El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Hola, què tal? Una vegada més ens retroben per repassar junts
alguns dels millors moments de la temporada 2011-2012
que hem viscut a la sintonia de Tarragona Ràdio.
I és que ja sabeu que aquest estiu volem tornar a escoltar
aquelles entrevistes, aquells espais,
aquelles estones més interessants que han tingut lloc darrerament
a la nostra sintonia.
Per això repassem el millor de la temporada
i avui recordarem part d'un programa en directe
des de la plaça del Rei que fèiem el passat 5 d'abril, dijous sant,
amb el suport de la Congregació de la Sang.
Ens acompanyaven membres de la congregació
per parlar del pas de la flagellació de la Sang
que enguany es restaurava i que va lluir com a nou a la processó.
En parlàvem amb un dels seus responsables, el Carles Batxes,
els restauradors Jesús Mendiola i Emma Zaonero
i també amb mossèn Antoni Martínez,
delegat diócesà del Patrimoni Artístic i Sacra.
A més, la banda d'aquest pas celebrava enguany 10 anys.
També ens acompanyàvem aquell dia a la plaça del Rei
i parlàvem amb els seus membres i escoltàvem la seva música en directe.
Us ve de gust tornar-la a escoltar?
Doncs tot seguit ens endinsem en aquest programa especial
per recordar el millor de la temporada.
Comencem aquest especial de dijous sant.
Com cada any, des de fa ja uns anys,
ens estem a la plaça del Rei.
Enguany el temps no ens acompanya,
plou i des de fa ja una bona estona,
des de primera hora del matí a la ciutat de Tarragona,
però això no ens ha impedit que ens traslladessin
fins a la plaça del Rei
i, aixoplogats, sota un sostre,
estem a l'església de Nazaret,
aquí a la mateixa plaça del Rei,
seu de la congregació de la Sanc,
que cada any ens acull
per fer aquest programa especial de dijous sant.
Tenim ja la taula plena de gent
i és que una de les particularitats o novetats
de la Setmana Santa d'enguany,
sempre n'hi ha moltes, sempre hi ha curiositats,
detalls en els quals podem incidir,
és el pas de la flagellació de la Sanc,
que enguany s'ha restaurat.
Sembla nou, com si l'haguessin fet nou,
i enguany parlarem d'això,
de les tècniques de restauració amb els seus restauradors,
de la composició que té aquest pas
i de tot plegat amb el Carles Batxas.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Un any més ja tornem a ser aquí, eh?
Sí, amb molt de gust, acompanyeu-vos.
Ens acompanya també mossèn Antoni Martínez,
ell és delegat diossasà de Patrimoni Artístic i Sàcari,
a més a més també en l'opús que va de la Sanc,
doncs ha fet referència a aquest pas.
Mossèn Antoni, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanyen els restauradors d'aquest pas,
són el Jesús Mendióla.
Jesús, bon dia.
Bon dia.
I també l'Emma Zaonero.
Emma, bon dia.
Bon dia.
Ara parlarem també amb ells.
Carles, si et sembla,
podem començar contextualitzant tot plegat,
és a dir, per què enguany es decideix restaurar
el pas de la flagellació de la Sanc?
Bé, això és una idea que la conjunta de la Congregació
ja venia pensant de fa diferent temps,
perquè el pas necessitava un treball a fons i ben fet com s'ha fet,
perquè durant molt de temps es havia anat mantenint d'una manera,
diguem-ne, jo penso que poc professional,
però bé, aleshores ja vam prendre definitivament aquesta decisió
i ja vam buscar la millor manera de fer-ho
a través dels restauradors dirigits pel Departament d'Art Sac,
Documentari d'Art Sac de l'Arcabisbat,
i ens hi vam posar,
ens vam posar a dir, ja ho hem de fer,
no podem esperar més, el pas ho necessita,
i la veritat és que teníem ja problemes,
no podia acceptar cap inclemència,
l'any que es mullava era un problema gran,
i ja definitivament vam decidir fer-ho
i la Junta va acordar encarregar la tasca i fer la feia.
I ara ho dèiem, que com llueix, eh?
El tenim tot just, jo ho tinc aquí al meu darrere,
ells ho veuen de cara,
el tenim tot just aquí a l'església de Nasset,
ahir ja va passar una mica la primera prova de foc, Carles.
