Gràcies.
La setmana passada comentàvem, i per què no,
celebràvem la fita aconseguida per la colla sardanista tarragonina Toc de Dansa,
que a Manlleu es proclamava campiona de Catalunya de la categoria de veterans.
Dèiem que era el quart campionat d'aquesta colla i el tercer consecutiu,
cosa que encara fa més meritori el resultat.
Crec, però, que cal remarcar quelcom, que allí la setmana passada només apuntava,
que això és fruit de l'esforç d'uns ensaires amb assajos constants,
però també cal explicar-ho amb un altre element essencial, la direcció d'aquell treball,
és a dir, que al davant de l'equip, que és qualsevol colla,
hi ha algú que el guia de manera més o menys encertada.
És una feina difícil, similar a la d'un entrenador de futbol, per exemple,
ja que no hi ha prou amb tenir bons jugadors, balladors en aquest cas,
sinó que cal disposar d'una persona experimentada en la matèria,
aquí la sardana en competició, i que tingui la traça suficient per engrescar l'equip
i saber-lo, saber fer-lo, anar en la direcció desitjada,
i això fet de manera totalment altruista.
A la toc de dansa tenen la sort de comptar amb l'Alfred Abad,
que compta amb una llarga experiència dirigint la tercera una dansa,
colla amb la qual s'han viscut temporades realment extraordinàries,
fins i tot en temps on la competència era molt més dura i nombrosa.
Surtosament dins l'agrupació sardanista-terraona dansa
hi ha altres elements amb aquesta energia i constància al davant de colles.
Només així s'explica el bon paper que estan fent enguany
en el campionat altres colles de l'entitat,
com és el cas de la colla infantil Petits-terraona dansa.
Caldrà estar atents a la gran final de valls
perquè tenen moltes possibilitats de confirmar el primer lloc
que actualment mantenen a la classificació general.
Naturalment també està atents allò que passi dijous a Girona
amb la colla gran, la terraona dansa,
que està batallant en posicions força enlairades a la classificació.
Un bon panorama pel que fa a les colles terraonines,
doncs, sigui quin sigui el resultat d'aquest que dèiem
de la colla Petits-terraona dansa,
a hores d'ara ja poden estar ben contents
per haver assolit aquesta primera classificació,
almenys de moment.
Felicitats.
Molt bon vespre, molt bon vespre novament,
a Citat a Raona Ràdio,
de l'Ondon i seguit,
temps de sardanes, esbars i música per a Cobla.
I tant que sí, ja tornem a ser aquí.
A punt.
Remullats.
Sí, ara no, no.
Ara no, ara no, però quin dia, quin dia.
Allò que diuen feia falta, però...
A les sardanes, encara que plogués ara mateix,
encara que n'havés nosaltres aquí.
Sí, home, creuem els dits que no se vagi la llum,
no es pengi l'ordinador, coses d'aquestes, però vaja.
Per dir-ho.
No el cridem al mal temps.
Salutacions de la Sílvia Castell,
al control de so,
doncs, també creuen els dits en aquest sentit,
però també aquí davant del micro,
la Maria Rosa, que ja l'heu sentit, benvinguda.
Gràcies.
L'Àngel.
La Marta, que després s'afegirà en el seu moment,
ja està per aquí preparant el seu guió,
perquè avui el racó de la Marta
ens parlarà de coses divertides,
algunes, però també d'altres importants,
com aquestes classificacions
que deia de les colles petites
de l'agrupació sardanista Terranadansa.
Ja arribarà el seu moment.
Ara anem a fer un resum
del contingut del programa.
Una edició 822 de Londres i seguit,
que començarà com és habitual quan és temporada,
amb el concurs La Sardana de l'any,
quatre sardanes més, que escoltarem
i cadascú podrà triar la que més li agradi.
