Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
actuacions dels esbars
i a l'agenda, doncs, el repàs a les moltes
ballades sardanes de festa major
que hi haurà arreu del país. Aplecs, doncs
contrariament al que succeïa fins a la setmana
passada i el que succeirà, doncs
ben aviat, després d'aquest parèntesi
del mes d'agost, doncs molt menys aplecs
de l'habitual, però n'hi ha, de Berlín n'hi ha
i aquí a les comarques terragonines, per exemple
que és dissabte el tercer aplec de Sant Llorenç
al pont d'Armantera
i diumenge el 36è aplec
de Curnodella del Montsant.
Ja ho hem dit abans, i tornarem a tenir aquesta
setmana de Marta amb el seu racó, tindrem
un espai de textos i allò
que no pot faltar mai al programa,
sigui el que passi, és la música
i amb ella, doncs, anirem a començar
amb la primera part
musical del programa, amb una sardana
d'un autor jove i amb un prestigi
assolit de manera ràpida i merescuda.
Estat a la Xavi Pagès, compositor i director
format a Barcelona i a Viena,
estat guanyador de diversos concursos, entre els quals
destaca el 17è Premi Internacional
de Composició de Tarragona l'any 2010.
La seva música és interpretada
arreu d'Europa i Amèrica.
Com a director, ha actuat regularment
en festivals i auditoris, com l'Auditori de Barcelona,
el Palau de la Música, el Grec
o el Festival Castell de Perelada,
i ha col·laborat en formacions de prestigi
a nivell internacional.
De l'any 2004 al 2009, va dirigir
la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Ha escrit per a orquestra, orquestra de corda,
música de cambra, òpera cor i per a Cobla.
Justament la seva primera composició per a Cobla
va ser la Sardana, que escoltarem ara mateix,
escrita el 1992.
Es titula Briònia,
i segons l'autor, que és nom,
no té cap relació amb el contingut de la peça,
només el va escollir per la seva sonoritat
i correspon en tot cas,
ho diguem així com ha corregat,
a una carbacina.
Mira, així queda aquesta Briònia.
Ens la interpreta la Cobla Juveníbola de Gramont.
i segons l'autor, que és nom,
i segons l'autor, que és nom...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Tarragona!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tampoc!
deia!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Un vaixent!
Escolti!
Una cosa que sempre m'ha preocupat d'això d'aquests plaques!
Un munt de gent, no sé, parlaven de xifres de...
Clar, tants grups i tant...
I a més a més els que aneu per lliure,
però voleu dir que la gent d'allà diguéssim hi va participar mínimament,
se'n va assabentar o era una cosa que us fèieu només vosaltres?
N'hi havia de gent d'allà que passava i...
Però...
Però déu-n'hi-do, eh?
Sí!
Però clar, no és el que més, així de clar, vull dir...
I n'hi havia, eh?
N'hi havia!
I alguns s'atrevien a ballar!
Sí!
L'Ana en va tenir un al costat!
Una senyora al costat!
Una senyora al costat!
Sí, sí, sí!
Una senyora al costat que ella li anava ensenyant com!
Vull dir que...
N'hi havia, n'hi havia, però no era el que més, eh?
No, passava ni més a l'altra banda d'aquella mena de parc!
Ah, sí!
Hi havia la pantalla gegant dels Jocs Olímpics!
Clar!
Allí anava tothom a veure allò i de fons sentia...
Oh!
La sardana!
Oh!
Hi havia una mica...
Sí!
Una cosa s'ajuda a l'altra!
Una mare nena!
Sí, sí, sí!
Escolta, i al marge de la pleca estrictament, a nivell...
hi ha molta gent, hi va també, hi ha el component turístic, no?
De veure aquella ciutat, de tombar per allà, vau tenir temps també!
Sí!
Sí, sí!
Perquè nosaltres ja hi vam arribar el dimecres!
Abans de dimecres...
Els actes començaven divendres, oi?
Exacte!
Llavors vam fer el turisme, sí!
Bé, és una ciutat molt maca!
Molt maca!
Per les imatges que he pogut veure, doncs...
Sí!
Tants edificis...
Allò monumental!
Exacte!
Els edificis són monumentals, preciosos!
Sí, sí, sí!
Que potser, doncs, amb el temps, quan es netegin bé, serà encara molt millor!
Falta manteniment!
Falta una miqueta, falta una miqueta!
A mi també em va sorprendre, a part que, bueno, és una ciutat molt important i molt bonica, i els ponts, i tot va ser una mica la decoració que se li va fer respecte a Catalunya!
O sigui, hi havia una plec, no?
I van posar tot de senyeres en un dels ponts més importants de la ciutat!
