El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
Una hora de ràdio per al Record. Hola, què tal? Benvinguts al millor de la temporada,
una nova edició d'aquest petit espai de resum, de síntesi,
per recuperar, per rememorar aquells programes, aquells espais,
aquelles entrevistes, aquelles xerrades que ens han semblat més interessants
i que hem emès durant els darrers mesos a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui el concurs de Castells de Tarragona serà el protagonista
de la següent hora radiofònica, de part de la següent hora radiofònica,
i és que fa mesos ens assabentàvem que presentaria diverses novetats.
es faria en dos dies, el 6 i el 7 d'octubre, i hi participaran 30 colles.
Fa alguns mesos volíem analitzar el nou format del concurs
amb Xavi González, director del concurs de Castells.
També ens acompanyava Guillermo Soler, periodista casteller,
la Raquel Sanz, periodista també castellera de TAC12,
el periodista casteller de TV3, de Televisió de Catalunya, Carles Esteve,
i també parlàvem amb algunes colles de fora de Tarragona
que amb el nou format tindran l'oportunitat de participar.
Per exemple, parlàvem amb Toni Serra dels Gausacs de Sant Cugat
o Abel Martínez dels Salats de Súria
o amb el Joan Vilaseca dels Moixiganguers d'Igualada.
Això per una banda, i a més a més recordarem també
que la Coral L'Àncora cedia, el passat mes d'abril,
tota la seva documentació històrica a l'Arxiu Municipal.
L'entitat té més de 150 anys d'història
i hi havia documents des de l'any 1885 fins al passat segle XX.
El mes d'abril coneixíem tots aquests materials
i el seu valor documental
amb una entrevista amb el president de la Coral, Joan Bea,
i amb el director de l'Arxiu Municipal, Jordi Piqué.
Així, doncs, una hora de ràdio
que es presenta bastant cultural.
L'escoltarem tot seguit.
Recuperarem aquestes dues peces
al millor de la temporada, la sintonia de Tarragona Ràdio.
El passat dijous coneixíem ja els detalls
del nou concurs de Castells de Tarragona.
Recordeu, els principals titulars són que enguany es farà
en dos dies, el 6 i el 7 d'octubre,
i que hi haurà 30 colles participants
i que, per tant, s'emplia el nombre de colles
que hi havia fins ara, entre d'altres novetats.
Avui volem parlar-ne i les volem analitzar,
les volem debatre amb diversos convidats
que ja ens acompanyarà aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
D'una banda, tenim el director del concurs de Castells,
el Javi González.
Javi, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya la Raquel Sants, periodista castellera.
Bon dia, Raquel.
Molt bon dia.
El Guillermo Sober, bon dia.
Bon dia.
També periodista.
I ens acompanya també a l'altra banda del Fiol Telefònic,
el Carles Esteve.
Carles, bon dia.
Bon dia, bon dia.
També periodista casteller.
Avui, per analitzar això,
tot just ara que fa una setmana
que coneixem ja els detalls del concurs de Castells,
doncs ja començar a fer bullir bolla.
M'imagino que, a més a més, moltes colles
ja n'han parlat aquests dies,
que és tema de debat en el món casteller,
i avui en volíem parlar.
A més a més, també us convidem a que parleu
i doneu la vostra opinió a través de Facebook i de Twitter.
De fet, en tenim unes quantes
que les anirem llegint al llarg d'aquesta estona de directe
i a través de Twitter i de Facebook del Toc de Castell,
el programa casteller de Tarragona Ràdio,
que, tot i que encara no ha començat la temporada,
vaja, hem utilitzat les xarxes socials
per poder fer la crida a tota la gent que hi està inscrita
i que pugui donar la seva opinió.
Concurs de Castells, com dèiem, el principal titular, Javi,
i, si et sembla, comencem per tu, seria aquest, eh?
30 colles, dos dies, el dia 6 i 7 d'octubre,
són aquestes les principals novetats, podríem dir.
Correcte, aquesta seria la principal novetat.
De fet, això neix a partir d'una reflexió
que es fa una vegada acabat el concurs del 2010
i que es considera que, bé,
que acaba una reflexió en profunditat,
una mica, que vol ser el concurs quan sigui gran.
A partir d'aquí, s'encarrega una proposta,
l'Ajuntament encarrega una proposta el Josep Bergalló.
També cal dir que, evidentment,
a partir d'una reflexió molt profunda
que fan les colles de la ciutat,
en aquest cas, molt especialment,
una reflexió que fa la Colla de Xicats del Serrallo,
i que el Josep Bergalló el que fa
és agrupar aquestes opinions,
també d'altres, moltes opinions del món casteller,
i es presenta un projecte que es diu
Vianal de Castells,
el pal del Paller del qual és el concurs de Castells,
i que una de les pretensions d'aquesta Vianal,
dels objectius,
és eixamplar l'espectre
de colles que poden venir al concurs.
És a dir, que a ningú se li escapa
que els darrers concursos,
degut també tant a la complexitat dels castells,
com a temes logístics, etcètera, etcètera,
el concurs cada vegada havia
aixoplogat menys colles,
i diguem que el que es fa ara mateix
és una mica retornar
a la idea originària del concurs,
que és intentar aixoplogar
el màxim de colles possibles del món casteller.
M'agradaria començar també amb la Raquel,
el Guillo o el Carles,
qui vulgui començar això,
la primera impressió,
quan val conèixer la notícia,
que de fet ja feia mesos que se'n parlava,
però vaja, era definitiu,
això, la principal novetat,
dos dies, 30 colles,
avantatges, inconvenients,
us agrada, no?
Com ho veieu, Raquel?
A mi m'agrada, i molt.
Fins al moment de conèixer la notícia,
doncs estàvem tots una mica a l'expectativa
de si es trobaven aquests patrocinadors
que podien fer,
doncs que això tires endavant,
que aquest projecte tires endavant,
perquè tots sabem de la situació econòmica actual
i en aquest cas, doncs, home,
destacar la feina que s'ha fet
a nivell dels tècnics municipals
perquè s'ha aconseguit, doncs,
que en un moment en què estem retallant per tot arreu,
doncs haguem trobat diners privats
per poder tirar això endavant.
Pel que fa al concurs en si,
estic d'acord amb el Javi,
les necessitats de seguretat,
les necessitats una mica de la plaça,
havien obligat a anar reduint el nombre de colles
i d'alguna manera crec que també s'havia anat restant espectacle
al concurs de castells.
Llavors, jo crec que si Tarragona vol assumir
aquesta capitalitat castellera,
doncs això passa perquè el major nombre possible de colles
actuin a la terra coherent a plaça
i, per tant, doncs, jo crec que és una molt bona iniciativa
i l'hem d'aplaudir.
Guillem?
Sí, home, jo, evidentment,
és que em sembla que no sé si hi haurà gaire debat
perquè sembla que tots estem dient que em sembla molt bé, no?
Jo crec que és important, a més, remarcar que,
que, tot i que, evidentment, el titular és aquest
de les 30 colles dels dos dies,
al darrere hi ha molta més cosa, no?
És important, també,
és a dir, el plantejament que es fa
és d'una banda d'ampliar el concurs
i anar més enllà del que és el format concurs
amb aquesta bienal, que encara està molt per definir,
però que és una idea ambiciosa,
i després, a més, ja sembla i espero que sigui així,
i crec que és tan o més important que qualsevol altra cosa,
una voluntat d'establir una certa continuïtat
en l'organització, una professionalització,
que també és molt important,
perquè els últims anys el problema que hi ha hagut
és que la gent que es trobava que de sobte
havia de muntar un concurs,
doncs, diguem-ho clarament,
s'hi trobava de sobte, no?
I això no pot ser.
O sigui, el concurs s'ha de començar a muntar l'endemà
mateix que s'acaba l'edició corresponent, no?
Per tant, això és tan o més important,
tot això per mi,
però sí que és cert que si es volia marcar
aquest canvi de tendència, diguem-ne,
o aquest canvi, aquest puny a part,
la manera de visualitzar-ho era aquesta,
era amb el pas a dos dies.
Tot l'altre és tan o més important,
però segurament, si s'hagués dit,
no, tirem endavant les altres coses,
però en canvi aquest any només el fem d'un dia,
la sensació hauria sigut, bueno, és el mateix, no?
Per tant, diguem-ne, des d'un punt de vista
de marcar aquest puny a part,
el passar dos dies, segurament era gairebé imprescindible, no?