Tindrem una agenda d'activitats,
que encara que comenci la temporada baixa,
per dir-ho d'alguna manera,
de coses interessants,
com l'Assemblea de la Unió d'Associacions de Plecs
a la Vila Illa Alta,
on, a part de l'Assemblea pròpiament dita,
hi haurà activitats paral·leles prou interessants,
una trobada de colles veteranes al vendrill,
també en ballada, dinar i concert,
i, com deia, el racó de la Marta,
que ens parlarà de resultats de concursos.
Avui hem reservat això per a la seva secció,
a les notícies parlarem d'altres coses,
com, per exemple, la part sempre negativa,
que és haver de dir adeu a algú,
a un bon compositor,
que ens deixava ahir dijous al matí,
el mestre Josep Villader.
A tot això i molt més,
des d'ara i fins que arribem,
a dos quarts de deu de la nit,
anem a la sardana de l'any.
Entrem en una nova eliminatòria
del concurs de la sardana de l'any,
el concurs que organitza
la Federació Sardanista de Catalunya
i 33 emisores del país,
com Terraona Ràdio,
per tal de triar la sardana més popular
entre les que s'hauran estrenat
aquest any 2012.
Tenim a punt, doncs, com dèiem fa un moment,
quatre sardanes noves,
de les quals n'ha de triar una.
Avui totes seran interpretades
per la cobla, la principal de Llobregat,
i aquesta és la número 1.
i aquesta és la número 1.
i aquesta és la número 1.
i aquesta és la número 1.
i aquesta és la número 1.
a l'eliminatòria anterior,
a més a l'anterior programa.
Es van emetre, es van rebre,
en tot cas, 349 vots,
dels quals 29 van ser declarats nuls
i, per tant, 320 vàlids.
La sardana número 1,
titulada Manel i Jasso,
un somni real d'Agustí Serratacó,
va rebre 64 vots.
La número 2,
Colla Francesc Rubió,
de Xavier Pinyol, 48 vots.
La número 3,
Amics del Pla de la Seu,
de Jordi Paulí, 136 vots.
i la número 4,
30 aniversari de Maria Marcena Barró, 72 vots.
Així, la nova sardana,
que passa a la fase de semifinals,
és la número 3,
Amics del Pla de la Seu,
de Jordi Paulí.
I, dit això,
escoltem la segona sardana d'avui,
també amb la principal del Llobregat.
Amics del Pla de la Seu,
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
I sonava la sardana número 2,
de la quarta eliminatòria del concurs
de la sardana de l'any,
en la seva edició 24,
amb composicions estrenades
durant l'any 2012.
Deixem ara que la principal del Llobregat
ens ofereixi la número 3.
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
de Jordi Paulí, 136 vots.
www.lsd.cat,
on també es poden tornar a escoltar
les sardanes participants,
o ve telefonant al contestador automàtic
93 319 76 37.
podeu votar dissabte i dimenjar
durant tot el dia i el dilluns fins a les dues de la tarda.
I finalment arribem a la quarta sardana d'aquesta setmana.
un cop més, és la cobla, la principal del Llobregat.
un cop més h mínim.
Un gol, va!
faire el continues a lús de la tarda.
hi ha capto!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
només la final de Balaguer, oi? Exacte.
N'anirem parlant.
I en esbars, només una
nota però important,
atípica, del dijous 1 fins al
diumenge 24 de novembre,
hi haurà el primer festival internacional
de París amb actuacions dels esbars
Vila del Vendrell, la Lira,
Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès
i d'en Saire de Sant Pol.
I acabem amb aquesta agenda
parlant-vos d'altres activitats
i dir-vos que
demà dissabte hi haurà la 28ena
festa del Flaviol d'Arbúcies.
A les 4 de la tarda, a la sala d'actes
de la llar dels jubilats, 12 col·loquis
del Flaviol, amb que Francesc Cortés,
que parlarà sobre els col·loquis al web del
músic. Jordi León, que ho farà
sobre el Flaviol a la Coula en el transcurs del
segle XX, Mar Riera, sobre un
tamborino electrònic, i Àngel
Vallverdú i Marc Castellbi sobre
el Flavilaries del Martorell,
ah, Martorell, del segle XX.
