El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Aquesta és la sintonia que indica que el 96.7 de la freqüència modulada
o a través de www.tarragonaradio.cat
torna a començar una nova edició del millor de la temporada,
aquell moment de ràdio que dediquem a recordar, a recuperar, a tornar a escoltar
aquelles entrevistes, aquelles converses, aquells programes o aquelles estones
més interessants de la temporada radiofònica 2011-2012.
El passat 19 d'octubre la Comissió Europea feia oficial que el corredor del Mediterrani
seria una prioritat, però no descartava el central ni l'Atlàntic.
Per tant, Europa apostava pel corredor mediterrani
i per contra la Comissió Europea no considerava una urgència
la construcció del polèmic túnel de Camp Franc, que suposava foradar els Pirineus.
A Tarragona Ràdio, el passat 20 d'octubre, analitzàvem la decisió de la Unió Europea
amb el periodista del Punt Avui, Òscar Palau,
també amb el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, Agustí Segarra,
i amb el secretari general del Lobby Empresarial Fermet, Joan Amorós.
Uns dies més tard, del 26 al 28 d'octubre,
l'antic seminari de Santa Tecla acollia el primer congrés Tecla d'Ixepla de Pau, Santa d'Orient i d'Occident.
Es debatia allà sobre la figura i culte a la imatge de la patrona de la ciutat de Tarragona.
Nosaltres en parlàvem amb el director de l'Institut Superior de Ciències Religioses,
mossèn Josep Maria Gabaldà.
Aquests seran els dos espais que avui remetrem a la següent hora radiofònica
dintre de l'espai del millor de la temporada.
Seguim analitzant la decisió de la Unió Europea,
aquesta aposta pel corredor del Mediterrani,
però també pel corredor central i pel corredor atlàntic.
Una decisió anunciada ahir al migdia per la Unió Europea
i que avui, de fet, és motiu d'anàlisi des de diferents perspectives.
En els propers minuts ho farem amb diferents persones
que des de diferents àmbits professionals coneixen aquest tema.
I comencem parlant amb un periodista tarragoní del diari El Punt Avui,
que des de la redacció de Barcelona ara, en les darreres setmanes, està seguint el tema.
Saludem, Òscar Palau. Òscar, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Com interpretes la decisió d'ahir de la Unió Europea?
A veure, d'entrada, jo crec que s'ha d'interpretar com un aval pel corredor mediterrani.
El que passa és que hi ha diverses coses a explicar aquí.
D'entrada, tu ara deies el corredor central i el corredor atlàntic.
El corredor central com a tal no apareix explicitat i el que apareix és un corredor mediterrani bifurcat en dos.
i que el que seria la segona pota no és més que el corredor central que se'ns havia presentat fins ara disfressat de corredor mediterrani per l'interior.
i el que és interessant per Tarragona, en aquest cas, jo crec que és que aquesta bifurcació es dona a Tarragona justament.
Perquè a partir de Tarragona hi ha el ramal natural, que és el que se'n va cap al sud per la costa fins a Almeria,
i d'allí gira per l'interior d'Andalusia fins a Sevilla.
i l'altre pota, que és a Tarragona, se'n va cap a Saragossa, a Madrid,
i d'allí baixa cap a Cordova i els desirés.
I jo crec que en aquest cas, diguéssim, la Unió Europea ha dit clarament que aquest corredor,
de tots els que ha donat per l'estat, que són gairebé tots els que es va presentar, també sigui dit,
aquesta és la prioritat número 1 per a Europa, el que vol que estigui fet abans del 2020.
La decisió, però, a partir d'ara, parlant de prioritats, clar, correspon més aviat al govern espanyol, no?
Sí, esclar. Ara, diguéssim, el que ha fet d'Europa és dir, bueno,
tot això que jo exposo aquí sobre la taula és el que per mi s'ha de fer en els propers anys.
Hi ha com una doble xarxa, de fet, ahir es va presentar una doble xarxa,
una que és la xarxa bàsica fins al 2030 i fins al 2050 la xarxa global que se'n diu Comprehensive Network.
