El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Hola, què tal? Una vegada més
ens retrovem per repassar junts
alguns dels millors moments de la temporada
2011-2012 que hem viscut a la sintonia
de Tarragona Ràdio. Ja sabeu que aquest estiu
volem tornar a escoltar aquelles entrevistes
aquells espais, aquelles converses
aquelles estones més interessants
que han tingut lloc darrerament
a la nostra sintonia. Per això
repassem el millor de la temporada.
Avui continuarem amb els
dos espais dedicats a la història del
barri del Serrallo que vam emetre
el passat mes de febrer. En el primer d'ells
emès el dia 21
parlàvem dels oficis tradicionals
relacionats amb el mar.
Ens acompanyaven Albert Pedrol Aixa
pescador de l'arrossegament
i jubilat. També la Magdalena
Vicent Soler, la Malaneta
que és peixatera jubilada.
També ens acompanyava el Lluís Palau
que és pescador reciclat
i la Paquita Rimbau
Busquets. Després, a la segona
part d'aquest mateix programa tornarem a escoltar
aquell moment de ràdio, a més,
el dia 28 de febrer i que
coincidia amb l'últim dels espais dedicats
al passat i al present del barri
del Serrallo. En aquell moment ens acompanyaven
el Jordi Mallol Vicenç, que és el president
del gremi de Marejans.
També el Ferran Diago, com a secretari
de la confraria del PAS
de la presa de Jesús.
També el Ricard Virgili, president
de la colla de Diables Boramar
del Serrallo i Víbria de Tarragona.
I encara Mercè Toldrà,
coordinadora del Museu del Port.
Us ve de gust tornar a repassar amb nosaltres
una mica d'història del barri del Serrallo?
Doncs tot seguit ens endinsem en el millor de la temporada
2011-2012.
Avui parlem dels oficis tradicionals
i, evidentment, relacionats amb la mar,
com no podia ser d'una altra manera,
al barri del Serrallo.
Ens acompanyen diversos convidats
amb l'onexa de la Mercè Toldrà.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja ho sabeu, la coordinadora del Museu del Port de Tarragona,
que ens acompanya cada setmana.
I avui ens acompanya...
Estem molt ben acompanyats, eh, tot s'ha de dir, Mercè.
Sí, sí.
Ens acompanya la Pequita Rimbau,
ella és remandadora, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya la Malaneta,
peixatera jubilada, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya en Joan Antoni,
ella és subestador de peix, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el Lluís Pavau,
pescador reciclat.
Ara li preguntarem què vol dir això de pescador reciclat.
Bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya l'Albert Pedrou,
pescador de la Rosso Cameno,
com es diu al Serrallo, de l'Arrastro,
que ara m'ho deien.
Bon dia.
Bon dia.
Avui presentem, Mercè,
això, oficis tradicionals relacionats amb el barri,
evidentment, amb el barri mariner del Serrallo.
Sí, evidentment.
Avui el que hem volgut és fer una allò,
podríem dir una petita mostra,
dels diferents oficis que hi ha hagut al barri del Serrallo
i que, evidentment, encara ja no en podríem trobar més,
però, evidentment, amb l'espai que anem fent,
hem fet una petita representació.
I, a més a més, hem posat diferents oficis
que també hi hagi representada la feina de la dona,
perquè els homes anaven a la mar,
però la dona també feia una feina, el que era a terra,
doncs, remendant, venent peix,
evidentment, altres funcions que també feien,
però, doncs, per poder-ho fer una mica més així,
no tan ampliat,
sinó que poguessin veure aquesta petita representació
i la disposició de tots els convidats
que han vingut sense cap problema.
Si fem una mica de presentació de cadascú,
explicar una mica el seu ofici,
Paquita, vostè és remendadora.
Com ho expliquem, això, per a aquells que no ho coneguin?
Bueno, doncs, arreglar les xarxes
quan els pescadors les baixen trencades,
i llavors era la feina que fèiem naltros.
Normalment, quan te casaves amb una...
te casaves,
si hi havia barca a la casa,
quasi tothom sabia remendar,
les dones que entraven a la casa.
I si no en sabien, te n'ensenyaven.
Això és rai, no? Ràpid, eh?
Sí, sí, sí.
I això tota la vida, m'imagino.
Sí, jo durant trenta i pico d'anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Ara els anirem presentant a tots, eh?
La malaneta peixatera jubilada.
50 anys darrere del taulell.
50 anys.
50 anys.
Que es diuen ràpid.
L'any 1947,
a l'any 1997.
I ho troba a faltar?
50 anys.
Ho troba a faltar?
Els primers dies, quan entrava al mercat,
les senyores m'acridaven,
ai, que la trobem en falta,
i ho podrà bé.
La veritat.
M'ho tenia de la cap al carrer,
però llavors,
ara ja m'he anat acostumant.
Ara ja s'està molt bé.
Ara ja s'està acostumada.
Sí, ara ja s'està bé.
Ara ja s'està bé.
També ens acompanya, com dèiem,
el Joan Antoni,
ell és subestador de peix.
Com expliquem aquesta processió
o les característiques d'aquest ofici,
d'aquesta feina?
Home,
això és una feina
que ha variat molt.
En aquest poc temps ha variat molt
perquè han passat des de subestar
a veu
a pessetes quilos,
després van passar
a dur-los la roba,
després han passat
ara ja electrònicament,
ara amb l'euro,
i ha variat molt.
Vull dir, ara la veu,
ja no se subasta a veu
des de fa bastants anys,
alguna cosa s'ha de fer,
però ja no,
i ha variat moltíssim.
Vull dir, jo crec que és la feina
que ha evolucionat més.
A això sobretot m'imagino
que al llarg dels anys,
i això també ho podrà explicar,
els oficis han canviat moltíssim, oi?
Sí, amb el tema del Joan Anton,
precisament,
l'última vegada,
així,
tall d'anècdota,
que s'ha cantat
la subasta del peix
és quan vam fer
una setmana
a la costa del Serrall
amb la biblioteca pública
que vam portar a terme
una sèrie d'oficis antics
i es va fer
una subasta cantada,
perquè clar,
abans es cantava el peix,
però és el que diu,
ara amb la subasta electrònica
això ja no es fa,
ja van tots amb uns comandaments.
i ell estava a les dues subastres abans,
ara només està
a la subasta de la llum,
que tampoc no és que es faci,
perquè ja està preparat,
però participa
en tot el tema
que és de fer,
d'encaixar
i de tot el tema
que està vinculat
amb la subasta.
Però jo crec que potser
el de la subasta del peix
és el que més ha canviat.
El que més ha canviat, potser.
Sí, jo crec que sí.
De tots els oficis
que avui veiem,
per exemple,
el de la remendadora,
la fenya és la mateixa,
ha canviat el tipus.
Però ara les dones
ja no em queden,
ara ho fan els homes.
A veure,
jo si vaig ser
a la barca de casa,
encara hi vaig.
Encara hi vaig alguna vegada,
sí?
Sí, sí, sí.
Per mi, sí.
Encara hi vaig, sí.
I ara al museu també.
Home,
la Mercè
ja els deu tenir
fitxats a tothom,
el Lluís Palau
era pescador,
és pescador reciclat.
Explica'm això
de pescador reciclat, Lluís.
Pescador reciclat
vol dir,
bueno,
jo 22 anys
he sigut pescador,
he tingut barca a casa
i ara tenim
un vaixell,
Golondrina,
on ensenyem
el món de la pesca
i els infants.
En el mateix col·legi
d'aquí del territori
i fora del territori.
I en col·laboració
al Museu del Port
i l'Octubre de Tarragona
també fent sortides
pel Port de Tarragona.
I d'aquí
hi ha el terme reciclat
que t'ha reciclat
una miqueta
o què?
Això m'ho han dit
a diverses vegades
però vull dir,
anem a la mar
de diferent forma.
Vas a la mar,
no pateixes massa,
l'únic que pateixes
a vegades
si fa bon temps
o mal temps,
perquè més
tractant-se de canalla.
Però bueno,
és totalment
la nit i el dia.
De fet,
abans
ell anava a la mar
per anar a pescar
i ara va a la mar
per ensenyar-li als nens
una pesca tradicional,
no?
Clar,
per tant,
hi ha aquest canvi
una miqueta
de nomenclatura.
Hi ha nomenclatura,
podríem dir.
I l'Albert Padrou,
pescador de l'arrossogament
jubilat,
de l'Arrastro,
què és el que més
troba a faltar
de la feina
o què és el més apassionant
creu d'aquesta feina,
d'aquest ofici?