A les 7 de la tarda hi haurà una
castanyada popular a la plaça de la Vila
i a dos quarts de vuit, al mateix lloc, una
ballada de sardanes, només amb
obligades de Flaviol. Imaginem que
es compten diferents músics que van
oferint aquestes obligades de Flaviol.
La festa es completarà amb un sopar
popular amb Flaviols a la sobretaula
i Flaviol a la disco, que així és
com es titula, que és l'últim acte
del dissabte, però la festa continuarà
diumenge amb parades de productes
flaviolístics, actuacions de diverses
formacions de flaviolaires, una
cercavila, una mostra de valls amb
Flaviol i un gran concert de
Flaviols al Teatre del Centre.
I atenció, perquè aquest cap de setmana
hi ha el canvi d'hora, vull dir, perquè
val la pena tenir-ho en compte, aquells
que... Que vulguin fer, assistir
algun d'aquests actes del diumenge, no?
Oficialment,
la matinada de diumenge, quan siguin
les tres, heu de posar les dues.
És allò que es diem, dormirem més?
Sí. A més, anaves dir una altra
cosa, perquè en aquella hora no estaràs
per canviar el rellotge, una o dues, estàs dormint,
no estàs fent altres coses que no permeten
canviar l'hora. Així que cadascú
se'l canviï quan vulgui bé i ho tingueu en compte
per tal de no arribar abans d'hora,
el diumenge, a la pleca, on sigui que aneu.
I tornem a la música. Tot seguit
escoltarem una sardana de Rafael Ferrer,
un d'aquells luxes que a vegades
s'ha pogut permetre al món de la música
per a Cobla. Un músic dels grans,
excel·lent violinista, compositor i director,
que va parar atenció en aquest tipus
de música. I ho va fer de manera puntual,
no de manera puntual,
sinó amb una producció àmplia i, sobretot,
amb un llenguatge propi i molt original.
La que hem triat, possiblement, sigui una de les
més representatives, Granet de Blat,
dedicada l'any 1975 a la seva neta Marina.
La interpreta la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
i li hagu més énergat qui,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I arriba el racó de la Marta amb aquesta música, a mi sempre m'ha agradat.
Sempre des del primer dia és jazz amb tenora, eh?
Una combinació que resulta.
Sí, la veritat és que és una música chula, sí.
Totes, eh?
Totes les del programa.
Aquesta és la més nova, diguéssim,
de les que vam incorporar al seu moment,
perquè bé, la Marta també és la més jove,
la més jove adquisició del programa,
i avui també ens té cosetes preparades
i jo crec que coses ben interessants.
Primer, però, a veure, ens parlarà d'alguna cosa ja passada,
de la setmana passada, no, Marta?
Sí.
Què ens has de dir?
Dissabte passat, la Colla Txarinola de l'Agrupació Sordanista Terragona Dansa
va participar a la Festa dels Súpers,
del Club Super3 de Televisió de Catalunya.
A més de gaudir de moltes de les activitats
que s'oferien tot el lema Magra de l'esport,
vam ballar un galop, dues sardanes i una de germanor
al davant de l'escenari principal.
Després, també vam fer un taller ballada a l'exterior de l'estari,
on tots els nens que van voler van intentar aprendre a ballar.
I la Marta, em sembla que, com tots els que hi vau anar,
ja, perquè el tinc aquí davant, ja ho deies,
que vau participar en moltes de les coses que s'hi feien,
que era impossible, oi, Marta, participar en tot,
clar, perquè hi havia un munt de coses.
Però, a veure, diguem una cosa que a tu et va agradar especialment,
no sé, diguem una.
A t'acafat així després, eh?
Tot.
Tot, home, però, jo et vaig veure fins i tot tirant a, jugant amb allò,
com es diu esgrima, no em sortia la paraula.
Eh?
Què?
Sí, era tot xulo.
Tot, tot.
Escolta, a mi no va ploure, que tothom deia,
tota l'estona patint, els núvols, però al final...
Molt bé, molt bé.
