logo

Arxiu/ARXIU 2012/PROGRAMES 2012/


Transcribed podcasts: 150
Time transcribed: 4d 18h 12m 48s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Des de Tarragona Radio
una semana més amb Rosaldes
per oferir-vos habaneras
des del balcó.
Avui, programa 461.
Passeava una mañana
con las playas de ventana
la morena trinidad,
la morena trinidad.
Y pesa se la llevaron,
y pesa se la llevaron,
entre dos la sujetaron
por orden de autoridad.
La morena lloraba y decía,
esto sí que es una picardía,
señor juez no me trate tan duro
que yo le aseguro
que no he hecho nada.
Señor juez no me trate tan duro
que yo le aseguro
que no he hecho nada.
Ella dijo,
salamela,
si le suelta
su merced,
al pasar por mi ventana
un ojito cerraré.
Per el pues que laminaba,
en sus ojos extasiaba,
sin poderlo remediar,
sin poderlo remediar,
Pero el juez que la miraba, en sus ojos se extasiaba,
sin poderlo remediar, sin poderlo remediar.
Te decía la morena, te decía la morena,
no te levanto la pena, no habrá paz ni caridad.
Porque sé que a robar corazones, se dedican tus ojos cachones,
que ellos son los que a mí me delatan y los que me matan a decir verdad.
Que ellos son los que a mí me delatan y los que me matan a decir verdad.
La morena le decía, señor juez, si usted embarca,
si me echa de ventana, me voy a calentar a barca,
y ya no sé más, pues todo acabó.
Lo cierto del caso, que el juez la salvó,
perdonándole costas y deudas, que el mismo pagó.
Continuemos.
Esta semana, ambos altres oferimos habaneras de zarzuelas,
más o menos conegudas, pero que, lógicamente, aquí están para escoltarlas.
Aquesta pertain al gorro frigio,
un sainet madrilén de Celso, Luce y Félix Limandux,
i música del mestre Nieto nascut a Reus a 1844.
I va ser estrenada al Teatre Eslava al 1888.
El títol era La morena Trinidad.
I, curiosament, Rafael Albertí va comentar-hi a Eugeni Dors,
en una ocasió que havia escoltat d'aquesta manera en Cuba
i que recordava la lletra, però no la música.
I ara continuem.
Continuem a l'altra, també molt coneguda,
de Don Gil de Alcalá.
Una ópera còmica, bueno, considerada ópera aquesta,
en tres actes.
Letra i música de Manuel Penella,
estrenada en octubre de 1932
al Teatre Novetats de Barcelona.
A l'acte segon, número 18,
correspon a aquesta habanera,
però en aquesta ocasió
no la interpreta un grup des del Brasil.
I el títol, en lloc de Todas las Mañanitas
o Canta y no llores,
la titulen Habanera de l'Esperanza.
Canta y no llores,
Traidora
Tu me atinge a alma
Mata, ai, alegria
Mas a luz é esperança
De um novo dia
Busco em Teus olhares
Os sinais de amores, ai
E a segurança de que é a hora
Destes meus amores, ai
Quando perceberes
Pelos meus olhares, ai
Que eu estou aqui
E que noites tristes
Tem sido sem ti
Quando ao romper do dia
Ao ver a aurora
Sei que ao chegar a noite
Triste e traidora
Tu me atinge a alma, ai
Tu me atinge a alma, ai
Mata, ai, alegria
Mas a luz é esperança
De um novo dia
De um novo dia
Os sinais de amores, ai
Os sinais de amores, ai
De um novo dia
De um novo dia
De um novo dia
Destes meus amores, ai
Quando percebes
Pelos meus olhares, ai
Que eu estou aqui
Que eu estou aqui
E que noites tristes
Tem sido sem ti
Que eu estou aqui
E que noites tristes
Tem sido sem ti
Que eu estou aqui
94
Ao teatro
Apolo
De Madrid
Aqui está
Concretamente
E nas outras
Asuelas também
Pero aqui está
Porta un subtítulo
Que era
A vegadas
É unha coisa
Corren
Nas as asuelas
E concretamente
O subtítulo
De esta
De la verbena
De la paloma
É
El boticario
E as chulapas
E celos
Mal reprimidos
Nos ve
Aqui nos arriba
En unha
Versión
Grabada en directa
Por la coral
Enrique
Granados
As seguidillas
E entran
Logicamente
Rapidamente
Aquesta
Habanera
De la verbena
De la paloma
Donde vas
Con mantón
De manila
Onde vas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
hem de la Zazuela!
La zazuela!
La zazuela!
Que ve a continuación!
La zazuela!
Al tros!
Una part!
Veurà dir-vos!
De que a la zazuela!
Una de les parts!
Perdon!
Més conegudas!
Més sentidas!
Més escoltadas!
Y que han quedat en alguns moments!
Més patents!
Reciats!
Títulos de zazuelas!
Algunes de les que estem escoltant!
o que van a escoltar també la setmana passada, per què no?
Doncs resulta que era una de les parts més importants de la obra.
I, bé, curiosament, per això hem pensat dedicar-los a alguns programes
a aquest tipus de maneres.
Ara anem a una revista, digo, revista en un acte i quatre quadres,
amb música de Federico Chueca i Joaquim Valverde
i el llibret de Ricardo de la Vega,
estrenat al març de 1889 al Treat de Apol de Madrid
i el títol El año pasado por agua.
Diuen que el títol va ser perquè l'any anterior, el 1888,
havia caigut moltíssima aigua a Madrid
i es van veure, no sé, volien dedicar aquesta zazuela
precisament a aquest dato, a aquesta cosa tan important
de los chaparrons que havien caigut.
en la capital.
És un acte únic, com hem dit, aquesta zazuela, o revista també.
i el títol d'aquesta habanera és la habanera de la Menehilda,
que no té res a veure al tango de la Menehilda
que vam oferir la setmana passada, de la Gran Vía.
Aquesta ocasió és una habanera interpretada
per la Rana María Iriarte i el títol,
el títol, perdó, Oiga usted, caballero.
Oiga usted, caballero, fíjese usted en mí,
ya no, lice, lo que me trai de aquí.
Diga usted con franqueza si hay en la mar uno pescadillas.
Tan finas como yo, en maravillas me bautizaron,
en San Lorenzo mamamantaron, y sin jojanas,
ni paripé, en las peñuelas me recríe.
Aún no tení once años, cuando ya daba más de sazón,
dando cerilla fina, sin tampa ni cartón.
Luego fui motistilla, y hoy soy la reina de la Bafies,
y le dejé hecha luce al ver mis glisos a un loro ingrés.
¡Ay, ay, mire usted!
¿Qué andas? ¡Ay, ay, mire usted qué fría!
¡Ay, si me sube un poquitón más!
¡Ay, enfermito se pone usted!
¡Ay, ay, y también de acá!
¡Ay, ay, y de aquí también!

