans del segle XIX
aquestes barraques
s'han de traslladar
perquè allà havia de passar
les vies del tren
llavors
què en fem dels pescadors
què en fem dels pescadors
els portem
cap allà a la vora del Francolí
que ja queda una zona
allà com a tancada
potser allà no ens faran
nos entre cometes
els portem cap allà
i així comencen
a portar les barraques
si no recordo malament
el primer permís
que es demana al port
és del gremi
de Marejans
l'any 1859
que demana permís
per construir
una casa
el que és ara
el barri del Serrallo
una caseta
en principi
el port els hi dona
el permís
però sempre
amb unes condicions
molt estipulades
per exemple
que havien de ser
cases de fusta
i que fossin mòbils
inclús es parlava
que fossin amb rodes
per poder-les traslladar
en cas
que les necessitats
del port
fossin
evidentment
el port només
es pot expandir
que pel oest
tot el que és
la zona
del Serrallo
la laboral
tota aquesta zona d'aquí
perquè per l'altra banda
tenim mar
llavors
això es va quedar
molt estipulat
amb aquests contractes
o amb aquestes
sol·licituds
de construcció
de casetes
el 1859
demanen
el permís
del gremi
de marejans
i llavors
ja es van succeint
tot aquestes
sol·licituds
d'altres pescadors
ja de particulars
que ho van demanant
i el barri
com a tal
diríem
que neix
el 1863
65
més o menys
i conegut
com a Serrallo
és a dir
almenys
a l'arxiu del port
el primer document
en què es parla
del Serrallo
si no recordo malament
és del 1868
i el nom
per cert
se sap
l'origen del nom
Josep Maria
o
què hi som
jo no sabem
a veure
jo recordo
que quan vaig fer
el llibre
de l'església
del Serrallo
que és del 80
del 1980
no
del 1800
que l'església
ella ha parlat
del 1868
quan comença
a haver-hi
les primeres cases
hi ha cases
vull dir
d'obra
el 1868
el 1880
el bisbe
Constantí Bonet
i Sanuí
respon
a la necessitat
d'aquell dia
hi ha una comunitat
hi ha d'haver
un centre espiritual
l'església del Serrallo
quan se fa
l'església del Serrallo
quan el 1880
jo vaig recollir
quan vaig fer
aquest llibre
com a capítol
introductori
de vora la mar
de les notes
històriques
sobre l'església
del Serrallo
vaig recollir
no sé si
10, 12 o 14
versions diferents
del nom del Serrallo
des que vaig fer
el llibre
me n'han sortit més
i per tant
ja no em preocupo
que cadascú
digui la seva
tots contents
i aquí pau
i després glòria
aleshores
el 1880
a 20
i a l'església
parroquial
això vol dir
que hi havia
una comunitat
podríem dir
consolidada
hi ha 3 o 4 coses
que marquen
l'existència del Serrallo
la font d'aigua
la font d'aigua
demanar al municipi
la font d'aigua
la creació
de l'església
i a més a més
una església
pensada
en aquell moment
cosa avançada
amb una casa
rectoral
i escola
per la canalla
aleshores
el barri
d'alguna manera
ja té
capacitat
jo diria
fins i tot
de poble
dins de la ciutat
de Tarragona
personalitat pròpia
personalitat pròpia
i aquesta
personalitat
pròpia
s'ha mantingut
gairebé
fins als nostres dies
per què?
perquè el pont de la Patxina
que és el de la via
aquell que s'inundava
cada dos per tres
i impedia
entrar i sortir del barri
la via del tren
i el francolí
han tancat
aquest barri
i el moll
que el port també
hi havia carabiners
i allò
no s'hi podia circular
tranquil·lament
ara passem pel moll de costa
i no passa res
no?
però en un moment determinat
allò era una institució
privada
com tu has dit abans
allò ha fet
que el barri
tingui una consideració
de poble
dins de la ciutat
de Tarragona
i la gent del barri
s'ha mantingut
el que passa
que tot això
que estan preparant
ara
aquest parell
de coordinadores
doncs
això té una importància
decisiva
perquè fins ara
la història
que s'han fet
d'aquestes coses
ha sigut una història
diríem
de documents
i aquests documents
sí que diuen
alguna cosa
com bé ha dit
la Coya
però la veritat
és que
la història viva
queda molt al marge
i la història viva
es fa
amb memòries
de persones
la fotografia
ja és memòria
ara
el Facebook
ja m'assembla
una
una pàgina
una pàgina
que hi ha
pel·lícules
vídeos
i de cosetes
d'aquestes així
jo encara avui
encara he vist
fotografies
de fa
cinquanta
i escaig anys
fetes
per un senyor
amb unes
petitetes
el que va fer
la maqueta
del pas
de la presa
de Jesús
la maqueta
perquè
el pas
el feien
l'escultor
però hi havia
un que feia
la maqueta
amb guis
i l'escultor
es basava
amb la maqueta
per poder anar
amb compassos
un munt de coses
que van sortint
cada dia
i aquestes coses
si no es posen
en solfa
si no s'escriuen
o no hi ha
diríem
un bon arxiu
gràfic
de fotografies
o de pel·lícules
o del que sigui
o de veus
caldrà
potser agafar
aquests
aquests vells pescadors
que encara els teniu
per allí
voltant pel museu
i pel arxiu
de dir vinga va
i conservar
el seu testimoni oral
explica'm les coses
explica'm les coses
el recompte
de tots els renoms
del Serrallo
que és una font
inesgotable
en fi
hi ha 40.000 coses
que són molt positives
de les coses
aleshores que heu dit
ara al principi
clar
es demostra
que de seguida
el barri
es consolida
perquè del primer trasllat
que parles
del 1868
al 1880
en 12 anys
si ja tenim
una església
parroquial
això vol dir
que
Déu-n'hi-do
no?
Sí, sí
es van multiplicant
aquestes sol·licituds
es van multiplicant
i allò
es van anant creant
les casetes
de fusta
aviat comencen
a ser d'obra
i allò
és
diríem
és un lloc emergent
allà
es multiplica
i es van anant
fent carrers
i les sol·licituds
jo t'ho dic
per la documentació
que he vist
que és la que tenim
a l'arxiu
la sol·licitud
per obrir carrers
per aixecar cases
per ara
una casa
de dos pisos
fer-n'hi una altra
és a dir
tot allò
és com un boom
és una zona
molt emergent
i que va anant creant-se