Es va respectar la mare de bé.
Amb ganes de tornar-hi?
Sí.
Sí?
Doncs has d'esperar un any, eh?
Molt bé.
Però em sembla que hi ha una cosa que val la pena remarcar més,
que era de notícies, però l'hem reservat perquè ens l'expliqui la Marta.
I l'endemà, diumenge, la colla Txarinola i petits Tarragona d'Ansa
van participar al concurs de Terrassa, ja que era bàsic per aquesta darrera.
El resultat va ser d'allò més bo, ja que la colla infantil Tarragonina
va aconseguir el primer lloc a les dues sardanes que una en meitat el del jurat.
És a dir, tots els jurats van estar d'acord en posar-la com a primera a les dues sardanes.
Ara, quan només queda la final de Valls el dia 18 d'octubre,
la classificació l'encapçala la Petits Tarragona d'Ansa, amb 6 punts.
Seguida a prop per la colla Guspira, de Lleida, amb 8 punts.
I més lluny per la colla Petits Galsaran de Rubí, amb 14 punts i mig.
És a dir, que la cosa està emocionant, eh?
Sí, sí, sí.
No està decidit, caldrà que ho treballin, però vaja, de moment pinta bé.
Què més?
En Jovenills, menys sort per la Txarinola,
va tant no per la colla Petits d'en Saires del Penedès, de Vendrell,
que anirà a Valls en sisena posició després de les colles Xàldiga de Barcelona,
Cabriol de Sabadell, Sauni de Lleida, Antibiana Jove de Tordera i Mongri 2000 de Torruella.
No hi ha cap colla de la ciutat de Tarrona, de moment, en la categoria juvenil.
A veure com aniran les coses l'any que ve,
perquè és l'única categoria que no hi ha colla de la ciutat de Tarrona.
A veure si aviat ho arreglem, això.
Què més, Marta de Terrassa?
La colla de Txarinola va aconseguir el sisè lloc de les colles lliures,
però el seu repte serà el mencionat concurs de valls,
que, com ja hem comentat, serà la final per les categories alevines infantils i juvenils.
De cara a aquell concurs tan dedisiu,
la colla Petits d'en Saires del Penedès passarà el primer cap de setmana de novembre d'assatge...
D'estaix.
D'estaix.
Ah, sí?
Preparant-se amb força assajos,
però també jugant i passant-se molt bé.
Em sembla que encara no ho saben allà.
Ah, que encara no ho sé.
Però vaja, saben que aniran allà i que serà com una mena de colònies.
Ara dir jo com a colònies.
Però aquí ballant sardanes, eh, Marta?
Ah, que sí?
Però també amb la part de passar-s'ho bé.
Més coses, noia?
D'altra banda, aquest camp de setmana encara no hi ha concursos.
Les colles de l'agrupació sardanista Tarrona Dança estan ben actives.
dissabte comencen els assajos a participar al concurs de punts lliures,
que en guany serà a Mollerussa, el propi 24 de novembre.
A més, vindran al local del Canal Televisió del Club dels Tarragonins
per fer un reportatge a la colla Txarinola,
per tal d'explicar i difondre la sardana entre els acils del club.
Ah, molt bé, això que estàs...
És a dir, tindreu un assaig ben complet, eh?
Això, i tant.
Assajar les sardanes, assajar els punts lliures
i els dels tarragonins que vindran a fer-vos un reportatge.
Molt bé.
Alguna cosa més?
I diumenge hi haurà una sortida extracardanista
de la Petits Tragona Dança per passar-s'ho bé a Portaventura.
Caram, no paren.
I esperem que el temps els acompanyi.
Àngela.
Colla, vols dir que ens hi voldrien?
No ho sé, no ho sé.
Però fan un munt de coses.
Sí, sí.
I aquella exhibició que dèiem abans.
Sí, sí.
I espera't que aviat, quan acabi tot el dos concursos,
vindrà el Nadal,
i que també és una època activa.
Ah, sí, que no paren amb el parc de Nadal, amb...
Ui, ui, ui.
