Arxiu/ARXIU 2012/PROGRAMES 2012/
Transcribed podcasts: 150
Time transcribed: 4d 18h 12m 48s
Time transcribed: 4d 18h 12m 48s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
El món de la serrana, com qualsevol altra activitat viva,
també té les seves polèmiques particulars,
unes més transcendents que altres,
i a vegades manifestant-se amb més o menys intensitat.
Una de les qüestions que han estat presents de manera més constant,
gairebé des que la serrana té l'estructura coreogràfica actual
en forma d'un nombre determinat de tirades,
és precisament la conveniència o no de reduir aquest nombre de repeticions.
Alguns llibres d'història sardanista han recollit discussions
al voltant d'aquest tema, per gudes a la premsa,
en forma de cartes al director o d'articles d'opinió,
des de dates, forces, reculades.
És el cas del darrer volum de la col·lecció de llibres
que publica la revista Som,
dedicat a plegar escrits diversos sobre la serrana,
el darrer capítol del qual, tot just és monogràfic,
sobre si cal o no escoltar la serrana.
Resumint molt, recordem que els partidaris de treure tirades
opinen que les deu tradicionals són massa,
fan la dansa monòtona i pesada,
tant per a qui escolta com per a qui balla,
i a més interpretar menys tirades
permet incrementar el nombre de serranes per ballada.
Així, si s'opta per les set tirades,
es passa de les sis serranes a les nou,
fent les ballades més variades.
Naturalment, si diem que hi ha hagut i hi ha polèmiques al respecte,
això vol dir que hi ha ferms partidaris d'una i altra possibilitat.
Hi ha més alguns amb postures realment fermes i fins i tot tancades.
Amb tot, sembla que a poc a poc està guanyant terreny la reducció de tirades.
Sobretot en els últims anys hi ha les ballades més que els aplecs,
mentre que als concursos de colles ja fa temps que no n'hi ha amb deu tirades.
És molt probable que, si segueix aquesta tendència,
acabi passant com amb la discussió sobre si s'han de ballar els curs
amb els braços avall o amunt.
Avui dia, la majoria de serranistes això ni s'ho plantegen,
i la majoria ni tan sols saben que originalment,
i actualment alguns pocs i reductibles,
es ballava sempre amb els braços amunt.
El debat, però, segueix viu,
i fins i tot hi ha propostes de reducció diferents
a les més comunes de set tirades,
com la Plac de Garcia, on les fan d'avui.
Bon vespre, bon vespre,
dubtàvem, què havíem de dir?
Ja som aquí altre cop, el vespre.
Recuperant l'horari, diguem-ne, normal, dels últims temps.
Sí, sí, sí.
I a veure...
I bon vespre, de veritat.
Fresqueta avui, un dia, maco.
I estem tots, què més volem?
El ple, el ple de l'equip actual del programa.
Ja hauràs quin programa més maco.
També recuperem la Sílvia,
ella contenta sempre, encara que hagi acabat les vacances,
sempre el seu somriure que no falli,
darrere el vidre.
La Maria Rosa, l'Anna, benvinguda novament.
La Marta.
Bon vespre.
Bon vespre, bon vespre.
Encara, és com encara ens coeja.
I un servidor, l'Àngel.
Doncs mira, portant-vos al món de la sardana,
als esbarres de la música paracobla,
un programa que diem un dos i seguit,
que avui arriba a l'edició 814,
que us oferim per Terrona Ràdio,
cada divendres al vespre,
i en repeticions dissabtes a les 12 del migdia
i diumenges a les 12 del matí.
Anem a començar.
Fem-ho amb el resum del programa, el sumari.
Començarem el programa Música, amb una sardana,
després n'hi haurà més, però després intercalant,
evidentment, la nostra agenda, les notícies...
I un tema, avui tindrem un tema que ens portarà l'Anna,
que ens parlarà d'aquestes festes de Santa Tecla,
que ja estan a punt d'arribar,
que ja es va presentar fa pocs dies al programa d'actes,
i ens farà un resum dels actes que interessa més al programa.
Evidentment el programa és extensíssim,
però l'un del seguit ens interessa allò que fa referència
al món de les sardanes, els bars i la música,
però com allò que repetim, aquesta cantarella,
tantes vegades al programa,
doncs això és el que ens comentarà,
que ens resumirà per aquest programa d'avui.
Una agenda, després,
en la qual destacarem entre moltes coses,
el dissabte,
la plec de la sardana a les Terres de l'Ebre,
Tortosa,
o bé diumenge,
el 15è plec del seu Ebre.
A Garcia,
que és aquell plec que es matava fa uns moments,
on fan aquesta proposta diferent
de sardanes de vuit tirades.
Més endavant,
a les notícies,
ens ho comentarà un dels promotors d'aquesta plec,
un dels seus organitzadors.
I una bona notícia,
la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
ha guanyat un dels premis al Taveu,
del Festival de Música,
al Taveu de Sant Boi de Llobregat.
I tindrem,
com ja haureu pogut endevinar,
perquè us l'han presentat,
el racó de la Marta.
Anem a començar.
Vinga,
fem-ho amb la primera de les sardanes.
Aquesta sardana,
que sonarà al programa d'avui,
és obra de Xavier Pinyol,
representant instrumentista de Tibla
de la Cobla Marinada.
La va titular Aniversajant,
precisament per tal de dedicar-la,
l'any 2006,
a aquesta cobla,
amb motiu del 25è aniversari
de la seva creació.
El mateix autor la defineix
com una sardana
que desenvolupa els valors rítmics i melòdics
que es troben en el setè compàs
del quintet de 20 Opus 43
del compositor postromàntic danès Carnielsen.
Això és el que defineix ell mateix
en la carpeta del disc.
I segueix dient
que és una sardana enèrgica
amb un final plenament més gestuós
que reflecteix el caràcter de la Marinada,
formació que des de l'any 2000
en formo par.
Escoltem-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
i següent-la, doncs,
aniversajant
amb la Gabla Marinada.
I següent-la, doncs,
i següent-la stampi
i següent-la, doncs,
a la funcions
amb la proceeded
i següent-la.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que...
que hi ha hagut!
menys...
ja sé que...
que queden...
que...
d'acord!
de la...
no...
feta!
que...
que...
fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tampoc!
A veure!
Jo crec que la intenció era el dia de la festa major que hi havia sardanes
i ens trobavien que el dia de la Mercè...
No!
Vam sempre ha sigut així!
No!
Aviam sempre ha sigut així!
no!
O de sempre no!
o quasi de sempre!
Mónus anys fa!
Però...
precisament enguanyes això no?
Que la cosa ha anat una mica...
justeta!
Espeiem una miqueta!
Penso!
Molt bé!
I em sembla que...
Si!
Sí!
Que han reduït a la cultura a més de poder!
Hi ha un acte, em sembla, que també potser valdria la pena destacar,
que coincideix amb les festes de Santa Tecla,
que es farà l'inauguració del local de l'Europa Cisarrenista Terraloradansa,
que està previst també pel Dia de la Mercè.
Sí, sí, està previst pel Dia de la Mercè.
S'està planejant i acabant de lligar camps.
Sí, sí, en principi, sí.
Tots esteu convidats allí als baixos del passeig de...
Passatge.
Passatge de l'Avinguda Andorra, número 7.
Bueno, veureu un cartell ben gran.
A mi m'agrada dir que és el que uneix l'Avinguda Andorra amb Sant Toni Maria Claret.
Sí, sí, s'entén millor.
I llavors, un cop ets el passatge, sigui allà un cartell de Mare de Ferm que ho anuncia.
Acte oficial d'inauguració.
Ja en parlarem, evidentment, de tot això en propers programes.
Doncs gràcies, Anna.
I potser deixem-ho així, perquè també anirem parlant només a esmentar-ho,
que també aquests dies es van presentar al programa de les festes de Mare Déu del Misericòrdia,
Reus, programa de festa major de la veïna de ciutat,
on també hi haurà actuacions dels bars, la pleg del Baix Camp,
que és l'acte de Sardanes més destacat, potser, al llarg de l'any de la capital del Baix Camp,
la trobada de cobles, que en diuen ells,
que és una trobada dels músics vinculats amb reus,
o bé que toquen amb cobles de reus, o bé que són reusencs,
ja potser que estiguin en un altre coble de fora,
tots aquells que estiguin vinculats amb cobles d'arreus,
o amb la música per a cobles d'arreus,
doncs aquell dia, el divendres 21 crec que és,
a les 2.15 del vespre, a la plaça Mercadal,
fan una mena de coble monumental.
Com deia, on anirem parlant,
com també val la pena destacar-ho,
l'actuació del Teatre Fortuny el dia 10,
el dia 20, perdó,
del Roger Mas amb la coble Sancho.
Deixem-ho, doncs, per a propers programes,
no ens ho vulguem menjar tot de cop,
i anem a la música altra vegada.