en un termini
molt
si en 20 anys
o així
diríem que explota
per l'època
pel segle XIX
el primer contratista
d'obres
que obre un carrer
que passarà a ser
el carrer nou
abans que li canvien
el nom
i li posin
el nom
del contratista
d'obres
que és l'Espinac
el primer carrer
del Serrallo
és el carrer Espinac?
no, no
és Vora Mar
és el Trafalgar
és Vora Mar
i després
l'altre
el Gravina
Gravina, Sant Pere
i Espinac
l'Espinac
ja és gairebé
tocant
a les vies
de tren
però aquell
és el primer
contratista
que fa
no diríem
un bloc
però un seguit
de cases
això
adossades
d'aquestes
que hi ha
avui dia
doncs això
denota
que el barri
creix
però hem de tenir
en compte
una cosa
sobretot
per aquesta
crescuda
del barri
el pescador
és com
el pagès
el pagès
necessita
estar a prop
de la terra
que és la seva
isenda
rural
al camp
i el pescador
necessita
estar a prop
de la barca
i aquests pescadors
que vivien
al carrer
a la vera
que vivien
a la part alta
a la plaça
de l'oli
encara hi ha
la capelleta
de Sant Andreu
i Sant Pere
aquests pescadors
necessiten
veure la barca
cada dia
perquè allò
és el pa
de cada dia
perquè aleshores
des del principi
les barques
les tenim allà
encara en queden
algunes a la rebessada
encara en queden
en aquella època
el 1868
encara queden
pescadors
que tenen
les barraques
de mar
a la rebessada
amb la mateixa
estructura
amb les botigues
de mar
la mateixa estructura
però a poc a poc
el centre
neuràlgic
es va situant
el serrallo
i tenen
l'ajuda
del por
que és
un eixopluc
vull dir que
el por
els preserva
de qualsevol cosa
no hi ha
diríem
encara hi haurà
després
la dificultat
d'arrossegar
les barques
cada dos per tres
cap a la platja
recordem-ho
a Torre de Barra
encara ho fan
de vegades
alguna cosa
d'aquestes
a l'antiga
però són uns sistemes
diferents
barrar una barca
a no sé
quants
desbraces
a fora
de la platja
i haver de
descarregar el peix
amb els palers
i arribar fins allí
vull dir
dona
la creació
del serrallo
de la platja
del serrallo
dona les possibilitats
de tindre
més ajuda
perquè a més a més
tinguem una cosa
a la mar
la unió
fa la força
a la platja
vull dir
un patró
amb una barca
si no fos
per l'ajuda
que té
de les altres barques
dels altres patrons
de la demés
és difícil
que baixin
i tots són pescadors
home
clar
tots
des del principi
no?
i gairebé s'ha consolidat així
podríem dir que
durant més d'un segle
pescadors i peixeters
que els peixeters
també juguen un paper important
sí però això
ha marcat molt
m'imagino
la idiosincràcia
del barri
sí perquè a veure
jo també trobo
una cosa
que voldria apuntar
que hi ha com un punt
d'inflexió
que és quan s'inaugura
el pont
el pont aquest
de la Petxina
que és de l'any 1903
si no recordo malament
1903
el pont de la Petxina

diríem que això és
obre
el serrallo
cap a la ciutat
el serrallo
fins a aquell moment
havia estat un lloc molt tancat
només es podia passar
pel moll de costa
el moll de costa
era portuari
no era com ara
que és un lloc
de ciutadania
sinó que era un lloc
molt tancat
i per tant això diríem
que és obre
i crea aquesta comunicació
aquest flux
amb la ciutat
que li dona
aquesta obertura
que vol dir
que potser
hi ha algú
que no sigui pescador
que viu al serrallo
evidentment
hi ha algú
que no és pescador
però també
hi ha una altra cosa
que és el fet
que dius de les barques
clar
el de les barques
damunt de la sorra
aquestes imatges
que hem vist moltes vegades
són fins a molts anys
perquè el moll de pescadors
no es construeix
fins a l'any 1942
clar
hi ha fotos dels anys 30
hi ha fotos dels anys 20
sempre amb les barques
barades damunt de la sorra
i al davant de les cases
o sigui que
teníem platja
teníem sorra
davant de les cases
teníem sorra
platja
i llavors la gent sortien
i tenien la barca al davant
i això canvia el 1942
el 42 és quan s'inaugura
el moll de pescadors
que el construeix el port
hi havia un projecte
amb el pla general
d'obres públiques
de la Generalitat
de Catalunya
de la Mancomunitat
del segle
de l'any 35
però que
amb l'adveniment
de la guerra civil
es queda
diríem
en stand by
i no es recupera ja
fins que
bueno
doncs
els fets i històries
que es devenen
fins l'any 42
que es crea
el moll de pescadors
i llavors sí que
ja les barques
diríem que deixen d'estar
damunt de
de la sorra
i ja és el moll de pescadors
i és una altra cosa
i l'estructura
que coneixem ara
els tarragonins del barri
l'estructura i la dimensió
on comença
si entres pel pont
de la Patxina
aquesta
la forma
aquesta forma
ja la té
gairebé des de sempre

la forma es va creant
perquè esclar
allò és realment
amb l'església
al mig
realment
no?
allà marca
hi ha una expansió
urbanística
que és les cases
un palet
cap al Crancolí
les cases
de la cofreria
de pescadors
eh
amb les botigues
a baix
també dels pescadors
que és
diríem
el primer eixample
després de l'espinaca
i després d'aquella època

per al nucli central
es forma ja
ben aviat
és que no pot donar
més de cinc serratllos
ho marca la via del tren pel darrere
el mar al davant
i aquí al costat
el riu
el riu
o sigui que
l'expansió del serratllos
grossa
ha vingut
després
al carrer Francesc Bascos
amb la segona etapa
de construcció
de cases dels pescadors
també
i després
amb tota la banda
de Torres Jordi
i ara
les cases que hi ha
entre el carrer Real
i el pont de la Patxina
que allò d'alguna manera
ha sigut
el moment
en què hi ha hagut
gent del serratllos
que han deixat
la casa tradicional
familiar
per què?
perquè pensem en una cosa
les cases que es van fer al serratllos
a partir del 1868
no eren cases
per viure-hi
l'any 1960
65
70
75
i 80
vull dir que
jo no em recordo ara
de quan és Torres Jordi
i quan és
el
com li diuen aquella
el titànic
hi ha una casa