Sí, el festival.
La Marta ens en parlarà de tot això, oi que sí?
Sí.
Molt bé.
Tornem a la música.
La setmana passada vam comentar
que el concurs de colla sardanistes
de les festes de Santa Teresa del Vendrell
s'hi va estrenar la sardana Nècter d'Amor
del compositor vendrellenc Ramon Soriano.
Dèiem que estava dedicada a dos components
de la colla batenana del grup d'enceres del Penedès,
en Ramon Bondó i la Maria Hernández,
i que la instrumentació havia anat a càrrec
del tarragoní Alfred Abad.
Doncs ara us convidem a escoltar aquella sardana,
tal com es va interpretar aquella tarda.
És, doncs, un enregistrament en directe de l'estrena
en va fer la cobla maricel de Sitges,
Nècter d'Amor, de Ramon Soriano i Alfred Abad.
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
Nècter d'Amor
I arriba a la secció de textos.
Avui serà, diguem-ne, monogràfica pel canal, diguéssim.
Perquè avui a vegades tenim llibres, revistes, internet...
Avui ens fixarem en coses que hem vist curioses
a Twitter i al Facebook.
Avui noves tecnologies.
Sí, és que són molt moderns nosaltres.
Exacte.
A veure, n'hi ha algunes que les teníem de la setmana passada,
però crec que encara són vàlides, ja ho veureu.
Una, per exemple, al Twitter, hi havia un tal Jaume Muñoz
que em va publicar diverses piulades,
es diu així també, que per exemple...
Àngel, tu estàs molt ficant, no?
Piulades es diu, carà.
Sí, també es pot dir així.
Molt bé, molt bé, va.
Diu, atletisme, 135 clubs i 4.491 llicències.
No creieu que hi ha més de 4.491 sardanistes?
Això allò que venia a reivindicar és que la sardana,
comparativament no rep el mateix tracte
en els mitjans de comunicació.
Imagino que va per aquí.
I em va publicar diversos.
Per exemple, en el rugby hi ha 28 clubs i 2.310 llicències.
No creieu que hi ha més de 28 grups sardanistes
i de 2.300 sardanistes?
Bé, i aquí anava publicant diversos.
Mira.
I un altre ben diferent, un tal Roger Marín, que diu...
Quan el tren algú porta música infecta amb altaveus,
m'entren les ganes de posar sardanes
per comprovar si a mi em demanen que la tregui.
Mira, és...
A segons que posi la cosa.
Sí, sí.
I una tal Mireia Vilar diu...
Aquest veureu que fa dies, però mira, m'ha fet gràcia.
Diu, crits d'independència al concurs de sardanes de Manlleu,
més passeig de l'estelada.
A un pell de gallina, diu.
Sí, perquè aquí entre mig surten altres coses,
però diu, pell de gallina.
Doncs sí, sí, la veritat és que els que ho vam viure
teníem aquesta sensació.
I un que va sortir previ al concurs de Terrassa.
La setmana passada diu...
D'un tal Brackdraft Sandwich,
que suposo que és un nom...
És el nom d'un local de la plaça on s'havia de fer el concurs.
Diu, diumenge al matí obrirem,
ja que la plaça nova se celebra el Campionat de Catalunya
de sardanes en categoria infantil i juvenil.
Però al final em sembla que van quedar...
No? No ens va poder fer el lloc.
No, perquè plovia i ho vam canviar.
Llàstima.
És un local que té en compte el concurs de colles.
I ho avisa, que anem.
Sí, sí.
Doncs mira, llàstima.
I bé, passem al Facebook.
Una cobla molt activa,
sempre ho diem en la discografia,
però també en el Facebook,
és la cobla contemporània.
Diu, l'any vinent disposarem en format de sardana
d'aquest gran èxit.
ells publicen un dels discos
a éxit fons zero.
I ho deixen caure,
suposo que alguna cosa deu haver,
perquè ells són capaços d'això i molt més.
