Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Donat!
Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
Hundred!
Ara ve!
Tarragona!
Tarragona!
Arregona!
Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
Sardanes, esbarc i música per a Cobla.
Anem a començar, fem-ho amb un ràpid resum dels continguts.
Doncs anem a començar, fem-ho amb aquest resum que us deia,
només una petita aclaració al dia que tot això no és la inauguració pròpiament,
però sigui el primer gran acte que hi haurà aquí a Tarragona,
al Teatre Tarragona, ja acabadet d'una vegada.
Doncs bé, avui parlarem de la sardana de l'any,
escoltarem les sardanes corresponents aquesta setmana,
quatre sardanes més, segueix desenvolupant-se a aquests concurs de votacions populars
i després quan entrem en matèria, les notícies,
doncs reconèixer que el món de la Cobla, cada vegada més,
es present en molts diversos àmbits.
Ho comentarem en diverses de les notícies,
una d'elles, per exemple, el disc de la Marató,
que es presenta aquest cap de setmana,
domingos el podreu adquirir en molts diaris,
i entre el munt de versions i d'artistes diferents,
i molts d'importants, la Cobla Sant Jordi,
també amb una versió d'una música que en principi no té res a veure amb la Cobla.
Parlarem d'això que comentàvem ja fa un moment,
del concurs de punts lliures a Mollerussa,
els resultats,
parlarem d'espectacles que ofereixen algunes Cobles,
també la Cobla Marinada, per exemple,
que ho estrena aquest dominges,
i nous discos amb aquestes noves fórmules que hi ha de finançament,
que malgrat estiguem en hivern,
pràcticament tardor, però en fred,
doncs que el món de la sardana de la música per a Cobla,
malgrat això, doncs es mou.
Tindrem també la nostra repassada en el món de les xarxes socials,
que et donen tema de polèmica.
Últimament, no, no, pocs llibres estem fent.
Sí, n'hi ha també llibres, però...
No, sí, però vull dir, com que està sucós...
Sí, sí, i veureu que hi ha polèmiques i debats interessants.
De moment, la sardana de l'any.
Nova eliminatòria del concurs de sardana de l'any,
la novena, que serà un pas més en el camí
per decidir la sardana més popular de l'any 2012.
Una iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya
que compta amb la col·laboració d'emissores d'arreu de Catalunya,
com ara Terraona Ràdio,
que setmanalment emet les sardanes participants.
Igual que la setmana passada,
aquesta, totes les sardanes seran interpretades
per la Cobla, la principal de Llobregat.
Escoltem primer la número 1.
de Llobregat.
de Llobregat.
de Llobregat.
Sonava la sardana número 1 d'aquesta eliminatòria
del concurs de sardana de l'any.
Passem ara a saber quin resultat va tenir l'anterior eliminatòria,
la vuitena.
En aquesta ocasió es van rebre 513 vots,
dels quals 65 van ser declarats nuls,
de manera que 448 fóren vàlids.
La sardana número 1 era l'anomenada
l'entorn de Ripoll, de Maria Teresa Monclús,
que va rebre 90 vots.
La número 2, en Jaume de Cales Clopé,
d'Òscar Perquí, en va tenir 69.
La número 3, Girona, ciutat històrica,
de Josep Antoni López, 73 vots.
I la número 4, els gegants de Prats,
de Josep Coll Ferrando,
la van votar 210 uïdos.
Així una setmana més.
Anava a xafar la teva pare.
No, anava a dir que així una setmana més,
la guanyadora és la quarta,
els gegants de Prats, de Josep Coll Ferrando.
Escoltem ara la sardana número 2,
amb la principal de Llobregat.
La sardana número 2,
amb la principal de Llobregat.
La sardana número 3,
llobregat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb la Cobla Reu Jove, dins la diada del soci
del patronat sardanista de Reus.
I anunciar-vos un concert per aquest diumenge,
a les 6 de la tarda, a Covelles, a l'església de Santa Maria,
amb la Cobla Marinada, dins les actes de celebració
del novent aniversari de l'entitat sardanista local.
Un concert que serà singular, després en parlem a les notícies.
