Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tràpid resum!
Un més ràpid resum de continguts d'aquest programa d'avui!
Doncs som-hi a aquest programa que avui, com heu pogut comprovar, encetat horari nou, horari diguem-ne d'estiu, els divendres.
si escolteu els divendres a partir de les 8 del vespre
i mantenint, això sí, els horaris habituals en les repeticions
del dissabte a les 12 del migdia i els diumenges a les 10 del matí
i amb el recordatori que ens agrada fer sempre
és que en tot moment ens podeu escoltar
no només aquest, sinó qualsevol anterior programa
mitjançant a internet, aneu al web de Terraona Ràdio
i allà estan ben desedets, ben col·locadets
i ben etiquetats en el seu lloc corresponent.
Doncs bé, el que us oferíem en aquest programa avui
lògicament amb importància pel que fa a l'agenda d'activitats
aplecs, ballades de festa major, algun concurs
actuacions des bars, etc.
I pel que fa als aplecs, destacar de moment, ara i aquí
els que tindran lloc a les comarques terrarines
aquest dissabte, el 25e aplec del priorat històric a la Vila Illa Alta
amb moltes coses interessants que comentarem a l'agenda
incloses dues estrenes, o segons com es miri, tres estrenes
ja ho veureu per què ho dic això
i diumenge el 39 aplec de Montblanc
un d'aquells aplecs ambiciosos, amb bones cobles
amb tres cobles de primer nivell
i amb una perspectiva més àmplia ja de tot el país
dissabte serà el dia en què hi haurà presència de música per a cobla
amb un dels festivals de referència de la música en general
arreu del país, el Festival de la Porta Ferrada
a Sant Feliu de Guixols, inclourà el 19è concert de música per a cobla
i un altre festival que comença serà diumenge el grec a Barcelona
que per fer un any consecutiu ho farà amb música per a cobla
la cobla Sant Jordi i Pascal Comelade oferiran el seu espectacle
que ja es va estrenar també, no fa pas massa, a Barcelona
i una iniciativa curiosa que comentarem a les notícies
una mena de concurs per triar els set tresors del patrimoni cultural de la Catalunya exterior
ens explicarem de què es tracta això
i que entre aquests set tresors és possible que hi hagi algun vinculat al món de la sardana
com deia, tindrem avui un cop més el racó de la Marta
recuperat després d'unes setmanes alguna xafarderia
i esclar, segur que no ha de fallar mai la música
la música per a cobla escampada al llarg de tot el programa
comencem amb una sardana interpretada per una cobla de la Catalunya Nord
la mil·lenària, sens dubte la de més prestigi d'aquelles comarques
Manuel Seterre Puig Ferrer sempre ha estat un autor molt apreciat pel sardanisme en general
però amb els de més enllà dels Pirineus
ja ha tingut una relació molt especial
precisament la composició que escoltarem
la va dedicar una sardanista anomenada Marí Franz Vidaló
mare d'un excel·lent intèrpret de Tibla, Vicenç Vidaló
que en el moment de realitzar-se l'enregistrament formava part de la mil·lenària
precisament, ja haureu endevinat
que es tracta d'una sardana molt coneguda d'en Puig Ferrer
Marí Franz, datada l'any 1976
Mi destroyed el 갈èuttering
Dogs és l'any 2016
In Fin perquè21
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Bràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tanquem agenda amb els esbars
aquest diumenge dia 1, 2 quarts de 7 de la tarda
a Saifores, a l'esbar Santa Eulàlia
de Banyeres del Penedès
i actuarà en les seves seccions infantils
a 2 quarts del 8 del vespre, també de diumenge
a Calafell, a la Conferia de Pescadors
a l'esbar d'ençai de Calafell
i altres grups de dansa de la localitat
d'estils ben diversos
Cal dir que des dies 6, 7 i 8 de juliol
és a dir, divendres, dissabte i diumenge vinents