Home,
jo els primers dies
sí que trobava a faltar,
però ara ja m'hi he acostumat.
Vull dir que
tota la vida
hem estat,
de veritat,
els primers dies
que ho trobes a faltar.
Això t'ha aixecat
el dematí,
el peix,
però on s'acostuma a tot,
arriba ja un temps per tot
en aquesta vida,
encara que
ho porto a dins
i cada dia,
cada dia que puc,
quan baixen les barques
perquè els amics
són els fills dels amics,
els fills dels germans
i així ho porto.
I si parlem de la seva feina
de l'ofici
de quan ho feia,
què era el més apassionant
i d'altra banda,
què era el més complicat
o el més difícil,
el més dur?
Amb el més dur,
el més dur
generalment
són els hiverns,
però ara ha canviat molt també,
encara que són durs,
però abans
s'atreveixava d'una manera
doncs més,
més,
no ho sé,
d'una altra forma,
s'apatia molt,
no estaven preparats,
totes les barques
avui en dia
estan molt ben preparades
i doncs,
bueno,
ha canviat com tot.
M'imagino que al barri
us coneixeu tots,
per tant,
sou tots una gran família,
cadascuna al seu sector,
però vaja,
tots una gran família,
m'imagino,
sí, oi?
Sí,
ens coneixem de veritat.
Sí,
això és important.
Sí, tant i tant,
entre ells,
i a més,
ara que parlava l'Albert
i jo personalment
també he de dir,
avui ha vingut l'Albert
aquí amb nosaltres
a parlar de la pesca,
però així com dèiem
amb la Paquita
o amb altres
que col·laboren amb el museu,
tant l'Albert com el Jordi
com l'Andreu
són el que nosaltres diem
els nostres tres pescadors
de capçalera
que sempre que fem activitats
al museu
sempre estan allí,
no?
També hauria pogut vindre
alguna altra persona
més vinculada
al tema
de la pesca de la llum,
no?
Però precisament
fa dos dies
que han acabat la veda
els del llum,
els llumnaires
i, clar,
tenen activitat
i llavors ha estat una mica
més difícil
de poder aconseguir,
no?
Però vull dir que
ells com a barri
tots participen
en les activitats,
però nosaltres
des del museu
també estem contents
perquè amb activitats
que portem a terme,
doncs,
i aquesta implica,
o sigui,
el museu fa 12 anys
que hi és
i ells, doncs,
cada vegada més
participen
amb nosaltres,
no?
I això crec que és positiu
perquè també
és posar en valor
totes aquestes activitats
que s'han portat a terme,
doncs, com per exemple
ara amb aquest projecte
del Serrallo
ahir avui
i que l'objectiu
és fer l'exposició
i fer el llibre,
doncs,
és una mica
poder treure
tota aquesta memòria
i donar-la a l'abast
de la gent.
Evidentment,
ells la saben,
però d'aquesta manera
ho podem ampliar
i tant la gent de Tarragona
com qui vulgui
podrà conèixer
totes aquestes vivències
que, doncs,
que ara aquí
les podem anar explicant
poquet a poquet,
no?
l'Albert
que deia
anar a la mar,
ell,
en el seu cas,
la seva família
no ha continuat
tenint barca,
vull dir,
molta gent
dels que tenen aquí
tenen barca a casa
i els fills
han continuat,
en el seu cas,
potser ell
ho viu
d'una manera diferent
a com ho poden
veure els altres,
o per exemple
la malaneta
que deia
quan havia acabat
de treballar
tants anys
al peix,
llavors,
és allò,
hi ha aquestes dos vessants,
no?
Els que continuen,
i els que no,
això es viu
d'una manera diferent,
els que a casa
encara continuen
amb la tradició
amb ofici
i els que no,
com apuntava la Mercè?
Sí,
que es viu diferent,
sí,
perquè mira,
jo visco davant mateix
de la mar,
diguem,
i el meu home,
que és l'Andreu
que ha dit ella,
quan s'aixeca el dematí
i veu que fa mal temps
i veu que estan amarrats
les barques,
fa,
ah,
no ho entenc això jo,
jo no ho entenc
perquè no es va a la mar,
i jo me sap greu
perquè el meu xiquet
és el que man ara
a la barca
i li fa
i tu aquell llit
no en tens de mal temps,
ells sí que tenen mal temps
i clar,
el que no té ningú a la mar
no pensa igual,
clar,
és molt diferent
la forma de pensar
que tenia el meu home
d'abans
a la forma que tenen
ara la gent jove
perquè és molt diferent.
Clar,
canvia,
no?
I les mares
doncs estem sempre...
Allà atentes,
atentes.
Atentes,
però sempre a favor del fill,
eh?
Sí,
es veu diferent
com deia la Mercè?
Home,
sí,
que es veu diferent,
clar,
perquè doncs
el que té
una barca
i té generalment
les barques
o sigui la pesca
són comerços familiars,
és a dir,
que passa de pares a fills
i si no passa de pares a fills
passarà com ara m'ha passat a mi,
s'ha de vendre.
No ho pots donar a manar,
que no rendeix.
Clar.
Llavors,
doncs ara,
els que tenen els fills
que treballen,
doncs sempre hi ha preocupacions.
si fa mal temps,
si el petroli,
si el peix manca,
que ha mancat molt,
i clar,
aquests maldecaps
jo ja no els tinc.
Ja és diferent.
És diferent.
Però,
ella diu,
del temps,
jo també
dic al davant
del mar,
i el primer que faig
quan m'aixeco,
miro la finestra,
miro el vent,
si tenen mal temps,
no tinc a ningú,
o sigui que tinc,
tinc net,
ai nebots i així,
però,
doncs,
tinc allò sempre,
aquell pensament de,
si tenen bon temps,
avui patiran una mica,
i així.
És que tot i que estiguis jugant,
pescadors ho has tota la vida,
m'imagino això,
no es pot,
o peixatera tota la vida,
això no es pot treure,
oi?
No es pot evitar.
Per exemple,
no es pot evitar.
No,
perquè,
perquè,
perquè,
tinc de preguntar,
que hi ha hagut bona venda a la plaça,
que s'ha vist molta gent a comprar.
Encara ho fa.
Encara no tira,
a preguntar-ho,
que l'ha tingut molta gent a l'olga,
mira,
no gaire,
malaneta,
que hi ha hagut molta gent,
que s'ha vist gent,
encara em tira.
A vostè,
què és el que més li agradava,
de ser peixatera?
Eh?
Què és el que més li agradava,
a vostè,
de ser peixatera?
Netejar peix,
tallar,
els hi donava ja preparadet tot,
la veritat.
I no és per a Labam,
era una de les peixateres,
que pot dir Joan Anton,
que comprava,
una de les peixateres,
que comprava l'humor.
I tenia,
no és per a Labam,
a les 6 de l'età,
a les 6 del matí,
ja tenien senyors,
no joves,
que em feien cua,
esperant-se el peix meu.
A les 6 del matí?
Que encara no estibava,
i em deia,
no es preocupi,
malaneta,
ja s'esperarem.
I tenia gent,
tenia la clientela,
com d'una gana diu,
més bona de Tarragona.
Perquè li puc no ganar,
totes les senyores,
que tenia bones.
Això és important també,
per tota la cadena,
que la peixatera,
al final,
acabi venent bé el peix,
oi?
Per tota la cadena,
o no?
A veure,
evidentment.
Parlo des de l'àmbit
de comercialització,
des de l'àmbit
de la subhasta,
el peix se regim
per l'oferta
i la demanda.
Llavors,
és el que hi ha,
com més oferta hi ha,
com més demanda hi ha,
millor.
Llavors,
si hi ha molt oferta
i hi ha poca demanda,
és quan baixa de preu.
I això és la subhasta,
per això se subhastava.
Llavors,
què és el que interessa?
Que es vengui,
i si es ven,
demà es vendrà més car,
i l'altre més car.
és així,
per això es va muntar
la subhasta
i per això són les subhastes.
Llavors,
que gent com la Madaleta
ho venguessi,
venguessi molt,
millor,
i si vengués més car,
millor,
perquè si venia car,
llavors això repercuteix.
Sobre el pescador,
és tot l'entorn,
o al revés,
quan ja ni no hi va barat,
és que començant,
el peixatè no ho ven,
el pescador se li paga menys,
és tot,
és tot una cadena.
Tot una cadena.
Parlant d'això de la subhasta,
evidentment la gent
que està al món de la mar
ho sap,
però abans les subhastes
se feien de dalt cap baix.
Explica'ls una mica,
Joan Anton,
com sé cantar el peix.
Què vols dir de dalt cap baix?
