Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Bon dia a tothom, a tots els oients que s'estiu escoltant aquest matí.
El programa Porta a l'Esperança.
Tengo una Biblia que no habla, un crucifijo que no salva,
una fe que se cansó de las montañas.
Tengo oraciones sin sujeto y he predicado tantas veces
en el valle de los huesos secos.
Tengo noticias sin oyente.
Tengo pacientes esperando el milagro de los peces,
pero tengo la red averiada.
y el vino es vinagre y el pan no sabe a nada.
Tengo una sal que ya no sala, una iglesia que no sale,
una luz bajo la mesa y una virgen despistada.
La levadura en la nevera en la nevera, mi armadura oxidada.
Tengo oro y tengo plata, pero el cojo ya no baila.
Tengo victorias derrotadas, gente en el templo destemplada,
misioneros encerrados en sus casas.
Tengo la ofrenda en el banco, las promesas caducadas.
El maná está congelado, no hay calor en la palabra.
Está de fiesta en la atalaya con el buen samaritano.
Ya no sufren como hermanos, son cristianos sin agallas.
Tengo una sal que ya no sala, una iglesia que no sale,
una luz bajo la mesa y una virgen despistada.
La levadura en la nevera, mi armadura oxidada.
Tengo oro y tengo plata, pero el cojo ya no baila.
Tengo una sal que ya no sala, una iglesia que no sale,
una luz bajo la mesa y una virgen despistada.
La levadura en la nevera, mi armadura oxidada.
Tengo oro y tengo plata, pero el cojo ya no baila.
Pero el cojo ya no baila.
Pero el cojo ya no baila.
Pero el cojo ya no baila.
Bienvenidos al programa Porta l'Esperanza.
Es l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu
fer arribar a tothom la paraula de Déu que es la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Associació de Protestants de Tarragona,
situada al carrer Monestir de Poblet, número 7.
I ens trobem als estudis el Samuel García.
Hola, bon dia, Damaris.
Hola, bon dia, Samuel.
També ens trobem l'Albert Marcos, bon dia.
Hola, bon dia.
Els controls tenim l'Alejandro Martínez, bon dia des d'aquí,
i jo, la Damaris Romeu, que us parla.
Avui reflexionarem en vers d'una història que havia relatat a Jesús
i amb la que volia transmetre una ensenyança.
Ens referim a la paraula del fil pròdic.
Ella ens parla de com un fill demana l'herència del seu pare
i, sense escoltar-lo, com diria vava avui dia,
vol viure la vida només pensant en ell mateix
i en els plaers que pot obtenir.
Però abans d'indiciar-nos en la paraula del fil pròdic,
doncs sentirem una cançó.
Que más puedo entregarte
para que no quede nada.
que tu nombre se levante.
te daré.
Te daré toda mi alma.
Pon en ti mi corazón.
Pon en ti mi corazón.
Te adoraré a pesar de mi pecado al creer en tu inocencia.
Te adoraré al entrar en tu presencia por la gracia que me has dado.
Quiero estar bajo tus alas, que me cubran tus promesas.
que me inspiren tus palabras.
Que me inspiren tus palabras.
Quiero sentarte en tu presencia por la gracia que me has dado.
Quiero sentarte en mi mesa.
Pon en ti mi corazón.
Pon en ti mi corazón.
Pon en ti mi corazón.
Te adoraré a pesar de mi pecado al creer en tu inocencia.
Te adoraré al entrar en tu presencia por la gracia que me has dado.
que más puedo entregarle.
Us recordem que esteu escoltant el programa de Porta a l'Esperança a Tarragona Ràdio
a la 96.7 de la FM.
Doncs bé, com hem dit, avui parlaríem de la paràbola del fill pròdic.
Però abans de tot, la pregunta és, què és una paràbola?
En què consisteix una paràbola i per què s'ensenyava per mitjà d'aquestes paràboles?
Doncs en principi hauríem d'anar al sentit etimològic, aniríem al grec.
I és una paràbola, paràbola, que significa comparació.
Per tant, es tractava d'explicar una història, es narrava una situació quotidiana
del dia a dia que tothom podia entendre.
