El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Les més destacades de la temporada radiofònica 2011-2012.
Avui, per exemple, començarem aquest espai recordant i recorrent els camins de Tarragona.
I és que la ciutat disposa d'una àmplia xarxa de camins de fins a 140 quilòmetres.
De fet, fa uns mesos s'ensenyalitzaven ja la meitat, uns 70,
en el marc d'un projecte de recuperació d'aquests espais d'interès natural
que formen part de l'anella verda.
El passat desembre ens presentàvem aquests camins de Tarragona
amb el principal responsable del projecte, el fotògraf Rafael López Montné,
i el cap de la brigada municipal Marc Antillac.
Després recuperarem una anàlisi del sector de la construcció a Tarragona
que fèiem el passat mes de gener a partir del balanç del 2011
i amb l'impacte que podien tenir, que tenien de fet les mesures anunciades
pel govern central en aquell moment.
En parlàvem amb José Luis García, president del Grammy de la construcció del Tarragonès,
i amb Diego Reyes, president de l'agrupació de promotors immobiliaris.
Tot seguit, remetem doncs aquests dos espais
que formen part del millor de la temporada 2011-2012 de la Ràdio de la Ciutat.
Parlant ara de l'anella verda de Tarragona, que comença a ser una realitat.
Tenim una xarxa de camins d'uns 140 quilòmetres, dels quals ja la meitat s'han senyalitzat
en una primera fase del projecte que permetrà a partir d'ara als tarragonins i les tarragonines
i la gent de fora que ens visiti poder gaudir precisament
i arribar a diferents espais naturals del nostre terme municipal.
D'aquest projecte de l'anella verda i dels camins de Tarragona,
així s'anomena aquest projecte, camins de Tarragona,
avui us en volem presentar les principals característiques.
Per això ens acompanya el principal responsable executiu del projecte,
el geògraf i fotògraf tarragoní, Rafel López Moner.
Rafel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també el cap de la brigada municipal de l'Ajuntament de Tarragona, Marc Cantillac.
Marc, també molt bon dia.
Bon dia.
Rafel, què és el que s'ha fet i què és el que a partir d'ara
la gent d'aquí, la gent de Tarragona i la gent de fora
podrà comprovar del que s'ha fet en aquests darrers mesos?
S'ha fet molta feina, però per mi el fonamental és que per primera vegada
hem començat a atendre el valor i la importància que tenen els camins de Tarragona.
I per mi això és capdalt.
És una importància, clar, passem de zero, en molts casos d'atenció,
a realment mirar-nos-ho, que ja hi ha hagut un pressupost,
que depèn de com se'l miri, clar, per exemple, ara el municipi de Prades
té un pressupost del Ministeri de Medi Ambient de dos milions d'euros per camins.
I jo em penso, a mi m'agrada més el que hem fet aquí, amb moltes coses.
I aquí el pressupost era de 100.000 euros.
Depèn de com s'acompari, era poc, però depèn de com s'acompari, era molt.
I jo penso que ens ha anat molt bé, primer, per impulsar la realització d'un inventari,
que com tu molt bé has dit, ens ha fet veure que dintre del terra municipal de Tarragona
tenim més de 140 quilòmetres de camins, 90 camins identificats.
Una altra cosa, després, com estigui, no?
No és el que s'han asfaltat, etcètera, etcètera.
Però que tenim un municipi ric en tot això, camins que, com diem aquí,
en molts casos són tan antics com la pròpia ciutat,
és a dir, que tenen un valor patrimonial indubtable, innegable.
Camins que, a més, ens permeten un dret fonamental,
un dret que, a més, està garantit per la Constitució,
és a dir, poder-nos moure per al nostre territori,
perquè estem parlant d'una zona intensament humanitzada, transformada,
i on la majoria, la gran majoria d'àrees són propietat privada.
És a dir, el camí és el garant que tenim nosaltres,
el camí públic, per poder arribar a certes zones.
Per tant, té aquest valor ja, jo crec, que fonamental.
I, sobretot, els camins que hem anat identificant,
els camins que hem sinalitzat, són els que hem pensat
que tenen una vocació més clara pel passeig,
per la passejada, per fer excursions,
per anar a desintoxicar-se, a vegades,
per anar a esvair dimonis, que a vegades diem,
per relacionar-se amb la ciutat, amb l'entorn de la ciutat,
per tornar a teixir, a vegades, aquests lligams
que s'han perdut entre la ciutat i el seu entorn immediat.
A vegades sembla que vivim en una illa,
a mig quilòmetre de la ciutat és terra incògnita,
no la coneixem, etcètera, etcètera.
Per tant, els valors d'aquests camins jo crec que són immensos
i que una societat moderna, una societat que en diem del benestar,
estan cridats els camins a tindre un pes fonamental.
Ara tenim senyalitzats aproximadament la meitat d'aquests 140 quilòmetres.
Bàsicament, en quines zones del terme municipal s'han senyalitzat?
Deies que eren els que són més propensos al passeig, a la caminada.
Quins són aquests camins?
Sobretot a Llevan, perquè a Ponent del Riu,
pràcticament tot està transformat,
és una zona industrial, no tenim camins.
Els camins els tenim en les zones no urbanitzables,
en el que en diem com a conjunt en ella verda.
El que hem procurat nosaltres és connectar,
realment dibuixar una xarxa.
És a dir, igual que a la gent li serà fàcil
visualitzar una xarxa de carreteres,
estem parlant del mateix,
l'únic que aquesta està molt pensada per aquest altre ús.
I, per tant, el que hem procurat és que la connectivitat d'aquesta xarxa
sigui la màxima possible amb els recursos que teníem.
Per tant, unir al màxim la ciutat, els barris,
les urbanitzacions,
que la gent pugui començar a caminar gairebé a peu de casa seva.
I que tots els elements principals estiguin connectats.
A més, amb el propòsit inicial que era, d'alguna manera,
la voluntat amb què va originar-se aquest projecte,
de proposar un gran tomb al municipi,
unint els dos rius,
el Francolí i el Gaià,
i tornant per la costa.
I la segona fase del projecte?
La segona fase? Està ja prevista?
És a dir, la senyalització del que queda de camins?
Bé, val a dir que jo penso que no s'ha de senyalitzar tot el que queda.
És a dir, hi ha camins que serveixen per altres coses,
per arribar a determinats indrets, etcètera, etcètera,
però que no tenen aquesta vocació,
perquè s'han asfaltat, etcètera, etcètera.
Per tant, no crec que s'hi ha de senyalitzar,
almenys no amb aquesta voluntat de passeig
i de, en diem, de xarxa dolça,
de xarxa de mobilitat dolça,
de mobilitat lenta,
no crec que sigui necessari senyalitzar tots els camins.
Sí que en queden alguns de ben interessants
que no s'han pogut senyalitzar.
