Gràcies.
Ja em perdonaran els oïdors de l'1-2 i seguit,
que poden pensar que em reitero una qüestió tractada no fa pas gaire,
però el cas és que l'objecte de comentari d'avui
és qualcom nou i canviant a cada moment, per pròpia definició.
Em refereixo a les noves tecnologies,
especialment internet i les xarxes socials,
o més exactament a l'ús més o menys encertat que se'n fa.
I torno a constatar un cop més que tots plegats en realitat n'anem aprenent
i suposo que de la millor manera possible a base d'encerts i errors.
Escriure al Facebook, per exemple, pot servir per divulgar les activitats
que porten a terme entitats i associacions de tota mena.
Això aviat ho han après les de tipus sardanista,
que sempre s'han queixat del poc ressò que tenen els mitjans convencionals.
I també s'ha vist que pot ser una manera de debatre qüestions de tota mena.
Ja ho hem comentat diverses vegades, però cal tornar-hi.
Cert personatge anònim ha animat alguns grups de Facebook,
tot exposant de manera volgudament barroera
certes mancances, vicis i posicions personals o col·lectives
negatives del sardanisme, sobretot des de la perspectiva musical.
Però les maneres, l'anonimat, l'atac indiscriminat
i el fet de no donar peu al debat,
han limitat aquesta iniciativa i fins i tot han creat situacions delicades.
Per dir-ho d'una manera resumida,
no és el mateix la ironia fina i alhora directa d'un Polònia
que certs programes de telescobreria de determinades cadenes
per atesament descobridors de grans o petits afers.
D'altra banda, un exemple positiu d'aquests últims dies
ha estat com la iniciativa de diversos particulars
de divulgar activitats també per Facebook,
gràcies al diàleg virtual.
S'està combinant amb l'agenda del web de la Federació Sardanista,
hereva del bolletí que des de fa molts anys s'oferia als informadors
i que va saber evolucionar del vell ciclo hostil a la presència a la xarxa
i, per tant, oberta a tothom.
Ara el debat entre els uns i els altres
ha fet que cada un se'n beneficiï de la tasca de l'altre.
Un resultat, en definitiva, positiu.
Són dos exemples clars que a vegades les coses es fan malament
i altres molt més bé.
Ara només cal saber aprendre la lliçó i aplicar-la, esclar.
Doncs ahir tornem a ser, hem entrat a l'estiu
i que no falti, que no falti la nostra cita setmanal
amb l'undó i seguit, temps de sardanes, esbargir, música per a Cobla
i menys que mai, en aquesta època de l'any,
amb el bon temps, més sardanes al carrer
i és lògic, no només per això, per al bon temps,
sinó perquè és temps de festes majors
i d'altres activitats festives
on moltes vegades, sovint, la sardana hi té el seu paper.
En parlarem d'això i de moltes més coses,
des d'ara i fins d'aquí una horeta.
A la Cintonia Terralona Ràdio,
si ens escolteu el divendres, doncs molt bon vespre.
Si ens escolteu el dissabte, bon migdia.
I si ens escolteu el diumenge, a partir de les 10 del matí,
doncs això, molt bon matí.
Intentarem posar-vos al dia del que passa
en aquest àmbit de la cultura popular tradicional catalana.
Avui, en l'edició 804,
amb el Joan Maria Bertrana al control de so
i el guió i presentació d'un servidor,
l'Àngel López.
Com sempre, anem a fer un ràpid resum de continguts.
Seguim la tònica de les últimes setmanes.
Aquí és cap de setmana,
amb molts aplecs de rol del país.
Curiosament, un petit descans aquí a les comarques terraronines,
però tornaran, evidentment, la setmana vinent
i amb aplecs prou importants.
I el que sí que hi ha i es nota
és les ballades de sardanes.
Algunes festes majors,
però també altres festes tradicionals.
Balls, cambrils, a poble Mofumet,
a poble Montornet, Reus, Tarragona,
al Vendrell, Torre d'Embarra,
i segurament me'n deixo alguna.
