L'Advent és un temps d'espera, de preparació pel Nadal,
record d'un gran esdeveniment històric que ha marcat la història del món,
el naixement de Jesús.
Des d'aleshores en sa, fins i tot els anys de tots els països
començaran a comptar-se a partir d'aquell fet.
El Campanar fa voltejar les seves campanes en aquest camí que ens portarà al Nadal.
El Campanar, un programa setmanal del Departament diossessar
per als mitjans de comunicació social de l'Arquivisbat de Tarragona
que es realitza en Santi Grimau a la part tècnica
i posen veu a Montse Sabater i un servidor, didac per trec.
Aquest diumenge, amics i amigues oïdors, es cau el segon diumenge d'Advent.
Les lectures pertanyen al cicle C.
Escoltem un fragment de l'Evangeli de la missa dominical.
És segon Sant Lluc.
Predicació de Joan Baptista
L'any 15 del regnat de Tiberi César,
mentre Pons Pilat era governador de Judea,
Herodes tetrarca de Galilea,
Filip, el seu germà, tetrarca d'Itorea i de la regió de Treconítida,
i Lissànies, tetrarca de Vilena.
Durant el pontificat d'Ennàs i de Caifàs,
Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacarias,
en el desert.
Joan anà per tota la regió del Jordà,
predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats,
tal com està escrit en el llibre del profeta Isaías.
És la veu d'un que crida en el desert.
Prepareu el camí del Senyor.
Aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades.
S'abaixaran les muntanyes i els turons.
El terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat.
I tothom veurà la salvació de Déu.
I després d'escoltar la perícopa de l'Evangeli d'aquest diumenge,
escoltarem el comentari de les lectures de la missa.
Per això donem la benvinguda a la nostra companya Montse Sabater
i a mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya.
El dia 9 de desembre ens trobem en el segon diumenge d'Advent.
mossèn Joan Magí, com animen la nostra fe a les lectures d'aquest segon diumenge d'Advent?
Ens criden a l'alegria,
a preparar festa de trobada amb els fills de Déu,
a fer més transitables els camins de la vida,
anivellant i escurçant distàncies
perquè es manifesti més i millor la presència salvadora de Déu entre nosaltres.
I com farem més transitables els camins de trobada entre tots els fills de Déu?
Entrant cada vegada més en l'experiència que mostra
constantment el coneixement de relació vital
entre Déu i la humanitat existent en tota la Sagrada Escritura.
El papa Benet XVI ens diu
Per tant, cal lligar el Nou Testament a la llum de l'Antic.
La catequesi cristiana primitiva hi recorre constantment.
És per això que els pares sinodals han afirmat
que la comprensió jueva de la Bíblia
pot ajudar al coneixement i a l'estudi de les escriptures per part dels cristians.
El Nou Testament està amagat en l'Antic i l'Antic és manifest en el Nou.
Així, amb saviesa aguda, s'expressava Sant Agustí sobre aquest tema.
És important, doncs, que tant en la pastoral com en l'àmbit acadèmic
es posi bé de manifest la relació íntima entre els Deus Testaments,
recordant, en Sant Gregori el Gran,
que tot el que l'Antic Testament ha promès,
el Nou Testament ho ha complert.
El que aquell anunciava de manera oculta,
aquest ho proclama obertament com present.
Per això l'Antic Testament és profecia del Nou Testament
i el millor comentari a l'Antic Testament és el Nou Testament.
Com ens empenya l'alegria a la primera lectura?
Al llibre de Baruc ens venim a manifestar en nosaltres
la presència de Déu que tots portem,
fent de les seves virtuts els nostres vestits de festa,
el mantell de la bondat de Déu
i fins i tot la diadema del seu saber,
saber tractar amb delicadesa i amor
tot el que ha fet i continua fent.
Reunim-nos com a fills de Déu,
foragitant tot allò que ens separa i ens divideix.
Llavors veurem com brilla la seva presència lluminosa
en cadascú de nosaltres.
I la segona lectura?
Sant Pau prega ple de goig pensant en la força
de l'Evangeli que comuniquen tots els qui l'anuncien
amb el testimoni i la paraula.
Ens diu que enriquim l'amor
perquè hagués-hi ple de coneixement i de finor d'esperit.