I, a banda de tot això, jo crec que sí que és una iniciativa
molt interessant i que obre el concurs
a pràcticament la meitat del món casteller
i que, per tant, veurem també
quin és realment l'atractiu que té el concurs
i veurem realment, doncs,
quin és el tarannà que agafa, no?
Però jo, en aquest sentit, soc bastant optimista
i jo crec que serà una iniciativa positiva
i que, evidentment, el primer any és possible
que no tot surti bé, però que sí que jo crec
que pot acabar sent molt interessant.
I ens falta escoltar el Carles.
Carles, com ho veus tu?
O si et sumes també a les opinions de tots ells?
Home, jo ho veig, d'entrada, a uns quants quilòmetres de distància,
que això em permet certa perspectiva, també.
D'entrada, crec que era necessari
i, per tant, positiu aquest canvi
de format per el concurs, ampliar-ho.
S'ho escric totalment, el que han dit els companys
aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
però, com bé, també en coneixen més,
el Guilla i la Raquel m'agrada de veure punta,
hi ha algunes coses que em preocupen
i, fins i tot, podria dir, que grinyolen
o que no estaria massa d'acord,
tot i que encara no coneixo gaire els detalls,
però, per exemple, l'elaboració del rànquing
a l'hora d'escollir les colles
que participaran al concurs dels dos dies,
les que aniran el diumenge,
les que tindran, seran caps de sèrie,
les que tindran jurat,
això que s'hagi escollit,
que parteixi el rànquing l'1 de setembre,
trobo que és irreal,
i que, a més a més, fa que aquesta classificació,
que anualment des de Tarragona es marcava
una miqueta càtedra,
doncs passi a ser novament,
el que anys enrere és simplement
una classificació vàlida per aquell dia,
i, per tant, Tarragona perdi
o deixi de ser la referència
del rànquing anual casteller
als anys de concurs i als que no som de concurs,
i també de cara al que és
a tot el món casteller,
aquesta referència,
perquè, d'alguna manera,
si els castells van néixer a Valls
i és el lemes,
el naixement dels castells,
Tarragona ha sigut Roma,
ha dictat càtedra en tots els anys,
i em sembla que aquí pot haver-hi
un pas d'involució,
i això em preocupa.
Igual hi ha alguna cosa que desconec jo,
però, d'entrada,
l'elaboració del rànquing
a partir del 2 de setembre
a mi em genera perplexitat,
perquè, per exemple,
els castellers de la Franca
segurament arrencaran ja com a primers
en aquests 21.000 punts
que tindrien ja hores d'ara
i encara no han començat a actuar,
i fins al dia 30-2
segurament no es mouran d'aquí.
I era bonic veure per Sant Joan
que les colles de baix
es posaven durant el rànquing,
i era bonic que certa colla puntera,
però que a matinar molt
es situen posicions
de diumenge o de dissabte,
i tot això em sembla que
es pot perdre una mica
i és una llàstima.
Com ho veieu, això, Raquel?
Carles, en tot cas,
que els castellers de Vilafranca
partien de la primera posició
era igual d'una manera o d'una altra,
perquè, a més, en tot cas...
No, no, per Sant Joan
no ho han sigut, per exemple, no?
Però al final,
o sigui, el que s'agafava com a referència
era el 31 d'agost,
precisament després de Sant Fèlix,
on aquí sí que es disparaven
i no sé si en 22.000
o en quants milers de punts.
Sí, però quina gràcia té,
quina gràcia té el mes de maig,
mira, però quan segurament
els sis que tindran jurat
ja estan decidits
a dia d'avui.
És que jo crec, Carles,
que potser ho hem d'entendre...
A dia d'avui, eh?
Que encara no comença la temporada
i ja sabem qui tindrà jurat.
Però jo crec que
perquè és el punt de partida,
perquè és el punt inicial,
jo crec que ho hem d'entendre
d'una manera global
i crec que el que s'ha buscat
és valorar el global
de la temporada.
Sí que és cert
que estàvem acostumats
a una temporada tradicional,
que s'estructurava
d'una manera determinada
i que segurament
tenia el punt àlgid
en aquest cas
pels castellers de Vilafranca
i a Vilafranca
era la festa major,
però que en tot cas
doncs tenim altres actuacions
com les de Tarragona mateix,
com les actuacions
de Sant Uxol...
Però això fa que el rànquing
es converteixi
en el rànquing
per escollir el concurs
i prou.
Llavors apareixeran
d'altres rànquings
de referència.
Que s'escollin
els millors de la temporada,
entesa la temporada
com un global.
El que semblava
una mica injust
era excloure
tota la feina
que feien les colles
a partir del mes de setembre.
Un exemple, Raquel,
i molt ràpidament
perquè tampoc no vull
centrar-me en això
perquè hi ha altres temes.
Si el concurs
haguéssim puntuat
els dos cinc de nous
de les joves de baix
de l'any anterior,
això reflexava
la realitat
de la colla
de les joves de baix
durant la temporada
passada fins al 31 d'agost.
Haguéssim cap de sèrie
i li haguéssim puntuat
aquests dos cinc de nous
i, per tant,
jo crec que...
Vaja,
d'una temporada a l'altra,
els xiguerts de Tarragona
que van acabar molt bé
la temporada passada,
qui diu
que d'aquí
al 31 d'agost
faran dues tripletes?
I, per tant,
parteixen ja
d'un avantatge
que fa que algunes colles
no es puguin atrapar.
Per tant,
d'una temporada a l'altra...
Però després,
en tot cas,
tens el concurs
per revalidar
i per demostrar
que aquest lideratge
és o no és.
Sí, sí.
Mira,
en aquest moment,
per exemple,
els castellers del Tafull
estarien fora del concurs
i els de Lleida
actuarien el dissabte.
Si això és una realitat...
Bé,
jo crec que el que es pretén
és entendre
la temporada
en un global
i no...
de gener a 31 de desembre,
o que és una temporada castellera.
Aquí estem fent
una miqueta
la sud-americana
torneu a apertura
i clausura.
A veure,
aquí llavors...
Si em permeteu,
jo entenc les dues coses.
És a dir,
jo crec que pel que és purament,
encara que tu diguis
que potser hi ha...
És a dir,
segur que trobarem
diguem-ne situacions paradoxals.
Això segur que les trobarem, eh?
Però també amb el sistema
diguem-ne anterior
també trobàvem coses
que eren paradoxals
i jo crec que l'últim concurs
en què encara es va restringir
molt més l'accés
a 14 colles,
que al final acabaven
sent 12 colles,
diguem-ne,
les que podien entrar
per rànquing,
per dir-ho així,
encara es notava molt...
És a dir,
es va veure molt clarament
només...
I no vull dir noms, eh?
Però si tu miraves
les colles que es van classificar,
era molt clar
que aquelles colles
que fan un calendari tradicional,
és a dir,
que actuen molt
durant el juliol i l'agost,
tenien avantatge
sobre altres colles
que tenien un nivell
objectivament superior
en el global de la temporada,
però que en canvi
es van quedar fora
pel fet que només
entrava mitja temporada.
Per tant,
jo crec que el sistema actual
és més just.
Encara que ens pugui passar això,
que una colla
ha acabat molt bé la temporada,
després la següent
és un desastre,
això segur que pot passar,
però jo crec que és més just.
No, no, és que això passa aquí.
Això passa.
No, no, clar que passa,
però vull dir...
Passa més això
que no l'altre,
perquè l'altre
possiblement afectaria Sabadell
i alguna colla més,
però és que l'altre sí que passa.
Els de Sants,
les Joves de Valls,
els xiquets de Tarragona,
d'una temporada a l'altra
en els darrers anys
han estat diferents.
He dit colles,
aquestes colles,
perquè ja les tenim totes al camp
el que han fet, no?
Han estat diferents
una temporada
o inclús a colla de Valls
i aquest de Valls,
els 5 de 9 descarregats
l'any passat a Sant Úrsula.
Imagineu,
segurament aquesta actuació
serà la millor
en la que es presentarà
20 d'aquestes 5 millors actuacions
que s'escolliran
fins al 31 d'agost, no?
Per tant,
que pesi tant aquesta actuació
quan aquest any
fa una veure...
Però Carles,
no pesa aquesta actuació...