Ara parlem de concursos de colles, aquest dissabte, dia 8,
el proper dissabte, dia 8, a dos quart de 12 del matí,
i ara té el pavelló d'esports, concurs per a colles lliures,
dins el 29è, Sarau Arteseng, amb la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
I l'entemà, el diumenge, dia 9, a dos quart de 12 del migdia,
a Barcelona, a la Societat Cultural i Esportiva La Lira,
a Sant Andreu, el concurs presencial final
del campionat virtual de Sardana Reveses.
Un concurs també que té la seva particularitat
i que també comentarem després a les notícies.
Ara passem als esbars, que és dissabte, dia 1 de desembre,
a les 6 de la tarda, a Sant Andreu de la Barca.
Sortim de l'àmbit de les comarques terronines,
en el qual ens emitem habitualment a l'agenda,
perquè hi ha participació d'un esbar d'aquí,
d'aquestes comarques, al casino.
Hi haurà la 35a roda d'esbars Cataloni, Infantil i Juvenil,
amb l'Associació d'Ensaires Tiurbins, que és l'anfitrió,
l'esbar d'Ensaire de Calafell, l'esbar d'Ensaire Granollers,
l'esbar Tolesà i el grup Mediterrània de Sant Cugat
del Vallès Escola de Dansa.
I per aquest diumenge, a dues quarts de set de la tarda,
aquí a Tarragona, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau,
la trobada dels bars veterans,
amb l'esbar d'Ensaire de Tarragona, que és l'anfitrió,
i l'esbar Neixença de Barcelona.
En l'apartat d'activitats diverses,
situem primer aquest dissabte, dia 1,
a la 18a nit de la sardana de les Terres de Lleida,
Balaguer, tarda i vespre al Teatre Municipal,
amb la cobla catalana dels Sons Essencials
i les bars Júquim Roïra de Blanes.
A la tarda es projectarà el documental
La sardana dansa nacional de Catalunya,
que es va emetre fa poc pel Canal 33,
seguirà una taula rodona,
lliurament dels trofeus dels concursos
de les comarques lleidatanes,
sopar de Germanó
i lliurament dels Premis Rotllana 2012,
al Pau Balló Molí de l'Esquerra.
Per dissabte, vinent, dia 8,
a més de la ballada del migdia que ja hem comentat,
dins els actes de la diada del soci
del patronat sardanista de Reus,
a dos quarts de 3 de la tarda hi haurà un dinar
i a les 6 de la tarda,
a la sala polivalent del local de l'entitat,
el grup de teatre Dones 2000,
dirigit per Sara Domínguez,
es representarà el muntatge La Sida.
I fins al dia 14 de desembre,
al vestíbul del Centre de Lectura de Reus,
exposició de les obres presentades
al 46è Concurs Fotogràfic
a Plac Bescamp 2012,
que convoca la colla sardanista Rosa de Reus.
I fins aquí la nostra agenda
i tornarem a la música.
Després de la tanda de sardanes noves
que hem escoltat abans,
corresponents al concurs de la sardana de l'any,
ara podríem parar atenció en un clàssic,
com sens dubte ja ho és,
per la sardana el mestre Manuela Saberri Puixorri.
Aquesta vegada hem triat
una de les seves primeres composicions.
És la quarta que va escriure l'any 1943,
quan encara no havia creat el seu gran èxit somni,
i la va dedicar a la seva esposa Fausta,
així la va anomenar precisament.
L'escoltem interpretada per la cobla,
la principal de l'abisbal.
i la ses
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això és l'on, dos i seguit.
Temps de Sardanes, Els Vars, Música Paré Coble, a Tarragona Ràdio en directe,
si ens escolteu el divendres, a les 9 i gairebé uns minuts,
i si ens escolteu el dissabte, doncs evidentment l'hora diferent,
perquè comença la repetició a partir de les 12 i el diumenge a partir de les 10 del matí.
Ara, el torn del segon bloc de notícies.
I parlem d'un dels premis a Composiciones,
sardanistes actualment vigents.