El corredor mediterran, evidentment, és la xarxa bàsica,
i dins de la xarxa bàsica la Unió Europea diu, senyors, hi ha deu corredors de la xarxa bàsica
de tota Europa que vull que es facin primer, i donarem més fons d'aquí al 2020.
I un d'aquests corredors, l'únic dins de l'estat espanyol, és el corredor mediterrani.
Ja et dic, el corredor mediterrani ha entès com el doble corredor,
doncs el que passa per la costa i el que passa per Madrid.
I aquí sí que és, jo crec, on s'haurà d'insistir, com dius,
que el primer que doti l'estat espanyol sigui, evidentment, el que passi per la costa
i no el que passi per dins de l'interior.
I aquí és on ja estem sentint, ahir avui mateix, el president Mas, el conseller Recuder,
que estan insistint demanant que la decisió d'ahir no és el punt final,
sinó jo diria que és el punt d'inici de tota una segona tanda de reivindicacions,
aquesta vegada davant del Ministeri de Foment,
perquè en els propers anys, efectivament, doti prioritàriament la branca de la costa,
que és la que més interessa, jo crec, a tot el territori i a Tarragona els primers.
Tu no interpretes, per tant, com algunes veus, en el sentit que s'ha dit
que la proposta que ha fet arribar el govern espanyol a Europa
i que finalment li ha donat el vistiplau,
la Unió Europea és una mena de cafè per a tothom?
Home, ho és, un cafè per a tothom, perquè dins de la xarxa bàsica aquesta
també s'han inclosa algunes línies que són de discutible rendibilitat,
diria jo, com la línia segon Pamplona, passant per Tarol i passant per Saragossa,
o línies que se'n van cap a Gijón i cap a Galícia,
doncs que diria que són de molt menys rendibilitat.
I aquí sí que hi ha hagut un cafè per a tots, clar, que també hi ha begut a Europa,
un cafè per a tots.
El que passa és que a mi el que em fa ser més optimista és que dins d'aquest cafè per a tots
Europa assenyala amb el dit 10 corredors i l'únic que assenyala que vol que es facin abans
i dins d'aquests 10 hi ha el mediterrani.
L'únic perill d'això és el que et deia, que el mediterrani ells el conceben com un doble corredor,
el que passa per la costa i el que passa per Madrid.
I aquí sí que s'haurà d'estar amb atents a que es doni, es doti primer al costaner, evidentment.
L'únic que això també per a Tarragona té un sentit positiu,
perquè fins ara ja s'havia anat insistint i s'havia anat a diferents àmbits acadèmics,
sobretot, i també el molteix alcalde ho ha dit diverses vegades,
que això reforça el paper de Tarragona com a node o com a ròtola, com a anexe,
entre el corredor mediterrani, com pròpiament dit, i el corredor que se'n va cap a Madrid,
sinó cap a la Vall de l'Ebre, cap a Saragossa, cap a Bilbao,
que també són mercats naturals del port de Tarragona, no cal oblidar,
que no és només el corredor de València el que hi ha interès,
que és el que hi ha més, segurament, però no l'únic.
I llavors, en el fons, la decisió d'ahir de Brussel·les,
jo crec que dona una doble oportunitat a Tarragona en aquest sentit,
i per això també cal solucidar-se.
Sí, perquè des del punt de vista estrictament local, dels més beneficiats,
podríem dir que, clar, és el port de Tarragona, no?
Si ho mirem des de la perspectiva estrictament tarragonina.
Sí, sí, perquè el port de Tarragona,
com també he anat repetint aquests dies,
té el seu hinterland, que en diuen ells,
el seu camp d'operacions naturals,
doncs també amb aquests territoris de l'interior de la península,
i tant a Madrid com a la Vall de l'Ebre,
que ja tenen previsions d'inversió amb terminals seques, que en diuen,
i que el fet que Europa reconegui també aquesta branca,
diguéssim, que se'n va cap a l'interior, cap a Saragossa, per entendre'ns,
des de Tarragona,
li doné també una oportunitat extra, com li doné, per exemple, a Lleida,
que a Lleida, doncs mirem-ho pel vessant positiu,
doncs també quedava una mica despenjada del que era el Coral Mediterrani,
i des del punt de vista català, en aquest sentit,
també ara queda una mica més, doncs, més anexada, diguéssim,
a s'apuntar el carro aquest, diguéssim,
i ja et dic, i Tarragona, en aquest sentit, té un paper clau,
un paper molt a dir, i jo crec que ha de saber jugar les seves cartes de partir d'ara.