En farem la relació al màxim d'exhaustiva possible
a la nostra agenda d'avui.
I a l'apartat de notícies parlarem
de la presència de la Sardana
als propers Jocs Olímpics,
una iniciativa que es va encetar
de manera realment esplèndida
als Jocs Olímpics de Barcelona
i després ha anat tastant en diferent mesura
i en diferents maneres
de presentar-ho a la resta de jocs
que s'han anat celebrant.
Parlarem de la presència de la Sardana
també a un festival prestigiós
de música de tota mena.
La Portaferrada, Sant Feliu de Guíxols...
Enguany serà ben diferent,
combinarà la dansa amb la música,
la música per a coble
i amb una temàtica poc habitual
dins d'aquest àmbit, ja ho veureu.
I un concurs musical que segueix fort
i amb novetats sempre que el fan
mantenir el seu prestigi i concurs
que organitzen conjuntament
les Viles de Seret i Banyoles.
Enguany dedicat a la música per a coble,
no pas en forma de sardana.
I un concurs diferent,
que és potser de gaire més popular,
però que ha sabut,
o almenys ha intentat la seva presència a la xarxa,
el memorial Pere Fontàs,
especialment dedicat a sardanes de plaça,
que s'ha donat a conèixer pel Facebook
en aquesta edició d'enguany.
Parlarem de colles sardanistes.
El resultat, un resultat, doncs,
anava a dir sorprenent,
però en tot cas diferent
del potser el que s'esperava,
el concurs de colles sardanistes
en l'apartat de colles veteranes,
que es va encetar el campionat
dissabte passat d'Esparreguera.
També tindrem algú de xafarderia
i el que segur que no faltarà
seran la música,
les diferents músiques
sempre al voltant de la coula
des d'ara i fins que s'acabi el programa.
I començant parlant d'en Jordi Moroleda,
un home nascut a Barcelona el 1950,
que es va formar al Conservatori Superior
de Música de Barcelona,
amb mestres de la talla de Manuel Oltre,
Xavier Montsalvatge,
o Antonio Rosbarbà,
especialitzants en piano,
fagot, contrabaix i percussió.
Com a compositor,
ha escrit per a cinema,
televisió i teatre.
Així com més de 20 sardanes,
una de les quals,
la que escoltarem tot seguit,
va obtenir el segon premi
i el Premi Popular,
precisament el concurs
Banyola-Saret,
que fa un moment comentàvem
en l'edició de l'any 2001.
És una sardana molt adient
per a aquests dies,
La màgica nit de Sant Joan,
que l'autor assegura
va escriure aquella mateixa nit
i on vol reflectir
el vessant màgic, esotèric,
festiu i popular de la diada.
La interpreta la cobla contemporània.
Banyola-Saret,
Banyola-Saret,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Reu Jove. I el divendres dia 29
tornarà a veure Sardana després d'uns anys
d'absència a la festa major del Serrallo
aquí a Tarragona. Serà l'onada al migdia
amb la Cobla Cossetània. Com és tradició
costum, diguem-ne més pròpiament
en el nostre programa, anunciem
el programa, les interpretacions que farà
la Cobla Cossetània en aquesta
ballada. Són aquestes. El 66
a pleix 99 de Carles Santiago,
el barri de Sant Pons d'Agustí Borgunyó,
el Palau de la Fosca de Pitu
Chamorro, del Sester de Lluís Alcalà,
Torrolla 1884, de Jordi Molina,
Joves Lleons, de Jordi Paulí,
el Golfet, de Recarollà de Sau,
la Plac de Sarrià, de Freses Marrós
i acabant amb la Sardana de la Nevat
on sopem aquesta nit. I
cal dir que també el divendres dia 29
hi haurà Sardanes als 8 del vespre a Calafell
a la Confereria de Pescadors amb la Cobla
a la principal de Tarragona.
El dissabte dia 30, dos quarts de vuit del vespre
a Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc
amb la principal Rapidenca
i el diumenge dia 1, a dos quarts de vuit del vespre
al Vendrell, l'inici del cicle de vallades
d'estiu al Rambla, en aquesta ocasió
amb la Cobla Reus.