És l'anomenat mestre Conrat Saló,
convocat a la Bisbal d'Empordà i que s'ha d'atorgar
aquest diumenge. De moment, el jurat
ha escollit les cinc serranes finalistes
d'aquesta vuitena edició, després
de valorar les 17 obres originals
presentades al concurs. Concretament,
aquest jurat ha decidit que les
cinc que opten el premi són els que porten els
lemes següents. La Rambla, a tota màquina,
un serrat bressol de grans músics,
de lladres i serenos, i Fèlix
un can a la vida. La decisió final
es farà pública en el transcurs del concert
d'alliurament de premis del diumenge al Teatre
Mundial, on interveniran les cobles
la principal de la Bisbal i Bisbal Jove,
amb la col·laboració de la coble de l'Escola
Municipal de Música Conrat Saló.
El públic assistent votarà el Premi Popular
i, lògicament, s'anunciaran els noms originals
de les composicions i els seus
autors.
Una trentena
de sardanistes associats a l'Assemblea
Nacional Catalana, l'entitat que va promoure
la gran manifestació el 11 de setembre,
van decidir constituir la sectorial
de sardanes per la independència. Ja ho vam
anunciar al seu moment, que ja ha rebut un bon
nombre d'adhesions i ben aviat es presentarà
públicament. L'objectiu que persegueixen
és doble, d'una banda sumar esforços
cap a la consolidació del nostre
país com a nou estat d'Europa, de l'altra
difondre el fet sardanista
entre els independentistes que asseguren
que es coneixen la sardana. L'esmentat nucli
que va idear la sectorial s'ha reunit
ja amb el president de la Federació Sardanista
de Catalunya, Joaquim Rocavado,
que va rebre la iniciativa amb molt d'interès
així com amb el president de la Unió de Colles
Sardanistes, en Santi Ferré-Fàbrega
que va donar-lo, segons han indicat,
una resposta més tèbia. De moment
els promotors segueixen convidant tots els sardanistes
socis de les agrupacions, músics i
compositors a formar-ne part. Per tal
diuen d'aconseguir que la sardana
estigui plenament representada en aquest
projecte de país.
La colla Marinostrum de Barcelona va guanyar
per quart any consecutiu el campionat de punts lliures
en la categoria de grans, celebrat
el concurs únic dissabte passat
a la nit a Mollerussa. Per la seva part,
la Tarragona dansa obtenia un meritori
tercer lloc just després de la Viletes del Bosc,
mentre que les també tarragonines, xerinola,
nalavins i la toc de dansa amb veterans
se situaven en segona posició a les respectives
categories. En total, 19 van ser
les colles que van participar en aquesta final
que, com a les celebrades els últims anys,
cercaven l'espectacularitat, sobretot
per les evolucions de les colles, però també
per tot el muntatge amb presentacions
imaginatives d'aquestes colles, una sardana
de japan o diferent, actuacions diverses,
etcètera. Van ser especialment brillants
les versions que van fer de les dues sardanes
de concurs les colles que van fer podi
a la categoria de grans. Primer, com hem dit,
Marinostrum de Barcelona, seguida per Viletes del
Bosc, també de Barcelona, i Tarragona
dansa de Tarragona, en tercera posició.
Seguien per aquest ordre les colles
maig de Barcelona, mirant el cel de Sabadell,
en sis de Manlleu, estola Espígol
de Gramunt, dolç d'inferc de Lleida
i sol i xent de Vilanova d'Ullpuig.
En juvenils, el concurs el va guanyar la colla
Xàldiga de Barcelona, seguida per Cabirols
de Sabadell, en Tabiana Jove de Tordera,
Somni de Lleida i Montgrí 2000 de Torroella.
Pel que fa a les colles més petites,
les alabines, es va proclamar campiona
a la colla Trapelles de Sabadell, quedant
segona la Xarinola de Tarragona
i tercera Xamosa de Barcelona. Finalment,
amb veterans, la guanyadora va ser Corts Gironins
de Girona, ocupant la segona posició
la toc de dansa de Tarragona.
Després del concurs i mentre el jurat va deliberar,
l'acte va ser manitzat amb un espectacle
que volia exposar el dinamisme
de Mollerussa amb la seva activitat firal,
econòmica, cultural i esportiva.