Però aquesta actuació
pesar, pesar,
no pesa gaire,
perquè a la colla de Valls
li és igual classificar-se
la primera, que la segona, que la tercera, que la quarta.
I estem parlant d'això.
Tot a mena...
Deixa'm, deixa'm...
Espera, Carles,
que ara t'anava a donar la raó
i no m'has deixat encara.
És a dir,
a mi em sembla
que com a sistema de classificació
és més just,
em sembla.
Ara,
en el que sí que estic d'acord
és que, clar,
el rànquing resultant
és un rànquing amorf
i, diguem-ne,
que no té cap sentit
des del punt de vista
dels mitjans de comunicació.
Per tant,
entenc jo,
i això és un problema
que a mi ja no m'afecta,
perquè ni soc mitjant de comunicació
ni soc organització del concurs,
però entenc
que hi haurà d'haver
un moviment
que ara dir,
escolta'm,
es fa el rànquing de la temporada
d'una banda,
que és un rànquing
que serveix per saber
com estem en cada moment,
com fins ara,
cap problema,
i el rànquing
que, diguem-ne,
allò que ens permet saber
quines són les colles que entren,
doncs és una altra cosa
que la tenim aquí al costat.
Aquí està quan deia
la involució
que hem donat
quatre passes
en quatre anys enrere.
I no parlar, Carles,
de les diferències
que es produeixen
dins una mateixa temporada.
Parlaves de les joves de Valls
amb el 5 de 9,
parlem dels capgrossos de Matarol
en el primer taram de temporada
i en el segon.
Vull dir que,
en aquest cas,
clar,
les davallades
o les pujades i baixades
d'una colla
es poden entendre
en diferents períodes de temps
i, en aquest cas,
el rànquing entès
de 1 de gener
a 31 d'agost
no ho hauria solucionat, això.
Ja ve,
jo ja et dic,
ara mirant,
jo ja tinc en pantalla
en aquest moment
com quedaria el rànquing...
Tu jugues amb avantatge
que nosaltres no ho tenim
aquí davant.
Bueno,
però és que,
aviam,
parlant en plata,
i ara que em disculpi
el Xavi González,
suposo que abans
de decidir de fer això
algú s'ho ha mirat.
Evidentment.
Espero.
Evidentment que s'ho ha mirat.
En tot cas,
hem...
He dit això a la tarda,
llavors que apríeu a córrer.
El que hem donat preferència,
evidentment,
és aquesta situació
que pensàvem
que no era massa justa,
que hi havia moltes colles
que feien actuacions
de l'1 de setembre
fins al 31 de desembre,
que feien castells destacables,
actuacions molt destacables
i que no podien puntuar
per venir al concurs.
Aquest ha sigut el criteri.
Evidentment som conscients
que això també
porta una sèrie de conseqüències,
però en tot cas pensem
que això el que ajuda
és que hi hagi un criteri
més equitatiu
a l'hora de seleccionar
les colles
que han de venir al concurs.
Però en tot cas,
el partit ara,
jo ho deia molt bé el Guille,
i durant que això
és el que es veia treballar,
perquè un altre cop
dos rànquings,
dos rànquings de la temporada
i aquella classificació
per veure qui hi va
al concurs
el dissabte o el diumenge
o qui fins i tot
no hi va al concurs.
I esclar,
jo crec que és un pas enrere,
estava molt bé
que hi hagués un rànquing ficat,
inclús que servís
per l'any que no hi ha concurs,
perquè evidentment
si es fa d'aquesta manera
l'any que ve
que no hi ha concurs
no caldrà ni comptabilitzar
o partir de...
I després em preocupa
també en caràcter retroactiu.
Clar,
les colles no sabien
que des del 1 de setembre
els hi valorava l'actuació,
per tant,
algú altre sigui sabut
que les actuacions
de l'any passat
o al final del tram
de l'any passat
valien ja perquè hi ha concurs,
home,
o millor s'haguessin plantejat diferent.
Carles,
això em sembla que...
Hòstia,
perdó.
No, no,
sí, sí,
hi ha alguna colla.
Mira,
parlo, per exemple,
per una colla
amb la qual ara torno a militar,
que són els xicots de Vilafranco,
home,
però el Roser
es va anar molt tranquil
perquè, bueno,
es volia acabar la temporada
d'una manera...
Home,
si s'arriba a saber
que aquella lactació
valeria per l'any que ve
al concurs
la millor secreta,
vés a saber, no?
En tot cas,
per exemple,
a través de Facebook
ens diu,
Bernal Coronado,
diu que ell,
un altre punt important
creu que és el tema
del rànquing,
sinó que a Tarragona
també guanyem,
les dues grans
tenen tripletes
i gama extra
que compten,
Sant Pere i Sant Pau
té un dos de set carregat
i Serrallo té set i mig,
per tant,
és una de les opinions
que teníem.
A més a més,
parlàvem abans
d'algunes de les colles,
per exemple,
els castellers de Lleida,
hem parlat amb el seu cap de colla,
el Samuel de la Fuente,
és una d'aquelles colles
que es trobarà ara
en la situació
d'anar dissabte
o d'anar diumenge,
que vaja,
hauran de treballar
per acabar de saber
en quin dels dos dies
i que estan per sota
dels de Reus,
de Sabadell
i de Gràcia
i és una colla
que va descarregar
autos de Vuitonforra.
Bé,
esperem que ho corregeixin
d'aquí al 31 d'agost.
Anem a escoltar-nos
a veure què diu
el seu cap de colla.
Doncs,
nosaltres som conscients
del que comentaves,
que estem, diguéssim,
en el límit
i dependerà
dels esforços
i dels resultats
a plaça
de la resta de les colles
i, evidentment,
dels nosaltres mateixos
de ser presents
el diumenge
o de ser dissabte.
El que sí que tenim
és que hem de treballar
de valents
des del primer dia.
De fet,
hem arrencat
una miqueta
abans els assajos.
Hem començat
perquè comenci
a rodar la canalla
i això,
però tampoc estrictament
pensant,
únicament,
exclusivament
en el concurs.
I, bàsicament,
també perquè,
de fet,
amb la nova taula
i amb la nova
metodologia
de comptar
a partir
de l'1 de setembre
de l'any anterior,
de l'any 2011,
tampoc creiem
que d'aquí
al 30 de...
d'agost,
superem
el que ja hem fet
o el que ja vam fer
durant el setembre
de l'any passat.
Això és el que deien
els castellers
de Lleida.
I, per exemple,
també hem parlat
amb els gauzacs
de Sant Cugat,
amb el seu cap de colla
el Toni Serra.
Ens explicava
que ells estan
molt contents
amb la nova fórmula.
També parlava
una mica
de la peculiaritat
d'aquesta colla
que gairebé
a l'estiu
no fan cap actuació
i que, per tant,
en guany potser
hauran de canviar
una mica la dinàmica
que tenen habitualment.
I, de fet,
és una bona oportunitat
per ensenyar
l'estat de la colla,
quins són els objectius
i com funcionarà
aquest any
tot plegat.
Per tant,
molt bé,
ens fa molta il·lusió
d'aixir, en principi.
La temporada
dels gauzacs
és una mica estranya.
Nosaltres fem vacances
a l'estiu,
som una colla
bastant atípica.
La majoria
de colles grans
la seva màxima activitat
està a l'estiu.
Nosaltres som una colla
que tradicionalment
a l'agost
no fem absolutament res,
fem vacances
i, per tant,
afrontar
la segona part
de la temporada
amb un repte
com aquest
quan nosaltres
estem acostumats
a afrontar-la
amb un repte
que és la nostra viada
pràcticament
a final de temporada
al novembre.
Doncs bé,
ens anima
a començar
d'una forma forta
aquesta segona part
i potser
a abadar
una mica menys
durant l'estiu.
Això m'imagino
que passarà
en moltes colles,
no sé si esteu d'acord,
que vaja,
això us animarà
a potser fins i tot
més gent a la colla
per estar entrat
a les 30 millors
o què explicaven
els gauzacs,
de canviar fins i tot
una mica
la seva manera habitual
de treballar.
Jo vaig parlar
amb nois de la Torre
i castellers
d'Altafulla
concretament,
dues colles
molt properes
i realment
la sensació
de satisfacció
del que els podia donar
aquesta nova modalitat
del concurs
era brutal
perquè parlaves
amb gent dels nois
de la Torre
i et deien
ostres,
és que tornarem
a estar al concurs
després de molts anys
i això sens dubte
és un element
de motivació.
