De nuevo, después de una semana,
tornem hasta amb vosaltres desde Tarragona Radio y amb la banda.
Habaneras, desde el balcón, programa 421.
Habaneras, desde el balcón,
guarden gelosas las rocas,
la cova de un xoroll.
I hagué un moro que aquesta illa no se sap com va arribar.
Tal vegada com arriba amb ses ones esfustats,
cercant lloc on amagar-se una caverna a trobar,
entre roques allà dalt d'un majestuó espanyol.
Xoroll, xoroll,
d'una lota es va anivorar.
Xoroll, xoroll,
i un dia la va raptar.
Xoroll, xoroll,
ses roques et sol i la mar.
Xoroll, xoroll,
visqueren sa felicidad.
Xoroll, xoroll, xoroll, xoroll.
Xoroll, xoroll, xoroll.
Xoroll, xoroll...
Xoroll, xoroll, xoroll,
Xoroll, xoroll.
Xoroll, xoroll...
Xoroll, xoroll...
Xoroll...
Xoroll, xoroll, xoroll...
Xoroll...
Xoroll, xoroll, xoroll...
Xoroll, xoroll, xoroll.
Tant xoroi s'ha amagatat.
Xoroi, xoroi,
no et vulgueràs entregar.
Xoroi, xoroi,
ja et brindaràs a la mà.
Xoroi, xoroi,
no et vulgueràs.
Xoroi, xoroi,
i amb la gent t'has quedat.
Xoroi, xoroi,
xoroi, xoroi,
xoroi,
xoroi, xoroi.
Xoroi, xoroi.
Menorca, terra d'allegenda,
Menorca, illa d'açomor.
Joana Pons i ses guitarres des de Menorca,
com hem pogut comprovar amb la lletra a l'inici i al final d'aquesta balada,
una balada i no una avenera, lògicament, titulada Soroi.
I d'aquí passem a l'estudiantina de la Chimba de Xile
i una recopilació d'una avenera que segurament no es diu aquest títol,
que us sonarà molt, però curiosament l'inici i altra part de la lletra
no té res a veure, bé, sí, que ho diré, amb la golondrina.
El títol d'aquesta està recopilada
por el que va ser director d'aquesta estudiantina,
Manuel Lara,
Abèn Amet.
Abèn significa hijo de...
Y Amet, para eso, sámblase que en árabe
significa digno de alabanza.
Per tant, no sé què va ser o què va ser aquesta persona,
però parla d'ella.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
Amet.
A ven, a ven, al partir de Granada
Su corazón destrozado sintió
Y allá en la vega, al perderla de vista
Con débil voz, su lamento expresó
Mansión de amores, celestial paraíso
Nací en tu seno y mil dichas por ser
Voy a partir, ya mi patria querida
Ay, nunca más, nunca más volveré
Ver en abril
Y en la costa africana
Y en la golondrina hacia España volar
¿A dónde irá tan alegre y ufana?
Quizás unido a mi casa labrar
Y tú que más, golondrina dichosa
A ser unido
A donde yo nací
Dile a mi madre
Que no esté llorosa
Que yo jamás
La olvidaré de aquí
Pues ahí estaba, aquesta habanera
Que nos parla de aquest
Que va a tener que sortir de Granada
Y nos recuerda una altra historia
D'aquella época de Falla
Sin set...
Sí, sígueles
Bueno, habrá que estudiar una mica
A ver si surt alguna cosa relativa
A aquesta lletra
Que de moment no troba res
Nos anem ara una altra vegada a Menorca
Pero en aquesta ocasión
El grup sis deponen
Que ya fa 10 o 12 anys
Que no actúan
Gairebé, últimament, alguna cosa benéfica
Y res més
Y nos portan de Ramón Carrera
La Habanera
Calamongo
El cel molt blau per taulada
Parés de penya gegant
Ses gavines fan lliüada
En un recorre d'ossat
Veuen com passen ses barques
Planes de braus pescadors
Veuen la mà sense onades
Ses barques aparelades
Sempre de dos en dos
Calamongo
Calamongo
Recorre de pau i de llum
Calamongo
Recorre de pau i perfum
Calamongo
Recorre de pau i perfum
Calamongo
Recorre dels més vells
Ca amител
Calamongo
Un trus de paradís
Calamongo
Calamongo
Un trus de paradís
Calambo, record de pau i de llum,
Calambo, record de pau i perfum,
Calambo, record dels més vells llens,
Calambo, un trosset de paradís.