Tot just ara comencem un altre projecte
vinculat a la tàrrec romana
i molt dirigit a vincular monuments romans
entre ells i amb la ciutat
i confiem que aquest projecte ens permetrà
recuperar algun dels camins que no hem pogut recuperar ara.
Perquè són camins que surten fins i tot ja fora del terme municipal,
entren a Tarragona però...
Sí, estava pensant en el municipi, en aquest cas,
del terme de Tarragona,
però has apuntat una cosa que és molt interessant
i és que aquest projecte no circonscriu només a Tarragona,
sinó que agafa cinc municipis més
i d'alguna manera pensem que ens permetrà
un dels objectius inclosos en aquest
i és estendre la idea aquesta de xarxa,
de xarxa de camins.
I faig molt d'èmfasi en la idea de xarxa de camins,
no d'itineraris, no de propostes.
Les propostes d'excursions d'alguna manera venen després.
Nosaltres n'hem apuntat aquesta de gran,
del tomb de l'anella verda que en diem,
però de propostes d'excursions n'hi ha tantes
com a gent que tingui ganes de caminar,
com a èpoques de l'any, etcètera, etcètera.
No hem senyalitzat tot això,
sinó vindrà després, la gent amb els tracks,
amb les pàgines web on es descarreguen els tracks,
fins i tot en la de l'Ajuntament.
Ara l'hem llançat, jo convido la gent que hi entri,
hi ha un enllaç directe de la pàgina central de l'Ajuntament
a l'àrea de Medi Ambient i podran veure
i descarregar-se documents sobre la xarxa.
Allí esperem que en no gaire tardar
tinguem un apartat perquè la gent vagi penjant
les seves propostes de recorregut,
les seves favorites, no?
I doncs fem això, fem l'altre.
Però la idea de xarxa és amb la qual hem treballat nosaltres
precisament perquè després tothom pugui triar
els itineraris més indicats.
I amb això que parlàvem de l'altre projecte,
la idea és que aquesta idea de xarxa es vagi estenent
i puguis anar a Altafulla, a Torre d'Embarra,
fins a Creixell,
seguint un entramat de camins ben senyalitzat.
Per això, les banderoles que podem trobar d'aquest projecte,
el primer que la gent pot llegir a dalt
és sempre el nom tradicional del camí.
Sempre que l'hem pogut trobar,
l'hem col·locat a les banderoles.
D'alguna manera, hi ha la voluntat
que la gent passegi, circuli,
però que conegui per on passeja i per on circula.
Ens queda molta feina a fer, és només un primer pas.
Hem fet el primer pas.
Però era molt important segurament fer-lo.
Marc, què suposa per la brigada a partir d'ara
disposar i gestionar aquesta xarxa
de 140 quilòmetres de camins que tenim al terme municipal?
Bé, per la brigada ha estat una tasca important
en primer lloc poder executar aquest projecte,
ja que aquest projecte va sortir de tota la catalogació
de tots els terrenys no urbanitzables com a Nella Verda.
Teníem diferents projectes, aquest va ser un.
Tots aquests projectes estaven finançats
amb fons FEDER de la Unió Europea.
Aquest és molt interessant, ha vist la llum,
estem molt contents tots.
I a partir d'ara feina, suposa, no?
Perquè des de la brigada portarem el manteniment
d'aquests camins, tant de la senyalització
com el que és dels ferms,
els morets de pedra seca que hi puguin haver,
haurem de procurar tenir-ho tot en condicions
perquè la gent en pugui gaudir al màxim de tot això, no?
En general, ara l'estat és bo?
Sí, en general és bo,
excepte potser en algun punt concret de l'estat,
a veure per no haver-s'hi fet res durant tants anys,
podem dir que l'estat és acceptable, no?
Millorar, sempre estem a temps de millorar.
I què creieu que s'haurà de fer,
sobretot com a tasques de manteniment?
Doncs en alguns camins segurament farà falta
una tasca de desbrós, potser a les Lleres dels Rius
i després també morets de pedra seca
que hi ha caiguts en diversos punts
que no impedeixen el pas,
però que evidentment els tenim arrenjats molt millor, no?
I bàsicament aquestes dues tasques, jo crec,
desbrós i arranjament de...
Hi ha un altre punt,
que hi ha una recuperació d'un pont de pedra seca també,
que el tenim també pendent,
que ara està completament amagat a la malesa d'herbes,
esbargés i tot,
i també tenim un petit pressupost per recuperar-lo
i anar fent tasques.
El que també demanem és la col·laboració dels ciutadans
en tot això, no?
La gent que realment faci els usuaris
que vagin a caminar amb bicicleta o corrent o com sigui,
que a través de la pàgina web
tingui una mica una interacció amb nosaltres
perquè ens puguin ajudar a detectar tots aquests punts.
Tots els camins que s'han adaptat per poder caminar,
fer exercici corrent o anar amb bicicleta?
Corrent i caminant es pot passar per tota la xarxa.
Amb bicicleta, evidentment,
la part del litoral no s'hi pot passar,
hi ha llocs que es pot passar a cavall i altres que no.
Caminant i corrent es pot passar per tota la xarxa.
Us preocupa, d'altra banda,
que algun vehicle de motor pugui accedir a aquests camins
i que, per tant, els puguin fer malbé?
És un tema preocupant,
però és un tema que està regulat per una llei
també d'accés motoritzat en medi natural.
vull dir que també hi ha les seves sancions
i els camins ja existien fins ara
i els vehicles motoritzats en alguns d'ells hi passaven.
És un tema que preocupa,
però no perquè ho haguem senyalitzat
hagi de preocupar més del que hi havia abans.
Una cosa que trobaran la gent que entra a la web
és un apartat de recomanacions i bones pràctiques
i un dels punts d'aquestes recomanacions
és si la gent que vegi el trànsit motoritzat,
sobretot per camins de ferradura,
aquests camins estrets de muntanya
que sortosament encara en tenim,
sisplau que truqui al 112
i demani per als Mossos o als agents rurals
per denunciar-ho.
Fins i tot en el cas que sàpiguen segur
que no es podran enxampar els infractors.
Però és molt important que la gent es queixi,
que la gent faci pressió,
perquè si la gent no diu res no hi ha problema
i per tant necessitem fer aquesta pressió
perquè els responsables públics
tinguin més força per dedicar els recursos,
les patrulles, etcètera, etcètera.
Per tant és molt important fer aquesta trucada al 112
i dir el que estem constatant.
No hi ha cap raó, absolutament cap raó
que justifiqui la pèrdua d'aquest patrimoni
només per un ús llúdic esportiu.
Podem ser capaços de trobar zones
on practicar diverses modalitats de motor.
Jo n'estic convençut.
Però el trànsit lliure per camins tradicionals,
en aquests camins en molts casos amb categoria històrica,
amb antics empedrats,
aquest tipus de camins no admeten
aquest trànsit motoritzat de motocicletes,
especialment de les Enduros.
no ens podem permetre ja més
la destrucció d'aquest patrimoni col·lectiu.