En principi era una situació fictícia, no s'estava referint a cap persona en concret
ni a cap família en concreta, que tothom pogués posar noms i cognoms.
Però sí que era una situació quotidiana, era una situació que tothom podia conèixer.
Per exemple, hi ha moltes paràboles que es fa servir al camp.
Per què? Perquè era una societat molt agrícola.
tothom podia entendre el que succeïa al camp.
Els nostres dies potser parlaríem més de les noves tecnologies
i posarien un exemple en aquest sentit, no?
Però es tractava d'explicar una història que fos creïble,
que tothom pogués entendre, pogués comprendre,
per explicar, com deieu abans a la presentació del programa,
una veritat espiritual, una ensenyança.
Jesús, en aquest cas, explicarà una història,
en aquest cas d'un fill que marxa de casa, com veurem després,
que tothom segurament coneixeria algun cas,
per poder després ensenyar una veritat espiritual,
una veritat moral, una veritat que tothom ha de conèixer
i tothom l'ha de fer seva, no?, d'alguna manera.
Per poder estudiar un text de la Bíblia,
l'hem de veure en tot el seu context i en el seu conjunt, i més immediat.
Així, quin seria el context de la paraula del fil pròdic?
Doncs és molt curiós, perquè podem llegir aquesta paraula
en diferents evangelis, però si agafem, per exemple,
el que va escriure Lluc, que és un dels autors dels evangelis,
en el capítol 15, verset 2,
diu que els fariseus i els mestres de la llei murmuraven i deien
que aquest home, referint-se a Jesús, acull els pecadors i menja amb ells.
Clar, qui eren aquests fariseus i escribes?
Era un grup, podríem dir, avui religiós, una mica ultra, no?,
ultra ortodox.
És cert que no arribava a una violència física,
com malauradament hem vist aquestes notícies amb altres terroristes, no?,
però sí que eren grans defensors del que era el compliment estricte
de la llei de Moisés, de la Torà, i en aquest sentit,
moltes vegades acusaven Jesús de no complir la llei o de saltar-se la llei.
Per tant, en aquests moments estan criticant a Jesús
pel fet d'acollir aquelles persones que ells consideraven pecadores, no?,
que no complien la llei, que per tant, davant de Déu,
no tenien cap mèrit ni cap obra que pogués realment apropar-los d'una manera directa amb Déu, no?
Llavors, Jesús, que és Déu, se n'adona del que estan parlant i sap que estan criticant,
doncs que ell s'apropi, que ell prediqui, que ell ensenyi a persones d'aquesta mena, no?
Per tant, amb ells, què li explica aquesta paraula?
Però és molt curiós perquè si poguéssim llegir el capítol sencer a falta d'una paraula, d'una història,
explica tres.
Per si hi ha algú que no s'enteri, doncs explicarà tres situacions.
Una és la paraula de la ovella perduda,
l'altra seria la paraula de la moneda perduda
i la tercera seria aquesta, que és la del fill prodi,
però que també podríem traduir pel fill perdut.
Per tant, d'alguna manera el que està fent Jesús és la radiografia dels fariseus,
dels escrives que l'estaven criticant,
però com després veurem és una radiografia on tots, absolutament tots,
ens veiem d'alguna manera reflectits.
Estem perduts i necessitem retrobar el nostre espai, el nostre sentit, la nostra casa,
com serà el cas d'aquesta paraula, no?
En Samuel has comentat que són les paràboles, el segon test, no?
I com hem dit que a la Bíblia hi ha més paràboles.
Tu has comentat la paraula de la ovella perduda, la paraula de la moneda perduda,
però bueno, hi ha més paràboles, no?
Però bueno, avui ens centrem en la paràbola del fill pròdic o del fill perdut.
ens podies donar, bueno, fes un sentit de què tracta aquesta història, sisplau?
Ens parla d'un pare que té dos fills i en principi un d'ells, que és el menor,
pren la decisió de marxar de casa.
Però clar, no marxar de casa sense res, sinó que li demanes a un pare que li doni l'herència.
Normalment les herències ja sabem que s'aconsegueixen o passa a formar part del teu patrimoni quan la persona mor.
Però en aquesta ocasió aquest fill que decideix marxar de casa vol que s'avance aquesta herència, no?
