logo

Arxiu/ARXIU 2012/PROGRAMES 2012/


Transcribed podcasts: 150
Time transcribed: 4d 18h 12m 48s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Demà, dissabte, bona part de l'atenció del món sardanista estarà centrat a Tarragona
i més concretament al Teatre Metropol.
Allí s'hi farà la presentació oficial de la guia de plecs de la sardana,
una publicació, un llibret de butxaca, de fet,
però que és molt esperada per aquests aficionats
que segueixen aquesta mena de celebracions que tenen lloc arreu del país.
Una festa aquesta dels aplecs, bàsicament de sardanes,
altra cosa són els aplecs amb sardanes,
que experimenta la seva pròpia de crisi,
però que de moment efectes quantitatius no sembla que l'hagi afectat tant
com altres manifestacions, com ara les ballades, diguem-ne, normals i corrents.
Que no se mantengui malament, soc perfectament conscient del calvari
que estan passant els organitzadors dels aplecs en aquests temps de retallades
que afecten activitats com la sardana proporcionalment més que ningú.
El que vull dir és que si bé han desaparegut molts concursos de colles
i una quantitat de ballades que quan es faci balanç quedarem tots esparverats,
sembla que de plecs només, i ho poso entre cometes,
n'hi haurà cinc menys al calendari oficial.
Segurament deu ser perquè moltes entitats han centrat els seus esforços
en aquesta activitat a l'hora de prioritzar.
De fet, la mateixa Federació Sardanista
sembla que mima aquest acte de presentació d'una manera molt especial,
només comparable, salvant totes les distàncies,
amb la final de la sardana l'any, que també convoca la Federació.
Tot això, però, no hauria de fer perdre de vista
l'urgència de replantejar seriosament la fórmula dels aplecs,
almenys de la majoria, perquè n'hi ha alguns
a qui s'hi pot detectar neguit per renovar-se,
encara que el panorama general és més aviat de plantejaments rutinaris.
Molt bon vespre, benvinguts novament a un dos i seguit,
el temps de sardanes, esbars i música per a cobla a Tarragona Ràdio.
Salutació si també ens esteu escoltant en diferit el dissabte a les 12 al migdia,
diumenge a partir de les 10 i sempre al voltant del món de la sardana,
els esbars i la música per a cobla, com deia,
una mena de revista d'actualitat d'aquesta parcel·la
de la cultura popular i tradicional catalana.
Avui, les salutacions de la Sílvia, el control de so,
aquí en presentació el servidor de l'Àngel
i després també s'incorporarà a l'equip del programa la Marta,
que té la seva pròpia parcel·la,
que nosaltres anomenem senzillament el racó,
el racó de la Marta.
Avui, alguna novetat pel que fa a la sardana d'any,
ja ho veureu, ho comentem ara mateix,
en el sumari, en el resum de continguts del programa.
I sí, efectivament, la sardana d'any tanca una mena,
un període, un cicle, una primera etapa,
en la qual s'han anat escoltant les sardanes
que participen en guany en aquest concurs.
La propera etapa serà la de semifinals,
amb aquelles que han estat seleccionades
dues setmanes, però, de descans,
inclosa aquesta i la vinent,
i que dedicarem a fer, doncs,
resum, valoració de com ha anat la cosa
i quin és el plantejament
per a les properes eliminatòries.
avui parlarem, esclar, d'allò que hem comentat
ja en començat el programa,
la presentació de la guia de Plex,
a la gent que ha fet referència a Calafell,
ells anomenen tot un seguit d'actes
que han preparat com el cap de setmana
de la sardana,
de la segona jornada de reflexió
sobre les cobles orquestres,
al Museu de la Mediterrània
de Torroella de Montgrí,
i una notícia, doncs,
d'aquelles positives que de tant en tant
també esquitxen a l'actualitat
al món sardanista,
el naixement d'una mena de col·lectiu,
ells anomenen GASP,
que són les inicials de quatre compositors
de les generacions més joves
i ja consolidades,
que s'han aplegat senzillament
per publicar discos conjuntament.
No és res nou, però sí que ho és,
que sigui amb això molt tos de,
com deia, de les noves generacions.