Ja que parlem del Port de Tarragona, des d'aquesta perspectiva,
en els darrers mesos s'ha parlat molt de la connexió del Port de Tarragona
amb l'ample de via europeu fins a Castellbisbal,
recordem que ja el Port de Barcelona està unit amb Europa
amb aquesta via de mercaderies que passa per Castellbisbal.
En fi, s'ha parlat molt d'aquest projecte d'unir Tarragona
al Port de Tarragona amb Castellbisbal,
que són uns 100 quilòmetres aproximadament.
Tu creus que aquesta obra es podrà avançar
i que aquesta ha de ser una prioritat a banda de tot el calendari
que es pugui fer a partir d'ara sobre el corredor del Mediterrani?
Jo crec que aquest serà el principal punt de discussió a partir d'ara.
A Tarragona, i crec que això s'ha de mesurar molt bé el que es fa.
Perquè, a veure, evidentment la decisió d'ahir sí que obre les portes
és que això es faci abans.
El que passa és que aquí recordem que hi ha dues possibilitats,
una obra a curt termini i una obra que és més a llarg termini.
Evidentment, al Port de Tarragona li interessa que es faci més a curt termini,
perquè com més aviat pugui treure mercaderies a Europa,
ja hi ha certa demanda que li permetria tirar alguns trens a Europa demà mateix.
i a part Barcelona ja ho està fent des del desembre passat
i això és com un greuge competitiu pel Port de Tarragona.
El que passa és que ja et dic,
hi ha el primer projecte que seria a curt termini,
que seria res més que posar un tercer raïl a la via actual de la costa,
simplement.
Un tercer raïl, que recorda que l'ampleu europeu vol dir
que és un ampli més petit que l'ampleu ibèric que és actual,
i simplement s'ha de posar un raïl per dins de la via.
I això és un projecte relativament fàcil, relativament barat,
perquè costaria uns 180 milions d'euros,
i a part el Port ja s'ha espavilat i buscat inversors privats
perquè l'ajudinem a cofinançar-ho,
i és un projecte que el mateix ministre de Foment va dir
que hi ha entrés als seus plans de posar la tercera via
a tot el tram que és Barcelona-València.
El que passa és que no és la solució desitjable a llarg termini,
perquè això es dignificaria i implicaria
que els trens de mercaderia seguirien passant per dins de Tarragona,
i si realment la rota de Tarragona el que vol és alliberar
la façana marítima, que és una aspiració històrica,
a Segular això ho impediria, que es fes aquest projecte,
això ho allargaria, perquè els trens de mercaderia
no poden passar per un túnel per sota de Tarragona,
està terminantment prohibit.
Llavors el que interessa a la ciutat, en el fons,
és que es faci el projecte definitiu d'una línia de mercaderies exterior,
una línia de mercaderies que entri al port,
que se'n vagi fins a buscar l'antiga reu roda a Constantí,
i d'allí seguint la reu roda, que és un projecte molt més complicat de fer,
tot i que existeixi el corredor,
se'n vagi fins a Castellbisbal, a prop de Martorell,
per entendre'ns, per connectar amb la via que entra al port de Barcelona.
A més, aquest és un projecte que sí que necessitiria uns quants anys més,
i jo crec que el debat ara és a veure què es fa,
perquè si ara es fa la via de la costa,
que és la més senzilla, la més fàcil,
la que permetria realment el port de Tarragona a competir,
també s'ha de tenir en compte que això
posposarà la solució definitiva per la façana marítima,
que és una altra aspiració històrica de la ciutat.
Aquí s'haurà de debatre què convé més ara mateix.
És a dir, que tindríem un dilema,
perquè a més, aplicant aquest tercer rail a la línia de la costa,
això d'alguna manera seria incompatible
amb el projecte del corredor del Mediterrani més a llarg termini?