Per tant, el pare li dona i ens diu al text bíblic que se'n va ben lluny, no?
Se'n va, diríem avui, a viure la vida, no?
Però ens diu al text que aquest fill menor viu una vida desenfrenada,
fins al punt que malbarata, de fet, pròdic significa això,
malbaratar tots els béns, tot el patrimoni que el seu pare li havia donat.
En què s'ho gasta, podríem dir avui?
Doncs el fill gran s'encarrega, cap al final de la història,
de recordar-li a son pare quan li estava fent tota una festa,
de dir, escolta, que aquest que va marxar i que li vas donar l'herència s'ho ha gastat en prostitutes,
i s'ho ha gastat en coses que realment no és per fer-li cap festa, no?
Per tant, és un jove, podríem dir, un jove que té uns 18 anys,
que es fondeix els diners, diríem avui.
Va i viu a tope, es gasta els diners, els malbarata.
De fet, el text bíblic diu que va més enllà del que es pot arribar a fer.
és el fet de trencar límits en quant a l'ètica personal o la moral,
l'estil de vida d'aquell jove.
I arriba un moment de la història que es queda sense un euro, diríem avui.
Evidentment, s'ho ha gastat tot, ho ha malbaratat, i què fa?
Doncs tothom li dóna l'esquena, jo m'imagino que aquesta persona,
mentre tingués diners estaria envoltat d'amics,
però des d'aquell moment en què es queda sense un euro,
es queda sense amics, es queda sol, no sap què fer,
fins que troba una persona que sí que li fa cas
i li diu que si vol treballar a la seva finca,
però que ha de cuidar porcs.
Clar, evidentment, sabem que els oients que estaven sentint la paràbola
eren jueus, i per un jueu el porc és un animal impur.
Per tant, imagineu-vos quina degradació havia de patir aquella persona
que s'ha de veure envoltat de porcs, cuidant els porcs,
fins i tot com no tenia per menjar, diu la història,
que volia menjar del menjar dels porcs.
Per tant, ens està parlant d'aquell grau de degradació humana,
com aquella persona es veu denigrada dintre del que és la dignitat de tota persona.
i aquest fill, doncs aquella situació el fa reflexionar.
Què faig aquí envoltat de porcs?
Què faig amb el bé que estava a casa del meu pare?
I llavors ens explica la història que aquell jove es penedeix
i diu, bueno, jo he de tornar a casa del meu pare d'on he sortit,
he de demanar-li perdó, perquè evidentment aquesta vida no la vull.
Jo vull recuperar la vida que tenia abans.
I veiem com arriba a casa, el pare l'està esperant a la porta,
i clar, el pare ens fa una festa, que és com us comentava fa un moment,
que el germà gran li diu a son pare,
diu, escolta, jo he estat aquí amb tu sempre, no?
I ara arriba aquest que ha tingut una vida desordenada, desenfrenada,
i li fas tota una festa, no?
I el pare li ha d'explicar precisament per això,
perquè és que el donaven per mort, però resulta que no, que està viu.
I això és motiu de celebració, no?
I és molt interessant perquè és una radiografia del que és la nostra situació, no?
I ens està parlant a tots nosaltres del que hem fet amb Déu en aquest sentit.
En aquesta narració podem veure diferents personatges,
com són el pare, el fill gran i el fill menor, i també l'herència.
Així que, a qui o a què es podrien referir aquests personatges
i quines actituds diferenciades tenen?
Molt bé, perquè com parlem abans, una paràbola és una comparació, no?
Llavors, tenim la història, una història creïble, l'hem entès perfectament.
Potser els nostres oients també coneixen alguna persona
que s'hagi trobat en aquesta situació.
I el que Jesús està reflectint aquí, en cadascú d'aquests personatges,
és en relació a Déu, no?
Qui és el pare? Doncs el pare és Déu mateix.
Déu actua com va actuar el pare d'aquesta història.
Déu és amorós.
Sobretot respecta la decisió del seu fill encara que no la comparteix.
I això és important també, no?
Entristeix quan veu a tota una humanitat que ha creat,
que li ha donat la vida,
entristeix quan li dóna l'esquena.
Respecta la decisió de l'ésser humà.