Bé, sí, ahir semblava que no es podia sortir,
al final es va sortir tard,
amb un recorregut una miqueta retallat,
però realment al final no es va mullar res,
perquè durant el recorregut processional
la cosa va anar perfecta.
El pas per precaució l'hem baixat a pat,
d'aquí fins a l'església de Sant Joan,
però després el vam poder destapar
i va desfilar a destapar, sense cap problema.
Mossèn Antoni Martínez, com deien,
és delegat i ocesà de Patrimoni Artístic i Sacra,
i coneix molt bé el valor artístic d'aquest pas, Mossèn,
o la composició artística d'aquest pas.
Què en podem dir del pas de la flagellació de la sang?
D'entrada seré molt contundent
i diré que el pas de la flagellació
dels aspirants de la real i venerable congregació
de la puríssima sang de Nosso Senyor Jesus Christ de Tarragona
és un dels conjunts escultoris
de més entitat artística
dels que surten en la processó de Setmana Santa.
Li puc dir que si aquest pas,
virtualment o meravellosament,
els poguéssim traslladar a Valladolid,
Salamanca o Samora,
realment no menysprearia la qualitat dels passos
que surten allà dels grans mestres
de l'escultura i dels conjunts escultòrics de Setmana Santa.
Sabem que aquest misteri fou contractat
el 5 d'abril de 1947
i beneït el 21 de març de 1948
en temps del cardenal arcabisbe Manuel Arce Ocho Torena.
Vostè diu que el té a les espatlles
i jo ho lamento perquè realment...
Ja, em giro, em giro, que jo porto vida a l'àmbric.
M'assembla molt bé.
El pas, com pot veure, vostè consta
de cinc figures disposades simètricament
en hipotètic semicercle
que sobrepassen la complexitat anatòmica
i alçada natural.
Cris, col·locat en primer terme,
ocupa el punt central de l'eix radial
i és envoltat per tres flageladors
que actuen a les ordres del santurió romà
que completa el conjunt.
Bé, vostè deia, sembla com a nou.
Miri, jo ho he dit també al senyor Carles Batges.
Certament, a l'hora d'intervenir
dins del patrimoni històric-artístic
i en aquest cas escultòric,
s'ha de tenir molta cura
perquè el bon restaurador
és aquell que no deixa petjada.
Certament, dona la impressió
que aquest pas acaba de sortir
del taller d'Innocenci, Soriano, Montagut i Ferrer.
Per què?
Perquè el Jesús Mendiola
i la Emma Zaonero
han actuat de forma excel·lent
i de forma virtuosa.
I realment, com deia el senyor Carles Batges,
abans han d'haver tret
totes les intervencions desafortunades
que feien malmés,
no només la policromia,
sinó, diríem,
la expressió de cadascú dels personatges.
Volia fer referència
a alguna qüestió
que de vegades la gent ho pregunta.
com és que alguna flagel·lació
Cris està lligat
amb una columna alta
i aquí el tenim
amb una columna baixa.
La columna de Fus Baix,
amb policromia,
en aquest cas que imita Jaspi,
respon al model introduït
als inicis del barroc
i que ha perdurat fins als nostres dies,
diferenciant-se a sí
de la columna esbellta
utilitzada en les representacions medievals
i preferida pel romanisme
de finals del Renaixement.
Amb dos tipus,
aquesta,
la columna baixa
i la columna alta,
tenen el seu fonament devocional
i per extensió artístic
en un fragment
d'una columna
que custodiaven els franciscans
a la capella del Sansepulcre de Jerusalem
i l'altra
en la relíquia
d'una columna
molt més,
diríem,
reduïda,
venerada des de 1233
a l'església de Santa Pràxides
a Roma.
Això és el que
podíem dir
com a anecdòtic.
Ara,
des del punt de vista iconogràfic,
tots sabem,
o en sap,
que el desenvolupament iconogràfic
de l'assumpte de la flagellació,
que és un pas molt reiterat
amb les diferents processons
de Setmana Santa
del país
i fora del país,
surt,
és un producte
de la imaginació
dels fidels
i dels artistes
pel fet que els evangelis
només donen
la notícia concisa
que just
fou flagel·lat.
Però ja no diuen
res més.
Aquest tema
de la flagell·lació
és un dels tres temes
específicament passionistes
junt a l'oració
a l'Hord de Getsemaní
i Jesús
Camí del Calvari.
Tot això
surt
perquè
és un moment
de la difusió
de grans gravats
com ara
Albert Halldófer,
Hans Boll,
el mateix Dorero
i molts altres
que des dels gravats
van provocar
que els escultors
i pintors
introduïssin
aquests temes
que estem
aquí comentant.
Ja
vostè ha fet
esment
amb aquest treball
que surt
amb el fascicle
actual de la SANG
i jo he d'agrair
moltíssim
als responsables
d'aquest fascicle
que li hagin donat
diríem
l'amplada
de pàgines
i a la vegada
aquest luxe
de fotografies
perquè tots plegats
es donin compte
del que estic remarcant
que sense menysprear
cap altre dels passos
que surten
a la processó
de Setmana Santa
aquest és
un
del que té
més qualitat
artística
i compositiva.
L'autor
i fet esment abans
Innocenci
Soriano Montagut
per què he dit
que és una obra
de gran qualitat
artística
i que no
cridaria l'atenció
si sortís
a qualsevol
de les
Setmana Santa
de Divendres Sants
a Castella
perquè
Innocenci
Soriano Montagut
home
molt qualificat
ja des de
petitet
va estar
al costat
de grans mestres
tant a Barcelona
i després
per oposició
es va traslladar
a Salamanca
i allà
va estar
10 anys
per tant
ho comparem amb Castella
perquè potser
hi ha
els escultors
màxims
en aquest sentit
és a dir
els més representatius
jo el comparo amb Castella
i totes les comparacions
de vegades
poden ser
no encertades
en aquest cas
jo intento demostrar
que sigui encertat
perquè torno a repetir
la primera vegada
que jo vaig veure
aquest pas
hagués
diríem
rubricat
que venia
de tallers
dels grans mestres
de l'escola castellana
i per què ho justifico
perquè ell
quan guanya
la plaça
de professor
de velles arts
a l'escola
de Salamanca
està 10 anys allà
per tant
Innocenci Soriano Montegut
com dic aquí
amb aquest article
va passejar-se
pels monestirs
pels convents
per la mateixa ciutat
on el barroc
dels Xurriguera
dels Barroguete
el Gregorio Fernández
això li va entrar
pels ulls
i donava la seva maestria
lògicament
la inspiració
li va vindre
de tots aquests
grans mestres
no dir que aquí
no tinguem
diríem
escultors
i tallistes
importants
casualment
vostè ha fet referència
a la delegació
per al patrimoni
artístic
i documental
i l'art sacra
una de les sorpreses
i ho parlava
ahir
amb un directiu
que va vindre
del Manac
una de les sorpreses
que tenim
a l'hora
de confeccionar
l'inventari
que ha de donar
com a resultat
l'ulterior catalogació
és trobar-nos
amb escultors
de postguerra
catalans
extraordinaris
eh
citaré
a Modés
i a Ney de Reus
o a Claudi Rius
que també tenim aquí
a la Setmana Santa
aquest de
Balleu
i Pregueu
que és un altre pas
també
diríem
de selecció
exquisita
crec que
hem fet ja
una
diríem
unes pincellades
importants
i jo acabaria
la meva intervenció
referint-me
a l'autora
i no sé si
Soriano Montagut Ferrer
que la seva producció
religiosa
realitzada
al llarg dels 10 anys
que va romandre
a Salamanca
s'inscriu
des d'allà
i és catalogada
dins la
Escuela
d'Imageneria
de Salamanca
serveixin com a exemple
la Dolorosa
de 1939
encarregada
per la Seràfica Hermandad
de Nazarenos
del Santíssimo Cristo
de l'Agonia
venerada
a l'Església
conventual
de les Úrsules
un dels convents
més emblemàtics
de la ciutat
o bé
el Sant Josep
que va fer
l'any 1944
per la Basílica
Neogòtica
de Santa Teresa
de Jesús
Alba
de Torma
vostè
diu
per què el relaciona
doncs perquè
torno a repetir-me
i ho sento
la petjada
del barroc castellà
es fa palessa
a bona part
de la seva producció
i de forma
fe feent
en el pas
de la flagellació
de la real i venerable
Congregació
