El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Benvinguts, benvingudes, una edició més del millor de la temporada.
Aquest espai de Tarragona Ràdio que es dedica a recordar, a recuperar, a rememorar
aquelles estones més interessants o que ens han semblat més interessants
de la darrera temporada radiofònica 2011-2012.
El passat mes de desembre ens deixava Jaume Guàs, director artístic i fundador
de l'SBART Santa Tecla, una persona estretament vinculada al ritual festiu
de la ciutat i peça clau en la recuperació del seguici popular.
Avui volem començar el millor de la temporada recordant Jaume Guàs
i tornant a escoltar la darrera entrevista que ens concedia als micròfons
de Tarragona Ràdio el passat 20 de setembre.
Més enllà de la segona part d'aquesta hora recuperarem una entrevista
que vam fer-li al periodista expert en el conflicte basc Antoni Batista.
Just llavors acabava de publicar el llibre Adiós a les armes,
una crònica del final d'ETA, un llibre que recull la història de la fi
de la banda terrorista. Per tant, conversàvem amb ell sobre el llibre
i sobre la situació en aquells moments d'ETA, mesos després del seu cessament definitiu
de les armes.
També ho podreu escoltar tot seguit al millor de la temporada
i acabarem recordant els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
El passat octubre els organitzadors decidien reduir el nombre de premis
a només tres.
Ens en parlava el Joan Cavaller, tècnic de l'Ajuntament, responsable dels guardons.
Aquests seran els continguts que seguidament escoltarem
per gaudir tots plegats del millor de la temporada.
Per parlar d'aquest enrataulo de Santa Tegla,
ens acompanya el director de l'ESBAR, el Jaume Guàs.
Jaume, molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el seu fill, un dels components de l'ESBAR,
el Jaume, o Jaumet, no? Quasi et coneixen tots, Jaumet.
Sí, sí, en coneixem.
Bon dia, Jaumet. I també la Montse Llurac.
Hola, bon dia.
Bon dia. Com esteu a l'ESBAR? Ho teniu tot a punt?
Sí, ja ho tenim tot a punt.
Té l'escenari, té els llums, falta posar-nos allí
i plantar-nos i ficar els nervis i començar.
És molt diferent fer-ho fora, ja teniu l'experiència de l'any passat,
que fer-ho dins?
Sí, sí, és molt diferent.
En què? En què?
Les sensacions.
Les sensacions, veus el públic fora al carrer,
notes el vent, quan fas un pilar notes el vent.
Dintre la catedral és molt protegit,
estàs sent protegit,
tota la denominació és més tancada, és un altre sentiment.
Hi ha molt de silenci dintre la catedral.
I clar, això no s'aconsegueix a fora.
També hi ha silenci, però també notes una mica
que tot l'ambient del carrer és normal.
A veure, el públic no...
Sí, sí que està callat, però sempre hi ha algú per fora
o algú que passa i llavors se sent.
En canvi, dintre la catedral és un silenci sepulcral,
vull dir, entres ja amb...
No sé com es diu, amb transe.
En transe, no?
Estàs en una situació ja com molt més...
Potser us ajuda la concentració a estar dins
i és més difícil pujar fora, o no?
T'aïlles.
No, perquè quan comencen el retaule
i és...
Estàs en el retaule i no veur-ho més, tampoc.
El director de les bars, l'any passat,
quan es va haver de plantejar de fer-ho a fora,
li va suposar molta dificultat
canviar l'interior de la catedral
per l'exterior del pla de la seu?
Bé, el concepte, no?
El concepte de...
de fer una cosa
que estava pensada per dir a l'interior,
de fer-ho al carrer, no?
De fet, no, perquè vam traslladar
el que fem dintre, ho fem fora, no?
El que passa, que és clar,
que no té res a veure.
Jo crec que...
S'han de plantejar, d'espavilar,
a veure si troben ja aquest temple famós
i que comencin a tapar
o facin el temple o facin la catedral.
Però que hi hagi que es capen les obres, no?
Perquè realment, doncs,
el retaule està pensat per fer-ho dintre
i el cicle ritual de les festes de Santa Tecla
comença amb el retaule
i això és molt important
pels tarragonins que estem engrescats,
doncs, que vam construir aquest Santa Tecla
i jo crec que això és important.
El que li van dir,
recorda el Jaume segurament,
què li va dir la gent,
el públic l'any passat,
després del retaule al pla de la seu.
Hi havia comentaris,
alguns a favor de mantenir-lo al pla de la seu,
tothom deia que s'ha de tornar
a l'interior de la catedral.
Què recorda de les opinions
que li van arribar aquells dies?
Opinions de totes les classes,
perquè, esclar, la gent, doncs...
Home, aquí a fora no està malament, eh?
Jo crec que està molt bé, no?
La façana...
Sí, sí, sí, sí.
La façana...
L'airet...
El càguen-se per si plou...
Etcètera, etcètera, no?
Sí, sí, tot està molt bé,
però això està pensat per l'interior.
I si no es fa,
doncs no es farà més.
No hi ha cap problema.
Jo crec que...
És que no té res a veure.
És que no té res a veure.
I la gent ho ha d'entendre d'aquesta manera,
que no té res a veure.
Clar, el públic potser no veu
tanta la diferència
com la pot veure
el director de les Barça en de Tegla,
que és el que va crear el retaule, no?
No, no, però és que...
No és qüestió que el director
hagi creat o no hagi creat, no.
És qüestió que la gent...
quan va haver-hi un espectacle,
doncs...
Ara podeu valorar, per exemple, no?
De dir, anem a valorar
si és millor fer-ho fora o fer-ho dintre, no?
Jo crec que...
que perd tota l'essència,
perd tota la...
Aquell estar recollit
amb la gent,
amb les 24 persones que estan ballant,
amb la música...
i la gent se'n va,
la gent se'n va,
la gent passa una mosca
i la veuen,
i veuen la mosca,
vull dir,
encara que vint de la català
estan concentrats
en el que s'està fent,
en el que s'està passant, no?
I això és molt important.
El retaule del 2011,
recorda'ns, Jaume,
quan es fa el primer retaule?
Quin any es representa?
Bueno, doncs,
50, 20 anys,
doncs,
el 91, sembla, no?
El 91.
Ui!
El 91, 91...
El 91 s'incorpora,
a més, de manera clara,
com deia el director de l'ESVAR,
a la seqüència ritual
d'aquesta festa
que arrenca avui,
el dia 20,
que continuarà demà
amb el pregó,
amb l'arrencada dels gegants
i amb altres moments a la festa, no?
És el pòrtic, d'alguna manera?
Sí, és que jo crec que
quan es va pensar el retaule,
bé, en cap cas,
els amaguats,
l'ESVAR s'en de tecle,
va pensar que això
seria el que és ara, no?
El retaule s'en de tecle
és un dia fixa
dintre d'un ritual fantàstic
de Santa Tecla.
Això no...
Què cony
hem d'haver pensat
en aquella època, no?
El que fèiem
era pensar
i vomitar coses
i intentar crear
una festa major diferent,
una festa major
que fos oberta
per a tothom.