Ens anima a ser nets,
a esforçar-nos,
a ens oprimir tot allò que ens separa
i impedeix els fruits de justícia
que Jesucrista ens ensenya a donar,
deixant que Déu es manifesti
en les nostres paraules
i les nostres accions que construeixen comunió.
I com ho farem tot això enmig de la crisi
plena de dificultats i d'opinions que ens envolten?
L'Evangelista Lluc ens presenta l'exemple de Joan.
Amig de les realitats humanes del territori de la Palestina,
dirigides i administrades
per les autoritats civils i religioses del seu temps,
Joan, fill de Saqueries,
invoca l'experiència del desert
i la capacitat d'obrir-hi rutes i camins.
Predica la necessitat de canviar la mentalitat
buscant la netedat necessària que Déu ofereix a tothom,
com ja havia anunciat el profet Isaías.
Veurem la salvació de Déu
anivellant totes les nostres relacions
i superant tots els terrenys escabrosos.
Després d'aquesta explicació tan acurada,
disposem-nos a escoltar el nostre pare i pastor,
l'Arcabisba Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
que ens parlarà d'una peça fonamental
en aquests temps de l'Advent.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
Arcabisba Metropolità de Tarragona i Primat.
Déu vos guarda.
En el signo de Bisbe sobre la nova evangelització celebrat a l'octubre,
Monsenyor Enrique Glenny, vicari general de l'Arxidiòcesis de Mèxic,
va destacar el paper de Maria en l'anunci de la fe en el nou món.
Deia, l'esdeveniment de les aparicions de Maria de Guadalupe
a l'Indi Sant Juan Diego el 1531,
va tenir una repercussió decisiva per a la evangelització,
amb un influx que va més enllà dels confins de la nació mexicana,
arribant a tot el continent.
Inmediatament, després de les aparicions,
es va afegir, es va verificar una impressionant conversió en massa,
tant dels indígens com dels espanyols.
Una conversió a través d'ella, a Jesucrist,
que constatem fins als nostres dies,
amb la presència al santuari de més de 20 milions de persones cada any.
Fins aquí les paraules d'aquest bisbe.
En ocasió de la festa de la Immaculada Concepció,
he volgut començar amb aquest testimoni d'un pare sinodal mexicà,
per endinsar-nos en la importància que té Maria en el descobriment de Cris.
Tenim experiència que en la vida s'esdevé així.
Les mares presenten els seus fills a altres persones
i ho fan amb aquesta mirada amorosa
que convidi a la contemplació de la nova criatura.
En la nostra societat,
immersa sovint en un ambient de paganisme pràctic,
tots hem sentit parlar de Jesucrist,
però molts no han experimentat veure'l néixer en el seu interior.
La verge va ser la primera que va tenir aquesta experiència física i espiritual
a partir del moment en què va rebre el missatge de l'arcàngel Gabriel.
Això no vol dir que en captés de cop tota la transcendència i els detalls.
Com a bona noia, jueva coneixia la tradició
i els ensenyaments dels profetes
respecte a un Messies que havia d'arribar d'algun dia.
Però com seria això?
Quan i quin paper jugaria ella?
Ho va anar descobrint de mica en mica.
L'Evangeli ens mostra en diverses ocasions
Maria desconcertada.
El primer cop, el desconcert només va durar
el temps d'un breu diàleg a partir de la pregunta
com podrà ser això si jo soc verge?
La segona vegada va durar tres dies
quan Josep i Maria perden el seu fill
en el retorn d'un viatge a Jerusalén.
Per què t'has portat així amb nosaltres?
Pregunta llavors.
Maria pregunta, no es rebel·li
i accepta les respostes encara que no les compren del tot.
Quan l'Evangeli ens diu
Maria guardava tot això en el seu cor
és com si ens digués que es va quedar amb les respostes
i va pensar
no les entenc ara
però les comprendré més tard.
Adeu-siau.
Aquesta setmana els mitjans de comunicació social
entre altres coses
com ara els invents del senyor Huert
ministra d'Educació
han parlat sobre les autopistes
les de peatge
les gratuïtes
les deteriorades
les que no van enlloc
aquí
la nostra diòcesi
s'ha parlat d'altres coses.