Diu, en Geroni Velasco,
que és l'autor músic de la cobla
i autor d'algunes versions
en format sardana
realment sorprenents,
com aquell que li va fer de la xarra de Quira,
i d'altres com...
Bé, diferents.
Ja ho he pogut comprovar moltes vegades.
Doncs ara el que es proposen
és com un repte que us suposo que li llancen.
Diu,
estarem molt atents a les evolucions de la cobla
més diferent,
la contemporània,
amb el Gangnam Style.
Sabeu de què parlo?
Sí?
La Marta ja sap de què va.
La Marta diu que sí, sí.
És aquesta música que em va...
Jo la vaig descobrir,
ho he de reconèixer,
amb la paròdia que m'han fet a Polònia.
Ah!
El Mars Style.
El Mars Style, home.
Sí, sí.
Això ho coneix tothom, però...
molts ho van descobrir en la paròdia de Polònia.
Doncs el repte que llancen
és a veure si em fan una versió de Sardana.
Són capaços d'això.
I molt més, i tant.
Bé, i una altra...
una altra ben diferent,
dins el Facebook aquests dies,
l'Antònia Géa,
Marma Mater, diguem-ho així,
o Pater, en aquest cas,
del concurs de valls,
que ha anat fent ambient
de cara a la final,
del mes que ve,
de valls, i això està bé.
I una de les coses que ha llançat
és quines sardanes
us agradaria ballar a la final,
fer unes propostes,
i d'ahir hi havia gent
que havia fet propostes
de sardanes possibles
per a la final.
L'últim que he vist
és que diuen que ja les tenen.
Ja les tenen,
però hi ha algú que els diu
però no dieu quines.
I no he dit res.
Estaria saber-ho, no?
Clar, ja que...
Per preparar-se.
Clar.
Ja que es fa amb les colles de grans.
Però jo amb això no hi estic...
No, però jo amb això...
Mira, bueno, és que ara estem a textos.
O ja...
No, no, però ja està bé, no?
És que no.
Ja està bé que ho comentem.
Tota la vida vam ballar
concursos de bàsic
sense saber quina sardana era
i espavila't.
I ara, escolta'm,
ara se saben,
te les pots preparar...
Sí, però jo sospito
que és perquè tothom
estigui en lluitat de condicions,
perquè si no, de vegades,
per alguna raó o altra,
perquè coneixies la cola...
Ah, sí, això també ho sabem.
Sí, hi havia algú
que la sabia de...
Doncs aquest s'ho podien preparar
i els altres, no?
Sí, exacte.
Però aviam, la qüestió era
hauria de ser,
ningú les ha de saber, no?
Si les coses féssim ben fetes
i en aquell moment
ha espavilat.
I avui en dia, doncs, no sé.
En tot cas,
és la fórmula que hi veus
totes les colles
buscant enregistraments
que no sempre estan a l'abast
i hi ha corredisses
per aconseguir aquella sardana
i poder-la preparar.
I llavors,
no ha passat fins ara
que te la canviïn
a l'últim moment.
No, no.
I vinga,
un altre tema del Facebook
de la Maria Gils
de Tarragona
que publicava una foto
d'aquella cèlebre
diada històrica
a la plaça de Toros de Tarragona,
un concurs de colles
als anys 40
on
tota la gent gran
ens ha explicat
alguna vegada
que s'hi va interpretar
per primera vegada
la Santa Espina
després de la guerra
i que va ser tot un...
Però,
tu has vist
quina ajentada,
ja?
Home,
penseu-vos als anys 49,
crec que era...
no només de balladors, eh?
Mirant.
Mirant.
Ja voldríem avui en dia
que vingués tanta gent.
Sí, sí.
Us convidem a que vingueu,
vingueu.
La plaça de Toros
plena
i la proposta era,
diu,
abans de fer castells
a la plaça de Toros de Tarragona,
també s'hi havien fet concursos
de colles,
sardanistes,
hi ha guiut una sèrie de missatges
que alguns de nosaltres
s'han caigut a la temptació
de tot que s'hi pargui.