a l'esbar d'ençai de Tarragona
participarà en el Festival de Folclore
que es portarà a terme a Nims, a França
Acompanyarà el grup musical que habitualment
els últims anys fa aquesta tasca
d'acompanyament de l'esbar d'ençai de Tarragona
al grup Factoria Folk
I diguem que el diumenge dia 8, a les 9 del vespre
aquí a Tarragona, a l'Auditori del Camp de Mar
el grup de bastoners de l'esbar Santa Tecla
participa en l'òpera L'home del paraigua
Un cop hem deixat l'agenda enrere
després vindran ja les notícies
xafraderies la resta del programa
però ara música
Darrerament la Cobla Rau Jove
s'ha engrescat a oferir un interessant espectacle
on interpreta temes ben diferents
però poc o molt propers al jazz
convenientment arrenjats per a Cobla
i comptant amb alguns músics convidats
especialistes en aquest gènere
Malauradament no hi ha gaires oportunitats
de poder gaudir d'aquests concerts
com el que aviat farà un any
es va incloure el programa de les festes
de les Berges del Camp
un concert realment podríem dir que multitudinari
o el passat dia 20 d'abril
a l'Hospitalet de Llobregat
De moment sembla que la pròpia sessió
serà el 25 d'agost
a la festa major de Reba Roja d'Ebre
De moment farem un tastet
de l'esmentat concert de l'Hospitalet
que es va cloure amb tot un clàssic
ou en dessins de comerç i min
per mitjà d'un enregistrament en directe
on podem comprovar com tot i partir
d'un arranjament d'Oriol Uller
els músics es van deixant anar
amb una esplèndida roda d'improvisacions
és a dir que a partir d'aquell arranjament inicial
la música va enriquint-se
per dir-ho d'alguna manera
primer són músics de la cobla
com el trombó, l'Aureli Andrés
la trompeta de la Susana Marco
el Flaviol de l'Àris Baquer
però tampoc us heu de perdre
els del Xavi de la Salut a la trompeta
i el piano del Pau Tarol
així va sonar doncs
Owen de Saints, Ngomachinin
en versió de cobla enriquida
podríem dir-ne
歡迎 a reconciliation
今天 faça
un rò
d'un guy
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Ho!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
L'elecció dels 34 elements respon a un procés iniciat el passat 29 d'abril,
Dia Internacional de la Catalunya Exterior,
quan es va iniciar el període de presentació de propostes de candidatura.
Es pot llegir una descripció de cadascuna d'elles al web que hem esmentat abans,
3B dobles baixes, fiacweb.cat,
i de la trejo, per tal que quedi més clar, fiacbw.cat.
I potser dir-vos, recordar-vos, que la FIEC,
organitzadora d'aquesta proposta, es defineix com una agrupació d'entitats
lliure, voluntària i autònoma que no persegueix altra finalitat
que la de ser un laboratori d'idees per fer avançar el coneixement
i la satisfacció de les necessitats de la Catalunya Exterior.
Domete passat es va celebrar la 51a edició del concurs de colles sardanistes de Reus,
que, com sempre, estava inclòs en el programa de les festes de Sant Pere.
Des que aquest concurs no és vàlid per a cap categoria del Campionat de Catalunya,
les colles participants es limiten a les del Campionat Territorial o a les comarques tarragonines.
Així van ser les colles l'Albina, Xerinola, de Tarragona,
i menuts d'enseires del Vendrill, de les quals no es va establir classificació.
La infantil, petits, Tarragona, dansa.
La juvenil, joves, d'enseires del Vendrill.
I en grans, Tarragona, dansa, que va quedar primer amb 10 punts,
i d'enseires del Penedes del Vendrill, segona amb 11 punts.
En la categoria de colles veteranes, en primer lloc,
va quedar la colla tarragonina, toc de dansa, amb 6 punts.
Segona, Penedès del Vendrill, amb 14 punts.
Tercera, la Mercè de Tarragona, amb 16 punts.
I quarta, l'agrupació sardanista de Cunit, amb 24 punts.
