Comencem des de Tarragona Ràdio, el programa Habaneras, des del balcó.
Avui, programa 443.
Ja m'hi hablo en la bahia, conem-me.
Ja de negra ni posca naixot ploc entre la taverna.
El vent i la pluja va malmenant dies de Tarragona.
Mariner jove, tibat i fort, amb folar negre lligat al coll.
El rodes soques per donar rides i aduladors.
El rodes soques per donar rides i aduladors.
Corre a l'ola, posa'm un got de vi i et cantaré una cançó.
I mentre li canta una vanera amb la guitarra.
Ella mou el cul, balanceix els pigis, clau la rialla.
I mira amb cuqueta picar l'ullet al noi de Calella.
Bruixolant el cos, marcant el compàs d'aquella venena.
El teu cos m'encén, el teu cos em pot moletet de vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
i la vella Lola llança el davantal.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Quan arriba el vespre la tavernera encisadora.
Espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi, canten alegres tota la nit.
Cançons de cuba, cants de mulates i blau marí.
Corre, Lola, posa'm un got de vi.
Jo et canto tota la nit.
I mentre li canta una vanera amb la guitarra.
Ella mou el cul, balanceix els pigis, clau la rialla.
I mira amb cuqueta picar l'ullet al noi de Calella.
Bruixolant el cos, marquant el compàs d'aquella venena.
El teu cos m'encena, el teu cos em port moleteta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella Lola llança el davantal.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Penjàs és un dels grups de les nostres comarques tarragonines.
concretament de Valls i del seu últim treball.
L'han oferit Lola a la tavernera de Carles Casanovas i, jo sé, bastons.
Doncs ja que estem una mica a vanera rumba, rumba a vanera.
Ens anem a una vanera, bé, que ell la porta.
Doncs un senyor que va anar a Màlaga el 1928, va morir a Madrid el 1992,
cantant de copla i flament i actor de cine també.
Estic parlant d'Antonio Molina, concretament.
I alguna vegada que hem posat alguna cosa,
jo diria que entre sis, set, vuit havaneras,
com a mínim, que té ell en el seu repertori.
Una que encara no havíem sentit en nostre programa
és aquesta que ens porta vuit.
Arrullo marinero.
Me dijo anoche en la playa, a punto ya de embarcar.
No quiero que tú te vayas, que tengo celos del mar.
La ilusión que yo tenía, murió y la van a enterrar.
Yo me quedo en la bahía, ya no vuelva a navegar.
Ay, este amor, este amor que se va por los mares.
Ay, este amor, remolino de bruma y pesares.
Ven junto a mí, junto a mí que yo quiero contar
las conchas y caracolas, que el sol limpia y torna sola
y arrulla gozoso el mar.
Que a ti, que a ti te llaman la sola
y a mí me dejan muy sola, muy sola cuando te vas.
Ay, este amor, este amor que se va por los mares.
Ay, este amor, remolino de bruma y pesares.
Ven junto a mí, junto a mí que yo quiero contar
la concha y caracola, que el sol limpia y torna sola
y arrulla gozoso el mar.
que a ti, que a ti te llaman la sola
y me dejan muy sola, muy sola cuando te vas.
Pues sí, esto era también una habanera, que el ritmo perfectamente
y a pesar de ser, sí, aflamencada, este ritmo de manera española,
muy española, está claro, y más en la voz de Antonio Molina.
y ya nos vamos a la habanera de salón, a la habanera clásica,
a través del concertista de guitarra Joan Furió,
que exporta habaneras del 1830 a 1936.
Habaneras para guitarra.
Y ya que hemos comenzado en la taberera,
nos vamos a una otra Lola, que no es la bella Lola,
pero seguramente también era bella.
Antonio Jiménez Manjón es el autor de esta habanera,
es contemporáneo a este compositor de Isaac Albénic
y de Granados también, concretamente.
Entonces va a nacer en 1866, va a morir en 1919.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
El título Lola.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un angelito del cielo!
Un angelito del cielo!
Un angelito del cielo!
Un angelito del cielo!
Bueno, no está mal!
No está mal!
Aquesta versión,
lógicamente,
muy diferente
de su creador Juanito Valderrama.
Es lo que a veces comentamos
las canciones,
en el caso nuestro,
las sabaneras
o canciones marineras,
que es cambia el ritme
bastante fácilmente.
Y hablan de variar el ritme
y todo eso,
madre mía.
Sentirem
una manera muy conocida,
pero aquí en este CD es colorista,
a tope,
Electro Toilets,
Volent Pan Moli,
y está grabado el 2009,
perdón,
entre el 2007 y el 2009,
y bueno,
son canciones
catalanas tradicionales,
se pone,
y bueno,
aquí está,
aquí está,
de Frederic Sirés,
que bueno,
son así,
la gavina,
la titulan
gavina voladora.
voladora.
Soledad
Soledad
d cave
Mi
coler
champ
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Tarragona, ràdio.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!