El racó de la Marta, com deia,
alguna xafarderia, un espai de textos
i les músiques que ens aniran
acompanyant al llarg del programa,
avui començant no pas per la sardana d'any,
com deia, sinó per una sardana
d'un disc recent, això sí,
un disc de la Cobra Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
i serà la nostra petita,
modesta contribució a la celebració
del 90 aniversari
d'un dels compositors més destacats,
dels quals encara podem gaudir.
El mestre, Manuel Oltre,
90 anys i encara en plena activitat compositiva.
Ho va celebrar el passat dimecres, dia 8,
i nosaltres hem escollit una sardana
que va dedicar l'any 2002
a la Cobra Sant Jordi
i al seu director de les hores,
Jordi León,
en agraïment a l'homenatge
que la Cobra li va fer
pel seu vuitantè aniversari
en aquell moment,
i li va posar el nom
de Jordi de Sant Jordi
com una mena de joc de paraules.
El disc es titulava Tribut a Manuel Oltre
en direcció de Lluís Vila Casanyes,
director de la Coral Sant Jordi,
que en aquella ocasió actuava
com a director convidat,
podríem dir.
La Cobra Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
doncs,
amb una excel·lent sardana.
Jordi de Sant Jordi.
La Cobra Sant Jordi,
La Cobra Sant Jordi,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
D'una vida!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara el que podríem fer és escoltar una de les sardanes
que s'interpreterà en el concert d'aquest dissabte a la tarda,
aquí a Tarragona, en aquell acte del qual en parlarem més endavant
i que serà la presentació de la guia de plecs
d'aquesta propera temporada arreu de Catalunya.
Una sardana que va rebre el Premi Federació
al concurs de la sardana l'any 2010,
l'última edició celebrada.
Una sardana dedicada al desaniversari de la cobla arreu jove,
la cobla que precisament interpretarà aquestes sardanes.
És la sardana Please Don't Stop the Music de Martí Mont
i que cal dir que, per cert, la cobla arreu jove aquest any 2012
celebra els seus 15 anys de vida ja, el temps va passant volant.
I ells expliquen sobre aquesta sardana de Martí Mont
que quan celebrava amb els 10 anys li vam demanar una sardana
que va tardar força temps i al final, quan ja l'havien d'enregistrar,
el disc Un Camí d'Ilusions la va fer en una sola nit de treball en unes hores.
Tres dies després la vam enregistrar.
I va sortir una sardana, pel meu gust personal, si m'ho permeteu,
doncs magnífica, una sardana ben feta, diferent,
i a més a més perfectament ballable.
No perfectament ballable, sinó que a més a més cangrés que ballar,
sobretot en la part principal, diguem-ne, dels llars.
És una sardana d'en Martí Mont, doncs, amb la Cobra Raui Jove.
Please don't stop the music.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es tracta del projecte Fer de Músic basat en entrevistes a músics veterans vinculats a aquelles formacions
i que encara poden aportar una memòria viva de la història musical del país i de les seves festes populars.
Dèiem que després d'un primer lliurament, ara fa un any, dissabte passat s'havia de presentar la segona part amb músics com Lluís Albert o Josep Gispera, entre d'altres.
I, efectivament, així es va celebrar.
També anunciàvem que aquest dissabte, dia 11 de febrer, tindria lloc una taula rodona a l'entorn del compositor Vicenç Bou en el 50è aniversari de la seva mort.
Un acte on és previst que intervinguin Albert Bou, Lluís Albert i Jaume Nonell, que abocaran la relació personal i professional amb Bou, moderats per Oriol Uller, musicòleg i director de l'Escola de Cobla, Conrad Saló, de la Bisbal d'Empordà.
L'acte acabarà amb una actuació de l'agrupació sardanista Continuïtat.
La Fira Mediterrània de Manresa ha fet públiques les bases del concurs per seleccionar la direcció artística del certamen per a les dues properes edicions.
Els plecs de la convocatòria es poden consultar a l'web de la Fira, les tres ve dobles baixes punt firamediterrania.cat, en l'apartat Perfil del Contractant.
La convocatòria serà oberta fins al 27 de febrer a persones jurídiques i físiques.
A les clàusules aprovades destaca, entre les funcions de la direcció artística, la programació i desplegament de la línia artística de la Fira Mediterrània,
de manera que es mantingui i potenciï aquest mercat d'espectacles com un referent de qualitat artística,
no sols a Catalunya, sinó també a la resta de l'estat espanyol i en l'àmbit internacional.