El que passa,
que esclar,
que quan vam dir
que vam fer el retaule,
llavors va ser
quan vam dir
ostres,
la podíem buscar-li un dia
perquè arrenqués
tot el ritual
més popular
de Santa Tecla
i a banda
de tots els concerts
i totes les
barbènes
i totes els...
que arrenqués
aquest sistema ritual,
no?
I bé,
jo crec que
la vam encertar
una vegada més.
Jo crec que
la gran sort
de Tarragona
ha sigut
que m'ha encertat
majoritàriament
totes les coses
que hem fet.
Quanta gent
participa a l'ESBAR?
Ai, perdona,
l'ESBAR,
al retaule.
Al retaule
em sembla que
vallen 25
però el que passa
que ve que
al retaule
participa
molta gent
fora de...
que l'envolta
i que construeix
l'embolcall
del retaule.
El retaule
no són les 25 persones
que pugen dalt
de l'escenari
sinó que són
tot l'embolcall
que fa que puxi
aquesta gent
dalt de l'escenari,
no?
El guany
és important
perquè
bé,
jo no hi puc
portar
la direcció
del retaule
però
en Lluís Caldú
que és un gran amic
nostre
doncs
es va
brindar
a fer la gestió
de la coordinació
perquè esclar
tant el Jaumet
com
com la Marta
Marinha
que són els dos
que en aquest moment
estan portant l'ESBAR
doncs estan ballant
i és impossible
doncs que poguessin
fer dues coses alhora
tenim com sempre
la Montse Llorac
que va estrenar
el retaule
doncs que és
la directora
de noies
del retaule
jo crec que
és una cosa important
però crec que
l'important
és que el retaule
estigui el Jaume
o no estigui el Jaume
doncs això
tira endavant
i que
que la gent
s'ha bolcat
i els d'Ensaires
doncs
s'han bolcat
a treballar
potser molt millor
jo intentaré
si tot va bé
intentaré estar
jo dos quarts de l'onze
allà dalt
almenys
per donar el suport
i tant
Jaume
tu què fas
el retaule
jo el feia bastant
el què fas?
no
candeler
que te l'han canviat
m'havia de mirar
el programa
te l'havien canviat
heu canviat
algunes coses
heu canviat
algunes posicions
de sortida
alguns quadres
i la Montse?
jo
tal com ha dit ell
l'ajudo amb ella
a mirar les noies
o sigui la part que treballen
les noies
però bueno
és el que controlo
més o menys jo
cal fer molts assajos?
sí
una miqueta
quan?
és a dir
quan prepareu el retaule?
quan comencéu a preparar?
sempre és
a partir de
finals de juliol
principis d'agost
segons si canvia la gent
si no canvia
llavors necessites
més assajos
per preparar
qui entra nou i tot
clar primer és
treballar sols
més o menys
amb la gent
que ho ha de dependre
i després coordinar-ho
amb tots plegats
el temps sembla que avui
acompanyarà
no?
de pinta d'acompanyarà
avui tots els dies
de festa
perquè jo crec que no
s'anuncia pluja
per cap dia
i això gairebé
deu ser històric
per santa tecla
perquè
ja ens tocava
potser no?
potser ha sigut aquest canvi
malgrat
que em perdoni
la Sandra
ha sigut aquest canvi
i ara
tu ens tocarà
uns anys
de sol
d'abonança
meteorològica
sí
perquè
ostres
en qualsevol cas
és veritat
que les obres
de la catedral
estan obligant
a fer molts canvis
no només
el del retaule
sinó fins i tot
avui ja m'ha explicat
a la ràdio
que la processó
l'entrada
la sortida
i l'entrada
del braç
de Santa Tecla
no es podrà fer
des del temple
com ha estat habitual
sinó des de la casa
des de la casa
Balcells
són els 40 anys
a més
de les bars
Santa Tecla
en fi
a més tenim
teclers i tecleres
en guany
Jaume
especialment
content
home sí
content
perquè
fa 40 anys
que sóc a les bars
Santa Tecla
fa 40 anys
que treballem
per Tarragona
per la ciutat
i em fa il·lusió
que hi hagi
teclers i tecleres
que faci 25 anys
més de 25 anys
que estan
a la festa
perquè la gent
que són teclers
ja van començar
amb el patatuf
i el patatuf
no fa 25 anys
fa molts més
i ja vam començar
estirant la canalla
pel carrer
perquè és clar
portar el patatuf
al carrer
ningú sap
les penes
i el que hi ha
per treure la canalla
aquesta del carrer
i és complicadíssim
la festa ha canviat tant
en aquests 40 anys
que no cal
s'hi canviar
com ho resumiries
en una frase
o en una paraula
seria
bé
seria en blanc i negre
blanc i negre
i ara ja és tot
en tricolor
és que de veritat
que ningú ho sap
hi ha fotografies
que
que anaven amb els bastons
i a la festa
l'escola
estava ple de cotxes
i ja s'imagina
i tenien que
picar bastons
allà al mig
però hi havia cotxes
aparcats
això
doncs són coses
que
que recordes
per fotografies
però és que
és un blanc i negre
però és un blanc i negre
d'aquest
blanc i negre
molt
i què representa
creus
l'esbar Santa Tecla
que ha representat
i que representa
de quina manera
ha contribuït
que sigui
haguem passat
del negre al blanc
en aquests 40 anys
què representa
quina aportació
creieu que
creus que
que heu fet
home l'aportació
crec que ha sigut
jo crec que ha sigut
brutal
en aquest aspecte
jo crec que
l'esbarc
del no res
del no res
ha aconseguit
portar-se al carrer
trobar l'espai
d'un esbarc
que dança
fa folclore
fa dança catalana
amb un esbarc
doncs que surt
al carrer
i que
es dona al carrer
a la ciutat
a les festes
i això és
el que
tots els esbarcs
haurien de fer
no?
els esbarcs
d'en Saires
han aconseguit
el que no ha aconseguit
ningú
mantenir
mantenir les festes
que diguin
el que vulgui tothom
perquè mantingut les festes
i els esbarcs
si els esbarcs
no haurien aconseguit
doncs
treballar
les danses populars
i haurien
seguir treballant
tot això
no haurien
tingut res ara
no?
jo crec que
el que és important
és que
doncs
que els esbarcs
hagin trobat
aquesta
aquesta
aquesta mitat
no?
de dir
anem a fer
espectacle
de dansa catalana
anem a portar
per la ciutat
dança popular
al carrer
i anem a fer
festa
no?
que
que cony
que també és xulo
doncs
poder
poder sortir al carrer
i disfrutar
i
i el retaule
en tot això
què creus
que representa
per les bar?
bé
jo crec que el retaule
és com un punt
culminant
en aquell
sí
en aquell moment
que estem parlant
de principis
els 90
sí
sí
perquè jo no crec
que es faci res més
tan important
com és el retaule
jo crec que
en aquell moment
es va apostar
pel retaule
i es va creure
que el retaule
seria
algo important
jo crec que ho ha demostrat
jo crec que és
la punta
de les bars
Santa Tecla
el que culmina
el seu esforç
el seu treball
per això
tothom està
super
joiós
de poder
ballar
de poder
veure'l
de poder
disfrutar'l
no?
