Fins demà!
Un dels debats més antics i constants en el món de la sardana
és el de la qualitat dels programes de les ballades i aplecs.
No hi ha unanimitat entre aficionats ni tampoc entre els músics.
Sobre quin tipus de sardanes cal incloure en aquestes actuacions?
Sovint se simplifiquen massa les coses, classificant les sardanes com a balladores
o com de concert, dels conceptes enganyosos que no sempre queden prou clars
i que queden anul·lats si tenim en compte el repertori però ample
d'obres de qualitat que tenim a l'abast i que alhora conviden de manera molt explícita
a moure les cames.
Les discussions a vegades han derivat en altres, com els que tracten de decidir
qui ha d'elaborar els programes, els organitzadors, les cobles o els dos a l'hora.
Hi ha més qui rebutja sistemàticament aquelles composicions que no són airoses
un qualificatiu que personalment trobo espantós
mentre altres inclourien només sardanes d'alta qualitat
amb la raó igualment absurda que totes les sardanes ho són de balladores.
Com sempre sospito que la solució és l'equilibri
saber trobar el punt mitjà allunyat tant de les peces de nul·lo qualitat
com de les que tot i tenir l'estructura de sardana, diguin el que diguin
no han estat concebudes per ballar i un terme mig
que eviti el predomini d'un estil sobre qualsevol altre.
Que això és possible ho demostren molts programes
que sí que saben aportar qualitat
i engrescar qui aspira a deixar-se aportar pel ritme.
En aquest sentit, pareu atenció en el programa de la plec de Dominga Salou.
Hi podem trobar grans clàssics com Toldrà, Oltre, Juguem Serra,
Rafal Ferrer i fins i tot Garreta.
Però també hi ha el moment de les obligades,
les més marxoses de Marroso o Vila de Sau.
Hi ha sardanes de les generacions més recents
com Chamorro, Pauli o Timón.
I atenció, una cura especial per incloure sardanes d'autors
d'aquestes comarques, Carles i Ruz,
el sabat pare i filla, la mà de Bosco de l'Eduard Cendra.
I és que una pleca en tres bones cobles dona per molt,
només cal saber aprofitar-ho.
Doncs ahir, tornem a ser, novament, la cita de sardanes,
esbarci en música per a Cobla, la sintonia de Tarragona Ràdio,
com cada setmana, una primera cita el divendres, en directe,
des dels estudis d'aquí de l'Avinguda de Roma.
Avui, amb l'edició 823 d'aquest temps de ràdio,
doncs que, senzillament, pretén això,
acompanyar-vos, passar una bona estona
en companyia de la música de Paracobla
i, alhora, posar-vos al dia del que passa en aquest àmbit,
aquesta parcel·la de la cultura poblar i tradicional catalana.
Les salutacions en el cotó de so de la Sílvia
i aquí avui, en el micro, l'equip el formem la Marta,
que després vindrà en el seu moment,
intervindrà en el seu racó de la Marta
i un servidor, l'Àngel López.
Anem a començar, fem-ho, com sempre,
fent-vos cinc cèntims de què us oferirem
al llarg d'aquest programa d'avui.
I això ja és habitual.
És costum, en aquesta època,
d'una nova edició de la Sardana a l'any
i vol dir que aquesta setmana
tindrem una nova eliminatòria,
que és com que els quatre sardanes més,
noves, per escoltar,
i decidim entre tots plegats
quina és la més popular,
la que entra més bé
a la majoria dels oïdors,
a totes les emissores que hi col·laboren.
Destacarem allò que ja apuntàvem fa un moment,
aquesta pleca de Salou,
l'última pleca de la temporada
des de fa un grapat d'anys
aquí a les comarques tarragonines,
una pleca amb bones cobles
i, com deia, també amb un programa
molt, molt selecte.