Hi van actuar gegants, escoltes,
tabalers, la ciclista
d'elit de la ciutat, Mercè Petit,
i es va fer una petita desfilada del
Museu de Vestits de Paper.
I tornem-hi a la música.
La veritat és que actualment hi ha un bon nombre
de compositors joves que segueixen aportant
nous títols al repertori serranista
i a més ho fan cultivant estils ben diversos.
Molts d'ells són músics de coble,
de manera que podem comptar amb l'experiència
directa com a intèrprets a l'hora
de posar-se a composar.
Aquest és el cas de Xavier Cornellana,
a Gramuntí format a l'Escola Municipal
de Música del seu poble
i al Conservatori del Liceu.
Intèrpret de tenora, els seus mestres
han estat noms il·lustres com Joan Ferreny,
Josep Gispert i Jaume Vilà.
Actualment forma part de la coble
a la principal del Llobregat,
però és la contemporània
la que ens interpreta la seva primera sardana.
Tres de plata, dedicada l'any 2004
al 75è aniversari de la seva coble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
Música del seu poble.
I amb aquesta sintonia donem pas al nostre espai
que anomenem textos que, com dèiem abans avui,
altre cop, farcit de coses d'internet.
predomines, sí, sí, sí, Twitter i Facebook.
que ja ho heu sentit a més llocs, que ja ho heu sentit a més llocs, que heu sentit a més llocs, eh?
Sí, a Twitter, en català, en català, se diguen piulades.
Piulades.
Queda així curiós.
Sí, m'agrada més que no, Twitter, vinga, va.
Tothom, de totes manera, és un apunt, tret d'una revista.
No, ja ho veus, ja ho veus, ja vindrà després.
A l'últim número de la revista Som, revista de cultura popular catalana,
hi ha un article del seu director, Robert Roquer,
que parla del tema aquest que últimament ha sortit sovint,
que sigui ballades, inclús el concurs de Puts Lliures amb música enregistrada,
i es posa les mans al cap, posa el crit al cel, digue-li com vulguis,
que es veu que un aplec que feia molts anys,
que feia l'obra del ballet popular a Montserrat,
aquest any s'ha fet amb música enregistrada.
A Montserrat?
Sí, sí.
Òbviament és gros, perquè una cosa és,
ell diu una ballada en un poble a vegades, en pocs mitjans,
però que sigui un aplec que ja estava descafeinat últimament.
En comparació amb els altres, doncs, sí, sí,
es posa realment en l'article,
diu sincerament, vaig quedar esturat, espaburdit,
no m'ho podia creure, i qualificatius d'aquesta mena.
I bé, va per aquí.
Vinga, una cosa més positiva,
s'intrem al Twitter, em sembla que pel Feixo també ho han fet córrer,
per situar-se una miqueta,
així, doncs, a vegades es posen coses més transcendents,
d'altres no tant.
El Frederico Sardanista diuen,
fa molt de fred, però ballant sardanes,
aquest cap de setmana s'ho es passarà.
És amb aquella dinàmica que us deia,
que van llançant, això,
tuits d'aquests per anar engrescant la gent.
Està bé, està bé.
Al Facebook trobem, doncs bé,
fa poc en parlava de Sardanes per la independència,
sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana,
diu, ara que ja tenim constituïda la sectorial,
ens cal preparar una bona presentació pública,
cal que molta gent ens conegui.
A tots vosaltres, els que us heu volgut sumar des del primer dia a la sectorial,
us convoquem a una primera trobada per començar a organitzar-nos.
Ens caldrà la vostra col·laboració perquè la presentació sigui un èxit.
La reunió la farem a la Seu, de l'ANC,
al carrer Rocafort 242, visprimer,
edificiament de Barcelona el dilluns 3 de desembre a 2.45 de la tarda.
Doncs si algú s'hi anima, doncs ja ho sap, cap allà.
I ara entrem més, som un dels que aquesta setmana
han donat més tema, més polèmica,
una tal a Eulàlia...
Home, doncs això serà mig sexos, mig safarderia, segons com?
Sí, sí, de tot una mica.
Eulàlia Ballllaura, que és bastant habitual
dins l'àmbit sardanista pel Facebook, sobretot,
diu, si algú ho entén, que me l'expliqui.
Si us plau, resulta que la final de punts llibres de Mollerussa
d'avui dissabte, pel que ha pogut llegir el fulletó,
l'UX ha prescindit de la cobla i ha portat la música enllaunada.
Per inputs que m'han arribat, sembla ser
que la dificultat d'execució de les sardanes,
que s'hi han ballat, així ho aconsellava.
I entre parèntesis, posa glups.
Algú sap si és cert?
Va, a partir d'aquí, doncs hi ha hagut opinions,
sobretot de músics, que evidentment s'han escandalitzat, etc.
I una de les explicacions, justificacions d'això,
òbviament no podem ser exhaustius amb això,
perquè aquí hi ha hagut missatges per parar un tren.
Però, per exemple, la Maria Gils, de Tarragona,
diu, jo vaig estar ahir a Mollerussa
i la meva opinió és que en aquesta modalitat
on les colles fan una coreografia
que han preparat durant mesos,
la cobla és un factor secundari
i els protagonistes són els intèrprets,
les colles i la música com a acompanyament.
Com a acompanyament, punt.
Igual que en absolutament totes les especialitats esportives,
d'esport dansa, on hi ha un intèrpret
que mostra una coreografia o un jurat,
sigui natació sincronitzada, gimnàstica rítmica,
patinatge sobre gel, sobre rodes o qualsevol altre.
Al davant, música en viu ni es planteja,
es prepara una música enllaunada
i es treballa bé allà amb tots els seus detalls.
És una opinió.
Bé, no del tot.
Aquí per dir que ho comparteixes, ho comparteixes en part...
Nosaltres estàvem parlant ara i havíem...
A més a més, que a mi que em posin aquesta excusa
de la dificultat de les composicions,
escolta'm, carai, també hi havia dificultat
per part dels balladors,
i bé ho van fer i s'han preparat.
Un tema econòmic,
entendríem més que no pas aquesta altra.
I això és veritat, no?
En altres modalitats es posa música enllaunada.
Però bé, en Sardanes, que no s'havia fet,
doncs no sé.
Jo crec que va a deslluir.
Tu ho has dit al principi, també.
Una altra habitual és el Dani Gasulla,
com sabem, un home procedent del món de les colles,
aquí hi havia interès a veure què opinava,
que és músic, compositor també,
i diu, entre altres coses,
deia, a veure, jo ja fa molts,
diu així, anys, vol remarcar,
que dic a la gent de la Ux,
que per mi, aquí entra en un altre tema,
ja també opinava sobre allò, eh?
Els concursos de competència els trobo desvirtuats.
Us ho explico.
Si un concurs és per veure quina colla és la millor,
deixeu-me que parli del bàsic sobretot,
per quins set sous les colles han de conèixer la sardana,
que s'interpretarà amb antelació.
Aquí lligo els dos temes,
perquè una cosa anava vinculada a l'altra.
Això ho he dit sempre jo, no ho entenc.
I que no tingui parells.
Clar, si amb això hi sumem,
que en els punts lliures han d'interpretar-se les sardanes
tal com les han assajat,
què voleu que us digui?
No m'agrada.
Repeteixo que tot això ho englobo principalment en el bàsic,
ja que per les lliures infantils,
doncs en aquest cas,
però no és el mateix, veus, penso jo.
Vull dir, totalment d'acord,
i ho he dit moltes vegades aquí,
i jo ballo sardanes de...
Però amb el de les sardanes dels bàsics,
ho sento, vull dir,
la gent hauria de trobar-se en aquell moment,
sigui més difícil, sigui més fàcil,
sigui per ell,
perquè és que al final, com a la canalla que diem,
els hi donem tot mastegat.
I és així, ens ho donen tot mastegat.
Doncs aquí hi ha...
Però el dels punts lliures,
doncs també l'espectacle que s'ofereix al públic
és gràcies perquè està preparat
i perquè els punts estan pensats segons,
no sé, la sardana aquella.
No sé, bé.
Doncs torna a opinar la Maria Gils,
entre altres coses...
Això ha sigut un...
I és per llegir-s'ho, seguir-ho tot, eh?