de la Puríssima Sang
de Nosso Senyor
Jesús Gris
agrair molt
la cura
que la Junta
ha tingut
de sempre
acabat el 1939
es planteixa
de recuperar
el seu patrimoni
i no diguem
la gran troballa
que
per a mi
perdoneu
com a delegat
de patrimoni
ha així tingut
amb el Jesús
Mendiola
i la Emma
Zaonero
que amb totes
les intervencions
que han fet
ja aquí
a la diòcesis
des del Cris
de Nalè
passant
després
al retaule
d'Arbeca
i ara
amb una de les peces
joies
de la Catedral
de Tarragona
al retaule
de Santa Maria
dels Astres
de la segona
mita del segle XIV
estan treballant
fent allà
veritables
intervencions
com a
cirurgians
que amb el bisturí
van amb una cura
extraordinària
per recuperar
també aquest patrimoni
jo agraeixo
a vostès
a Tarragona Ràdio
la possibilitat
que m'han donat
d'intervenir
aquí a la taula
però m'arreglama
el degà
mossèn Miquel Barberà
i no li direm pas que no
d'acord
doncs moltes gràcies
i que tinguin
moltes gràcies
moltes gràcies
molt bé
la intervenció
de mossèn Antònima Martínez
que com dèiem
ens ha fet aquest repàs
ara ho dèiem
és important
això Carles
aquest valor
que tenim
a la congregació
que hi ha a la congregació
important
que hagi quedat així de bé
sí sí
evidentment
nosaltres el que volíem
era
tot l'esforç
que es va fer
l'any 1948
per mantenir
i crear aquest pas
en aquesta categoria
que tornéssim a tindre
el mateix pas
que els nostres abans passats
vam poder veure
perquè clar
penseu que
pràcticament
pràcticament
veure el pas
com està ara
potser no hi ha ningú viu
que ho hagi vist
perquè aquest pas
es va aneure
l'any 48
i sí
potser
canalla petita
però que
en aquell moment
no hi donaria el valor
que tenia
és a dir
els nostres abans passats
i els nostres companys
de la Junta
de l'any 48
van fer un esforç
molt notable
molt notable
per tenir aquest pas
en aquesta categoria
i en aquells moments
una perfecta
plena postguerra
l'any 48
i com a
tret significatiu
i puntual
us diré
el preu del pas
el preu de les figures
que sembla ridícul
55.000 pessetes
de l'any 48
sembla ridícul
ells estan molt contents
vosaltres esteu contents
imagino també
com us heu vau trobar
el pas
és a dir
quina ha estat
la feina
que heu hagut de fer
com us heu vau trobar
en quin estat
jo antes quería decir
una cosa
que era
agradecer esta ponderación
de nuestro trabajo
como restauradores
y en realidad
normalmente
el restaurador
es un oficio
una profesión
que el trabajo
que hace
no se tiene que notar
en ese sentido
el sello
de la obra
es el del autor
en este caso
de Sonero Montagut
y normalmente
las intervenciones
en restauración
van a la par
de la calidad
de la obra
o sea
cuanto mejor
es la obra
mejor va a aparecer
que es la restauración
porque
el bien de patrimonio
pues tiene
tiene más que ver
con la calidad
que la intervención
y en este sentido
el restaurador
siempre debe
de echarse a un lado
y que no se note
la intervención
eso sería
lo bueno
del restaurador
y otra apreciación
solo
que en realidad
cuando se hace
una intervención
de restauración
el sentido
no es dejarlo
como nuevo
yo entiendo
que normalmente
es una manera
de elogiar
la intervención
pero realmente
por ser estrictos
y los restauradores
pecamos bastante
de tecnicismos
y de ser
excesivamente estrictos
pero bueno
esto es así
forma parte
de la procesión
pero en ese sentido
también
por ser estrictos
decimos
de echarnos a un lado
y en este sentido
pues eso
la intervención
tiene que ser
respetuosa
con la obra
y recuperar
esa intención
dejando un poco
el paso del tiempo
en este caso
es muy poco
paso del tiempo
decir también
que normalmente
la restauración
los profesionales
que nos dedicamos
a esto
suele estar en obras
con más antigüedad
que tiene otro tipo
de degradación
y en este paso
que nos preguntabas
como nos lo hemos encontrado
pues bueno
sobre todo
bueno
sucia en el sentido
de que tenía
muchas pátinas
que a lo mejor
han ido dándole
como habíamos comentado
pues para que el paso
tuviera una uniformidad
estética
porque la pátina
es lo que hace
es como por ejemplo
el betún de judía
que tienen todo el mundo
en casa
más o menos
pues esto
en obras de arte
es bastante
malo de dar
no se le debe hacer
pero a lo mejor
las pátinas
se le han dado
de otra manera
esto en realidad
no lo sabemos
el caso es que
nos lo hemos encontrado
muy sucio
de este tipo de pátinas
que le dan
una unidad estética
pero que lo ensucian
y lo dejan
como marrón
y apagado
entonces esto
al retirar
este tipo de pátinas
es lo que
nos hemos encontrado
con la policromía auténtica
y la policromía
es
vamos
se puede decir
el 50%
de una escultura
que es policromada
o sea
que ya está policromada
porque puede afectar
mucho al volumen
y a muchas cosas
por ejemplo
en este caso
concreto
las carnaciones
estaban muy bien realizadas
entonces estas pátinas
se les ha ido dando
como en donde estaban
los músculos
y en los huecos
de los músculos
entonces
se había quedado
un poco caricaturesco
sobre todo
en el caso
de los hombres
que están azotando
a Cristo
que tenían
una musculatura
ya bastante
fuerte
y bastante marcada
entonces
estos marrones
debajo de los músculos
pues parecía
un poco caricaturesco
parecía un poco cangrejos
es una musulamorra
imagino que
fer que
tinguin una expressión
real
o aconseguir
eso es muy difícil
sí
bueno
sutileza
sutileza
al final
es como un maquillador
unas técnicas
que dependiendo
de la intensidad
del color
y de la manera
de darlo
pues es como
se consigue
un lenguaje
y en este caso
repito
que siguiendo
la manera de hacer
del autor
es como el restaurador
debe de intervenir
también es verdad
que en los pasos
de Semana Santa
que lo hemos hablado
un poco antes
la intervención
en este paso
sobre todo
ha sido lo que decía
Emma
de la suciedad
o esta falsa pátina
y la suciedad
del humo de velas
del humo
en general
de velas
y luego de otros
combustibles
claro
bien es cierto
que los pasos
son un patrimonio
que hay que usarlo
y en ese sentido
hay que buscar un equilibrio
entre el uso
la devoción
que es un tema
intangible
y muy importante
que también es patrimonio
que también es patrimonio
entonces hay que conservarlo
hay que conservar ese uso
y buscar un equilibrio
aquí había un gran problema
con las lámparas
unas lámparas
que tocaban
físicamente
con los brazos
y se planteó
una serie de cosas
y claro
lógicamente
se planteaba
una posible eliminación
y ahí ha habido
una discusión lógica
porque es un tema
de conservar
lo que tiene
y en ese sentido
pues está bien
que siga conservando
lo que tiene
aunque produzca
una serie
de alteraciones
o degradaciones
es buscar este equilibrio
que es interesante
buscar ese punto de diálogo
entre la alteración
y el uso
y el uso
eso
claro
eso
Carles
me permite
sería un tema
de debat
es evident
eso es patrimonio
artístico
este paso

podría producir
las figuras
tal como se va
¿qué es lo que ha estado
más difícil?
todo un poco
todo un poco
sí
bueno
a lo mejor la alteración
del cristo
también
el cristo era la pieza
que más degradación tenía
bien es cierto
que es el que más calidad tiene
entendemos que es el
de las cinco piezas
el que más calidad tiene
y tenía una alteración
distinta
al resto
de las piezas
no solo por
el brazo
y luego
bueno
este brazo
de uno de los
que azotan
¿no?
de uno de los esclavos
pues
este estaba muy alterado
también
y el humo de las velas
de este esclavo también
¿no?
de las velas
bueno
de los combustibles
sí
y del verde
es justo el donde le toca más
y luego
debajo de la axila
tenía un
un color
exagerado
bueno
un quemado
tenía un quemado
sí sí
esto bueno
es que estoy señalando
a la revista
y esto
sí
tenim aquí la revista
estem a la ràdio
no ens veuen
però vaja
que tenim l'opuscle
aquest de la sang
on es veuen imatges
de com era
i com ha quedat
de fet abans
ho repassàvem
fins i tot
amb tot luxe de detalls
per exemple
aquest detall
d'aquesta estola
d'aquesta
d'aquesta capa
com es diu això
exactament
una capa
de la capa
la capa
la capa
la técnica
es un estofado
se le llama
ah
vale
es que yo lo estaba
llegint
vale
esto
vale
esto
creo que aquí
también
esto
¿qué voles decir
esto?
parece que es una cosa
de carne
¿no?
pues no
es un dorado
primero se hace un dorado
después se protege
ese oro
luego se le aplica
un temple
que habitualmente
en época renacentista
y barroca
era un temple
al huevo
en este caso
también es un temple
al huevo
de color
y entonces luego
con un palillo
que no esté muy afilado
pero lo suficiente
para quitar el temple
se van haciendo
la imitación
como de hilo de oro
entonces parece
que es una capa
que está cosida
con hilo de oro
entonces hay
auténticas maravillas
bueno
esta es bastante buena
y hay auténticas maravillas
en el barroco
y renacimiento
¿cuánto tiempo
he estado trabajando
con ti?
desde noviembre
hasta
finales de
enero
finales de enero
un mes y medio largo
¿y eso es muy o es poc?
bueno
bien
¿porque eso son
muchas horas
al día o qué?
bueno
sí
unes cuantas
sí
ha tenido
ha tenido
trabajo
ha tenido
bastante trabajo
también es cierto
que nos hemos dedicado
en un principio
íbamos a
íbamos a hacer
alguna intervención
más seria
en la peana
y hemos
sacrificado
el trabajo
de la peana
para centrarnos
en
en las figuras
sobre todo
porque el Cristo
si vimos que tenía
más degradación
y más repintes
debajo de esta pátina
que hemos comentado antes
había ya repintes
de otras pinturas
que hay que
quitarlas de otra manera
con más cuidado
con más
claro
al tener más cuidado
siempre son horas
¿no?
hay que echar más horas
y eso es lo que nos
pensamos
en un momento dado
se lo propusimos
a
a ellos
y
y al final nos dijeron
que sí
que mejor
le hiciéramos más
caso a las esculturas
que eran las
las protagonistas
sí
luego lo de abajo
pues más adelante
bueno le hicimos ya
algunos toques
pero
claro porque
lo que pasa
con los años
ya se hará
algo más serio
lo que pasa con estos pasos
que hay muchas intervenciones
que como decía Carles antes
son fruto más del cariño
que del entendimiento
¿no?
sí también
y está bien que se hagan también
¿no?
o sea quiero decir
dependiendo del tipo
de patrimonio que es
pues claro
es que es inevitable
que ves un rozón
y lo tapes ¿no?
claro
pero claro
no es un coche
entonces
hay que buscar un equilibrio
también en este sentido
¿no?
y buscar
bueno
el asesoramiento
por lo menos
o la intervención
de profesionales
por un dolor de cabeza
te tomas una aspirina
¿no?
y luego ya
si el dolor de cabeza
sigue
ya vas al médico
¿no?
pues lo mismo
un poco es esto
sí
sí
perquè
quan
us encarreguen
una feina
com aquesta
i us poseu
davant d'una feina
a restaurar un pas
que com dèiem abans
doncs
porta tot un sentiment
al darrere
una vocació
de molta gent
com us ho plantegeu
és a dir
m'imagino que
amb un respecte absolut
com amb tot imagino
però com us ho plantegeu
a la hora de començar
a treballar
en una feina
com aquesta
bueno
quitas todo
y solo te centras
en el punto de vista técnico
a priori
sí
no
sí
sí
porque bueno
hemos tenido problemas
con repintes
por ejemplo
que hemos quitado en retablos
que debajo de una santa
aparecía un santo
o sea
había una señora
y debajo había un señor
con barba
entonces esto
para la devoción
de señoras
en un retablo barroco
estoy hablando
de un retablo
en donde fue esto
en Ávila
en Ladrada
un retablo
que tiene una devoción
que hay gente
que va a misa
y ve esa santa
no me poses ahora
o santo
claro
esta persona dice
que toda la vida
está así
estamos hablando
de un retablo barroco
pues toda la vida
en la vida
de las obras
de patrimonio
pues generalmente
no es la vida
de una persona
son masiles
bueno
pues estas intervenciones
si empiezas
a tener roces
con esta devoción
pues no haces nada
entonces lo que tienes
que buscar
es un equilibrio
pero siempre
la comunicación
justo
es la comunicación
con la gente
que lo usa
y el cliente
en el fondo
que son los clientes
de verdad
la gente
que lo usa
aunque lo pague
el ayuntamiento
quien paga
el ayuntamiento
la gente
la gente
la gente
no
per tant
s'ha de contentar
tothom
y sobre todo
informar a la gente
y la gente
suele ser
razonable
per tant
ahora lo dèiem
ahora han restaurado
aquest pas
pero esteu a Tarragona
ahora lo dèiem
a la catedral
trabajando también
con vistoria
con auténtica
de feina
¿cómo lo tenemos
eso?
¿cómo va la feina
allá?
muy poco a poco
muy poco a poco
porque es una capa
de repinte
gruesa
y como siempre
lo original
es más delicado
que los elementos
añadidos
entonces tienes que
quitar
la mayor parte
de las intervenciones
de restauración
es quitar
añadidos
que son bastante
más difíciles
de quitar
y lo original
es muy delicado
entonces bueno
es buscar otra vez
el equilibrio
y somos casi
equilibristas
casi
¿no?
casi
como os dèiem
ellos hace cuatro años
que son a Cataluña
ahora me lo explicaban
pero de Madrid
en los picos de Europa
ha visto por todas partes
¿no?
sí
lo importante es
ir por todo arreo
y rondar
me imagino
sí
sí
se aprende
bastante más
y se va viendo
bueno pues
las diferentes
técnicas
y cuestiones
que se utilizan
en los diferentes sitios
aunque hay más unidad
yo creo que
que diferencia
pero como decía antes
por ejemplo
Mosen Antoni
Churriguera
era catalán
o sea
estaba hablando
que en realidad
Soriano Montagut
ha podido coger
alguna influencia
de Castilla
pues es que Churriguera
era catalán
y bueno pues es que
en realidad
es la cuestión
cristiana
sobre todo
vamos
es bastante
unitaria
pero también
hemos estado en Murcia
por ejemplo
restaurando cosas árabes
unas yeserías
gótico mudéjares
también
en fin
un poco de todo
un poco de todo
un poco de todo
lo que os echen
lo que os echen
dentro de patrimonios
unos límites
pero se aprende de todo
Jesús Emma
muchas gracias
muchas gracias
por habernos acompanyado
que vagi muy bien
la estada
por Tarragona
y hombre
segur que en tornaremos a hablar
porque si están a la catedral
segur que nos hi tornaremos a acostar
Carles
y ahora
em se llevaba
el carlos
al cel
sembla que no plou
no
yo creo que podremos
aprofitar
para ir a la casa
y ahora lo probaremos
home
ha parat de ploure
el que plovía
abans
cauen encara 4 gotes
però aquests nois i noies
valents
s'han atrevit a sortir al carrer
i a fer-nos aquesta demostració
enguany
és la banda del pas
de la flagellació de la sang
fa 10 anys
estan d'enhorabona
i avui ho hem volgut celebrar
Jordi bon dia
hola bon dia
ara parlarem amb els seus responsables
membres de fundadors
què és el que ens heu preparat
Jordi
doncs bé
farem 4 tocs de processó
del que anem tocant
tant ahir com divendres
i després farem un petit tros
del toc d'exhibició
que realitzem
la dia de la sang
que és el juny
ara està bolsejant una miqueta
abans de començar
això m'imagino que són molts mesos
d'assaig
sí
enguany hem canviat una miqueta
vam començar al gener
perquè fèiem cada diumenge
però els altres anys
si començàvem cap al novembre
a desembre
per fer diumenge sí
diumenge no
però és bastanta feina
és bastanta feina
ara heu vingut uns quants
els més joves potser
o què?
o sou tots molt joves?
no som tots molt joves
hi ha potser
dues o tres persones
ja una miqueta més grans
però la majoria som joves
doncs preparats?
i tant i tant
quan vulgueu
doncs vinga
quan vulgueu
podeu començar
endavant
a la segada
anya
on
AI
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

!
!
!

!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!