i jo crec que
doncs que el retaule
malgrat
ja ho he dit
moltes vegades
malgrat
les bars
Santa Tecla
deixi de fer
dansa catalana
com a espectacle
les bars
Santa Tecla
sí que
aportarà
i ha d'aportar
aquest granet
de sorra
a les festes
de Santa Tecla
i el retaule
o les contalles
doncs no poden
deixar mai
no poden
desaparèixer
i són coses
que hi han de ser
per nassos
no?
jo crec que això
és important
doncs poder
sentir els seus
orgullos
d'això
no?
doncs que les bars
pugui mantenir
si més no
aquesta
aquesta
aquesta
aquesta punta
de
del retaule
dintre de la
festa de Santa Tecla
perquè això
tiri endavant
i aquelles notes
musicals que
escoltàvem al principi
i que també
identifica la gent
i que ara segurament
tornarem a escoltar
de fons a l'entrevista
aquelles notes
musicals
en aquell moment
les crea
el Jaume Guas
com
com sorgés
aquella música
i les coreografies
que acompanyen
una imatge
com la del retaule
que segur que hi ha
molts tarragonins
i terronies
que l'han vist
de manera consecutiva
durant els últims 20 anys
no, aquella melodia
aquella melodia
o aquelles campanetes
les crea
d'en Francesc Assú
això és d'unes
melodies
d'unes dues
melodies tarragonines
però que en tot cas
òbviament
per telèfon
això sí
ho he d'explicar
quan es muntava el retaule
ella estava a Girona
i ella estava a Tarragona
i per telèfon
doncs estaven comunicant
i ell me deia
escoltat això
a veure si et sembla bé
i m'ho tocava
no, això sí
no, això sí
i al final
l'han aconseguit
doncs aquestes campanetes
jo crec que és una música
definitiva
del retaule
i jo crec que
tothom
tothom
quan sent aquestes campanes
quan sent aquestes quatre notes
la pell se posa de gallina
cauen les primeres llàgrimes
i realment
doncs és emocionant
és emocionant per mi
sempre ho he dit
i seguir dient
doncs que
potser de tot el que he fet
de tot el que veig
o de tot el que
miro
és l'únic que m'emociona
i l'únic que em fa apurar
és una mica la banda sonora
de les festes
no?
home
una de les bandes sonores
sí
una de les bandes
una altra seria
l'emparito roca
com a pas doble
però si hi ha una música
que identifica Santa Tegla
és aquesta
sí, de fet sí
perquè aquest està creat
especialment per Santa Tegla
l'altra és una
inversió valenciana
que les portem cap aquí
però jo crec que sí
que això és
el que sona
doncs és
genuïnament
tarragoní
i això és molt important
la gent identifica
la música
el retaule
i el 20 de setembre
com a data
que des de fa 20 anys
indica aquest
pòrtic
de les festes
en guany
per segon consecutiu
es farà
el pla de la seu
encara que el director
de les bar
i els seus components
no els agrada gaire
però segur que estarà
ple de gom a gom
de moltíssima gent
que a més també
sabran valorar
la dansa
les danses
les coreografies
amb el marc
al darrere
imponent
de la façana
de la catedral
la façana
és impressionant
les coses
consiguint
ja pot quedar bonica
la catedral
perquè si no
l'any que ve
segur que les bar
s'entendecla
tornarà
podrà tornar a fer
el retaule
repartirem DVDs
l'any que ve
si hem de fer-ho fora
repartirem DVDs
perquè la veritat
és que
ha de quedar
molt bonica
de fet ho queda
jo ho vaig veure
per Sant Magí
i és guapa
les coses consiguint
Jaume Guàs
Jaume Guàs
Montse Llurac
moltes gràcies
ha estat un plaer
compartir amb vosaltres
aquesta estona de ràdio
amb la música
de fons
del retaule
que tornem a escoltar
aquest retaule
que sonarà
imponent
aquesta nit
a partir de dos quarts
d'onze
al pla de la seu
a l'exterior
de la catedral de Terraona
moltes gràcies
felicitats pels 40 anys
a tota la gent
de les bar
felicitats pels 20 anys
de retaule
i que vagi
molt bé
gràcies
fins la propera
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
Antoni Batista
és doctor en ciències
de la comunicació
periodista
musicòleg
escriptor
professor
de la facultat
de ciències
de la comunicació
de la Universitat
Rovira i Virgili
però sobretot
periodista
i a més a més
ha seguit
durant moltíssims anys
gairebé 30 anys
tot el conflicte basc
i l'actualitat
del País Basc
com a corresponsal
en allà
aquest llibre parla
del final d'ETA
adiós a les armes
una crònica
del final d'ETA
que publica
l'editorial
de BATE
Antoni Batista
bon dia
hola bon dia
era la notícia
que sempre ha volgut donar
la teva les armes
sí
sí
aquesta
ja després
m'agradaria donar
la del final de la crisi
però sí
era la notícia
que esclar
després de 30 anys
convivint
amb el conflicte
amb el drama
un periodisme d'acció
doncs
complicat
amb tensions
doncs sí
esclar
era la notícia
que un corresponsal
doncs
tants anys
després de 8 llibres
i de no sé
milers d'articles
efectivament
al final d'ETA
era la notícia
que volia donar
i amb això
deixo el conflicte
abans
crec que és un moment
magnífic
i se l'esperava així
aquest moment
o havia pensat
com seria aquest moment
havia pensat
que
que s'havia
d'una
no és xul
havia pensat
que s'havia d'una manera
similada
com ha estat
és a dir
que
perquè aquesta reflexió
fa 20 anys
que
que està
al fi de les armes
fa 20 anys
que s'està debatent
en el si de l'esquerra
del Xau
i per tant
en algun moment
aquest llarg procés
havia de tenir
una resolució
com la que ha tingut
és a dir
el que passatava
és
la conseqüència
dels últims
20 anys
per tant
jo m'esperava
aproximadament
que fos això
una declaració
unilateral
i sense
sense pactar-la
amb ningú
o sigui
descobrint
ells mateixos
que la violència
porta a la presó
i en canvi
que
l'abandonament
de la violència
doncs aquí
està en els resultats
porta al Caudias
a regidors
i a diputats
a Madrid
i probablement
a la presidència
del govern basc
a les pròximes eleccions
si Bernal Dotec
surt de la presó
Parla també
en el llibre
d'un tren
de viatge
al País Basc
potser l'últim
serà l'últim
tren de viatge
al País Basc
o sigui
aquí s'acaba
una etapa
de la seva vida
amb la publicació
d'aquest llibre
Bueno
jo és que
sóc usuari
de tren
perquè no sé conduir
i no m'agrada
anar als avions
per tant
estic condemnat
a això
anar en tren
sí
soc una víctima
de Renfe
aleshores
clar
faig
sí
faig
la metàfora
del tren
però últimament
he descobert també
el món
de la mal
i dels vaixells
i també
a vegades
faig servir
la metàfora
del vaixell
que va a més de 20 nusos
i no pot fer
la Sia Boga
ràpidament
això és el que ha fet
l'Esquerra
ha trigat 20 anys
però finalment
han fet la Sia Boga
i han fet
la frenada
del tren
a 300 per hora
Quan es planteja
començar a escriure
aquest llibre?