Sempre es bo, de tant en tant,
recordar els grans títols clàssics de la sardana,
i no ens referim només als més populars,
sinó a aquelles obres que tenen un valor,
una qualitat especialment remarcable,
i que han esdevingut autèntics models,
com ara Llicorella,
sens dubte una de les obres més rellevants de Juli Garreta,
i magnífica exponent del que algú ha qualificat
com a sardana sinfònica.
De fet, Llicorella, que fóu escrita l'any 1911,
un any després, el 1920,
va ser utilitzada per Garreta
per crear el quart moviment de les seves suites empordanes,
a obra guanyadora del Premi President
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
Com a curiositat, direm que la sardana Llicorella
és la primera on consta que es va utilitzar a sordina
en el metall de la cobla.
Una curiositat.
La versió que escoltarem va càrrec de la cobla,
la principal de l'abisbal.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
La versió que escoltarem va càrrec de la cobla,
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I parlàvem de plecs, també.
Diada Catalana de Col·liure, matí i tarda, a la plaça del 18 de juny,
amb les cobles Milenària i Casanovas.
El 55è plec de Muntanya, Canya Març, tarda i nit,
a la plaça de la Germandat, amb les cobles Marinada i Mediterrània.
I el 32è plec de la Torre de l'Espanyol,
a les 7 de la tarda i a les 10 de la nit, al Pati de les Escoles,
amb les cobles la Principal de Tarragona i Vents de Riella.
En cas de mal temps, es disposa de local o cobert.
I acabem pel que fa als aplecs, el diumenge dia 9,
el 59è plec de Santiga, Santa Perpètua de Moguda,
matí i tarda, al Santuari de Santiga,
amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Juveníbula de Sabadell.
I el 24è plec de Vellpuig, matí i tarda, al Parc,
amb les cobles Blanes, Vellpuig-Cobla i Juveníbula de Gramont.
El torn ara de les ballades sardanes a les comarques tarragonines.
Aquest dissabte, dia 1, a dos quarts de vuit del vespre,
a Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc,
amb la principal repitanca.
Pel dilluns, dia 3, a les 6 de la tarda,
a Torre d'en Barra, a la plaça de l'Escorxador,
amb la cobla Meravella.
Pel dissabte, dia 8, a dos quarts de dues del migdia,
a les Borges del Camp, a l'Hor d'Andasca,
amb la cobla Reu Joga.
A les 5 de la tarda, a Montroig del Camp,
a l'Ermita de la Mare Déu de la Roca,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
I als 9 del vespre, a Montblanc, a la plaça Major,
amb la cobla Salvatana.
I pel diumenge, per l'endemà, a les 12 del migdia,
a Bonastre, amb la cobla Rassò,
d'en Saires del Benedès.
I també a les 12 del Morell,
al Pavelló Municipal d'Esports,
amb la cobla Cossetània.
I parlar-vos d'un concert,
pel dimecres, dia 5,
a un quart de 10 del vespre,
a Reus, al Teatre Bertrina,
l'actuació de la cobla per la independència
dins d'un acte organitzat
per l'Assemblea Nacional Catalana.
Després en parlarem,
recordarem d'aquest tracte,
aquesta formació, diguem-ne, singular,
a Reus, dimecres,
a un quart de 9 del vespre.
I parlem ara de concursos de colles.
Aquest dissabte, dia 1,
a 3 quarts de 6 de la tarda,
en camp, a la plaça dels Arínsols,
19 concurs per a colles lliures,
amb la cobla Flama de Farners.
A les 10 del vespre, a Olot,
a la plaça de Braus,
territorial, comarques geroines
i colles lliures,
amb la cobla, la principal d'Olot.
El diumenge, dia 2,
a dos quarts d'una d'homigdia,
a les Borges Blanques,
al passeig del Terrall,
campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la principal de l'abisbal.
Pel dissabte, dia 8,
a dos quarts de 7 de la tarda,
a Vilanova de Villpuig,
a la plaça de Catalunya,
32 concurs de colles,
vàlid pel campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la cobla, Villpuig-Cobla.
I el diumenge, dia 9,
a dos quarts de 12 del matí,
a Tàrrega,
a l'esplanada dels Dipòsits,
28 concurs de colles,
vàlid pel campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la cobla tàrrega.
I acabem la nostra agenda
parlant d'esbars.
Del 8 a l'11 de setembre,
les actuacions de l'esbar
Santa Tèclea de Tarragona
a Menorca.
El dissabte, dia 8,
a dos quarts de 6 de la tarda,
a Reus,
a la residència d'Avis i Cas,
al passeig Mata,
esbar Reus d'Anse,
en una actuació multiu
dels actes de la celebració
de la Diada Nacional de Catalunya.
Pel diumenge,
a les 8 de la tarda,
a la Horta de Sant Joan,
a la plaça de Catalunya,
amb les bars Reus d'Anse.
I als 9 del vespre,
venir Fallet,
a la pista d'estiu,
amb les bars Joaquim Ruïra
de Blanes.
I tornem a la música.
I abans parlàvem
de sardanes clàssiques
i ara hi tornem.
I aquesta vegada ho fem
amb una de les més populars
de tots els temps,
Llevantina.
Amb música de Vicenç Bou,
d'aquí enguany
es commemora
el cinquantenari
del seu traspàs,
compta amb una lletra
escrita per dos autors,
Ramon Rivera
i Joan Sarracan.
Llevantina data del 1922
i aviat es va fer molt popular,
però va ser amb la divulgació
de la seva versió cantada,
que encara va ser més coneguda
i va batre records de recaptació
per als drets d'autor.
El cas és que la interpretaven
corals i solistes
de tota mena.
De fet,
el primer enregistrament
dels molts
que se'n van publicar
és del 1932
per Conxita Supervia,
una coneguda
coplatista de l'època.
També se'n va fer una versió
ritme de jazz
i encara ara forma
la Llevantina
part del repertori
de grups com Porvó,
un dels més considerats
en el món de les havaneres.
Escoltem-los.
Una donzella
de la costa
de Llevar
Al abrandar-se
la llum clara
a l'horitzó
Sentien somnis
les paraules
de l'alba
Que va deixar-la sola
i trista
en el dolor
Ai, on és el meu amor
Que no tinc
en la mirada
Que s'ha fet
el jurament
i l'ancis
de ses paraules
Ai, amor
Per què has fugit
De mi
Una donzella
de la costa
de Llevar
Al abrandar-se
la llum clara
a l'horitzó
Sentien somnis
les paraules
de l'alba
Que va deixar-la sola
i trista
en el dolor
Ai, on és el meu amor
Que no tinc
en la mirada
Que s'ha fet
el jurament
i l'ancis
de ses paraules
Ai, amor
perquè has fugit
de mi
Confia en les paraules
que jo et dic
Li deia l'estimat
en ses d'amor
El món el veig amb tu
molt més bonic
molt més bonic
Et vull llamar
de bona del cor
Escolta
Bonica
Tu ets la doncelleta
més amada
Escolta
Bonica
Tu no seràs de mi
mai oblidada
L'amor més costal
L'amor pur i sol
Llevantina, Llevantina
Et seré sempre fidel
I als meus ulls veuràs un cel
Revivint el goig de la pau divina
Llevantina, creu en mi
La donzella enamorada
Resta trista i tota sola
Perquè ells veu abandonada
D'Alemà ni estàs consola
I vençuda d'enyorança
Per calmar el seu sofrir
Prefereix sense esperança morir
Confia en les paraules que jo et dic
Li deia l'estima d'encessa molt
El món el veig amb tu molt més bonic
Et vull llamar de vora del tro
Escolta, bonica
Tu ets la donzelleta més amada
Escolta, bonica
Tu no seràs de mi mai oblidada
No oblidis tu, no oblidis tu
L'amor més costal
No oblidis tu, no oblidis tu
L'amor més costal
Llevantina, Llevantina
Et seré sempre fidel
I als meus ulls veuràs un cel
Revivint el goig de la pau divina
Llevantina, creu en mi
La consella enamorada
Resta trista i tota sola
Perquè ells veu abandonada
De la mània es desconsola
I vençuda d'enyorança
Per calmar el seu sofrir
Prefereix sense esperança morir
No, el del vespre
Passant vuit minuts i mig
Això si ens escolteu en directe
El divendres, el vespre
Des de Terrona Ràdio
I amb l'un, dos i seguit
Parlem de les serranes, esbars i música
Per a Cobla
Ara el torn de les notícies
I una bona notícia per començar
La Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona
Ha guanyat un dels Premis Altaveu
Del Festival de Música Altaveu
De Sant Boi de Llobregat
S'ha concedit el reconeixement
A la formació, segons la nota oficial
Per la seva feina d'investigació
I divulgació de la música catalana
I per mostrar la versatilitat