Començarem a parlar de la Fira Mediterrània
de Manresa, una fira ja ben consolidada,
que tracta d'oferir el bo i millor,
les novetats i també coses de sempre
dins de l'àmbit de la cultura popular
i tradicional,
i entre aquest ampli programa,
realment molt dens
i amb moltes coses interessants,
també hi ha un lloc per la música paracobla,
les sardanes i els esbars,
amb propostes molt, molt interessants.
Ja veureu, farem després un apunt
d'aquesta fira que comença
aquesta mateixa setmana.
Parlarem d'algunes cobles
que celebren aniversari.
Per una banda,
una de les més veteranes,
la cobla Orquestra Salvatana,
que està començant a preparar
la seva celebració,
i una altra,
una cobla jove,
com indica el seu mateix nom,
i ben propera aquí a la nostra ciutat,
la cobla Reu Jove,
que ben aviat començarà
a celebrar, doncs,
també el seu propi d'aniversari.
Ja ho dèiem,
tenim el racó de la Marta,
que ens parlarà
de les activitats,
sobretot de les colles més joves
de les comarques tarragonines,
i més música, textos
i altres notícies,
que sempre, com dèiem,
van al voltant
del món de la cobla,
de les sardanes,
i dels esbarts.
Anem a començar
amb la sardana de l'any.
L'any nova eliminatòria
d'aquest concurs
que organitza
la Federació Sardanista de Catalunya
i 33 emissores del país,
i entre elles,
des del primer dia,
en aquesta segona etapa
del concurs
de Raonar Ràdio.
L'objectiu
és triar la sardana
més popular
entre les que s'haurien estrenat
aquest any 2012.
I arribem a la cinquena tanda
de quatre sardanes noves,
és a dir,
que ens trobem
amb la primera fase
del certamen.
Això sí,
com sempre,
es tracta de triar-ne
només una.
De moment,
aquí arriba la número 1
interpretada per la cobla,
la principal del Llobregat.
감사합니다.
Bibliaix,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
l'agenda, l'agenda d'activitats que ja es nota, ja es nota que va baixant la temporada, tot i que hi ha algunes coses força interessants i importants, ja ho veureu.
De moment, aquest cap de setmana, uns quants aplecs, aquest diumenge dia 4, el 14 aplec de Rubí.
Ja avançàvem la setmana passada, de fet és un aplec que es va haver de suspendre el 29 de setembre per la pluja, i els organitzadors han trobat una solució de compromís, tenint en compte això, els compromisos de les cobles, i fer-ho en dues sessions.
De moment, aquesta primera, el diumenge, el migdia, amb la cobla, ciutat de Girona, a la plaça del doctor Guardiat. La següent serà el dia 16 de setembre, ja ho comentarem al seu moment, 16 de desembre.
El nou aplec d'Esplogues de Llobregat, també que és diumenge, matí i tarda, la pista coberta del Parc del Pou d'en Fèlix, amb les cobles, la príncipa de Llobregat, Juvení Bola Sabadell, i ciutat de Cornellà, amb concurs de colles improvisades.
També hi haurà la diada sardanista de Castellà del Vallès, a la tarda, la sala blava de l'Espai Tullrà, amb les cobles Marinada i Vila Dolés.
I atenció, l'aplec de Salou, última plec, com dèiem, de la temporada a les comarques terralines, que ja fa uns quants anys, 23 anys concretament, és la 23è edició de l'aplec de Sant Martí.
Ho fem, es fa amb tots els ets i us, una pleca amb bones cobles, amb bona organització i amb un programa, com dèiem també abans, molt interessant.
Serà a dos quarts d'onze del matí, en primera sessió, a dos quarts de cinc de la tarda, en segona, al Parc del Centre Cívic, amb les cobles Reu Jove, Mediterrània i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Hi haurà dinar de Germano i concurs de colles improvisades a la tarda. En cas, amb el temps, es disposa de lloc cobert.