Ells estarien
al límit
una mica,
ells sí que entrarien
dins el concurs
si ens quedem
amb el rànquing
de l'any passat
i per part
dels castellers
d'Altafulla
han començat
fortíssims
en guanya,
estan fent
moltíssimes activitats,
anar als assajos
dels castellers
d'Altafulla
fa goig i tot
perquè realment
escola de castells,
actuacions,
calçotades,
vull dir,
tot pensant
en el concurs
i el concurs
no deixa de ser
d'alguna manera
una manera
de motivar
aquest tipus
de colles,
per tant,
jo crec que
el concurs
ha aconseguit
sortir de la plaça
de Braus
i anar més enllà
per animar
una temporada
que escolta'm
jo crec que es presenta
molt interessant.
No sé si això
ho heu constatat,
Javi,
aquest element
motivador
per moltes colles
i que amb aquesta
nova fórmula
ja estiguin
molt animades
per poder venir.
De fet,
el salt
que representa
passar de
12-14 colles
a 30 colles
realment
aquí s'hi impliquen
directament,
podem parlar
de,
per exemple,
40 colles
poden tenir opcions
venir el diumenge,
a venir el dissabte
i per tant
això obre
unes possibilitats
enormes.
Pensem que
venir al concurs
de Tarragona
a la Terra Quarena
pensem que
majoritàriament
les colles
ho valoren molt bé
i moltes d'elles
organitzaran
la seva temporada
pensant
en aquest primer
cap de setmana
d'octubre
de venir a Tarragona.
Jo en aquest sentit
crec que la,
i abans ho comentàvem
quan estàvem entrant,
jo tinc la sensació
que la clau
de l'èxit
d'aquest concurs
serà justament
que aquestes colles
que actuïn dissabte,
que moltes d'elles
serà el primer cop
que actuen
o que potser
han actuat algun cop
intermitentment
però que no són colles
diguem-ne
concurseres
consolidades,
l'èxit del concurs
serà que quan surtin
de plaça
diguin
ostres,
d'aquí dos anys
hem de tornar
i si ens podem classificar
per diumenge millor.
I aquesta és la clau
i aquí és on jo crec
que des de la organització
s'hi han de posar
els esforços
que convingui.
Perquè també és veritat
que una cosa
són les colles
per exemple
Nois de la Torre
o Castellers de la Fulla
que són colles
diguem-ne
molt pròximes
que havien estat en concursos
històricament
o el que sigui
i que per tant
tenen molt clar
l'horitzó concurs
i tal
i altres
també és veritat
i ho hem de dir
és a dir
hi ha un nombre
molt important
de colles
que no són anticoncurs
ni molt menys
però tampoc
no són especialment
prò concurs
i que per tant
vindran o no vindran
en funció
que el concurs
diguem-ne
els hi compensi
i quan els dic
que els hi compensi
no estic parlant
econòmicament
tot i que també
però que els hi compensi
de dir
ostres m'ha servit
aquesta actuació
he fet una actuació important
hi havia molt de públic
i per tant
dissabte la plaça
està plena
i jo crec que serà així
però s'ha de fer l'esforç
perquè dissabte
la plaça estigui plena
perquè l'ambient sigui bo
perquè la repercussió
dels mitjans de comunicació
de l'actuació
dissabte
també sigui una repercussió
digna
i que per tant
la gent surti d'allà
amb el mateix
més o menys
amb el mateix entusiasme
que si hagués actuat diumenge
que això segurament
sinc que ningú discuteix
perquè també és veritat
hi ha colles que diuen
home
la motivació
és actuar
al costat
de les grans colles
que normalment
no hi tenim ocasió
d'actuar
per tant
actuar
amb una diada
de colles
que ja són del nostre nivell
és veritat
que no és la mateixa motivació
ara
si es fa bé
si s'ha d'incentivar
també crec
que l'ambient del dissabte
segurament serà
un ambient
molt més festiu
i menys competitiu
que el de diumenge
que no vol dir
que potser tingui
fins i tot més emoció
però fins i tot
pel tren d'anar
de les colles
no serà un ambient
d'aquells de competició
serà una mica més
entre cometes
amb un concurset de Torre d'en Barra
en el qual
les colles que rivalitzen
per haver-hi qui guanya
fins i tot s'acaben ajudant
a fer pinya
per dir-ho així
per tant segurament
és una cosa una mica diferent
però jo insisteixo
la clau de l'èxit
del concurs d'aquest any
i per tant
cara al futur
és que totes aquestes colles
que van de la 14
o de la 12
a la 30
surtin d'allà
i diuen
ostres
d'aquí dos anys
ha mort hem de venir
perquè això ha sigut brutal
perquè ens ha vingut
40 persones noves del poble
que s'han animat
perquè anàvem a Tarragona
a actuar
o ens han donat un dinar
o el que sigui
ja ho determinaran
els de l'altre costat de la taula
Carlos
no sé si et deies alguna cosa
no, no, dic
totalment d'acord
mireu
fins i tot hi ha plantejaments
i jo per exemple
que ara torno a anar
amb els xicots
amb la colla
de camisa vermella de Vilabranca
un dels debats
que hi ha a la colla
és
què ens interessa més
perquè al millor
els xicots
fent un esforç
perquè està difícil
es podria arribar
al diuenge
però al millor
no cal fer aquest esforç
a no ser que tinguis
els que estiguin molt bé
i es val dissabte
i a fer dels primers
a guanyar el Mundial B
podríem dir d'alguna manera
no
a fer-ho més còmodament
i no tindre la pressió
del diuenge
que potser
allà
doncs
la pressió del títol
i de castell de gama extra
serà molt gran
no
i al millor
vas el dissabte
a passar-t'ho més bé
amb més tranquil·litat
i fins i tot
pots acabar fent millor actuació
que alguna colla del diuenge
no
això es pot donar
la paradoxa
hi haurà aquesta
una miqueta
aquesta especulació
també
si convé
ara deia el Guille
evidentment
si pots algun dia
fer un castell de nou i anar
el diuenge
fantàstic
però si el teu sostre
pot estar amb el dos de vuit
doncs home
doncs per què
no vas al dissabte
més còmodament
i allà pots trobar
amb més comunió
a l'hora de poder fer castells
i tot plegant
no
caldrà veure també
com juguen les cartes
les colles
realment serà molt interessant
i el fet
que hi hagi dos dies
amplificarà
la ressonància
d'aquesta diada
castellera extraordinària
del diumenge
que es prollongarà
ja s'allargarà
i arrencarà ja
pròpiament el dissabte
de fet
el gran repte
que tenim ara
sobre la taula
és sobretot el dissabte
el diumenge
sabem com funciona
hi ha experiència anterior
les colles que venen
majoritàriament
són colles
com deia el Guille
colles concurseres
saben on venen
el dissabte
per nosaltres
és un repte importantíssim
és a dir
primer
18 colles
és el dia anterior
per nosaltres
evidentment
és un sol concurs
una sola taula
uns sols premis
per tant
és un concurs
que es fa en dos dies
i això ho tenim clar
però sí que som
volem seduir
bastant
les colles
que vinguin el dissabte
perquè crec que
aquesta és la feina
les colles del diumenge
tots sabem
quines poden ser
o quines són
i per tant
aquí la feina
pensem que està bastant
feta
els concursos anteriors
també han deixat
el nivell altíssim
organitzativament
i en aquest cas
repeteixo
el nostre gran repte
és el dissabte
fer que les colles
vinguin aquí
estiguin còmodes
confortables
sentin que
des de l'organització
els acompanyem
i ells vinguin
purament a fer castells
i a disfrutar-los
i aquest és l'objectiu
que pensem que és ambiciós
jo respecte
al que comentàvem
ara amb el Carles
és això
clar i el dissabte
no sabem encara
com funcionarà
però jo intuïtivament
m'imagino
que el llistó
per fer un castell separat
no serà el mateix
que el diumenge
no té cap sentit
no té cap sentit
fer un concurs
que tot són rondes conjuntes