De la Cobla
Les que envien registres sonors
Amb Roger Mas, Niño José Le
O Pascal Comelade
L'obtenció d'aquest guardó
Significa que la Sant Jordi, ciutat de Barcelona
Hagi guanyat aquest any 2012
Fins a tres premis diferents
En reconeixement al seu treball de fusió
Els altres són el Premi Ciutat de Barcelona
De Música 2011
Que atorga l'Ajuntament de Barcelona
I el Premi Agustí Burgunyó
De l'entitat Sabadell Més Música
La d'aquest any serà la 24a edició
Del Festival Altaveu
Un certamen de música
Que ja és un referent
Participar-hi també és ja un reconeixement
De manera que fins ara
S'ha comptat amb grups i artistes
Tan coneguts com Antonio Font
Que i Coveneno
De Piper Pots
Mishima, Els Pets
Marc Parrot
Bébé, Lluís Eduardo Oute
Jaume Sisa
Quimi Portet
Sau, Tomeu Penya
Jors Mustaquí
Els seus premis
Són de contrastada a Solvència
I alguns dels guanyadors
D'edicions anteriors
Han estat Albert Pla
Ojos de Brujo
Estopa
Lluís Llach
El Festival Internacional de Jazz
De Terrassa
O el Taller de Músics
Entre d'altres
L'objectiu d'aquests guardons
És per tant
Reconèixer els artistes
Entitats i iniciatives
Que d'una manera destacada
Han enriquit la música
Del nostre país
Durant l'any
El Jorat està format
Per músics, periodistes
I professionals
Del món de la música
I en aquesta ocasió
A part de la Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
També han premiat
Els Amics de les Arts
Joan Chamorro
Andrea Motis
Maika Makowski
Bert i Blau
El Festival Pop Art
I la plataforma digital
Bert Cami
L'edició d'aquest any
Del Festival Altaveu
Serà del 6 al 8 de setembre
A diversos espais
De Sant Boi de Llobregat
On hi seran artistes
Com xerango
Els Amics dels Arts
O d'aquestra àrab
De Barcelona
Manos de Topó
O les Miques
I una altra mossa
D'interacció
Entre la sardana
O la música per a cobla
Amb altres manifestacions
Culturals del país
Es posarà de manifest
Del 7 al 16 de setembre
A l'Avinguda
De la Catedral de Barcelona
On s'hi celebrarà
La Setmana del Llibre
En català
Enguany
L'Agrupació Cultural
Folklòrica de Barcelona
I l'Obre Sardanista
Violetes del Bosc
I col·laboraran
De manera que
Durant l'horari de ballades
Tothom que porti
L'adhesiu de postulant
Gaudirà d'un descompte
Del 5%
En la compra de llibres
D'aquesta manera
Es pretén impulsar
Les dues activitats
I fomentar-ne
Les sinergies
Així les ballades
Es faran a la plaça nova
Passades les lletres
Del poema visual
Versino
De Joan Brossa
Mentre que la fira
Es farà
Davant mateix
De la catedral
El passat 25 d'agost
Va actuar per primera vegada
La cobla
Per la independència
Va ser a la plaça
Del monestir de Montserrat
En el marc d'un acte
De l'Assemblea Nacional Catalana
Per debatre sobre el futur del país
L'actuació
Es va portar a terme
Quan van arribar
Els participants
De la marxa
Que havia sortit la nit abans
En direcció al monestir
Primer la cobla
Va interpretar
Quatre sardanes
I després va participar
En una tabalada
Un espectacle de fanfària
I percussió
Dirigit per Santi Arissa
La cobla també va tancar
L'esdeveniment
Després dels parlaments
Tot interpretant
La balenguera
I el segador
Som la coral
Un poble que canta
I la coral
Per la independència del Bages
Els integrants
D'aquesta cobla
Són un total
De 22 músics
De diverses procedències
Des de Badalona
Fins a Berga
Passant per Calella
Olesa de Montserrat
Sant Padó
Reus
O Palafurgill
La coordinació
De la formació
Ha anat a càrrec
De la musicòloga
I representant
De la cobla
A Viladolesa
Anna Costal
La intenció de la cobla
Per la independència
És participar
En actes independentistes
Organitzats
Per les territorials
O sectorials
De l'Assemblea Nacional Catalana
Tot i així
Tenen clar
Que no volen
Substituir
Les ballades
De sardanes
Organitzades
Per agrupacions
Sardanistes
I ajuntaments
Una tasca
Que ja desenvolupen
Les diverses cobles
D'arreu del país
De manera professional
L'asseguren
De moment
La propera actuació prevista
Serà dimecres
Vinent dia 5 de setembre
Un quart de nou del vespre
Al teatre
Bertrina de Reus
Sota el lema
Catalunya nou estat d'Europa
L'acte serà conduït
Per Cori Sebastià
I parlaran
Els actors
Toni Albà
I Montserrat Carulla
L'escriptor
Víctor Alexandre
El president
De l'Associació
De Municipis
Per la Independència
Josep Maria Vila de Badal
I la presidenta
De l'Assemblea Nacional Catalana
Carme Forcadell
A més
De la cobla
Per la independència
Es preveu
Que hi actuïn
L'Urfeo Rosenc
I Xavier Ciurans
I una última notícia
Que lliga
Amb aquesta qüestió
Amb aquest tema
Ens el porta a l'Anna
Que ens has d'explicar
Sí, sí
Des de l'Agrupació Sardanista
Tarragona Dansa
S'ha organitzat
Un autocar
Que va a Barcelona
El proper 11 de setembre
Per a tothom
Que vulgui assistir
A aquesta manifestació
De la Diada Nacional
De Catalunya
A les inscripcions
Estan obertes a tothom
I es poden fer
Per correu electrònic
A la següent direcció
A-S-T-G-N
Arroba-Tinet.org
Ho repetirem
A-S-T-G-N
Arroba-Tinet.org
S'atendran per rigorós
Ordre d'inscripció
Ja que hi ha
Força demanda
De moment
Indiqueu
Al fer la inscripció
El nom i cognoms
De tots els assistents
La sortida
Seria
A quarts de 3
A la plaça
Imperial Tàrraco
I els preus serien
De 5 euros
Pels socis
Balladors
I col·laboradors
I 10 euros
Pels no socis
En no ser
Una activitat sardanista
S'han plantejat
Preus assequibles
Però que permetin
Finançar l'autocar
Sense haver-hi
De destinar diners
De la pròpia agrupació
I el Moixinet m'ha dit
Que em sembla
Que gairebé
Està cobert
Un primer autocar
És possible
Doncs sí
Gairebé no havien passat
Ni 24 hores
Que ja s'havia omplert
El primer autocar
I de fet ara
Em sembla que ja està ple
Tot i això
L'agrupació està disposada
A organitzar
Un segon autocar
Així que si
Aquestes suficients
Persones
Per omplir-lo
També hi aniria
Així que tothom
Interessat
Encara hi és a temps
Recordem potser
Aquell correu electrònic
Que ens has dit
Sí
Enviau un e-mail
Amb noms i cognoms
Dels assistents
A astgn
Arroba tinet
Punt org
Tot molt bé
I a veure si
Col·louborem entre tots
Segur
Amb aquesta gran diada
Malauradament
No tothom hi podrà ser
De l'agrupació
Cerenista Torra d'Arança
Hi ha la colla
Veterans
Que té compromís
Un concurs
De colles
Del campionat
A Catalunya
De colles
Veteranes
Al lloret de Mar
És un clàssic
Però vaja
Una llàstima
Que coincideixi
Sí, no
Però segur que hi haurà
Com dius
No hi ha hagut veus
Que han dit
De canviar
Sí, vam deixar acabar
La setmana passada
Algú ho proposava
Per Facebook
Però vaja
Sembla que no ha
Quallat
La idea
Perquè aquí a Tarragona
S'ha canviat
La diada dels castells
També ho podríem fer
També hi ha un altre
D'aquells actes clàssics
Que s'organitza
El Palau de la Música Catalana
Crec que és de música
De coral
En música catalana
Que es fa
El Palau de la Música
El dia 11
I s'ha variat l'hora
S'ha fet més tard
Per tal que tothom
Hi pugui assistir
És a dir, hi ha moviments
En aquest sentit
Moviments
Si em permeteu apuntar
Que fa uns anys
Eren impensables
La cosa
La cosa va progressant
Bé, tornem a la música
El Jordi Paulí
És un dels compositors
Actuals més apreciats
Ja que ha sabut
Criar un tipus de sardana
D'una qualitat
Tècnica irreproixable
Però més
Amb una gràcia especial
Per tal que sardanistes
A gustos molt variats
Que ho deixin
Batllant-les
O senzillament
Escoltant-les
Es comprèn doncs
Que al Jordi
Li subintegin les comandes
Per tal de dedicar
Una sardana a algú
A una entitat
O a un esdeveniment especial
L'any 1999
Per exemple
Va complar
A veure la sol·licitud
Del conegut sardanista
Vendrellany
Joan Morros
Per tal de satisfer també
El titul és prou explicatiu
La il·lusió de la Roser
L'interpreta
La cobla bohèmia
Una formació express
De músics amics
Per enregistrar
Una antologia de sardanes
D'aquest músic
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no...
No, no, jo pel que he sentit a dir...
Eh que no?
A veure...
No ho diu res!