Sí,
sempre,
les subhastes del peix.
La gent que no és de la mar
potser no ho sap tant això.
Sí, sí,
les subhastes,
quan parles de subhastes,
és una subhasta una miqueta especial.
A la baixa, sempre.
És a la baixa,
no és a l'alta.
No som com la gent
quan pensa en una subhasta
i pensa en les obres d'art,
no,
més o menys.
I llavors,
clar,
què és el que et passa?
Per això és que quan havíem,
en aquest cas,
teníem fins a 70 peixaters
com la magdaleta,
s'han arribat a tindre.
A Nogués en parlàvem ara,
pujant en parlàvem
de què era jo el com és ara.
I,
doncs clar,
què és el que et passa?
Que si en una caixa de peix,
ara anem a suposar,
estaven,
què és el que t'interessa?
Interessa que com més gent
estigués interessada
en aquella caixa de peix,
no en aquella caixa,
parlem a l'U de l'Albert
amb la panera de peix.
Més competència.
Abans eren paneres,
no eren caixes.
Eren paneres.
Les paneres les superarreglaven
perquè ficaven
que fessin bonic de la vista,
que entressin per la vista,
a part,
un llus amb quatre molls,
molt de colorido,
doncs clar,
que és el que,
si aquella panera
interessava
a tres peixaters,
millor que només interessés
en un.
Llavors,
clar,
si m'interessava,
anem a suposar,
a la manaleta
i dos més,
què és?
a la subhasta,
anar a la baixa,
tenia que pujar primer
perquè no li prenguessin
els altres.
M'entens?
Per impedir que baixés el 3.
Clar,
correcte.
No és a l'alça.
Perquè si baixava el preu,
també,
després m'havia de vendre
més barat.
Exacte.
No és a l'alça.
A l'alça,
un podria ficar-se d'acord
a 5,
i a 5 se quedava.
Val.
Aquí no.
Aquí estava el joc.
Aquí està el joc.
Vull dir,
és a la baixa,
la subhasta.
Llavors,
és per això
que és una subhasta
una miqueta especial.
Havies d'anar viu.
Molt.
I després,
sí,
la neta,
com era això
de la subhasta?
T'havia de enfadar.
Per què?
T'havia de enfadar.
Per què?
Perquè jo li deia,
i jo al llit,
primer que aquella,
i tu no m'ho has donat a mi.
Que sí,
la neta dona,
que no ho eres tu.
Que no,
Joan Antón,
que era jo.
Que jo,
jo soc molt ploron,
eh?
Se me ficava a plorar.
Ja se me ficava a plorar.
Et tenia d'ull.
Ja hi era plorar jo.
L'agafava,
els petons ja m'hia passat.
Però gràcies a Déu
hem estat molt bé.
Sí, no?
Home,
és que si hi havien dit...
Molt bé, eh?
Sí,
Joan Antón,
que va't te donar un petó,
me donaves una abraçada...
I ja estava solucionat.
Ja passava tot.
Jo m'això,
vull dir que...
Una sort que Pepito no hi era per allí.
Eh?
Això.
Pepito no ho quedava.
A seu marit.
Se posava més nerviós.
Jo soc més pacífica.
Més pacífica vostè.
Ja era més pacífica.
Joan Antón,
quants paisatres queden ara?
Home,
és que ara la subhasta és molt diferent
perquè ara l'estat electrònica...
Llavors,
què és el que passa?
Ara un paisaté,
el que m'estàs dient tu,
un paisaté,
com ara això està centralitzat,
diferent,
un paisaté pot comprar
en cinc o sis noms.
I només és un paisaté.
Abans,
quan se feia veu,
això no passava.
Cada un era un.
En els telèfons ja...
Cada un era un.
Ara això ja és molt diferent.
Que ha mancat moltíssim.
No hi ha...
Abans de fer veu,
si veieu les fotografies,
les seves fotografies aquelles,
d'aquell xercol, tal i qual.
És el que diu la maloneta.
Alguna vegada poder tenir raó,
però ho feia sense volgut.
Perquè és,
si tu...
Jo l'he dit i em deia que no.
Sí,
si tens 80 persones,
ell en un cercle,
automàticament tu ja calcules
més o menys aquell peix
en quina persones
t'apacarèes tu,
si podies interessar.
Llavors,
calculaves,
controlaves aquelles 3 o 4 persones.
Perquè, ojo,
no es cridava ni res.
un simple gesto ja valia, eh?
Perquè tenen sempre la mateixa.
Vull dir,
no caldia el dir...
No caldia el dir sí cridant ni res.
Que a vegades,
en aquest cas malaneta,
podia pensar que no hi era un
que m'havia mogut una cella
o m'havia mogut el cap.
I era abans que ella.
I que ella feia el cap.
Vull dir,
llavors,
clar,
això ho controlaves una mica
i sobre aquí anaves,
però...
Però era molt bonic, eh?
Venia molta gent
i els turistes venien a veure-ho.
A veure-ho.
Sí, sí, sí.
Sí,
i llavors se parlava molt diferent
que el que deia la gent
no l'entenia,
que va bé.
Clar, eh?
No ho entenien, no?
No ho entenien, no?
No ho del serrallo, no?
Ja ho deien.
No ho deien, no l'entenien.
No ho entenc.
No ho entenc mai.
No ho entenc, aquest home.
Quines paraules, per exemple,
creieu que és més difícil
entendre'ls?
No, bueno,
era per números, eh?
Per números, eh?
Però, com que anava molt de pressa,
perquè la subhasta
se començava a quarts de quatre
i llavors s'agafava molt de pressa.
A quarts de quatre de?
Quarts de la tarda.
Aquesta és la subhasta de l'Arrastro, eh?
De l'Arrastro, d'acord.
I llavors s'acabava a les 6 o a les 7,
i havia d'anar de pressa.
I per anar de pressa,
doncs venia 90, 80, 80...
Bueno, el que venia de fora
no sabia res.
Dic, bueno,
nosaltres ja ho entenem,
els pescadors i els peixeters ja,
també, no cal dir...
Que ja ens està bé, no?
Ja ens està bé.
Els que ha de anar així,
si no, es farien les 10, si més...
Sí, no, a mi em deien,
bueno, i quan m'hi veia algú,
bueno, aquest senyor...
No, aquest senyor és aquell que parla tan raro.
Jo crec que parlo bastant normal.
Aquí ho entenem tots, no?
Aquest senyor és aquell que parla tan raro.
Vale, doncs sí,
sóc el que parlo tan raro.
Digues, Mercè.
Parlar això de la subhasta
de les quatre de la tarda
de l'Arrastro,
el serrallo té dos vides.
Té la pesca del de dia,
de l'Arrastro,
i després també té la de llum,
que és a la nit.
Vull dir, el Lluís també,
crec que ell també ha anat
a la pesca del llum.
Sí, va anar dos anys a l'Agustinat.
És una altra manera també de veure...
O sigui...
Però perquè tinguis una idea,
fa 25 anys
hi havia 30 embarcacions de llum
a Tarragona.
33.
33.
I ara n'hi queden només 9.
Hòstia, vull dir...
I en cada embarcació
anaven 14, 13, 12 persones.
Més, més, més.
Abans més, Lluís, ara.
Abans més...
Abans més...
Que les tripulacions
no hagi de ser...
No hagi d'haver tanta gent.
I estirava les peces a mans
i les cobraven a mans.
Ara tot ho fa el maquinari.
I ara el problema és que la joventut
no puja per anar a la mar.
Vull dir, abans,
els fills de mariners
o de patrons o així,
si no et quedava estudiat,
tenies una altra sortida.
És el que deia l'Albert.
L'Albert, el tema de l'Albert.
I quina particularitat té aquesta pesca,
aquesta pesca a la llum?
Aquests, bueno, els que van a la sardina
surten a la nit, a les 12 de la nit
i es pesca com a l'encesa
o a la llum, com bé se diu.
Porten un bot arrossegant,
llavors quan troben el banc de peix
encenen les llums
i si el peix vol llum
se va posant a poc a poc.
Però avui en dia,
amb els aparells que hi ha,
doncs, bueno,
se l'empaita bastant el peix.
Abans, si bufava una miqueta el vent
i el peix no volia llum,
mitja volta i pega a casa,
com aquell que diu.
I avui en dia no.
I si parlem de les particularitats
de la pesca,
de l'arrossegament,
de l'arrastro,
com ho expliquem?
Les característiques.
Les característiques,
ja ho diu la paraula,
s'necessita una barca
i amb tots els aparells
porta una sàrcia
que aquesta sàrcia
ha d'arrossegar per baix al fons.