La setmana vinent, parèntesi d'aplecs, ja ho sabeu, a les comarques terralines ja haurà acabat la temporada, a les gironines crec que també hi queda algun aplec, encara es caducer, que ja anirà arribant.
De moment, però, hi ha un parell d'actuacions, de cites importants, que podríem situar-les en aquest apartat dels aplecs.
El 33è aniversari dels Amics de la Sardana a Cornellà, al matí, al Parc de Can Mercader, amb l'escola de la ciutat de Cornellà i la principal de Llobregat.
I la 17è trobada de plecs sardanistes de les comarques de Barcelona, a Sabadell, al matí, a la plaça del Gas, amb la cobla juvenil a Sabadell, i a la tarda, amb un concert a l'hotel Urpi.
Pel que fa ballar de sardanes, aquest dissabte, dia 3, no és ben bé una ballar de sardanes, però sí que a les 12 al migdia us podem dir que aquí a Tarragona, a la Rambla, president Companys,
hi haurà una exhibició a càrrec de les colles petites de l'agrupació sardanista Tarragona Dansa, dins del mercat català que organitzen els botiguers tarragonins durant tot el cap de setmana.
Al migdia, doncs, actuació de les colles petites de l'agrupació sardanista Tarragona Dansa.
I el diumenge venent, diumenge dia 11, sí que hi haurà sardanes al Morell amb la cobla cosetània, dos quarts de set de la tarda, dins la festa major d'hivern del Morell.
En concursos de colles, aquest cap de setmana, doncs, parèntesi, i la represa serà el diumenge dia 11, a les 12 del migdia, a Balaguer, a la plaça del Mercadal, serà la final, la gran final del campionat de Catalunya de colles grans.
També territorial del campionat de la terra ferma i per a colles lliures.
I actuarà a la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Ja hem inclòs dins l'apartat d'activitats diverses, perquè realment és un conjunt d'activitats molt diferents, amb propostes noves,
algunes agosarades, d'altres més canyides a la tradició, aquelles que s'enclouen dins l'esquinzena edició de la Fina Mediterrània de Manresa, que comença aquesta setmana.
Aquests són els actes previstos, relacionats més directament amb la música per a cobla i la dansa tradicional.
El dijous dia 8, al vespre, hi ha que serà la que s'anomena la failla cobla, que de fet és l'unió de dos projectes provenients del sud de França.
El projecte La Falla, dedicat a la música electrònica i la cobla tres béns.
És a dir, una combinació realment explosiva, podríem dir, de música electrònica amb música per a cobla.
Una proposta no inèdita, però sí poc habitual i que sembla que estan explotant amb força èxit aquests dos conjunts.
El divendres 19, una nova representació d'un espectacle que es va oferir aquest estiu en el concert tradicional que organitzen els Aplecs dels comarques gironines,
aquesta vegada dins la Fira Mediterrània, Dat Exe, un espectacle multidisciplinar de la Fira,
que combina dansa, música i poesia visual convidant, diuen, a la reflexió del públic sobre el país i la identitat col·lectiva.
És amb la participació de la cobla catalana dels Sons Essencials, que és una mena de cobla, diguem-ho així, tunejada,
per explicar-ho de manera clara i directa, amb la base d'una cobla clàssica, amb alguns instruments més i amb uns arranjaments diferents.
I amb la part de dansa, l'esbar Joaquim Ruíra de Blanes.
La pròpera cita, diverses cites, de fet, i moltes ben interessants, el dissabte, dia 10.
Primer lloc al matí, una sessió, una masterclass, així com s'anomena, d'instruments d'arrel,
músics de l'esmuc.
Seran gralla, acordió diatònic, cornemussa i fiscorn.
Tot una combinació amb el Daniel Carbonell amb la gralla,
la Cati Plana amb l'acordió diatònic, el Galdric Santana amb la cornemussa
i el Pep Moliner amb el fiscorn.