Colònies a Castellnol de Bages, on uns dies abans jo veia a la tele les notícies on deia l'home del temps de torn una sèrie de poblacions on s'havien batut rècords de màxima calor i una era Castellnol de Bages.
Jo veia allò i em vaig esgarrifar.
Val passar molta calor, Marta?
Sí, molta.
Sí, sí, sí, sí.
Així, clar i català.
Molta, molta calor.
Però això no va evitar que fessin moltíssimes activitats.
A veure, unes colònies, en un lloc jo vaig poder veure-ho el dia que van acabar, un lloc magnífic, esplèndid, al mig de la naturalesa, encara que amb els boscos es notava la manca d'aigua, doncs l'entorn magnífic, uns edificis molt cuidats, unes instal·lacions estupendes.
Però allò que ens interessa ara saber, a veure, què feu en aquelles colònies, destaca'ns alguna coseta, Marta, a veure, allò que més te va agradar a tu.
Teníem la piscina.
Oh, això amb aquella calor.
Una pista de quats.
De quats? És a dir, que feu anar quats, vosaltres?
Sí.
Mare de Déu.
Tots? Dels més petits als més grans?
Sí.
Ai, mare meva.
Què més, què més?
Teníem el bosc aventura, on hi havia les tirolines i jocs pels arbres.
També teníem un rocòdrom d'escalada.
Què més?
I un munt de coses més.
A fi, vau fer un munt d'activitats.
Però jo, n'hi ha una que aquest any tots els papes i mames que vam anar a buscar els nens l'últim dia ens va impactar molt perquè era diferent, no s'havia fet mai.
Ens vam passar un vídeo que era, a veure...
Un lift-up.
Això, per a la gent que no ho sàpiga, els més iaios que no sabem d'acabar aquestes coses, aquests modernos, en què consisteix?
Doncs és un vídeo que, bueno, que ensenyes a algun lloc caminant i posen música per sobre.
Hi ha una cançó, no? I hi ha una càmera que va seguint sempre un itinerari on els que hi participen van fent ballen, fan una miqueta de tot, no? Per allà.
Sí.
I quina cançó era?
Llensa't.
Llensa't, d'aquí?
L'accent busto. L'accent busto. Se sap la cançó de memòria.
I tu ho definiries d'una altra manera? A veure com ho definiries.
Jo sí, jo ho definiria literalment de cine, no? Unes colònies de cine, o no, Marta?
I això del lift-up aquest?
Ah, el lift-up.
No sé, no sé, què és això del cine?
Doncs aquest any... Bé, cada any fem d'un tipus.
Hi ha un tema, no?
Un tema. I aquest any és del cinema.
I tot anava, o més o menys tot, no? Al voltant del cinema.
Sí.
I vam fer activitats en aquest sentit, molt bé, molt bé.
I em sembla, em sembla haver sentit a dir que és l'any que us heu passat més bé.
Almenys els que tens experiència, tu, Marta.
Ja portes, no sé, 5 o 6 anys, no?
Anant a les colònies.
És a dir, que us recomanaries a tots els nens i nenes a qui participen?
Sí.
Sí, mira, ho dius rient.
L'Anna, l'Anna també hi té experiència.
Ja no hi pot anar, perquè hi ha un límit d'edat.
I que és mat, eh? I que és mat.
T'hauris apuntat, eh? Que sí.
Sí, i tant.
Què et sembla?
Que...
No, sí, s'han esforçat molt tots els monitors.
És dels anys més aconseguits.
És dels anys més aconseguits, més originals i més treballats.
Si nota l'esforç darrere.
També és l'any que van anar més lluny de totes les colònies que han fet,
més o menys per les comarques terroïnes.
Sí, doncs mira, els ha anat bé, almenys.
Molt bé.
Un lloc per ser a Castellau de Baixes, on hi ha el Museu del Maquis.
Per això hi va poder haver una part d'aquest últim dia d'activitats pels papes,
pels mames i companyans, que ens van fer visita turística,
ens van explicar també aquell museu.
No sé si t'ho he dit abans, ganes de tornar a Marta?
Sí.
T'hi apuntes? Encara tens uns quants anys per poder anar.
Tornar on? A l'escola? No?
Ja arriba, ja falta poquet de cara.
Quina cara fa? Que no, que no?
Ja falta poquet.
Ai, és que ara m'havia vist d'estrenes,
però parlàveu de l'escola.
Alguna cosa més per destacar? No?
Bé, ara la Marta es n'hi ha situant,
tornar de les colònies, acabar les vacances,
començar al col·le i en propers programes ens portarà més coses, eh?
Sí.
Marta, doncs bé.
I potser podríem passar directament,
perquè el temps ens està tirant al damunt,
Sílvia, passant directament a les xafarderies,
perquè tenim alguna cosa interessant.
Tenim previst música,
però no volem que ens quedi endavant d'aquestes xafarderies.
I una xafarderia,
comencem amb una de, diguem-ne, de suau,
o així, per deixar caure i després entrem en matèria.
Sabeu que hi ha una cobla de músics holandesos,
la principal d'Amsterdam,
que des de fa un bon grapat d'anys
interpreta, i molt bé,
música per a cobla,
jo dic així, amb el sentit més ampli,
no només sardanes,
i a més amb propostes pròpies,
i van fent concerts per arreu d'Europa,
i donen a conèixer aquesta música.
La xafarderia senzillament és
les que segueixen actuant,
però ara han escurçat el seu nom,
i es diuen senzillament des de l'any passat,
com l'Amsterdam.
Potser a l'hora d'explicar-se,
doncs mira,
que sigui més fàcil de cara a fora.
Però és curiós,
perquè he pogut veure un YouTube,
un vídeo,
on senzillament van a un lloc,
una ciutat europea,
sense que diris ni res,
plantant-hi,
comencen a tocar una sardana.
On sigui?
Sí.
Almenys és el que van fer en aquella ocasió,
doncs si a vegades aquí la gent ja es queda parada,
que sent per primera vegada una cobla,
doncs en aquella ocasió,
més anavós,
en una ciutat d'Europa,
on segur que no l'havien sentit mai.
I ara entrem,
potser amb la xafarderia més curiosa,
més sucosa.
La porta l'Anna.
Sí,
bé,
més sucosa,
potser és com a anècdota ja.
Per a molts músics,
doncs una de les dificultats
a l'hora de tocar en espectacles programats de nit
és el tema de la il·luminació.
Jo, com a membre d'una cobla,
i tu, Àngel,
segur que també t'hi has trobat.
Encara me'n recordo.
Realment és un autèntic inconvenient
a l'hora de tocar,
doncs no tenir llum.
Per aquest mateix motiu,
fa ben poc,
un músic de cobla
es va dirigir a un tècnic de l'Ajuntament
encarregat de la il·luminació.
De Tarragona.
Sí, de Tarragona.
Tot això ve d'aquí, de Tarragona.
Doncs clar,
doncs li van demanar
a veure si els podien posar un punt de llum
i que fos un focus.
Doncs aquest mateix tècnic
li va dir que no hi podria haver
cap mena de llum suplementària
per als pocs recursos
dels que disposen.
I com a alternativa,
aquí podria venir la part divertida,
doncs els va suggerir,
literalment,
o, si tu, textualment,
una il·luminació individual autònoma
per llegir les partitures.
Podria ser,
també, una pila, vaja.
Que se la perdin ells, no?
Una pila,
o una...
Ja et terno, no ho sé.
O una espelma.
No, una espelma.
Ves-ho posats a fer.
Que es porti en la cadira, també, no?
Sí, clar, doncs...
Sí, sí.
Jo imagino,
vull creure que això ve de...
No és un músic de la teva cobla, crec, no?
No, no, no.
Que ningú ho pugui
interpretar malament.
No, no.
No, imagino que ve de...
Crec que era de la ballada
el dia de Sant Magí,
que una filera
de fanals de la Rambla
no funcionava.
Sí, podria venir d'aquí, clar.
Hi havia la que quedava
just darrere dels músics,
sí que anava, però que es veia pobre.
Es veia pobre, aquella ballada.
Sí, sí, imagino que...
Es veia pobre, però també pels músics, clar.
I ja no diem si la partitura
té una dificultat considerable,
perquè si no hi ha...
Sí, sí.
I si és d'aquelles partitures
del segle passat, doncs...
Que s'aprofiten de...
Sí, sí, sí.
...edicions anteriors.
Molt bé, Anna.
La crisi, doncs, arriba
fins al punt de no poder posar
una llumeta, a dir,
per poder...
O que els fanals estiguin com han d'estar.
Sí, sí.
No, res, se'ns acaba el temps
a punt d'arribar als dos quarts,
dos quarts de nou del vespre.
Gràcies per estar-nos a nosaltres.
Doncs han quedat coses, eh?
Sempre ens queden surtoosament.
Repetició, demà a partir
de les dotze del migdia, dissabte,
i diumenge a partir de les deu.
I altra vegada serem amb vosaltres
en directe divendres vinent
a partir dels quarts de nou del vespre.
Que ho passeu molt bé.