De què van
benvolgut a Montse
les tres notícies
que he seleccionat per avui?
Avui les tres notícies que remarquem
van de premis i distincions.
Així el passat 29 de novembre
va tenir lloc
al Saló de Sessions del Palau Municipal de Tarragona
en presència del senyor Cabisba
l'acte de lliurament
de la medalla de la ciutat
a la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona.
El plenari del passat 22 de juny
va acordar per unanimitat
atorgar la medalla de la ciutat
a la Fundació Casa Sant Josep.
Aquesta institució
té com a missió
l'atenció d'infants,
adolescents i joves
en situació de desprotecció
o risc social.
Va ser creada l'any 1912
i va ser la primera entitat de Catalunya
i la segona de l'estat espanyol
dedicada a l'acolliment,
cura i educació
de menors d'edat
que no podien conviure
amb la seva família.
Enguany,
la Fundació celebra
el seu centenari.
Des dels seus inicis,
la institució
ha passat per diferents etapes
condicionades
per moments històrics i socials,
però ha mantingut sempre
la inquietud
per oferir cada cop
una millor atenció
als infants
que hi han residit.
L'alcalde,
senyor Josep Fèlix Ballesteros,
va destacar
en el transcurs
del plenari
que es tracta
d'un homenatge
molt merescut
a la feina ben feta.
L'entitat,
ja centenària,
ha fet sempre
una tasca social
extraordinària
i s'ha guanyat
un lloc
en el cor
de molts tarragonins.
El Teatre Metropol
va acollir
la nit del 29 de novembre
el lliurament
dels Premis Tarragoners
2012
en reconeixement
a la tasca
de persones
i entitats
de la comarca
en l'àmbit
de la investigació,
la creació
i la difusió.
Amb aquests premis
que compten
amb el suport
de Repsol
en aquesta
i les properes edicions,
el Consell Comarcal
pretén seguir
la seva línia
de promoció
de la cultura
i servei
als municipis
del nostre territori.
El 12è Premi
de Difusió
EUTITGES
va estar atorgat
a l'Associació Cultural
Sant Fructuós
de Tarragona
en reconeixement
a la seva trajectòria
i en el rigor
a la recuperació
i divulgació
arqueològica
i històrica
del cristianisme primitiu,
amb la qual
COSA
ha fet un gran servei
a la societat.
L'acte de lliurament
es fa cada any
en una població
diferent
de la comarca
i aquest any
s'ha volgut fer
a Tarragona
amb la voluntat
de recolzar
la capitalitat
cultural
de la ciutat.
La gala
va estar conduïda
per l'actor
tarragoní
Fermí Fernández
i va estar
amenitzada
amb la música
del Constantinent
Joan Reig
més Refugi
que van oferir
un repàs
de la nova cançó
catalana
amb una acurada
selecció
de temes
de les dècades
dels 60
i 70.
El 30 de novembre
i novament
al Saló de Sessions
del Palau Municipal
de Tarragona
en presència
del senyor alcalde
l'acte de lliurament
de les medalles
a la fidelitat
que atorguen
l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
i les diferents
congregacions,
confreries
i germandats
que la formen.
Aquestes medalles
que es lliuren anualment
venen a ser
una mena
de reconeixement
a la fe
i al tarragonisme
i poden distingir
tant persones
individuals
com institucions.
Cal dir
que enguany
el capítol
de la catedral
va ser objecte
directe
i indirectament
d'aquest reconeixement
així
de manera indirecta
a través de
mossèn Pere
Llagostera
que nonja
de la nostra
catedral
va rebre
aquesta distinció
de part
de la reial
i venerable
congregació
de la puríssima
sang
del nostre
senyor
Jesucrist
i ho feu
de mans
del seu
president
el senyor
Josep Maria
Fortuny.
Per altra banda
el president
de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
de Tarragona
el senyor
Joaquim Julià
va alliurar
amb el senyor
Miquel Barberà
de gaire
president
del capítol
de la catedral
la medallà
que honora
la col·laboració
que des de sempre
ha brindat
el capítol
de la seu
tarragonina
a totes les activitats
relacionades
amb la Setmana Santa
de la ciutat.