que fa
punta de
que fa forma de punta
el titànic
vull dir
que això
són de fa 4 dies
de fa 4 dies
i econòmicament
teniu informació
al port
sobre
el món de la pesca
viu grans
moments dals i baixos
o més o menys
la pesca
doncs
en fi
és una fona econòmica
important
cofredia
perquè la cofreria
quan es crea?
la cofreria de pescadors
també és d'aquesta mateixa època
de la mateixa època
el gremi de marejans
acollia
pescadors
i gent de la mar
gent
fins i tot portuaris
perquè també tenien
alguna grua
estava en poder
els pescadors
o sigui
es dediquen
evidentment
a la pesca
però a l'època
que això no s'ha anat a parlar
de l'època de la petroquímica
molts pescadors
fan servir les seves barques
per ajudar
a fer els pantalans
i la monobolla
jo estic cansada
que els pescadors
m'ho expliquin
que els anys
als anys 60 i 70
ells treballaven
quan l'època
que estàs de bed
o l'època de la mar
que no hi ha tant
a l'hivern
o quan hi ha poca feina
ells utilitzaven les barques
i anaven a treballar
pel podri
i per l'ingústia química
és que una feina d'aquestes
és segura
i cada vegada
que calen l'art
això no saben
ni el preu
vull dir
és tot un món
tan diferent
el món del pescador
perquè quan calen l'art
ells poden tindre
una bona pesquera
però arribaran
al pòsit
i potser el peixater
no pujarà
i el preu
amb els anys
això també canvia
perquè abans
jo en fotografia
no vull dir de crisi
vull dir que
tu veus imatges
de fa 30 anys
i veies
la barca
de la rastre
que anava a pescar
i la coberta
de la barca
estava plena de peix
ara vas
i potser
tenen la meitat
però per exemple
si van més a la gamba
tenen menys
producte
però el resultat final
econòmic
és més important
o sigui
això
anant variant
i també
doncs han hagut
d'anar acostumant-se
i doncs
cada vegada
ja és més difícil
que hi hagi més peix
i hi ha més
més embarcacions
no
perquè amb el temps
anant perdent
però
doncs bueno
el mar és el mateix
i sense que anaven
a vendre el peix
i a pescar
a Mallorca
i anaven a vendre el peix
i a pescar
cap a la zona
d'Almeria
tota aquella banda
de garrutxes
i els d'Almeria
que han vengut
els garrutxos
que són els que viuen
al barri
que hi ha els garrutxeros
que diuen
però vull dir
que és allò
i ells han marxat fora
i també fan la veda
vull dir
hi ha llocs
que la cofreria
aquí a Tarragona
ha fet veda
però és que hi ha llocs
que no han fet veda
i és una de les coses
que a vegades
ells també s'enqueixen
perquè clar
i és lògic
si tu durant un temps
fas veda
i els altres del voltant
et venen el teu espai
doncs evidentment
si ho fas per una funció
perquè el peix creixi
i el puguis anar entenint
però jo moltes vegades
he anat més d'una vegada
a la mar
i això que dèieu
de recuperar la història
general
és una de les coses
que al museu
estem fent
per poder tindre
la història del barri
i parlant
amb gent
jove
que ara està anant a la mar
allò que diu
és que anar a la mar
allí
tu has de fer tot tu
és a dir
no tens res
si tu un dia
no et portes
una coca-cola
no tens coca-cola
t'has de treure
allò que abans deia
el Josep Maria
que unes barques
amb les altres s'ajuden
no no
la mateixa
la tripulació
que va a l'embarcació
és la família
és l'altra família
que tenen
i llavors
i passen moltes hores junts
i passen moltes hores
i no et pots enfadar
perquè l'espai
és el que hi ha
és un sistema de vida
s'enfaden
i fan l'espai
totalment
evidentment no tens espai
no t'hi pots estar massa estona
perquè a més a més
si van a la llum
dormen junts també
és curiós
el tema aquest
el que no et portes
no tens
no depenen de res
vull dir
hi pot haver un cataclisme
com aquell que diu
ha canviat molt
evidentment
van menys gent a la tripulació
perquè tenen més maquinària
són poques barques
les que fan
les que fan ranxo
avui en dia
abans a la barca
el ranxet el fan
esmorzaven
dinaven
i sopaven
potser quan arribaven a port
vull dir que
és tota una altra manera
anaven molt a l'aventura
es fixaven
jo què sé
amb els enganxadors
i les senyes
que hi havia
les senyes les mantenen
les mantenen
sí però
posen el pilota automàtic
posen la sonda
el radar
jo què sé
tot un munt de coses
no no
però van molt més
el que el patró
van a la seva
van a la mateixa
d'això
d'això
em sembla que parlarem
un altre dia
que a més
parlarem més
d'oficis
de la feina
de la mar
deixeu-me
és que tornant
una mica
al naixement
i creixement
dels primers anys
del Serrallo
coi aleshores
la relació
en aquella època
segona meitat
del segle XIX
fins i tot
també principis
del segle XX
la relació
que té
el barri
amb el port
i amb la ciutat
quina és
i amb qui
té més relació
a veure
és una relació
te diria jo
o van molt a la seva
són tan independents
que
no no no
no poden ser independents
perquè el port
diríem que és el que té
la batuta
és el que dona permís
te dono permís
per construir la casa
o no te'l dono
és el que diu
si aquest carrer
pot anar traçat per aquí
o pot anar traçat per allà
és a dir que el port
en aquest aspecte
diríem que té
l'enginyer del port
el director del port
és el que té
la batuta
i és el que dirigeix
tota aquesta urbanització
d'aquest barri
amb l'Ajuntament
la veritat és que
jo recordo
quan vam fer el llibre
del naixement dels barris
la sensació
que
moltes vegades
era com un abandonament
que
la gent dels serrallos
queixaven
que estaven com abandonats
perquè realment
com a barri
no surt fins més tard
i llavors allò
es considerava
un poblament
un agrupament de cases
però
no era un barri
per tant
no tenien
els va costar molt de temps
de tenir l'aigua potable
el que deia el Josep Maria
de la font
el dia que tenen la font
és un gran què
festa
però clar
pensem que les dones
havien d'anar
dones i criatures
amb les ferradetes
i el que tinguessin a mà
per portar l'aigua
cap a casa seva
que no en tenien
clar
vull dir tot això és
diríem
tot un procés
que es va
diríem que va
posant el barri
en solfa
no?
doncs l'aigua potable
després la llum
el pont
el pont d'accés
que comuniquen
amb la ciutat
i per això
crec que és un punt
d'inflexió
bastant important
perquè obre aquest punt
de comunicació
i fa que aquesta
sigui més fluida
però sí
en realitat
és el port
el que té
clar
això demostra
que des del principi
del naixement
del Serrallo
la vinculació
és molt estreta
amb el port
i en canvi
és una relació
distant
durant molt de temps
amb la resta
de la ciutat
podríem dir-ho així
la gent del Serrallo
encara avui en dia
i que marca molt
la personalitat
del barri
i de la seva gent
la gent del Serrallo
encara avui en dia
diu
pugem a Tarragona
per això
per això ho dic
i en canvi
el port
fa com d'ajuntament
gairebé
durant molt de temps
senyor moderador
el port
i la comandància
militar de marina
per què?
perquè el mar
mana el capità
i a terra
mana el director
del port
el mar
i això
en els temps actuals
que si la malleta
és ampla
o és estreta
que si
heu pescat
que si heu sortit
que si heu arribat
en fi
40.000 coses
que el pobre pescador
està enganxat
per moltes coses
moltes vegades
clar
no és
el pescador
no té
allò
un acte notarial
de banda notari
en què té la propietat
de la seva parcel·la
les seves
les seves hectàrees
o els jornals de terra
té la barca
té la barca
la barca sí que està documentada
i té la
o sigui la propietat
de la barca
és la seva propietat
i ha de durar molts anys
perquè en general
els pescadors
són propietaris
de la seva barca
o no
hipotecada

són propietaris
és un negoci familiar
hipotecada
acostuma a ser negoci familiar
sobretot en aquells temps