No, no, no, incompatible no ho és,
perquè això, el port ja diu clar
que el fer una inversió relativament petita
amb les quantitats que estem diguent
de milers de milions d'euros, això són 180,
en pocs anys relativament estaria amortitzada,
des del punt de vista econòmic.
El que passa és que, esclar,
si Foment ara inverteix uns diners,
això, aquests 180 o menys,
perquè siguin menys,
si hi interpel·li el finançament privat,
si ara inverteix aquests X diners amb això,
hi ha el perill que digui,
bueno, vosaltres ara amb això ja esteu contents,
ja podeu durar 10, 15, 20 anys amb aquesta solució,
i l'altre no cal córrer per la solució definitiva.
I, clar, això és el que estàs hipotecant
el projecte del façana marítima, en el fons.
Llavors, per això jo crec que s'ha de fer molt curosos,
i realment, si es fa, per exemple,
la solució aquesta provisional,
que és la que el port ara mateix,
evidentment,
doncs,
seguir insistint
perquè es faci també l'altre,
i que es faci en un període curt de temps.
Llavors, aquí, no sé,
s'ha de buscar un joc d'equilibri,
realment, si Foment es comprometeix ara mateix a dir,
no, no, la solució definitiva,
no sé,
m'invento bé,
en dos anys,
que no crec que sigui possible,
en dos anys,
o en tres anys,
o quatre anys,
estarà feta.
Llavors, potser sí que val la pena esperar
un parell d'anys.
Respecte a la solució temporal del port,
que ells diuen que en un any i mig o dos
estaria feta.
Si s'ha d'esperar,
doncs,
un any i mig o dos més,
suposo que voldria la pena esperar-se.
ara bé,
si la solució definitiva
ha d'anar per llarg,
potser sí que convé,
doncs,
aplicar la temporal,
però llavors insistir que la definitiva
no es posposi,
perquè llavors sí que això deia
que hipoteca,
lliurement de la Fesna Marítima,
uns quants anys més.
En fi,
un debat molt interessant
que s'haurà d'obrir en els propers mesos.
Gràcies.
Òscar Palau,
periodista del diari El Punt Avui,
moltes gràcies per les teves explicacions
i per la teva anàlisi
de la notícia coneguda.
Gràcies,
i fins la propera.
Gràcies, Valter, Ricard.
Gràcies a Òscar Palau.
Busquem més punts de vista
des de la universitat
amb el catedràtic
d'Economia Aplicada
de la Universitat
a Rubir i Vergili,
el senyor Agustí Sagarra.
Senyor Sagarra,
bon dia.
Bon dia.
Com valora vostè
la decisió anuncia d'ahir
per la Unió Europea?
La valoració que hem de fer
des de la universitat
com a acadèmics
no podia ser més que positiva.
Vaja, francament,
és una bona notícia.
Encara que es prioritzi
corredor al Mediterrani,
però també altres corredors?
Bé,
jo fins i tot crec que la declaració
que s'ha fet des de Brussel·les
ha sigut més contundent
del que el millor es podia esperar.
Ja se sap que
en les declaracions, diguem,
institucionals
sempre prime molt
o n'hi ha molta ambigüedat.
En aquest cas,
no sé si és perquè
el comissari de transport
és una persona, diguem,
que procedeix d'un país
que, bueno,
que té un gran repte
en el tema de creixement
com és Estònia,
però jo diria que
la declaració
ho dius ben clar,
és a dir,
situé dintre
de la xarxa de transport
europea
al corredor de la Mediterrània.
Una vegada
arribat a aquest punt,
el que n'ha de fer
és ja passar
a un altre nivell,
a un nivell més tècnic,
i demostrar
que jo crec que això,
diguem,
és qüestió de treballar,
de fer-se a treballar conjuntament,
com s'ha fet fins ara
a nivell més polític,
i demostrar
que el gran potencial
de creixement
a tots els nivells
que tenim dintre
l'estat espanyol
se situa, evidentment,
a aquest corredor
i no en altres llocs.