Fins llavors.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
El món de la serrana, com qualsevol altra activitat viva,
també té les seves polèmiques particulars,
unes més transcendents que altres,
i a vegades manifestant-se amb més o menys intensitat.
Una de les qüestions que han estat presents de manera més constant,
gairebé des que la serrana té l'estructura coreogràfica actual
en forma d'un nombre determinat de tirades,
és precisament la conveniència o no de reduir aquest nombre de repeticions.
Alguns llibres d'història sardanista han recollit discussions
al voltant d'aquest tema, per gudes a la premsa,
en forma de cartes al director o d'articles d'opinió,
des de dates, forces, reculades.
És el cas del darrer volum de la col·lecció de llibres
que publica la revista Som,
dedicat a plegar escrits diversos sobre la serrana,
el darrer capítol del qual, tot just és monogràfic,
sobre si cal o no escoltar la serrana.
Resumint molt, recordem que els partidaris de treure tirades
opinen que les deu tradicionals són massa,
fan la dansa monòtona i pesada,
tant per a qui escolta com per a qui balla,
i a més interpretar menys tirades
permet incrementar el nombre de serranes per ballada.
Així, si s'opta per les set tirades,
es passa de les sis serranes a les nou,
fent les ballades més variades.
Naturalment, si diem que hi ha hagut i hi ha polèmiques al respecte,
això vol dir que hi ha ferms partidaris d'una i altra possibilitat.
Hi ha més alguns amb postures realment fermes i fins i tot tancades.
Amb tot, sembla que a poc a poc està guanyant terreny la reducció de tirades.
Sobretot en els últims anys hi ha les ballades més que els aplecs,
mentre que als concursos de colles ja fa temps que no n'hi ha amb deu tirades.
És molt probable que, si segueix aquesta tendència,
acabi passant com amb la discussió sobre si s'han de ballar els curs
amb els braços avall o amunt.
Avui dia, la majoria de serranistes això ni s'ho plantegen,
i la majoria ni tan sols saben que originalment,
i actualment alguns pocs i reductibles,
es ballava sempre amb els braços amunt.
El debat, però, segueix viu,
i fins i tot hi ha propostes de reducció diferents
a les més comunes de set tirades,
com la Plac de Garcia, on les fan d'avui.
Bon vespre, bon vespre,
dubtàvem, què havíem de dir?
Ja som aquí altre cop, el vespre.
Recuperant l'horari, diguem-ne, normal, dels últims temps.
Sí, sí, sí.
I a veure...
I bon vespre, de veritat.
Fresqueta avui, un dia, maco.
I estem tots, què més volem?
El ple, el ple de l'equip actual del programa.
Ja hauràs quin programa més maco.
També recuperem la Sílvia,
ella contenta sempre, encara que hagi acabat les vacances,
sempre el seu somriure que no falli,
darrere el vidre.
La Maria Rosa, l'Anna, benvinguda novament.
La Marta.
Bon vespre.
Bon vespre, bon vespre.
Encara, és com encara ens coeja.
I un servidor, l'Àngel.
Doncs mira, portant-vos al món de la sardana,
als esbarres de la música paracobla,
un programa que diem un dos i seguit,
que avui arriba a l'edició 814,
que us oferim per Terrona Ràdio,
cada divendres al vespre,
i en repeticions dissabtes a les 12 del migdia
i diumenges a les 12 del matí.
Anem a començar.
Fem-ho amb el resum del programa, el sumari.
Començarem el programa Música, amb una sardana,
després n'hi haurà més, però després intercalant,
evidentment, la nostra agenda, les notícies...
I un tema, avui tindrem un tema que ens portarà l'Anna,
que ens parlarà d'aquestes festes de Santa Tecla,
que ja estan a punt d'arribar,
que ja es va presentar fa pocs dies al programa d'actes,
i ens farà un resum dels actes que interessa més al programa.
Evidentment el programa és extensíssim,
però l'un del seguit ens interessa allò que fa referència
al món de les sardanes, els bars i la música,
però com allò que repetim, aquesta cantarella,
tantes vegades al programa,
doncs això és el que ens comentarà,
que ens resumirà per aquest programa d'avui.
Una agenda, després,
en la qual destacarem entre moltes coses,
el dissabte,
la plec de la sardana a les Terres de l'Ebre,
Tortosa,
o bé diumenge,
el 15è plec del seu Ebre.
A Garcia,
que és aquell plec que es matava fa uns moments,
on fan aquesta proposta diferent
de sardanes de vuit tirades.
Més endavant,
a les notícies,
ens ho comentarà un dels promotors d'aquesta plec,
un dels seus organitzadors.
I una bona notícia,
la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
ha guanyat un dels premis al Taveu,
del Festival de Música,
al Taveu de Sant Boi de Llobregat.
I tindrem,
com ja haureu pogut endevinar,
perquè us l'han presentat,
el racó de la Marta.
Anem a començar.
Vinga,
fem-ho amb la primera de les sardanes.
Aquesta sardana,
que sonarà al programa d'avui,
és obra de Xavier Pinyol,
representant instrumentista de Tibla
de la Cobla Marinada.
La va titular Aniversajant,
precisament per tal de dedicar-la,
l'any 2006,
a aquesta cobla,
amb motiu del 25è aniversari
de la seva creació.
El mateix autor la defineix
com una sardana
que desenvolupa els valors rítmics i melòdics
que es troben en el setè compàs
del quintet de 20 Opus 43
del compositor postromàntic danès Carnielsen.
Això és el que defineix ell mateix
en la carpeta del disc.
I segueix dient
que és una sardana enèrgica
amb un final plenament més gestuós
que reflecteix el caràcter de la Marinada,
formació que des de l'any 2000
en formo par.
Escoltem-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
aniversajant amb la Cobla Marinada.
i següent-la, doncs,
i següent-la, doncs,
aniversajant
amb la Gabla Marinada.
I següent-la, doncs,
i següent-la stampi
i següent-la, doncs,
a la funcions
amb la proceeded
i següent-la.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que...
que hi ha hagut!
menys...
ja sé que...
que queden...
que...
d'acord!
de la...
no...
feta!
que...
que...
fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tampoc!
A veure!
Jo crec que la intenció era el dia de la festa major que hi havia sardanes
i ens trobavien que el dia de la Mercè...
No!
Vam sempre ha sigut així!
No!
Aviam sempre ha sigut així!
no!
O de sempre no!
o quasi de sempre!
Mónus anys fa!
Però...
precisament enguanyes això no?
Que la cosa ha anat una mica...
justeta!
Espeiem una miqueta!
Penso!
Molt bé!
I em sembla que...
Si!
Sí!
Que han reduït a la cultura a més de poder!
Hi ha un acte, em sembla, que també potser valdria la pena destacar,
que coincideix amb les festes de Santa Tecla,
que es farà l'inauguració del local de l'Europa Cisarrenista Terraloradansa,
que està previst també pel Dia de la Mercè.
Sí, sí, està previst pel Dia de la Mercè.
S'està planejant i acabant de lligar camps.
Sí, sí, en principi, sí.
Tots esteu convidats allí als baixos del passeig de...
Passatge.
Passatge de l'Avinguda Andorra, número 7.
Bueno, veureu un cartell ben gran.
A mi m'agrada dir que és el que uneix l'Avinguda Andorra amb Sant Toni Maria Claret.
Sí, sí, s'entén millor.
I llavors, un cop ets el passatge, sigui allà un cartell de Mare de Ferm que ho anuncia.
Acte oficial d'inauguració.
Ja en parlarem, evidentment, de tot això en propers programes.
Doncs gràcies, Anna.
I potser deixem-ho així, perquè també anirem parlant només a esmentar-ho,
que també aquests dies es van presentar al programa de les festes de Mare Déu del Misericòrdia,
Reus, programa de festa major de la veïna de ciutat,
on també hi haurà actuacions dels bars, la pleg del Baix Camp,
que és l'acte de Sardanes més destacat, potser, al llarg de l'any de la capital del Baix Camp,
la trobada de cobles, que en diuen ells,
que és una trobada dels músics vinculats amb reus,
o bé que toquen amb cobles de reus, o bé que són reusencs,
ja potser que estiguin en un altre coble de fora,
tots aquells que estiguin vinculats amb cobles d'arreus,
o amb la música per a cobles d'arreus,
doncs aquell dia, el divendres 21 crec que és,
a les 2.15 del vespre, a la plaça Mercadal,
fan una mena de coble monumental.
Com deia, on anirem parlant,
com també val la pena destacar-ho,
l'actuació del Teatre Fortuny el dia 10,
el dia 20, perdó,
del Roger Mas amb la coble Sancho.
Deixem-ho, doncs, per a propers programes,
no ens ho vulguem menjar tot de cop,
i anem a la música altra vegada.
Sempre es bo, de tant en tant,
recordar els grans títols clàssics de la sardana,
i no ens referim només als més populars,
sinó a aquelles obres que tenen un valor,
una qualitat especialment remarcable,
i que han esdevingut autèntics models,
com ara Llicorella,
sens dubte una de les obres més rellevants de Juli Garreta,
i magnífica exponent del que algú ha qualificat
com a sardana sinfònica.
