Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tot just ara fa dos mesos que hem tingut les darreres eleccions generals a Espanya, amb les que, com sabem, ha hagut un canvi de govern.
Aquest matí volem parlar de política, però no fixant-nos en els diferents partits que existeixen en el panorama actual, sinó fent un repàs a la història des dels seus orígens fins a la democràcia moderna.
Però com sempre fem, abans d'entinsar-nos de ple a comentar aquest tema, sentirem aquesta cançó.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
prengui aquestes decisions per a un poble.
I concretament podríem dir que el primer moment d'or clau
va ser al segle XVI amb la revolució dels puritans a Anglaterra.
Els puritans van sorgir totalment de la reforma protestant del segle XVI
i es van alçar a Anglaterra contra Carles I
per defensar tres drets que per ells eren fonamentals.
Pensem que a Anglaterra l'Església Oficial era l'anglicana,
el monarca era qui nomenava absolutament a tots els bisbes
i per tant hi havia una interconexió entre l'Estat i l'Església Oficial.
Els puritans van anar més enllà, van dir no estem d'acord amb això.
I van dir que hi ha tres coses que per nosaltres són claus.
La primera és la llibertat de culte, la segona la llibertat d'expressió
i la tercera la propietat privada.
que nosaltres podem també gaudir d'uns terrenys, d'uns edificis
que siguin propis i que no depenguin del monarca i del poder establert.
Clar, d'acord amb això va haver una revolució.
Evidentment, tota la monarquia i el poder no va estar d'acord amb això.
Era una manca i una pèrdua de poder que havia perdurat fins aleshores.
Per tant, durant el segle XVII els puritans anglesos no ho van tenir gens fàcil.
Van ser perseguits i van, d'alguna manera, van optar per dues vies.
Va haver un grup que va anar cap a Holanda on hi havia una certa apertura fruit del calvinisme,
on hi havia més llibertat que no pas a Anglaterra.
Un exemple d'aquestes el podem trobar amb una llei que es va fer
que proporcionava refugi, per exemple, als jueus
o a seguidors de diverses creences, que no eren protestants.
O sigui, pensava en altres coses, però hi havia una mena d'assil polític
per a aquestes persones que no trobaven els seus països d'origen.
I altres van decidir emigrar cap a les colònies d'Amèrica del Nord,
que és el del Mindflower, que arriben allà els puritans, etcètera.
I veiem com aquesta influència reformada va resultar especialment decisiva
per la Constitució dels Estats Units, la que coneixem tots.
I, de fet, el primer text d'independència, de declaració d'independència,
tothom pensem en 1776 amb el Thomas Jefferson,
però ell va agafar un text que ja existia un any abans
que havien signat els protestants presbiterians d'origen escocès
irlandès a Carolina del Nord i que ja parlaven precisament
de tots aquests principis de llibertat de consciència,
de llibertat de culte, de llibertat d'expressió.
Tot això que ells s'estaven demanant ho van recollir
amb el que era el seu text constitucional i rector.
Per tant, podríem dir moltes més coses,
però l'arrel va ser l'esclat de la democràcia,
va ser la reforma protestant.
I va començar a Anglaterra al segle XVII
i després es va estendre a una sèrie de països.
Per tant, podríem dir que la reforma protestant
ha estat essencial per a l'establiment de la democràcia moderna.
I només cal veure els països del nord d'Europa
o aquells països que han abraçat la fe evangèlica,
la fe més bíblica,
per veure que la democràcia sempre s'ha instaurat molt abans
que no pas en aquells països que han arribat molt més tard.
Quins van ser els trets essencials d'aquesta democràcia
que ens has explicat dels orígens,
que van impulsar els politans del segle XVII
per tal d'aconseguir un bon funcionament de la democràcia
i també un bon ús de la política?
Doncs és molt curiós,
perquè van trencar amb els ideòlegs de l'època.
Els ideòlegs de l'època, els pensadors,
deien que l'home és bo per naturalesa
i deien que l'home és bo i pot arreglar tot això
i pot governar d'una manera clara
la política i la forma de governar el poble.