Ara caldre,
de totes maneres,
continuar, d'alguna manera,
fent lobby,
fent pressió,
no?,
des dels sectors empresarials
i polítics
d'aquestes comarques
i del conjunt de Catalunya
perquè, en fi,
els diners
es posin prioritàriament
en aquest corredor.
Sí,
jo crec que ayer
el que se va obrir
és una porta,
se va obrir una porta,
un escenari nou
que té que conduir
a altres portes,
no?,
però aquelles portes
només s'obriran
a la pressió de tots,
no?,
és com si,
bueno,
hi ha un model,
diguem,
a la ciència
en què tu obris una porta,
entres a una habitació
i n'hi ha tres portes més,
per exemple,
no?,
doncs tenim que escollir
entre tots
quina d'aquelles tres portes
interessa
i fer-lo tots plegats,
no?,
per tant,
ara el que n'hi ha de fer
és marcar una senda
que es porta
a altres escenaris.
i sobretot,
jo crec que el que és important
és situar a Tarragona
i en concret
al port de Tarragona
el vell mig
d'aquesta,
diguem,
estratègia.
Tarragona no és un port més
en aquest sentit,
sinó que és,
bueno,
jo ho he dit,
ho he dit fa alguns anys,
és la pedra angular
de la logística
de l'estat espanyol,
i no ho dic perquè
resideix en aquesta zona,
sinó perquè
la gran aposta
que va fer Saragossa
per la logística
ha anat molt bé,
el projecte Plaça,
però aquest projecte
la sortina natural,
la té per aquí,
la té per Tarragona
i nosaltres també som,
d'alguna manera,
la connexió més natural
de bona part del tràfic
que travessa pel canal de Suez.
És a dir,
que aquest dibuix
que avui poden veure
els ciutadans,
els diaris i a la televisió,
aquest dibuix
que situa Tarragona
i el seu port
com un ús de comunicació
en què arriba
el corredor del Mediterrani
i també el corredor central
des de Saragossa
i des de Madrid,
això ens situa
en un lloc clau, no?
Sí,
jo diria que sí,
és a dir,
pensem que
tot el que és
la xarxa de transport,
per a dir,
de mercaderies,
per a dir,
de passagers,
no és lineal,
sinó que,
diguem-te,
d'una articulació,
diguem-te,
pràcticament
de xarxa neuronal,
no?
I per tant,
hi ha alguns punts
que són més intensos
i altres que ho són menys,
no?
Doncs, bueno,
jo diria que el Camp de Tarragona
en aquest sentit,
ja pel seu posicionament geogràfic,
que li ve de fa molts anys,
evidentment,
és un punt crític
en aquest sentit,
no?
I hem de jugar
a aquest paper,
no?
No ficant a l'accent,
tampoc,
en ser
un centre neuràlgic
de mercaderia,
diguem-ne,
molt voluminosa
i molt pesada,
però de poc valor
afegit,
sinó,
ser-lo bàsicament,
diguem-ne,
de la transferència
d'informació.
A vegades,
ens dicem,
diguem-ne,
el software,
la informació,
diguem-ne,
més logística,
jo crec que aquesta,
també,
és molt important.
que pot suposar,
o que ha de suposar,
a mig i llarg termini
per l'economia
tarragonina
de les comarques
de Tarragona
tenir aquest corredor
del Mediterrani?
Ha de suposar
un revulsiu,
però la vegada també
ha de facilitar,
diguem-ne,
el repensar
una altra forma
de fer la,
de fer economia.
És evident que estem
en un món
que ha canviat molt
en poc de temps
i encara canviarà més.
nosaltres ara
no temim,
bé,
els empresaris,
diguem-ne,
locals,
estan notant
cada vegada més
la pressió competitiva
que li pot vindre
dels països emergents,
Xina,
Índia,
però després,
en aquest mateix,
diguem,
debat,
se situaran altres països
que ara per ara,
diguem-ne,
encara han pogut entrar
i que tenen el dret
d'entrar com qualsevol altre
i nosaltres el que hem de fer
és competir
en altres instruments.