per tant pot haver-hi
aquesta paradoxa
aquesta circumstància
que després cadascú
haurà de valorar
és a dir
aquest tipus de colles
al límit
com deia el Carles
com els xicots
es pot trobar
que forçant la màquina
va diumenge
i té l'al·licient
d'estar el diumenge
de tenir evidentment
més repercussió
més mitjans
més no sé què
i d'estar amb les colles grans
però que per exemple
el 2 de 8 en Forra
l'haurà de fer en ronda conjunta
mentre que si el fa
el dissabte
doncs segurament
el podrà fer en solitari
la qual cosa
és més còmodo
et permet més garanties
més tranquil·litat
i a més a més
la foto segurament
et queda més maca
i et pots convertir
en protagonista
i tens 7.000 persones
que en aquell moment
només t'estan mirant a tu
per tant aquí
hi haurà aquest joc
de veure cadascú
on es col·loca
i després fins i tot
a veure
tampoc les colles estaran
el que no faran
és dir
en aquesta actuació
anàvem a fer uns grans castells
però no els farem
perquè si no ens classifiquem
per tant al final
també les coses
acabaran sent una mica
casualitat
una mica
perquè també és veritat
que això és el que acaba passant
perquè com deia el Javi
és el gran repte
això no
el dissabte
teniu por
en aquest sentit
és a dir
que hi hagi gent
que potser hi vagi
no menys dissabte
no
hi ha alguna
aquesta por o no
la regala diu que no
jo no en tinc cap ni una
perquè a més a més
si les colles
ho saben fer bé
també
i des de l'organització
doncs també
també es treballa en aquesta línia
i sentint el que deia el Javi
doncs està clar
que és una de les
de les preocupacions
el fet que dissabte
sigui un dia
un dia bonic
jo crec que pot ser
una manera
que vingui molta gent de fora
pot ser que
una manera
que doncs
vinguin molts acompanyants
molts seguidors
d'una determinada colla
i gent que potser
no vindria
al concurs de diumenge
doncs
vagi el de dissabte
i en tot cas
jo crec que
els amants dels castells
saben que hi haurà
competitivitat
i que el concurs
de dissabte
pot ser molt interessant
i ho diu
una
una aficionada
al concurset
de Torre d'en Barra
que allò
vist des de fora
i abans pensaves
ostres
doncs bueno
a veure què és això
i quan hi vas
te n'adones
que és un altre món
i que també
s'ha de veure
i s'ha de viure
i per tant
jo recomanaria
a la gent
que no es perdés
el concurs de dissabte
jo penso
com diu la Raquel
que el dissabte
serà un èxit
el que em preocupa més
és que
clar
hi haurà més gent
que vindrà a Tarragona
que es sentirà
involucrat
en el concurs
perquè potser
si eres d'una colla
que no participava
al concurs
doncs mira
aquell cap de setmana
t'organitzaràs
d'una altra manera
si no volies anar
d'espectador
perquè no et troba
la teva colla
o fins i tot
no trobaràs entrades
clar
ara hi haurà
molta més gent
que es sentirà
partícep
de l'esdeveniment
i encara amplificarà
possiblement més
el drama
de les entrades
del diumenge
o de voler entrar
en alguna altra colla
a baix a l'arena
doncs
ficant-te una samarreta
i si fa dos anys
va ser uniqueta problemàtic
encara s'haurà
d'intentar
mirar més bé
de fer-ho les coses
perquè possiblement
la demanda d'entrades
o d'accés
al tren de joc
per dir-ho d'alguna manera
a baix a la plaça
encara serà més gran
Estic amb el Carles
que aquí sí que
ja hi teniu
una feina important
amb el tema
de les entrades
perquè segurament
va ser
la nota més negativa
de l'anterior concurs
Efectivament
és un tema
sobre el que estem treballant
ja des de fa
unes quantes setmanes
no ens volem precipitar
en cap tema
i que el que sí que farem
en aquest cas
és escoltar molt
a les colles
aportar també
la nostra experiència
en aquest esdeveniment
i amb d'altres
que fem a la ciutat
i evidentment
prendre les decisions oportunes
per tal que això
sigui molt natural
molt fàcil
i bé
que aquestes disfuncions
que es van produir
el 2010
que jo crec que
després a l'hora de la veritat
van ser moltes menys
de les que es preveien
o de les que s'apuntaven
aquest any
hem de ser capaços
de dissipar-les
i que aquest tema
no estigui sobre la taula
o sigui
que els temes sobre la taula
siguin a veure castells
quines opcions
tenen les colles
per guanyar-los
etcètera
i el Carles
que estan amant del futbol
i de les comparacions
entre els castells
i el futbol
quantes vegades
ens hem quedat
sense entrades
per exemple
per anar a veure finals
de la Champions
o per anar a veure
una final de la Copa del Rei
etcètera
per tant
no n'he demanat mai
però
tampoc no m'han convidat mai
és una cosa incomprensible
jo amb això de les entrades
jo veig un possible doble efecte
és a dir
el fet que es faci en dos dies
pot tenir un doble efecte
un és el que apunta el Carles
gent que ve de fora
que a més vens dissabte a la tarda
i la temptació de dir
escolta
em quedo a dormir
en un hotel
o sota el pont
això és molt bo
sota el pont del Francolí
que tampoc
és un riu
és un riu que no baixa
i l'endemà
vull anar
o sigui
fins i tot gent que vingui
tant de públic com castellers
que vindran a actuar
i diran
home, ja que vaig a Sotarragona
em quedo l'endemà
a veure la final
per dir-ho així
per tant aquí
sí que segurament
sobre el diumenge
hi haurà una més pressió
d'aquest estil
de gent de fora
que en el cas dels castellers
segurament s'acabarà aviculant
perquè tots entraran
amb la samarreta
de la colla
que els hi faci més gràcia
de les que entrin el diumenge
també pot ser
que això s'acabi compensant
almenys en part
per l'altre efecte
que veig jo
que és el fet d'haver-hi
dos dies a d'entrades
pot ser que hi hagi gent
que digui
escolta'm
el diumenge ja és tan complicat
jo ja vaig al dissabte
i així estic parlant
d'aquest públic
més local
més tarragoní
que estava acostumat
que de fet
va ser un dels problemes
de l'any passat
va ser
aquella gent de Tarragona
que estava acostumada
l'any passat
i ja de l'anterior
ja venia una mica
la gent de Tarragona
que està acostumada
a anar al concurs
perquè és una cosa
que li agrada
que li fa certa gràcia
fins i tot gent
que no va veure a Castells
habitualment
sí, sí
i jo havia sigut
d'aquest públic concursero
diguem-ne
d'anar a la plaça Braus
i et tiraves al matí allà
amb el bocata
i anaves apuntant
els castells
a tu ja t'anava bé
que dures sis hores
sí
no, no, no
era massa
llavors ja vivia una estona
que baixaves a la plaça
donaves una volta
saludaves algun conegut
vull dir per aquí
i també hi havia aquest públic
i també hi havia aquest públic
que comprava l'entrada
anava dues hores
i se'n anava cap a casa
perquè s'avorria
per tant aquest públic
també
amb certa habilitat
es pot canalitzar
més cap al dissabte
de dir
escolta
si vostè el que vol veure
és una gran actuació
moltes colles
colorido
i tal i qual
el dissabte es disfrutarà igual
i a més a més
és a la tarda
no fa la mateixa calor
vull dir
fins i tot
segurament serà més dinàmica
l'actuació
no hi haurà
aquelles llargues pauses
que venen provocades
bàsicament
per quan es prova
un castell de gama extra
no hi haurà
no hi haurà pauses
hi haurà més colles
vull dir
i emoció
segurament n'hi haurà
per tant
jo crec que
una part d'aquest públic local
que l'any passat
es va emprenyar
perquè es va quedar
sense entrades
doncs
segurament el dissabte
no tindrà problemes
per tenir entrada
i igual
anant el dissabte