Altra vegada la música, i ara en contrast amb la que escoltàvem abans,
perquè parlarem de música d'un gran nom, de la música del país,
amb una càrrega musical molt important, tot i que a l'ombra del seu germà Pau,
el mestre Enric Casals va escriure moltes sardanes de qualitat remarcable,
més enllà de les més conegudes, Tarragona i Sardana de Carrer,
va deixar altres títols que mereixen ser gaudits en qualsevol concert selecte.
Avui escoltarem una de les últimes que va donar a conèixer l'any 1982,
tot i que la va escriure molt abans, el 1920,
arran de la mort del músic Conrad Saló,
va decidir dedicar-la a la seva memòria,
posant-li el títol de Recordant Conrad Saló, precisament.
L'escoltem interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya,
dirigida per Marcel Sabaté.
L'escoltem, l'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem, l'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem, l'escoltem.
L'escoltem.
L'escoltem.
L'escoltem.
L'escoltem.
L'escoltem.
Feia setmanes que no sentíem aquesta música,
la sintonia del racó de la Marta,
el raconet que és responsabilitat
de la nostra col·laboradora més jove
de l'equip del programa, la Marta.
Benvinguda novament.
Hola.
Temps de final de curs,
en redos diversos.
Això havia evitat que estigués amb nosaltres,
a vegades perquè havíem de enregistrar el programa.
Bé, no us ho explicarà amb la nostra vida ara,
però havíem de justificar,
encara sigui així, ràpidament,
que la Marta no estigués aquí al programa,
perquè hi havia algú que ens ho deia,
on és la Marta, que no surt el programa?
Doncs ja està aquí.
Ja és aquí i ens ha preparat alguna cosa.
A veure què deu ser, Marta.
Avui he fet una altra selecció de les definicions
que el col·laborador del butlletí
de l'agrupament dels bars d'en Saires,
Andreu Gràcia,
Cartanyà fa amb to d'humor
sobre diversos aspectes dels bars.
Recordareu que en un anterior programa
ja em vaig ocupar d'un primer article,
aparegut fa uns mesos.
Doncs ara ho faig amb el segon lliurement.
Aparegut aquest mes de juny,
el punt informatiu,
que és com es diu aquest butlletí.
Sí, recordo que vam fer broma,
perquè eren definicions,
això com un diccionari,
de coses més o menys relacionades amb els bars
i amb les seves a vegades interioritats
i a vegades no tant,
i era una visió divertida.
A vegades potser els que no estan dins el món dels bars
no acabaven de captar,
però bé,
la Marta em sembla que ens afecta una selecció d'alguns
dels que poden fer més afecte al públic en general.
Per exemple,
defineix els braços
com a extremitats
que els nois dels bars
no saben per a què serveix,
no tots.
Ho aclareix, eh?
Les dificultats que a vegades tenen alguns
quan aprenen a ballar.
Què més?
Mans.
El mateix que amb els braços,
però no tant amb les noies.
Això, a veure com s'ha d'interpretar,
això Maria,
que vol dir que sí que saben què fer amb els mans.
Deixa'm-ho estar.
Vinga, la següent, Marta.
Cos de dansa.
En un esbar,
els que no són ni joves ni veterans.
En segons quins esbars,
els únics.
Són coses que passen més.
Dances de creació.
Balls amb coreografies ben fluixes,
però amb una música quasi sempre sensacional.
Ai, que algú se li enfadrà.
Això suposo que vol dir
que a vegades es vol amagar
la poca substància d'algunes danses
amb música espectacular, no?
Esbar.
Esbar.
Grup de persones i d'enseires
els quals són sempre els millors
i que no troben mai ben feta la feina dels altres.
Això passa sempre,
sempre que hi ha equips, no?
Nosaltres sempre som els millors.
Anaus.
Indumentària cada vegada més en desús
com els calçots.
Ara toca beure cuixa.
Abans a les anagües,
anagües, que diuen que estan els anagües en català,
inclús a les colles sardanistes,
encara n'hi ha moltes que en porten,
però la tendència és més aviat a desaparèixer.