Ningú entendria que alguna persona
que li agradés l'escalada esportiva
es pengés de la catedral de Tarragona
i comencés a fer foratge a la portalada.
Digues, bueno, és que és el meu esport.
Bé, sí, però haurem de trobar un altre lloc.
En el cas dels camins estem parlant exactament del mateix.
El problema que tenim és que ens ha costat,
doncs bé, el temps que...
És fruit d'una evolució,
ens ha costat un cert temps adonar-nos
que estàvem davant d'un element patrimonial.
Humil, evidentment humil,
però d'un element patrimonial de primer ordre
que ens ajuda a entendre el que hem estat,
el nostre passat, el nostre territori,
que ens explica com funcionava tot això
i que, a més, és el fruit de molt d'esforç.
És a dir, un camí empedrat,
algú ha posat totes aquelles pedres, no?
Un marge de pedra seca,
algú ha col·locat tot allò.
Per tant, aquí és una qüestió gairebé
de lluita entre civilització
i jo diria, a vegades, inconsciència.
Estic convençut que no hi ha mal a fer
en la majoria dels casos,
però sí inconsciència, desconeixement.
Aquests camins creieu que fins ara
eren poc coneguts i poc utilitzats
i que ara, justament, a partir de tota aquesta feina
i de donar-la a conèixer
a través dels mitjans de comunicació,
a través de la pàgina web de l'Ajuntament,
Marc, creieu que seran molt més coneguts
pels tarragonins i fins i tot per gent de fora?
Home, és evident que quan dones publicitat
a una sèrie de camins
hi haurà molts més usuaris,
però també t'he de dir que jo crec
que hi ha un col·lectiu important a Tarragona
que ja utilitzava aquests camins.
Hi ha molta gent, ara, quan parla,
sí, doncs jo el tram d'aquell
l'utilitzo per anar a córrer,
l'altre vaig amb bicicleta amb la canalla,
vull dir, diferents trams,
diferents utilitzacions,
però molta gent que els utilitzava
i, evidentment, hi haurà més gent
que els utilitzarà a partir d'ara.
Per les condicions del terreny
o per altres condicions,
per altres característiques
de tota aquesta xarxa que parlem,
hi ha alguns punts que puguin ser més febles,
en el sentit febles,
o que requereixin segurament
una atenció prioritària
pel seu bon conservament,
per la seva bona conservació o manteniment?
Bueno, feble depèn del sentit
en què tu miris, no?
Feble si és per l'estructura del camí,
doncs podem considerar
que tots els camins tenen la mateixa feblesa, no?
Si em dius per temes mediambientals,
potser el tema del litoral
sempre és més feble
de cara a possibles atacs mediambientals, no?
Per exemple, una moto,
el que deia Rafael abans, no?
Una motocicleta,
si passa, per depèn de quin camí,
fa mal,
però si en passa per un altre,
potser en fa el doble, no?
O passa per una zona protegida,
com és tota la desembocadura del Gallà
o tot el bosc de la Marquesa,
doncs, evidentment,
el mal es pot duplicar, no?
Que no en una altra zona.
El mal està igual
i la llei marca els usos que se'n pot fer,
però vull dir,
en un lloc pot fer molt més mal que en un altre.
Aquest tomb de la Neia Verda,
Rafa,
el podem fer, doncs,
sense atrepitjar asfalt?
Molt poc asfalt.
Molt poc asfalt?
Sí, sí, sí.
Molt poc asfalt.
I, a més,
connectant elements patrimonials,
fantàstic,
passant per algun dels masos
més importants que tenim al terme.
Una altra qüestió
és l'estat d'aquests masos,
però, bé,
d'alguna manera,
quan el dissenyàvem
pensàvem que probablement
aquesta era una bona estratègia
per prendre consciència
de l'estat de part
del nostre patrimoni.
Estem parlant de masos
fortificats
a partir del segle XV i XVI
per defensar-se
dels atacs de pirates
vinguts al nord d'Àfrica,
pirates barbarès,
històries impressionants.
La manera de fer
d'aquesta gent dels pirates
era arribar a la costa
i intentar segrestar
i robar tot el que es podia.
Per això ja trobem
la línia de torres de guaita
a la costa
que la seva missió
era, sobretot,
advertir de seguida
que veien els vaixells
perquè la gent
es pogués amagar
a dintre d'aquests masos
que tenim mitjanament fortificats.
Només amb aquest tomb
passem per una
de les grans torres de guaita
que ens queden,
que és la de la Torre de la Mora,
que després va servir
a més per controlar
el tema de contraband.
Encara ara la Guàrdia Civil
hi ha alguna nit
que hi fa guàrdia
per temes de contraband.
I ja et dic
passar per aquesta torre
i després passar
per aquests masos
amb restes
més que evidents
de les fortificacions.
Són patrimonis fantàstics.
Algun d'aquests masos
té cúpules modernistes.
És absolutament una meravella.
És un tomb llarg.
Fem una passejada?
Més de 30 quilòmetres.
Però nosaltres el que diem
que val molt la pena
en aquest cas que podem,
que són molt pocs casos,
però en aquest cas
que podem utilitzar
el transport públic.
és a dir,
anar-nos fins a Altafulla
en tren
i tornar cap a Tarragona.
Sí, perquè aquesta és una
de les característiques
que també val la pena destacar,
que es pot utilitzar
el transport públic,
autobús o tren,
fins a l'estació d'Altafulla.
I la podem fer partida
en dos vegades
i és fantàstic.
T'anava a dir
si podíem fer una passejada
a través de la ràdio,
a través de les zones,
ràpidament.
De fet,
es tracta de fer
una invitació
a tota la gent
que ens estigui escoltant
perquè utilitzi
aquesta xarxa.
Bàsicament veig
que hi ha com dos punts
que una seria el Francolí,
pràcticament la desembocadura
del riu Francolí,
el tram final del riu
o una altra
a la zona dels Fortins.
Tu, per on començaries?
La veritat és que
són diferents
però són molt interessants.
Vull dir,
el camí del riu
fins al Pont del Diable
té algun lloc
que a més és encantador
encara, eh?
I és molt interessant.
Jo crec que encara
és un territori
que ens fa falta
amorosir-lo una mica,
cuidar-lo
i que pot arribar a ser
una de les grans zones verdes
de la ciutat.
El Pont del Diable
ja s'està convertint
en això,
en un dels nostres grans parcs
i el treball
que s'ha fet
que s'ha estat fent allà
jo crec que és molt interessant.
Tot a més,
tots els circuits
que s'havien dibuixat
en el Pont del Diable
han quedat integrats
dins de la xarxa.
Mantenen
els seus colors
en aquest cas
però han format part
de la xarxa.
Del Pont del Diable
per exemple
hem recuperat,
acabat de recuperar,
estava així mig mig,
un caminet que ens porta
fins a la font del Garroc
que és un altre indret
encantador
on la gent
als anys 20 per exemple
hi tenia molta tirada
a passar el diumenge
a fer les fontades
anar-se'n a menjar la mona
etcètera,
etcètera.