Després, a la tarda, l'esbar Manresà d'en Saires presenta un nou espectacle,
anomenat Paisatges, amb música, amb un guia original de Manuel Cubel,
és la música del Manresà Manalcamp.
També hi haurà l'actuació, sempre són diferents, noves,
explorant nous camins, del Jordi Molina a la tenora.
Aquesta vegada, però, en col·laboració amb músics ben diversos,
com són el Joan Català i l'Aldali Aiguadé.
I una altra proposta diferent, també, el mateix dissabte, dia 10,
la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
també, per la seva banda, explorant camins ben diferents,
barrejant-se, combinant-se, fusionant-se amb un guitarrista flamenc.
El Niño José Le no és la primera vegada que ho fan,
però sí que aquesta vegada s'ofereix en un mar tan especial
com és la Fira Mediterrània.
I, a més a més, amb un convidat especial,
un músic de jazz amb una llarga tradició,
el Paolo Fresu.
I, finalment, en aquest apartat
que ens interessa el nostre programa,
de música per a Cobla i dança catalana tradicional,
el diumenge dia 11,
hi actuarà l'agrupació musical Sanienca,
sota el títol Els Vents de la Mediterrània,
una banda, una banda de música,
que incorpora, entre molts altres,
un instrument propi de la Cobla,
com ho és la tenora.
I, finalment, actuació de la factoria Mascaró,
que és un grup de dansa que és originari del món dels esbars
i que, precisament,
parteix dels criteris de l'estètica,
del patrimoni dels esbars,
però per anar una miqueta més enllà.
Seguirem parlant la setmana vinent
d'aquestes propostes,
moltes, moltes i molt interessants,
aquí això només és una part petita
del que ofereix aquesta 15a edició
de la Fira Mediterrània de Manresa.
Iniciem la gent d'enrere,
i abans de passar les notícies,
la música, altra vegada,
estem enfilant el tram final del 2012,
un any de moltes commemoracions
pel que fa a músics catalans.
Un d'ells és Vicenç Bou,
sens dubte el més popular de tots,
de qui se celebra el cinquantenari
i del seu traspàs.
A Cobla Marinada anà a fer l'homenatge
més singular i agosarat,
un concert amb el corresponent disc,
amb una selecció de les sardanes d'en Bou,
algunes de les quals reelaborades
pel director de la Cobla, Esteve Molero,
qui ha incorporat percussions
en un tractament molt sugerent
d'aquelles composicions.
Escoltem-ne una que ha estat recuperada
per la Marinada,
ja que restava força oblidada,
illa deserta,
datada l'any 1912,
és a dir, que és força primerenca
en la producció de Vicenç Bou.
I a més, contemporània
d'un dels seus títols més coneguts,
el Saltiré de la Cardina.
Escoltem-ne, doncs,
aquesta nova versió a càrrec
de la Cobla Marinada
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
i el percussionista Lluís Chacón.
y el percussionista Lluís Chacón.
Abans era l'agenda d'activitats
i ara el noticiari de l'1, 2 i seguit.
A com l'orquestra Salvatana
està preparant la celebració del seu centenari.
Poca broma.
La formació té previst celebrar
el 13 d'octubre del proper any 2013
una ballada que serà exactament igual
que la primera que va oferir
la formació just farà 100 anys.
és a dir, el mateix indret, l'ermita del remei de Caçar de la Selva
i el mateix programa musical que permetrà enllaçar
aquell primer dia d'existència de la cobla
amb la data exacta del centenari.
A més, s'està concretant un nou concert
que recollirà els millors moments de la Salvatana
durant els darrers anys.
Aquest espectacle, gràcies als sistemes de projecció multimèdia
que ofereixen a les seves actuacions, sobretot com a orquestra,
planeja la interacció amb personalitats de la cultura catalana actual,
com ara Marina Rossell o Maria del Mar Bonet, entre d'altres.
