Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Efectivament, tot i que la ballada del dia 23 començava ben tard, a les 11 de la nit, és a dir, tot just després del Castelldefocs, va ser molta la participació de balladors espontanis.
I fixeu-vos que dic balladors espontanis per diferenciar-los dels fidels, que procuren no perdre's cap ballada, però també de la molta gent que tornava a veure el Castelldefocs.
Sens dubte, més d'uns hi va trobar amb la ballada, és a dir, que no hi va anar expressament, però va aprofitar per ballar una o més sardanes.
De fet, aquesta és l'essència de la sardana, sense menysprear ni molt menys els danceres de collo o els habituals.
És bo, crec jo, que es mantingui l'esperit originari i autèntic d'aquest ball plenament popular i, tal com deia abans, de participació del tot espontània.
I dilluns, a la segona ballada, més del mateix i potser ha augmentat, perquè era una hora més agraïda i amb menys competència.
Molt de públic, però sobretot molta gent ballant, des del que no s'empercat fins i tot, i si pot ser, del primer a l'últim compàs, fins al que s'ho pren amb més calma.
De la colla que s'haig a punts lliures, amb una vitalitat envejable i arrenca aplaudiments entusiastes, fins l'avi que només balla amb el cor, però en gaudeix com el primer, i per molts anys.
Molt bon vespre, nova cita de Sardanes, esbars i música paracobla.
Aquest és el tema d'aquest programa que comencem ara i que arribarà fins a dos quarts de deu del vespre, si ens esteu escoltant en directe.
El divendres, doncs una hora diferent, si es feu dissabte o diumenge, els dissabtes a les 12 del migdia, els diumenges a partir de les deu del matí.
Doncs sí, a la sintonia de Torrona Ràdio, doncs seguit, i parlant d'aquesta parcel·la de la cultura popular tradicional catalana,
que avui arriba a l'edició 817 i que compta amb la Sílvia, el control de so, i davant del micro amb el guió de presentació,
el servidor, l'Àngel López, després incorporarà la Marta en la seva secció, la secció, el racó de la Marta.
Ara anem a començar, fem-ho, com sempre, amb el nostre resum, sumari de continguts.
I si hem de destacar alguna cosa, d'aquests propers vuit dies, aquí a les comarques terragolines,
és un dels últims aplecs de la temporada, encara quedarà en algun altre,
però aquest diumenge, matí i tarda, el trentèplec de la Vila de Constantí.
Com deia, en dues cobles, matí i tarda.
I també una altra cita important, diumenge a la tarda, a Sitges, comencen els campionats,
comencen en plural els campionats infantil i juvenil de colles serranistes,
amb presència de colles de la ciutat de Tarragona, evidentment.
I després caldrà parlar dins aquest àmbit de les colles de competició,
les notícies de com va anar el concurs de Barcelona.
Ho farem, de fet, a les notícies, parlant de resultats,
però també ens en parlarà d'un aspecte curiós, diferent d'aquest concurs,
la Marta, el seu racó, el racó de la Marta.
Avançarem coses pel proper cap de setmana.
Parlarem de la nova edició, la 24ena del concurs,
la serran de l'any, que ja és aquí, ja comença i començarà el proper cap de setmana
amb la primera de les eliminatòries d'aquesta edició.
El temps passa volant, sembla que era ahir que deixàvem enrere l'última edició,
doncs ja tenim una a punt preparadeta.
I, com deia, el racó de la Marta, les xafarderies i música,
que anirà acompanyant cada una d'aquestes seccions del programa.
I la primera peça ens vincula a una niçaga, podríem dir-ne.
Des de l'any 1977, el cognom Casú resta estretament vinculat a la cobla,
la principal de l'abisbal.
Primer amb Josep Casú, ja que aquell any hi va ingressar,
provinent dels mongrins, com a fiscorn i director.
L'any 1992, la funció de director la va assumir el seu fill, Francesc,
que encara segueix al capdavant d'aquesta prestigiosa formació musical.
Tant un com l'altre també són destacats autors de serranes,
cada un amb un estil molt diferent i particular.
Avui us proposem escoltar, per començar el programa,
una serrana d'en Josep Casú, el pare.
Al capdavant del Pont Vell, escrita l'any 2006 i referida al pont de Besalú,
la interpreta la principal de l'abisbal, dirigida naturalment per Francesc Casú.
A l'any 2006 i referida al pont de Besalú,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un dos i seguit,
temps de sardanes, els bars i música a Paracoble, a Tarragona Ràdio, i ara a l'espai de les notícies.
Fem un repàs a l'actualitat que succeixi d'aquest àmbit arreu del país.