no necessita anar el diumenge
que a més
ho podrà veure
acòmodament
per la televisió
el resum
o el que sigui
per tant
pot haver-hi el doble efecte
de fet
ho vau comentar
a la premsa
Javi
que buscaria
alguna fórmula
potser per
fins i tot
si tens entrada
per dissabte
pot entrar diumenge
o alguna cosa
per l'estiu
sí
estem contemplant
una mica
tots els escenaris
buscar una fórmula
per exemple
d'entrades combinades
pel dissabte
i pel diumenge
evidentment
comprar independent
pel diumenge
i pel dissabte
però el que també farem
és posar en valor
també
l'entrada
al concurs de Castells
és a dir
pensàvem
que ara hi havia
una disfunció
evident
entre el cost
de l'entrada
i el que
passava
dintre de la plaça
4 euros
que a més a més
també valia 4 euros
el 2008
pensem que no està
en el mercat
que toca
per la qualitat
de l'esdeveniment
i per tant
no ho tenim encara definit
però sí que
evidentment
el que farem serà
donar valor
al públic
la tarda 40
també
amb la renovació
és un espai
que ofereix
molt més confort
a l'espectador
a les colles
també
seguretat
etc
i per tant
això creiem
que és imprescindible
posar-li valor
fent un simil
amb el que deia
Barraqueuna
del futbol
i als castells
vaja
una final
ens costarà
molts més diners
que els 4 euros
que m'havia
al concurs
és un cop de pal
espectacular
per tant
d'acord amb això
sí sí
d'acord
i fins i tot
jo crec que
la mateixa gent
que l'any passat
vaja
que fa dos anys
es va quedar
sense entrades
parlant amb aquesta gent
et deien
home
que pugin el preu
que realment
anirà el concurs
qui vol anar
perquè després
es donava la paradoxa
que la plaça
no estava del tot plena
llavors clar
la gent que realment
volia anar al concurs
i s'havia quedat
sense entrades
doncs home
això generava
certa indignació
i una altra cosa
que sé
que estaven treballant
era el tema
dels patrocinis
a canvi
d'entrades
que
que vaja
també generava
una situació
de veure
part de la
de la plaça
part de la grada
buida
quan
quan després
estàvem veient
que hi havia gent
que s'havia quedat fora
guilla
carles
No home
jo em sembla
que el tema
de les entrades
d'augmentar el preu
és de lògica
plestant
no hi ha cap
espectacle
d'aquesta magnitud
i d'aquesta durada
i d'aquest format
que tingui un preu
com el que tenia
que gairebé era simbòlic
per tant
a més a més
amb els temps
que corren
doncs potser
cal ficar-ho en valor
i fins i tot
perquè qui té l'entrada
ho consideri
doncs més
l'ironia o valor
que té el propi espectacle
serà complex
a veure
si es fa una entrada
combinada
perquè llavors
esclar
és menys gent
que hi pot anar
perquè és la mateixa persona
que va els dos dies
en canvi
si és entrades
per separat
doncs el millor
uns va el dissabte
i l'altre va el diumenge
jo crec que és difícil
no sé com s'hauria resoldre
crec que
com deia Raquel
tindran una gran feinada
per fer
i com sempre passa
quan falten entrades
segur que no faràs
mai bé per tothom
però alguna decisió
s'haurà de prendre
i segur que serà
la més adequada
jo
hi ha una cosa
que tampoc no hem d'oblidar
que és que
que
que és una de les coses
que a vegades la gent
que no li agrada el concurs
doncs diu
i és cert
és a dir
el concurs
ara per ara
és l'única actuació
castellera de pagament
les actuacions
es fan al carrer
i no es paga
en principi
per veure les actuacions
per tant
en aquest sentit
sí que és veritat
que hi ha un punt
entre cometes
estrany
del concurs
que dius
ostres
per què he de pagar
per veure Castells
quan no pago
quan vaig a Sant Fèlix
quan vaig a no sé què
després una altra qüestió
és que
també és veritat
que en aquests llocs
no pagues efectivament
però els problemes
d'aforament
hi poden ser
tots hem anat
amb alguna actuació
castellera
tots
és a dir
els fanàtics
o els que no tenien
més remei
que hem dinsar-nos
dins d'aquella voràgine
perquè ens hi jugàvem
la feina
doncs si convé
li fots cop de colze
i tires avant
però tothom
tothom que és públic
ha anat amb alguna actuació
castellera
i l'ha hagut de veure
des de molt lluny
o no veure-la
perquè no es podia entrar
a la plaça
això et pot passar
però bueno
al marge d'això
el tema de les entrades
és això
és cert que és una cosa
entre cometes
una mica estranya
ara
jo crec que
fins ara segurament
si el preu tampoc
no s'ha pujat
era justament
perquè com que
hi havia en el fons
una certa consciència d'això
i en el fons
una mala consciència
de dir bueno
clar fent pagar
que és molt raro
però fent pagar poc
que així
sembla que no
és menys raro
a veure
no dic
o sigui
sí que és cert
que un cop fas pagar
diguem-ne
la distorsió
ja l'estàs produint
i per tant
si fas pagar
potser ja posats
diguem-ne
fins i tot té més sentit
que facis pagar
un preu
realment a mesura
i que a més a més
no només a mesura
sinó que un preu
que impliqui
entre altres coses
que suposo que és una de les coses
que també s'estan valorant
que les entrades
siguin un retorn
ja important
per poder finançar
el propi acte
és a dir
el que no té sentit
és fer pagar entrada
però que les entrades
no et serveixin de res
diguem-ne
a nivell organitzatiu
o et serveixin de molt poc
ja que fas pagar
i ja que diguem-ne
cometem aquest pecat
aquí a Tarragona
i som uns tios raros
que fem pagar
per a veure castells
home
si ho fem
fem-ho bé
si no ho fem
no ho fem
amb vergonya
per dir-ho així
no sé
fem-ho amb consciència
i expliquem per què serveix
i expliquem que això
és així
per una sèrie de motius
i gràcies a això
les colles poden actuar
i s'emporten uns premis
i a més a més
aviam que ningú
pensi que els castells
habitualment
no costen ni un duro
o que no es cobra entrada
però les colles
almenys amb les ganes viades
cobren
i majoritàriament
per no dir
en la majoria dels casos
surten de fons públics
aquests diners
per tant
que d'alguna manera o altra
els ciutadans
acaben pagant
les actuacions castelleres
per tant
quan algú diu
és que pagar
per a veure castells
sempre es paga
d'una manera o altra
directa o indirecta
a l'ombra
o a la llum del dia
per tant
que els castells
tenen un preu
i el cos
s'imputa a l'espectador
directament
en un recinte
o a les arques municipals
o a la societat
o a l'entitat
que organitza
un esdeveniment
en el cas
quan es tracta
d'una altra actuació
que no és el concurs
sí
bé
en aquest cas
reforçant una mica
el que deia el Guiller
i bé
clar
el que passa
és que jo crec
que cal positivar
el missatge
en aquest cas
una actuació de castells
és capaç de generar
uns actius
en aquest cas econòmics
que retornen sobre
la mateixa activitat
evidentment
el concurs de castells
té una aportació pública
important
en aquest cas
de 200.000 euros
el pressupost del concurs
està en 340.000 euros
això vol dir
que el concurs
és capaç de generar
encara no arribem
el nostre objectiu
en futures edicions
és segurament
arribar al 50-50
50%
d'aportació pública
50%
de recursos
que pugui generar
en aquest cas
l'activitat
des de la venda
d'entrades
els patrocinis
i aquesta és la via
com bé es deia ara
evidentment
això de pagar
és molt relatiu
la majoria
d'actuacions castelleres
es porten a terme
en pobles i ciutats
i que l'aportació
als catxets
de les colles
es fan
principalment
des de l'àmbit públic
per tant
el cost pel ciutadà
i és
en aquest cas
el que nosaltres pensem