D'aquesta manera, volen oferir a qualsevol entitat o ajuntament
que estigui organitzant les activitats,
una nova proposta en el marc d'aquesta efemèride.
També està previst enregistrar un disc commemoratiu
i es planteja la possibilitat d'editar un llibre sobre els cent anys.
I una altra cobla que està preparant l'aniversari és la Reu Jove.
Són molts anys menys, 15,
però estan preparant diversos actes força interessants.
Així, pel dimecres 21 de novembre, a les 9 del vespre,
oferiran un concert al Teatre Fortuny de Reus,
emmarcat en el Festival de Tardor de Joves Intèrprets,
on també hi participarà l'orquestra Händel del Conservatori de Vilaseca,
sota la direcció del seu titular Rafael Fabregat,
que interpretarà obres de Johann Sebastian Bach,
Richard Wagner i Eduard Uldrá.
Per la seva part, la cobla Reu Jove prepara obres de Manuel Oltre,
Ricard Viladasau, Joan Lamota de Grignón i Xavier González.
Per cloure el concert, es realitzarà una experiència de fusió,
entre amb dues formacions,
que es convertiran en una orquestra sinfònica de corda, cobla i percussió,
on interpretaran una de les grans obres de la música catalana,
Puig Soliu, del mestre Júquim Serra,
sota la direcció del mateix Rafael Fabregat.
Les entrades ja estan a la venda,
la taquilla del teatre, de dilluns a divendres,
d'11 a 1 i de 6 a 8,
o bé per servir caixa.
D'altra banda, per al mes de desembre,
la cobla Reu Jove també està preparant
el seu ja tradicional concert nadalenc,
que es celebra habitualment
a l'altre gran teatre de la ciutat, el Bertrina.
En aquest cas, s'està acabant de tancar el calendari
amb l'Ajuntament de Reus
per tal d'evitar coincidències en unes dates
especialment intenses en activitats d'aquest tipus.
Aquest concert serà l'acte central
de celebració dels 15 anys
a la cobla Reu Jove
i comptarà amb la presència dels seus actuals músics
i, com sempre, hi seran convidats
la resta d'interprets que han passat per la formació.
El programa inclourà
sardanes i obres per a cobla
i cal destacar l'estrena d'una sardana
expressament dedicada a la cobla Reu Jove
per aquests 15 anys
pel mestre Francesc Rius Imur
i que s'anomenarà
El sol entremig de nubolades.
El periodista, escriptor i creador Jordi Lara
va presentar el passat 6 d'octubre
la selecció oficial del
Busan International Film Festival de Corea del Sud
el festival asiàtic més important
i un dels primers del món
la seva pel·lícula Ventre Blanc.
Aquesta film incorpora moments de música de cobla
i, en especial, l'escena final
en què es balla el ballatori d'Albert Sants.
El film dona a conèixer els instruments
més representatius de la cobla
i permet fer descobrir la seva sonoritat
a nivell internacional.
A més, la cinta compta amb la col·laboració
com a actors del músic Ernest Crosats,
líder del grup musical La Iaia
i el conegut poeta Enric Casases.
Ventre Blanc explica la part de la vida
que s'amaga a l'interior del capgros,
una faula crua i subtil
sobre altres maneres de buscar la felicitat
en la vorágine de la societat actual, segons l'autor.
El més interessant, però,
és que els seus protagonistes
són els veritables portadors
dels capgrossos de Vic i el seu entrenador,
en un marc en què s'interpreten ells mateixos
en històries de ficció
que els toquen molt de prop a la vida real.
Tot i que els personatges no són actors
i encarnen la seva ànima
en una mena de teràpia cinematogràfica,
tant el tractament narratiu,
els diàlegs guionats com la posada en escena
l'allunyen absolutament del documental,
l'explica el propi Lara.
I remarca que no és un documental,
és un llarg metratge de ficció
que ha estat seleccionat en clau cinematogràfica.