Tots decidim què fem respecte a Déu.
Ell respecta la nostra decisió però s'entristeix.
Evidentment no la comparteix.
No va compartir la decisió del seu fill menor.
Però li va donar l'herència.
És un pare amorós.
És un pare comprensiu.
Perquè quan torna accepta el seu perdó i li dóna refugi un altre cop.
potser nosaltres haguéssim reaccionat d'una altra manera.
I dius, mira, t'he donat per mort perquè has estat no sé quants anys fora de casa
i jo ja no vull saber res més de tu, no?
Déu fa el contrari.
accepta el perdó del seu fill,
l'acull i li fa una festa, no?
I d'alguna manera és el que Déu també està fent amb tots nosaltres.
Si realment volem tornar a casa.
Si realment volem recuperar la vida que hem perdut per la decisió d'haver marxat.
Això és el que la Bíblia l'anomena pecat, no?
Aquesta desobediència, aquesta rebel·lia respecte a Déu.
Qui és el fill menor?
El fill menor som tots nosaltres, no?
Evidentment, tota la humanitat, diu la Bíblia,
que ens creiem autosuficients, som egoistes,
la qual cosa ens ha fet viure lluny, ben lluny de Déu.
No voler saber res de Déu.
Res que ens recordi el nostre origen, no?
Que realment hem estat creats per Déu.
Per tant, d'alguna manera, en el fill menor ens hem de veure reflectits absolutament tots, no?
Qui seria el fill gran?
Doncs el fill gran, en principi, representen aquells escrives i faricius que estaven criticant Jesús al principi.
Evidentment, també podríem aquí encabir-nos tots aquells que hem criticat a Jesús i que hem renegat de Jesús, no?
Què seria l'herència?
Doncs l'herència seria la nostra vida.
i per això la pregunta que ens hem de fer tots és què estem fent amb la nostra vida.
En què m'estic gastant l'herència? És a dir, com estic vivint jo la meva vida aquí?
Quin estil de vida vull tenir, no?
I és la gran pregunta que també ens està fent Jesús a través d'aquesta història.
Doncs, a veure, a través d'aquesta història, doncs, ens preguntem, no?
Què hem après d'aquesta història i quins consells es dona?
Ja que, clar, es tracta d'una història de fa 2.000 anys i, clar, molta gent ho pensa
Ostres, això ja fa tant de temps que potser no té vigència, no? Ara, en el segle XXI.
O és al contrari, té vigència?
Jo diria que, precisament, té la mateixa vigència, perquè és que no ha canviat res, absolutament.
O sigui, continuem amb les mateixes necessitats i continuem en la mateixa situació.
Per tant, encara que s'hagi explicat fa 2.000 anys, la continuarem explicant fins que
Déu no torni a buscar-nos i, realment, la història humana s'acabi tal com l'entenem,
la continuarem repetint, perquè continuarà sent la mateixa història i la mateixa necessitat que tenim tots, no?
La veritat espiritual que Jesús està ensenyant en aquesta història és que tots estem perduts.
Recordeu, no?, que hem parlat abans d'aquestes 3 paraules que ens parlen d'alguna cosa perduda.
Aquesta cosa perduda, som els éssers humans, no?
Estem perduts. Tots estem retratats a l'actitud del fill menor
i l'única manera perquè realment puguem recuperar la vida que hem deixat perdre és a través de Jesucrist.
Per què? Perquè, evidentment, aquesta injustícia, tot això que hem fet, o aquesta actitud que hem tingut respecte a Déu,
ni pels nostres mèrits, per molt que els fariseus volien d'aquesta manera complir la llei, no?,
no hi ha manera fent obres per guanyar-se aquesta salvació, no hi ha manera. És per gràcia.
És perquè Déu ha pres la iniciativa en Jesucrist. Ell s'ha fet home i ha mort en la creu,
ocupant el nostre lloc. Per què? Per poder-nos reconciliar amb Déu.
Perquè puguem recuperar la vida que hem deixat perdre.
perquè realment puguem gaudir de la plenitud de la vida.
No significa renunciar, doncs, al que puguem viure ara, no? No.
O sigui, tot ha estat creat per Déu precisament per gaudir-ne d'Ell, no?