¡Ay, ay, ay, y se fijan los de mis ojos!
¡Ay, ay, ay, y también de aquí también!
dins iàtico i ets indiscut
que se me ilustre
proseguim amb aquest programa
i marxem a una altra
sassuela
en aquest cas la corte
del faraó
sassuela denominada opereta
bíblica
en un acte i cinc quadres
estrenada en Madrid el gener
del 1910
amb llibret
de Guillermo Perrin
i Miguel de Palacios i música de Vicenç
Lleó
a la tercera quadra
d'aquest acte únic
hi ha l'entrada i els
coplets babilònics
i aquí les dones
de Babilònia
les cantan
per ser
abans de dir-los el títol
va a ser considerada irreverent
i prohibida
durant un temps
en èpocas pasades
aquesta sassuela

s'ha sentit moltíssimas vegades
i aquí viene
ahí va
ahí va
ahí Babilònia
que marea
Babilònia
Babilònia
s'ha sentit molt bé
voy a cantar
o guardar el panabólico
que va a escuchar
son las mujeres de Babilònia
las más ardientes
que el amor crea
tienen el alma samaritana
son por su fuego de Galileo
cuando suspira voluptuosa
el Babilònia muere de amor
y cuando cantan
y cuando cantan
ponen sus besos
en cada nota
de su canción
ahí va
ahí va
ahí va
Babilònia
que marea
ahí va
ahí va
ahí vámonos
vámonos
cuando la judea
ahí va
ahí va
ahí
vámonos
allá
como las hembras
de Babilònia
no hay otras hembras
tan incitantes
arden sus ojos
de amor
la llama
buscan sus labios
besos amantes
como palmeras
el viento agita
doblanse y danzan
sus cuerpos bellos
dando en sus giros
al aire ardiente
la negra seda
de sus cabellos
de sus cabellos
ahí va
ahí va
ahí va
ahí va
ahí va
ahí va
ahí va
ahí vámonos
pronto a judea
ahí va
ahí va
ahí va
ahí
vámonos
allá
ahí va
ahí va
ahí va
ahí va
ahí va
ella
me habló
en la bahía
de la isla
donde nació
mientras el alba
naciente
surgió por el horizonte
bañándonos
con su
silvia
garcía
el control
ya había perdido
habaneras
desde el balcón
avui programa
461
y os esperem aquí
como deia Tarragona Radio
el propio disapte
a la una del migdía
y esperem que os hayan agradat
aquestas habaneras de las sarsuelas
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
molatae
molatae
la cubanita
la cubanita
y allá en la habana
con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
sentados en la bahía
contemplando el mar azul
yo le cante esta manera
con la brisa caribeña
que acarició nuestra piel
en la bahía
contemplando el mar azul
yo le cante esta manera
con la brisa caribeña
que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
boios y de su amor.
Mulata es, la cubanita, que allá en La Habana me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café.
Mulata es, la cubanita, que allá en La Habana,
con su sonrisa en medio galana, tabaco y ron, tabaco y ron, tabaco y ron.