Els passis de la pel·lícula
s'han fet en versió original en català
subtitulada en coreà i anglès
i després de cada sessió
hi ha hagut la possibilitat
de dialogar amb Lara.
Sembla que el públic assistent
s'ha mostrat interessat
per la sonoritat dels instruments de la cobla
durant el ball del ballatori.
Aquest és el festival asiàtic de cinema
més important
i mobilitza més de 200.000 persones.
Ventre Blanc hi ha participat
dins la secció World Cinema,
que ofera una selecció
dels films no asiàtics més interessants
d'arreu del món.
El film continuarà la seva participació
en festivals
i està previst que mitjans del 2013
s'estreni a Catalunya.
I seguim parlant
de la internacionalització
de la música per a cobla,
una iniciativa que fa temps
que està treballant
en la divulgació d'aquesta música.
És la que porta per nom
la cobla Volta al Món,
que ha estat a França
a finals aquest passat mes de setembre.
Les actuacions han estat
a Mont-Fontainebleau,
a 30 km de París,
en el marc de l'acte anual
del Casal Català de París,
juntament amb l'entitat amical,
formada amb gent
de la Catalunya del Nord.
La cobla va fer una ballada
i un concert
amb un repertori variat
format per sardanes
de compositors clàssics
i contemporanis.
La festa va ser tot un èxit,
sobretot amb balladors,
ja que el Casal Català de París
desenvolupa una intensa tasca
d'ensenyament sardanista.
La cobla Volta al Món
no té plantilla fixa
i la van crear
i la gestionen els músics
Xavier Pinyol i Daniel Navarro.
Està vinculada a la cobla marinada
i la seva intenció
és fer arribar a diversos indrets
allunyats de Catalunya
al so de la cobla.
Així ja han estat
diverses vegades a París,
a Suïssa i Àustria
i han aconseguit realitzar
diversos enregistraments
per a productores alemanyes
i holandeses.
I deixem de moment
al món de la cobla
dels músics
per parlar de les colles
de competició.
Ja sabeu que
en aquesta època de l'any,
en aquest moment,
és quan es van resolent,
es van completant,
per dir-ho d'alguna manera,
els diferents campionats
de Catalunya
de colles sardanistes.
Ja sabem
que hi ha una campiona
de Catalunya
en la categoria de veterans,
la colla toc de dansa
de Tarragona
i està a punt
de saber-se
que passarà
en la categoria
reina,
per dir-ho d'alguna manera,
molt símil,
segons altres esports,
la categoria
de colles grans.
I només queda
el concurs
de Balaguer
de la setmana vinent,
però anem a veure
com estan les coses
després de l'últim
concurs
d'aquest campionat
que va ser
aquest dia 1
de novembre
a Girona,
a les fires de Girona
i participava
doncs
en la colla
de Tarragona dansa
amb intenció
de millorar
la seva classificació.
De moment,
però,
el que va aconseguir
és tres tercers llocs,
són tres sardanes
en cada concurs,
com a concursos independents
per entendre'ns
i aquestes tres posicions
fan que
la seva classificació
general
sigui aquesta.
Classificació general
del campionat de Catalunya.
Colles grans
abans d'arribar
a la final
de Balaguer.
En primer lloc,
la colla
Mare Nostrum
de Barcelona
amb 14 punts.
En segon lloc,
la colla Violetes del Bosch
de Barcelona
amb 17 punts.
En tercer lloc,
la colla Maig
de Barcelona
amb 27 punts.
En quart lloc,
la colla
de Tarragona dansa
de Tarragona
amb 33 punts i mig.
En cinquè lloc,
la colla en sis
de Manlleu
amb 45 punts i mig.
amb sis lloc
i trobem la colla
Abans Amigues
de Caçada
la Selva
aquesta amb 52 punts.
En setena posició,
la colla
Mirant el Cel
de Sabadell
amb 57 punts i mig.
En vuitena,
la colla
Rialyera
de Vic
amb 76 punts.