Però després el litoral
tenim un litoral
realment
molt interessant,
molt interessant.
Aquí podem sortir
de la zona dels Fortins
i fer tot el recorregut
arran de mar.
Arran de mar,
per la platja
en alguns casos
i després arran de mar
fins a arribar
a el que havia estat
a l'antic poble de Tamarit.
La gent en diem castell
però no és ben bé un castell
era un poble fortificat
i acabar de trobar
doncs el Gaià
tirar Gaià amunt
per exemple
hi ha algun tros
des de les embocadures
del Gaià
doncs remuntant
al riut
amb un sender preciós
absolutament encantador
de lo millor
on ja hi havia hagut
actuacions abans
actuacions jo penso
que molt ben fetes
i que jo crec
que molta gent
de Tarragona
desconeix
i que és encisador
en aquesta època de l'any
per exemple
fantàstic
ara que no fa calor
etcètera
una meravella.
Podem passar a prop de Ferran
de fet passem a prop de Ferran
passem per Ferran
passem per Ferran
i després tenim
tot un recorregut
per la part de muntanya
que ens lligaria
una altra cop
amb el pont del diable
on estàvem fa un moment
passem per les hortes
del Gaià
que és absolutament fantàstic
i això és Tarragona
i és Tarragona
veure agricultura
amb aquesta intensitat
llavors ens trobem
amb la pedrera romana
del Medo
i poca broma
és un monument
que està declarat
patrimoni de la humanitat
es pot veure
la pedrera
de fet hem passat
per dues pedreres
al final
de la platja llarga
a la punta
de la creueta
trobem
hi havia hagut
una pedrera
una petita pedrera romana
i després
tornem a passar-ne
per una altra
llavors d'allà
passem per masos
com el mas de cosidor
mas de sordet
etcètera
i acabem
el pont del diable
i trobant
el francolín
aquesta seria
com l'anella
després de totes maneres
en fi
amb tota la informació
que trobarem
també trobarem
alguns camins
alguns senders
a la zona intermitja
per dir-ho d'alguna manera
entre la part de muntanya
i la part de costa
alguns que connecten
fins i tot
amb la zona
del cementiri
que també pot ser
un altre punt de partida
relativament
des del centre
de la ciutat
per qui vulgui
començar
des de allà
la sortida
el camí
que tot diem
el camí del Lloreto
era un dels grans camins
era el camí vell
i és encantador
a mi sempre
em sap greu
que s'hagis faltat
puc arribar a entendre
les necessitats
però era un camí
encisador
i jo crec que també
és un d'aquests
punts
que amb el temps
hem de ser capaços
de restaurar
de dignificar
encara més
etcètera
d'allí
des de Lloreto
podem anar-nos
fins a Boscos
de Tarragona
o tirar amunt
a connectar
amb la zona
del Rodolat
i connectar
amb la part alta
de l'anella
segurament seran
racons
que descobriran
molts terraronins
fins i tot està pensat
això per explotar-ho
entre cometes
això d'explotar
turísticament
que pugui ser un atractiu
realment turístic
sobretot
per aquest tipus
d'excursionista
de visitant
que podem tenir
al nostre país
i que li agradi
conèixer territoris
com aquest
jo crec que sí
però
jo també
soc molt realista
crec que tenim
un terme
que
l'hem de cuidar
és a dir
jo crec que
precisament
la feina
feta
el que permet
és donar-nos compte
del valor
del nostre terme
i de les necessitats
grans que té
per tant
turísticament
jo crec que
ja és molt interessant
per exemple
per tota
la zona
de càmpings
de Llevant
estem en una zona
en grans càmpings
de nivell internacional
i bona part
de la gent
que està en aquests càmpings
ja utilitza
i jo he tingut
ocasió
a més
sense identificar-me
de qui era
de preguntar
i gent
en algun
d'aquests càmpings
dient
ostres sí
la sinalització
etcètera
ja comença a funcionar
i crec que té
molt més potencial
però hem de ser capaços
i no per ells
no per als turistes
sinó per nosaltres
d'això
de morosir
gairebé de fer
de jardinar
però no en el sentit
del jardí clàssic
sinó
de restaurar
part
d'aquesta
perifèria
que durant molts anys
l'hem tingut
absolutament
descuidada
abandonada
etcètera
i oblidada
Marc
per acabar
recomanacions
o consells
primer
per la gent
que és usuari
habitualment
d'aquests camins
que els demaneu
des de l'Ajuntament
de Tarragona
i per aquells
que potser
ara comencin
a descobrir
aquesta xarxa
de camins
alguna recomanació
també?
Els usuaris
habituals
jo crec que
fins ara
han fet una tasca
important
precisament
de manteniment
dels camins
perquè
els camins
es mantenen
quan la gent
hi circula
i quan la gent
hi passa
si no els camins
els anem perdent
poc a boc
que continuïn
amb aquesta tasca
i per la gent nova
convidar-los
a que hi vagin
i que descobriran
gent de Tarragona
de tota la vida
segur que mai
ha passat
per alguns camins
que tindran
una sorpresa
molt agradable
perquè hi ha racons
molt macos
i tot i tenir
un territori
fragmentat
com el que tenim
per l'autopista
per l'autovia
per el tren
i el tenim
molt fragmentat
doncs crec que
tenim una xarxa
de camins
molt maca
i important
a nivell
de país
vull dir
una xarxa
molt maca
sobretot
si algú també
veu alguna incidència
allò per què
explicàvem
de vehicles
de motor
o alguna cosa
que estigui en mal estat
o que necessiti
algun tipus
de recuperació
a la pàgina web
hi ha un apartat
com si fossin
queixes i suggeriments
hi ha un correu electrònic
on poden escriure
i mostrar
les deficiències
que puguin trobar
o fer-nos alguna suggerència
per millorar
vull dir
que estem oberts a tot
la nella verda
comença a ser una realitat
tota aquesta informació
molt detallada
la trobaran
a la pàgina web
de l'Ajuntament
recordin
www.tarragona.cat
hi ha un apartat directe
a la portada
de la pàgina web
que ens porta
als camins
de Tarragona
i allà trobaran
tota aquesta informació
que avui us hem volgut explicar
des del matí
de Tarragona Ràdio
els 140 quilòmetres
de xarxa
de camins
que estem recuperant
i que segurament
podrem gaudir
tots els tarragonins
i tarragonines
en Rafael López Monner
geògraf, fotògraf
felicitats per la feina feta
moltes gràcies
ja continuem
amb aquesta línia
i Marc Cantillac
cap de la brigada municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
també molta feina
bona feina
amb aquesta conservació
de les xarxes
que vagi bé
gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
de l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
De haberlo sabido
No hubiera dado todo en un principio
No hubiera sido la noche en tu espalda
Congelándote de frío
De haberlo sabido
Me hubiera ido sin decirte nada
No hubiera sido tan duro contigo
No habría corazón en la garganta
Peor que el olvido
Fue frenar las ganas de verte otra vez
Peor que el olvido
Fue volverte a ver
Volverte a ver
Me sobran motivos
Pero me faltas tú sobre la cama
Y ahora las calles están llenas de bandidos
Cuando necesito de tu madrugada
Ya te ha sido
Cuando me parten dos el alma
No hubiera dudado en quedarme contigo
De haber sabido
De haber sabido como yo te amaba
Peor que el olvido
Fue frenar las ganas de verte otra vez
Peor que el olvido
Peor que el olvido
Fue volverte a ver
Volverte a ver
Ya te ha sido
El millor de la temporada a Tardona Ràdio.
