El programa Habaneras
desde el balcón.
Abui programa 455.
¡Samparita, flor peregrina!
¡Ay, que en tus trenzas bordando estás!
¡Que en breve, colear prendida!
¡Dulce besa su ardiente celo!
¡Quién pudiera de amor lleno flor venturosa tú!
¡Y cual tú y gozar!
¡Dichosa tú!
¡Que al perfumar el viento!
¡Tu aroma y su aliento!
¡Confundense al par!
¡Dichosa tú!
¡Que en blanquido o embeleso!
¡Darle a costumbrar un beso!
¡Su boca inquieta llena de afán!
¡Flor de las flores!
¡Tesoro hermoso!
¡De hondos amores!
¡Ay, quien pudiera!
¡Flor pura!
¡Por verte así!
¡Así cual tú y gozar!
¡Ok, que en tres!
Lecbolo 18
RELAVO
¡ смотрите!
Fins demà!
Fins demà!
La Filippina
Hay quien pudiera
Flor pura
Por verte así
Así cual tu y morí
Hemos iniciado el programa con una habanera filipina interpretada en castellano.
Era Guillermo Gómez Rivera.
Aquest señor que es escritor, poeta, periodista, dramaturg, historiador, cantant, profesor de danza, amant del flamen, va a naixer en 1936 y también le dedica algún temps a cantar.
En esta ocasión estaba acompañada de la rondalla de Roberto Buera.
Nos ha interpretado Sampanguita y tiene otro título también, La flor de Manila.
Aquesta pesa, arrime de manera, está escrita la música por Dolores, perdón, paterno Ignacio y la letra por su hermano Pedro, paterno Ignacio.
Esta senyora va viure només 27 años.
Dos anys abans de morir, en 25, va escriure Sembla i l'única cançó que es coneix, que és aquesta que hem sentit, Sampanguita o La flor de Manila.
I ara passem a una altra, una altra, també habanera filipina, i en aquest cas allà anomenen el ritme aquest de dansa i de fol i de música i cançons.
No li diuen exactament, sí, a vegades li diuen habanera, però també en té un altre nom, Kundiman.
Molt bé, doncs ara ensenyarà una vanera pasigueña, que és escrita por Blas Echegoyen i que sembla-se que es va fer un arrangament per una zarzuela titulada Junto al Pásic,
escrita por José Rizal, aquesta zarzuela.
I van inclure aquesta pesa perquè era molt coneguda i se sentia molt, no?
Bé, doncs bé, aquí el Pásic és un riu filipí molt curtet i la titula A orillas del Pásic.
Ven, a orillas del Pásic, a l'home mía.
Ven, que se va muriendo la luz del día.
Ay sí, que por ti tan sola la barca espera,
junto a la rivera bajo pronto su cañadera.
A orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
Ven, ven, en cielo mío, aquí por el río, mi dulce anhelo, te contaré.
Entre el murmullo de la corriente, tu hermosísima frente de San Paquitas coronaré.
A orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
Ven, ven, a orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del día.
A orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
A orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
A orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
A orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
A orillas del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
El Pásic, a l'homem, que se va muriendo la luz del Pásic.
Ven, ven, cielo mío, aquí por el río mi dulce anhelo te contaré.
En el julio de la corriente, tu hermosísima frente de Zampaguitas coronaré.
Tu hermosísima frente de Zampaguitas coronaré.
Cambiem una mica de ritme, rumba habanera o habanera rumba de Carles Casanova y de Josep Bastons.
La orquestra salvatana, Lola, la tabernera.
La orilla de la tierra, la tabernera.
La orilla de la terra, la tabernera, la tabernera.
Jo de negra anir buscant el xarruc entre la caverna.
El veig i la pluja va malmenant dies de tardor.
Mariner jo, bat i bat i fort, amb fullar negre lligat al coll,
el rodassó que es perdona vidàs i adulador.
Corre a l'ola, posa'm un got de vi
I et cantaré una cançó
I mentre li canta una vanera amb la guitarra
Ella mola el curt, balancella els pitxis, la una rialla
I mira en un poqueta, pica l'ullet al noi de calella
Brunxen el seu cos, marquen el compàs d'aquella vanera
El teu cos m'encena, el teu cos se'n pot volar, t'enra vella
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva
I la vella mola, llenç al davantal
Amb més envoltura mou la cintura pel seu amant
I com cada vespre la cavernera encissadora
Espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar
Amb la guitarra i un got de vi
Cantar alegre tota la nit
Cançons de cuba, cançons de mulates i blau marit
Corre a l'ola, posa'm un got de vi
I et canto tota la nit
I mentre li canta una vanera amb la guitarra
Ella mou el cul, balancella els pitxis, la una rialla
I mira en un poqueta, pica l'ullet al noi de calella
Brunxen el seu cos, marquen el compàs d'aquella vanera
El teu cos m'encena, el teu cos em pot molar de la vella
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva
I la vella mola, llenç al davantal
Amb més envoltura mou la cintura pel seu amant
Amb més envoltura mou la cintura pel seu amant
Tornem a Filipina
Sí, allí a l'únic de...
Ai, se nos va abans de temps
El cantant i d'ella i actor filipí Rubén Tagalog
Interpreta en Tagal una vanera
O, com he dit abans, coneguda allí
Més que vanera com a Kundiman
Concretament, també, curiosament
El cantant aquest està considerat com
The King of Kundiman
És a dir, el rei del Kundiman
D'aquesta dansa de folk amb rima de vanera
I nos interpreta de generoso B, mayúscula, punt
Nimerman
I el títol Ai, nena
D'aquesta dansa de folk Ada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Y acabem con el grupo Morralia y de Frederic Chirés, La Gavina.
Vis emot sporting és Espanya!
He sentido...
animals!
Amb la Carbonara, Has niat espanyol!
Americans.
Yeses,
A la platja solellada, platja de dolços records,
on dia i nit hi fa estada, la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola, roba't quieta onada,
porta la besada que li envio més per bé.
Digues-li que sento dolça melangia
i que penso en ella en tot moment.
Oh, si igual que tu, Gavina, el mar pogués jo travessar,
fins arribar a la platja on tan dolç et recordar,
i veure la imatge bruna en el seu vell despertar.
De la nina que entre somnis és tan gra de cariciar.
Quan la vegis sola, roba't quieta onada,
porta la besada que li envio més per bé.
Digues-li que sento dolça melangia
i que penso en ella en tot moment.
i que penso en ella
sempre en tot moment.
Ella me abrió en la bahía
de la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Així acabem el programa 455
Doneras desde el balcó
Bañándonos con su luz
Desde Tarragona Radio
Sílvia García i Javier Pardina
Esperem contar amb vosaltres
el proper dissabte
a la una del migdia.
Bun palmaria
Mulatae
area
R Intensary
Illa en La Habana
He hablo de coses
Les cuis canals
prosôtres
de bon café
Mulatae
beiat
La cubanita, de allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.