L'avaluació de tota la documentació rebuda finalitzarà el 7 de març.
El comitè executiu, l'òrgan d'encarregat d'escollir el candidat o candidata més adient per ocupar el càrrec,
es reunirà el 20 de març.
L'agrupació d'esbars d'ensaires ha enregistrat un nou disc editat en homenatge a Salvador Melo.
Al mateix temps serveix per donar suport als nombrosos esbars que demanen enregistraments dels valls del mestre Melo,
sens dubte un nom bàsic essencial en la dansa catalana de la postguerra,
que tenen un mal estat, aquests enregistraments o bé que no han estat mai editats.
El disc es compòs dels següents valls i gloses,
Tossa 1984, Noces a Mallorca, recordant l'Alguer,
a una plaça de Sòller, Farandola Provençal, Volera de Torrent i Cançó d'Hostal.
Tots aquests valls han estat instrumentats per diferents mestres
i pertanyen a coreografies fetes per a Salvador Melo.
El disc és en curs d'edició i de cercar data i lloc de presentació.
I ja que parlem de discos, dic que al món de la composició per a Cobla ha nascut el col·lectiu GASP,
és a dir, G-A-S-P, integrat pels músics i compositors Daniel Gasulla, Lluís Alcalá, Carles Santiago i Jordi Paulí.
Observareu doncs que són les inicials d'aquests músics.
Aquest quartet pretén gravar un disc que inclourà tres estrenes.
L'enregistrament es farà al llarg d'aquest any i comptarà amb un total de 16 sardanes,
quatre per cada compositor, segons l'elecció de cadascun d'ells.
La producció del disc va càrrec del col·lectiu que han batejat presentment així, GASP,
i la idea és que se'n publiqui un cada any, en funció de l'acollida que tinguin.
L'enregistrament l'afecturarà la Cobla Bohèmia,
és a dir, una formació feta expressament per a fer l'enregistrament.
La formen el Jordi Figuero i Bernal Castillejo, el Flavial i Tamborí,
Oriol Ullé, Armand Franco i Carles Santiago els Tibles,
Jordi Paulí, Lluís Alcalá a les tenores,
Roger Santiago i Emilio Serrano a les trompetes,
Daniel Gasulló al trombó,
Joan Pérez, Joan Granados i Dani Navarro als fiscorns
i Marc Santiago contra baix.
La direcció musical va carregta Francesc Gregori.
La intenció és fer una presentació del disc,
però segurament ja serà fins a finals d'any
i no està determinat encara ni el lloc ni la data.
Deixem la resta de les notícies per un segon bloc.
Ara tornem a la música.
I serà un tema, no una sardana,
sinó una peça de música per a Cobla singular.
El seu títol,
so d'onze i percussió.
El seu autor, Salvador Brutons,
i val la pena que us llegim el que comenta
en el llibret del disc el Jordi Lara.
Diu, Salvador Brutons és l'energia positiva
que li cal a la música catalana del segle XXI,
una energia desacomplexada
per foragitar els fantasmes d'un fals avantguardisme
que vol justificar amb raons
el que la música no pot justificar.
Per això, l'estratègia creativa
d'aquest prestigiós compositor i director internacional
és tan elemental com contundent.
La música és vàlida si captiva el públic.
Per exemple, so d'onze i percussió,
100 minuts de sorpreses musicals
que ens deixen clavats a la butaca
amb les uïdes eufòriques.
Com s'ho fa?
Brutons és, sobretot, un excel·lent comunicador
un paladí de l'humanitat.
Per això, avui, en aquest país,
quan la gent pensa en un gran músic,
pensa en Brutons.
Unes grans elogis, doncs, a l'obra
i al personatge, que és Salvador Brutons,
un prestigiós director,
com comentava en aquest text,
cansat d'anar pel món amb grans orquestres,
actualment ja treballa el treballador del país,
i que també ha escrit per a Cobla.
Un a Cobla amb grans noms
dels joves interprets del moment,
i entre ells, a la percussió,
tant d'exprotagonistes, doncs, en aquesta peça,
el Santi Molas i Joan Torres.
So d'onze i percussió.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!