Llavors hi ha una sèrie
de parejos,
de cordes
i les portes
i més el cable
i això
doncs arrossegues
i ja està que ho treus.
Llavors quan ho treus
hi ha l'alegria
o la decepció.
Era més alegria
que decepció?
Era més alegria
que decepció
o hi havia una mica de tot?
Home, hi ha de tot.
Hi ha de tot, eh?
Hi ha de tot.
L'alegria del pescador
és que veure
que tires la sàrcia
i hi ha bona pesca,
sigui de maire,
sigui de llust,
sigui de gamba.
Si parlem de la vida
al barri,
al barri del Serrallo
i vinculats
de tota la vida,
vinculats a la mare,
als oficis tradicionals
relacionats amb la mare,
amb la pesca,
què és el que més us agrada
o del que us sentiu
més orgullosos
d'això de formar
del Serrallo,
de ser part del Serrallo
i de formar part
una mica
de la història
del barri, no?
Remandadora,
peixatera,
de tots els oficis
que hem dit.
A veure,
jo no soc del Serrallo
però fa 44 anys
que estic casada
al Serrallo.
Home, doncs ja podríem dir
que és del Serrallo.
Però soc del Serrallo.
Per això t'he dit.
però jo
no puc sentir
que diuen mal del Serrallo.
Allà on vagi,
allò que diuen
ah, és que mira,
és que som els del Serrallo.
Perquè això se sol dir, eh?
Perquè nosaltres
tenim un parlar
que cridem.
O som
eh, escolta,
cridem molt
i hi ha gent
que vas a un post
i et fan
ah,
parla com si fos del Serrallo
i això t'assenta malament.
Però el Serrallo
no es podem...
A veure,
entren antros,
per exemple,
que no diguin mal,
per exemple,
o de l'Albert
o de Lluís,
no pots...
Jo,
per lo menys,
jo no ho suporto.
Ara hi ha persones
que potser sí.
Entrenant-nos,
ajudem.
Això no vol dir
que després hi hagi
les rabietes que hi ha.
que hi hagi les rabietes
però després ja la rabieta
amb la malaneta.
Però vaja,
després s'ha funcionat.
que s'enfadava.
No m'enfadava,
no m'enfadava.
Ella,
ella,
això,
això.
Però veus què t'ha dit?
Li feia dos petons
i ella no li guardava rencor.
I ja està.
Això és un barri
que té una estructura
molt tancada
i que entre ells han fet,
doncs,
com a molts llocs passa això,
no?
Tens una convivència
molt directa,
que evidentment
pots tindre algun moment
d'això,
com a tot arreu,
però és això,
no?
És això,
és pujar a Tarragona,
no?
Avui em deien,
pugem a Tarragona,
pugem a Tarragona.
És això,
no, no,
és que és,
és una manera de pensar,
és una manera de viure,
perquè doncs,
tens una estructura
tan familiar com econòmica,
com professional,
que això et fa,
et fa tindre aquests valors
i és el que,
el que s'ha desenvolupat,
no?
Tot i que ara també hi ha gent
que és del Serrallo
que no viu al Serrallo.
Sí.
Vull dir que això ja...
Sobretot el jovent.
Clar, clar.
Però potser torna una mica
ara el jovent al Serrallo,
no?
Ara que està més arreglatet.
potser,
ara que està més arreglatet potser...
Això ho comentàvem l'altre dia,
no?
L'altre dia, no?
Que ara potser una mica...
Jo crec que el Serrallo
ha hagut un...
El que va marcar molt el Serrallo
va ser,
que no estic en contra ni molt menys,
clar,
quan se van fer les vivendes
aquestes del carnet aquí dalt.
Sí.
Les pescadors.
Les pescadors.
Les vivendes que hi ha
a prop del riu.
Correcte, sí.
Allò va ser perquè,
clar,
al Serrallo no hi havia,
totes les cases
eren velles,
totes molt ruïnoses.
Si treus,
els que realment,
els que teníeu a casa,
la gent,
els fills,
tothom...
Llavors van fer unes vivendes
protegides pels pescadors,
que van ser aquestes...
I allò,
doncs tota la gent,
un 80%
de la gent
va anar a viure allí.
I llavors això
va desvirtuar bastant,
entre cometes,
el que és el barri.
És que el Serrallo
no pot créixer.
No, clar.
No t'espai,
no pot créixer.
Ha de créixer fora.
Tot això,
tot això ha condicionat també
perquè hi havia un senyor
que ho comprava tot,
comprava totes les cases
i no les construïa.
Sí,
és que és així.
És que és així.
Tot això va portar
a el que va portar,
que el barri
se va desgregar molt.
Llavors les cases
van quedar molt antigues,
la gent jove
en una casa antiga
no s'hi ficava,
què es ficava
o què es posa,
però la gent més necessitada,
entre cometes,
la migració tal i qual
i tot això,
el barri
l'ha afectat bastant.
Ara que comencen
a fer cases noves,
t'estic parlant
en aquesta última dècada
que comencen
a fer cases més noves
i sembla
que es torni
una altra vegada.
S'han fet cases noves,
després també
el pont mòbil
que s'ha construït,
el port
ha fet que no hi passés
el trànsit portuari,
llavors
la façana portuària,
tot això ha guanyat molt.
Això ha fet que
la llotja nova
t'ha fet també
que l'altre dia
no sé qui comentava
amb el tema
dels restaurants
a la zona,
que els cambrers
eren dels millors
toreros,
perquè clar,
esquivaven
el passar per la carretera.
I això és tota una sèrie
d'anècdotes,
una sèrie de vivències
que estan implicades
en l'evolució
del barri
i doncs que
evidentment
al llarg dels anys
tot això
ha permès
que el barri
tingui dintre del seu espai,
perquè és l'espai
que té,
una nova fisonomia
però a més a més
que tingui també
una millor qualitat
de vida
i això
que es vagin
arrenjant
tots els edificis
i que hi vingui
la gent.
A més,
també es pot veure
que el barri,
avui estem parlant
d'oficis,
però també té
un munt d'entitats
al barri,
que és veritat
que molta gent
està en més
d'una de les entitats,
però en aquestes entitats
hi ha gent jove
i hi ha gent
de Tarragona
que també estan
en aquestes entitats.
Això vol dir
que el moviment jove
està en marxa
i que volen
fer coses.
Una altra cosa
és que la complexitat
o el que sigui
costi més,
però sí que
jo crec
que
el serratllo
té vida
i que la gent jove
hi torna a anar
i que tornarà
a impulsar coses
com ells
a la seva joventut.
Tots formen part
de totes aquestes fotografies
que ens passen,
doncs un està
fent un acte,
un està fent
amb una professor,
amb una romescada,
a la barca,
totes aquestes sèries
d'activitats
remendant,
amb el peix,
tots estan,
tots els vas anant bé
i allò que ho miro del passant
i a més amb el coneixement visual
no d'haver-ho viscut,
que participen tots
de totes les coses
i que això
es reflecteix
en una unitat.
Estaríem hores i hores parlant,
perquè a més estem tots
molt animats,
però clar,
ja se'ns acaba el temps,
per tant us he d'acomiadar.
Moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
a la Paquita,
al Lluís Palau,
a la Malaneta,
a l'Oberta Pedrou,
al Joan Anton
i també a la Mercè
com cada setmana.
Que vagi molt bé,
gràcies.
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio.
Avui volem parlar
de la vida cultural,
de la vida associativa,
de les tradicions del lleure
del present actual
del barri del Serralló.
en aquest espai
que d'alguna manera
coordinem
amb el Museu del Port
de Tarragona.
Recordem que el Port
de Tarragona
té en marxa
aquesta iniciativa
de preparar
una exposició
i d'editar un llibre
sobre la història
del barri
i per aquest motiu
també aquest mes de febrer
estem fent
aquests espais.
Ens acompanya
la coordinadora
del Museu del Port,
la Mercè Tuldrà.
Mercè, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella ens ha acompanyat
cada setmana
i avui tenim
una petita representació
podríem dir
de la rica
varietat
que tenim
d'entitats culturals
associatives
a la nostra ciutat.
Ens acompanya
Jordi Maiol,
ell és el president
del Gremi de Marejans.
Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya
el Ricard Virgili,
president de la Colla
de Diables Boramar
i de la Bíblia de Tarragona.
Ricard, bon dia.
Bon dia.
El Joan Lluís Maiol,
president de l'agrupació
Coral del Serrallo.
Joan Lluís, bon dia.
Bon dia.
I Ferran Diago,
secretari i tresorer
de la confraria
del pas
de la presa de Jesús.