el pare
o el patró
o el qui té l'embarcació
la família que té l'embarcació
llavors els fills
van a la barca
passen a patró
comencen a ser el nen de bordo
i arriben a patró
i llavors
moltes vegades
també és la dona
la que porta la comptabilitat
ah sí
és una estructura familiar
bastant tancada
perquè doncs bé
evidentment
han de tindre gent
a la tripulació
perquè doncs
a vegades no tens
la família
no hi ha tant
i hi ha gent
que ha hagut de deixar la barca
perquè la família
no ha volgut continuar
i se l'han hagut de vendre
aquí també suposo
que la importància
de les nissagues
del Serrallo
que tothom sap
la dels renoms
que diu el Josep Maria
els noms i renoms
de famílies
que encara es mantenen
un segle després segurament
i que han anat
passant de generació en generació
sí perquè parles
amb la gent del Serrallo
i no et diu el nom
de la persona
et diu el renom
no perquè a més a més
passa una cosa
el mateix que passa
amb els pobles
hi ha una endogàmia
la gent del Serrallo
es casa
els homes es casen
amb dones
i les dones amb homes
però tots són
i al cap de 3-4
generacions
amb els dits de la mà
trobaries els mateixos cognoms
clar
es van entregreuant
els cognoms
amb tot el que l'endogàmia
comporta també
perquè costa
que entri sang nova
sempre n'hi ha algú
i això ha passat
fins fa poc
o fins ara?
encara avui en dia
costa una mica
però jo crec que és una mica
ja
avui dia estem globalitzats
no, no, no
quan vull dir avui dia
a veure
el que parlàvem abans
del tema aquest del Serrallo
i avui
hi ha una frontera
per nosaltres
la frontera és
això parlàvem abans
del moll de costa
ara fa 25 anys
que es va obrir
el moll de costa
per nosaltres
la frontera però
no és aquest moment
sinó és quan ara
s'ha fet tota
l'urbanització
del moll
perquè ara ja és
moll de costa
i Serrallo
totalment una passejada
vora mar
llavors doncs
jo parlo de fa
uns 30 anys
que ja hi va haver
pescadors
que estan casats
amb gent de fora del barri
vull dir que l'endogàmia
existeix
però ja s'ha començat
a obrir una mica
com han anat canviant
les coses
avui hem fet el primer capítol
d'aquesta sèrie de tertúlies
que ens portarà més
Mercè a parlar
per exemple
d'oficis
d'oficis
de la vida al barri
i del lleure
i de l'oci
una mica
perquè m'imagino
que les festes
les processons
de la mar
deuen tenir
també marquen molt
la personalitat
del barri
evidentment
i a més a més
fa que estiguin
tots molt més units
allò parlant
a vegades
amb la gent
que està a les diferents
cofreries
són 300-700 persones
que estan associades
i el barri
no és tan gran
vol dir que
gent de Tarragona
també hi participa
evidentment
en els últims anys
tot és global
però jo crec
que això
ha mantingut
molt més
les tradicions
doncs
d'això
anirem parlant
en les properes setmanes
els dimarts
aquesta hora del migdia
amb diferents convidats
per parlar del present
però sobretot
de la història
del passat
del barri del Serrallo
que a més
com dèiem
es podrà recopilar
d'aquí uns mesos
en forma de llibre
i d'exposició
avui hem fet una mirada
ràpida
a la història
amb el coronista
amb la història d'Ot
Josep Maria Sabater Bosch
i amb la coordinadora
de l'arxiu
Coy Escoda
i la coordinadora
del Museu del Port
Mercè Tuldrà
a tots
tres moltes gràcies
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
i bona història
del Serrallo
gràcies
adeu-siau
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
i avui volem parlar
més del dia a dia
del dia a dia
d'ara
del segle XXI
però també dels últims
20, 30 o 40 anys
perquè els nostres
convidats segur que
ens podran explicar
moltes coses interessants
primer que res
saludem
a la coordinadora
del Museu del Port
la Mercè Tuldrà
que d'alguna manera
és el nostre fil conductor
dels quatre espais
Mercè
molt bon dia
i avui
ens acompanyen
també
Ferran Diago
ell és el president
de l'associació de vins
del Serrallo
Ferran
molt bon dia
també tenim la Rosa Sanz
secretària de la confraria
de Pescadors
Rosa bon dia
i podem saludar
a través del telèfon
Matías Leandra
de l'associació
de restauradors
i comerciants
del Serrallo
Matías també
bon dia
Mercè
d'alguna manera
de què parlarem
en els propers minuts
quin ha de ser
d'alguna manera
l'objectiu
bé doncs
com que avui
els que ens acompanyen
amb aquesta tertúlia
són de les entitats
més representatives
del barri
pel que fa
a les activitats
que porten a terme
doncs és una mica
per donar a conèixer
la part principal
econòmica del barri
com és la confraria
amb els pescadors
com és també
l'associació de restauradors
amb tota la part
de gastronomia
que té el barri
i llavors
la part menys econòmica
per dir-ho d'una altra manera
com seria
l'associació de veïns
que són les activitats
que es porten
a terme al barri
evidentment
que el barri
té altres entitats
però són entitats
més culturals
que també formen part
del dia a dia
però que ho podríem
encabir
amb una altra
de les entrevistes
que així
els donem pas
a tots una mica
molt bé
doncs parlem
de l'associació
de veïns
Ferran
què és el que feu
des de l'associació
de veïns
quin és el vostre
objectiu principal
el nostre objectiu principal
és el dia a dia
tal com estàvem parlant
el manteniment
reunions
amb diferents col·lectius
millorar serveis
i promoure activitats
durant tot l'any
igual des de l'associació
de veïns
conjuntament
amb bars
amb la cofreria
de pescadors
nosaltres
amb el tema
del manteniment
som un barri
una miqueta típic
perquè tenim
tot el que és
la banda
de dintre del barri
el que és
tota la zona interior
que pertany a l'Ajuntament
la zona exterior
que pertany a la part
de l'autoritat portuària
però bueno
entre les dues entitats
ho anem
anant fent
en el tema
de manteniment
quan el tema
de manteniment
són totes les reparacions
puntuals
després
mantenim reunions
amb
Guàrdia Urbana
Mossos d'Esquadra
per la seguretat
al barri
i també
procurem
mantenir reunions
amb agents
com poden ser
agents socials
per a la gent gran
i per a les comunitats
un dels punts
que estem
millorant
dia a dia
és tota la millora
dels serveis
nosaltres
durant
durant
l'hivern
encara
podem anar
en tirant
però quan arriba
la temporada
la temporada
d'estiu
tenim molta manca
d'aparcaments
ara
aquest any passat
l'autoritat portuària
va estar reparant
totes les fuites
del pàrquing
que tenim
que tenim
subterrat
en el moll de costa
i avui en dia
podem dir
que ja tenim
410 places
que ja
es poden aprofitar
en el dia a dia
després
som un barri
que estem tancats
igual per la mar
com per la via del tren
com pel riu
necessitem també
aprofitar espais
tots els espais
que tenim
com ara mateix
hem estat inaugurant
en el mes de desembre
un parc
un parc infantil
perquè
vèiem
que el que teníem
se'ns havia quedat petit
però clar
has de buscar espais
això és que ja ho tenim
tenim bastanta gent
petita
i hi ha
bueno
tot això
ho tenim ja regalat
en qual
amb totes les
amb totes les activitats
que fem
comencem l'any
amb la cabalgata
de reis
ara mateix
estem
estem treballant
amb el que és
el carnaval
posem en marxa
una comparsa
per les festes
de la verge de carme
trobades de germanor
sortides dels gegants
les sortides dels gegants
en aquests dos últims anys
que les hem potenciat
bastant
tenen en compte
que aquest any passat
entre gegants
i es nans
han fet
unes 14-15 sortides
no tan sols
aquí a Tarragona
sinó
arreu
de Catalunya
després
també treballem
conjuntament
amb bars
per preparar
diferents
diferents
activitats
i donar la millor
projecció
en el barri
l'any 2010
l'associació
veient gelars
que va posar en marxa
un mercat
d'artesats
que funciona
tota la
els diumenges
els caps de setmana
a l'estiu
funciona
els dissabtes
els dissabtes
i el que és
en l'hivern
ho fem
els diumenges
un dels cavalls
de batalla
que nosaltres
que podríem fer
moltes més
moltes més
activitats
són que no tenim
un local
en condicions
si tinguéssim
un local
en condicions
llavors
que podríem
treballar
per fer
activitats
per la gent gran
doncs ara parlarem
ara parlarem
d'això
si li sembla
Ferran
aleshores la confraria
Rosa
què és el que feu
perquè clar
vosaltres ara
com a confraria
com a tal
esteu a l'edifici nou
el de la llotja
de peix
no?