Tu, Àngel, jo.
Sí, hem contestat.
I proposant que es recuperi,
a més a més,
ara que està en més bones condicions.
I tant,
ara seria genial fer lliure.
Ara,
diguem el que parlàvem tu i jo
i fins i tot ara fa un momentet,
una bona idea seria,
per exemple,
què?
Fer i què?
Al final de Punts lliures.
Al final de Punts lliures,
per exemple.
Que es fa en un lloc cobert,
en un pavelló,
en una festa diferent.
Que aquí sí que ve moltíssima gent.
Sí, sí.
No ho sé.
Però és igual,
sinó el concurs de sardanes de Tarragona
que en van parlar.
Seria genial fer el llit.
Ben organitzat
i amb prou promoció.
Jo crec que quedaria perfecte.
Sempre quan l'Ajuntament,
tornem i ja...
Vinga,
ja seguim dient coses.
Arregli el carrer.
Això sí.
Perquè molt maca la plaça de Toros,
però a l'entrada,
aquell carrer està fet...
Que l'han arreglat ara.
Ai,
l'han arreglat?
Doncs vinga, va.
Escolta,
un dia abans del concurs de Castells
encara estaven treballant-hi,
però al final,
el dia del concurs de Castells
estava la vorera arreglada.
Sí, sí.
Sí, sí.
No, és que com he viscut,
però ho he pogut comprovar.
Van començar les obres
un mes abans
d'aquí que és el concurs de Castells.
Però quant de temps ha estat?
Oi,
és que estem molt així últimament,
però quant de temps ha estat
aquella vorera malament?
Ai, mare.
Molt bé,
molt de temps.
Re,
estem acabant ja
els últims minuts del programa.
Avui ho farem
no amb una sardana,
sinó amb una demà de música
que les cobles orquestres,
aquelles cobles orquestres
de festa major
que fan tots els papers de l'auca
que diuen musical
des de l'ofici a vegades,
el Cercavila,
el concert,
les ballades sardanes.
Doncs moltes d'aquestes cobles orquestres
als concerts
acostumen a fer, diguem-ne,
refregits
de músiques de tota mena
amb formació de coble,
amb formació d'orquestra,
amb combinació de les dues coses.
Doncs ara escoltem
la coble orquestra Costa Brava
amb un arranjament
que va fer el mestre Max Havard
de diversos temes
que no són potser en aquest cas
dels més coneguts,
però sí que alguna melodia
potser reconeixereu
amb aquesta mena d'amics,
diguem-ne,
per a coble.
És la Costa Brava
amb el País Català.
Escoltem-ho.
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
La Costa Brava
Fins demà!
Fins demà!
Sí?
Per si algú no sap de què parlem,
deixem que soni una miqueta original.
Però qui en té la culpa?
Mira qui s'ha animat a buscar-ho.
Ens tempta, ens tempta.
La Sílvia, la Sílvia, que diu...
Com sona? Com sona l'original?
Oh, que en del original!
Aquest és...
Aquest és el de la versió del Polònia.
Ah!
Ah!
Bueno, però la música és aquesta, sí, sí.
Doncs imagineu això en forma de sardana?
Estat propi, farem una consulta i que en rejoi es foti.
Hòstia, Artur! Estàs molt lloc!
És un nou president!
Ja va ser una hora de...
Jo he vist l'experiència, això i molt més, com deia,
amb el mal de sardana.
A mi la sardana hem vist música de pel·lícules.
Sí, i tant, i tant.
Òpera, tot, mira, doncs...
Acabem així avui.
Acabem així, acabem així i escoltem-ho, escoltem-ho.
I més estripat.
Deixem-ho aquí, eh?
I ens trobem divendres que ve.
Per si algú no s'ho imaginava,
és un programa sardana, els bars i música per a coble, això,
encara que de tant en tant ens permetem aquestes llicències.
Acabem aquí, divendres vinent,
altra vegada, la nostra cita habitual, la Terraona Ràdio.
Passeu molt bé.
Fins demà!
Fins demà!