I els politans, i en general la reforma protestant,
el que va dir és que la Bíblia diu
que l'home no és bo per naturalesa.
Tot el contrari, és pecador.
És cert que té iniciatives, que té propòsits bons,
que fa coses que són molt bones,
però no ens enganyem.
O sigui, el mal està en l'ésser humà.
L'ésser humà està marcat per un egoisme innat
que el dur a mirar per ell mateix
i pels seus interessos personals.
I la reforma va dir
que tot això s'ha de controlar,
s'ha de posar sota control.
Això té implicacions no només en la relació amb Déu,
que evidentment ha estat trencada per aquesta desobediència,
per no voler saber res de Déu per aquest mal,
sinó que també ha influenciat en les relacions humanes
i evidentment dintre de la política.
Per tant, aquesta visió de naturalesa humana,
de maldat en general,
que pot semblar una mica pessimista,
és molt realista.
I va portar ja al segle XVI,
un segle abans,
perquè hem dit que la democràcia moderna
la situem al segle XVII,
però és que al segle XVI,
l'esclat de la reforma protestant,
les mateixes esglésies
van canviar la forma de govern.
I precisament van fer
separació de poders
dintre de la mateixa església
per no donar peu a certes corrupcions,
a certs totalitarismes
que ja s'estaven donant a l'església institucional,
no separada de l'Estat,
influenciada pel poder monàrquic, etc.
I veiem com hi ha pastors,
com hi ha un presbiteri d'ancians,
de diàques,
i com l'església també participa
en les decisions de la mateixa església.
I això que avui sentim, per exemple,
que posem la ràdio,
les notícies,
i veiem que estan publicant
els sous dels polítics.
Ara la monarquia,
la Casa Reial també,
farà una publicació
de tot el que està gastant.
Aquesta transparència econòmica
ja es va donar,
o sigui, ja la van posar en palès
les esglésies al segle XVI.
Evidentment, també podem anar a la Bíblia
i veiem com el poble d'Israel
també els comptes els tenia clars.
Si anem al Nou Testament,
evidentment també hi havia aquesta transparència.
és una ètica,
una ètica que sorgeix
de la mateixa Bíblia
i que van voler,
dintre de l'organització política,
si em permeteu aquesta expressió,
dintre de les esglésies,
al segle XVI ja
es va posar en manifest.
I aquest model
de govern eclesial
el van voler traslladar a la política
i és el que coneixem
com la separació famosa de poders.
Avui, una cosa tan evident per tots
i que ho donem per fer,
hi ha el poder executiu,
el govern,
per un costat.
Tenim el poder legislatiu,
el Parlament,
els que fan les lleis.
I després també tenim
el poder judicial,
aquells que executen la llei.
Cadascú és independent
perquè no pugui ser,
per un costat,
perquè pugui ser controlat,
però perquè tingui aquesta independència
a l'hora de fer la seva feina
sense que ningú li hagi de dir
això sí, això no, etcètera, etcètera.
Això va sortir de la mateixa reforma,
dels mateixos principis
dels politans,
com comentàveu abans.
I finalment,
un dels trets importants
del protestantisme
va ser,
hi ha alguns que ens van quedar
una mica fora d'aquest sistema,
com l'anglicanisme,
però va ser
la separació de l'Estat i l'Església.
això va ser clau també,
perquè una Església
que depèn de l'Estat
no té aquesta llibertat
de fer la funció
a la qual ha estat cridada.
I si tu depens econòmicament
de l'Estat,
si l'Estat et diu una cosa,
doncs tu moltes vegades
estàs subjecte a aquest poder.
I això ho van entendre
perfectament els reformadors.
I això és evident,
és una altra cosa
que el nostre país,
malauradament,
encara no està del tot establerta
i com dic,
també podem anar a Anglaterra,
que van ser als inicis
de la democràcia moderna,
on també l'anglicanisme
encara depèn
de la reina
que és la cap
de l'Església anglicana
i encara és avui
la que està anomenant
els bisbes
o els clergues
que té l'Església anglicana.
Per tant,
aquesta separació
dels poders
i també la separació
entre Estat i Església
crec que és la gran aportació
a la democràcia moderna
que va fer el protestantisme.
Pel que acabes d'explicar,
és evident que durant aquests segles
la democràcia ha perdut
l'impuls que va rebre
en els seus inicis.
Actualment,
més que mai,
hi ha una desafecció molt gran
per part del poble
cap als governs,
la política
i el sistema democràtic
en general.
Ens podries explicar
quines són les raons
d'aquesta desafecció
política actual
i que han donat lloc
a moviments tals
com el 15M.
I això en el cas d'Espanya
o les revolucions
dels països ara.
Jo crec que la primera gran cosa
és la corrupció.
La gent està molt cremada.
A veure,
podríem posar tants exemples
també al nostre país
com comentaves,
que si millets,
que si camps,
que si urtangarins
i els que no sabem,
i els que han sortit.
Evidentment,
tot això
crea un malestar
perquè no és normal.
Una societat
no pot anar bé.
una societat corrupta
està abocada
al que estem vivint.
És evident, no?
L'edat mitjana
va ser una societat
i està marcada
per una societat corrupta.
i la Bíblia
era el monopoli
dels bisbes.
Els bisbes
eren anomenats
pels monarques.
Què va passar?
Bueno,
que es va traduir la Bíblia
a l'idioma del poble.
El poble va començar
a entendre
el que Déu deia
i la pràctica
que s'estava fent
per part
de l'església
institucional,
l'església medieval.
això va provocar
que la gent
va començar
a aprendre a llegir.
Hi havia un analfabetisme
brutal
a l'edat mitjana
i va començar
a entendre
el que posava la Bíblia
perquè va ser
traduïda
al seu idioma
i va veure
que hi havia inconsistències,
que s'estava donant
molta corrupció,
que la Bíblia
deia una cosa
i el poder
institucional
l'estava fent
una altra.
això va ser
importantíssim
a l'hora
d'acabar
o acotar
amb aquesta corrupció.
Crec que la corrupció
és una de les coses
que s'ha de lluitar.
No podem permetre
la situació actual
i per tant
avui
s'hauria de començar
a regularitzar
un altre cop,
a legislar
un altre cop
el que s'està dient
al sistema financer,
etcètera,
posar límits,
posar controls reals,
auditories reals,
o sigui,
no només la transparència
que parlàvem abans
dels comptes,
que això és evident,
en què m'estic gastant
els diners,
sinó també posar
uns límits,
fins aquí puc arribar,
no puc passar-me,
no tot val.
I aquesta corrupció
ha de ser,
jo crec que és un dels temes
que comentaves
de Maris,
que més ha cremat
a la gent
i hem vist
la participació
política
en aquest sentit
que hem tingut
darrerament,
i que és important
que tinguem
en compte.
Sí,
i a més,
a més,
Samuel,
jo el que estava
també,
ara quan t'escoltava,
un dels problemes
que de vegades
també sorgeix
i que motiva
aquesta desafecció
en la gent
referent a la política,
és que
quan veus,
per exemple,
un votant,
un ciutadà,
que arriba
el moment de votar
i la veritat
és que no sap
a qui votar,
comences a pensar
que
el primer
que et passa
pel cap
és que
el com
està passant
en la societat,
és a dir,
alguna cosa
s'està deteriorant
i alguna cosa
està passant
i que s'hauria
de posar remei,
perquè quan la gent
veu
que ha de votar
i no sap a qui,
això significa
que hi ha una certa
desafecció
a la política,
la gent no ho té clar,
la gent no ho té clar,
llavors,
clar,
aquesta desafecció
moltes vegades
sorgeix
perquè veus
que
la gent
pensa,
bueno,
els vots meus
o els dels altres
que van a un partit,
al final
el que passa
és que són utilitzats
els meus vots
per un partit
o per als polítics
en benefici propi,
o del partit
o del polític,
però no
en benefici
del poble
i clar,
això crea
un desencís
en la gent.
Després també
hi ha una falta
de confiança
en la política,
una falta de confiança,
hi ha molta desconfiança
en els polítics
perquè
bé,
els polítics
en els seus programes
es comprometen
a moltes coses
i després veus
que no compleixen
la majoria de coses
que han dit
en el seu programa,
llavors,
clar,
crea desconfiança
i després també
hi ha un
un desenganxe
de la política
entre el ciutadà
i el polític
perquè
moltes de les polítiques
que es practiquen
al final cauen
en una corrupció
i en un deteriorament moral
i en un trencament
de principis
i valors
que al final
no enriqueix
el poble
sinó que
el que fa
és omplir a vegades
les butxaques
de la gent
que practica això.
per tant,
per tant,
jo crec que
moltes vegades
els polítics
el que estan fent
és fomentant
una inseguretat,
una inseguretat
i una confusió
perquè moltes vegades
diuen moltes coses
que no fan.
Clar,
jo crec que aquesta manca
de participació
per part del poble
és molt important.
Una de les contribucions
que va fer la reforma
i en aquest sentit
una mica
el politanisme
en quant al sistema
electoral
va ser que
el polític
o el representant
o el governant
ja fos diputat
o president del país
havia de donar compte
directe amb el ciutadà.
Ara
no farem una discussió
de si el nostre sistema
polític
és el millor
o si hem d'anar
o tendir
amb un sistema
de llistes obertes
o que jo pugui
escollir directament
a la persona
i no només al partit
que això també
podria ser molt interessant.
Però
la pràctica
que es va exigir
des dels principis
reformats
va ser
que qualsevol ciutadà
pogués tenir accés
a la persona
a qui li estava governant
és a dir
que li donés audiència
si jo vull parlar
doncs
amb el regidor
de l'Ajuntament
d'Educació
perquè em preocupa molt
un tema
del col·legi
del meu fill
que aquella persona
em rebi
i
d'aquesta manera
i quan tu pots anar
a votar
i també escollir
la persona
només
al partit polític
d'aquesta manera
s'ha de guanyar
més
la confiança
que parlaves ara
Josué
en aquest sentit
del governant
per tant
aquesta visió particular
de la democràcia
implicava
que el parlamentari
havia de respondre
directament
davant dels seus electors
i no tant
un sistema partidista
que jo he de
fer una carrera
professional
dintre d'un partit
per poder arribar
a estar
en els primers llocs
d'aquesta llista
i poder sortir
no?
Aquesta manca
de participació
per part de la gent
també ho nota
i el 15M
ens pot agradar o no
i ha acabat
el que ha acabat
o també potser
un altre debat
però una de les coses
que demanava
era aquesta
o sigui realment
que puguem tenir
un sistema electoral
de llistes obertes
que puguem escollir
també les persones
jo puc tenir
unes idees més afins
cap a un partit
cap a un altre
però no tinc
per què haver d'escollir
certa gent
que hi ha allà
per exemple
i que sobretot
pugui parlar
amb el polític
que el polític
entengui
quines són
les necessitats
reals
del poble
perquè a vegades
també hi ha una indiferència
o tens la sensació
com a ciutadà
que hi ha una indiferència
cap als problemes reals
els meus
els que m'importen
i a vegades
estan parlant de coses
que dius
que són molt interessants
però a mi no m'està solucionant
o no veig
que tinc una incidència
en la meva vida diària
no sé
podríem dir més coses
però
crec que són
qüestions
que potser també
han contribuït
a aquesta desafecció
tot el que heu estat explicant
tant tu Samuel
com el Josué
són temes
que realment
nosaltres
els ciutadans
realment
ens plantegem
totes aquestes qüestions
que clar
veiem com estan
les coses
i que hi ha
aquesta desconfiança
com dieu
en els polítics
és un tema molt interessant
i molt extens
que podríem
parlar més
una altra vegada
però ens agradaria acabar
prevent una pregunta
sobre què ens diu la Bíblia
sobre aquests problemes
que hi ha
que s'han generat
a través de
això de la política
i sobretot
què es pot fer
al respecte
clar
la Bíblia
ens parla
d'una ètica
d'una moral
que està molt allunyada
de la pràctica actual
evidentment
no ens parla
de corrupció
tot al contrari
ens parla
de transparència
de justícia
ens parla
de
fer les coses
que no perjudiquin
a la persona
que tens al costat
i en aquest sentit
els reformats
i torno
a la història
perquè a vegades
ens oblidem
i arribem
moltes vegades
on arribem
precisament
per oblidar-nos
del que va passar
i tornem a caure
en la mateixa pedra
pels reformats
del segle XVI
la Bíblia
que és la paraula
de Déu
va ser
i és
i per nosaltres
avui
els evangèlics
continua sent
l'única norma
de fe i conducta
en ella
trobem tot allò
que Déu vol
per a nostres vides
la Bíblia assenyala
que l'home
no és bo
per naturalesa
de fet
hem trencat
les nostres relacions
amb Déu
no volem saber
res d'Ell
i tot això
ha tingut
unes conseqüències
a nivell horitzontal
i ha afectat
en les nostres relacions
dintre de la nostra família
hem començat
ja pel nucli familiar
però també
en el laboral
i evidentment
si parlem de la política
doncs també ha afectat
per tant
aquests principis
ètics i morals
que trobem
a la paraula de Déu
són necessàries
per frenar
tota aquesta pràctica
corrupta
i que Déu
evidentment
no vol
i hem d'anar més enllà
necessitem Crist
per nosaltres mateixos
moltes vegades
no podem
allò
sempre ho diem
i alguna vegada
ho hem comentat
l'apòstol Pau
deia
mira allò que vull fer
no ho faig
allò que hauria de fer
no acabo de
hi ha moltes coses
que ens consten
tenim la teoria
molt clara
sabem que hem de ser ètics
que moralment
hem de ser justos
amb aquesta societat
però tenim una lluita
moltes vegades
per tant necessitem
Crist
a la nostra vida
perquè ens ajudi
a practicar
aquesta ètica
i ara estem parlant
de la política
o de la democràcia
però totes les àrees
de la nostra vida
i sobretot
el poder de l'esperit sant
que ens ajudi
a ser íntegres
a poder ser coherents
i a poder restaurar
i a poder restaurar
aquestes relacions
trencades
i continuem animant
els nostres oients
a fer això
a restaurar
la nostra relació
amb Déu
perquè sigui ell
qui ens ajudi
també
a restaurar
les relacions
trencades
moltes vegades
corruptes
a tots els nivells
i sobretot
en l'àmbit
de la política
com estem parlant ara
doncs fins aquí
el programa d'avui
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
en aquest matí
esperem que el tema tractat
i les cançons
hagin estat del teu interès
i si vols contactar
amb el programa
de Porta l'Esperança
per a qualsevol qüestió
ens pots deixar
el teu missatge
gravat
al nostre contestador automàtic
al número de telèfon
977
24
24
08
també ens pots fer
arribar la teva opinió
mitjançant un missatge
de correu electrònic
a l'adreça
de Porta l'Esperança
iglesia
arroba
iglesia
de Tarragona
punt com
i si vols fer-nos una visita
tens diverses opcions
una d'elles és una visita virtual
ens pots visitar a la pàgina web
de l'església
que és
www.iglesiedetarragona.com
o també tens una altra opció
que és una visita personal
que és molt més agraïda
i pots visitar-nos
a l'església
de Tarragona
situada al carrer
monestir de Poblet
número 7
l'hora de culte
és els diumenges
a dos quarts de 12 del matí
i estàs convidat
doncs res més per avui
si Déu vol
ens trobarem de nou
el proper diumenge
als estudis de Tarragona Ràdio
a Porta l'Esperança
un programa de ràdio
que té per objectiu
fer arribar a tothom
la paraula de Déu
que és la Bíblia
que Déu et beneixi
No hay nadie como
en la cruz
solo Cristo
moriste por mí
en la cruz
viviré para alabar

Que leito estar en ti, mi corazón.