Me'l plantejo
a l'octubre
de 2009
quan
una persona
significada
de l'esquerra
del Chalen
passa un document
que es diu
Clarificant
la fase política
i l'estratègia
on
ja es veu
clarament
que això
no té
marxa enrere
que
sotmeten
a consideració
de totes
les seves bases
amb un debat
que ha durat
els dos últims anys
que les armes
perjudiquen
l'ideà
independentista
que fan mal
que fan nosa
que són
èticament
injustes
en fi
i llavors
quan aquest document
em cau a les mans
abans que ho comencin
a debatre
per bones fonts
jo amb aquestes bones fonts
diverses
verifico
que això
aquesta vegada
és veritat
que havien trencat
un autofoc
i una treva
important
que
per tant
d'alguna manera
jo havia de fi
a violitzar
que no era
un intent més
sinó que era el definitiu
vaig fer això
i quan vaig
tenir-ho prou clar
prou verificat
vaig començar
a escriure aquest llibre
és a dir
aquest llibre
ho he fet
amb dos anys
no amb dos mesos
clar
perquè segur que
aquesta pregunta
l'he fet
30.000 vegades
que un llibre
amb dos mesos
és complicat
sí
jo l'ha fotit
adiós a les almes
d'Ernest Hemingway
i quan davant
d'aquesta pregunta
faig la broma
que si hagués
escrit aquest llibre
amb dos mesos
que a més a més
té pretensions
a periodisme literari
pel que a mi
m'ha d'escriure
doncs
hauria superat
el mestre
cosa que evidentment
no de cap manera
Hemingway
és un periodista
importantíssim
de fet
llegint el llibre
es veu
que no és només
un relat periodístic
pur i dur
sí que no hi ha
vivències
aquests aires
de novel·la
de fet
es despulla molt
i explica moltíssimes coses
moltes situacions
que ha viscut
com a periodista
ha explicat
tot el que podia explicar
o s'ha deixat coses
en el tinte
o coses que
es deixa per vostè
he explicat
probablement
molt més
del que podia explicar
i en alguns casos
he usat
alguns
subterfugis
per exemple
convertir
convertir
un personatge femení
en personatge masculí
i difuminar-lo
encriptar-lo
per mantenir
el seu missatge
per dir
coses que
m'havia dit
aquest personatge
per exemple
per salvar-lo
i l'off de record
he dit
he dit molt més
del que podia
del que podia dir
però
el que em queda
per dir
doncs
que hi ha
diversos personatges
coses que jo he estat
testimoni directe
i
i art i part
aquestes les deixo
pel
protocol
de l'amic
Màriu Romeo
del meu amic
Notavi
i
això ho deixaré
perquè
quan jo faci
molts anys
que vegi malvers
i que sigui
positivament
recordat
esper
doncs
algú pugui
obrir
aquest protocol
i
sàpiga més coses
de fet
explica això
diverses vivències
diversos moments
però n'hi ha un
que més explica
o almenys a mi
m'ha semblat
que interessant
de l'11M
quan vostè
a més treballava
en la Generalitat
quan el govern
de Madrid
s'entestava
dir que
allò havia sigut
ETA
i que no ho havia sigut
com ho va viure
allò vostè
i que ho expliquen
al llibre
Home
molt intensament
jo aleshores
era director
d'un departament
de la Presidència
de la Generalitat
i despatxava
habitualment
amb el president
Maregai
i quan despatxàvem
de Temes Vascos
evidentment
despatxàvem a Soves
i
bueno
esclar
jo tenia una vella amistat
amb
amb en Pasqual Maregai
però en aquells moments
tenia molt clar
que el meu amic
era el president
de la Generalitat
i que hi havia
una gran responsabilitat
institucional
per tant
en els primers moments
dels atemptats
que si havia sigut ETA
que si el PP deia
que no havia estat ETA
hi havia el tema
del que
Robila pel mig
molt inquiet
en aquells moments
la Generalitat
havia de tenir
una bona versió
de què havia passat
perquè el president
havia de sortir
llavors jo vaig
vaig activar
fons molt sensibles
vaig fer el que havia de fer
i els hi vaig confirmar
que efectivament
no havia estat ETA
i recordo
que va conversar
amb el president Maregai
i això
que em va
no sé
semblava
semblava
les negacions
de Pera
em va preguntar
per tres vegades
segur que no
i per què
i em va fer
explicar-ho
i ben bé
per què
i al final
després de tot
em va dir
bueno
i dóna'm una roga
de pes
per què
no està
ETA
i dic
per què
m'ho han dit
ells
així d'acabar
i s'ho va creure
i tant
sí
perquè
sí
esclar
el president Maregai
a mi em tenia confiança
però en aquell moment
era una responsabilitat
d'estat
diguem
no podíem enganyar
com estava fent
el PP
dient que
no havia estat ETA
i que havia
perdó
dient que havia estat ETA
i que no havia
i que no tenia
la cabella
amb el llijat
nosaltres
no
no podíem enganyar
va ser molt veu
la mentida
del PP
nosaltres
no podíem enganyar
el poble de Catalunya
amb un tema
tan sensible
i per tant
aquell vis-à-vis
que vam tenir
el president Maregai
i jo
va ser
doncs va ser
no sé
el pes de veure
l'responsabilitat
tot també
molt emotiu
el president Maregai
a vegades
em parlo
d'això
fa poc
va venir
Torral d'Embarra
vam fer una paella
els vells amics
en van embargar
jo i jo
i bueno
vam
vam parlar
de records
d'aquells tres anys
difícils
quin paper
ha tingut
en tot aquest procés
i sobretot
aquests últims anys
que potser han estat
definitius ja
pel procés de Pau
el govern de Zapatero
Zapatero
o potser robar el Cava
quin paper
hi han jugat
els grans partits
el PSOE
o el Partit Popular
tenen
sempre tenen
moltes sensibilitats
i tenen
diguem que
un extremadreta
i un extremadreta
i un gran centre
l'estrima esquerra
en el cas del PP
potser
és excessiu
i un extremadreta
en el cas del PSOE
també
però no tant
bueno
el PSOE
amb aquesta amplitud
de registres
tenia un gran
ministre d'interior
que és en Rubal Cava
que va actuar
amb molta intel·ligència
amb el tema
dretes
és a dir
perquè va
va evitar
molts atemptats
és a dir
va fer una política
policia
preventiva
més que anar a detenir
qui havia fet un atemptat
va evitar
atemptats
abans que es fessin
això és un
un bon servei
d'informació
i va detenir
qui havia de detenir
és a dir
va netejar
els comandos
la gent operativa
va netejar
els sectors més radicals
contraris a la distensió
i potser no va detenir
qui no havia de retenir
que eren els que
estaven implicats
en aquest procés
de
de
de vendó
de les armes
i per l'altre costat
doncs
el sector basquista
del
del PSOE
el Partit Socialista
d'Euskadi
doncs que s'ho
seguia
corrent
va fer un
un gran paper
parlant amb
l'Esquerra
i amb
un procés
de diàleg
molt
molt
intens
que ha tingut
costos
personals
per ell
molt
importants
però
per tant
el Partit Socialista
efectivament
va fer un paper
jo crec que la història
els la coneixerà
en tot cas
sí que el llibre
parla del moment
en què Zapatero
pràcticament
de fet ja ho tenia
tot lligat
però
allò no li hagués
donat rèdit polític
és que el tema
estava tan madur