I ara parlarem d'economia, analitzarem la situació d'un sector important,
d'un dels sectors que més s'està patint en els últims 3-4 anys l'impacte de la crisi econòmica.
Volem parlar del sector de la construcció, aquí a Tarragona Ciutat i a la nostra comarca.
A partir del balanç que podem fer del 2011 i també amb les previsions de cara a aquest 2012.
A més, amb algunes mesures noves anunciades pel govern central, pel nou govern del Partit Popular.
Ens acompanyen aquest matí de dimecres als estudis de Tarragona Ràdio el senyor José Luis García,
que és president del gremi de la construcció del Tarragona.
Senyor García, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
I també ens acompanya el senyor Diego Reyes, que és president de l'agrupació de promotors immobiliaris de la comarca.
Senyor Reyes, també molt bon dia.
Buenos días.
Primer que res, senyor García, quin balanç podem fer del 2011?
Ara que segurament tenim alguna dada, alguna xifra tancada,
perquè l'altre dia parlant amb un altre d'aquells sectors que pateixi molt la crisi,
el sector de la venda de vehicles,
deia que havia estat el pitjor en els últims 15 o 20 anys.
I el sector de la construcció aquí a Tarragona, quin any ha tingut?
El 2011.
Doncs exactament igual.
O sigui, exactament igual també ha sigut el pitjor dels últims 7 anys.
És a dir, hem tingut una gran baixada en ventes,
però sobretot ha hagut una gran baixada en la demanda latente que se veia i parecia que tenia que haver arribat
i, independientment d'existir, no apareix, que jo estic convençut que és motivat pel cierre del sector financier.
És a dir, en poques paraules, ni s'han venut més pisos, però és que, a més a més, la gent s'ha interessat menys?
Se interesa menys, se ha interesat menys per la compra de viviendas.
Entre altres coses, jo crec que hi ha hagut, sobre todo, en aquest any 2011,
hi ha hagut dos temes realitzats per els polítics, per la política,
en la qual la toma de decisió en una época de 90 de gravar todavía la vivienda,
és a dir, en vez de mantener la desgrabación fiscal, anular de la desgrabación fiscal en una época precisamente de 90,
eso és de lo més nefasto que es que pudieron hacer en el año 2011.
És a dir, si tenia que quitarse, anularse la desgrabación fiscal,
debería de haverse hecho en el año 2005 o 2004, que era cuando había gran cantidad de venta,
para frenar incluso esa ilusión en compra.
En ningún momento se tenía que haber hecho cuando había esa anulación, esa falta de compras.
Aleshores, m'imagino que l'anunci que ha fet el nou govern central, el presidente Mariano Rajoy,
de recuperar la desgrabación fiscal, suposo que vostès la valoran positivament.
Yo quería continuar indicando esto, que esperamos que en el 2012, precisamente,
donde se mantiene el 4% de IVA, que se espera que sea temporal nada más,
a muy poco o corto plazo de tiempo, probablemente queda anulado,
o sea que hay que tener mucho cuidado con esto en la compra rápida.
Y después mantener la desgrabación fiscal, para mí ha sido fundamental en una época de crisis.
O sea, las épocas de crisis son para resolverlas con desgrabaciones de alguna forma, animar al comprador.
Y esto, se equivocaron en el año 2011 y no lo hicieron.
Y esto fue el motivo del gran problema que hemos tenido en el año 2011 de 90.
Señor Reyes, ¿confía en el tema de la desgrabación fiscal para recuperar una mica el ritme del sector?
Cuando uno está en un túnel oscuro, cuando uno está en un túnel oscuro,
cualquier luz tiene que confiar en ellas para ver la salida.
Lo tengo claro, por muy pequeña que sea.
A la pregunta que hacía usted del balance del 2011,
yo creo que incluso antes de empezar esta tertulia,
hemos hecho un comentario sobre que parecía que el tema económico no estaba en el control político,
de alguna manera.
Yo estoy en desacuerdo de decir que eso es absoluto.
Yo creo que consecuencia de donde estamos, de la situación económica en la que estamos,
una parte importante es de una coyuntura general,
pero una parte muy importante es de cómo hemos ido nosotros tomando medidas para estar donde estamos.
Es decir, hemos pasado un proceso de un periodo de tiempo muy importante,
donde se deberían de haber tomado muchas medidas con muchísima valentía.
Y de hecho, usted lo sabe, que en estas tertulias lo hemos repetido muchas veces,
que hacía falta valentía y una nueva clase de lideraje,
ante una situación económica y coyuntural que se proyectaba muy complicada.
Es decir, cuente de que el hecho de llegar a una situación tan nefasta como ha sido el 2011,
es consecuencia de la inercia de no haber tomado medidas de calado importantísimas anteriormente
por quien nos ha gobernado en todos los niveles.
¿Pero mesuras de quin tipus, por ejemplo?
Pues mire, el señor García...
I que afectan directamente a l'habitatge, a la construcción.
El señor García ha dicho antes una verdad como un templo.
Ha dicho, cuando un sector está tocado, lo que no se pueden hacer es medidas en contra.
Cuando un sector está tocado, no se puede empezar a sacar leyes del suelo,
donde todavía se graba más la vivienda.
Y cuando un sector está tocado, lo que no se puede hacer es,
desde la Generalitat, subir un 20% el impuesto de ITP,
el impuesto de actos jurídicos documentados.
Es decir, cualquier acto que esté impositivo en cualquier acto de vivienda,
de compra de una vivienda.
Esto no es lógico y esto se ha hecho.
Pero el problema principal no viene por ahí.
Esto es unas medidas.
Se nos quitó la desgrabación, se nos hicieron muchas cosas,
pero el problema principal no viene por ahí.
El problema principal es que cuando las entidades financieras dejan de dar crédito,
no hay nadie que lo regule.
Cuando las entidades financieras hacen lo que les da la gana,
no hay nadie que les diga nada.
Es decir, estamos en una completa anarquía de hacer lo que el capital en este momento económico
diga en cualquier momento.
Y esto es claro.
Entonces, yo no soy quien gobierna.
Yo no soy quien dirige.
Yo no soy el que dirige el gasto de un municipio, de una diputación, de un consejo comarcal.