De fet, Llicorella, que fóu escrita l'any 1911,
un any després, el 1920,
va ser utilitzada per Garreta
per crear el quart moviment de les seves suites empordanes,
a obra guanyadora del Premi President
de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona.
Com a curiositat, direm que la sardana Llicorella
és la primera on consta que es va utilitzar a sordina
en el metall de la cobla.
Una curiositat.
La versió que escoltarem va càrrec de la cobla,
la principal de l'abisbal.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
La versió que escoltarem va càrrec de la cobla,
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
de l'orquestra Sinfònica de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I parlàvem de plecs, també.
Diada Catalana de Col·liure, matí i tarda, a la plaça del 18 de juny,
amb les cobles Milenària i Casanovas.
El 55è plec de Muntanya, Canya Març, tarda i nit,
a la plaça de la Germandat, amb les cobles Marinada i Mediterrània.
I el 32è plec de la Torre de l'Espanyol,
a les 7 de la tarda i a les 10 de la nit, al Pati de les Escoles,
amb les cobles la Principal de Tarragona i Vents de Riella.
En cas de mal temps, es disposa de local o cobert.
I acabem pel que fa als aplecs, el diumenge dia 9,
el 59è plec de Santiga, Santa Perpètua de Moguda,
matí i tarda, al Santuari de Santiga,
amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Juveníbula de Sabadell.
I el 24è plec de Vellpuig, matí i tarda, al Parc,
amb les cobles Blanes, Vellpuig-Cobla i Juveníbula de Gramont.
El torn ara de les ballades sardanes a les comarques tarragonines.
Aquest dissabte, dia 1, a dos quarts de vuit del vespre,
a Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc,
amb la principal repitanca.
Pel dilluns, dia 3, a les 6 de la tarda,
a Torre d'en Barra, a la plaça de l'Escorxador,
amb la cobla Meravella.
Pel dissabte, dia 8, a dos quarts de dues del migdia,
a les Borges del Camp, a l'Hor d'Andasca,
amb la cobla Reu Joga.
A les 5 de la tarda, a Montroig del Camp,
a l'Ermita de la Mare Déu de la Roca,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
I als 9 del vespre, a Montblanc, a la plaça Major,
amb la cobla Salvatana.
I pel diumenge, per l'endemà, a les 12 del migdia,
a Bonastre, amb la cobla Rassò,
d'en Saires del Benedès.
I també a les 12 del Morell,
al Pavelló Municipal d'Esports,
amb la cobla Cossetània.
I parlar-vos d'un concert,
pel dimecres, dia 5,
a un quart de 10 del vespre,
a Reus, al Teatre Bertrina,
l'actuació de la cobla per la independència
dins d'un acte organitzat
per l'Assemblea Nacional Catalana.
Després en parlarem,
recordarem d'aquest tracte,
aquesta formació, diguem-ne, singular,
a Reus, dimecres,
a un quart de 9 del vespre.
I parlem ara de concursos de colles.
Aquest dissabte, dia 1,
a 3 quarts de 6 de la tarda,
en camp, a la plaça dels Arínsols,
19 concurs per a colles lliures,
amb la cobla Flama de Farners.
A les 10 del vespre, a Olot,
a la plaça de Braus,
territorial, comarques geroines
i colles lliures,
amb la cobla, la principal d'Olot.
El diumenge, dia 2,
a dos quarts d'una d'homigdia,
a les Borges Blanques,
al passeig del Terrall,
campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la principal de l'abisbal.
Pel dissabte, dia 8,
a dos quarts de 7 de la tarda,
a Vilanova de Villpuig,
a la plaça de Catalunya,
32 concurs de colles,
vàlid pel campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la cobla, Villpuig-Cobla.
I el diumenge, dia 9,
a dos quarts de 12 del matí,
a Tàrrega,
a l'esplanada dels Dipòsits,
28 concurs de colles,
vàlid pel campionat de la terraferma
i colles lliures,
amb la cobla tàrrega.
I acabem la nostra agenda
parlant d'esbars.
Del 8 a l'11 de setembre,
les actuacions de l'esbar
Santa Tèclea de Tarragona
a Menorca.
El dissabte, dia 8,
a dos quarts de 6 de la tarda,
a Reus,
a la residència d'Avis i Cas,
al passeig Mata,
esbar Reus d'Anse,
en una actuació multiu
dels actes de la celebració
de la Diada Nacional de Catalunya.
Pel diumenge,
a les 8 de la tarda,
a la Horta de Sant Joan,
a la plaça de Catalunya,
amb les bars Reus d'Anse.
I als 9 del vespre,
venir Fallet,
a la pista d'estiu,
amb les bars Joaquim Ruïra
de Blanes.
I tornem a la música.
I abans parlàvem
de sardanes clàssiques
i ara hi tornem.
I aquesta vegada ho fem
amb una de les més populars
de tots els temps,
Llevantina.
Amb música de Vicenç Bou,
d'aquí enguany
es commemora
el cinquantenari
del seu traspàs,
compta amb una lletra
escrita per dos autors,
Ramon Rivera
i Joan Sarracan.
Llevantina data del 1922
i aviat es va fer molt popular,
però va ser amb la divulgació
de la seva versió cantada,
que encara va ser més coneguda
i va batre records de recaptació
per als drets d'autor.
El cas és que la interpretaven
corals i solistes
de tota mena.
De fet,
el primer enregistrament
dels molts
que se'n van publicar
és del 1932
per Conxita Supervia,
una coneguda
coplatista de l'època.
També se'n va fer una versió
ritme de jazz
i encara ara forma
la Llevantina
part del repertori
de grups com Porvó,
un dels més considerats
en el món de les havaneres.
Escoltem-los.
Una donzella
de la costa
de Llevar
Al abrandar-se
la llum clara
a l'horitzó
Sentien somnis
les paraules
de l'alba
Que va deixar-la sola
i trista
en el dolor
Ai, on és el meu amor
Que no tinc
en la mirada
Que s'ha fet
el jurament
i l'ancis
de ses paraules
Ai, amor
Per què has fugit
De mi
Una donzella
de la costa
de Llevar
Al abrandar-se
la llum clara
a l'horitzó
Sentien somnis
les paraules
de l'alba
Que va deixar-la sola
i trista
en el dolor
Ai, on és el meu amor
Que no tinc
en la mirada
Que s'ha fet
el jurament
i l'ancis
de ses paraules
Ai, amor
perquè has fugit
de mi
Confia en les paraules
que jo et dic
Li deia l'estimat
en ses d'amor
El món el veig amb tu
molt més bonic
molt més bonic
Et vull llamar
de bona del cor
Escolta
Bonica
Tu ets la doncelleta
més amada
Escolta
Bonica
Tu no seràs de mi
mai oblidada
L'amor més costal
L'amor pur i sol
Llevantina, Llevantina
Et seré sempre fidel
I als meus ulls veuràs un cel
Revivint el goig de la pau divina
Llevantina, creu en mi
La donzella enamorada
Resta trista i tota sola
Perquè ells veu abandonada
D'Alemà ni estàs consola
I vençuda d'enyorança
Per calmar el seu sofrir
Prefereix sense esperança morir
Confia en les paraules que jo et dic
Li deia l'estima d'encessa molt
El món el veig amb tu molt més bonic
Et vull llamar de vora del tro
Escolta, bonica
Tu ets la donzelleta més amada
Escolta, bonica
Tu no seràs de mi mai oblidada
No oblidis tu, no oblidis tu
L'amor més costal
No oblidis tu, no oblidis tu
L'amor més costal
Llevantina, Llevantina
Et seré sempre fidel
I als meus ulls veuràs un cel
Revivint el goig de la pau divina
Llevantina, creu en mi
La consella enamorada
Resta trista i tota sola
Perquè ells veu abandonada
De la mània es desconsola
I vençuda d'enyorança
Per calmar el seu sofrir
Prefereix sense esperança morir
No, el del vespre
Passant vuit minuts i mig
Això si ens escolteu en directe
El divendres, el vespre
Des de Terrona Ràdio
I amb l'un, dos i seguit
Parlem de les serranes, esbars i música
Per a Cobla
Ara el torn de les notícies
I una bona notícia per començar
La Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona
Ha guanyat un dels Premis Altaveu
Del Festival de Música Altaveu
De Sant Boi de Llobregat
S'ha concedit el reconeixement
A la formació, segons la nota oficial
Per la seva feina d'investigació
I divulgació de la música catalana
I per mostrar la versatilitat
De la Cobla
Les que envien registres sonors
Amb Roger Mas, Niño José Le
O Pascal Comelade
L'obtenció d'aquest guardó
Significa que la Sant Jordi, ciutat de Barcelona
Hagi guanyat aquest any 2012