el tema
de l'abandó
de la violència
quan Zapatero
arriba al poder
i ell mateix
decideix
que
que vol iniciar
un procés
de converses
arreglar el tema
dels presos
fer passos
cap a la distensió
ell ho inicia
això
abans d'arribar
fins i tot
a Monclo
des que és elegit
secretari
general
del Partit Socialista
o l'Espanyol
ell comença
a fer passes
llavors
quan arriba
el govern
soluciona el tema
el primer any
de govern
o sigui
el primer any
de govern
si la pau
estava a tocar
però clar
descobreix
que n'hi quedaven
tres d'anys
de govern
i que el PP
va fer una
una oposició
jo crec que molt poc
ja hi ha
perquè amb el tema
de la violència
i del terrorisme
no s'hauria de fer
la diabèctica
poder-li oposició
i d'estar al marge
d'això
però bueno
el van
el van
el van
emocionar
i el van
aixecar molt
i suposo
que devia pensar
això és una hipòtesi
perquè de fet
el procés
es va acabar
devia pensar
que
que tres anys
tres anys
de suportar
una pressió
del PSOE
dient que havia pactat
amb ETA
que també va ETA
perquè tot
és la ETA
doncs que això
causava molts problemes
del seu govern
i va intentar
doncs
dilatar el procés
i ETA
es va cansar
ara
quin ha de ser
el següent pas
o quin creu
que serà
el següent pas
que farà ETA
perquè tothom demana
vaja això
de l'entrega
de les armes
ha de ser
el següent pas
potser
ETA
i l'esquerra
veig
que cada vegada
que fan un pas
ni demanen un altre
vi estan canviant
les regràcies
del joc
constantment
aleshores
home
com
a veure
esclar que han de fer
més passos
això que diu
vostè
doncs bueno
hi ha l'element
de les armes
més reconeixements
de víctimes
que els que han fet
però a veure
l'entrega de les armes
és una foto
simbòlica
que no té més
sentit
de realitat
perquè poden entregar
les armes avui
i demà
tenir-ne de noves
i de millors
per tant
és una foto
i el que han fet
que és
no matar-ho
durant tres anys
i posar per escrit
davant de la comunitat
internacional
que deixen les armes
és molt més important
el que han fet
que el que els circles
se'ls demana
que facin
per què
no es valora
la importància
del que han fet
i en canvi
se'ls demana
una cosa
que és
diguem-ne
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que l'esquerra
vellxar
ha necessitat
el seu temps
per per entrar
a la democràcia
doncs
Espanya
necessita
el seu temps
per combatre
l'independentisme
un independentisme
probable
al País Basc
per la via
de les idees
i de la democràcia
després d'haver estat
50 anys
combatent-ho
amb la publicitat
i els jutges
sense violència
es provava
doncs això
l'independentisme
l'independentisme
del País Basc
home
el País Basc
les pròximes
eleccions basques
es debatran
entre una dreta basca
i una esquerra basca
és a dir
s'ho faran
entre el PNB
i l'esquerra
de l'esquerra
de l'esquerra
això està clar
el Vendakari
sortirà d'aquests dos partits
és a dir
hi ha un eix
clarament nacional
i una massa crítica
en la qual
l'independentisme
més que possible
és probable
i en un molt llarg
molt llarg termini
si a més a més
l'esquerra de l'esquerra
de l'esquerra
representa l'Arnaud Otegi
és que poden fer el sorpas
o poden guanyar les eleccions
perquè l'Arnaud té molta tirada
perquè havien fet una campanya
tenint-ho a la presó
injustament
en fi
perquè l'home
doncs ven molt bé
i perquè evidentment
sigui qui sigui
el candidat del PNB
sempre i quan no sigui
l'Iberretxe
que no vol ser-ho
doncs les possibilitats
de l'Arnaud
de guanyar-lo
són altes
i això ho dic
perquè
he constatat directament
aquesta setmana passada
que va estar al País Basso
la gran por escènica
que té el PNB
que l'Arnaud Otegi
es presenti a les eleccions
per això demanen constantment
ells eleccions anticipades
per veure si
si fan les eleccions
mentre l'Arnaud
encara estigui empresonat
una figura clau
també
de fet en el llibre
ho explica
i que vostè ja
li va fer una entrevista
que va publicar
a la Vanguarda
l'any 98
i que ell ja parlava
de fi de la violència
quin paper doncs
creu que jugarà
si finalment arriba
a ser l'endacari
o quin paper
ha jugat
en aquests darrers anys
Arnaud Otegi
també potser
per canviar una mica
tota l'esquerra berxal
l'Arnaud Otegi
és una peça clau
del procés de pau
jo crec que hi ha dos
n'hi ha uns quants
però si haguéssim
de resumir-ho
entre l'esquerra berxal
armada
i la política
l'esquerra berxal armada
el paper important
és de Josu Ternera
i l'esquerra berxal
civil i política
és d'Arnaud Otegi
o sigui
són persones
que en aquests últims 20 anys
han caminat
molt juntes
des dels dos costats
de la lluna
la cava oculta
i la cava visible
o la caputxa
i la política
i efectivament
són persones
que han fet molt
l'Arnaud Otegi
ha empenyolat
el seu capital polític
però la pau
el que és contradictori
és que
aquest home
estigui a la presó
de fet
arribarà a temps
o no
que creu
a presentar-se
bueno
si realment
el govern
de Pat Xivope
està molt emocionat
i no arriba
al final
de la giratura
potser no arribarà a temps
no sé si
algun subterfugi
també
com perquè el present
tindrà en cap
que estigui
estigui empresonat
mentre la condemna
no sigui ferma
hi ha precedents
de presos
d'ETA
que
el propi
Josu Ruricotxer
el propi Josu Ruricotxer
va ser elegit diputat
quan encara
estava a la presó
en unes eleccions
autonòmiques
anteriors
van presentar
el pres Juan Carlos
Jordi
i candidat
al Bendecavi
i li va fer
el discurs
d'investidura
en fi
poden passar
moltes coses
és clar
si anticipa
noves eleccions
hi ha més possibilitats
que el Bernal
d'Otegi
pendent
d'una revisió
del Tribunal
Suprem
no hagi sortit
també parla molt
de Josu Ruricotxer
quin paper
ha tingut ell
en tot el procés
molt important
perquè Josu Ruricotxer
ha sigut un home
que ha tingut
que sense sortir
del seu propi cos
ha tingut un peu a ETA
i un peu al Parlament
ell ha estat diputat
no
no existeix
un altre cas
com ell
d'una persona
amb molta responsabilitat
a ETA
i amb molta responsabilitat
política
això a l'Urlanda
es donen casos
el cas més espectacular
és el de Martin McInnes
cap de vida
i en aquests moments
vicepresident
d'Irlanda
del Nord
i ha estat candidat
molt votat
a les eleccions
del Sur
també
per tant
el fet
d'una mateixa persona
reunir
tot el que és
l'esquerra
el Sabe
doncs
és important
i això
el Joas Hotel Neva
ho reuneix
Ho dèiem tots
jo és començar
que aquest llibre
una miqueta
ja
aquella deu a les armes
però també potser
va deu
d'Antoni Batista
al País Basc
què és el que trobarà
més a faltar
o què és el que
més va reconfortar
durant aquests 30 anys
treballar i seguir
de prop
al conflicte basc
bé
tota la vida
té les seves èpoques