quina és la vostra
feina?
a veure
el que és la confraria
pescadora en si
és una llotja
de peix
vull dir
s'ha regit
durant molts anys
en què era un centro
d'oràlgit
del barri
vull dir
tothom
anava al voltant
del que era la confraria
festes
tradicions
normes
vull dir
tot era
la confraria
pescadors
ara estem
a l'edifici nou
del port
que es van trasladar
llavors ara
som una llotja
el que s'intenta
des de la mateixa
confraria
és no perdre
aquestes tradicions
ni perdre
el que són
les arrels
de la confraria
a l'antic
pòsit de pescadors
però vols dir
que feu menys coses
que abans
o teniu menys
entre cometes
responsabilitats
que abans
responsabilitats
d'abans
no
seguim tenint
les mateixes
vull dir
els pescadors
en si
seguim tenint
el mateix
a veure
aquell espenta
que tenia
la jovent
que tenia
aquells anys
quan se podia
fer moltes coses
ara tens
molt de respaldo
dels arts
i de l'acció
de veïns
però s'intenten
no perdre
les miques
de tradicions
que es queden
que intentem
no perdre
les
digues
Mercè
jo també crec
que amb això
també hi ha un canvi
perquè abans
he comentat
avui venien ells
com a les entitats
que podien ser
el motor econòmic
del barri
però hi ha moltes altres
o sigui
el que abans feia
la confradia
ell sol
perquè el barri
era més petit
hi havia menys gent
vol dir que ara no ho siguin
però vull dir que
hi ha moltes més associacions
hi ha els castellers
hi ha els diables
hi ha moltes
la coral
els gremis
els passos de setmana santa
tot això estava
molt més vinculat
tot i que cadascú
tenia una part
doncs ara
el barri també s'ha fet gran
com tot
i llavors això fa
que també hi ha altres entitats
que portin a terme
les activitats
clar això
sembla que s'hagi
enxamplat
però vull dir
es ve fer una mica el mateix
renovat també
però doncs
que es porta a terme
i hi ha més
jo crec que això també
provoca que
doncs també la gent jove
vagi anant
fent noves coses
i que s'incorpori
i que facin les activitats
o sigui
agregant més de l'uquera
o sigui
no diguem que això
és una part
negativa
sinó que és que
el barri pugui anar ensumant
i que tingui altres perspectives
que no sempre
hagin
evidentment
tenint en compte
que sempre ha de ser la mar
i la pesca
el que
el principal objectiu
no perdre les tradicions
però ampliar-les
però mantenint-les
tot el nou
i ampliar-les
la confraria
des de quan existeix
com a tal
Rosa?
a veure
nosaltres tenim actes
fins al 1918
qui hi anava
no era realment
la cofredia
era el pòsit
i llavors s'ha anat creant
l'any 28
se va fer
l'edifici de la confraria
el pòsit de pescadors
l'edifici de la confraria
que tots coneixem
o hi ha el restaurant
La Puda
perquè tothom ens entengui
l'edifici de La Puda
és el tradicional
del 1928
del 1928
molt més nous
són els de l'associació
de restauradors
i comerciants
Matías Leandro
bon dia
hola bon dia
vosaltres
quin paper jugueu
ara en el dia a dia
del barri?
nosaltres
el principal
és la promoció
econòmica
del barri
deixant
el tema
a part de la pesca
que se n'acuida perfectament
a la confraria de pescadors
i nosaltres
ens encarreguem
d'aquest tema
i tinguem en compte
que avui en dia
el motor
que no és la pesca
del motor del Serrallo
és allà de la gastronomia
llavors
estem intentant
fomentar la gastronomia
del Serrallo
perquè baixi gent
i pugui gaudir
d'aquest passeig
tan meravellós
que ens ha deixat
la utilitat portuària
i de l'excel·lent gastronomia
que tenim al nostre barri
perquè Serrallo
sempre anirà llegat
a la mar
a la pesca
i també a la gastronomia
però potser fins ara
la gastronomia
no s'havia promocionat gaire
o prou?
No és això
és que
senzillament
les coses ja anaven
per si soles
i llavors
no hi havia
un comú
denominador
com hi és ara
és a dir
la voluntat nostra
des de l'associació
és que
les diferents restaurants
que hi ha
que hi ha
de tots els nivells
de totes les maneres
doncs
es promocionin
tots a una
i una per tots
és a dir
que es promocioni
bàsicament
el Serrallo
perquè com he dit abans
baixi gent
i aquesta gent
se diversifiqui
dintre del barri
tenim
ara mateix
22 llocs
de restauració
en la qual
l'oferta
és la més gran
que a Tarragona
en un centre
en un espai tan petit
de carrers
i en una oferta
doncs
de qualitat
excel·lent
però
sempre falta
doncs allò
tenim mancances
al cap de setmana
perdó
de setmana
de dilluns
a divendres
tenim molta mancança
a l'hivern
i després a l'estiu
les coses
ja van de per si
quan dius mancança
què vols dir?
que falta gent
clients
no falta la gent del barri
sinó la gent de fora
exactament
a mi això m'agradaria
introduir una miqueta
perquè dóna la sensació
ara que amb la transformació
urbanística
que ha viscut el Serrallo
tan espectacular
en els darrers anys
Rosa
no sé si vosaltres
fins i tot
els que esteu allà
i a la confraria de pescadors
noteu que això que ara
s'ha convertit en un barri
esplèndid
perquè la gent de fora
vingui els caps de setmana
a les nit a l'estiu
els migdies a l'hivern
a passejar
però després potser
en el dia a dia
els pescadors treballen
a la mar
altres potser
estudiant
fora del barri
no?
quina sensació tens
del dia a dia?
no
a veure
el que troba molt a faltar
la gent del dia a dia
del barri
a veure
a part que els restaurants
estan a primera línia
són els molt bonics
a veure
la imatge que se tenia
de les barques
quan arribava el peix
tot això no ho poden veure
tot això ha quedat tancat
tancat en un recinte
tancat
llavors molta gent
de Tarragona
de Pobles
els mateixos col·legis
no tenen
aquella facilitat
de veure com el pescador
descarrega
quan el pescador
li donava el peix
tot això
el fin de setmana
tot això està parat
vull dir
no es veu res
les barques estan amarrades
i aquella miqueta
de salsa de canviat
de la situació
del barri
sí que és molt maco
vull dir
tenim una presència
un balcó
maiterrani preciós
però això queda
completament tancat
és veritat
que aquest és un punt negatiu
que han perdut respecte
la història de fa no fa gaires anys
a veure
hauria pogut ser
igual tancat
però vull dir
que la gent
des de les terrasses
pogués veure
aquella imatge
que a l'estiu
per exemple
a les terres de la tarda
com arribaven les barques
les veus
però ja no pots
gaudir d'elles
ni veure el peix
ni els crius
parlant en un pescador
no t'hi barreges
no t'hi pots barrejar
coincideixes amb això Matías?
totalment
a més com serrallet
que he nascut el serrallo
i que li he viscut
tota transformació
no t'ho faltar
l'olor de peix
no t'ho faltar
la brutícia
de les escates
no t'ho faltar
doncs les barques
i la gent
que testejava amb el peix
i anava amb el peix
a les mans
i aquestes coses
que de vegades
doncs pots dir
home és que avui en dia
això no està bé
perquè fa mal olor
perquè és antihigènic
etcètera
tot això
ens donava un caliu
que ara no tenim
ara ens ha transformat
i sobretot
els que estem a primera línia
com sabeu tenim un quiosque
allà a primera línia
hem notat
que amb la transformació
d'arquitectònica
de la façana marítima
hem perdut la clientela
d'entre setmana
hem guanyat una miqueta
una miqueta
la de cap de setmana
i la d'estiu
però l'entre setmana
la gent treballadora
l'hem perdut
la estem perdent
trobo que és molt interessant
aquest debat
per dir-ho d'alguna manera
com la transformació urbanística
tan espectacular
del barri
té coses molt positives
però
per contra
Mercè
ens deixa
aquest regust
de dir
hem perdut
aquella cosa d'abans
aquell encant
a veure
a veure
nosaltres
en aquest aspecte
el museu
hi té una mica
no ha sigut
l'element transformador
però sí que
hi té a veure
el que explicava la Rosa
nosaltres abans
els nens
el museu
farà ara 12 anys
que hi és
i doncs
abans els nens
és evidentment
podien anar
quan la llotja
estava
no a l'edifici
de la Puda
que parlem
sinó que estava
a l'esplanada
del davant
al costat
tenia la fàbrica
de gel
i veia
tot aquell moviment
d'entrada
i de sortida
de peix
i els nens
podien estar allí
els pescadors
a vegades
els donava
inclús una mica
de peix

