Des de Tarragona Ràdio donem pas al programa 424 de Habaneras,
des del balcó.
Des de Tarragona Ràdio donem pas al programa 424 de Habaneras,
des de Tarragona Ràdio donem pas al programa 424 de Habaneras.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Fue por culpa de un hechizo que tú le pusiste a mi corazón.
Fue por culpa de un hechizo que tú le pusiste a mi corazón.
Fue por culpa de un hechizo que tú le pusiste a mi corazón.
Fue por culpa de un hechizo que tú le pusiste a mi corazón.
Porque se rompió el hechizo que tú le pusiste a mi corazón.

Fue por culpa de un hechizo que tú le pusiste a mi corazón.
Fue por culpa de un hechizo que tú le pusiste a mi corazón.

Porque encontré un nuevo amor que me sabe comprender y me ama de verdad.

Porque se rompió el hechizo que tú le pusiste a mi corazón.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Era un matí de setembre.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Mabarca y yo.
Ara ens vèiem en un petit cascaró.
No importava la frisança per assomir l'horitzó.
Podia més l'esperança, l'alegria i la il·lusió.
El temps passa tan de pressa, els fills se n'han anat ben gran.
Lleida vida no és sorpresa, que sols ens n'hem quedat.
Engronjats per l'enyorança i acariciats pel record.
Lleida vida no és sorpresa, que sols ens n'hem quedat.
Les mans al mateix timor, solcant el mar de la vida.
Però a cap a la tardor, la dona m'abarca i jo.
Una de les formes d'expressió de la habanera és, lògicament, la forma polifònica.
Aquesta serà l'expressió que ara sentirem a càrrec de la corado avilesina i de moreno.
Buen dia, la habanera, por el mar.
Llegava una barca que encalló, encalló el torre vieja de España.
Guerra de sol, playa sin par, sin par, sin par.
Y el marido al mirarretro no con la mora su Cuba natal.
Como allí, con sus playas inmensas y bellas, como allí, son sus gentes amables y buenas.
Como si fuera mi hermano, el carrer viejo vivió, y cuando le preguntaron si se marchaba, él contestó.
No podré vivir en otra tierra, no jamás me iré de mi torre vieja.
No podré vivir en otra tierra, no jamás me iré de mi torre vieja.
La quiero con toda el alma, como si hubiera nacido en ella, bendigo el feliz momento en que, por suerte, te conociera.
Fue el mar, el mediterráneo, el que me trajo desde otras tierras, fue el mar y fue mi trastorno, desempeñó lo que así ocurriera.
No podré vivir en otra tierra, no jamás me iré de mi torre vieja.
No podré vivir en otra tierra, jamás, jamás, ya jamás me iré de mi torre vieja.
Torre vieja.
I ens anem a la versió de la habanera més coneguda, més popular, més gravada i més, més, més, més, més de tot això que parlem gairebé cada setmana.
Aquesta versió de la habanera de Sebastián Iladier està a càrrec d'Elvis Castelo, Patrick Catani i Sir John Henry.
I ens arriba des de Berlín, La Paloma.
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...