Pel que va passar a la Cercavila l'endemà!
Sí, pel que va començar a la Cercavila, però, clar, llavors, tota la gent anava i és com que allí tothom ho veu!
I era bandera, senyera, bandera...
Sí, perquè això tinc entès que, de fet, són com a dues ciutats, no?
Que s'ajunen amb un riu que les separa, Buda i Pes!
Buda i Pes, sí!
I els ponts són molt importants allà, clar!
Molt, clar!
Per comunicar un amb l'altre!
I per on va començar això mateix, la Cercavila, doncs...
És que ple de senyeres!
Feia un goig!
Feia un goig!
Feia un goig!
El primer moment que vam veure...
Una mostró!
Tothom, clar!
Aplaudint!
Fotos allà, evidentment!
Va, i ara heu deixat caure abans que hi havia alguna cosa a criticar, no?
Sí, per què no?
Precisament perquè és una ciutat tan monumental i perquè té unes places immenses i maquíssimes,
doncs vam anar a raure una plaça a...
de terra!
De gespa!
Ple de...
Gespa no!
Perquè ben poc n'hi havia...
En teoria era gespa!
Però vull dir, era...
Això de cara a ballar...
Clots i socs!
Així de clar!
Què passa que és molt perillós això!
Una persona ja es va fer mal...
Sí!
I hi va haver un ballador d'una colla de les que feien l'exhibició que es va fer mal!
Vull dir, no esguins...
És que clar, allò era terrible per ballar, terrible!
Si fas un lloc que han de ballar no només sardanistes sinó també...
No, no! I els dos bars i demés...
No era el millor lloc per fer-ho!
No, molt menys!
Perquè és que nosaltres vam veure places maquíssimes, àmplies...
No, pel lloc era...
En quant a espai, tot el que vulguis!
Però el terra estava fatal!
Però pel que veig, pel valoració general, bona?
Sí, sí, sí!
Sí, sí, sí!
Amb coses...
La sardana...
Sí!
La sardana aèria que deia ella va ser espectacular!
Sardana aèria?
Sí!
Sí, sí, sí, sí!
Expliqueu-se!
Aviam...
Això va ser a la...
I a la clausura!
Sí!
Que...
Bueno...
Van fer una mica de representació tothom ja, no?
Última, el drac, encès...
Molt bé...
I al final...
La colla xàldiga...
Una representació de la colla xàldiga...
Els van enlairar amb una grua...
Quatre parelles...
I van ballar...
Una sardana!
Ballaven!
Ballaven!
Figures!
Feien figures!
Feien el que podien ballant!
Perquè clar...
Costava, eh!
Vull dir, veies que ells feien l'efecte que puntejaven...
Però les cames, clar...
Estaven penjant i anaven...
Però molt xulo!
És no que estiguéssim en una plataforma...
No, no, no!
Penjats, penjats!
Sí, sí, sí!
Molt bé!
Va estar molt xulo!
I vosaltres que heu viscut diversos aplecs ja...
Vull dir, quin...
Quin triaríeu?
El més...
Jo...
El més...
El més bon resultat!
Vaja!
Jo és que ara feia temps que no hi anava...
No ho sé...
Jo he estat anant els últims anys i malgrat que aquest era el 25 aniversari i tot...
Jo crec que com a Cracòvia...
Jo pel que tothom ha dit, que Cracòvia és el que va ser...
Com a Cracòvia, que va ser...
Per anys, potser, no?
Sí, fa...
Farà dos anys...
L'any passat, Grenoble, l'altra, Cracòvia...
I va ser a la plaça cèntrica de la ciutat, que és la més gran d'Europa...
I va ser espectacular, tothom col·laborava, una festassa increïble...
Jo, com a aquell plec, no n'he viscut cap altre, també.
Això ho dius, tothom col·laborava, vols dir la gent d'allà, no?
Sí, sí, sí, sí!
Sí, sí, que també participava, que sí que Budapest també, no?
Però vull dir que el record que en tinc de Cracòvia és molt agradable, no?
Més que aquest de Budapest, potser.
Ja et dic que, malgrat això, va estar molt bé.
Que n'has de tornar amb un altre, no?
Sí, sí.
S'ha anunciat ja quin serà el primer?
Sí, sí.
Marcella.
Altra vegada.
Altra vegada.
Exacte.
Altra vegada.
Vam dir el mateix tots.
Altra vegada.
És un dels que vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi.
Sí, sí, sí.
I, clar, sempre tens molt record.
Bueno, doncs tens l'oportunitat de tornar-hi a anar-hi.
Molt bé.
Home, més apropet, no?
Més apropet.
Sí, bé.
No et va agradar tant?
Veus?
Jo aquell no em va agradar tant.
Jo no sé com ho recordes tu, però no...
Vaja, a part de les anècdotes personals...
Ah, sí, a part...
Sí, que en vam tenir moltes.
Sí.
Doncs vaig poder percebre que els catalans, els catalans singularment, ens tenen en molt bona consideració allà.
Sí?
Sí.
Això és el que vaig poder detectar per diverses vies, especialment els catalans, diguéssim.
Bé, queda aquí.
Deixem-ho així, mira.
Deixem-ho així.
Sí, sí, sí.
Què, Anna?
Gràcies, eh?
I ara, vosaltres?
No te'n vagis, perquè potser hi ha alguna coseta també.
Després hi ha el racó de la Marta, que m'agradaria que diguessis alguna cosa amb una de les coses que ens comentaran.
Sí.
Nosaltres seguim.
Vinga, altra vegada la música.
I ara un compositor, Honorat Belamanyà, que va ser un músic ripollès, que haurà passat
a la història de la sardana, a banda de la qualitat musical de les seves composicions,
per la quantitat d'anècdotes que s'expliquen sobre l'enorme dificultat que aquestes obres representen
per als interpretors.
Això ha fet que, fora d'alguns pocs títols, la resta de la seva producció sigui difícil de ballar a les places.
Un bon exemple ho és la sardana que us oferim ara mateix, Joguets de Fira.
Sembla que és una peça descriptiva dels problemes que li donaven als seus fills quan jugaven amb instruments musicals de joguina
i, junts amb els crits i plors propis dels infants, feien difícil la tasca creativa del mestre quan treballava a casa.
Doncs mira, imagina't, malgrat això va fer peces que els músics tremolen quan les veuen.
Expliquen que quan va ensenyar la partitura als companys de coble que els li digueren de broma
que semblava que hi havia bucat el tintí al damunt, la quantitat de notes que hi havia,
i el pessimista els va respondre que allò no ho sentirien mai.
En tot cas, la coble a Barcelona la bastaran l'any 1951.
Nosaltres l'escoltem enregistrada per la coble de Cambra a Catalunya dirigida per Jesús Ventura.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
que la seva espectacle,
tots som pops!
Concert familiar amb la cobla marinada, presentat per David Puertas.
Fins demà!
Fins demà!
I l'últim apartat de l'agenda, el dels esbars, aquest diumenge dia 12 a la 6 de la tarda, cunesa, la plaça de la mil·lena, l'actuació de les bars Santa Tecla.
El dilluns, a tres quarts de vuit de la tarda, a Tarragona,
al Portal del Carro, l'Esbarra d'Anseire de Tarragona.
Dimecres, dia quinze, a dos quarts de vuit del vespre,
a Montbrio de la Maraca, a Plaça del Mercat,
l'Esbarra d'Anseire de l'Orfeo Rauseng oferirà el seu espectacle
Tradicions de dansa, banda i jota.
A les deu de la nit, a Comaruga, a la plaça del Centre,
l'Esbarra i la del Vendrell i la Lira,
dins d'un festival amb la participació dels folclòrics d'Espanya.
Dijous, dia 16, ja en el programa d'actes de les festes de Santa Tecla,
a les deu de la nit, una actuació ja obligada del programa
és d'un dels esbars de la ciutat, a la plaça de la Font,
en aquesta ocasió a l'Esbar Santa Tecla.
Recordem que els esbars de la ciutat van alternant
una actuació a un per Sant Magí, l'altre per Santa Tecla,
i en aquesta ocasió, com deia,
li correspon la ballada de Sant Magí a l'Esbarra Santa Tecla.
Pel divendres, dia 17, a dos quarts d'11,
també aquí a Tarragona, a la plaça de la Pagesia,
l'Esbarra Santa Tecla oferirà contalles de Sant Magí.
El dissabte, dia 18, a les 7 de la tarda,
de Vallveix, a la Rambla Josep Torrents,
l'Esbar Santa Maria de Vallveix i l'Esbarra de Calafell.
I el dissabte, dia 18, també, i el diumenge, dia 19,
les actuacions a Villaluenga, de la Sagra Toledo,
de l'Esbarra d'Enceda de Tarragona
i el grup musical Factoria Folc.
Doncs bé, deixem l'agenda, tornem a la música,
i segons expliquen els serranistes més veterans
que van tenir l'oportunitat de sentir-lo,
Enric Bernosell fou l'interpret de Tible més important
de la història de la coble.
Sembla que hi havia diverses sardanes obligades a aquest instrument
a les que només ell gusava a enfrontar-s'hi
i que no ha estat fins a dates molt recents.
Alguns músics formats amb tècniques més modernes
les han recuperat.