Ferran, també, bon dia.
Bon dia.
El Ferran, a més,
substitueix el president,
el Josep Tules,
més conegut,
en fi, conegut a la ciutat
com a Pitu Mosquits
perquè, com a bon pescador,
està a la feina.
Hi ha feines, Mercè,
que no es poden deixar
per venir a la ràdio.
Avui, en aquest últim espai,
d'alguna manera,
aquí tenim una petita mostra
de la rica vida
associativa i cultural
que tenim en un barri,
petit, però, això,
molt plural, no?
Sí, a més a més,
ara estàvem aquí parlant
amb el Ferran,
que deia que hi arriben
a mil habitants
al barri del Serrallo.
Hi ha una representació
de, evidentment,
hi ha més agrupacions
i més associacions,
però hem intentat
que hi hagi una mica
la part més tradicional
i la part més nova
o més actual
amb les noves activitats
dels diables
i, a més, també,
amb l'horari que fem
les xerrades,
a vegades...
Costa.
Costa que algú
també pugui vindre,
o sigui, no està representat
perquè, a vegades,
és difícil de compaginar,
com hem dit,
amb el cas del Pitu Mosquits.
Però, en fi,
qualsevol cas,
tenim aquí una àmplia representació,
per exemple,
d'una entitat històrica
com el Gremi de Marejans,
el Jordi Maiol,
per cert,
és president
des de fa pocs mesos.
Sí, sí,
tot just estic,
encara no he arribat
a l'anyet,
des de juliol,
des de juliol.
Però m'imagino
que bastant vinculat
al Gremi
des de fa anys.
Sí,
des que vaig néixer,
des que vaig néixer,
tota la família.
Com explicaries
el Gremi de Marejans
amb una persona
de fora de Tarragona?
Què li diries?
Bé,
home,
explicar el Gremi de Marejans
a una persona
que és de fora de Tarragona
doncs començaria
pels seus orígens,
no?
Els orígens
és una societat,
diguéssim,
que ve de la mutualitat,
de l'ajuda,
no?
I a poc a poc
ha anat creixent.
Penso que el Gremi de Marejans
és del segle XIII,
el data del segle XIII
i allò eren els primers,
diguéssim,
pescadors,
navegants,
mariners
que hi havia a la ciutat
i una mica aquesta funció gremial,
aquesta funció gremial
ha anat avançant
amb el temps
i tot ha de dir
que encara mantenim
una petita paga
per la gent jubilada
del Gremi
que aquesta,
mentre es puguem,
sempre la seguirem mantenint
i ara
ha esdevingut més
una entitat
molt centrada
en temes ara
Sabara Santa,
Timbals
i mantenir el patrimoni
que tenim
des del segle XIII.
El fill de l'últim
que deies ara,
bàsicament què feu?
Perquè segurament
potser la resta de ciutadans
us coneixen
per la vostra participació
a la Setmana Santa.
Home,
si més no
és el moment
en què més es visualitza
el Gremi de Marejans,
no?
Marejans d'activitat
durant tot l'any
i manté,
encara que sigui
de forma molt puntual,
l'ajuda
amb el tema
diguéssim
marítim o protectora,
però bàsicament
el nostre fort
o més es visualitza
el Gremi de Marejans
és la Setmana Santa
amb els dos passos
que tenim,
el Sant Sopar,
el Sant Enterrament,
les dues bandes de timbals,
el Sant Sopar,
el Sant Enterrament,
la corda armats
que acompanya
el pas del Sant Enterrament.
Aquest és molt fort,
també tenim un esplai
que està dintre el bar
i que li donem nom,
però,
evidentment,
la gent coneix el Gremi.
Quanta gent sou ara,
més o menys?
Quanta gent us moveu
al voltant del Gremi?
Al Gremi som 700 socis,
ara,
són 700 socis.
Pensa que no vol dir 700 famílies,
no?
Al Gremi
no només té gent
que viu al Serrallo,
com diu Ferran,
la gent sí que té un origen serrallenc,
però tenim gent,
doncs mira,
que actualment està vivint
a Torre d'en Barra
i tenim gent
que actualment està vivint
a Port de la Selva
i formen part
del Gremi de Marejans
perquè familiarment
és una cosa
que ha anat
de generació en generació
aquest esperit
i sentiment,
no?
És una cosa
que dels anys,
vull dir,
una cosa
que passa de família a família,
hi ha una vessant sentimental
que aquesta és
molt difícil d'explicar,
però és que és la que es manté.
Tenim el Gremi de Marejans,
tenim la confraria
del pas
de la presa de Jesús,
Ferran,
jo crec que coneguda
també popularment
una mica com
els pescadors,
no?
Vosaltres sou els pescadors.
Pas de la presa de Jesús
de la confraria pescadors.
Vosaltres també
quina activitat
ara bàsicament feu?
Està molt vinculada
a la Setmana Santa
o va molt més enllà?
No, no,
nosaltres,
tal com ha dit el Jordi,
estem vinculats
dintre la Setmana Santa,
el Divendres Sant,
però bueno,
durant tot l'any
que es preparen
diferents actes
i es fan
diferents activitats.
Ara mateix
a l'associació
del pas
de la presa de Jesús,
que fa
com a associació
fa tres anys
que estem formats,
perquè fins ara
ho portava
la confraria
pròpiament,
no?
La confraria pescadors.
Aleshores després,
perdona,
va haver-hi un moment
en què vau decidir
crear-ho l'associació?
A veure,
ja hi havia unes persones
que acaben
que es dedicaven
solament a treballar
el que és pel pas
i per la Setmana Santa.
I en el 2008,
doncs,
acabam dir,
escolta,
mira,
el que sí que podríem fer
és formar una associació,
que vam formar
l'associació del pas
de la presa de Jus,
que el president
és el Josep Toles,
Armel,
Pitu Mosquits,
i, bueno,
vam començar
en el 2009
i ens vam constituir
i, bueno,
i a partir d'aquí,
estem portant
tot el que és
els actes,
igual que sigui
d'administració,
que de secretaria,
que preparar actes,
igual que pel divendres sant,
com, per exemple,
ara que estem treballant
per l'Opuscle.
Quan acabem
l'Opuscle després,
juntament,
en Esmerejans,
el dia 24,
farem
el del Via Crucis.
després, aquest any,
aquest any farem
els 20 anys
de portar el pas
a l'espatlla,
que també volem
preparar actes,
no?
I com això és,
hi ha tot...
I aleshores,
us heu desvinculat
d'alguna manera
ja de la confrèria
de Pescadors?
No, no, no,
no, no,
no estem desa.
Estem dintre
de la confrèria
de Pescadors,
el Pitu,
que és el president,
és el vicepresident
de la confrèria
de Pescadors,
però, bueno,
hem format
aquesta associació
per portar-ho
el que és
amb el tema
administratiu,
preparar actes,
preparar, doncs,
tot el que és
tot el del divendres sant,
preparar opuscles,
doncs,
buscar abanderats,
a veure,
d'alguna manera
nosaltres també estem vinculats
dintre la confrèria
de Pescadors,
però, bueno,
ara, doncs,
hem format una junta
que som tots membres,
que cadascú
té la seva tasca
i així,
doncs,
anem.
Quanta gent esteu
al voltant de l'associació?
Us moveu?
Mira,
al voltant de l'associació
vam començar
quan ja ens vam constituir
com a associació
en el 2009,
ara farà tres anys,
poquets,
vam començar,
doncs,
molt pocs
i a poc a poc
doncs hem anat
perquè hem fet socis
i ara estem al redor,
en aquests tres anys,
d'unes 250 persones.
i bàsicament tots pescadors
i famílies de pescadors?
No,
tal com ha dit el Jordi,
que, a veure,
el barri,
a veure,
no d'on per tant,
la majoria són pescadors,
però també hi ha gent
que no ho és
de dintre del barri,
sigui el que és
de Tarragona,
ciutat
o de fora de Tarragona.
O de fora de Tarragona.
Però, bueno,
que de moment,
doncs,
cada any,
cada any,
a veure,
aquest any
hem incrementat
bastant
els socis
i estem contents
perquè fins ara,
doncs,
el que és
l'associació
conjuntament
amb l'Ajuntament Directiva
i amb la Cofredia de Pescadors
funciona molt bé.
I l'agrupació
con Coral,
Joan Lluís,
explica'ns una mica
ràpidament
la història.
Bueno,
la Coral
té els seus orígens
fa molts anys.
Quan el Serrallo
encara sopava
a bord de les barques
i després de sopar
anaven al bar
i cantaven
habaneres
i cantaven
caramelles.