Yo no lo soy.
Son los dirigentes políticos.
Y claro, son los que tienen que tomar este tipo de medidas.
Así de claro.
Per situar el moment actual, tenim el govern que decidís mantenir l'íver superreduït del 4%,
mesura positiva pel sector.
Tenim el govern central que anuncia que torna la desgrabació fiscal.
Per tant, també mesura positiva.
Ara bé, tenim un problema de fons que arrosseguem des de fa temps,
que ara deia el senyor Reyes,
i que aquest sembla que no resolem,
que és la falta de crèdit, d'accés al crèdit per part de promotors i de particulars.
Sí, i además...
Un problema clar, doncs, amb les entitats financeres.
Y además la falta de seguridad y confianza del país,
que és lo més important de tot.
És a dir, si el país tuviera confianza en que vamos a salir de este impàs
o de este túnel que hem parlat abans amb una determinada rapidez,
si el país tuviera confianza de que se havia frenatat el paro,
que és bàsic i fonamental,
estem parlant del sector financer, estem parlant de la crisi de la vivienda,
no, no, de lo que tendríamos que parlar és de com se poden frenar el paro.
Mientras el paro no se frene,
hi ha una falta de seguridad por parte del comprador,
lo que quiere decir que todas las medidas que se vayan tomando son buenas,
y en principio son buenas.
Y ha quedado demostrado porque hemos tenido durante este principio de mes y de año,
hemos tenido más visitas que tuvimos durante casi casi medio semestre del año anterior,
en un trimestre del año anterior.
Pero lo que sí es cierto es que las personas que vienen,
que tienen esa auténtica demanda de viviendas, la que necesitan,
no tienen seguridad en su trabajo.
Y no tienen seguridad porque todavía el gobierno no da seguridad de que se va a frenar el paro.
Es más, el gobierno está indicando, desgraciadamente, que va a aumentar el paro.
¿Por qué? Porque no está tomando las medidas que se deberían de tomar probablemente para frenar el paro.
Es básico y fundamental.
Pero, per exemple, ara també s'han anunciat mesures noves del nou govern,
la pujada d'impostos.
Tot això ha acompanyat en molts sectors de retallades de salaris.
Això creuen que no ajuda precisament a cap persona a nivell individual o a cap família
a buscar, doncs això, un nou pis?
Perquè, clar, amb la perspectiva de més impostos i, en alguns casos, de retallades de salaris,
el poder adquisitiu de moltes persones, d'una part de la població, caura.
Es esta seguridad y confianza que no le están dando.
Bien es cierto, bien es cierto, de que los que tienen seguridad y confianza,
que porque lo hay en el mercado, los hay, que tienen seguridad y confianza,
porque o bien están en unos puestos o en un trabajo que tienen la seguridad
de que no van a salir fuera,
o bien están cobrando en estos momentos también lo que se puede cobrar
para comprar una vivienda.
Están aprovechando la ocasión y están comprando, y están comprando muy bien,
porque las viviendas que nosotros estamos vendiendo hoy
y se están construyendo o se han construido,
están a un precio que difícilmente se podrá volver a construir
otras viviendas iguales por ese mismo precio.
Es decir, uno de los problemas que tenemos y está avisando el sector
es que de seguir así se venderán las viviendas que hay,
pero no se construirán más viviendas mientras no haya un sistema
más normalizado del que tenemos ahora, tanto en el sector financiero
como en el sector propio de la construcción y del trabajo laboral.
Pero las personas que tienen seguridad laboral y un nivel económico
que malgrat la crisis es pueden permitir un cambio de habitación
o acceder a un nuevo habitación,
¿realmente tienen posibilidades, facilidades de financiamiento a través de bancos y cajas?
¿O ustedes continúan observando que este es el primer y principal obstáculo?
A ver, hay cajas que no dan crédito a nadie, así de claro,
y hay cajas que dan crédito.
Lo que pasa es que solamente le dan crédito, ¿cómo lo definiría yo?
Pues a las estrellitas del firmamento, a todo lo que brilla,
es decir, a los mejores clientes.
Con lo cual se está sacando del mercado a una parte importante de población
para que pueda acceder hasta a la vivienda.
Pero cuente una cosa, y es que del producto que está sin vender,
que cada vez es menos, porque lógicamente,
de hecho, el otro día en Barcelona salía una noticia en La Vanguardia
de que ya no quedaban viviendas nuevas prácticamente a la venta,
porque claro, como no se construye, pues no hay viviendas, lógicamente no.
Esto va a suceder rápidamente en otros sitios, ¿por qué?
Porque lo hemos dicho muchas veces, el stock está donde está
y no en los sitios donde se necesita vivienda de uso de primera residencia.
El que tiene un empleo estable y el que tiene una economía estabilizada
y que sabe que difícilmente, porque, a ver,
de esta vamos a salir, lógicamente,
porque ya se están tomando medidas para salir de ello.
Es decir, la subida de impuestos, que yo no estoy a favor de ella,
lógicamente, porque además no estoy a favor,
porque es lo contrario que se dice en una campaña,
es decir, digo una cosa y luego hago lo otro.
Es decir, no estoy porque nos merma el poder adquisitivo,
porque nos genera más inseguridad.
Esa inseguridad de decir, un líder que va a gobernar dice una cosa y luego hace otra,
con lo cual, ¿de quién me puedo fiar yo ya?
Y esto me genera inseguridad.
Lo que sí es cierto es que tenemos un problema grave,
que es un problema de endeudamiento, un problema de endeudamiento exterior,
y que las soluciones que se están practicando es para sanear las entidades financieras
a través de créditos baratos a ellas y de ir presionando al consumidor y a la población
con unos intereses que están muy distantes de lo que le cuesta el dinero a ellas.
Pero aquel sanejamiento de las entidades financieras,
después, parece que no repercuteix ni en las personas ni en las empresas.
En principio no.
Entonces, claro, ahí es donde debería estar la presión de quien gobierna,
de quien manda, porque en definitiva es el que puede legislar
y el que puede presionar para que las cosas se hagan como se tienen que hacer.
Decir, vale, yo te permito que un porcentaje de esta financiación vaya a sanearte
y otro porcentaje lo tienes que poner en circulación,
porque si no das pólizas de crédito, si no das créditos a las empresas,
si el empresario cuando tiene un crédito o una póliza se la quitas,
lo que estás haciendo es cerrar empresas,
cerrar empresas y aumentar el paro de forma inmediata.
¿Y ustedes creuen que es contrario a cualquier situación de salir de la crisis?
Correcto.
¿Creuen que una posible nueva fase de concentración,
de fusión de entidades financieras, ajudará?
¿Els puede ayudar de retrucción también en un sector como el que ustedes representan?
Bueno, lo que se supone es que si hay esta concentración
y después a partir de ahí se inicia el poder realizar los préstamos
o apoyar a los sectores económicos, puede ser.