Doncs comencem situant-nos precisament el proper cap de setmana, els dies 6 i 7 d'octubre,
perquè és quan comença una nova edició del concurs de la sardana de l'any.
El certamen per escollir la sardana preferida del públic entre els estrenades l'any passat arriba a la seva 24è edició
amb la novetat que s'avança al termini de votació i tancament de resultats.
Són detalls que anem a repassar, a menys en grans trets, en aquesta primera notícia d'aquesta secció del programa.
Les votacions es podran fer per mitjà del web de la sardana de l'any, ja era un mitjà habitual dels últims anys,
als www.lsda.cat, on també es podran escoltar les sardanes participants.
Una altra opció és telefonant al contestador automàtic 93 319 76 37.
A diferència de l'any anterior, les opcions de votar per via al contestador automàtic pàgina web seran actives només fins als dilluns a les 14 hores,
ja que els dimarts es donaran a conèixer els resultats.
Les ràdios col·laboradores, entre elles Terrenar Ràdio, evidentment ho anunciarem al següent programa,
però també es podran consultar al web.
La comissió organitzadora reserva, en definitiva, el dret d'intervenir en els casos en els quals es consideri que hi ha indicis de joc brut en les votacions rebudes.
Aquesta intervenció podria arribar a la desqualificació de les sardanes implicades, tal com ha succeït alguna vegada,
malgrat hagin estat guanyadores d'alguna eliminatòria.
Arribada a aquesta circumstància, la sardana eliminada seria substituïda per la classificada en segon lloc.
Les 10 eliminatòries s'allargaran durant 14 setmanes, que començaran, com hem dit, el cap de setmana dels dies 6 i 7 d'octubre,
tot i que a Tarragona Ràdio ja ho ha matrat divendres al vespre, que és l'horari habitual del nostre programa.
Seran eliminatòries amb 4 sardanes, que competiran entre elles, i la que rebí més vots passarà a la següent fase.
Les 8 sardanes no guanyadores, que hagin obtingut més vots, aniran a dues repesques,
les guanyadores de les quals passaran, junt amb les 14 sardanes, que s'hauran classificat de manera directa.
Les 8 semifinals, amb les 16 sardanes, es desenvoluparan entre el cap de setmana del 23 i 24 de febrer,
i el 20 i 21 d'abril del 2013, mentre que la final se celebrarà a Tarragona el proper 11 de maig,
amb les 8 sardanes guanyadores de les semifinals i les dues semifinalistes no classificades,
que hagin obtingut un major nombre de vots.
Tal com vam avançar, entre totes les persones que participin amb major regularitat
en la votació de totes les fases del concurs, a qualsevol dels mitjans establerts,
se sortejaran 10 entrades dobles per la final de Tarragona.
Com en anys anteriors, la tria de les 56 sardanes aspirants al títol serà responsabilitat
de tres reconeguts músics, amb les limitacions d'un màxim de dues sardanes per compositor
i la impossibilitat d'escollir les sardanes anomenades obligades d'algun instrument.
Pel que fa al premi de la crítica de la sardana de l'any,
la gran novetat serà que la tria anirà càrrec només de músics coneixedors del món de la cobla,
ja que el seu objectiu és premiar els mèrits musicals de les sardanes.
La setmana vinent, doncs, arribarà la primera eliminatòria
amb les quatre primeres sardanes d'aquesta 24a edició del concurs La Sardana de l'any.
I avui volem parlar d'un company a la tasca d'informació sardanista a la ràdio,
Jordi Fort, corresponsable del programa de sardanes Nostra Dansa a Ràdio Cornellà,
que ara és notícia perquè ha decidit posar fi a la seva llarga participació
en aquest magazin musical i d'informació sardanista després de molts anys,
però ho fa amb el relleu assegurat.
Tot i això, els seus companys n'han aconseguit convencer
perquè segueixi col·laborant un cop al mes el programa.
A marxa, d'en Jordi Foro, al capdavant d'aquest espai,
dona pas a una nova generació, de la mà del jove Roger Marín, també de Cornellà.
En Roger participava fins ara com a responsable de la secció mensual
dedicada al món de les colles de competició,
ja que és dansaire capdenser de la colla Maig de Barcelona.
A part d'en Roger Marín, seguiran col·laborant al programa
Enric Gorris, Carme Espunya, Carles Santiago i Marfort com a tècnic.
El Jordi Foro ha estat un sardanista de pro des de la seva joventut
i també ha estat un dels impulsors del disc de sardanes dedicades a l'11,
un dels enregistraments més interessants de la passada temporada.
Ell és el professor que ensenya a ballar sardanes als invidents
en una tasca fins ara inèdita i realment efectiva.
També en Jordi Foro és el que, conjuntament amb en Carles Santiago,
a partir de la sardana d'Antoni Guinjuan, ballant en un tancar d'ulls
i la col·laboració desinteressada de nou autors més,
entre els quals la tarragonina ha nevat,
van tirar endavant el disc 11 sardanes per l'11.
El programa Nostra Dança dels Amics del Sardana Cornellà,
Ràdio Cornellà, porta més de 1.200 edicions.
Això l'ha convertit en el programa més veterà d'aquella emissora,
amb més de 30 anys d'història.
Aquest dissabte comença l'anunciat curs de formació de monitors de sardanes
per a persones que ja saben comptar i repartir,
que organitzen l'Orfeu Graciany i la Federació Sardanista de Catalunya.
Fins al 22 de desembre i en sessions matinals dels dissabtes
es preveuen classes de dansa i preparació física,
d'història i música, de metodologia i recursos,
es proporcionaran materials pedagògics específics,
es podrà obtenir el carnet del monitor federat
i la inclusió a la borsa de monitors de la Federació.
D'altra banda, també que és dissabte, 29 de setembre, a les 10 del matí,
el dissenyador Pau Fernández realitzarà un seminari
sobre la indumentària a la seu de l'agrupament d'esbars d'en Saires,
al carrer de València 558, 6è primera de Barcelona.
Es tractarà sobre el concepte d'indumentària,
la història del vestit des dels imperis mediterranis al segle XX,
la indumentària i la dansa d'esrel tradicionals,
els esbars a la indumentària, propostes, teixits, adaptació a l'escena,
i hi haurà un debat i comentaris sobre la indumentària i la dansa.
Diumenge passat es va celebrar l'anunciat concurs de la Mercè
al Pla de la Catedral de Barcelona,
un altre dels grans clàssics de la competició sartanista.
Des de fa uns anys és valit per les colles grans
del campionat de Catalunya,
en el qual hi participa la colla tarragonà dansa.
Aquesta vegada, però, l'anella tarragonina li corresponia descansar,
tot i que amb la mirada atenta als resultats,
ja que allò que fessin la resta de colles
els afectava de cara a la classificació general.
El cas és que el concurs es va resoldre
amb dues sardanes guanyades per la colla Violetes del Bosch,
amb la Mare Nostrum en segona posició,
i una altra sardana a l'inrevés.
El tercer lloc el va aconseguir la colla Maig a les tres sardanes.
En conseqüència, les dues primeres colles
resten empatades a 14 punts,
encara que cal tenir en compte que la Mare Nostrum
descansa el proper concurs
i podria passar que arribessin a Balaguer
amb una diferència de 3 punts respecte a Violetes del Bosch,
ja que aquesta, en el millor dels casos,
s'afegiria 3 punts al concurs de Girona
del dia 1 de novembre.
De moment, la colla Maig de Barcelona té 21 punts,
la segueixen la Tarragona Dança amb 24,5,
i força més lluny,
Mans Amigues de Caçada a la Selva amb 40,
Miran al Cel de Sabadell amb 42,5,
Ancís de Manlleu amb 45,5,
Rialyera de Vic amb 55,
Dols Infern de Lleida amb 57,
i Blanca Esporna de Sitges amb 60.
D'altra banda,
diumenge comença el campionat
pel que fa a les colles infantils i juvenils
al concurs de Sitges, com comentàvem abans a l'agenda.
El campionat infantil d'enguanya
s'ha format per només 3 colles,
Saratana de Saret,
Juspida de Lleida i Petits Tarragona Dança de Tarragona.
Els concursos en què s'enfrontaran,
a més del de Sitges,
seran el de Cornellà de Llobregat,
el 7 d'octubre,
Junts als veterans,
el de Terrassa, el 21 d'octubre,
i la gran final de Valls,
el 18 de novembre,
on també hi seran les alabines.
Pel que fa als juvenils,
hi haurà 6 colles,
Daviana Juba de Tordera,
Cabirols de Sabadell,
Joves d'Enceres del Penedes del Vendrell,
Montgrí 2000 de Torroella de Montgrí,
Somni de Lleida
i Sàldiga de Barcelona.
Els concursos que han de ballar
seran els mateixos que les infantils,
Sitges, Cornellà de Llobregat,
Terrassa i Valls.
La Coul de Bisbal Juba
ha publicat un nou disc anomenat
Girona Panoràmica.
Es tracta d'un recull de música
per a cobles,
sardanes i textos literaris
vinculats directament
amb el territori gironí.
L'enregistrament
és el resultat
de l'èxit de l'espectacle
que durant els darrers mesos
la cobla ha anat difonent
i on abans de cada peça
s'hi ofereixen textos literaris
d'autors gironins
que aludeixen a indrets
precisament d'aquelles comarques.
Així s'hi poden trobar
fragments d'obres de Pla,
Verdaguer,
Bairada,
Ruguira o Comadira,
tots ells llegits
per l'actriu Cristina Servià.
Pel que fa a la música
s'hi poden escoltar
composicions
als mestres
Manuel Sederre Puig Ferrer,
Jordi Molina,
Francesc Basil
o Júquim Serra,
entre d'altres,
com arrenjaments de peces
de Lluís Llac,
per exemple.
Escolta'm ara
una de les sardanes
incloses en aquests dies
de Girona Panoràmica.
És l'Empordanet
de Ricard Vella de Sau,
composició premia
de l'any 1988
als Premis Francesc Basil
i dedicada
a l'escriptor Josep Pla,
qui precisament
fó el creador
de la denominació
Empordanet
referint-se
a la comarca
del Baix Empordà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'or del vespre i quatre minuts, gairebé cinc minuts esteu a la sintonia Tarrona Ràdio amb l'Undó de seguit i ara el racó.
El racó de la Marta.
Benvinguda Marta.
Hola!
Ja hi era des del primer moment ell aquí però discretament anava fent la seva mentre anava desapropant-se el programa i esperant que arribés el seu moment.
Estàs a punt?
Si.
I a veure què ens parles avui?
De què ens parles?
Diumenge passat al concurs de colles de la catedral a Barcelona
hi va haver una actuació sorpresa.
Després de la sardana de Germanú van sortir a l'escenari
les noies del grup Macedònia per cantar una nova cançó,
Ballen, que explica la història d'amor entre un nen i una nena
que ballen en una colla.
Això és inèdita, no s'ha vist mai un grup així, diguem-ne,
de música normal i corrent, diguéssim, que sona habitualment
per les ràdios, així, doncs faig una cançó que els protagonistes
siguin uns sardanistes, és totalment nou això,
i a més a més que ho presenten més d'un concurs de colles.
Escolta, qui són aquesta gent dels Macedònia?
El conjunt Macedònia el forma la Carlota, la Paula, la Irene,
la Maria i la Sara.
Les seves cançons agraden força entre els més joves,
tot i que es van formar l'any 2001.
De tant en tant renoven les seves components.
Així, les actuals van sortir d'un càsting que es va fer l'estiu de 2011,
on s'hi van presentar 466 nenes de tot el país.
Aquestes s'hi estaran fins al 2017.
467, imagines, una mena d'examen,
això és un càsting és com una mena d'examen, eh?
Quin munt de nenes, i al final van sortir aquestes.
Què tal? Em sembla que ens tens preparat una sorpresa, diguem-ne, musical.
La cançó sona d'aquesta manera.
Perdoneu, però es tracta d'un enregistrament fet en directe
i us l'oferim només com a mostra.
Són passats, que estan els dons pisant,
ens saluden discretament.
El cap d'acord em diu, espereu-vos un moment
S'han mirat i ho han arrofitat
Perdonar-nos que un paperet
Gai diu que això que és teu, és sentint l'ameniment
Balla i esclava la mirada
Ja has avisat la Marta que era una gravació així feta allí en directe
i mentre actuava en el Pla de la Catedral de Barcelona
al mig del concurs de colla sardanistes
Només perquè sapiguéssiu més o menys com sonava
ja arribarà la cançó ben enregistrada en el disc
però ens hem quedat amb el cuquet de saber veure
d'acabar la lletra a la cançó
em sembla que la tens preparada per aquí
La cançó diu el següent
Toca saig i estan els dos frisant
Es saluden discretament
El cap de colla els diu, espereu-vos un moment
S'han mirat i ho han aprofitat per donar-se un paperet
Gai diu que això que és seu és senzillament immens
Ballen i es claven la mirada puntejant
Riuen i somien que algun dia seran grans
Això és la tornada
Segueix, segueix
Han somiat que ballen abraçats
Fent punts lliures d'amagat
El cap de colla els diu, per a lletra esteu vedant
Han quedat i estan emocionats
La rotllana ho està notant
L'aeret se'ls queda a cor i accelera tots els punts
Ballen i es claven la mirada puntejant
Riuen i somia que algun dia seran grans
Una altra vegada la tornada
Toca repartir, però estan tan lluny d'aquí
Que obliden el compàs del temps