era aquella cosa
que no ho podies
fer tot arreu
però clar
les coses evolucionen
no es pot
continuar
no es pot treballar
llavors
els nens
també van començar
a anar
a la part
de la confredia
de l'edifici nou
per poder també
veure arribar
les barques
del peix
i nosaltres
això sí que ho personalitzo
des del museu
hem començat
a ser uns
clients habituals
del serrallo
és a dir
el Matías
que diu
que durant la setmana
i cert
no li trec la raó
però vull dir
els nens
els visitants
del museu
els clients
del museu
són els que
durant tota la setmana
van cap al barri
evidentment
agafen la golondrina
i fan el viatge
però són
uns clients passius
ho podríem dir
del barri
però clients indirect
perquè també
fan que es mogui
una mica
i llavors
sí que nosaltres
som els que
durant el cap de setmana
no n'hi ha
tot i que des del museu
també organitzem
activitats nocturnes
que això fa
que sempre
comencem al museu
es faci una volta
en vaixell
i s'acabin sempre
les activitats
al barri
al serrallo
perquè així
també
ajudi a dinamitzar
una mica
la part econòmica
del barri
perquè els que viviu
al barri
trobeu moltes diferències
entre el de dilluns
a divendres
per dir-ho d'alguna manera
i el cap de setmana
Ferran
és a dir
entre setmana
clar
la gent està a la mar
treballant
entre setmana
la gent està a la mar
treballant
entre setmana
si no és
la temporada
la temporada d'estiu
que ja no es nota tant
entre el dia a dia
i els cap de setmana
però ara
el que és
el que és
l'hivern
es nota
molta diferència
el que és
dissabte
diumenge
i el que és
tota la resta
de setmana
a part que clar
tots els pescadors
estan a la mar
la gent
que viu
allí baix
al barri
fa el seu dia a dia
però doncs
durant la setmana
el que és
el comerç
de restauració
no funciona igual
que el que és
el cap de setmana
el cap de setmana

el cap de setmana
estem contents
perquè el cap de setmana
es nota
perquè ja veiem
nosaltres ho veiem
amb molta quantitat
de cotxes
després arriba
el dissabte
en el qual veiem
doncs que molts restaurants
que s'omplen
els diumenges
els diumenges
també que continua igual
i bueno
i que el que és
el que se li veu
en els caps de setmana
van funcionar
però el que és
els dies
diaris
costa més
costa més
si no és a l'estiu
que vas fent
vas fent coses
vas preparant actes
i vas fent cosetes
doncs perquè la gent
hi vingui