Allò era
uns orígens
de gent
que disfrutava
de la vida
molt més cara
encara que
tenim televisió
i tal,
però disfrutaven cantant.
No hi havia crisi.
I llavors,
doncs,
cantaven les caramelles
el diumenge
de ressurrecció,
però va arribar
un moment
que l'any 78
vam decidir
fer uns estatuts
i crear
l'agrupació
Coral Serrallo
on hi ha
les veus
eren
quatre veus,
tenim
masculines
i femenines.
Avui en dia
som 32
cantaires,
quasi tots
molt grans,
perquè a la jumentut
no li tira el cant
quan és una cosa
que tindria
que tirar
perquè t'ajuda
a passar problemes
i arribes allí
a vegades cansat
però surts
cantant.
Això és molt important
i això és el que fem.
I feu molta cosa?
Feu molts assajos?
o oreu el vostre ritme?
No, no,
nosaltres sempre fem
un assaig a la setmana
el dilluns
de vuit i mitja a deu
i bueno,
i després fem actuacions
les que ens inviten.
Realment aquí a Tarragona
no en fem gaire,
n'en fem més fora de Tarragona,
però també és una funció
que és una part
del que volem
és donar a conèixer
el barri
i el donem a conèixer
amb el que sabem fer,
que és cantar.
I sou només els 32
o al voltant dels 32
on hi ha més gent
aficionada més o menys?
Sí, tenim bastant simpatitzants,
tenim una gran directora,
una gran directora
i que el que volem
és intentar continuar
la mantinguent
perquè costa,
costa
que amb 32 cantaires
amb les subvencions
a baix com van,
que cada vegada
hi ha menys subvencions,
però que no ho entens,
però cada vegada
hi ha menys subvencions,
sí, sempre parlen de la crisi,
però hi ha crisi
pel que es vol,
no pel que realment
té que hi hagi crisi.
Jo crec que,
bé,
no vull entrar
en detalls
ni vull fer una crítica
airada
a les entitats,
però crec que
si perdem
perdem
el poc que es fa
a Tarragona,
no entenc
per què hi ha cultura
de l'Ajuntament
amb tant personal.
I, escolta,
ja em deies
que sou 32,
hi ha un assageu
habitualment?
A dalt del restaurant
a la Puda,
que hi ha una sala
molt maca.
La sala de l'edifici
de la confraria de pescadors.
Exacte,
la sala de l'edifici
de pescadors,
que és una sala
molt maca,
està molt malament,
tenim vidres trencats
i hem posat
cartons i tot
perquè
no passem tant de fred
els assajos
ara a l'hivern,
però, bueno,
estem bé,
hi ha un bon ambient
i disfrutem.
I tradicions
com les que comentaves
de les caramelles
han anat perdent
o encara les manteniu?
No, no,
nosaltres que ara
fem les caramelles
el diumenge de ressurrecció
cada any
i fem,
com a barri,
fem dues actuacions,
una per Sant Pere
i una per Nadalenques
el dia de Nadal.
El Joan Lluís
de la Coral
deia, clar,
com que la gent jove
no vol venir,
doncs aquí som 32
que anem aguantant
el tipus.
Suposo que als joves,
Ricard,
us agrada més tirar foc.
Volia fer una observació,
perdona.
Sí que,
almeny,
el Ferran ha dit
que al Serrallo
avui en dia
viu en mil,
abans no vivien 700,
avui en dia en viu en mil,
però
tenim que donar gràcies
a que no som mil serrallans,
sinó que
a Tarragona
hi ha molts serrallans
i molts simpatitzants
del Serrallo.
Això fa que,
per exemple,
a la Coral
avui en dia
hi ha més cantants
que no viuen al Serrallo
que no pas del Serrallo.
Jo els hi voldria agrair
personalment
i aprofitant
que estic a la ràdio
a totes aquestes persones
que tenen
sentiments serrallans
que ens ajudin
a tirar endavant
aquestes tasques.
I aquí acabo
la meva intervenció,
però crec que
aquests se mereixen molt
els títols de serrallans.
A veure,
Ricard,
vosaltres preferiu tirar
foc
que no cantar.
Bueno,
més o menys...
Explica'ns,
explica'ns una mica
la història
dels Diables
i de la Víbria
per a aquells
que no la coneguin.
Nosaltres vam començar
abans del 1990.
El 1990
és quan es va fundar
la colla,
però uns quants anyets més
una persona
que tots coneixem
allà baix del Serrallo,
el senyor
Miguel Tirado,
va començar a ensenyar
el que és un timbal,
a tocar els timbals.
I bueno,
un grup de joves
d'allà baix
van decidir
comprar una sèrie
de timbals
per poder acompanyar
el Sant Pere
i la Verge del Carme
a tots els processons
del barri.
Llavors,
clar,
només podíem tocar
dos cops l'any
i vam dir,
home,
comprar timbals
per dos cops l'any
és justet.
I vam dir,
saps què,
per què no muntem
una colla de Diables
que teníem
el senyor Miguel
de la zona de València
i com a bon valencià
li agrada...
El foc.
Perdó,
Manuel,
Mergi Jo,
m'havia acabat.
Li agradava
tot el que és
la zona pirotècnia
i entre Manuel
i Miguel
vam començar
a fer
el que és
la colla de Diables
i després
altres persones
que es van anar
involucrant del barri
i, bueno,
poquet a poquet
el 1990
es va constituir
el que és
la colla de Diables
Bura Mar del Serrallo
i l'any 1993
es va presentar
un projecte
a l'Ajuntament
que era
la Víblia de Tarragona
i l'Ajuntament
ens el va acceptar,
ens va ajudar
econòmicament
i el 1993
va néixer
el que és ara,
com es coneix ara,
colla de Diables
Bura Mar del Serrallo
i Víblia de Tarragona.
I sou els mateixos?
Som els mateixos.
Ho dic perquè hi ha gent
que jo crec que encara
a vegades us confono,
una cosa de la colla de Diables
i els de la Víblia
són uns altres.
Hi ha gent que
després de 19 anys,
perquè la Víblia
enguany fa 19 anys,
que encara no sap
que som els mateixos
i som exactament els mateixos
que avui anem amb la Víblia
i demà anirem amb Diables
i si passat demà
doncs anem...
o avui anem a un lloc
i demà anem a un altre.
Quants sou,
més o menys,
al voltant del grup?
Quanta gent?
Entre Diables,
la Víblia
i la Víblia Petita
rondem els 140,
150 persones.
I aquesta xifra
l'heu pogut mantenir
durant aquests anys
d'una manera més o menys estable
o hi ha hagut alts i baixos?
Normalment és la xifra
que nosaltres treballem habitualment,
entre 120 i 140 persones.
Hi ha anys que potser
es baixa una miqueta,
anys que puja,
cada any,
o normalment quasi cada any,
sempre entren 10 persones noves,
que ja ho tenim més o menys calculat,
que d'aquestes 10 persones noves,
l'any següent 5 marxen
i 5 es queden.
Llavors anem creant
una mica de cicle
de regeneració de personal,
que clar,
hi ha gent que porta molts anys
a l'entitat.
Jo ara mateix porto
22 anys,
que és des de l'any
que es va fundar,
però quan encara en tinc 29
me'n queden uns quants anyets.
Vas començar aviat.
Jo vaig començar
quan es va començar,
que teníem un germà gran,
els 3 germans més grans
que jo hi eren,
jo m'hi vaig anar cap allà,
tot el que era fer
sarau i soroll.
I hi ha gent que té 40 anys,
que ja ve menys,
però clar,
tenim gent de 20 anyets,
de 19,
inclús de 4 i 5 anyets
que comencen amb la Víblia Petita
i que són el nostre
relleu generacional.
Jo d'aquí uns anyets
plegaré perquè ja em tocarà
i els que ara en tenen 15
seran els que els hi tocarà
tirar endavant.
El fil d'això últim
que comenta el Ricard
i un cop exposada
la realitat d'aquestes 4 entitats,
que són 4 de les moltes
que hi ha al Serraio,
el Ricard
creu que anirà a parar
alguna de les altres entitats
que avui estan aquí representades
o d'altres que n'hi ha?
perquè aquí es pot detectar
un cop hem vist
la realitat
de les 4 entitats
una certa fractura generacional,
és a dir,
vosaltres representeu
la gent jove,
la gent que sortiu
amb els timbals,
amb el foc
i les altres 3 entitats
representen potser
gent més aviat
gran,
o no?
Sí i no.