Fins a tres premis diferents
En reconeixement al seu treball de fusió
Els altres són el Premi Ciutat de Barcelona
De Música 2011
Que atorga l'Ajuntament de Barcelona
I el Premi Agustí Burgunyó
De l'entitat Sabadell Més Música
La d'aquest any serà la 24a edició
Del Festival Altaveu
Un certamen de música
Que ja és un referent
Participar-hi també és ja un reconeixement
De manera que fins ara
S'ha comptat amb grups i artistes
Tan coneguts com Antonio Font
Que i Coveneno
De Piper Pots
Mishima, Els Pets
Marc Parrot
Bébé, Lluís Eduardo Oute
Jaume Sisa
Quimi Portet
Sau, Tomeu Penya
Jors Mustaquí
Els seus premis
Són de contrastada a Solvència
I alguns dels guanyadors
D'edicions anteriors
Han estat Albert Pla
Ojos de Brujo
Estopa
Lluís Llach
El Festival Internacional de Jazz
De Terrassa
O el Taller de Músics
Entre d'altres
L'objectiu d'aquests guardons
És per tant
Reconèixer els artistes
Entitats i iniciatives
Que d'una manera destacada
Han enriquit la música
Del nostre país
Durant l'any
El Jorat està format
Per músics, periodistes
I professionals
Del món de la música
I en aquesta ocasió
A part de la Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
També han premiat
Els Amics de les Arts
Joan Chamorro
Andrea Motis
Maika Makowski
Bert i Blau
El Festival Pop Art
I la plataforma digital
Bert Cami
L'edició d'aquest any
Del Festival Altaveu
Serà del 6 al 8 de setembre
A diversos espais
De Sant Boi de Llobregat
On hi seran artistes
Com xerango
Els Amics dels Arts
O d'aquestra àrab
De Barcelona
Manos de Topó
O les Miques
I una altra mossa
D'interacció
Entre la sardana
O la música per a cobla
Amb altres manifestacions
Culturals del país
Es posarà de manifest
Del 7 al 16 de setembre
A l'Avinguda
De la Catedral de Barcelona
On s'hi celebrarà
La Setmana del Llibre
En català
Enguany
L'Agrupació Cultural
Folklòrica de Barcelona
I l'Obre Sardanista
Violetes del Bosc
I col·laboraran
De manera que
Durant l'horari de ballades
Tothom que porti
L'adhesiu de postulant
Gaudirà d'un descompte
Del 5%
En la compra de llibres
D'aquesta manera
Es pretén impulsar
Les dues activitats
I fomentar-ne
Les sinergies
Així les ballades
Es faran a la plaça nova
Passades les lletres
Del poema visual
Versino
De Joan Brossa
Mentre que la fira
Es farà
Davant mateix
De la catedral
El passat 25 d'agost
Va actuar per primera vegada
La cobla
Per la independència
Va ser a la plaça
Del monestir de Montserrat
En el marc d'un acte
De l'Assemblea Nacional Catalana
Per debatre sobre el futur del país
L'actuació
Es va portar a terme
Quan van arribar
Els participants
De la marxa
Que havia sortit la nit abans
En direcció al monestir
Primer la cobla
Va interpretar
Quatre sardanes
I després va participar
En una tabalada
Un espectacle de fanfària
I percussió
Dirigit per Santi Arissa
La cobla també va tancar
L'esdeveniment
Després dels parlaments
Tot interpretant
La balenguera
I el segador
Som la coral
Un poble que canta
I la coral
Per la independència del Bages
Els integrants
D'aquesta cobla
Són un total
De 22 músics
De diverses procedències
Des de Badalona
Fins a Berga
Passant per Calella
Olesa de Montserrat
Sant Padó
Reus
O Palafurgill
La coordinació
De la formació
Ha anat a càrrec
De la musicòloga
I representant
De la cobla
A Viladolesa
Anna Costal
La intenció de la cobla
Per la independència
És participar
En actes independentistes
Organitzats
Per les territorials
O sectorials
De l'Assemblea Nacional Catalana
Tot i així
Tenen clar
Que no volen
Substituir
Les ballades
De sardanes
Organitzades
Per agrupacions
Sardanistes
I ajuntaments
Una tasca
Que ja desenvolupen
Les diverses cobles
D'arreu del país
De manera professional
L'asseguren
De moment
La propera actuació prevista
Serà dimecres
Vinent dia 5 de setembre
Un quart de nou del vespre
Al teatre
Bertrina de Reus
Sota el lema
Catalunya nou estat d'Europa
L'acte serà conduït
Per Cori Sebastià
I parlaran
Els actors
Toni Albà
I Montserrat Carulla
L'escriptor
Víctor Alexandre
El president
De l'Associació
De Municipis
Per la Independència
Josep Maria Vila de Badal
I la presidenta
De l'Assemblea Nacional Catalana
Carme Forcadell
A més
De la cobla
Per la independència
Es preveu
Que hi actuïn
L'Urfeo Rosenc
I Xavier Ciurans
I una última notícia
Que lliga
Amb aquesta qüestió
Amb aquest tema
Ens el porta a l'Anna
Que ens has d'explicar
Sí, sí
Des de l'Agrupació Sardanista
Tarragona Dansa
S'ha organitzat
Un autocar
Que va a Barcelona
El proper 11 de setembre
Per a tothom
Que vulgui assistir
A aquesta manifestació
De la Diada Nacional
De Catalunya
A les inscripcions
Estan obertes a tothom
I es poden fer
Per correu electrònic
A la següent direcció
A-S-T-G-N
Arroba-Tinet.org
Ho repetirem
A-S-T-G-N
Arroba-Tinet.org
S'atendran per rigorós
Ordre d'inscripció
Ja que hi ha
Força demanda
De moment
Indiqueu
Al fer la inscripció
El nom i cognoms
De tots els assistents
La sortida
Seria
A quarts de 3
A la plaça
Imperial Tàrraco
I els preus serien
De 5 euros
Pels socis
Balladors
I col·laboradors
I 10 euros
Pels no socis
En no ser
Una activitat sardanista
S'han plantejat
Preus assequibles
Però que permetin
Finançar l'autocar
Sense haver-hi
De destinar diners
De la pròpia agrupació
I el Moixinet m'ha dit
Que em sembla
Que gairebé
Està cobert
Un primer autocar
És possible
Doncs sí
Gairebé no havien passat
Ni 24 hores
Que ja s'havia omplert
El primer autocar
I de fet ara
Em sembla que ja està ple
Tot i això
L'agrupació està disposada
A organitzar
Un segon autocar
Així que si
Aquestes suficients
Persones
Per omplir-lo
També hi aniria
Així que tothom
Interessat
Encara hi és a temps
Recordem potser
Aquell correu electrònic
Que ens has dit
Sí
Enviau un e-mail
Amb noms i cognoms
Dels assistents
A astgn
Arroba tinet
Punt org
Tot molt bé
I a veure si
Col·louborem entre tots
Segur
Amb aquesta gran diada
Malauradament
No tothom hi podrà ser
De l'agrupació
Cerenista Torra d'Arança
Hi ha la colla
Veterans
Que té compromís
Un concurs
De colles
Del campionat
A Catalunya
De colles
Veteranes
Al lloret de Mar
És un clàssic
Però vaja
Una llàstima
Que coincideixi
Sí, no
Però segur que hi haurà
Com dius
No hi ha hagut veus
Que han dit
De canviar
Sí, vam deixar acabar
La setmana passada
Algú ho proposava
Per Facebook
Però vaja
Sembla que no ha
Quallat
La idea
Perquè aquí a Tarragona
S'ha canviat
La diada dels castells
També ho podríem fer
També hi ha un altre
D'aquells actes clàssics
Que s'organitza
El Palau de la Música Catalana
Crec que és de música
De coral
En música catalana
Que es fa
El Palau de la Música
El dia 11
I s'ha variat l'hora
S'ha fet més tard
Per tal que tothom
Hi pugui assistir
És a dir, hi ha moviments
En aquest sentit
Moviments
Si em permeteu apuntar
Que fa uns anys
Eren impensables
La cosa
La cosa va progressant
Bé, tornem a la música
El Jordi Paulí
És un dels compositors
Actuals més apreciats
Ja que ha sabut
Criar un tipus de sardana
D'una qualitat
Tècnica irreproixable
Però més
Amb una gràcia especial
Per tal que sardanistes
A gustos molt variats
Que ho deixin
Batllant-les
O senzillament
Escoltant-les
Es comprèn doncs
Que al Jordi
Li subintegin les comandes
Per tal de dedicar
Una sardana a algú
A una entitat
O a un esdeveniment especial
L'any 1999
Per exemple
Va complar
A veure la sol·licitud
Del conegut sardanista
Vendrellany
Joan Morros
Per tal de satisfer també
El titul és prou explicatiu
La il·lusió de la Roser
L'interpreta
La cobla bohèmia
Una formació express
De músics amics
Per enregistrar
Una antologia de sardanes
D'aquest músic
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
La cobla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no...
No, no, jo pel que he sentit a dir...
Eh que no?
A veure...
No ho diu res!