No podem competir
via breus,
però sí que poden competir
molt via qualitat,
via disseny,
via servei al client,
és a dir,
tenim moltes coses a fer
que estan damunt la taula
i que també obliguen
a una cooperació
més estreta
a nivell institucional.
Jo crec que les institucions
se n'adonen
en projectes d'aquest tipus
que quan les institucions
van totes de la mà
i les administracions públiques,
i aquest ha sigut un bon exemple
en aquest sentit,
fixem-vos, per exemple,
les paraules
i el canvi que ha hagut
en el comportament,
per exemple,
del govern de la comunitat valenciana.
quan les administracions públiques,
repeteixo,
van també de la mà,
jo crec que això
es tradueix
en uns fuits
molt concrets.
I tots els sectors econòmics
es veuran...
Podem parlar
que el conjunt de l'economia
es veurà beneficiada
per aquest corredor
o hi ha alguns sectors
també puntals
de l'economia
de Tarragona
que seran
els més beneficiats?
Sempre hi ha uns sectors
que són els que surten
més beneficiats.
Tot el que està
més a l'entorn
de les indústries
manufactures
ha de sortir
força beneficiat,
penso jo,
però també
ha de sortir
beneficiat
tot el que és
la logística.
I més que la logística
com a tal,
el dissenyar una mica
quina ha de ser
la plataforma
logística
d'aquestes zones.
Fins ara
jo crec
que hi ha hagut
intents locals
i intents
diguem
amb una certa
viabilitat
aquí a les comarques
de Tarragona
i ara el que hauria de fer
és pensar més
en clau
diguem
europea
i per tant
fer diguem
una aposta conjunta
com a mínim
de les 10
comarques
d'aquí de Tarragona
i quan no
diguem
millor encara
diguem
de tot el conjunt
de Catalunya.
De les seves paraules
es esperen que
d'alguna manera
hem de canviar
i molt el xip
en moltes coses.
estem davant
d'un escenari
absolutament nou.
Sí, estem davant
d'un escenari nou
però bé
tampoc
ens hem de deixar
portar
per aquesta afalera
que sembla
que ara
les cartes
es vagin molt bé
que tant de bo
que sí que sí
Últimament
hem rebut
dues notícies
molt favorables
molt positives
complementàries
les coses
tan acaben
de ser complementàries
però bé
a partir d'ara
el que es tracta
és
no tan crec jo
de fer moltes coses
sinó de fer-les
millores.
Doncs amb aquest missatge
també ens quedem
parlant d'aquestes
dues grans notícies
del Corredor del Mediterrani
i dels Jocs del Mediterrani
del 2017.
Senyor Agustí Sagarra
catedràtic
d'Economia Aplicada
de la Universitat
de Rubí-Bresili
gràcies també
per atendre
la nostra trucada
i expressar-nos
les seves reflexions
sobre aquest fet
tan important.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Fins una altra.
Adéu-siau.
Agustí Sagarra
com dèiem
una veu autoritzada
des del món
de la universitat.
Tot seguit
tenim línia directa
i ara tenim contacte
amb el senyor
Joan Amorós.
Ell és el secretari general
del lobby empresarial
Fermet.
Un nom,
Fermet,
que en els darrers mesos
han conegut
una part important
de la societat catalana
perquè s'ha distingit
especialment
per pressionar,
per aconseguir
que el Corredor del Mediterrani
fos una prioritat
a nivell europeu.
Senyor Joan Amorós,
bon dia.
Bon dia.
Vist i sentit
el que es va veure
i sentir
ahir a Brussel·les,
estan plenament satisfets?
Home,
estem bastant satisfets,
no?
Primerament
perquè, esclar,
aquest corredor
és un corredor
que, de fet,
comença a Escandinàvia,
no?,
a dalt de tot d'Europa
i, de fet,
continua fins al sud
de la península ibèrica
i, en certa manera,
fins al Marroc, no?
Llavors,
tot el que Fermet
ha demanat
des del punt de vista
de línies
que s'havien d'incloure
per tenir el tronc principal
d'aquest gran corredor
indesfinit,
tots els estats membres
afectats
ho han acceptat,
de manera que tenim,
doncs,
tot un gran corredor.