Pero si el sector financiero simplemente con esta concentración
lo único que hace es intentar salvarse él
y no llega la economía y no llega el préstamo
y no llegan las pólizas, que está diciendo muy bien Diego,
y no llega esas necesidades que tiene todo el sector industrial
para poder continuar trabajando, estamos en una crisis absoluta y total sin solución.
Yo sinceramente creo que el sacar del mercado a la competencia
lo único que va a generar es posiciones de dominio clarísimas.
Que aniran en detriment dels interessos de les empreses i dels particulars.
Yo entiendo que sí.
Lo que no quiere decir es que no haya crédito,
que son dos cosas diferentes.
Yo creo que si hay crédito, yo creo que si hay crédito,
bienvenido sea la unión del sector financiero, las agrupaciones,
porque hoy, por hoy, sin estar agrupadas, que todavía faltan por agruparse,
parece ser, llamas a la puerta y la puerta ni se abre,
ni tienen timbre ya para poder llegar.
No, totalmente de acuerdo.
Algo tiene que hacer el sector financiero,
y algo tiene que hacer el Estado, el Gobierno,
algo tiene que hacer para resolver este problema.
Es decir, el sector financiero de lo único que se está preocupando
es de recoger dinero.
Dinerito.
De recoger dinero, sea hasta en comisiones.
Sí, sí.
A lo bestia, con incrementos de un 20, 30, 40% de las comisiones.
Pero a las horas, al marge de la situación...
En ningún caso, hacer ni el más ni el menos préstamo para que los sectores económicos,
los sectores empresariales puedan iniciar su desarrollo y su ampliación.
Ampliación y desarrollo que, tal como lo estamos viendo en el sector de la construcción,
es cero en cuanto a préstamos.
Entonces, al marge de la cuestión de las entidades financieras, que queda clara,
abans deia el señor Reyes que en algunos municipios se está acabando ya prácticamente
l'habitatge nou.
En el caso de Terrauna, por ejemplo, el señor García, ¿això ya está pasando?
Esto ya lo hemos dicho.
Es decir, que no hay prácticamente disposición...
Es que aquí ya lleva pasando bastante tiempo.
Lo que sucede es que la demanda realmente, claro, no está apoyada para poder comprar.
Es decir, por un lado no se construye, por un lado no hay viviendas,
pero por otro lado el comprador no existe porque no tiene la economía saneada
ni la seguridad de que pueda meterse a la compra de una vivienda,
como no se ha metido a la compra de un coche o como no se está metiendo
a la compra de una lavadora o de una secadora.
Però aleshores no s'estan generant noves promocions, habitatges, ni en el 2011, tampoc.
Es que ya en Barcelona, en Barcelona este año, eran seiscientas y pico viviendas
las que han presentado.
O sea, es que es algo ridículo lo que está llegando a pasar.
Pero aleshores, ¿això quina conseqüència té?
A Tarragona, per exemple, tenen dades de...
Que el paro se mantendrá.
Que el paro en construcción se va a mantener porque mientras no se construya viviendas
no va a aumentar la posibilidad de frenar el paro, es decir...
Ochocientas mil personas, ¿eh?
Nosotros no estamos diciendo que sea, que el paro, que perdón, que la construcción
haya de ser el motor de la economía del país, pero sí que tiene que ser el motor
de arranque porque es la única forma de que se inicie el freno del paro.
Mientras no tengamos iniciación de viviendas, no se frenará el paro.
No se frenará el paro.
Es más, conforme se van terminando las viviendas, no se empiezan viviendas.
Clar, i aleshores això ens porta en una situació d'activitat nula.
Ni hi haurà nova oferta, ni hi ha demanda ara mateix.
Esto terminará muy complicado de seguir así, como no se tomen medidas, de seguir así terminará muy complicado
porque las próximas viviendas que se hagan tendrán un precio muy superior al precio actual.
Y eso suena a chino, parece.
Sí, sí, parece una ecuación errónea, tal como se ven las cosas.
Pero solamente es esta la solución porque, claro, hay precios que no pueden bajar.
No puede bajar la mano de obra, lógicamente.
No puede bajar el precio del petróleo, que es un componente muy importante de la construcción.
Y el hierro.
Entendiendo porque el petróleo interviene en el hierro, interviene en el ladrillo, interviene en todos los elementos.
No va a bajar el precio del suelo porque el suelo urbano que se hace del urbanizable
tiene un coste motivado por la normativa que requiere urbanizar.
Aunque el suelo costase cero, urbanizarlo vale dinero.
Vale un dinero que está marcado en el plan general y que se puede ver en el plan general
y que oscila por el orden de los 600 euros metro cuadrado de repercusión.
Por lo tanto, esos precios que están allí y que dan un coste, es un escandallo que da un coste al precio de la vivienda,
ya no se pueden vender esas viviendas hoy porque se considera que son viviendas de un precio superior.
Quiero decir que va a pegar un gran salto el precio de la vivienda cuando se tengan que empezar a realizar las viviendas.
¿Y ustedes pueden preveure que en el 2012 sí que hi haurà una certa recuperación
pel que fa a la construcción de noves promociones?
De noves promociones no va a haber, pero sí de venta de viviendas.
De segona mà.
Y de primera mà.
Ah, las que encara no se han venut.
Las que encara no se han venut.
De promociones que arrosseguem des de fa...
Esas se venderán en el 2012 y se venderán rápidamente porque existe...
Se está preguntando, se está preguntando...
Vostè diu que hi ha més demanda.
Ya lo creo.
Hay más gente visitando la vivienda.
Lo que sucede es que existe la duda de la seguridad en el trabajo.
Existe la duda y confianza de que el sector financiero le dé el préstamo a ese señor
o simplemente le permita la subrogación de la propia hipoteca que tiene el promotor.
Es que existe hasta esa duda.
Es que además el sector financiero se aprovecha y le dice, le subrogo sí, usted me compra no sé qué.
Dentro de poco venderá.
El sector financiero dentro de poco va a vender hasta neveras.
vendrá lo que sea para ganarse un duro aprovechándose de un señor que le viene a pedir la financiación de una vivienda.
Pero si hacen eso están muertos.
Ya lo sé.
Es que están muertos.
Es que por eso el sector financiero...
Es que haga eso va mal.
Porque se tienen que dedicar...
Por eso el sector financiero está viviendo únicamente hoy de las comisiones.
Y todos lo sabemos que está viviendo de la comisión.
Vostè, señor Reyes, también es relativamente optimista, como el señor García.
Veu, también, creu que pot haver-hi més moviment?
Sobretot amb això de la desgravació fiscal.
Yo que soy más joven que el señor García, soy algo menos optimista.
Pero es una cuestión de edad.
Si la edad da optimismo...
Es decir, que per ser més jove es menys optimista.
Si la edad da optimismo, esto es la repeta.
No, hombre, porque él tiene una visión más acumulada de experiencia que yo, en este caso.
Vostè veu que no...