Bernosell va escriure diverses de sardanes obligades a Tible
en col·laboració amb diferents compositors,
a les quals hi va abocar tots aquells reptes
que el feien un solista d'excepció.
És el cas de Victoriosa,
feta en col·laboració amb Josep Maria Boix,
que ara escoltem en versió de la coble mil·lenària
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
i el Tible Vicenç Vidalou.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta setmana vull parlar de dues activitats especialment pensades per als més petits, que es faran aviat.
En primer lloc, trobo que és molt interessant el concert que s'anuncia per al proper diumenge 19 d'agost a l'Auditori Pau Casals al Vendrell, dins del 32è Festival Internacional de Música Pau Casals.
En realitat és un espectacle anomenat Tots som Pops, que el presenten com un concert familiar on hi haurà la cobla marinada.
El programa ho anuncia d'aquesta manera.
Joaquim Serra o Vicenç Bou, entre altres sota la direcció d'Esteve Molero.
Molt bé, sembla que cada any al Festival Pau Casals programa un concert, això que diuen, concert familiar, per anar-hi, tal com diu el nom, amb família, pares, fills...
I sempre tenen aquest caràcter, diguem-ne, pedagògic, i per ensenyar coses, felicitats enguany als programadors perquè han decidit fer-ho sobre la cobla.
El concert el presentarà el David Puertas, músic, periodista i pedagog, qui sap fer atractiu un concert per a tothom, però especialment per als més joves, per als més joves.
Jo ja he tingut l'oportunitat d'escoltar-ho alguna vegada en un concert de música clàssica, i em va agradar molt.
Sí, em sembla que jo també hi era, i sí, sí, ho sap fer amb gràcia, naturalitat i gràcia de presentar.
Això, peces normalment són concerts de música clàssica, i els fa, doncs, te fa agradar, va, vaja, aquella música te la fa entendre, te la fa comprendre,
i també, de tant en tant, doncs, ho fa sobre la música per a cobla.
Serà el dia 19 d'agost a les 8 del vespre, de manera que, malauradament, coincidirà amb la Festa Major de Sant Magí i la seva ballada de sardanes.
No es pot tenir tot.
En tot cas, sapigueu que el preu de l'entrada és de 15 euros pels adults i 5 euros l'entrada infantil.
Però em sembla que la Marta també ens ha preparat altres coses, encara que siguin més breus, oi?
Sí.
A veure.
D'altra banda, recordo que l'endemà de Sant Magí, el dia 20, els més petits de l'agrupació sardanista Tarragona d'Anse anirem de Colònies.
Aquesta vegada, després d'haver estat a Capafons, Rasquera o a Puntons, anirem més lluny que mai, a Castell Nou de Bages.
I estarem tota una setmana fent activitats de tota mena i, sobretot, passant-s'ho molt bé.
Això no ho dubto pas, eh, Marta?
Tu ja has estat tots aquests anys, eh?
Aquests que has dit, em sembla que des de Rasquera, no?
Ai, des de Capafons em sembla que vas començar, no?
Sí.
I us ho passeu bé, ganes de tornar.
Es veiéssiu la cara que posa quan ho diu, no allò per quedar bé, sinó que se li veu tota una setmana sense papa, sense...
Ai, els papas sense nens, eh, també.
Sí, home.
Ah, mira'l, mira'l.
Sí, sí, però sí.
No, però s'ho passen molt bé.
És d'aquestes vegades que hi hauria de fer imatge per veure la cara que posa.
Sí, sí, sí.
Les ganes d'anar-hi.
Molt bé, Marta, doncs què, que els Colònies, em sembla que allí, sou de la grupació de l'Ensa de Treballança, però feu de tot menús cavallar-sardanes, no?
Sí.
Home, clar, aquests dies no cal.
Molt bé.
I em sembla que encara t'he preparada una altra cosa, al final.
Sí, la següent peça musical l'he triat jo perquè la vull dedicar al meu avi, l'avi Pep, perquè avui fa anys.
És un bolero que espero que li agradi molt.
Cuando vuelve a Tolado, en un arranjament per a Cobla de Bernat Castillejo.
Així la va interpretar la Cobla Reus Jova al seu concert de Nadal del passat mes de desembre al Teatre Fortuny de Reus, amb l'acompanyament en Pau Tarol al piano.
El Pau Tarol, que veureu que és qui fa la introducció, després hi ha intervento de la Cobla, hi ha altres músics, com el Xavi de la Salut, música excel·lent que de tant col·laborar amb la Cobla Reus Jova.
Va molt bé, pot ser bonica, Marta. Segur que al teu avi li agrada molt.
Sí. Felicitats, avi.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Wļ.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.