jo espiu
no t'ho va faltar
res
perquè
jo
després de tants anys
amb el tema
abans
són 8 llibres
són 2.500 pàgines
de llibres
Déu-n'hi-do
les de Dià
i n'he comptat
com
també
1.500
2.000
són molts anys
estan allà
anant i venint
vivint allà
i
bueno
jo també tinc
una certa edat
llavors al final
de terra
era un bon moment
perquè jo també
he de dedicar-me
a altres inquietuds
intelectuals
i literàries
no t'ho va faltar res
però la pregunta
era si t'ho va faltar
no perquè penso
anar a veure
als meus amics
i a menjar
als restaurants
dels amics
que això també
està molt bé
diu al final
del llibre
que el tenim aquí
bueno
explica com va viure
la notícia
el dia del 20 d'octubre
d'enguany
va ser una mica
accidentada
la cosa
sí
sí
bueno
jo
la vaig viure
si
jo dius
tu te'n recordes
què va passar
quan va matar
el Kennedy
o quan es va morir
el Franco
jo me'n recordo
de què va passar
perquè a mi
al final d'etam
em va agafar
a l'autopista
de Torredambarra
a Barcelona
anant al programa
de televisió
de Josep Cuní
que curiosament
el taxi
en el qual anava
el meu bon amic
Javier
de Torredambarra
va punxar
dues rodes
primer una
i després una altra
això mai no passa
un cotxe no punxa
dues rodes
en una mateixa
tacada
i en 10 minuts
i en aquest cas
va punxar les dues rodes
al dia del final d'eta
quan
un dia important
a la meva vida
que jo anava
a un programa
d'un bon amic
d'en Cuní
que ja n'havíem parlat
i bueno
faig broma
dic no
no va ser l'asar
va ser l'asnar
i escolti'm
i ara què?
ara què?
ara què farà ara?
què farà?
Antoni Batista
doncs
el mes de febrer
començo les classes
a la Rubió i Viljivi
de la meva assignatura
del segon quatrimestre
que és justament
explicar el conflicte
abans
però des del punt de vista
del treurement periodístic
perquè els alumnes
entreguin
conclusions
de com s'han de tractar
els conflictes
i els conflictes
poden ser
des de la discussió
d'una ascensor
a una escala
fins a un divorci
és a dir
com
personals
socials
i polítics
com
com vostè sap
com enfocar
els conflictes
a partir
de la teorització
acadèmica
que jo he fet
de tractaments
de conflictes
importants
com el conflicte
basc
bàsicament
també
isla i avians
i palestins
i irlandesos
i acabarem
amb una cançó
que a més a més
també
ho expliqui
de fet així
es titula
el darrer capítol
del llibre
que es diu
Return to Send
una cançó
d'una cançó
d'haver-ho vist
amb la que diu
que amb aquesta
se'n va a casa
la música
també forma part
de la seva vida
la música
és la meva vida
jo vaig néixer
en una acadèmia
de música
d'una mare
professora de música
per tant
jo
intrauterinament
sentia com
la meva mare
tocava les sonates
de Beethoven
per tant
jo toco
el piano
cada dia
no el deixo de tocar
i també toco
el clarinet
però el toco menys
perquè no vull
molestar
els veïns
i quan puc
toco
l'orga
de Torre d'Embarra
tot i que el senyor
lector de Torre d'Embarra
no és gaire simpàtic
aquí queda dit
Antoni
gràcies
i que vagi molt bé
gràcies
a vosaltres
bon dia
i ara parlant
de literatura
us volem presentar
la nova convocatòria
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
els organitzadors
en el context de crisi
en què ens trobem
han decidit
reduir el nombre
de premis
i seran tres
segurament
els més emblemàtics
el Premi
de Narrativa
Pini Soler
el Premi
de Traducció
Jaume Vidal
Alcobé
i el Premi
Tinet
de Narrativa
Curta
per Internet
ara mateix
ens ho explicarà
amb més detall
Joan Cavallet
tècnic de l'Ajuntament
de Tarragona
responsable d'aquests premis
Joan Cavallet
molt bon dia
hola bon dia
com dèiem
la crisi segurament
en bona part
ha obligat els organitzadors
reduir el nombre
de guardons
i a més a més
i sobretot
també cal explicar-ho
ara
que ens trobem
a finals d'octubre
a modificar
el calendari
d'aquests premis
que habitualment
es lliuraven
a finals del mes
de novembre
Exacte
la crisi
és un dels elements
no l'únic
però la crisi
efectivament
hi afecta
l'Ajuntament
de Tarragona
que és
el principal
o gairebé
exclusiu
patrocinador
dels premis
va decidir
reduir l'aportació
i aleshores
hi va haver
un lapse
de temps
durant el qual
l'altre
soci
de la convocatòria
que és
Òmnium Cultural
n'hi ha un tercer
que és el Centre
de Normalització
Lingüística
però és un organisme
públic
i per tant
aquí seria
com a part
de l'administració
Òmnium
va demanar
un temps
per poder
veure si trobava
algun patrocinador
privat
que pogués
cobrir
aquesta diferència
no es va trobar
aquest patrocinador
per tant
hi ha una reducció
econòmica
i això
es traduïa
de dues maneres
o es reduïen
tots els premis
les dotacions
la qual cosa
era un perjudici
important
perquè representava
tirar enrere
en la categoria
que s'ha assolit
o reduir
el nombre
de premis
com que això
coincidia
amb el fet
que es valora
des de diferents sectors
i això és una cosa
que en moltes ocasions
ens ho ha dit
el director
de la institució
de les lliades catalanes
l'Oriol Izquierdo
ens ha dit
és que n'hi ha massa
de premis
al nostre país
hi ha una saturació
sobretot
d'alguns premis
que està molt bé
són tots
interessants
que hi siguin
però
el fet que n'hi hagi molts
fa que
el nivell
de la qualitat
disminueixi
aleshores
aprofitant
aquesta circumstància
de la crisi econòmica
i a la vegada
aquesta constatació
que hi havia
ja un accés
de premis
es va decidir
que l'opció
adequada
això és el que va decidir
l'organització
és a dir
l'Òmnium Cultural
bàsicament
amb l'Ajuntament
reduir
els sis premis
a tres
sis premis
a tres
però no és exactament així
perquè d'aquests sis premis
n'hi havia un
que no és decisió municipal
ni d'Òmnium Cultural
sinó que és el Premi Joan Amades
de Cultura Tradicional
que és un premi autònom
simplement
es convocava dins d'aquest cartell
perquè l'associació Joan Amades
ens ho havia demanat
però
el convocaven ells
i el pagaven ells
aleshores aquesta organització
ja fa temps
havia decidit
que a partir d'enguany
en lloc de ser
un premi
a un estudi
sobre un tema
de cultura tradicional
seria
un premi honorífic
a una trajectòria
i des d'enguany
l'associació Joan Amades
convoca pel seu compte
sense tenir res a veure
amb l'Ajuntament de Tarragona
convoca pel seu compte
aquest premi
que és
la distinció
a una persona
o a una entitat
o sigui
que de fet
l'organització dels Premis Literaris
de Ciutat de Tarragona
ha deixat de convocar
en guany
el premi de poesia
el Comas i Moduell
i el premi
de literatura autobiogràfica
Rovira i Virgili
són els dos premis
i els que es mantenen
són
aquells que
estava més justificat
que pogués continuar
l'Ajuntament
tirant endavant
per què?