L'únic que ens queda,
diguéssim,
dins de l'estat espanyol
és la part sud del corredor
que no acaba de tenir
el traçat més idoni
i, probablement,
doncs,
haurem d'insistir
perquè l'ajustin convenientment.
Però, en general,
jo crec que és una bona notícia.
Val la pena aturar-nos
en aquest detall
que ara comentava
el traçat per Andalucía
del corredor del Mediterrani
va d'Almeria als Jazires
però no va per la costa
sinó que va per l'interior.
Arriba anar fins a Sevilla
per després anar cap al sud
cap als Jazires.
Com interpreten vostès
aquest traçat?
Home,
és un traçat difícil,
no?
És un traçat difícil
perquè hi ha rampes
de l'ordre del 30 per mil o més.
No està gens clar
tampoc
el que hi faran,
perquè sembla que diuen
que sí,
que seran línies mixtes,
però, en canvi,
ens consta
que moltes de les obres
que s'estan fent
són només per dren
d'alta velocitat
i això s'haurà d'analitzar
amb més profunditat.
Per altra banda,
això representa,
afegint el corredor,
de l'ordre d'uns 130 quilòmetres més.
També cal dir
que l'activitat econòmica
és més aviat a la costa,
no?
Hi ha tota una zona
portofrutícola important,
tota aquesta part de l'Ejida,
tot això d'aquí
que quedaria una mica
al marge, no?
I, a més a més,
doncs hi ha tota
l'activitat turística
que és importantíssima
en aquesta zona.
és una zona que,
en certa manera,
nosaltres la comparem
amb la zona
de la Costa Blava
i la Ribera Italiana,
no?
I la Costa Blava Catalana,
si vol, no?
És una zona
amb molta activitat
i, si ho comparem
amb la zona aquesta
de la Costa Blava
i la Ribera Italiana,
hi ha una línia ferroviària
que ja fa
més de 100 anys
que existeix, no?
En canvi, aquí,
doncs,
no l'han previst,
eh?
I nosaltres pensem
que per aconseguir
l'enllaç més curt
entre el nord d'Àfrica
i el cor d'Europa,
aquest és el millor camí.
Des d'una perspectiva catalana,
això que comentarà
és relativament secundari?
Perquè a nosaltres
el que ens interessa
és mirar cap a Europa
i, per tant,
tenir la connexió
de Tarragona,
dels ports de Tarragona
i de Barcelona
cap al nord.
I, per tant,
és secundari
el tema
d'Andalusia?
Home,
depèn de com ens ho mirem,
no?
Jo crec que si
ens ho mirem
a curt, mig termini,
és secundari.
perquè realment
l'activitat econòmica
és més aviat
al nord
que no pas al sud.
Ara,
si ens ho mirem
amb una visió estratègica,
amb una visió de futur,
que jo crec
que això s'ha de tenir
sempre al cap,
no?
Doncs,
és evident
que la Mediterrània
és una zona emergent,
per la que passa,
doncs,
el tràfic intercontinental
és important del món.
És evident,
també,
que el nord d'Àfrica
serà una zona emergent,
perquè hi ha una pressió
demogràfica important,
i a més en aquestes zones
és d'esperar
que es vagin
instaurant
règims democràtics
de fonamentalistes,
amb la qual,
doncs,
molt d'indústria europea,
que ara ha optat
per la Xina,
probablement
optarà
per al nord d'Àfrica.
Llavors,
esclar,
tots els enllaços
amb aquestes zones
s'hauran de fer
entre els ports,
doncs,
del nord d'Àfrica
i els nostres ports,
no?
I s'ha de reconèixer
que tota aquesta part sud
és la que queda
més propera
a la costa del nord d'Àfrica.
Per tant,
d'aquí ens sembla
que hi ha d'haver
una bona connexió.
També hem de tenir en compte,
sempre amb aquesta visió
de futur,
que tard o d'hora
s'acabarà fent
un enllaç fix
entre el barroc
i l'estat espanyol,
segurament un túnel.