Però una cosa és gaudir de la vida, de tot el que ens envolta i una altra cosa és malbaratar aquesta vida.
I el que Déu ens proposa és que amb Ell, juntament amb Ell, podem gaudir d'aquesta vida d'una manera plena.
I això, com he dit, és gràcies a Jesucrist, no?
Per això el nostre desig és que tots els nostres oients donin una resposta afirmativa
en lliurar la seva vida a Cris i puguin recuperar la vida perduda
o, el que seria en positiu, la relació amb Déu, no?
Necesito que me avives aún más
Que restaures tu casa de paz
Pues tu misericordia no termina
Y tu presencia en mí es mi medicina
Quiero cambiar mis lágrimas en fuentes
Vivir perpetuamente en tus atrios, Jehová
Te quiero adorar
Te quiero adorar aún más ardientemente
Con mi voz y con mi mente
Muy cerca de tu altar
Necesito que me avives aún más
Que restaures tu casa de paz
Que restaures tu casa de paz
Pues tu misericordia no termina
Y tu presencia en mí es mi medicina
Quiero cambiar mis lágrimas en fuentes
Vivir perpetuamente en tus atrios, Jehová
Te quiero adorar aún más ardientemente
Con mi voz y con mi mente
Muy cerca de tu altar
Quiero cambiar mis lágrimas en fuentes
Quiero cambiar mis lágrimas en fuentes
Vivir perpetuamente en tus atrios, Jehová
Te quiero adorar aún más ardientemente
Te quiero adorar aún más ardientemente
Con mi voz y con mi mente
Muy cerca de tu altar
Con mi voz y con mi voz
Con mi voz y con mi voz
Pues hemos llegado al final del programa de hoy
Muchas gracias a todos por habernos escoltado
Y también a los que estamos aquí acompanyando
Y espero que la historia que hemos explicado
Y las canciones que hemos escuchado
Hagan estado en tu interés
Si quieres contactar con el programa de Porta
Porta l'Esperanza
Per a qualsevol qüestió
Ens pots deixar el teu missatge gravat al nostre contestador automàtic
El número de telèfon
977-24-2408
També ens pots fer arribar la teva opinió
Mitjançant un missatge de correu electrònic
L'adreça de Porta l'Esperanza
és iglesia arroba iglesiedetarragona.com
Però també si vols fer-nos una visita t'ho agrairíem
I tens dues opcions
Ens pots fer una visita virtual
A la teva disposició tens la pàgina web de l'Església
que és www.iglesiedetarragona.com
O també ens pots fer una visita personal
Estem a l'Església Podestant de Tarragona
situada al carrer Monestir de Poblet número 7
L'horari de culte és els diumenges a 2.15 del matí
I estàs convidat
Doncs fins aquí el programa d'avui
Si Déu vol ens trobarem un altre cop
El diumenge vinent els estudis de Tarragona Ràdio
A Porta l'Esperanza
Un programa de ràdio que té per objectiu
Fer arribar a tothom la paraula de Déu que és la Bíblia
Que Déu us beneeixi
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
El programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Fins aquí el programa d'avui
Mi corazón
Puedes sentir tu presencia, tú estás aquí, tú estás aquí, puedo sentir tu majestad,
Tú estás aquí, tú estás aquí, mi corazón puede mirar tu hermosura,
Tú estás aquí, tú estás aquí, puedo sentir tu gran amor,
Tú estás aquí, tú estás aquí.
Aunque mis ojos no te pueden ver, te puedo sentir, sé que estás aquí.
Aunque mis manos no pueden tocar, tú no estás en flor, sé que estás aquí.
Mi corazón puede sentir tu presencia, tú estás aquí, tú estás aquí,
Puedo sentir tu majestad, tú estás aquí, tú estás aquí.
Mi corazón puede mirar tu hermosura, tú estás aquí, tú estás aquí.
Puedo sentir tu gran amor, tú estás aquí, tú estás aquí, tú estás aquí.
Tú estás aquí, tú estás aquí, me deleito en ti, Jesús, y en tu presencia.
Tú estás aquí, tú estás aquí, tú estás aquí, tú estás aquí.
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos