El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
Hola, què tal? Aquesta sintonia tan estiuenca és la que ens acompanya en les edicions del millor de la temporada.
I és que una vegada més ens retrobem per repassar junts alguns dels millors moments de la temporada radiofònica del curs radiofònic 2011-2012 que hem viscut a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ja sabeu que aquest estiu a la ràdio de la ciutat volem tornar a escoltar aquelles entrevistes, espais o estones més interessants que han tingut lloc darrerament a la nostra freqüència.
Per això repassem el millor de la temporada.
I avui agafarem la màquina del temps i marxarem cap al febrer d'aquest 2012, concretament uns dies abans de la celebració del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana que tenia lloc a Tarragona.
Per aquell motiu fèiem el dia 8 de febrer ràdio en directe des d'una llibreria, La Capona, per conèixer el seu funcionament i el seu paper en la difusió de la llengua i els llibres en català.
Parlàvem amb el Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona i des de la Capona fèiem un recorregut per la llibreria per conèixer quin és el seu dia a dia, com s'organitzen, com es fa la distribució de llibres, quins són els més venuts, quins eren els més venuts en aquell moment.
I ho fèiem amb dos llibreters.
I com que al Congrés feia un homenatge també a l'escriptora tarragonina Olga Xirinax per la seva trajectòria i pel suport a les llibreries, conversàvem també aquell dia amb ella en directe des de la pròpia Capona.
Us ve de gust tornar a recuperar part d'aquell programa? Doncs tot seguit, en la pròpera hora, ens endinsem en el millor de la temporada 2011-2012.
Seguim en directe, avui com dèiem des de la Capona, des de la llibreria de la Capona al carrer Gasòmetre i és que avui aprofitant aquest congrés de llibreters en llengua catalana que es fa aquest cap de setmana a Tarragona, des de divendres i fins diumenge,
volem analitzar el sector, volem parlar de la llibreria, del dia a dia de la llibreria, però també volem parlar evidentment d'aquest congrés, de què s'hi farà, de què es parlarà i vaja per què arriba aquest congrés a la ciutat de Tarragona.
Per parlar-ne ens acompanya el Pitu Rovira. Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
Ell és el responsable de la llibreria i, a més a més, el president del gremi de llibreters de Tarragona.
Pitu, aquests dies s'ha girat feina, aquest cap de setmana?
Bueno, sí, una miqueta. Tot i que, clar, l'organització de tot això s'ha portat des de la secretaria i des de la coordinació d'aquest propi congrés,
que s'ha muntat des del gremi de llibreters, i l'únic que hem fet des d'aquí és fer d'enllaç des del propi gremi
amb l'Ajuntament, qui ha col·laborat, i amb el Palau de Congressos, no?
Bé, aquesta feina una mica d'enllaç, de pont, en coordinar una miqueta tot això, no?
Però sí, evidentment, aquest cap de setmana has d'estar una miqueta allò a l'aguait de que si alguna cosa hi falta,
com a nivell de seu d'aquest congrés, més que altra cosa.
Es fa a Tarragona, des de divendres i fins diumenge.
Què suposo, creus per la ciutat, que es faci un congrés com aquest aquí?
I, a més a més, enguany que Tarragona és la capital de la cultura catalana.
Bé, quan es va començar a idear l'organització d'aquest congrés
i establir el lloc on es podia fer, la primera, el primer input, la primera sortida,
evidentment ja ningú hi pensa, no?
Vull dir, fem molt Barcelona i ja està, perquè és allò el nucli, no?
Però després, pensant, també és allò, home, marxem del lloc comú,
de lluny s'acostumen a fer totes les coses i anem a un altre territori.
Escolta'm, Tarragona és una ciutat que és una capital important dintre del país
i a vegades una miqueta d'autoestima l'hem de tenir, no?
I no ens hem d'amagar tampoc del lloc i treure una vegada l'orgull ciutadà, no?
També aprofitant que a Tarragona l'havien nomenada capital de la cultura catalana
durant el 2012, era una excusa perfecta per reivindicar això, no?
Vull dir, si hem de fer un congrés de llibreters en llengua catalana,
doncs, escolta'm, ni plantejar-se'l per què no,
l'hem de portar a la ciutat que acull la capitalitat cultural, no?
Aquesta és una.
Dos, si hem de fer un congrés de llibreters en llengua catalana,
si agafem el mar geogràfic, Tarragona està allò, el rovell de l'ou,
estem al mig, estem al mig de la Catalunya Nord, estem al mig del Principat,
estem geogràficament al mig del País de València i de les illes, no?
I les comunicacions són les que són, tothom hi pot accedir, ja està,
i aquesta va ser la proposta que ens va fer des del gremi i des de l'organització, no?
Seguint la següència, vam entrar en contacte amb l'Ajuntament,
per demanar-los el recolzament com a ciutat acollidora,
no hi va haver cap mena de problema, perquè l'argument era tan de pes
que n'hi havia d'haver-hi cap problema.
No hi podia haver un no, vaja.
No, i tenim un plau de congressos que està molt bé,
que pot estar muntat per acollir aquest tipus d'actes,
i aquí és tan fàcil l'havent de tan rodat
de perquè Tarragona havia de ser la seu d'aquest congrés.
Si parlem pròpiament del contingut, de les ponències,
dels reptes que planteja aquest congrés,
entre altres coses, parles sobre el nou model de llibreries.
Quan parlem de nou model de llibreries, què volem dir, Pitu?
A veure, això volem dir que és una cosa inherent a la pròpia evolució.
sempre estem parlant d'un nou model del comerç en general,
i sempre estem parlant d'un nou model de llibreries en concret,
perquè és la pròpia evolució.
El que passa és que amb els reptes que ara ens podem trobar,
potser històricament mai s'hi han trobat.
Ja hi va haver un moment que les llibreries van anar cap a un nou model.
històricament podem, potser alguns encara,
podem recordar aquella llibreria que era un comerç amb un taulell,
una rerebotiga farcida de llibres,
unes dependents o dependentes,
i que demanaves el llibre, te'l anaven a buscar,
te'l donaven, pagaves i marxaves i ja està.
El següent pas de la nova llibreria va ser
la de, podríem dir, la d'autoservei,
que és el que coneixem avui en dia.
Tu entres en una llibreria, pots demanar el llibre que a tu t'interessi
o pots dedicar-te a hores i hores, a tombar, a triar, a remenar.
Aquest va ser el darrer canvi que es va fer.
Ara segurament que ens veurà un altre canvi.
I aquest canvi l'hem d'interioritzar, l'hem d'analitzar,
l'hem de veure com hi entrem a formar part,
què és el que hem de canviar del model que tenim ara
i quines noves eines hi hem d'incorporar.
Algunes d'elles ja els hi hem posat amb el temps.
Els sistemes de control informàtic,
fins i tot de les comandes, de la recepció,
d'avisar el client, tot això ho hem anat fent.
Però ara tenim altres reptes, que és una nova tecnologia,
que d'això n'hem de parlar, no?
De com l'interioritzem, com l'utilitzem,
quin paper hi juguem en tot això?
Quin paper hi juguem com a vehicle
entre el fabricant del llibre, que és l'editor,
i tu com a consumidor, no?
Quina manera de pont hem d'establir entre nosaltres dos, no?
I com es pot fer això?
Bé, vull dir, aquest és un dels temes que estem debatent.
Vull dir, no és nou aquest debat dintre de les llibreries,
però ara potser hem arribat a un moment
que ens ho hem de dir clarament.
Hem d'expressar-nos, hem de buscar l'opinió
també d'altra gent externa en el sector
que ens expliqui o que ens doni una llum
o una idea de cap on podem anar, no?
Tampoc ens podem permetre gaires errors
amb aquesta nova concepció d'aquest tipus de comerç, no?
Perquè, a diferència d'altres èpoques
que la cosa anava més a poc a poc,
avui en dia, en tots els camps,
veiem que la cosa va amb una velocitat màxima, no?
Llavors, l'error, comets un error i pot ser fatal, no?
De fet, ho dèiem abans de començar,
que si mirem totes les ponències que hi ha en aquest congrés,
és un congrés de llibreters, però vaja,
de ponències amb llibreters, potser són els que menys hi ha,
sinó que és el que ara deies, oi?
Que el que també és interessant és rebre inputs,
percepcions de com ho veuen des de fora.
Sí, perquè és que pràcticament el que són les llibreries
en diversos àmbits que et vas trobant,
pràcticament tu ho has dit tot, no?
El que potser necessitem és que des d'una vessant externa
no et marquin la pauta, perquè la pauta és una altra història,
però sí que et donin aquests inputs, aquesta idea que tu,
amb la feina del dia a dia, segurament no tens ni temps ni de pensar-t'hi, no?
De vegades necessites allò, aquella picada a l'esquena,
dir-te, escolta, amb això, i si ho fessis així, no?
Llavors la reflexió i el desenvolupament d'això ja és cosa teva, no?
Però per això està articulat, tal com tu deies,
d'una manera que veient de les imponències o sis que hi ha,
només n'hi ha una en la qual intervenen directament llibreries
i és amb una cosa molt concreta,
que és amb la difusió i la producció del llibre en català, no?
Quin paper hi juguen les llibreries amb la difusió de llibre en català?
Dic en català, no, eh?
Per això hem convidat llibreries de tots els territoris de parla catalana,
venen gent de Perpinyà, gent del País Valencià,
de Palma, perquè clar, en cada territori,
i això ho veiem avui en dia en els mitjans de comunicació,
la qüestió de la llengua és molt diferent al Principat,
que podem dir, home, vivim en un moment
que sempre has d'estar a la guait del que pot passar, no?
Però també veiem en altres països,
com és ara a les Balears,
que el govern vol aplicar una cosa
i mateixos partidaris del seu govern no saben,
els hi contradiuen, no?
I que la societat sí que defensa molt el paper d'aquesta llengua, no?
Llavors, la llibreria que aposta clarament
per tindre una implantació de llibre en català a Balears
és molt diferent de la que pot tindre el territori del Principat, no?
Si ens aturem aquí, Pitu,
és important o és crucial el paper de les llibreries
en la difusió del llibre en català?
És a dir, quin és el vostre paper?
Perquè clar, al fi i al cap,
finalment el consumidor, el vector,
acaba venint a la llibreria a buscar el llibre, oi?
Sí, però en tots els comerços,
el que és important és tindre aquell producte,
i després ho podreu parlar, no?
En tots els comerços és molt important allò,
no tan sols l'aparador que ho és,
però allò l'aposta que fa aquell coberç, no?
Tu pots tindre una bodega i apostar per un tipus de vi
o dir, la meva aposta és el vi del país, no?
I sí que tindràs vi de la Rioja,
però soltent tindràs els Montsants i els periodistes
de Tarragona i del Penedès
més ben col·locats que l'altre, no?
Doncs d'alguna manera podria ser això, també, no?
Vull dir, fer l'aposta de dir el meu signe d'identitat,
un dels meus signes d'identitat, doncs és...
Escolta'm, els llibres en català estan a l'entrada, no?
Estan a l'entrada.
El primer que quan entra el client a la llibreria,
el primer que veu són els llibres de novetat en llengua catalana.
Això ja és una aposta.
Després ja és més subtil de dir
Escolta'm, bé, n'ha de comprar una novel·la
i la tinc en català i en castellà, no?
Bé, això ja és mentalitat de cadascú.
Qui no ho fareixo primer, no?
També és una manera de fer.
Bé, que això és un esperit combatiu, home,
doncs escolta'm tu, és que la nostra cultura és aquesta, eh?
O ens posem a la trinxera
o ens passaran pel damunt.
Ens passaran pel damunt no d'una manera,
perquè l'altre idioma és un idioma molt potent.
Quin hàndigat tenim les llibreries
al Principat i en llengua catalana?
M'en tenim un d'important.
No és que tinguem duplicat tots els llibres,
però tenim molts llibres que els tenen duplicats.
Ah.
El mateix llibre en català i en castellà.
Econòmicament,
això que sembli una cosa molt banal,
és prou important.
La llibreria de Màlaga ho té tot en un idioma
i alguna cosa en anglès.
Molts llibres aquí els tenim duplicats.
Els hem de tenir duplicats.
No ens amaguem,
som una cultura bilingüe, no?
I hi ha molta gent...
I el castellà és una gran llengua,
i és una llengua que està a les escoles,
que està als mitjans de comunicació,
i que està en els llibres.
I això, clar,
econòmicament aquí a les llibreries de Catalunya
i del País Valencià i de les Balears,
doncs també,
i ara et dic les llibreries de la Catalunya Nord,
que han de lluitar,
a més a més,
d'una cultura molt més minoritzada que nosaltres aquí,
han de lluitar amb un idioma tan potent com és el francès, no?
De fet, ara hi ha exemples de ciutats de la Catalunya Nord
que volen venir cap a Catalunya, eh?
Sí, sí, sí.
No ho sé si s'ho han pensat gairebé.
Allí veia la vila de Font Romeu, no?
Que deia que es volia tornar a revisar el protectat dels Pirineus
i associar-se a Llívia.
No sé si el negoci sortiria gaire.
No sé si és el millor moment, eh?
No sé si és el millor negoci a fer en aquests moments.
Un dels temes que també es parlarà en el Congrés
és la formació acadèmica i professional del llibreter.
De fet, m'ha creat l'atenció que fins i tot
s'està treballant en la implantació d'un títol
especialitzat en la gestió de llibreries
que, a més a més, impartirà la Universitat de Barcelona.
Com ha canviat en aquest temps, Pitu,
la figura del llibreter o la formació
que ha de tenir o que té el llibreter?
Mira,
això no ens està inventant res,
perquè això és una còpia
d'Alemanya.
El Grèmie d'Editors i de Llibreters d'Alemanya,
que, curiosament, a diferència d'aquí, van junts,
aquesta gent,
ho hem copiat d'ells,
perquè hem tingut molts contactes
amb el Grèmie d'Editors i de Llibreters d'Alemanya.
I tenen una escola de llibreters.
I això fa 8 o 10 anys,
que nosaltres ho desconeixíem,
algú ho coneixia,
però en general ho desconeixíem,
ens va a una escola de llibreters.
Amb els anys que ho hem anat estudiant,
ens han explicat com funciona tota la història,
la Universitat de Barcelona té una cata de biblioeconomia
i ja feia temps,
hi va haver un primer intent amb la Ramon Llull,
però la cosa no va tirar endavant.
Però la Universitat de Barcelona,
amb això s'hi ha implicat,
i aprofitant que és la única universitat del país
que té una cata d'aquest tipus,
ells mateixos quasi bé que ens van oferir
la possibilitat de fer això i muntar-ho.
Bé, jo penso que és també donar-li rellevància
en una feina o en una professió,
que sempre ha tingut una oreola de romanticisme en aquest país,
o sigui bonic, o treballar en una llibreria.
Però potser sí que necessita una pàtina
d'una professionalitat, no?
I això és el que intentarem fer
des d'estudiants de les pròpies universitats,
d'estudis d'humeitats,
de filologies o de filosofia,
que diuen, no, és que a mi m'agraden molt els llibres, no?
I el gran desconeixement és,
abans d'això, no?
Abans de tindre-la a les mans, no?
I de provar, bé,
que se'n parla d'emprenedors,
doncs aquests emprenedors que s'atreveixin a muntar un negoci
en el mercat del llibre, no?
Perquè és necessari que t'agradin els llibres?
M'imagino que sí, oi?
M'imagino que, vaja, ets una mica un element indispensable,
però amb això no n'hi ha prou.
No, no, no, a veure,
per això jo sembla que si anirin a tots els oficis
i a totes les allòs, o sigui,
no t'agrada la física, no t'hi poses el físic,
perquè n'hi has contra la paret, no?
Sí que és cert que és una feina, tal com ho veig jo,
que és molt absorbent en quant a les persones
que entren a treballar en una llibreria
sense entendre-hi gens de res.
Al cap d'uns anys, la cosa és molt absorbent,
i t'hi quedes,
i difícilment saltaries,
i difícilment t'en desfàs ja d'aquest cuc que et pica.
és potser dels oficis més absorbents,
i ara amb això li volem donar una pàtina més professional,
no tampoc un títol,
no anem a buscar allò el títol perquè te'l pengis, no?
Que possiblement hi serà,
però sí de donar-li, doncs,
aquesta...
la possibilitat de fer unes pràctiques en una llibreria,
tot aquest àmbit de formació
altament professional, podríem dir, no?
no a la formació professional, sinó una miqueta més.
Es parlarà d'això,
del que hem parlat de la llengua catalana,
el llibre en llengua catalana,
del futur de les llibreries,
de les noves models de llibreria.
Dilluns, què passarà?
És a dir, un cop passat un congrés d'aquest tipus,
què passa amb les conclusions,
amb tot allò que es parla?
Bé, com en tots els congressos,
el que després s'haurà de fer
serà
anar-t'ho aplicant, no?
què passarà?
Dilluns, no, res.
No ha de passar res, no?
Hi haurà unes conclusions,
que en teoria s'hauran de desenvolupar,
aplicar-les
i donar temps al temps
a absorbir totes aquestes idees,
totes aquests inputs que ens puguin vindre
des de l'exterior,
que pensem que és el que és important
que anem a buscar, no?
Aplicar-ho
amb temps,
amb tranquil·litat,
veure quines coses es poden aplicar,
quines altres no,
el normal en un congrés, no?
Un congrés és un debat
i després anem-hi aplicant les coses
amb el temps que ens donem, no?
Quan parlem de llibres,
aquí en tenim moltíssims
i un dels reptes,
de fet,
ha estat un dels debats
dels últims anys
és el llibre digital.
Abans ho dèiem,
que això ha passat
en molts moments de la història
que ens hem hagut d'anar adaptant
a tot allò nou
que vagi apareixent.
Com s'han d'adaptar
les llibreries
o fins i tot
els editors,
els autors,
a tot això del llibre digital?
Mira,
aquí hi ha tantes opinions
com gent no involucrada
en el sector, no?
Vull dir,
hi ha gent que diu
que això
matrà el llibre de paper,
la gran majoria diu que no,
que hi haurem de conviure
i jo em penso que és això,
hi haurem de conviure,
és una nova,
és un nou model,
un nou suport,
aquesta paraula
tan fantàstica
que ens hem inventat.
Tenim el suport paper
i tenim el suport digital
en aquests moments, no?
Jo em sembla que també
avaluar-nos
en altres països
amb altres cultures.
Ens hi hem de fixar
però tampoc
ens hi hem d'emmirallar.
Cada país,
cada cultura,
a mi se ve que
cada cultura
té la seva manera
de comprar,
la manera de funcionar
dins el mercat
del consum, no?
Cert que en països
com el nord d'Europa
o com els Estats Units,
això ha fet
una evolució
molt gran
com ha estat
també
l'utilització
de les eines
d'internet, no?
Perquè allí també
hi juguen
unes condicions
fins i tot
climatològiques.
No és el mateix
anar a comprar
a Finlàndia
que comprar a Tarragona.
No és el mateix.
No és el mateix.
Aquí t'hem fet
molt feta
la vida al carrer
i això condiciona
el mercat
i condiciona
el comerç.
Amb això
no vull dir
que hem de defugir
i deixar de banda
tota aquesta història.
no, perquè és un nou suport,
és una nova mentalitat
de compra,
hi ha unes noves generacions
de gent que compra
de manera diferent.
Nosaltres no compren
com comprenem
els nostres avis,
doncs imagina
els nostres fills,
que els hi ha evolucionat
tant de pressa
aquesta manera de fer.
Què vull dir amb tot això?
Que aquest nou model
de suport
l'hem de tindre en compte,
ens hi hem d'adaptar,
l'hem de conèixer.
que no està encara
del tot definit
com i de quina manera.
L'editor,
que és el fabricant,
aquest encara està pensant
a veure com ho posen
al mercat
i no hem d'oblidar
la pirateria
que hi ha hagut
en tot això,
sobretot
tenint l'experiència
de la música,
el que ha passat
i els problemes
que ha creat
en el comerç de música,
no?
I amb els grups
i en tot això.
Clar, aquí
hi ha molts actors,
hi ha el propi autor,
l'autor autora
i té molt a dia
amb això,
hi ha l'editor,
hi ha la llibreria
i el consumidor
i per entremig
hi ha el preu
i és un actor principal.
Important.
Perquè clar,
la gran pregunta
que sempre fem
és
el llibre
en format digital
que no deix
de ser fum
ha de bar
del mateix
que el del suport paper?
Aquesta és una,
és important això
perquè si l'hem de posar
el mateix preu,
escolta'm,
jo prefereixo
el de paper
que el puc disser
amb herència,
l'hem d'abaixar
de preu,
clar,
la gran resposta
de tothom
és que sí,
evident,
ha de ser molt més barat.
Eliminem intermediaris,
despeses de fabricació,
de transport,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Però esclar,
això també va
en contra
d'uns beneficis
empresarials,
de llocs de treball,
de la rendibilitat
de cara a l'autobre.
Tot aquest debat
s'està fent
per llançar
d'una vegada
tot aquest producte
en el mercat.
Hi ha moltes incògnides
encara.
Amb això
no hem de creure
que hem d'estar preparats,
hem de tindre
primer la ment preparada
per tot això
i després
la tecnologia
no és tan fàcil
pel que sembla
i amb tot això
sí que està treballant.
Per això també
hi ha una ponència
que tot això
en parlarem
i sobretot
amb gent
de fora del sector.
de gent
que ja tenen
experiència
en altres camps,
de gent
que ens poden
obrir més
la mirada
i la ment
cap a com
apliquem tot això.
També volem saber
que ens expliquin
des del sector
empresarial
de l'editor
com ho veu ell
d'una manera
més o menys
immediata
a l'implantació
i això,
quines dificultats
hi veu
a l'hora
de comercialitzar-ho.
Tot això
ens ho han d'explicar
encara.
Com es presenta
aquest 2012
ara que ja hem passat
un mes
però encara
podem fer perspectiva
de tot aquest any
com es presenta
pel sector,
Pitu?
Doncs com en tots
amb dificultats.
Ara
feia una estona
i sentit
un ratet
el discurs
del president
del govern espanyol
i aquest home
ho ha dit
una de les virtuts
que té aquest home
és amb la claretat
en què parla
que el 2012
no ens portarà
res de bon
en el sentit
de recuperació
sinó al contrari
que continuarem
baixant en tots els àmbits
que l'atur
tornarà
a repuntar
o sigui
que tornarà a pujar
durant el 2012
i que no s'espera
res de bon.
Com es presenta?
Doncs home,
amb preocupació
evident
de l'Agria
n'hi ha una
són moments
realment
molt i molt
i molt
i molt
difícils
i per les
i per les
per les franges
més dèbils
del sector
i que és el comerç
el comerç
aquest que en diuen
de proximitat
que és
home,
aquest es presenta
un del 2012
cru
jo penso
que qui digui
el contrari
escolta
no viu la realitat
aquests dies
aprofitant
que avui fèiem
el programa
aprofitant
que hi ha el congrés
aquest cap de setemà
digues
es presenta
un 2012
de resistència
seria la paraula
de resistir
de resistir
si resistim
el tindrem guanyat
a veure
no ens queda
altra cosa
en aquests moments
que està
en una situació
de resistència
d'aguantar
com sigui
d'intentar
no caure
perquè en els moments
que estem
caure
és ja no aixecar-te
ara
ho dèiem
que aquests dies
aprofitant
que avui fèiem
el programa
que tenim aquest congrés
del cap de setmana
a Tarragona
preguntàvem als nostres oients
quin era el seu autor
en català preferit
el seu llibre en català preferit
jo no et preguntaré això
sinó que et preguntaré
Pitu
quin creus que és l'autor
en català
que en aquests últims anys
potser ha triomfat més
o el que més ha projectat
la llengua catalana
arreu del món
amb quin autor
et quedaries?
home
és molt concret
aquest preguntes
és molt fàcil
de respondre
penso jo
el Jaume Cabrís
en aquests moments
arreu d'aquella famosa
fira de Frankfurt
de fa un pell o tres d'anys
on la cultura catalana
va ser
que és important distingir
era la cultura catalana
la que estava convidada
i no la llengua
això és molt important
perquè després van vindre
moltes històries
darrere de tot això
però bé
arreu d'això
va ser on
els grans mercats europeus
europeus
van descobrir
aquesta cultura
aquesta anomalia
que hi ha dins de l'Europa
dins de la vella Europa
en lloc d'aquesta resistència
aquella base
sí
o allò
aquella
aquella vila de l'Astèrics
però col·locada
al Mediterrani
i que
moltes cultures europees
molts països d'Europa
van conèixer
aquesta realitat
arreu d'això
va ser
va ser molt bo
per la cultura catalana
perquè
ens va posar
en el mapa real
d'Europa
i va coincidir
surtuosament
en dos o tres autors
la Maria Barbal
també
però
va coincidir
amb les veus del Pamano
d'aquest gran autor
a més a més
no d'una formació germànica
perquè tampoc l'hi té
però sí d'un ajustament
molt a la cultura germànica
que té
el Jaume Cabré
i llavors
el van descobrir
i va ser un
va ser una
va ser un resultat
fantàstic
i em fa l'efecte
que de la mà
d'aquest autor
i dels seus
dos llibres
podríem dir
aquest darrere del
Jo Confesso
que també està tenint
un èxit de traducció
l'important dels llibres
si et quedes
en el teu mercat
doncs t'hi has cagat
i més un mercat
com el nostre
que és petit
però traspassar
les fronteres
i anar d'anar
a cultures
de gran consum
com van ser
la francesa
o l'alemanya
això és importantíssim
i aquest autor
hem tingut la sort
que després
aquest també
també
també ve el Sánchez Pinyol
amb la pell freda
que en el seu moment
també es va traduir
en moltes llengües
també es va traduir
ara ha quedat
una miqueta apagat
aquest autor
però bé
però
potser aquests dos
junts amb la mania verbal
potser van ser
els dos o tres autors
que en aquell moment
van estirar del carro
que ara
ha portat
molts autors d'aquí
a ser traduïts
a llengües importants
com són el francès
i l'alemany
l'italià
també s'hi està traduïm bastant
doncs ens quedem amb aquests
ens quedem amb aquests
els autors catalans
potser més universals
en els últims anys
i que han ajudat
també a projectar
la llengua catalana
i els llibres en català
Pito
moltes gràcies
que vagi molt bé
aquest cap de setmana
i vaja
gràcies per obrir-nos
les portes
de la llibreria
ja ho sabeu
ara farem una
farem una petita
pausa
i de seguida
farem això
tombar per la llibreria
descobrir
com és el dia a dia
i com funciona
una llibreria
estem just a l'entrada
de la Capona
aquí al mostrador
ara mateix
estan arribant
paquets
amb diversos llibres
els estan
acabant de convocar
d'altres que se'ls emporten
i aquí tenim
el Ricard Espinosa
Ricard bon dia
bon dia
bon dia
aquests llibres
venen
marxen
què fan aquests llibres
és una de les fenyes
importants de la llibreria
i és aquella
que m'agrada a mi
de vegades
desmentificar
la fenya
de la llibreria
se té la visió
molt romàntica
que tens molt de temps
per llegir llibres
i la fenya
del dia a dia
s'imposa
i és constant
els transportistes
venen cada dia
i alguns a la tarda
a portar paquets
i a recollir paquets
que són els paquets
que llibres
que els he donat
l'oportunitat
i mira
no s'han volgut vendre
ells sols
per tant
pràcticament
cada dia
tenim entrades
sortides de llibres
a la llibreria
cada dia
cada dia
i en èpoques
de
marcadament
campanyes Sant Jordi
Nadals
i èpoques escolars
que bueno
una gran paqueteria
ara que són
èpoques més o menys tranquiletes
és constant
vull dir
aquest transportista
és el tercer quart
que ha vingut
i aquest matí
portant paquetets
això és un no parar
Ricard
és un no parar
és un no parar
i és la feina constant
constant
constant
constant
que no pots
novetats que arriben
coses que
bueno
comandes
reposicions
de llibres
s'han acabat
pobre de tu
que paréssim
quan entrem a la llibreria
evidentment
veiem moltíssims llibres
i tots estan col·locats
amb algun motiu
amb algun per què
per exemple
si parlem dels llibres
que estan just a l'aparador
a l'entrada
en els que veiem
des de fora
amb quina estratègia
es col·loquen
o quins llibres
es col·loquen aquí
i per què d'altres
no s'hi col·loquen
a vegades
hi ha
aparadors especials
que fem algun aparador
amb motiu d'alguna cosa
en principi
mirant
l'entrada
de la llibreria
el de la dreta
acostumem a posar
l'údifantil
infantil, juvenil
acostumem a posar
aquest tipus de llibres
i a l'altre costat
acostumem a posar
el llibre en català
el castellà
els llibres
d'adults
com si haguessin de temàtiques
i a vegades
hi ha monografies
si arriba una temporada
de bolets
bolets
ara tenim el infantil
o carres soltes
doncs hi ha uns quants llibres
de carres soltes
però que l'aparador
posen més o menys
els llibres
que a tu t'agrada
posar l'aparador
a part d'alguns
que són d'obligat compliment
perquè són els
que s'estan parlant
en el moment
doncs sempre tens
de diferències
d'altres llibreries
o d'altres
comerços
és el que a tu t'agrada
posar l'aparador
a vegades és un llibre
que poses
és que no és
un gran bc
però m'agrada posar-lo
doncs
marques una miqueta
el terreny
a vegades
també perquè són
la llengua catalana
o perquè parlen
de Tarragona
m'imagino
també és important
aquest reclam
a veure
nosaltres
sobretot
els llibres de Tarragona
són els que tenen prioritat
els llibres de la ciutat
són molt de Tarragona
els llibres de la ciutat
són els que tenen prioritat
tant siguin d'autors
com temes locals
en verem forces
i després
el català
el català també
és la llengua prioritària
si pots escollir llibres
però si és català
i castellà
llavors el castellà
i fins i tot llibres amb anglès
que també en tenim
en idiomes
anglès, francès i alemany
també posem
alguns llibres
però sobretot
català i llibres de Tarragona
és el que ens agrada més posar
i per exemple
Ricard
si m'acompanyes
aquí just a l'entrada
abans ens deia
Pitu
aquí tenim els llibres
en català
per exemple
aquests llibres que estan
just aquí
quants dies hi estan aquí
o depèn molt de les vendes
del reclam de la gent
dels llibres
del moment
de les novetats
és a dir, quants dies hi estan aquí
el més visible possible
de cara al públic
a veure
això t'ho fa una miqueta
el mercat
i les novetats
que tenen les editorials
perquè a vegades
tens un espai limitat
jo ja els dic
als editorials
i als proveedors
que la llibreria
no és elàstica
vull dir
que té el que té
i no tenim més espai
llavors surten moltes novetats
és el criteri
de llibreter
dels companys
que veiem
un llibre
que pot tindre
més reclam
o que s'agrada més
exposar el millor
que els altres
si escriben moltes novetats
tenen menys espai
si un llibre es va venent
escolta
hi ha per exemple
les veus de Pamano
i d'allò
van estar
exposats
ben exposats
doncs
3 o 4 anys
vull dir que
són llibres
si es van venent
els llibres
per la compta que et porta
ja els tens ben exposats
els altres
per desgràcia
surten moltes novetats
unes se maten
a l'altre
però jo crec que
per promig
poden estar perfectament
un parell de mesos
una cosa així
ben exposats
o el millor exposats
que poden estar
aquí tenim els llibres
en català
si parlem de la resta
de la llibreria
com es distribueixen
una mica
m'imagino que
per temàtiques
una mica de tot plegat
per llengua també
per temàtiques
i per llengua
per temàtiques
per seccions
les seccions
que més o menys
t'agrada
la potencies
més que altres
que pot ser
la de viatges
la d'història
que la tens
ja en un lloc
més recollidet
perquè
ho vas delimitar
una miqueta
per seccions
l'espai també
perquè
la llibreria
la fas
i no es queda
la llibreria és viva
a vegades
amplies la secció
depèn de
la demanda
o de les novetats
la redueixes
la canvies de lloc
per ubicar-la
en un espai més gran
tot això
vas constantment canviant
quan parlem
de la vostra feina
al dia a dia
estem parlant amb tu
tenim una altra companya
just aquí
al Mostradó
on tenim diversos
per baix
per exemple
a Capona
quants treballadors
són i una mica
quina és
la vostra distribució
de feina
Ricard?
aquí ara actualment
som sis i mig
una persona que treballa
mig jornada
i sis a jornada
completa
hi ha qui
se n'encarrega
de portar els números
i hi ha
diferents fenyes
que són
magatzem
que és una miqueta
mantenir el magatzem
i devolucions
una miqueta
tampoc
ser especialitzats
en una fenya
en concret
no tenim 40 treballadors
que un fa una fenya
sinó que fas una miqueta
una miqueta de tot
perquè
doncs
ja el dia
que fa festa
o fa vacances
has de fer la fenya
de l'altre
vull dir que
ho has de saber
una miqueta de tot
jo per exemple
m'encarrego bastant
de fer comandes
però també estic aquí
entrant llibres
detenent el públic
el Pau
doncs és el mateix
l'Albert
també
reclamacions
de comandes
això sí
ho portem molt bé
la gent que encarrega
un llibre
doncs fem el seguiment
avisem via
via e-mail
o via
SMS
això de telèfons
quan arriba la comanda
vull dir
això fem un seguiment especial
que els llibres
recomanats
que arribin aviat
que no hi hagi
mancances
de llibres
que es demanen
allò que la editorial
no el té
vull dir
fer un seguiment
de llibres
que arribin
quan arriben llibres
o uns paquets
entrals
el més ràpid possible
perquè doncs
de seguida
tornin a estar
a la prestatgeria
tornin a estar
a la venda
o el client
que ho ha demanat
que sàpiga
i que ha arribat
i avisar-lo
és del dia a dia
però sobretot
és allò
un dia
m'ha fet gràcia
un llibreter
que deia
que tancava la llibreia
per no sé quins motius
diu
jo la feia
que més me'n recordo
de fet
és que he sigut un camel
i vull dir
que he carregat caixes
amunt i avall
és que és una sensació
de vegades
que no pares
de cargar caixes
abans parlaves una mica
i ho deiem també
amb el Pito
aquell component romàntic
o apassionat
de la vostra feina
i que potser
sembla
o a priori
sembla
que hagueu de saber
de tot
de tots els llibres
sabeu de tots els llibres
o si algú us ve a preguntar
em diu
escolta
aquest que tenim aquí
la cinquena dona
de què va
quin és una mica
el vostre paper
en aquest sentit
és impossible
saber tots els llibres
és impossible
lligeix
els lligeixes
perquè t'agrada lligir
no tens el temps
que voldries
evidentment
has de dedicar
moltes hores
al negoci
a la llibreria
perquè allà s'ha de portar
com un negoci
si no malament
i dedicant-hi
moltes hores
allò del temps
que dius
és que estaré dos hores
no no
impossible
has de dedicar
has de
prendre-li hores
o al dormir
o als festius
i llavors
et digues molt
per
xucles molt també
de clients
tens uns quants clients
que els agrada
un tipus de literatura
i un tipus de
llibres
i ells mateixos
doncs fas comentaris
que m'ha agradat aquest
m'ha agradat l'altre
i això agafes molta
la informació d'ells
la teva informació
la informació
que et passa
en els comercials
d'editorials
i distribuïdores
però també
has d'anar una miqueta
posant-la en quarantena
perquè
segons ells
tots els seus llibres
són els millors que hi ha
i després
una miqueta de crítiques
i de
sensacions
a vegades
si un autor
normalment
saps
que la línia
de l'autor
sempre és la mateixa
doncs saps
que aquell llibre
serà bo de l'autor
i després
és això
llegir
el màxim possible
crítiques
i una miqueta
el nas
també t'ho diu
moltes vegades
perquè per exemple
tu Ricard
quants anys fa
que treballes
en la llibreria?
des de Clam a Mubri
és que som
la vam muntar
el Pau
el Rubira i jo
som els tres socis
de la Capona
en guany farem 15 anys
ja
molts
Déu-n'hi-do
sí
són poquets
però comencen a sumar
ja
i com ha canviat
creus en aquests anys
la vostra feina
o el vostre paper
sobretot en això que dèiem
també fins i tot
d'aconsellar a la gent
que la gent us pregunti
vosaltres els hi pugueu dir
com ha canviat això
en aquests anys
home ha canviat
diguem
que no és tan fàcil
la feina
com fa uns anys
que a vegades
és més complicada
les publicacions
de llibres
ara són
entre cometes
més fàcils
vull dir
hi ha autors
que s'autoediten
els llibres
i a vegades
trobar-los
costa més que abans
la informació
per internet
també ha fet
que segons
quins clients
ja venen
quasi bé
abans que el llibre surti
ja te'l ben de demanar
perquè estan més
el dia que tu
continues encara recomanant
la gent que es deixa
recomanar
recomanes
i no ho sé
poder la fenya
de
avé
poder és més
complexa la fenya
ja no és
no et pots relaxar tant
has d'anar més
el dia a dia
és més apretat
tot
ajuda tot
també hi ha la crisi
ajuda tot
la crisi
la més oferta
de llibres que mai
els tres idiomes
que has de tocar
perquè ara
que aviat
ja estem
tocant l'anglès
que aviat tenim
més llibres en anglès
quan surt alguna novetat
és possible
que tinguem
en tres idiomes
és possible
que la novetat
la tinguem
en anglès
en castellà
i en català
i fa això
que el mercat
doncs hagi de tocar
hagi de tocar
més tecles
que poder fa 15 anys
o poder fa 30 anys
fa 30 anys
seguríssim
fa 15 anys també
tot és l'únic
més complex
i què és el més apassionat
de la vostra feina
què és el que tu
més t'agrada
de ser llibreter
aviam
és el que
cada dia és diferent
allò
estava sentint
i que m'agrada
la fenya
però sobretot
cada dia és diferent
avui arriben paquets
molt novetat
i veus
mira
ha sortit d'un llibre nou
d'un autor
que m'agrada
o ha sortit
d'aquesta cosa
o ha canviat
aquesta col·lecció
vull dir
això és totalment diferent
és una
imagineu
és un lloc
que cada dia
doncs te poden arribar
300 o 400 articles nous
i que l'avariació
és constant
i que no pares
i després també
doncs
que enganxar
un bon llibre
que t'agradi
sobretot que t'agrada llegir
i recomanar-lo
i llavors el client
que et veia
escolta'm
gràcies
perquè m'agrada moltíssim
la recomanació
el contacte amb els clients
el contacte
doncs
amb el món
en general
trobar un llibre complicat
a vegades fer una comanda
de dir
ostres aquest llibre
a mi l'he trobat
ell o el client
estarà content
que l'he trobat el llibre
tot suma una miqueta
i el pitjor
el pitjor
és la
la quantitat
de
de
paperassa
i de
i de
bellugar llibres
amunt i avall
que has de fer
això és constant
vull dir
allò que no pot estar
allò de dir
estic tranquil
no, no pots
el llibre arriba
el llibre marxa
amunt i avall
moltíssima
no pots
arribar
a totes les informacions
que voldries arribar
clar
arriben tantes novetats
que és impossible
poder controlar
tot el
tot el fons
i a vegades
això que deies
recomanar
un llibre
pregunta
a un client
d'acabar
a vegades
li dius
escolta'm
és que no
encara no ho sé
perquè doncs
ha arribat fa 15 dies
i encara no
ni llegint notícies
ni sé com està
com està el tema
és
tantíssim moviment
i d'allò
del llibre
si ara t'ho demano
però que si jo avui vingués
a comprar
escolta'm
vull llegir un llibre
i no sé quin
quin em recomanes avui
aviam
primer havia de saber
si no saps què
intentem averiguar
què et pot agradar
perquè això és important
perquè hi ha un
llibre recomanat
a un client
li pot agradar
i un llibre recomanat
a un altre client
doncs igual
no li pot agradar
això depèn moltíssim
pot ser la persona
que per regalar
una altra persona
que no sap
i llavors agafes
qualsevol llibre
més
algun prèmit
algun prèmit
que saps que més o menys
un premi
Nadal
Planeta
o que es ven molt
o fa font
doncs que fas un llibre
d'aquests
que es vengui molt
que segurament pot agradar
llavors ja
però a mi m'agrada més
recomanar
a la persona
que saps
que té una línia
de lectura
que saps
doncs
escolta'm
recomanen un llibre
que m'agradi
o no sé què
per exemple
molts llibres
però un
que ara
més o menys
un grup de llibreries
que formem part
a nosaltres
que és un grup de llibres
bestiàri
que hi ha llibreries
de Granollers
Vilanova
Vilafranca
de Reus
ja són 22 llibreries
recomanem un llibre
i en aquest
personalment
a mi m'agrada moltíssim
que és
Jo he servit
al rei d'Anglaterra
no és cap llibre de novetat
perquè és un llibre
que ha sortit
fa molt de temps
un autor
que és
xec
el rebal
jo el vaig conèixer
arrel d'aquell llibre
ja fa un grapat d'anys
el llibre estava exaurit
i ha tornat a sortir
reditat
perquè no es trobava
doncs és una meravella
de llibre
és una delícia
és un humor
centre europeu
ens va fer una pel·lícula
també molt interessant
però sobretot el llibre
i parla d'una ciutat
un país
no es diu el nom
però segurament
és Checoslovàquia
la ciutat
podria ser Praga
i com un personatge
sobreviu a totes les
desgràcies
que li
en la primera guerra mundial
en la segona guerra mundial
els comunistes
i sempre cau de peu
és cambrer
ha servit al rei d'Anglaterra
ha estat en una presó
i es fa la mosca
si ve de la presó
és un personatge
molt secundari
però és un
i veu els fets
i veu allò
amb el seu humor
amb el seu punt de vista
i et fa aquella
llegeixes
amb aquella
mig somriure
que tens
i et queda
una delícia de llibre
ens quedem amb aquesta
recomanació
doncs
aquesta
hi ha moltes més
però aquesta
és una de les bones
que jo tinc en cap
ell era el Pau
Pau Espinosa
que el sabutarem
Pau bon dia
hola bon dia
li preguntava al Ricard
que era el més apassionat
d'aquesta feina
tu què creus
que és el més apassionat
o el que a tu més t'agrada
de ser llibreter
A veure, jo sentia
el que deia el Ricard
no sé
potser la contínua
variació
de situacions
que et pot provocar
novetats noves
que t'agraden
que arriben
tota aquesta cosa
que no saps mai
el dia a dia
sempre és diferent
és molt variat
i m'agrada molt
el contacte amb la gent
amb els clients
clients que
ja són amics
molts
i bueno
i això
i el pitjor
tu amb aquest
que creus
que és el més negatiu
perquè totes les feines
té allò
la part negativa
també
A veure
per contraposat
això
el més
negatiu
el que més
pot agradar
és la qüestió
més mecànica
més
de fer
evolucions
dels llibres
que no vens
l'entrar
reposicions
aquest tipus
aquesta feina
més mecànica
que
bueno
no t'aporta gaire cosa
però l'has de fer
és una cosa
d'anar-me aixecant
i quan portes molts anys
Pau en una feina com aquesta
que abans ho dèiem amb el Pito
abans
i que també és molt absorbent
és molt d'estar-hi
fins i tot tot el dia
pensant-hi
tu per exemple
et veus fer una altra cosa
que no sigui llibre T?
bueno
nosaltres ja portem molts anys
perquè abans
abans d'aquesta experiència
del llibre
allò cap on
havíem estat
en un món del llibre
en un altre negoci
i la veritat
és que
ara per ara
no
seria molt complicat
bueno
també tenim una edat
que no són jovenets
i no sé què faria
tal com està
la qüestió laboral
però
no
estem dintre d'aquest món
fa molts anys
estem molt a gust
relativament
s'han anat bé les coses
anant tirant
negoci
amunt
i no
al principi no
doncs Pau moltes gràcies
de res a vosaltres
i que vagi bé
gràcies
a tu
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
una de les protagonistes
d'aquest cap de setmana
en el marc d'aquest
congrés de llibreters
en llengua catalana
serà
l'escriptora tarragonina
Olga Xirinax
li vam demanar
que vingués a la llibreria
la Capona
i aquí està
i per això
li volem agrair
moltíssimes gràcies
i bon dia
bon dia a tothom
sí que fa un dia maco
fa un dia maco
però toca també
és hivern
que ara
li volem dir
de moltes maneres
però cap a la feia
és hivern
tot hi ha incendis
imagineu-vos
Olga Xirinax
que aquest cap de setmana
rebrà aquest reconeixement
per la seva trajectòria
i també pel suport
a les llibreries
i a la llengua catalana
m'imagino que contenta
amb aquest reconeixement
jo molt contenta
una iniciativa
que ha sortit
de la llibreria aquesta
Ravira ho va dir
i aleshores
jo li agraeixo
però molt
amb l'ànima
i per diversos motius
també
no per un sol
primera
perquè això
com deies
les llibreries
han estat
sempre que he pogut
doncs
a casa meva
quan hi ha hagut
de presentar alguna cosa
o fer presentació
d'alguna altra
o acompanyar algú
en segona
perquè això
que dieu
reconeixement
que ja
ara ho comentàvem
una miqueta
potser sí
que és més
àmpli
que la paraula
homenatge
que potser
no és tan
adient
en el cas
perquè
el coneixement
l'hem tingut
o l'hauríem d'haver tingut
però
amb una vida dilatada
d'escriptora
jo he complert
els 75 anys
no he deixat mai
d'escriure
doncs hi arriba
un punt
que s'ha d'incidir
altra vegada
recordant
a les noves generacions
que encara hi som
que encara anem fent
i potser
algun dels antics
que se'n descuiden
també recordar-li
per tant
la paraula
reconeixement
la trobo
molt adequada
i
visc aquí
nascut aquí
i està sempre aquí
per tant
la ciutat
tinguem una segona
escriptora
de la ciutat
i de cara a mar
això entraria
també encara
un altre motiu
molt bo
per aquest congrés
que
ha elegit
Tarragona
com a ciutat
per fer aquest acte
primer
o és el primer
congrés
de lliberters
que es fa
que jo
l'inclogria
però en paraules
majors
i dedicant-li
si convé
doncs diguem-ne
una oda
o el que sigui
amb les actes
de la Tarragona
ciutat cultural
2012
que
són tan
pobrets
els han anunciat
tan pobresons
que no s'han adonat
que hi havia
un acte
d'aquesta embargadura
perquè es pot començar
la Tarragona
2012
amb aquest acte
així
aquest acte
d'un congrés
de lliberters
és molt seriós
això
perquè són els llibreters
de Catalunya
que són
a veure
a part
aquesta cosa
ja l'he dita
però a banda d'això
una escriptora
doncs
he dit que aquí
era casa meva
però és que
els meus llibres
són a les cases
dels altres llibreters
també
se suposa
que en tot Catalunya
quan surt
algun llibre
doncs se repeteix
si no tots
al mínim
bastants
i per tant
jo m'hauria agradat
al llarg de la meva vida
això ho diré
com a
diguem-ne
una excusa
de part meva
o un perdó
que hauria de demanar
als llibreters
m'hauria agradat
que haguessin guanyat diners
a costa dels meus llibres
això no ha estat possible
perquè no hi ha estat mai
un bestseller
de retruc
m'ho havien tocat
alguns a mi també
però
m'hauria agradat
que els llibreters
s'haguessin fet la vida
a costa meva
això no ha pogut ser
però
per l'acolliment
aquest mateix
que han donat
a tot el llarg del país
en els meus llibres
això és un agraïment
de part meva
immens
que també els hi deig
aquests jo són uns quants
dels motius
que diré
perquè m'hi trobo
tan a gust
amb aquest acte
i més important
com deia
per la ciutat de Tarragona
que es faci un congrés
com aquest
a la nostra ciutat
sí però és que això
ni l'han tingut en compte
ni es posa en el programa
però tant
l'hi poso jo
i encara hi ha un altre
que per mi també és important
que jo vaig complir
els 75 anys
hi ha escriptors
hi ha gent
i artistes
que se'ls
ja ho veus pels blogs
i ho veus pels diaris
i diuen
fulano ha fet els 75 anys
recordem-lo
el meu ha passat
desapercebut totalment
no pas per voluntat meva
però així
jo incloca aquest acte
perquè tot té vuitada
diguem-ne
i això també
doncs el meu any té vuitada
encara no hi ha fet els altres
vull dir
encara està dintre
l'incloca aquest acte dintre
del meu aniversari
aquest del 75
per tant això
els llibreters també ho sabran
i fet 75 anys
els llibreters
m'ho reconeixen
per tant
l'incloca també
ho posem tot en el paquet
sí
d'aniversari
el reconeixement d'aniversari
avui parlem sobretot
de llibreters
de llibreries
i aprofitant que
vostè és aquí
escriptora
m'agradaria conèixer una mica això
quina és la vinculació
d'un autor
amb les llibreries
sobretot en una ciutat
com Tarragona
m'imagino que la proximitat
és molt important
és essencial
i essencial
quina és aquesta vinculació
entre escriptor
i llibreter?
a veure
és total
perquè
així que surt el llibre
el primer
sigui on sigui
que estigui editat
perquè no cal
editat a Tarragona
crec que només n'ha tingut
però
els altres
el primer que envien
és a les llibreries
diguem-ne
locals
perquè
et puguin
ensenyar
la novetat
més ràpidament
i aleshores
esclar
per part de les llibreries
és un acolliment
és una
una bondat gratuïta
diria jo
de part seva
ara mateix
he vist aquí
els apredors
i he vist els llibres
exposats
i això et commou
perquè
et commou
perquè amb tants anys
de
bé
ja diria
jo vaig agafar la lluita
de la transició
i treballant molt
per la qüestió
de la cultura catalana
i
quan ens pensàvem
que
llibreters
editors
tots plegats
escriptors
tindríem ja
el
coll
salvat
ara
resulta
que hem de pujar
una muntanya
molt més alta
com deia
l'Espriu
que deia
cisternes
seques
esdevenen cims
pujats
per els glaons
de lentes hores
i per què?