bé l'estiu
entre les festes
perquè a més tenen Sant Pere
tenen la marxa
el carme
molt bé
després venen
les jornades de romesco
després venen
les jornades
que preparen
art dels testets
que fan
a veure
hi ha moltíssimes coses
que s'està fent
durant l'any
una cosa
ja quasi bé
que a partir
de principis
principis de juny
que es va lligant
quasi bé
fins al mes
de setembre
o octubre
perquè són moltes activitats
d'acabar sent
però quan ja
arribes
al temps aquest
de l'octubre
en endavant
hasta que no tornes a arrencar
el que és
el mes
el mes
d'abril
també es nota
per setmana
santa
i després
per allà
hasta el juny
hasta principis
de juny
no es nota
aquell moviment
Matías
que hauríem de fer
per reviscular el tema
el que hem de fer
és el que tenim previst
el dia 26 de febrer
tenim una
una jornada
gastronòmica
que no puc avançar encara
però la anunciarem
la setmana que ve
molt bé
és ja
és a dir
d'aquí dos diumenges
i després del dia 5
al 23 de març
i de dilluns a divendres
hi haurà
la jornada gastronòmica
que és el Serrallo
per revitalitzar
és a dir
per donar-li caliu
amb aquesta cosa
que ens fa falta
ara mateix
el que estava dient
Ferran Molterró
i per intentar
que no s'ajunti tot
quan ve el bon temps
que fer les coses
quan ve el bon temps
és molt fàcil
però Matías
abans de dilluns a divendres
i quan dic abans
parlo de fa 20 anys
o fa 30 anys
el barri potser
també de dilluns a vendres
també
doncs tenia aquest aspecte
no?
clar
la gent treballant a la mar
o no?
o tu creus que hi havia més vida?
fa 20 anys
hi havia 4 o 5 restaurants
hi havia 20 bars
ara és al revés
ah
és a dir
la diferència és aquesta
clar
la gent
i això m'ho pot dir
ho pot corroborar
quants segons dels dos
la gent
sortia de la barca
i anava a fer el carxillet
o abans d'anar
anava a fer el no sé què
i menjaven entre mig
i menjaven i tal
i gastaven molt
ara no
ara doncs tothom té el seu cotxe
agafa el seu cotxe
se'n va a viure
i fora d'aquí
Rosa que deies que sí
amb el camp
no?
és que a veure
ha canviat molt
en 20 anys o 30
aquest dia a dia?
a veure
tots els que vivim al Serrallo
som Serrallancs
igual Matías
Fernando Comarilló
llavors clar
aquests 20 anys enrere
el que tenies era
la presència de les barques
i el que és la cofereria
davant
mirant el que és
les cases
les tenies davant
a veure
baixava el pescador
que marxava a les 6 del matí
eren 100 barques
perquè han perdut moltíssimes
altraginers
barques
pescadors
col·legis
turistes
tot era el moviment
del que és el barri
davant mateix
uns anaven al bar
la puda
anaven a esmorzar
anaven a baranar
que ells per ells eren dinar
la gent que baixava
esperava a veure com se feia la venta
tenies tots els carros
mirant a les barques
vull dir
era un passeig continu
vull dir
la gent sabia
que si baixava a les 3 i mitja
de la tarda
ja tenia tot el país
a l'esplanada
podien mirar caixes
podien veure els pescadors
podien veure descarregar
podien dinar
vull dir
era tot un moviment
ara aquest moviment
està tancat
aquest moviment
ja no baixa ningú
o entres a la cofredia
que és un recente privat
tota l'aquesta banda
de dilluns a divendres
està completament parada
si no és època d'estiu
vull dir
ja no veus
ni els treginers
per dir alguna cosa
ja no van
ni a la banda de Baramar
ja veus que el qui és Cuda Matías
queda al costat mateix
de la Puda
vull dir
fins i tot
jo els hi fa
paresa
sortir a fer un cafè
abans era
tota la vida
estava allí davant
i quan diem
abans no fa tants anys
curiosament
perquè de quan estem parlant
de la transformació
del moll de costa
25 anys
en un any fa 25 anys
del moll de costa
però del nou passeig
davant del serballo
3 o 4
del moll de costa
de l'any 86
no del moll de costa
però jo parlo
del canvi de la
del 2007
2007
de 2003
van anar a l'edifici 9
la Rosa ho sabrà bé
depèn de què parlem
quan se va destruir
la cofredia antiga
això sí
i vam marxar tots
a la cofredia nova
i vam girar les barques
que dic jo
vam girar els pantalans
que era el bonic
que tenies els pantalans
mirant al barri
el 2003
el 2003
van fer cap tots
és a dir
no fa ni 10 anys
el que passa
no fa ni 10 anys

però no estava
totalment urbanitzat
era un moment difícil
però era el moviment
aquest que veies
sí sí
però vull dir
quan s'ha consolidat
és el 2007
que s'ha fet
tot el passeig
que continua
del moll de costa
però va començar
fa 25 anys
amb l'opertura
del moll de costa
en el 86
perdó
i un altre moment
també important
que és el 2000
quan s'inaugura
el pont mòbil
perquè tot el trànsit
que passa
del moll de Reus
o de la part
de la laboral
cap al port
o sigui
el port es comunica
pel mar
no per l'interior
que era el serrallo
jo recordo
estar al museu
trasllat de grues
que passaran
pel moll de costa
tot això és una cosa
que fa canviar
evidentment
és que l'evolució
va
i acabo
acabo amb el matí
perquè ens està tenint
per telèfon
i t'acomiado
però és que Matías
ara recordant tot això
el pont mòbil
el moll de costa
l'any 86
tota la transformació
de la façana marítima
del passeig
és que en els últims
25 anys
segurament sou
la zona de Tarragona
que més transformació
ha tingut
i això
que era el que dèiem abans
potser ha tingut
un contrapes negatiu
en algun aspecte
no?
no però a veure
en global és positiu
el que passa
és que
sempre queda la nostàlgia
però el global
nosaltres ho mirem
des de vista
abans i ara
i la veritat
és que ara
fa goig
i el serrallu de Tarragona
ara és un diamant
en brut
que encara s'ha explotat
i que encara tenim
molta fenya
per fer
per donar a conèixer
aquest serrallu tan bonic
que tenim
però que sí que hi ha
que també s'ha de dir
que hi ha algunes coses
algunes coses
que es podien haver arreglat
molt millor
com és
no tant de ciment
posar més herbes
posar més zones
de sombra
posar doncs
no tant
no tanta
arquitectura
actual
com hem fet
i potser
deixar una miqueta
més coses antigues
ai la nostàlgia
no perquè la diferència
és a dir
ara agafes
una foto
al serrallo
i la poses
a sota
no li poses el nom
i és difícil
que una persona
que no conegui
l'Skyline
o la fotografia
sàpiga d'on estem parlant
Matías
ho deixem
perquè estàs
a través del telèfon
t'agraïm la teva presència
en aquest espai
cap problema
Matías
gràcies
i estarem atents
amb aquestes jornades
que prepareu
molt bé
estareu entents
i sabreu de seguida
molt bé
doncs
gràcies al Matías Leandro
el Matías Leandro
representa com deia
aquest moviment
de restaurants
i de comerciants
del barri
que això també ha crescut
moltíssim
en els darrers anys
segurament gràcies
a aquesta transformació
urbanística
però en el dia a dia
més enllà de tot això
que hem comentat
Rosa
abans la gent
què feia
quan dic abans
fa 20 o 30 anys
quin era el ritme de vida
habitual
del barri
clar s'aixecava la gent
molt aviat
perquè anava a pescar
a sortir a les 6 del matí
això segueix igual