Jo crec que les entitats
de Setmana Santa,
jo per tradició familiar
i per sentiment,
jo soc marejant,
jo toco des de fa molts anys,
vaig començar amb el Sant Sopar
i ara estic tocant
ara mateix amb el Sant Enterrament,
mon germà petit toca el Sant Sopar,
els meus germans grans
si no eren portants
eren timbalers
d'un dels dos passos,
la meva família
està en el gremi de marejans,
la meva àvia
va fer un dels,
la vestimenta
i els tratges
del Sant Sopar,
som molta gent jove,
tota la banda
del Sant Sopar
i del Sant Enterrament
som tot gent
que no arribem als 40 anys,
potser costa una miqueta més
amb la part de la Coral.
Amb la Coral
haurem de fer una campanya especial
de promoció,
de captació de gent.
Jordi, tu reformaries
que esteu fins i tot barrejats
entre vosaltres,
que hi ha gent
que pertany a diferents entitats?
Sí, home, mira,
a veure,
és que el que hem dit,
vull dir,
el sentiment de serrallenc
quan el tens,
el tens,
i llavors com que al barri
tenim moltes institucions,
d'una a l'altra,
ets,
i si pots,
ets de bàries.
Jo,
amb el Joan Lluís,
que, bueno,
som cosins germans,
ja ho heu vist pel Coral.
Mallol i Mallol,
ja ho hauran observat els aïens,
que tenen algun vint
de la família.
Mallol i Mallol,
els Cagueta del Serrallo,
estem aquí, no?
Una mica,
jo també he sigut de la Coral,
jo vaig ser de la Coral,
vaig ser dels fundadors de la Coral,
fins que vaig tenir 18, 19 anys,
llavors va,
és aquest salt generacional,
no?
Em va canviar la veu,
ja no em volien,
no?
Però, bueno,
no és veritat, eh?
Però també,
amb el tema jovent,
les entitats,
diguéssim,
que podrien ser més tradicionals,
com poden ser les entitats de Setmana Santa,
doncs,
en el seu moment,
estem parlant de quan ell parlava de Miguel Tirado,
vam crear les bandes de timbals
que ajuden a mantenir viva aquesta història,
no?
Això és clau,
les bandes de timbals,
no?
Aquí,
aquí,
la música de la Setmana Santa
és bàsica per incorporar gent jove.
I que aquesta gent jove,
el que fa,
ha portat,
el seu pare,
ho ha portat al seu cosí,
ho ha portat a la seva novieta,
no?
I és aquest manteniment,
que és inevitable,
evoluciona tot,
evoluciona tot,
no?
I quan abans els passos,
doncs,
anaven amb bandes de música i tal,
doncs,
ens han tingut que reinventar,
no?
Per donar aquest fruit i seguir,
seguir vius,
no?
La Flama,
amb el Ferran abans ho estava comentant,
que és molta la feina que es fa,
no?
Molta,
amb el buscle,
estaria la gent que porti el pas,
que cada any et continuï,
i la Coral,
són 32,
però que vol dir que aquest seguiment
no és fàcil,
no?
I aquest reinventar-se amb el jovent a nosaltres,
gràcies a Déu,
ens hem sortit amb aquesta vessant,
no?
Vull dir,
aquesta Flama és,
i sí que tots som molts,
els que estem aquí,
no només d'una agrupació,
som de diverses coses,
no?
Ferran,
tots de la Coral,
no?
de Joan Lluís també és del gremi,
vull dir...
Sí, sí,
està clar,
aleshores,
però a banda que hi hagi molts serrenyents
que estiguin en diferents entitats,
entre vosaltres com a entitats
us relacioneu molt?
Sí.
Joan Lluís?
Parleu de,
mira,
estem fent això,
estem preparant allò,
us trobeu de tant en tant,
encara que siguin...
No,
jo crec que...
O cadascú ho fa una mica clar,
la seva i ja està.
Cadascú té la seva junta
i funciona.
Jo crec que això,
inclús jo li vaig parlar a Ferran
fa un temps,
que seria interessant
coordinar les activitats.
Ja es coordinen
perquè entre nosaltres parlem,
vull dir,
això no hi ha cap problema,
vull dir,
quan necessites una cosa
el truques
i enseguida està tothom obert a tot,
perquè si el serrenyent,
si algú té,
és que està molt obert
i ja participa en tot,
no?
però crec que potser seria bo
crear un conglomerat on...
Una coordinadora.
Una coordinadora
on puguem estar tots assentats
i a vegades parlar del nostre...
Sí, perquè això no passa,
no us trobeu un cop o dos cops a l'any
entre tots formalment per dir...
Ens trobem, sí,
per exemple...
Fer un cafè.
Per Sant Pere actuem tots,
però cadascú separat, no?
Ara,
el Ferran,
que està aquí al costat,
coordina bastant
perquè ell és el president
de l'associació de veïns.
Llavors,
també ell intenta coordinar
les entitats.
No, home,
no pot tindre una intervenció directa
perquè cadascú té
la seva personalitat jurídica,
però sí que, bueno,
intenta col·laborar en totes,
no?
De totes maneres.
Em sembla que tampoc cal coordinar gaire,
en el sentit que tothom sap
el que ha de fer,
quines són les dates, no?,
puntuals de l'any
en què s'ha de sortir,
i s'ha de fer...
Més o menys tothom tenim clar
que Sant Pere surt tot el barri
al carrer,
la Verge del Carme surt
quasi tot el barri al carrer,
i és el que deia ell,
Joan Lluís,
Ferran, doncs,
més o menys fa com si diguéssim
un punt d'anexa d'unió.
A mi moltes vegades,
per exemple,
aquest estiu fa,
sortireu,
com ho tenim el cotem al Correfoc,
farem això, farem això.
Sí, Ferran,
no et preocupis,
que més o menys ja tenim la...
Ja ho tenim en compte,
diguem més o menys,
nosaltres tenim intenció
de sortir a aquesta hora,
què us va bé?
Doncs més o menys fa una miqueta
d'anexa d'unió
i com queda total.
Ells tenen la planta baixa
de l'associació de veïns
i nosaltres estem a la planta de dalt,
doncs si no ens veiem
cada 15 dies,
cada dues setmanes...
Bona tarda, Ferran,
bona tarda.
Més o menys ens veiem.
I un altre tema,
doncs,
que acaba de treure el Ricard,
tema de locals i de...
i de...
en fi,
de locals o de seus pròpies,
entenen o no entenen
les entitats?
Ferran.
Aquest tema estem
molt,
molt abandonats.
A veure,
nosaltres,
el que sigui de què voldríem...
Perquè, perdona un moment,
la Coral ja ens ha dit
que assajava
al damunt de...
Sí, ensaixa,
ensaixa allí,
però a veure,
no té local,
per dir...
Ja, per tant,
un moment, sí.
Ja que fas aquesta intervenció,
per exemple,
nosaltres anem a molts llocs,
ara teníem que anar
a Palamós,
a cantar i tal,
i nosaltres no podem portar
corals de fora
perquè no tenim cap puesto
que es puguin ni canviar,
és a dir,
ni lavabos.
Llavors, clar,
una vegada que van voler
fer una trobada de corals,
van vindre quatre corals aquí,
m'avan dit de tot,
vull dir,
realment,
ho van fer
amb un tinglado del port,
però no hi havia ni serveis
ni per què pogués canviar i tal.
Això no és manera
de poder fer actuacions,
des de llavors
no n'han fet cap més,
o sigui,
invitem,
cada any invitem
a dos corals,
però amb els dos actes,
per Sant Pere
i per final d'any,
però no els invitem
amb una sola
perquè és que no hi ha,
mitjans.
No hi ha més capacitat.
Els Diables
i la Libra,
on esteu?
Doncs nosaltres
estem a l'associació de veïns
que la cofredia,
bueno,
el Pòsit,
com el coneixem tots,
ens va cedir
la part de dalt,
doncs un raconet,
però clar,
és el que diem,
som 160 persones
amb un despatxet
de 25 metres quadrats,
30 com a molt.
És on guardem
tot el material
i el guardem
com bonament podem,
però és exigeradament
insuficient.
No teniu ni una sala
de reunions?
Tenim la sala de reunions
cedida per l'associació,
de veïns.
Tots teníem l'esperança
que l'Ajuntament
de l'Economes va dir,
igual que Castells,
igual que tots,
faria la Casa de la Cultura
de Serra Llanca,
que és un edifici
que està a l'entrada
del barri.
Es va dir que sí,
que sí,
abans de les eleccions,
però bueno,
tots sabem el que passa
davant les eleccions
i després se'ns han oblidat.
I el Gremi?