Colònies a Castellnol de Bages, on uns dies abans jo veia a la tele les notícies on deia l'home del temps de torn una sèrie de poblacions on s'havien batut rècords de màxima calor i una era Castellnol de Bages.
Jo veia allò i em vaig esgarrifar.
Val passar molta calor, Marta?
Sí, molta.
Sí, sí, sí, sí.
Així, clar i català.
Molta, molta calor.
Però això no va evitar que fessin moltíssimes activitats.
A veure, unes colònies, en un lloc jo vaig poder veure-ho el dia que van acabar, un lloc magnífic, esplèndid, al mig de la naturalesa, encara que amb els boscos es notava la manca d'aigua, doncs l'entorn magnífic, uns edificis molt cuidats, unes instal·lacions estupendes.
Però allò que ens interessa ara saber, a veure, què feu en aquelles colònies, destaca'ns alguna coseta, Marta, a veure, allò que més te va agradar a tu.
Teníem la piscina.
Oh, això amb aquella calor.
Una pista de quats.
De quats? És a dir, que feu anar quats, vosaltres?
Sí.
Mare de Déu.
Tots? Dels més petits als més grans?
Sí.
Ai, mare meva.
Què més, què més?
Teníem el bosc aventura, on hi havia les tirolines i jocs pels arbres.
També teníem un rocòdrom d'escalada.
Què més?
I un munt de coses més.
A fi, vau fer un munt d'activitats.
Però jo, n'hi ha una que aquest any tots els papes i mames que vam anar a buscar els nens l'últim dia ens va impactar molt perquè era diferent, no s'havia fet mai.
Ens vam passar un vídeo que era, a veure...
Un lift-up.
Això, per a la gent que no ho sàpiga, els més iaios que no sabem d'acabar aquestes coses, aquests modernos, en què consisteix?
Doncs és un vídeo que, bueno, que ensenyes a algun lloc caminant i posen música per sobre.
Hi ha una cançó, no? I hi ha una càmera que va seguint sempre un itinerari on els que hi participen van fent ballen, fan una miqueta de tot, no? Per allà.
Sí.
I quina cançó era?
Llensa't.
Llensa't, d'aquí?
L'accent busto. L'accent busto. Se sap la cançó de memòria.
I tu ho definiries d'una altra manera? A veure com ho definiries.
Jo sí, jo ho definiria literalment de cine, no? Unes colònies de cine, o no, Marta?
I això del lift-up aquest?
Ah, el lift-up.
No sé, no sé, què és això del cine?
Doncs aquest any... Bé, cada any fem d'un tipus.
Hi ha un tema, no?
Un tema. I aquest any és del cinema.
I tot anava, o més o menys tot, no? Al voltant del cinema.
Sí.
I vam fer activitats en aquest sentit, molt bé, molt bé.
I em sembla, em sembla haver sentit a dir que és l'any que us heu passat més bé.
Almenys els que tens experiència, tu, Marta.
Ja portes, no sé, 5 o 6 anys, no?
Anant a les colònies.
És a dir, que us recomanaries a tots els nens i nenes a qui participen?
Sí.
Sí, mira, ho dius rient.
L'Anna, l'Anna també hi té experiència.
Ja no hi pot anar, perquè hi ha un límit d'edat.
I que és mat, eh? I que és mat.
T'hauris apuntat, eh? Que sí.
Sí, i tant.
Què et sembla?
Que...
No, sí, s'han esforçat molt tots els monitors.
És dels anys més aconseguits.
És dels anys més aconseguits, més originals i més treballats.
Si nota l'esforç darrere.
També és l'any que van anar més lluny de totes les colònies que han fet,
més o menys per les comarques terroïnes.
Sí, doncs mira, els ha anat bé, almenys.
Molt bé.
Un lloc per ser a Castellau de Baixes, on hi ha el Museu del Maquis.
Per això hi va poder haver una part d'aquest últim dia d'activitats pels papes,
pels mames i companyans, que ens van fer visita turística,
ens van explicar també aquell museu.
No sé si t'ho he dit abans, ganes de tornar a Marta?
Sí.
T'hi apuntes? Encara tens uns quants anys per poder anar.
Tornar on? A l'escola? No?
Ja arriba, ja falta poquet de cara.
Quina cara fa? Que no, que no?
Ja falta poquet.
Ai, és que ara m'havia vist d'estrenes,
però parlàveu de l'escola.
Alguna cosa més per destacar? No?
Bé, ara la Marta es n'hi ha situant,
tornar de les colònies, acabar les vacances,
començar al col·le i en propers programes ens portarà més coses, eh?
Sí.
Marta, doncs bé.
I potser podríem passar directament,
perquè el temps ens està tirant al damunt,
Sílvia, passant directament a les xafarderies,
perquè tenim alguna cosa interessant.
Tenim previst música,
però no volem que ens quedi endavant d'aquestes xafarderies.
I una xafarderia,
comencem amb una de, diguem-ne, de suau,
o així, per deixar caure i després entrem en matèria.
Sabeu que hi ha una cobla de músics holandesos,
la principal d'Amsterdam,
que des de fa un bon grapat d'anys
interpreta, i molt bé,
música per a cobla,
jo dic així, amb el sentit més ampli,
no només sardanes,
i a més amb propostes pròpies,
i van fent concerts per arreu d'Europa,
i donen a conèixer aquesta música.
La xafarderia senzillament és
les que segueixen actuant,
però ara han escurçat el seu nom,
i es diuen senzillament des de l'any passat,
com l'Amsterdam.
Potser a l'hora d'explicar-se,
doncs mira,
que sigui més fàcil de cara a fora.
Però és curiós,
perquè he pogut veure un YouTube,
un vídeo,
on senzillament van a un lloc,
una ciutat europea,
sense que diris ni res,
plantant-hi,
comencen a tocar una sardana.
On sigui?
Sí.
Almenys és el que van fer en aquella ocasió,
doncs si a vegades aquí la gent ja es queda parada,
que sent per primera vegada una cobla,
doncs en aquella ocasió,
més anavós,
en una ciutat d'Europa,
on segur que no l'havien sentit mai.
I ara entrem,
potser amb la xafarderia més curiosa,
més sucosa.
La porta l'Anna.
Sí,
bé,
més sucosa,
potser és com a anècdota ja.
Per a molts músics,
doncs una de les dificultats
a l'hora de tocar en espectacles programats de nit
és el tema de la il·luminació.
Jo, com a membre d'una cobla,
i tu, Àngel,
segur que també t'hi has trobat.
Encara me'n recordo.
Realment és un autèntic inconvenient
a l'hora de tocar,
doncs no tenir llum.
Per aquest mateix motiu,
fa ben poc,
un músic de cobla
es va dirigir a un tècnic de l'Ajuntament
encarregat de la il·luminació.
De Tarragona.
Sí, de Tarragona.
Tot això ve d'aquí, de Tarragona.
Doncs clar,
doncs li van demanar
a veure si els podien posar un punt de llum
i que fos un focus.
Doncs aquest mateix tècnic
li va dir que no hi podria haver
cap mena de llum suplementària
per als pocs recursos
dels que disposen.
I com a alternativa,
aquí podria venir la part divertida,
doncs els va suggerir,
literalment,
o, si tu, textualment,
una il·luminació individual autònoma
per llegir les partitures.
Podria ser,
també, una pila, vaja.
Que se la perdin ells, no?
Una pila,
o una...
Ja et terno, no ho sé.
O una espelma.
No, una espelma.
Ves-ho posats a fer.
Que es porti en la cadira, també, no?
Sí, clar, doncs...
Sí, sí.
Jo imagino,
vull creure que això ve de...
No és un músic de la teva cobla, crec, no?
No, no, no.
Que ningú ho pugui
interpretar malament.
No, no.
No, imagino que ve de...
Crec que era de la ballada
el dia de Sant Magí,
que una filera
de fanals de la Rambla
no funcionava.
Sí, podria venir d'aquí, clar.
Hi havia la que quedava
just darrere dels músics,
sí que anava, però que es veia pobre.
Es veia pobre, aquella ballada.
Sí, sí, imagino que...
Es veia pobre, però també pels músics, clar.
I ja no diem si la partitura
té una dificultat considerable,
perquè si no hi ha...
Sí, sí.
I si és d'aquelles partitures
del segle passat, doncs...
Que s'aprofiten de...
Sí, sí, sí.
...edicions anteriors.
Molt bé, Anna.
La crisi, doncs, arriba
fins al punt de no poder posar
una llumeta, a dir,
per poder...
O que els fanals estiguin com han d'estar.
Sí, sí.
No, res, se'ns acaba el temps
a punt d'arribar als dos quarts,
dos quarts de nou del vespre.
Gràcies per estar-nos a nosaltres.
Doncs han quedat coses, eh?
Sempre ens queden surtoosament.
Repetició, demà a partir
de les dotze del migdia, dissabte,
i diumenge a partir de les deu.
I altra vegada serem amb vosaltres
en directe divendres vinent
a partir dels quarts de nou del vespre.
Que ho passeu molt bé.
Fins llavors.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!