de fet sí és veritat
això segueix igual
vull dir
aquesta transformació
ha sigut més aviat
no per cara al pescador
ni la gent que treballem
vull dir
la trajectòria segueix igual
s'aixequen igual
a les 6 del matí
la seva hora d'arribada
al port és a les 5 de la tarda
vull se fa la subasta igual
vull dir
això és igual
ara
que fa 30 anys
vull dir
s'agrada és igual
sistemes mecanitzats
sistemes moderns
tot el mateix
vull dir
la vida quotidian
el pescador arriba a casa
ai a terra
ven el seu país
se'n va pagar a casa
molt bé
sigui al serrallo
sigui on sigui
i els familiars dels pescadors
les dones
els fills
fan molt de vida
al barri
o què anaves a dir
que ja no n'hi ha
no
no és que no n'hi ha
abans la vida del pescador
la dona estava
vinculada a la mar
era la dona
a veure
perquè m'entengueu
era el comptable
de l'empresa
ara la dona jove
treballa
si poden
treballar la majoria
abans la dona
era el cap
portava l'administració
l'administració
s'encarregava de capitania
s'encarregava de bancs
s'encarregava de papers
s'encarregava
hasta de vendre
el propi peix
en les èpoques
una mica traçades
vull dir
una indústria familiar
a veure
això és el que sempre han dit
que la dona
aunque no estigués
a la barca
era la que portava
el negoci de la barca
pescador sempre te deia
ell s'encarregava
amb la mar
anava a pescar
portava el peix a terra
i no se'n refiava
de remés
la seva dona
jo portava
portava els bancs
portava els diners
anava a pagar
les factures
si faltava oli
si faltava sars
remandava
era un víncul
ara aquest víncul
tampoc existeix
clar
per tant
el ritme de vida
del pescador
no ha canviat pràcticament
el que sí que ha canviat
és el seu entorn familiar
però la gent aleshores
les famílies
els nens d'ara
continuen fent
molta vida
molta molta
al serrallo
o ara ja és diferent
i doncs
escolta
de lluny a divendres
hi ha unes èpoques
de la vida
que sempre ho dic
hi ha unes èpoques
que marxem
marxem
perquè jo m'incloeixo
perquè ho sóc
van marxar
fas la vida
perquè quan tens 16
17
18 anys
tot
però després tornes
i els fills de serrallany
tornem
t'ho dic per experiència
tots ho sabem
vull dir
jo soc fill
i neta de pescadors
i viscut
no hem aninat mai
del serrallo
però quan tens 14 o 15 anys
aquesta vida de serrallo
no és el que era
però quan comences
a tindre els 20 i pico
tornes a recaure
el serrallo
vius al serrallo
i promous el serrallo
te compres prises
al serrallo
i tornem a fer cap
tots els serrallans
del serrallo
vull dir
primer no ho veus
perquè primer aquí
s'encarrella
volta al món
i torna al bord
és com allò de la història
no la saps
fins quan tornes a tindre
aquell gusanillo
i tornes a viure
i per això tens la memòria històrica
i anem fent la recuperació
Ferran i en el dia a dia
ens faltaria doncs un
tenim clar
un lloc neuràlgic
que és la confraria pescadors
però que ara
per les seves característiques
està tancada
per dir-ho d'alguna manera
ens falta el barri
doncs aleshores
com un centre cívic
no sé si anomenar-lo així
centre cívic
com un centre
perquè clar
a banda de l'associació de veïns
de la confraria
de l'associació de restaurants
tenim els gremis
tenim la colla castellera
tenim un gran col·lectiu
el que és cultural
un gran col·lectiu
aleshores
falta un
fa falta espai
fa falta espai
a veure
però aleshores
seria l'ideal
tenir un espai
on
poder conviure
les diferents entitats
això seria l'ideal?
seria
ideal
i és una cosa
per el que estem lluitant
i continuem lluitant
perquè som un barri
que no sé si som
entre 800 o 1000 persones
però tenen en compte
com ho veia abans
a dir la Mercè
tenim
els castellers
tenim
la coral
tenim
timbalers
tenim
tres passos
de setmana santa
hi ha els gegants
hi ha els nans
els diables
tota aquesta gent
on estan?
espere't
els diables
de Bora Marc
l'únic que ens fa falta
l'únic que ens fa falta
allà baix
en el barri
és tindre un ball
de bastonets
que no en tenim
i això és veritat
no doni idees
no doni idees
no no
escolta'm
la vidria
la gran
la petita
hi ha de tot
és un barri culturalment
preparat per tot
el que passa és que no
que no hi ha lloc
on està
tot aquest material
on està
tota aquesta gent
per desgràcia
repartida
al Cerrallo
i moltes entitats
com passa
els castellers
també estan fora
del Cerrallo
amb la qual
el que falta
la conclusió és que
ens faria falta
un lloc
un local gran
per on tindre
totes aquestes
entitats
que seria
ja
seria ja
l'ideal
perquè
llavors
si tens
totes
totes
aquestes
totes
aquestes
activitats
els tens
tots allà
baix
al barri
tot aquest
entorn
cultural
els tens
tots junts
llavors és quan
pots començar
a organitzar
coses
i enraonar
amb ells
i vostè que és
el president
de l'associació
de veïns

localitzat
algun espai
hi ha un local
allà baix

a l'entrada
del barri
que ja vam estar
enraonant
amb l'ajuntament
ja fa ja
un any
un any i mig
però resulta que
aquest local
no és de l'ajuntament
i tampoc és propietat
quan diu de l'entrada
del barri
quina entrada
parla?
la banda
del pont
del pont
de la patxina
allí hi ha un local
que no hi ha
ningú
i allò
que es podria fer
un centre
un centre cívic
per totes les entitats
comunals
l'altre cavall
a batalla
que tenim
que fa temps
ja
d'aquí anem a darrere
el que sí
voldríem
és tindre
ja una llar
de jubilats
però ja
d'una vegada
avui hem parlat
doncs del dia a dia
la setmana que ve
parlarem d'oficis tradicionals
amb altres convidats
en aquest espai
dedicat al Serrallo
i avui del dia a dia
de la vida quotidiana
i de com s'ha transformat
en els últims anys
el Serrallo
hem parlat
amb el Ferran Diago
amb la Rosa Sanz
amb el Matías Leandro
a través del telèfon
i amb la Mercè
la coordinadora
del Museu del Port
senyors, senyores
moltes gràcies
a vosaltres
Mercè
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve
i a vostès
fins la propera
que vagi bé
adeu bon dia
i fins aquí el recull
dels millors moments
de la temporada
2011-2012
de Tarragona Ràdio
avui hem recordat
dos dels espais
que emetíem
el passat mes de febrer
dedicats
al barri
del Serrallo
esperem que hagi estat
del vostre interès
i ens retrobem
ben aviat
recordant
el millor de la temporada
2011-2012
a Tarragona Ràdio
al 96.7
de la freqüència modulada
o per internet
a tarragonaradio.cat