és que hi ha un copagament
és a dir
evidentment hi ha uns diners públics
però també
en aquest cas
hi ha un altre afegit
que el paga directament
la persona que hi va
també pensem
que la plaça
ofereix una sèrie de coses
que no ofereixen
les places habituals
i tradicionals
del món casteller
és a dir
el tema de tenir
un seient garantit
temes de seguretat
temes d'accés
temes de serveis
en general
i que això també
i la possibilitat
de fer la ona
evidentment
i desplegar banderes
això no ho pots fer
i fer mosaics
i fer mosaics
per exemple
més o menys ben fets
però vull dir
això en una plaça normal
és més difícil
és més difícil de fer
i segurament
hasta quedaria més lleig
de sobte
en una plaça convencional
uns tios amb un mosaic
diries
aquests que els hi ha
quedaria raro
com ja hem parlat
amb altres colles
per exemple
hem conegut
el cas dels moixiganguers
d'Igualada
ells estan a la posició
21
i per tant
entrarien
ara mateix
en el concurs
i expliquen
que arribar a participar
al concurs
s'ho plantegen com un premi
no com un objectiu principal
de la temporada
però sí com un premi
ens ho explicava
el seu cap de colla
el Joan Vilaseca
Bé doncs
la valoració
és molt positiva
perquè és una
actuació important
que ens pot aconseguir
portar
gent a la colla
i desplaçar
molts efectius
fins a Tarragona
i és una mica
una plaça mítica
i una oportunitat
per fer-hi
una molt bona actuació
i bé
l'objectiu
no és entrar a concurs
sinó fer una temporada
prou bona
que ens doni el premi aquest
de poder entrar al concurs
els principals reptes
és aconseguir
quan abans
descarregar
el 4 de 8
i la torre de 7
a partir d'aquí
estem treballant
amb el 3 de 8
i anar treballant
en altres construccions
però els reptes immediats
són 4 de 8
i torre de 7
i hem conegut també
un altre cas
és per exemple
els sabats de Súria
ara mateix estan a la posició
38 i per tant
no entrarien en el concurs
no s'ho plantegen tampoc
com un gran objectiu
de la temporada
però sí que diuen
que pot ser un element
motivador de la colla
que això pot arrastrar
més camises
i que per tant
doncs això pot
augmentar també
el punt de motivació
de la colla
ens ho explicava
el seu cap de colla
la veu Martínez
no bueno
me preguntava
si ho plantejava
com un objectiu
i no ho plantejarem
com un objectiu
perquè tampoc
estem en condicions
nosaltres
continuarem amb la feina
que portàvem
fent ja l'any passat
aquest any
continuarem fent-la
i si arribem
serà més aviat
una conseqüència
del dia a dia
de la colla
a plaça
que no pas
un objectiu marcat
no estem en disposició
de marcar
aquest objectiu
de veritat
sí bueno
suposo que sí
que en part de la colla
o en general
la colla
es pot sentir motivada
a l'hora
de poder arribar
al concurs
però tampoc
se'n parla gaire
és que
des de sempre
ho hem vist
una cosa
que quedava molt lluny
i la veritat
ni ho hem plantejat
ni ningú s'havia passat pel cap
de fet
tampoc n'hem parlat gaire
bé
estaríem més estona
perquè a més
quan s'ajunta gent
que agrada els castells
són molt pesats
i estaríem tot el dia
però
ens acaba el temps
hem volgut analitzar
en la mesura del possible
i amb el temps
que hem tingut
doncs això
el nou concurs
de Castells de Tarragona
en parlarem molt segurament
però vaja
ara feia tot just una setmana
que ja en coneixíem els detalls
i avui els volíem analitzar
ens acompanyar
el Raquel Sanz
el Guilla Sobera
el Javi Gonzávez
i el Carles Esteve
nois i noia
gràcies
gràcies per haver vingut
i que vagi molt bé
gràcies
a vosaltres
ara durant els propers minuts
parlarem d'una entitat
que va néixer
el 1860
una entitat
de més de 150 anys
d'història
a la ciutat de Tarragona
és la Coral L'Àncora
avui ens acompanya
el seu president
el senyor Joan Bea
senyor Bea
molt bon dia
bon dia
perquè és notícia
entre d'altres qüestions
perquè ara fa poc
s'anunciava públicament
que han cedit
tota la seva documentació històrica
a l'Arxiu Municipal
a l'Ajuntament de Tarragona
Jordi Piqué
bon dia
bon dia
Jordi Piqué
és el director
de l'Arxiu Municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
i ens ajudarà
a contextualitzar
tota la documentació
de la Coral L'Àncora
però primer que res
senyor Bea
per què han decidit
cedir
tot el que tenien
a l'Arxiu Municipal?
Bé
ja ho vaig dir
amb altres
amb el diari també
que
tot arxiu
encara que sigui
d'una entitat privada
té dret
a conèixer-ho tothom
i l'única manera
que tothom pugui accedir
és a dir en tu
l'Arxiu Municipal
i l'Arxiu Municipal
i el teníem
ben classificat
ben ordenat
ben guardat
o és d'aquelles coses
que es van amuntagant
d'una manera desordenada?
Simplement el teníem
ben guardat
ben classificat
no, ara sí que està
ben classificat
el que passa
és que
nosaltres vam anar
recollint
el que trobàvem
vaig dir també
que
tot el que és
l'Arxiu Tècnic
de l'Orfeó Tarragoni
que estava
en males condicions
a la cooperativa
nosaltres el vam agafar
i el vam cuidar
i ara sí
ara es pot
ja
consultar perfectament
perquè
l'amig Jordi Piqué
i els seus
col·laboradors
l'han classificat
com s'ha de fer
Coral Lancora
1860
jo deia
però això és antiquíssim
és una entitat
és una de les més antigues
de les que hi ha actualment
a la ciutat?
Sí, sí, sí
és la més antiga
la més antiga
de les que estan actives
sí, sí, sí
la més antiga
i que mai ha deixat
de
de
de funcionar
no?
inclús en el període
de la guerra civil
del 36 al 39
anaven a assajar
i quan sentien la sirense
anaven cap al refugi
o sigui que
va ser una època
que
que moltes entitats
van desaparèixer
sinó en canvi
aquesta
va continuar
i sobretot
perquè
durant
tota la seva
història
sempre ha comptat
amb gent fidel
gent que
que has pogut comptar
amb ells
i ara actualment
també
ara tenim
quasi un 95
un 96%
d'assistència
als assajos
cada
cada vegada
això és important
per fer-nos una idea
perquè la gent
ho tingui en compte
a vegades
comparar una data
està bé
recordem que
el club gimnàstic
que segurament
ho té molta més
gent a la memòria
és del 1886
és a dir
posteriors a vostès
sí, sí, sí
vostès són més antics
que el nàstic
sí, sí, sí
molt més antics
que passa que
som una entitat
modesta
evidentment
però bueno
la nostra il·lusió
és que això continuï
perquè
a Tarragona
jo crec que no es pot
permetre
que entitats
tan antigues
es perdin
sempre s'han dedicat
evidentment
al canc coral
com a base de l'activitat
o han fet altres coses?
han fet altres coses
però la base
és el canc coral
nosaltres
hem mantingut
durant molts anys
dins de Tarragona
el canc coral
després afortunadament
han anat sortint
altres agrupacions
i s'han anat millorant
tècnicament
perquè la cultura musical
ha pujat
i això és important
hi havia molta documentació
ara li preguntarem
a l'expert
però tot el que tenien
allò en quantitat
era molta?
molta documentació
de la coral?
hi havia molta cosa
el que passa
és que
la que es va
a període
aquest de la guerra civil
es va perdre
però
sí que hi havia
molta cosa
i això
ho podria explicar
més el Jordi Piqué
que és el qual
ha classificat
ara li pregunto
directament
jo a vostè
li preguntava
per la quantitat
i amb ell
li preguntaré
no sé si dir-ne
la qualitat
però sí que
des del punt de vista
en fi
històric
què representa
la documentació
que ha ser dit
la cura
l'àncora?