El Gremi,
ja t'he dit
que és una entitat
que ve del segle XIII
i gràcies als presidents
que hi ha hagut abans
que jo,
han fet un patrimoni.
I han fet un patrimoni
que era més gran i s'ha hagut,
però ara ja està consolidat,
no?
Des de...
Aquí tenim a...
Jo tinc una herència
que és el tiet Marianet
que va fer un gran què.
El tiet Marianet,
Mariano Mallol
i els altres presidents
que han estat després
de Mariano Mallol
i abans,
doncs sempre el Gremi
han intentat mantenir
aquest patrimoni
tant dels passos
com d'unes propietats
que tenim.
I on ho teniu?
El tenim al Serrallo,
al carrer Sant Pere,
tenim uns baixos
que són del Gremi
i allà és on tenim
la nostra seu,
però allí tenim la seu
diguéssim administrativa
o més bonica.
Després tenim una casa
al carrer de Mar
on guardem desmuntats
els passos.
Els passos desmuntats
al carrer del Mar.
I això, Ferran,
era el que dèiem,
el principal problema,
que no tenim locals.
Sí, bueno,
l'altra vegada
que vaig venir,
ja vaig estar en Ronà
i ja us ho vaig dir,
a veure,
nosaltres amb el ventall
cultural que tenim
allà baix al barri
necessitem una casa
de les entitats.
És que no és
que ho volguéssim,
és que ho necessitem.
Tres passos
de la Mare Santa,
la Coral,
Vidria,
el Correfocs,
inclús ens agradaria
que vingués
la Colla Castellera,
gegants,
els nans,
timbalers,
bueno,
necessitem tindre.
Llavors,
el que llavors
ens reunàvem,
llavors sí que ens podríem
reunir
totes les entitats.
Perquè estaria bé
que fos
en un únic edifici.
amb un únic edifici
per un bé comú
per a preparar les festes,
per a preparar les sortides,
cadascú de que doni...
Una mica,
com hem dit abans,
que tots fem...
Jo,
a banda de president
del Gran i Marjant,
també formo part
de la Colla de Xigàs
del Serrallo
i ell deia
i aquí hi ha un projecte
que està aturat,
suposo,
per al moment
en què ens trobem,
que és unes dependències
que van entrar al Serrallo,
que eren part
del Ministeri...
Pont de la Peixina
a l'Esquerra.
Correcte,
perquè la gent ens entengui.
Eren part del Ministeri,
estan cedides a l'Ajuntament,
l'Ajuntament ara té una història
de canviar alguna cosa
i en aquest moment
que hi ha...
Però us aniria bé
totes les entitats?
Tu que ara també parles
com a Còria Castellera,
estaria bé tenir...
Sí,
és que és lo seu,
és lo seu,
és lo seu.
És el que necessitaríem
al barri,
és el que necessitem.
És el que no hem volgut fer
durant anys.
A la Coral també li aniria bé?
Claro.
Sí,
és a dir,
estaríeu tots d'acord?
Els diables tenim la vibra infantil,
la petita la tenim
dins un magatzem del Pòsit,
que és sort que el Pòsit
ens l'ha cedit,
però la tenim allí
entre caixes de peix buides,
però la tenim allí
tapada damunt d'uns palers
i tapada en plàstic
perquè no se'ns faci molt bé,
perquè no tenim lloc
on poder guardar
la bèstia petita.
Aquí hi ha bàsicament
dos problemes,
un,
sales de reunions
per trobar-se
o per assajar
i després
on guardar material
com els passos,
els timbals...
A veure,
l'última vegada
que vaig vindre jo aquí
amb la Mercè
que vam estar parlant
una mica de l'associació de vins
i això ja ho vaig dir.
A veure,
totes les entitats
que hi ha culturals
allà baix al barri
tenen en compte
la coral,
on ho té?
A l'associació de vins.
Els correfocs
ho té repartit
per tot arreu,
per tots els baixos
i allí un pot.
També passa
al gràmit de marejans
i passa
amb totes,
amb totes les entitats.
On està tant de material?
Noi,
està tot repartit
pel barri,
que on està repartit
aquell material
és d'aquest és de l'altre?
No,
perquè ens ho deixen
i ens ho deixen posar.
Si no fos així,
seria impossible
tirar endavant les entitats.
I malgrat els problemes,
deu-n'hi-do
la riquesa
cultural
i associativa
que
us sentiu
especialment orgullosos,
m'imagino,
d'això.
Amb això
que estàs dient
de repartiment,
hem de dir
que el Museu del Port
té tot el que són,
tota la documentació
de la gràmit de marejans
a vida.
de l'arxiu
de la gràmit de marejans.
Això que diu
que tenim espai
de l'arxiu
i el vam cedir
al Museu del Port.
Sí, sí,
m'han recordat
que l'arxiu de la gràmit de marejans.
Devení parlat
amb l'anterior president
del gràmit de marejans.
El vam cedir
a l'arxiu del Port,
no al museu.
Al museu tenim
la part d'objectes,
tota la part documental
està cedida
a l'arxiu del Port.
Bé,
una mica també
és que tant
el museu
com l'arxiu
estan a la zona,
no són del Serrallo,
però estan a la zona
del Serrallo
i una mica
nosaltres moltes vegades
ho hem dit això.
Si es vol donar a conèixer
la història del Serrallo
i que la gent
la pugui veure,
un dels llocs
on es pot cedir
el material
està al museu
o amb l'arxiu,
depèn de quin tipus
de material sigui,
perquè així
es posa a l'abast
de tot el públic.
Pel museu
passen 9.000 escoles l'any
i el total
de volum de públic
que passa
és al voltant
de 20-22.000 persones.
És un mirall gran
perquè la gent
pugui
conèixer
que evidentment
el Museu del Port
no és només Serrallo
perquè és la història
del Port en general,
però també
hi pot ser representat
i això sí que nosaltres
no ho podem fer
si no s'encedeix
els elements.
Em deia
ja per acabar
que això
malgrat les dificultats
de falta de locals
o de guardar els jocs
la vitalitat
que demostreu
no sé si és per sentir-se
especialment orgullosos
per penjar-se
medalles fins i tot.
Medalles jo no crec
però per sentir-nos orgullosos
del nostre barri
sí,
som persones
que sempre ens ha agradat
fer coses
perquè
ara per desgràcia
ja no es fa
però abans es feia la passió
es feia els pastorets
i jo crec que sempre
hem sigut un barri
molt dinàmic
per falta de lloc.
Sempre hem sigut un barri
amb ganes de fer coses
amb iniciatives
som gent de colinquiet
no ens agrada estar quiet
digui'm per acabar
el moment més màgic de l'any
a nivell personal
participen en una
de les entitats
que representen
home
inevitablement
el divendres sant
divendres sant
ferran
nosaltres també
com a associació
del pas de la presa
de jesús
també
divendres sant
per nosaltres
per el que treballem
tot l'any
ara estan en ple
assajos
per cert
amb els passos
amunt i avall
amb el bullici
ara
nosaltres
el concert de Sant Pere
que aquest any
tot farem a Vaneres
molt bé
on el feu?
a fora?
a l'església
a l'església
sempre fem els concerts
sempre a l'església
sempre
nosaltres
sinó tot
el Correfoc de Santa Tecla
el Correfoc de Santa Tecla
és el màxim exponent
de la pirotècnica
tenim la grandíssima son
amb aquesta ciutat
que disposem
d'un dels tres millors
Correfocs de Catalunya
i una cultura
de la pirotècnica
molt bona
avui hem parlat
de la vitalitat cultural i social
amb el Jordi Mayol
del gremi de Marejans
el Ferran Diago
de la confraria
de l'associació
del pas de la presa de Jesús
el Ricard Virgili
de la colla Diables Bora Mar
i Bíblia de Tarragona
i amb el Joan Lluís Mayol
president de l'agrupació Coral
a tots quatre
moltes gràcies
que vagi molt bé
molta sort
i en fi
visca el Serrallo
com sempre
gràcies a tots quatre
i gràcies a la Mercè Tudrà
com a coordinadora
del Museu del Port de Tarragona
fins la propera
a vosaltres gràcies
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
I fins aquí el recull
dels millors moments
de la temporada 2011-2012
de Tarragona Ràdio
avui hem recordat
dos dels espais
que emetíem
el passat mes de febrer
dedicats
al barri
del Serrallo
esperem que hagi estat
del vostre interès
i ens retrobem
ben aviat
recordant
el millor de la temporada
2011-2012
a Tarragona Ràdio
al 96.7
de la freqüència modulada
o per internet
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
al Carragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
i
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
Fins demà!