perquè només
fan que posar-se
trevet
en el català
i altra vegada
hi tornem a ser
i al cap
dels 75
i dels 80
encara hi serem
i llavors
aquesta lluita
és una lluita
contínua
els llibreters
la saben
des de primera hora
però la preveuen
i aleshores
esclar
també ens procuren
animar una mica
nosaltres
perquè no ens fem
els escriptors
massa mala sang
perquè arribat
al punt
que escriuen
en català
sembla un descrèdit
tot i que
s'escriu moltíssim
ja ho celebro
surten escoles
de lletres
que surtin
hi ha autoedicions
doncs que n'hi hagi
d'això
perquè es pugui salvar
la llengua
i dir com deia
aquell
el nom de cada cosa
això és la relació
que hi ha
amb la llibreria
els editors
els llibreters
els escriptors
anem junts
amb el mateix paquet
però
n'hi ha que ho tenim pitjor
o sigui
nosaltres som els últims
de la fila
l'escriptor és l'últim
i a dalt ja l'editor
l'escriptor és el poble
castigat
o no castigat
depèn
en la república
de Waikiki
que hi havia aquí
que tu no saps
aquí hi havia una república
de Waikiki
que era una platja
que encara se'n diu
doncs
fins i tot
les dones
estaven escloses
i el castigat
sempre era el poble
els d'altres
eren ministres
i el castigat
sempre era el poble
doncs
l'escriptor
s'en sent una mica
així de castigat
però ha passat
que hi ha hagut
una evolució
molt important
des que vaig començar
fins al moment
i des de fa
ja uns quants anys
una sola editorial
diguem-ne
absorbi totes les altres
el mateix
que passa
el mateix problema
de les caixes
que s'estan absorbint
per per davant
aquest rebombari
que hi ha
ara l'ha tingut
tota una
gairebé
una sola editorial
aleshores
han crescut editorials
petites
que no tenen
la projecció
que pot tenir
una editorial
gran en mitjans
no la tenen
aquesta projecció
per tant
l'autor
tampoc
la pot tenir
i tant
i aquí entra una mica
també el paper del llibreter
potser
en intentar fer-ne
aquesta difusió
realment també hi entra
perquè llavors
hi ha uns incentius
hi ha incentius
a periodistes
hi ha incentius
però això ja
ens van advertir
els mateixos editors
pels diaris
ja ens van advertir
que es primaria més
aquell que fos susceptible
de best-seller
perquè aquell
els hi podria donar
molts diners
i els altres
s'haurien de quedar
a la reregorda
això és el que ens van advertir
per tant
els escriptors
els escriptors
ens hi han fet
això
jo no soc de best-sellers
la qualitat
aquí no compta
compta
la quantitat
el que pugui sortir
i el que es pugui anunciar
per televisió
i per televisió
se n'anuncien cada dia
a les tertúlies
els llibres de la reina
els llibres
tots els que hi hagi
tots els que us podeu imaginar
extraliteraris
perquè a vegades
són extraliteraris
el que busca un llibre
per satisfacció intel·lectual
en trobarà pocs
de llibres d'aquests
expressats així
els aparadors
l'aparador
no el dic el de la llibreria
l'aparador dels mitjans
dels mèdia
són altres llibres
els que surten
li agrada la etiqueta
aquesta de best-seller?
home, millor
si ho fos jo
sí que m'agradaria
n'hi hauríem de trobar
una de més exacta
però és igual
fins i tot
quan el llac
s'ha posat a fer una novel·la
ara ja dic
ja ens han veït el camp
també no podia fer vi
aquest home no
damunt també
ha de fer una novel·la
bé, deixem-ho així
perquè la cosa
és una mica trista
doncs
aleshores passa això
que dèiem
de les
de l'absorció
i aleshores
ens hem hagut d'acostumar
els escriptors
amb una cosa molt curiosa
que això
les llibreries
també ho deuen saber
perquè les llibreries
ve el llibre
i el retornen
perquè no poden donar l'abast
ja em preguntava
això
és que no es pot donar l'abast
jo he fet classes
de narrativa de Barcelona
la Pompeu Fabra
ni he fet l'aula de lletres
i sempre traia uns diaris
que deien
cada any
se trituren
un milió i mig
de llibres catalans
es trituren
així i tot
no ha fet això
mai por ningú
i tothom ha escrit igual
a pesar de l'amenaça
que trituren
i és cert
cada dos per tres
els llibres
els trituren
i ara
hi ha dues modalitats més
segons l'acord
després es van incinerar
perquè ara es moda
la incineració
per cadàvers
i per llibres també
i la tercera modalitat
que hi ha amb els llibres
és dir-te
jo he rebut les últimes cartes
que s'han inundat
els magatzems
o sigui
els llibres
moren
triturats
cremats
o inundats
o ofegats
vora de les tres maneres
amb això
ja ens hi hem hagut
d'anar acostumant
no van a parar mai
amb una biblioteca necessitada
amb un centre
amb una escola
amb una biblioteca d'escola
això no hi va a parar mai
van a parar
a fum
a aigua
el que sigui
i això són els problemes
que hem hagut de viure
últimament
i això
els llibreters
no els hi potser
no els afecta tant
perquè retornen
i tot això
però els que estimen el llibre
diguem
ara estem parlant
del llibre català
els que estimen
el llibre català
saben quins són
els llibres bons
saben els que es vendran
i els que no es vendran
saben els que retornen
i saben també
els incentius
que les grans editorials
poden donar
això són
diria jo
els problemes bàsics
o les situacions reals
bàsiques
que es poden donar
avui
i aquesta
per això
anant al capdavall
de tot
el poble
que soc jo
ves amb quina alegria
he de rebre
el reconeixement aquest
que m'engloba
tantes coses
perquè et produeix
certament
una tristor
això
aquesta
dificultat
pel llibre català
que hi hagi bons crítics
perquè he dit
que des que es van morir
els crítics històrics
aquí no hi ha crítics
hi ha periodistes
hi ha amics
però no hi ha bons crítics
i per televisió
doncs
a la
a la televisió
són els amics
que recomanen els amics
els espais de llibres
doncs
ben poqueta cosa
i ben poc profunda
i aleshores
esclar
la situació
és una mica
aquesta precària
jo diria
en aquest temps
esperem recuperar-los
i és una batalla perduda
creu?
jo no crec que sigui
una batalla perduda
perquè de voluntat
d'escriure n'hi ha moltíssima
les escoles de lletres
estan plenes
ara la gent
agafa els blogs
jo crec que
sobretot blog
perquè a veure
tenim un facebook
però els facebook
jo crec que és més aviat
per unes respostes ràpides
una comunicació
entre la gent
que sigui molt més ràpida
molt més activa
el que vol
és escriure alguna coseta
jo vol escriure
les seves poesies
les escriu tranquil·lament
als seus blogs
vostè ho fa cada dia això?
sí
però jo no m'hi poso poesies
a veure jo
fins ara no he tingut dificultat
això no vol dir
que comenci ara
en poder editar
no n'he tingut dificultat
però veig la gent que ho fa
i els animo que ho facin
perquè és la manera
que tindran després de sortir
molts s'animen
i després ho procuren
fent paper
tothom procura
després fer un paper
fer un paper
és un objectiu
el blog és com una prova
i a vegades
si t'ho pregunten
li parlen
això milloraria així
o no milloraria tal
però l'última sortida
que tenen interès
i fer llibres col·lectius
també
escriuen llibres col·lectius
a partir d'un blog
s'animen
els 365 contes
de 365 línies
els poemes
i tot això
o sigui
que això està molt viu
en els blocs
i és la manera
que tenen ara
de sortir
la manera més ràpida
la manera que es veu
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
avui ens hem encarregat
de recuperar
aquell programa especial
des de la llibreria
La Capona
que duiem a terme
el passat 8 de febrer
arran del congrés
dels llibreters
en llengua catalana
que tenia lloc
a la ciutat
Ha estat el protagonista
del millor de la temporada
de l'edició d'avui
d'aquest programa
resum
d'aquesta síntesi
de la temporada
2011-2012
nosaltres ens retrobarem
ben aviat
a la freqüència
de Tarragona Ràdio
en 96.7
de la freqüència modulada
i també per internet
a tarragonaradio.cat
de la freqüència