Per què ha justificat
aquests tres?
Per raons diferents
el Pini Soler
perquè
des del principi
ha estat el Baixell Insígnia
és a dir
és el premi
amb el qual
no hi havia dubtes
sobre aquest
per dir-ho d'alguna manera
no hi havia dubtes
perquè és el que
per diferents raons
que ara seria molt llarg
d'explicar
és el que et permet
sortir fora
és a dir
quan es dona una notícia
es parla del Pini Soler
no es parla
de qualsevol dels altres
es parla del Pini Soler
encara que sigui
una notícia negativa
encara que sigui
que ha quedat desert
per exemple
el Premi Pini Soler
ha quedat desert
és el Premi de Narrativa
és el millor dotat
és un dels millors dotats
de la literatura catalana
i a més a més
la novel·la
per raons diverses
també
que ens portaria lluny
a discutir
o a analitzar
és el que
concita
interès
públic
per tant
aquest premi
s'havia de mantenir
perquè a més a més
és el premi
en què hi ha hagut
més esforç
al llarg de tots aquests anys
i era llançar
a terra
aquest esforç
important
si es desconvocava
o si no es convocava
aquest
després el Premi Vidal
hi ha una raó
claríssima
és l'únic
en tota la literatura catalana
que es convoca
per tant
és un premi
que està molt ben valorat
dins del sector
dels traductors
també dels escriptors
i era
inconcebible
que prescindíssim
d'aquest premi
i per últim
el Premi Tinet
per la seva singularitat
perquè
Tarragona
en un moment determinat
va apostar
per aquest premi
perquè
en aquell moment
era avançat
això de presentar
un premi
a través d'internet
tot i que això
avui ha canviat molt
com que precisament
aquesta és una altra
de les novetats
que hi ha en el cartell
la convocatòria
dels Premis Ciutat de Tarragona
vol continuar apostant
per les noves tecnologies
doncs
mantenir aquest premi
era lògic
per tant
tenim aquestes
tres guardons
amb la mateixa
dotació econòmica
que l'última edició
sí
amb la mateixa
tot i amb això
hi ha una diferència
important
a favor dels autors
i és que
en les últimes edicions
s'havia introduït
el costum
la clàusula
que els premis
eren considerats
com un avenç
de drets d'autor
què volia dir això?
volia dir que l'autor
rebia el seu premi
però quan es publicava l'obra
no cobrava drets d'autor
fins que l'editorial
o l'ajuntament
o l'organització
no s'havien rescavelat
de la despesa del premi
és a dir
que un guanyador
d'un premi pinésoler
un premi pinésoler
de 21.000 euros
fins que no fa
21.000 euros
de drets d'autor
no cobrava
de drets d'autor
el primer euro nou
això volia dir que
probablement
no cobrava mai
drets d'autor
sobretot si era
premi de poesia
o premi d'assaig
o altres tipologies
novel·la encara pot ser
que segons quin
es venguin
molts exemplars
això en guany s'ha canviat
és a dir
en guany
el premi és premi
per tant
els diners
són per l'autor
efectivament
i després
els drets d'autor
són una altra cosa
que ha de pagar l'editorial
i per tant
des del primer llibre
que es ven
és per l'autor
això significa
que encara que
no s'ha
augmentat la dotació
la situació
és molt millor
per l'autor
a partir d'en guany
i les bases
ja s'han presentat?
sí
ja estan
exposició
estan en circulació
estan en circulació
i el calendari
per tant
quin és el nou calendari?
bé
això és la novetat
gairebé més important
que la que dèiem
fa un moment
la major part
de premis
importants
premis que estan
constituïts
com
a cartell
els premis
de la Unió de Sant Lluc
que convoca Òmnium Cultural
els premis de Girona
els premis de Lleida
els premis d'Octubre de València
els premis de Ciutat del Gira
tots aquests premis
es convocaven
de la mateixa manera
i es donaven
a la tardor
en un calendari
que anava des de setembre
fins a desembre
aproximadament
això què provocava?
provocava una gran
competició
entre els diferents premis
i una situació
d'exclusió
perquè
com que es havien produït
diferents problemes
al llarg de la història
les bases dels premis
s'havien acostumat
a posar
que si et presentaves
un premi
no et podies presentar
un altre
que estigués
en vigència
en aquell moment
la qual cosa
volia dir que una persona
que el mes d'agost
havia decidit presentar-se
al Sant Jordi
aquella persona
ja no es podia presentar
al Piní Soler
encara que no guanyés
no es podia presentar
al Piní Soler
no es podia presentar
a l'Andròmina de València
no es podia presentar
al Prudència Bertrana
etc.
això volia dir que el pastís
de gent que escriu
de gent que escriu novel·la
per exemple
o de gent que escrivia
que escriu poesia
o que escriu el que sigui
el pastís
s'havia de repartir
entre tota aquesta gent
aleshores
el canvi de data
el que farà
és que
dels premis importants
si més no
els de Tarragona
seran els únics
que es convocaran
amb vistes a la primavera
es convocen ara
les dates
s'han convocat
a principis d'octubre
ara són vigents
per tant la gent es pot presentar
a partir d'aquest moment
i fins al dia 15 de gener
el dia 15 de gener
a les 12 de la nit
es tanca el termini
i aleshores
hi haurà un termini aproximat
de 3 mesos
perquè els jurats
facin la seva feina
i en un moment
que s'anunciarà
probablement a l'abril
es donaran
els veredictes
dels 3 premis
que han estat convocats
es vol fer al voltant
de Sant Jordi doncs?