Moltes gràcies
Montse
i tornant
a les autopistes
penso que
en comptes
del llenguatge
de Joan Bautista
ens cal
utilitzar-ne
un que sigui
un palet
més actual
i ara
que ningú
s'escandalitzi.
Què és això
que Jesucrist
vingui al món
i hagi de viatjar
per una mala carretera
plena de sots?
Per què no construir-li
una magnífica autopista
de manera que el seu cotxe
llisqui a alta velocitat
i sense perill
en dirigir-se
cap a les nostres ciutats?
Per què
els nostres carrers
no es netegen
del fang
de les pedres
de les escombreries?
Per què
camini sense perill
que es torci un peu
quan vingui a visitar
cadascuna
de les nostres cases?
Això
requereix
la presència
de Jesucrist
que arriba al món.
Que l'Església sencera
i cada un
de nosaltres
li faciliti
l'arribada
i li doni
una bona acollida.
Només així
es renovarà
la societat,
s'arribarà
a la construcció
d'un món nou
i tots els homes
podran acollir
la salvació.
Avui tenim
davant dels nostres micròfons
una persona
molt coneguda
a l'arxidiòcesi.
Es tracta
de mossèn Joaquim
Fortuny
Vizcarro,
vicari general,
Canoja,
etcètera, etcètera.
Déu-vos guard,
mossèn Joaquim.
Déu-vos guard,
iedat.
Bé,
moltes persones
no tenen
una idea
ben clara
de què significa
l'expressió
vicari general.
Mira,
la paraula vicari
vol dir
aquell que ajuda
en un superior.
Llavors,
hi ha vicari
perrucial,
vicari general
és el que
en una diòcesi
ajuda
en la pastoral
i en el govern
de la diòcesi.
I per tant,
la missió
com a vicari
general
és aquesta,
ajudar
a l'arcabisbe
en el govern
i en la pastoral
de l'arxidiòcesi.
tots els actes
administratius
excepte
aquells que el bisbe
s'hagi reservat
o que per dret
requereixin
un mandat especial
del bisbe.
Llavors,
doncs,
bé,
aquí estem.
D'alguna manera
també diu
el dret
que és tingut
el vicari general
com l'alter ego
del bisbe,
que és com la seva mà,
com la perllongació,
i naturalment
el vicari general
ha d'actuar,
sempre actua
conforma
el pensament
a les directrius
i té informat
o pregunta
o informa després
l'arcabisbe
de totes les coses
que fa
perquè ho fa
en nom d'ell.
I quan ell,
el bisbe no hi és,
doncs,
és el que té
l'autoritat
a l'arcidiòcesi.
El proper dia
16 de desembre,
diumenge,
a la catedral,
un nebot seu,
el dià
que mossèn Albert Fortuny
s'ha ordenat per vera.
Què en pensa
que has fet
des de la seva
doble vessant
d'oncle
i de s'ha semblat?
Bé,
doncs,
és una explosió
de goig,
eh?
Naturalment
estic molt,
molt content,
no?
Quan l'Albert
va dir,
no?
Que sentia la crida
fa 6 anys,
una mica més,
de 6 anys,
i bé,
va deixar d'entrar
al seminari
i ja ho va ser
molt gran,
no?
I,
doncs,
bé,
doncs,
ha anat estudiant,
va ser una altra diaca
i ara,
i, per tant,
jo,
el matí en seu
i com a primera
que sóc,
estic contentíssim,
no com ho ha estat,
eh?
Tota la família
també,
eh?
ni que,
en principi,
potser el dic
que estés una miqueta,
com és natural,
eh?
Perquè també,
bueno,
havia encaminat també,
eh?
D'una manera,
la seva vida
la va canviar,
escoltant aquesta crida
del senyor,
eh?
Però,
bé,
això,
ja estic contentíssim,
més a més,
que jo puc dir
que no em veu,
però,
doncs,
que és molt bon xiquet
i molt bon treballador
i fa molt bé
la feina
i és un goig
molt profund,
no?
Això també
ho podem certificar.
però,
se sent responsable
d'aquesta vocació?
Vull dir que,
si en el seu cas
s'ha fet realitat
allò de que
farà exemple
és el millor predicador?