Se'ls ha aturat
Els altres balladors els miren amb neguit
Fins que ella deixa anar un testí mutant
Riuen i somien que algun dia seran grans
Ballen i es claven la mirada puntejant
Riuen i somien que algun dia seran grans
Doncs mira, una cançoneta d'aquestes de l'estil que fan les noies de Macedònia
Doncs mira, que està bé, que hagin pensat en la gent de les colles sardanistes
En realitat aquesta cançó vindria a ser el single d'un disc
El primer d'aquesta nova generació de Macedònia
Que han d'enregistrar aviat
Ballen anirà acompanyada d'un videoclip
On intervindrà la colla sardanista Continuïtat
De Torruella de Montgrí
Doncs vinga, ja tenim ganes que arribi aquest videoclip
I poder sentir ja ben enregistrada aquesta cançó
De moment els que van ser al concurs de la catedral
A Barcelona vam poder escoltar i veure
Les noies de Macedònia
En aquella presentació d'aquest tema
Gràcies Marta
Gràcies
No et sapigues
No faci vergonya això
Bé, ens portaràs més coses
Els propers programes
Molt bé, gràcies
I nosaltres seguim
I ara escoltarem una altra música ben diferent
D'aquesta de Macedònia
Sens dubte, el compositor de la Terra Alta
Tomàs Gilemembrado ha batut tots els rècords
Pel que fa a la quantitat de sardanes escrites i estrenades
Tot i que lluny de les xifres d'en Gil
Més de 1.300 obres
Històricament altres autors també van ser singularment prolífics
Un d'ells va ser Josep Saderra
Qui ens va deixar a més títols molt populars
Com Maria de l'Ester
Maria de les Trenes
Perdó
O Vell Penedès
Entre les més de 400 que se li coneixen
Sembla també que als anys 40 del segle XX
Va solir un altre rècord
El d'interpretació de les seves sardanes
A les ballades i a plecs
Escoltem-ne ara una
Que no és d'aquelles més conegudes
Però segur que immediatament reconeixerà
El seu estil tan característic
És la titulada Santa Creu d'Anglesola
Dedicada l'any 1933
Aquella població de les comarques de Ponent
L'interpreta la vell Puigcobla
Laurex
에� sneezes
Escoltem-ne ara
Qua és elcks que port Power
Comparant
Puigcobla
Qua és la titulada Santa Creu
Qua és la titulada Santa Quellet
Qua és la titulada Santa Cruz
Qua és la que a Cetrón
Qua és l' duguma
Qua és l' duguma
Qua és l' parc oneix
چ sinister
Qua és l'al Based
Qua és la titulada Santa Mona
Qua és la pot devot
Qua és la titulada Santa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I anem acabant el programa.
Avui ho farem amb la secció de textos
i amb una assignatura pendent.
La setmana passada se'n va passar,
valgui l'expressió,
comentar el programa del 46è Aplec Baix Camp de Reus.
Va celebrar el passat dia 23,
llestament dia de Santa Tecla,
i les coses que passen al calendari
coincideixen la Festa Major de Tarragona.
I per què vull destacar aquest programa?
Ho fem cada any.
Un programa que és molt cuidat.
El llibret em refereixo.
Cada any combinen imatges, fotografies,
del concurs de fotografia
que organitza la Colla Sardinista Rosa de Reus,
precisament amb escrits que habitualment
encarreguen a gent molt diversa de vegades,
uns més coneguts que altres,
però sempre gent que té coses interessants a dir,
no necessàriament referides a les sardanes.
I de tot el contingut d'aquest programa d'enguany,
malauradament hem de destacar un article
que signen els mateixos membres
de la Colla Sardinista Rosa de Reus.
Aparentment, el que podríem dir-ne,
dret al petaleo dels que pateixen les retallades,
perquè es titula precisament així, retallades.
Però, llegint-lo, a més a més de dir moltes veritats,
potser sí que ja s'han dit tant,
tant al voltant de les retallades,
però llegiu-lo, si podeu aconseguir-lo,
perquè hi transpua un sentiment d'amargor
per part d'algú que, fixeu-vos,
46 anys organitzant una plec,
n'han viscut moltes.
Però ara, precisament, es troben que els toca el rebre,
precisament, els més febles.
Bé, em direu el que passa en general,
però no els hi treu ningú,
això, al cap de 46 anys.
Deixem-ho aquí, malauradament,
amb aquest mal gust de boca.
Però és el que toca, amics.
Tornarem divendres vinent,
a l'hora habitual,
dos quart de nou del vespre.
Passeu molt bé.
Fins demà!