Espectacle.
Abans era una actuació amb un seguit de valls.
Ara li posem un nom i fa més bonic.
Bé, això és ironia.
Què més, Marta?
Facebook.
Una xarxa social,
on veiem fotografies de quan érem joves i guapos,
però...
però patosos com a dansaires.
Això és autocrítica, també.
Faixa.
Indumentària del dansaire.
Cal sovint i cal fer-la fora de l'escena
a patades poc dissimulades.
Alguna vegada, eh?
Han vist algun actor si ha desbargat,
a algun noi li ha caigut...
Se li desfà la faixa,
però no se l'ha posat prou bé
i mentre es balla que no poden parar, no?
Han de seguir ballant.
Això a les colles, Marta,
tu que balles en colles,
has vist que també ha passat alguna vegada, eh?
O l'espardenya.
Flash.
Allò que es prohibeix a les actuacions,
però que mai s'acompleix.
Com a les bodes.
Fum.
Afecta per il·luminar de nit o en tancat.
Fa bonic, a vegades.
Dissimula mals d'ensaires.
I fa tossir, no sempre.
Sí, allò de voler posar espectacularitat.
Monyo.
Allò que ha solucionat tenir els cabells a la cara,
però que a vegades impedeix tancar els ulls.
De tan apretat que el tenen.
Piruetes.
Voltes mal fetes,
amb el camp mal posat i que meregen.
Això quan són aprenents,
quan són aprenents, suposo.
Preestrena.
Asaig accidentat amb vestuari i llums.
Els professionals en diuen prèvies.
Sí, els bars també fan prestrenes, es veu.
Sabatilles.
Calçat dalt de d'ensaire,
completament volador.
No, no, no.
Complement.
Ah, complement volador.
En molts dels valls, igual que les perdenyes.
Sí, és allò que deia, no?
Abans que a vegades, si les faixes cauen,
també a vegades les perdenyes,
les sabatilles se'n van,
surten disparades.
L'autor d'aquestes definicions,
l'André García Cartanyà,
acaba dient que després del primer lliurament
no hi ha ningú ofès.
Alguns discrepants
per mencionar anècdotes.
Qüestió d'humor,
que és personal.
Amenaço amb un altre diccionari
esvertístic d'habituts i defectes.
Sí, m'imagino que algú...
Es veu que ningú se li va enfadar,
almenys ningú li va dir,
però alguna observació l'hi van fer
en aquell primer diccionari
que la Marta ens va comentar també.
I avui, doncs mira,
ens ha fet aquesta altra selecció
i sembla que haurà tingut èxit,
perquè si amenaçen fer-ne un altre,
vol dir que els llegidors d'aquest butlletí
els ha agradat.
Doncs no deixa de tenir la seva gràcia.
Que algú no es pot aplicar
a les colles sardanes de Marta?
Sí.
Vosaltres no porteu faixa,
però porteu-vos perdenyes a la vostra colla,
i alguna vegada alguna es desfà
i has de sortir com pots del trancol,
que sigui.
Sí.
Molt bé, gràcies, Marta.
T'esperem la setmana vinent, eh?
Sí.
Sí, eh?
Doncs nosaltres continuem,
i com continuem?
Doncs amb música.
I la música aquesta vegada
ens porta a un músic molt més jove
que l'anterior.
Joan Jordi Boumala
és un dels personatges més singulars
i actius al món de la cobla.
Instrumentista de tenora primer,
de contraballs després,
regenta una petita empresa
de reparació d'instruments,
força coneguda en el sector.
Com a compositor,
ha donat a conèixer sardanes,
que van des de les que han triomfat
en concursos musicals
fins als que engresquen
a ballar les places.
No hi podien faltar
en el seu català
les obligades,
com aquesta de tenora
de l'any 1987,
que van registrar
a la cobla ciutat de Terrassa
amb Isaac Vilanova
com a solista
a Nardimén.
A Nardimén.
A Nardimén.
A Nardimén.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!