Mira,
si em,
si em,
fa un temps
s'hauria dit,
bueno,
jo no,
no,
no,
home,
algú d'acabar influenciat,
però,
bueno,
no ho sé,
però,
com que ell ho ha dit,
eh?
Doncs,
diu que sí.
Diu que,
que ell es va fixar molt,
quan jo era rector de Prades,
en coses que jo va fer,
en com fer la feina,
de la pregària,
com va a l'església,
i després,
doncs,
que es va anar fixant
en coses de la meva vida
sacerdotal,
coses que,
bé,
suposo que és el que fa
qualsevol prevera
quan el seu germà meu
o en el sacerdòs,
però bé,
doncs,
van anar veient coses
i devien tocar el cos
i va arribar un moment,
mira que el nostre senyor
es va servir,
potser,
de veure aquesta vida
i aquesta,
no només les coses
de l'església,
sinó la vida de la família,
que és molt bonic,
no ha de trobar-nos,
no ha de compartir la vida
i els problemes
i tot això,
que gràcies a Déu,
la meva família
ho hem viscut,
ho vivim,
no?,
amb intensitat,
hi ha una relació
constant i bona
i que això,
doncs,
t'omple de satisfacció
ja per si mateix,
no?
Així sigui,
moltes gràcies
per haver estat
compartint aquest temps
de ràdio.
Moltes gràcies.
Però no se'n vagi encara
que la nostra companya
li ha de fer
el seu qüestionari.
Gràcies, Didac.
I com has dit,
anem a començar
l'espai anomenat
el qüestionari.
Déu usuar,
mossèn Joaquim.
El qüestionari
té una mecànica
ben simple.
Es tracta
de respondre ràpidament
què li suggereix
cadascuna
de les tres paraules
que tot seguit
li diré.
Anem per la primera.
Cambrils.
La meva pàtria.
Allí vaig néixer
l'any 57
i sempre,
donat que hi tinc
tota la família,
quasi tota la família,
i hi ha aquests llaços
i aquesta relació
constant,
no només amb els de casa,
sinó també
en ocasió
de les festes majors
i d'adveniments
i tinc l'ocasió
de saludar
tantes persones,
tots els meus companys
de col·legi
i la gent més gran,
els més joves
quasi que no els conec,
però els més grans sí
i bueno,
veia que m'espai
a casa
i a casa em sento
tant per les persones
com pel poble
com per tot.
La segona,
parròquia.
És parròquia,
el lloc
de vivència
de la fe,
el lloc
de creixement,
el lloc
natural
de desenvolupar
la vida cristiana.
I la tercera,
papa.
Home,
doncs un gran amor.
El primer que em ve
el pensament
quan dius papa
ve el veig
Joan Pau II
perquè em va ordenar
l'any 1980...
1982,
a València,
el 8 de novembre.
I per tant,
bueno,
no puc deixar
d'oblidar-lo
perquè a més a més
és el papa
que més temps
he viscut jo
tota la meva vida
i fins ara
fa quatre dies,
no?
Però,
independentment
de la persona,
i de dir,
no,
el papa és el papa,
no?
el camp de l'església
i el que presideix
en la caritat
i en l'amor
i ara tenim
un papa fantàstic,
el papa Benet XVI,
no?
Amb tota la càrrega,
no?,
d'estimació,
de doctrina,
de llums,
no?,
que té,
que ens fa tan de bé
perquè ha de ser
un dels nostres amors,
no?
Després de Nostre Senyor,
de la Mare de Déu,
també en l'església
hem d'estimar el papa,
no?,
perquè és aquell
que el senyor ha posat
perquè ens il·lumini
i ens ajudi
a tirar endavant
aquesta barca,
no?,
que és l'església.
Moltes gràcies,
mossèn Joaquim,
per haver-nos dedicat
una part del seu temps
a reveure.
Estem nets
davant Déu?
El pecat no diu
amb aquest infant Jesús
que naixerà a Betlem,
amb Jesucrist
que ha vingut
a salvar-nos.
Bé,
aturem-ho aquí,
callem una estona
i pensem
en sembradors estels.
Benvinguts
i presenteu-vos
vosaltres mateixos
si us plau.
Bon dia a tots
i a totes.
Sóc Enric Marquez
i m'acompanya
en un grup
de quatre noies
del Col·legi
L'Estonac
de Tarragona.
Bé,
nosaltres us venim
a parlar
de sembradors
d'estels
que és una celebració,
és una festa
que nosaltres fem
cada any
cap al voltant
de Nadal
i és per celebrar
una miqueta
la figura,
la idea
que nosaltres tenim
dels missioners
o que es poden fer
els nens
d'aquestes persones
de com som els missioners.
Agrair
abans de tot
a la delegació
de missions
que ens deixi
l'oportunitat
que tinguem
l'oportunitat
d'explicar
com és
aquest esdeveniment
sobretot
perquè són esdeveniments
que a vegades
costa acostar
perquè
costa fer-los
perquè
mous a molta gent
però tothom
sempre amb moltíssima il·lusió.
Bé,
i aquí tinc
les quatre noies
deixo que es presentin
elles mateixes
i després passarem a parlar
d'això
de Sembladors d'Estels
a veure
quina opinió tenen.
Jo sóc la Paola Ortega
Jo sóc l'Helena Marta
Sóc l'Anna
I jo sóc l'Ariana
i si us sembla
podem començar
dient
què celebrem, no?
Doncs
és una cosa
que celebrem
tots els col·legis
concertats
de Tarragona
per al dia
del missioner
que un missioner
és una persona
que va als països
amb guerres
i deixa
tots els seus estudis
la casa
la família
i els diners
per anar a ajudar
els altres
més.
Molt bé
són persones capacitades
que ho deixen
tot, no?
Tot el material
per anar a ajudar
altra gent, no?
Quin lema tenim
enguany
dels missions?
Els nens
ajuden els nens
i no importa
quines edats
tinguin.
Molt bé
tenim un decàleg
del nen missioner
se'ls posi així, Paula.
Un nen missioner
mira totes les persones
com els seus germans.
Un nen missioner
coneix Jesús.
estima
com Jesús
i no s'avergonyeix
de parlar
de Jesús.
Un nen missioner
és el seu
pare Déu
a Jesús
i a Maria
per tots els nens
del món
i vol que tots els nens
els coneguin.
Un nen missioner
sempre diu gràcies.
Un nen missioner
és feliç
quan comparteix.
Un nen missioner
serveix els altres
amb alegria.
Un nen missioner
sap que ell
com a persona
és més important
que el tenés.
Un nen missioner
és generós
encara que li costi.
Un nen missioner
busca solucions
tot i que li costi
trobar-les.
Un nen missioner
pensa en els altres
amants que en si mateix.
Per tant,
com veiem
amb el decàleg
tothom pot ser missioner
no?
I depèn de l'edat
veritat.
I aquest acte
com està organitzat?
Bueno,
això ho hem organitzat
entre tots els nens
de Cisè
i els professors
i alguns professors
i hem fet
una mandala
molt gran
amb el lema
de molts nens
que s'estan donant la mà.
Com a símbol d'amistat
també per desitjar
un bon estiu.
També agrair la col·laboració
dels altres set col·legis
concertats
d'aquí a Tarragona
que ens ajuden també
perquè el mandala
és una cosa de grup
no és una cosa única.
I per què repartim
els estals?
Us repartim
per desitjar
bona edat
la part dels missioners
i cada set que repartim
és una felicitat.
Molt bé,
doncs
jo recomano
o us convido
a que el dia 13
vingueu tots i totes
a la catedral
que esteu convidats
de 3 a 5 de la tarda
per gaudir
d'una celebració
i per gaudir
amb tots nosaltres
del que hem organitzat
aquestes escoles.
A més a més,
desitjar-vos també
un bon Nadal
a tots i a totes.
Bon Nadal
i bé,
caldrà deixar-ho aquí
perquè les batallades
de les campanes
del campanar
ens recorden
que s'ha acabat
el nostre temps d'avui
i això vol dir
també
que ens conviden
amics i amigues
oïdors
si Déu vol
a retrobar-nos
la setmana vinent
en aquest mateix punt del dia.
Nosaltres
ens acomiadem
per avui
tot desitjar-los
una feliç setmana
a tothom
i deixant-los
en companyia
d'uns moments
de música.
Música