No, yo lo que creo es que, a ver, hay unos elementos que yo creo que son temporales,
pero a lo mejor dentro de seis meses ya se han quitado.
Yo creo que el tema del IVA al 4% es una medida temporal.
Puede que dure seis meses o un año, pero temporal totalmente.
Y el tema de la desgravación fiscal es una medida totalmente temporal.
Esto lo tengo clarísimo.
Entonces, yo creo que es un momento donde hay que aprovecharse de estas medidas fiscales que son muy importantes.
Que son muy importantes, ¿no?
Entonces, ¿qué ocurre?
¿En el mercado qué pasa?
Es decir, yo, a nivel...
Yo hablo a nivel particular y, bueno, yo soy un espejo de lo que pasa también en el mercado, ¿no?
Porque, lógicamente, todos nos comparamos, ¿no?
Nosotros tenemos unos precios de vivienda, en muchos casos ya, que están rozando el coste.
El coste, en muchos casos, ha acumulado.
Porque nosotros no somos entidades financieras y no podemos asumir las pérdidas.
Porque en mi empresa, desgraciadamente, y esto lo digo que me sale del corazón,
no me socializan las pérdidas.
Y esto es muy duro para mí.
Porque a las entidades financieras se las socializan.
Las pagamos todos.
Y yo, pues, tengo que aguantar mis pérdidas, ¿no?
Entonces, tenemos unos precios muy ajustados.
De hecho, se ha visto en las nuevas promociones que se han hecho en Tarragona,
en este 2010-2011, ¿no?
Que se ha hecho alguna nueva promoción.
Se ha visto como el ajuste de precios ha sido muy importante.
¿Por qué?
Porque se han ido a márgenes de venta muy rápida de volumen
en pro de una pérdida de rentabilidad muy importante.
Es decir, se ha ido a hacer una promoción por tener trabajo,
no por tener rentabilidad.
Es decir, con lo cual, difícilmente, teniendo trabajo,
puedes luego tener beneficios para poder tener continuidad como actividad.
Y, efectivamente, se puede continuar la actividad.
Efectivamente.
Pero, aleshores, nos están diciendo en pocas palabras que en este 2012
sí que puede haber un cierto movimiento y acabar de vendre los pisos nuevos
que se han construido en los últimos meses.
Esto pasará.
Pero que no veuen un movimiento como promotores, no veuen activitats.
No, pero es que, además, vamos a añadir algo más que a veces nos lo dejamos en el cajón.
Estamos hablando de la ciudad de Tarragona.
Tarragona tiene un pequeño problema, por no decir un gran problema,
que es que el crecimiento, bueno, el crecimiento de esta ciudad,
lógicamente el crecimiento y la ciudad en sí,
le está faltando que se le apruebe, que se apruebe el plan general.
No nos olvidemos de que el desarrollo de la ciudad depende de un plan general.
El plan general está pendiente.
Bueno, aquesta cuestión, señor García, que cuando lo sent lujen,
el ciudadano de Carrera ya no sabe dónde estamos.
Ahora, ¿qué falta para poder desenvolupar plans urbanísticos a partir del POUM?
Bueno, que aprueben el POUM.
El POUM está aprobado.
Teóricamente, la palabra es el POUM está aprobado,
pero falta el Terrefox, la redacción del POUM,
que se usan en una serie de datos que...
La falta de ortografía para que la gente lo entienda.
Sí, falta de ortografía y algo más.
Cuestions técnicas a detalle.
Y fins que això no estigui aprobado encara no.
Claro, pero que así llevamos.
Mire, la aprobación del POUM se produjo hace un año, en enero.
El Terrefox se le pidió al ayuntamiento en el mes de junio
y estamos en enero, estaremos en febrero,
y todavía no se ha presentado este Terrefox a la Generalitat.
Quiere decir que el plan general difícilmente lo vamos a tener
ni en marzo ni en abril.
Mientras el plan general no está, el desarrollo de ciudad
y, por lo tanto, las previsiones a medio y largo plazo,
no a cortísimo plazo, las previsiones a medio y largo plazo
del crecimiento y el desarrollo de ciudad adecuadamente...
Para planificar inversiones.
Para planificar inversiones a medio y largo plazo, está parado.
Por ello, será más complicado todavía, si cabe, el hacer viviendas.
Con lo cual, un inversor ante esa inseguridad jurídica
pues toma otro tipo de determinación.
Y es queda aturat, como a mínim, pel que fa a la ciudad de Tarraona.
¿Confían, para acabar, que el 2012 será una mica mejor que el 2011?
Yo, particularmente, creo que en demanda sí,
en que el sector tire adelante lo veo muy difícil.
Yo en demanda sí, yo creo que el sector tirará adelante.
Estoy completamente seguro que a finales del 2012
empezaremos otra vez a ver ya la luz y volveremos a presentar algún proyecto.
Y, por último, entender que el alquiler de viviendas
está frenado también por todas las mismas causas que estamos hablando,
la falta de confianza y seguridad que tiene la juventud
y, además, le han retirado la posibilidad del apoyo a la juventud.
Y perdona que haga un inciso porque esto que ha dicho Ara García
me ha tocado el corazón, sinceramente.
Es decir, el alquiler de viviendas,
las entidades financieras están haciendo una inmoralidad absoluta.
Y es decir, que alquilan viviendas entre 50 y 150 euros
y eso no es cierto porque alquilan una vivienda,
tres viviendas.
Y además de quinta mano.
Y además de quinta mano y en determinados sitios.
Y sin ascensor.
Entonces, claro, ¿qué están haciendo?
Están haciendo una destrucción de valores de coste del mercado
que es absolutamente impresionante.
Y esto el gobierno o quien manda lo debería de prohibir
porque las leyes de comercio lo prohíben
y eso se llama duping.
Es decir, tú no puedes...
Bueno, eso se está haciendo también en la vivienda, en venta,
por parte de las entidades financieras que están diciendo
que tienen viviendas con el 50 y el 60% de descuento.
Y eso no son viviendas.
Eso son lugares raros que difícilmente tienen
ni tan siquiera la célula de habitabilidad.
Senyos, així acabem.
A ver si aquest 2012 es una miqueta millor
pel sector de la construcció
i en general per tota l'economía de la nostra ciutat.
José Luis García, Diego Reyes,
que representen el Gremi de la Construcción
i a l'Agrupació de Promotors Immobiliaris de la Comarca.
Moltes gràcies i que vagi bé.
Fins la propera. Bon dia.
Buenos días.
El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
I fins aquí el recull de millors moments
de la temporada 2011-2012 de Tarragona Ràdio.
Esperem que hagi estat del vostre interès
i ens retrobem ben aviat recordant
el millor de la temporada 2011-2012
a Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada
o també des d'internet a tarragonaradio.cat.
i Mikroespere d'internet a Tarragona Ràdio.
I financieriett d'internet a tarragona
i l'レbret tortaver d'internet a tarragona
terremotor
Fins demà!