I parlem ara de concursos de colles serranistes.
Diumenge dia 24, a 3 quarts de set de la tarda
a Reus, a la plaça de la Llibertat,
al concurs territorial de les Comàriques
Terranines i també per a Colles Lliures
amb la Cobla Reus Jove,
un concurs on a més a més, després,
hi haurà mitja vallada per al públic
en general. El dissabte dia 30,
a les de la nit, a Rubí, a la Rambla del Ferrocarril,
territorial comarques barcelonines
i colles lliures amb la Cobla
Ciutat de Cornellà.
El torn ara dels esbars,
aquest diumenge dia 24,
a 2 quarts de set de la tarda,
a Reus, a la plaça de Prim,
actuació de les bars Santa Llucia,
una altra activitat emmarcada
en la Festa Major de Sant Pere,
a Reus i el mateix,
que podem dir, del dilluns dia 25,
a 2 quarts d'onze de la nit,
a la plaça del Teatre,
en aquest cas,
les bars d'en Saire de l'Orfeu Reusenc
oferirà el seu espectacle
Tradicions de dansa, banda i jota.
La primera part s'ofirà
un conjunt de danses tradicionals
arreu del territori català
i en la segona,
ajuntament amb la banda de Benissanet,
es ballaran jotes de la Ribera d'Ebre.
El diumenge dia 1,
a 2 quarts de 8 del vespre,
a Calafell,
a la confraria de Pescadors,
les bars d'en Saire de Calafell,
actuarà conjuntament amb altres grups de dansa,
de diferents estils,
tots grups de la mateixa localitat,
de Calafell.
I acabem dient que,
encara altra vegada,
dins la Festa Major de Sant Pere de Reus,
en aquell apartat que diem d'activitats diverses,
el dijous dia 28,
durant tot el dia,
pels carrers i places,
la Cobla Reus Jove
acompanyarà l'Àliga de Reus
amb instruments de cobla,
interpretant danses pròpies
i altres de caire festiu,
inclús el solemne ball curt de l'Àliga.
I l'endemà, el divendres dia 29,
el mateix,
la Cobla Reus Jove
tornarà a acompanyar l'Àliga
a la Processor de Sant Pere,
això ja a la tarda,
i el fi de festa enballada
dels elements festius
a la plaça del Marc Adal.
Dona'm a la música.
Fem-ho amb una sardana,
sempre, sempre són sardans ben rebudes
per al públic de tota mena,
tant de plaça, de ple com de concurs,
les d'en Daniel Gasulla.
És una composició que va dedicar
el 50 aniversari
de l'entitat olesa sardanista
i la van registrar precisament
la Cobla Vila d'Olesa,
olesa mig segle.
doe pute.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!











Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornaveu!
En aquest programa d'avui recuperem l'espai de textos, en el qual avui parlem atenció al darrer número, el 58, de la revista digital Tornaveu, Associacionisme i Cultura, que publica l'Ens de Comunicació Associativa.
Hi trobem un article, en l'Ens de Comunicació Associativa, i trobem un article signat per Joaquim Rocavado, president de la Federació Sardamista de Catalunya, on explica de manera ràpida la història i el sentit del concurs La Sardana de l'any.
Ens ha cridat l'atenció perquè no es limita a exposar què és un concurs, com funciona el certamen, sinó que fa referència a una de les polèmiques que sempre han acompanyat aquesta activitat.
Es tracta del que moltes persones qualifiquen de manca de qualitat en la majoria de les composicions finalistes, una opinió que els últims anys s'ha fet sentir amb major insistència.
Anem a veure Joaquim Rocavado com justifica el concurs des de la perspectiva de l'entitat organitzadora.
Entre altres coses, diu el següent.
Aquest és un concurs especial perquè d'un costat desperta passions, amb una participació popular força fidelitzada, a través de les més de 30 emissores de ràdio que el difonen,
i per l'altre hi ha una part del sardanisme que qüestiona la qualitat de les sardanes que guanyen el concurs.
Jo no atiaré la discussió, segueix dient. Ja fa temps que he deixat d'emetre judicis, perquè en fer-ho estic establint un posicionament que evidentment no ha de coincidir necessàriament amb el dels meus interrogators.
Prefereixo veure si el que tinc al davant té acceptació o no. Es tracta de deixar de banda l'apreciació i el gust personal i potenciar una altra realitat, la del grup o sector que l'envolta.
El concurs de sardanes a l'any és un terreny adobat per fer aquest experiment, perquè molts dels seus detractors creuen tenir el coneixement i l'experiència suficients per pontificar sobre la qualitat de les composicions i el gust musical de la gent qui hi participa.
No es comprèn que la nostra sensibilitat o el nostre gust no coincideixi amb la sensibilitat o el gust dels nostres veïns,
i que el nostre pare ha de ser tan respectat com el pare dels altres.
Les deu sardanes finalistes d'enguany, acaba dient el president de la Federació Sardanista, Joaquim Rocabado, encaixaven plenament en aquest patró que he exposat.
D'una banda, havien superat les diverses fases del concurs amb àmplies votacions, i d'altra banda, hi havia qui qüestionava llur qualitat.
El teatrellotge, però, era ple de gom a gom. Aquesta és la realitat. Mil persones, la majoria de les quals, arribades a diferents contrades catalanes, van assistir al concert final.
Esclar, és una manera de veure-ho, que no coincideix gens amb la que han exposat sovint, darrerament.
Sobretot en aquell debat que hem comentat alguna vegada, que es desenvolupa darrerament al Facebook,
on una de les qüestions, un dels temes, una de les activitats que més cops reben allí és precisament la sardana de l'any.
Sens dubte que caldrà seguir-ne parlant.
I un tema que també tracta un dels articles que hem trobat en el bolletí, pràcticament un llibre,
del 50 plec de la sardana del Bisbal de l'Empordà.
Hem d'agradar que ens ho hagi fet arribar un seguidor del nostre programa, el Blai Somoi,
i com a exemple de programa, d'una plec, i sí, em costa qualificar-ho com a programa,
perquè habitualment el programa és un fullotó o un petit llibret.
En aquest cas és tot un autèntic volum en el qual potser el contingut, no tot és matèria de debat i de tractament de la sardana,
perquè hi ha molta publicitat i, sens dubte, és una font d'ingressos per una plec que aconsegueix portar cada any als mongrins,
la principal de la Bisbal, Gemma Níbal Sabadell, la Bisbal jove,
però sí que entre aquest munt de propaganda hi trobem algun article més o menys interessant,
evidentment hi ha les típiques salutacions d'autoritats, etcètera,
però també hi ha algun article històric, que sempre és interessant,
i algun article de debat.
I deia que d'alguna manera lliga amb això que ens deia el president de la Federació Cerdanista
un article on exposa una qüestió, que també és un tema recurrent en aquests debats al Facebook,
i és que si mirem programes de fa bastants anys i veiem programes on avui en dia
seria pràcticament impossible que fossin acceptat per la majoria de balladors,
programes on hi trobem cerdanes sovint, d'en Toldrà, d'en Guerreta,
i autors que aviat qualifiquem o situem com a autors de peces de concert.
Està bé, doncs, també que hi hagi això, debat, fins i tot amb un programa d'un aplec de prestigi
com és el de la Bisbal d'Empordà.
Ja gairebé en recte final del programa, i ja que hem entrat a l'estiu,
doncs fem referència, o ens aprofitem, millor dit, d'aquells discos
que va publicar la Copla Contemporània amb adaptacions en forma de sardana
de grans temes de l'estiu.
Era el Sardana Show 4, era el primer volum d'aquests dos que van dedicar a aquesta qüestió,
es titulava com a subtítol Estius,
i la Mercè Navarro, la Flavio Leira de la Copla Contemporània,
va escriure aquesta sardana on segur que identifiquereu molts temes popularíssims del grup ABA.
Maravem rep.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Hecit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Alba.
Gr staged.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Wow.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!