La lluna se'n va a la posta,
Ses barques tornen al port,
Ses gavines bones mares
Arrenquen un vol molt fort.
A ses barques pel darrere,
El bon menjar van cercant,
Perquè al megar-se s'espanyes,
Perquè al megar-se s'espanyes,
Els fills no es morin de fag.
Calambo, record de pau i de llum,
Calambo, record de pau i perfum,
Calambo, record dels més vells llens,
Els vells llens,
Calambo, un trosset de paradís.
Calambo, un trosset de paradís.
Ara serà el grup 4-20.
Tampoc existeix com a tal.
Alguns dels seus components han passat a formar un altre grup.
I de l'any 97 es porten,
esperen un mariner de Jordà i Peralta.
El mariner de Jordà i Peralta
Era una nit molt serena
Quan vaig al mariner,
Vèiem les seves promeses,
Esperen que tornaré.
Tornaré dign i afortunat,
Per oferir-te el meu cor,
Jo el portaré a nens i perles,
I arrecadetes vos.
I la noia amb gran amor
Deia adéu al mariner,
I la noia que l'intilava,
Esperen que tornaré.
Tornar i afortunat,
Jo el portaré.
I la noia tot plogat,
Cada dia està esperant,
Cada dia està mirant,
Si torna el seu mariner.
Era una nit molt serena,
Quan marxava el mariner,
Deia les seves promeses,
Deia les seves promeses,
Esperen que tornaré.
Un amic i afortunat,
Per oferir-te el meu cor,
Jo el portaré a nens i perles,
I arrecadetes vos.
Deia les seves promeses,
I la noia amb gran amor,
Deia adéu al mariner,
Mentre el rei un tindava,
Esperen que tornaré.
Tots anys passen i ell no ve,
I la noia tot plogat,
Cada dia està mirant,
Cada dia està mirant,
Cada dia està mirant,
Si torna el seu mariner.
I la noia tot plogat,
Cada dia està mirant,
Cada dia està mirant,
Si torna el seu mariner.
Si torna el seu mariner.
Si torna el seu mariner.
I la noia tot plogat,
Cada dia està mirant,
Si torna el seu mariner.
Si torna el seu mariner.
I la noia tot plogat,
Cada dia està mirant,
Cada dia està mirant,
Si torna el seu mariner.
Si torna el seu mariner.
Si torna el seu mariner.
.
Los...
...guaraguai.
Guaraguago.
Déu meu.
Desportan del seu treball,
Música revolucionaria.
Aquesta habanera de Horacio Guaraní,
Si se calla el cantor.
De Venezuela, Los Guaraguaos.
Si se calla el cantor, calla la vida.
Porque la vida, la vida misma es todo un canto.
Si se calla el cantor, muere de espanto.
La esperanza, la luz y la alegría.
Si se calla el cantor, se quedan solos.
Los humildes gorriones de los diarios.
Los obreros del puerto se persina.
¿Quién habrá de luchar por su salario?
¿Qué ha de ser de la vida?
Si el que canta no levanta su voz en las tribunas.
Por el que sufre, por el que no hay ninguna razón que lo condene andar sin manta.
Si se calla el cantor, muere la rosa.
¿De qué sirve la rosa sin el canto?
Debe el canto ser luz sobre los campos.
El cantor, muere la rosa sin manta.
El cantor, muere la rosa sin manta.
El cantor, muere la rosa sin manta.
No hay ninguna razón que lo condene andar sin manta.
siempre a los de abajo que no calle el cantor
porque el silencio cobardía apaña la maldad que oprime
no saben los cantores de agachada no callarán jamás
de frente al crimen que se levanten todas las banderas
cuando el cantor se plante con su grito que mil guitarras de sangre en la noche
una inmortal canción al infinito si se calla el cantor
calla la vida
la vida
la vida
el grup tardor que pertenya a la societat coral de la unió sant
la vida
la vida
la vida
la vida
de Ortega Monasterio
de Ortega Monasterio
la vida
la vida
la vida
la vida
la vida
la vida
la vida
la vida
la vida
la vida
la vida
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!