En novena posició,
la Blanca
Esporna
de Sitges
amb 78 punts
i tanca
la classificació
de Sena
posició
de Colla
d'Als
Infern
de Lleida
amb 81 punts.
Queden saber més coses,
parlar de més coses
de les colles
sardinistes,
de les colles
més joves,
però això
és una cosa,
un aspecte
que ens comentarà
la Marta,
la seva secció,
el seu record,
de la Marta
que vindrà immediatament
després de la sardana
que ara escoltarem.
Una sardana
amb la qual tornem
al món de la sardana
de l'any,
però,
atenció,
perquè aquesta va ser finalista
en la setzena edició,
és a dir,
la primera de la represa
del concurs.
El concert final
es va celebrar
el 28 de maig
de l'any 2005
al Palau de la Música
Catalana,
a Barcelona,
i de que hem triat
és la composició
que va quedar
en segona posició
després de la guanyadora
Palamós i Tarpubilla
de Ricard Viladasau.
Es tracta
de la sardana
per tu, Núria,
escrita per Joan Jordi Baumala,
atenent un encàrrec
de la Fundació
Rocaigalés,
entitat que fomenta
el cooperativisme
per dedicar-la
a qui fot la seva presidenta,
la Núria Esteve,
durant un homenatge
que li van retre
a la Universitat Catalana
d'Estiu a Prada
l'any 2004.
Escoltem-la tal com
la va interpretar
la vell Puig Cobla
en aquella final
de la sardana de l'any
per tu, Núria,
de Joan Jordi Baumala.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
www.sardana.com
www.sardana.com
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
setembre. El títol era un milió i mig
de manifestants, però el cap sardanista
i d'alguna manera venia
a exposar que si ve altres
manifestacions de cultura poblada
tradicional, com els castells, van fer
castells a l'Iallmís, doncs no hi va
ser present la sardana. El mateix
article després va desenvolupant
el tema i va
recollint opinions de directius,
per exemple, de la Federació Sardanista,
el recentment nomenat
president
de la Federació Sardanista
de Catalunya, Joaquim Rocavado,
i ja s'explica, es donant a entendre que de sardins
derivia un munt. D'aquí Tarragona, per
exemple, hi va anar un
gravat amb autocars o
per altres mitjans, i que
no era qüestió posar-se ballar sardana
a part que hauria estat
pràcticament impracticable,
impossible. Doncs bé,
a partir d'aquí es desenvolupa el tema, sobretot
de la presència, és una excusa definitiva
de la presència de la
sardana als mitjans
de comunicació. I val la pena,
val la pena, perquè s'aporten diverses opinions
i diversos arguments
de persones enteses
en la qüestió. Hi ha una
mena de resposta a continuació d'aquest
article, que el va publicar en el mateix
mitjà, la Ruth Martínez,
i que ve a
apuntar
a entrar més en el tema
d'això, de
divulgar la sardana, però
en un context en el qual
convé, doncs, el país també
fer-se notar més enllà
de l'àmbit estricte de
Catalunya. I ho compara
el tema de debat, el gran tema
de debat dels últims temps, que és
la possible
independència de
Catalunya. Val la pena que ho busqueu,
que ho llegiu, perquè bé,
els arguments, doncs, força
assenyats en aquest sentit.
Anem acabant,
ja hora de dir-vos adéu,
una nova edició de l'on de seguit
avui, com sempre,
hem intentat fer un recorregut,
un repàs de què passa
a l'on de les sardanes,
els desvars i la música
per a cop la...
El programa s'acaba,
però nosaltres ja anem pensant
en el que us oferirem la setmana
vinent. La propera cita en directe
serà a partir de dos quarts de nou
del vespre de vendres vinent.
Ja ho sabeu demà,
excepcionalment, a les deu,
en aquesta mateixa
sintonia, la repetició.
Diumenge també,
a les deu.
Ho passeu molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!