més o menys
més o menys
perquè es canvia
també una altra cosa
quan tot això es va començar
és que arrosseguem
inèrcies de fa molts anys
de la transició política
un d'ells és que
Sant Jordi
era una data
molt important
ho continua sent
potser encara més
però en aquest moment
Sant Jordi
ja és un excés
de volum
de llibres publicats
aleshores en aquell moment
tot era
planificat d'aquesta manera
es convocaven uns premis
a la primavera
es donaven a la tardor
i el llibre era novetat
per Sant Jordi
en aquest moment
una novetat
per Sant Jordi
ja no és
tan
una bona notícia
perquè n'hi ha massa
aleshores
el llibre ja no serà
donat
el premi
als voltants
d'aquelles dates
però serà novetat
més endavant
perquè es publicarà
de cara a la tardor
segurament
i aleshores això vol dir
que serà una novetat
en solitari
i per tant
que podrà gaudir
de major atenció
per part dels mitjans
de comunicació
sí perquè ara que parlem
d'això Joan
clar jo t'havia preguntat
per les dotacions econòmiques
els premis i hem dit
que són les mateixes
però a més a més
també s'inclou
la publicació
dels tres llibres
això sempre
amb les mateixes editorials
que en l'última edició
sí
aquí no hi ha hagut cap canvi
de moment
no hi ha hagut cap canvi
suposo que és un tema
que resta obert
però que en principi
continuen amb les mateixes
que són
Columna
1984
i Cossetània
aquests són els canvis
doncs per tant
la convocatòria
les bases
ja estan en marxa
preveieu
ja sé que suposo
que és molt difícil
però preveieu
que amb el canvi de calendari
amb aquesta reducció
en el nombre de guardons
però amb aquesta filosofia
clara de potenciar
tres premis
pugui augmentar
o disminuir
la participació?
o això realment
és imprevisible?
a veure
la pregunta aquesta
si es fa
en perspectiva
jo crec que
la previsió
és que pugui augmentar
el que passa
és que com que
la gent que escriu
igual que tota la resta
de la gent del món mundial
funciona per hàbits
el fet que
en un moment determinat
hi hagi un canvi
pot desorientar una mica
i pot ser que en guany
pot ser que en guany
hi hagi una mica
de desorientació
per què?
perquè algú
que tenia previst
fer
una cosa
no l'ha feta
i ara
no se n'ha assabentat
que hi ha
el canvi de dates
etcètera
és a dir
són molts anys
que es funcionava
amb unes determinades dates
i hi havia una sèrie de gent
que ja ho tenia
al cap
que a l'estiu
podria fer la presentació
en aquesta convocatòria
i pot haver
aquesta desorientació
i potser aquest any
podem tenir sorpreses positives
o negatives
en aquest sentit
però en qualsevol cas
en perspectiva
de més enllà
el canvi de dates
ha de ser positiu
ha de ser
ha de servir
perquè hi hagi
més candidatures
més opcions
a optar pels premis
hi ha una altra qüestió
que no hem comentat
que està relacionada
amb tot això
hem començat parlant
de la crisi
i hem començat
a parlar
de l'estalvi
hi ha una altra novetat
que jo he esmentat
una mica de passada
que és aquesta aposta
per les noves tecnologies
el que va ser en principi
una originalitat
que aplicàvem només
al Premi Tinet
en guany
serà per tots
és a dir
tots els treballs
ja es presenten
a través d'internet
en pdf
perquè d'aquesta manera
anem més ràpid
és a dir
l'autor
no ha d'anar
a fer
sis fotocòpies
de cada original
no s'ha de gastar diners
fent fotocòpies
sinó que fa un pdf
l'envia per correu electrònic
arriba immediatament
no s'ha de gastar correus
per tant
i nosaltres
de la mateixa manera
ho podem distribuir
amb molta facilitat
i molta rapidesa
als membres del jurat
és a dir
que estalviem diners
tots plegats
i tant els autors
com l'organització
i a més a més
estalviem paper
és a dir
que a les bases
els tres premis
ja contemplen
que s'han de presentar
tots els originals
s'han de presentar
a través d'internet
de correu electrònic
això
que sembla una obvietat
és veritat
que no s'havia plantejat
fins ara
encara anàvem a això
fent còpies
i centenars de papers
sí
que era terrible
perquè a més a més
és una despesa importantíssima
penseu només que
si posem per cas
es presentaven
40 novel·les un any
40 novel·les per 6
volia dir que l'Ajuntament
en un moment determinat
al mes de setembre
havia de fer
la tremesa
d'això
per correu
o per missatge
a els membres
dels jurats
dels jurats
els 6
per 636
40 membres
de jurats
o coses així
era una despesa
molt important
recordem que
el lliurament dels premis literaris
Ciutat de Tarraona
estaven envoltats
de tota una sèrie d'actes
el que anomenem
la tardor literària
en guany suposo
que la crisi
també ha fet
no, la tardor literària
es fa
es manté
i es presentarà
dintre d'uns dies
és a dir que sí que hi haurà
activitats
sobre el món de la literatura
aquest mes de novembre
exacte
i m'imagino que aleshores
al passar
el lliurament dels premis
a la primavera
al voltant de Sant Jordi
acabaran de completar
l'oferta també
d'activitat literària
que ja s'havia produït
en els darrers anys
exacte
en els darrers anys
de fet teníem una mena
de tardor literària
i de primavera literària
exacte
i ara doncs
probablement el que farà
és que
el fenomen és al revés
en el seu moment
hi havia uns premis
i es van envoltar
de la tardor literària
ara hi ha una primavera literària
i es completarà
aquesta primavera literària
amb els premis
tot això
sense
treure
la tardor literària
que com dèiem
en fi
doncs tindrà lloc
en els pròxims dies
de la seva presentació
per acabar Joan
alguna
adreça de correu electrònic
on puguem tenir
més informació
on es puguin accedir
a la pàgina web
de l'Ajuntament
directament
tarragona.cat
www.tarragona.cat
entrar a cultura
dins de cultura lletres
i a les bases dels premis
molt bé
doncs a veure si aquest any
augmenta la participació
malgrat aquest canvi
en el calendarí
potser el calendarí
fins i tot des del principi
afavoreix els premis literaris
ciutat de Tarragona
i recordeu que hi ha
aquests tres guardons
el de narrativa
Pini Soler
el de traducció
Jaume Vidal
i Alcubet
que és l'únic del país
i el premi
Tinet de narrativa
corta per internet
que també és un dels més originals
del panorama
de la literatura catalana
Joan Cavall
tècnic de l'Ajuntament
responsable dels premis
moltes gràcies
i que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
i fins aquí
l'edició d'avui
d'aquest espai
on recordem
els millors moments
de la temporada
radiofònica
2011-2012
Jaume Guàs
Antoni Batista
i els premis literaris
han estat avui
els protagonistes
del millor
de la temporada
això sí
no us oblideu
que puntualment
us anirem oferint
més edicions
i més tastets
i més moments
interessants
d'aquests darrers mesos
de la ràdio de la ciutat
al 96.7
de la freqüència modulada
i també per internet
a tarragonaradio.cat
Gràcies.