Reflexió, diu,
què porta l'espectacle mantenint secret la sardana?
Res, absolutament res.
Coneixer les sardanes permet a les colles
treballar-les a l'assaig
i presentar-les al jurat i al públic com cal,
treballades i en igualtat de condicions per tothom.
Us imagineu que fem tocar la cobla vista
amb una sardana secreta en un sobre
que li entrega l'UX com si fos una revessa?
Què portaria això a l'espectacle?
Res.
La cobla vol quedar bé
i tocar el cap preparat a l'assaig
i les colles igual.
I posa més exemples,
una competició que l'equip de natació sincronitzada
es lletja a l'aigua
i li posem una música guardada en secret.
Però és que estem parlant d'un bàsic, d'un or, eh?
És que...
d'unes colles que s'ho han de jugar
i que en teoria són les més bones, no?
No sé, no sé.
Aquí hi havia respostes al Dani Gasullo,
diu, continua pensant que...
Bé, aquí se'ns tiraria el temps a sobre,
diu que ara no és el mateix,
la cobla no va con tu cursar,
la cobla cal que vagi amb les sardanes...
Exacte, és que és això, que és això.
Bé, com que el temps se'ns acaba...
Oh, i no hem pogut parlar ni de Mollerussa.
És que aquí avui estem molt xerreres.
Vols dir la teva de Mollerussa?
Ah, no, no, tu, el que hem dit, el que hem dit abans,
no, comparteixo moltes coses,
el que passa és que també hi ha una peda de bones,
ara dèiem, no?
L'any passat vam passar molt de fred,
en guany no en van passar,
l'any passat per la gent que esperàvem...
Tot i això és un recíntoma molt gran.
Sí, exacte, la gent que esperàvem l'any passat va ser terrible,
l'entrada va ser d'escàndol, de malament i perillosa, així, eh?
Aquestes paraules perillosa,
i en canvi en guany molt bé,
però vaja, sí, s'hagués pogut millorar altres coses.
Estem una mica crítics, no?
Sí, sí.
Ai, ai, ai, ai.
Va, acabem amb tres coses del Facebook.
Vinga, va.
Que jo crec que són positives.
Una és la Cobla Bisbal Jove,
que diu que nosaltres també volem dibuixar un somriure per en Marc.
Sabeu de què va, no?
Aquell noi que hi ha aquesta campanya de recollir taps de plàstic.
Ah, sí.
Que tan corregui, doncs dins d'aquesta campanya
hi ha una actuació dissabte al Teatre Mundial de l'Avisbal d'Empordà
i ens diuen que hi participen, jo trobo que és positiu això.
I un bon músic, compositor, excel·lent, també interpretable,
un home que treballa a la música per pel·lícules,
dissabte a Mollorosa podíem ballar una sardana d'ell,
en aquell concurs, el Martimon Barceló,
diu, els estudis, això representa quan viavem mentre estava allí,
diu, els estudis de Televisió Espanyola apunen registrar un concert
amb en Roig i Mas, que podreu veure a TVE pels vols de Nadal.
Doncs mira, que hagi...
No sabem si és pel circuit català o per tot l'estat, però vaja.
I un últim, el Jaume Nonell Juncosa diu,
trobareu a la Montgrí 2000 una colla de competició
acompanyant a Macedònia al Palau de la Música
el diumenge 30 de desembre a les 6 de la tarda.
Ja queden poques, poques entrades,
i ja ho comentàvem en un anterior programa,
que el grup Macedònia, una de les cançons del seu últim disc,
explica la història d'una parella de nens i nenes
que ballen a la colla Sardanes
i l'espectacle inclou la participació d'una colla,
precisament, de Sardanes.
Que s'estira el temps a sobre, Àngel.
Per acabar, doncs, amb bons gusts.
Encara teníem més coses, eh?
Sí, mai les acabem.
Doncs ens queda res, menys d'un minut,
per dir-vos adeu,
per acabar aquesta edició 827 de l'1, 2 i seguit.
Tornem-hi la setmana que ve, eh?
I tant, que sí.
Vinga, doncs va.
Ho passem molt bé.
Adéu.
Fins demà.
Fins demà.