només un primer apunt
que comparteix
l'antiguitat
amb la Real Societat Arqueològica
del mateix any
la Real Societat Arqueològica
em sembla que és una mica
més antiga
una mica
una mica
més antiga
però en tot cas
són les dues úniques
entitats
que perviuen
avui en dia
des de les que es van
fundar
des de la segona meitat
de segle
dirà o cap aquí
això sí
pel que fa a la quantitat
que preguntaves abans
doncs són un centenar
de caixes
d'aquestes
d'arxiu
dos terceres parts
de tot aquest conjunt
lògicament
al tractar-se
d'una coral
són
partitures musicals
hi ha partitures musicals
manuscrites
macanografiades
també
impreses
n'hi ha que són
de
mossèn
Ritori Faus
del mestre
Rols
és a dir
partitures
fetes per músics
reconeguts
i de prestigi
algunes d'elles
fetes expressament
perquè ser interpretades
per la coral
l'àncora
i després la resta
de la documentació
doncs hi ha
el llibre d'actes
que és el document
més antic
que es conserva
que és del 1893
que va recollint
tots els acords
de l'entitat
hi ha llibres
de socis
correspondència
programes
d'actuacions
que feien
hi ha molta documentació
i a més a més
hi ha 412 fotografies
per una altra banda
i amb el president
de l'entitat
amb l'amic Joan
doncs vam dir
que ells encara
ara s'havien quedat
una sèrie de fotografies
que eren
d'uns formats
molt grans
però estaven
emmarcades
que ara quan anem
al nou arxiu
també les podrem
recollir
i es conservaran allà
amb tot aquest material
que us ha cedit
la coral
què heu fet
o què heu de fer
en el futur
més immediat
bé
el que hem fet
bàsicament
és classificar-ho
posar-ho
en unes unitats
d'instal·lació
que n'assegurin
la seva preservació
i a partir d'aquí
donar-ho a conèixer
i per tant
tothom
que vulgui consultar
el fons
d'aquesta entitat
tarragonina
es podrà adreçar
a la sala de consulta
de l'arxiu
i consultar-la
per l'arxiu
que suposa tenir
aquest fons documental
de la coral
i per tant
per la ciutat
en el seu conjunt
per l'arxiu
i per la ciutat
per l'arxiu històric
de la ciutat de Tarragona
que és com ens diem
a més a més
de ser
l'arxiu municipal
és que anem
arreplegant
tots aquells fons
arreplegant
i conservant
i tractant
tots aquells fons
d'entitats tarragonines
com el club gimnàstic
que abans has apuntat
com el club de joves
que ja va desaparèixer
en el seu moment
com l'agrupació
excursionista
de Ginesta
d'altres que estem
en converses
i gestions
per anar ingressant
una mica
l'objectiu
al final
és que
que l'arxiu històric
de la ciutat de Tarragona
sigui la casa
de la memòria
de la ciutat
la casa de la memòria
col·lectiva
de tots els tarragonins
i tarragonines
i aleshores
allà
tothom s'hi pugui adreçar
per
en el conjunt
de tots els fons
o bé
perquè en concret
t'està buscant
una cosa
de curiositat
o bé
perquè en el conjunt
de tots els fons
tinguem la memòria
de tota la ciutat
quin és l'estat
de conservació
dels documents
de la Coral
és bo en general
bé bé
és bo
estava en un lloc
normal
diguem-ne
que el
desordre
que es pot
que diguem-ne
les partitures
no estaven desordenades
en tot cas
estava tot ben conservat
però en tot cas
és el normal
que una entitat
ho conserva
d'aquesta manera
no tenen
un arxiu
professional
allà
però afortunadament
allò
estava en bona
conservació
i estem parlant
d'un document
el més antic
del 1893
dius?
1893
i fins quan
arriba
la documentació?
Fins ara
el 1999
és a dir
més d'un segle
una mica més d'un segle
d'història
hi ha algun document
Jordi
que en fi
consideris que té
un valor especial
o que fins i tot
us hagi
sorprès
els que treballeu
a l'arxiu?
No
nosaltres als arxivers
clar
sempre considerem
que tots els documents
són igual d'importants
perquè
com que tot és
són anelles
d'una cadena
i si te'n falta un
no entens massa bé
o pots perdre part
de la història
d'aquella entitat
però en tot cas
jo destacaria
el primer llibre d'actes
és important
és el que recull
tot el que es feia
des dels inicis
de la Coral
i en aquest tram
d'història
tan llarg
la Coral viu moments
amb grans
d'altibaixos?
Sí
per exemple
un dels documents
significatius
perquè hem fet
el dia
del que es va presentar
el conveni
vam preparar
un audiovisual
que també es pot consultar
a través del web
de l'arxiu
hi havia un targetó
que posava
el nom de la societat coral
era la societat coral
l'àncora
i a sota posava
entitat
d'educació
i descanso
de fet i de les hons
de la falange espanyola
tradicionalista
i de les juntes
d'ofensiva
nacional sindicalista
clar
tot això
per poder presentar
la coral l'àncora
una entitat
catalanista
tarragonina
de tota la vida
doncs home
jo crec que
la coral l'àncora
com la resta del país
doncs els moments
difícils
van ser aquells
on neix per cert
per curiositat
neix en un espai físic
en concret
Joan?
Sí
al carrer Real
en una casa
que hi havia de pesca salada
llavors
es van reunir
voters i pagesos
i allí
feien els assajos
i el nom d'àncora
ve perquè
les caixes
de pesca salada
que s'importava
que s'embarcava
al moll
en aquell temps
hi havia estampada
una àncora
de color verd
i d'allò
ve el nom
del cor
l'àncora
el que passa
que el que deia
Jordi
que
la documentació
és
valuosa
sobretot
aquests primers tomos
però que està fet
per gent
que no era
que el nivell cultural
era molt baix
i llavors
està escrit
d'una manera
que
que és
hi ha
hi ha coses
que són curioses
de llegir
són molt curioses
no?
n'hi ha una part
que diu
abans
si no s'assistia
als assajos
pagaven
10 cèntims
de multa
diguéssim
no?
hi ha un
que se justifica
dient que
no pot assistir
per encontrar
a la seva mujer
en un estado
interesante
no hem pogut
averiguar
què vol dir
això
el de l'estado
interesante
no?
m'imagino
que devia
tenir un fill
o alguna cosa
així
hi ha coses
molt curioses
en aquestes
assajos
tot això
lligant amb
el que diu
el Joan
aquestes corals
neixen
a la segona
meitat
del segle XX
aquí a Catalunya
impulsades
perdó
la segona meitat
del segle XIX
no?
impulsades
pel polític
i músic
el Josep
Enselm
Clavé
i l'objectiu
era aquest
no?
era en una societat
en la qual
les classes
populars
sobretot
pagesos
i obrers
en els centres
urbans
hi havia
un analfabetisme
absolut
i que
l'única
distracció
que tenien
un cop
acabaven
la llarguíssima
jornada laboral
dissabtes
inclosos
era la taverna
la beguda
i els jocs
de cartes
és a dir
un oci
totalment alienable
d'aquestes
persones
esclar
les corals
aquestes
el que feien
era com a mínim
que els integrava
o els apropava
al solfeig
al llenguatge musical
a la música
a ser una associació
doncs
amb un esperit
diguem-ne
més creatiu
més catalanista
bé
jo crec que va ser
importantíssim
tot aquest moment
tenien una gran funció
en aquell moment
molt
i de fotografies
per cert
què podem veure
quantes comentaves
que us havien cedit
des de la coral
si n'hi ha unes 412
i queden pendents
aquestes
de gran format
però són fotografies
doncs
d'actuacions
que feia la coral
l'àncora
n'hi ha unes
del 1923
d'una anada
que van a la can
després també
el Joan
ho anava apuntant
però van actuar
a l'exposició
universal
del 1889
i van guanyar
el primer premi
amb excésit
amb un altre coral
gallega
això a l'exposició
universal
l'exposició universal
de Barcelona
de Barcelona
del 1929
no
1888
1888
doncs
que em sembla
que a més a més
era un premi
metàl·lic
de 5.000 pessetes
i la medalla d'or
que l'aconsevem
que hi ha
l'esfinge
i allò
era un certamen
internacional
de corals
i doncs
van guanyar
el primer premi
conjuntament
amb uns altres
us heu plantejat
fer alguna exposició
fotogràfica
retrospectiva
de la història?
la vam fer
quan vam fer
el 125 aniversari
a l'antic ajuntament
i que per cert
va tindre
un èxit
a Capelador
perquè clar
molta gent
coneixia
components
de la coral
i ara
seria interessant
també fer-la
perquè seria important
per cert
que l'altre dia
em van trucar
una senyora de Reus
que amb la fotografia
que estava publicada
al diari
va reconèixer
un amic del seu marit
i aquesta senyora
té 80 anys
vull dir
són coses
que aquest tipus
d'exposicions
els tarragonins
ho aprecien molt
perquè
és part
de la nostra història
no?
els grans
aconteixements
històrics
ja els porta
les enciclopèdies
i tot això
però
l'història local
l'història nostra
aquesta és la
bonica
de conservar
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Déu-n'hi-do
els espais
que portem
ja recuperats
tots aquells moments
de ràdio
que hem recordat
junts a la sintonia
de Tarragona Ràdio
avui
el concurs
de Castells
i la coral
l'àncora
han estat
els protagonistes
de la darrera hora
radiofònica
nosaltres
ens retrobem
això sí
ben aviat
perquè volem continuar
recordant
volem continuar
recuperant
aquells moments
que ens han semblat
més interessants
i que han esdevingut
protagonistes
de la temporada
2011-2012
de la ràdio
de la ciutat
de Tarragona Ràdio
96.7
de la freqüència
modulada
i també a través
d'internet
a través
de www.tarragonaradio.cat
ens retrobarem
ben aviat
repassant junts
si voleu
el millor de la temporada
tangible
MONTAG
UNTI Vladimir
levels
textиг
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui