Con pasos de abanera per un programa de abaneras
que se mes
desde Tarragona Radio.
Habaneras, des del balcó, programa 430.
Sous-titrage MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les nits enamorades,
la maràs de passió.
Si tot el vent ho esforra,
i allò que fos oblida,
són coses de la vida.
Si és així, tinguis bona sort.
I ara que te'n vas,
que t'allunyes per sempre,
que indus els meus recors,
la meva joventut.
No facis sol com fort,
no tractis d'enganyar-te.
I si has d'abandonar-me,
pensis que és per millor.
Espera't un segon,
mentre escuro la copa,
brindem per la derrota,
i apreixem el calor.
Si tot el vent ho esforra,
i allò que fos oblida,
són coses de la vida,
que tinguis bona sort.
Si tot el vent ho esforra,
i allò que fos oblida,
són coses de la vida,
que tinguis bona sort.
i tornem a Venezuela.
Si hem començat amb un pianista,
ens anem amb el grup Serenata Guayanesa,
un grup o un quartet,
millor dir vocal instrumental venezolà,
que ens porten una habanera larense,
és a dir, una habanera de l'estat de Lara a Venezuela.
A títol,
el barco o barco de papel.
A títol,
la lluvia incansable,
cae,
cae,
la lluvia incansable,
cae,
la miro caer,
inventar,
inventar rosos azules,
pequeños ríos de miel,
la lluvia incansable,
cae,
cae,
la lluvia incansable,
cae,
cae,
la miro caer,
inventar rosos azules,
pequeños ríos de miel,
un niño alegre en sus aguas,
salta un arco de papel,
a mi amigo,
quien se marchara con él,
un niño alegre en sus aguas,
salta un barco de papel,
a mi lado,
quien se marchara con él.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Més coneguda i més enregistrada.
He comentat a vegades que
se suposa que n'hi ha unes 3.000 versions
d'aquesta manera.
Una és aquesta que ens porta
Freddie Quinn
i la va gravar el 1976.
La Paloma.
Si a tu ventana
llega una paloma
trátala con cariño
que és mi persona.
Cuéntale tus amores
bien de mi vida.
Coronala de flores
que és cosa mía.
Ay, Chinita, que sí.
Ay, que dame tu amor.
Ay, que vente conmigo, Chinita.
¿A dónde vivo yo?
Ay, Chinita, que sí.
Ay, que vente conmigo, Chinita.
¿A dónde vivo yo?
A dónde vivo yo?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
como rime, pero nadala filipina.
Faroles de Pascua.
Estrellas navideñas
de luz vivida
Faroles de la Pascua
de Filipinas
Faroles que bañáis
la noche en suave paz
vuestro brillar
llena de amor
la Navidad
Quiero que
vuestro resplandor
me alumbre
el alma
para que
mi corazón
al hiela calma
Pascua
Pascua
Tagala
Noche Santa
Yo te dedico
yo te dedico
el triste son
de mi canción
Quiero que
vuestro resplandor
me alumbre
el alma
para que
para que
mi corazón
para que
mi corazón
al hiela calma
al hiela calma
Pascua
Tagala
Noche Santa
Canta
Yo te dedico
el triste son
de mi canción
breu
breu
però
penso que era interessant
posar-lo i conèixer
aquestes coses
ritmes
de manera
que s'arriba concretament
des de
bastant lluny
des de
les Filipines
i ara
farem un balset
un balset
de Josep Pujol
i Botifol
que
les porta
o el que
lo interpreta
el grup
de veneres
entreones
del casal
d'avis
de l'Hospitalet
de l'Infant
el piano
dirigint-li
que us parla
en aquest moment
i el títol
d'aquest balset
Bel pescador
El pescador
que se'n va anar
a viure molt
lluny del seu mar
sentat al sol
d'un bel carrer
cantava
un bel bas
marinet
tenia barca
tenia rets
tenia molta força
a les mans
l'anapestat
amb il·lusió
i veure el sol
sortir a l'horizont
i tot de cor
se li ha costat
l'Infant
digues
que ja s'està
com és aquest
de l'Infant
El mar és bo
el mar és cal
el mar és cal
i és temporal
el mar és bo
el mar és cal
el mar és cal
i és temporal
i si Déu vol
perdis l'Infant
un jo
hi tornaré
menjant la por
d'un bel camí
sempre mirant
a l'est
mirant
a l'au
on vaig passar
cansa
tant
El mar es bo, el mar es blau, el mar es calma y es temporal.
El mar es bo, el mar es blau, el mar es calma y es temporal.
Y acabaremos con otra curiosidad, porque trenca un poco el ritmo de Habanera,
pero Lletra de Blanca Flores y el autor de la música, el maestro Gordillo,
para él la va a crear como Habanera, nos la aporta en la veu de Juanito Valderrama.
Y es una Habanera que está dedicada al dramaturgo Jacinto Benavente.
Jacinto Benavente, entre otras grandes cosas, va a escribir La Malquerida,
seguramente, y sobre todo los intereses creados.
Después de la Seba Amor, que va a ser al 1954,
Blanca Flores y el maestro Gordillo van a crear esta Habanera,
y el título, Adiós a Don Jacinto.
El que tuvo honor y gloria, dando ejemplos de humildad,
en un sallal franciscano, se nos fue a la eternidad,
Don Jacinto Benavente, siempre España llorará,
luces de los escenarios no debieran de alumbrar.
Madrid, llenito de flores, ¡ay, qué triste está Madrid!
Recuerda, de tanto triunfo, le fueron a despedir.
Un viejo disequitando su gorra con gran respeto.
Una tarde, en la princesa, me dio la mano el maestro.
Lloraba al hombre de letra, y al otro lado del mar,
Quedó una ola llorando, ¡qué pena no verlo mal!
A la casa de los autores, fue el maestro a reposar,
luego en tierra castellana, se quedó con su verdad,
Descendiendo de su trono, hasta que el hijo llegó,
la virgen de la paloma, una lágrima lloró.
Madrid, llenito de flores, ¡ay, qué triste está Madrid!
Recuerda, de tanto triunfo, le fueron a despedir.
Le dice la madre al hijo, al paso de aquel cortejo,
Y aunque el niño no lo comprende, le pide que tire un beso,
¡qué funeral de pañuelo!
En un silencio imponente, que llorara el mundo entero,
¡qué pena de Benavente!
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
Mientras el alba naciente, surgió por el horizonte,
Bañándonos con su luz
Fins aquí, aquest programa, 430 davaneras, des del balcón.
Des de Tarragona Ràdio, en Sílvia García i Xavier Pardina.
I fins el proper dissabte a la una del migdia aquí a Tarragona Ràdio,
O tingueu bona txemana.
La cubanita, la cubanita,
Que allá en La Habana me habló de sueños,
De caña dulce y de buen café,
De buen café, molatae, molatae,
La cubanita, la cubanita,
Que allá en La Habana con su sonrisa,
Medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía,
Contemplando el mar azul,
Yo le cante esta manera,
Con la brisa caribeña,
Que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía,
Con el viento en libertad,
De callos y de manglares,
De guajiros y palmares,
Voy o si de su amor.
Mulatae, mulatae, la cubanita,
La cubanita, la cubanita,
Que allá en La Habana me habló de sueños,
De caña dulce y de buen café, de buen café.
Mulatae, mulatae, la cubanita,
Mulatae, la cubanita, la cubanita,
Que allá en La Habana con su sonrisa,
Medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.
y ron.