Llavors,
aquest túnel,
el que ens interessa
estratègicament
és que hi hagi
un enllaç
que passi
per la costa
perquè,
d'aquesta manera,
l'apropi més
a Catalunya,
que no pas
si no ho fan.
Si no ho fan,
doncs tindrem,
com sempre,
un enllaç
a través de Madrid.
I a nivell estrictament
tarragoní,
senyor Morós,
però també català,
però clar,
des del punt de vista
de Tarragona,
el fet de ser com una mena
de nus
entre el corredor del Mediterrani
però que vingui també
a parar aquí
el corredor central,
que també es dibuixa
per part de l'estat espanyol
i que aprova la Comissió Europea,
com s'ha de valorar?
Beneficia especialment,
clar,
el port de Tarragona,
no?
Home,
és evident
que aquest és un enllaç
importantíssim.
De fet,
nosaltres,
el que no acabem d'entendre molt
és una mica
tots aquests...
Perquè,
és clar,
ara,
diguéssim,
tindrem una gran xarxa,
diguéssim,
reticular,
policèntrica,
de,
diguéssim,
el cornetor d'Europa,
no?
I aquesta xarxa
s'han de definir
uns corredors
que són els corredors
en els que realment
s'ha d'invertir,
perquè si no,
n'hi haurà tants de corredors.
A Espanya mateixa
hem posat un corredor
que va de Madrid a Oviedo,
un altre que va de Madrid
a la Corunya,
vull dir,
hem posat tota una sèrie
de corredors
que dius,
eh,
vull dir,
aquests corredors
de trans-europeus
no entenen gran cosa.
En canvi,
hi ha un corredor
molt important
que és el que ve
de Portugal,
o sigui,
que és Lisboa,
Madrid,
Saragossa,
Tarragona,
Barcelona,
que de fet és aquest
que vostè diu,
no?
El que passa
que ara li han donat
una mica la volta
i ara diuen
que això també
és un tros
del corredor mediterrani,
vull dir,
és una cosa d'aquelles
que és divertida
la de les denominacions
dels corredors,
però és evident
que per Tarragona
és una bona notícia
perquè serà
un noder important,
vull dir,
això és un fet claríssim,
d'Aragona pot esdevenir
fàcilment
el port,
ja ho és avui,
però pot esdevenir
encara més
el port,
diguéssim,
de tota la vall de l'Ebre
i tota la part
nord-occidental
de la península
i jo crec
que això,
doncs,
mira,
sempre és un aspecte
positiu,
segur.
Acabo ja,
senyor Amorós,
perquè arran del que comentava
ara,
de tants dibuixos,
de tants corredors,
el ciutadà de peu
pot tenir aquesta sensació,
en fi,
que al final
s'han provat
diferents eixos
ferroviaris,
ara caldrà continuar insistint
i suposo que també ho farà
el lobby fermet,
caldrà continuar insistint
en prioritzar
en realment
quina és la primera
de les prioritats
per invertir-hi?
Mira,
la primera de les prioritats
per invertir
és,
evidentment,
si hem d'agafar
l'estat espanyol,
és el corredor mediterrani
perquè és de llarg
el més rendible,
primer punt.
Segon punt,
dins del corredor mediterrani
el primer que s'ha de fer
és canviar l'amplada de via
de la línia actual,
això és el primer
i a més és un cost
realment mòdic
dintre del que cal,
o sigui que per tant
nosaltres diem
molt bé,
la línia de la Jonquera
està molt bé
però vostè canvia
amb l'amplada de via
de línia de Perbou,
posi un tercer carril
que vagi per darrere
Barcelona pel Vallès
que de fet
aquest tros ja està fet,
que després
per Castell Bisbal
vagi passant
cap a Martorell,
de Martorell-Vilafranca,
Vilafranca,
doncs,
a Sant Vicenç,
de Sant Vicenç
cap a Tarragona
i cap al port de Tarragona,
això és el primer,
i després continuar això
cap al sud,
havent arreglat
d'una vegada
per sempre
aquest tros
amb via única
que encara tenim
entre Tarragona
i Vandellós,
que no ho acaben de fer mai,
porten anys i anys
aquí fent aquestes obres
i no les acaben mai,
i després,
doncs,
de Tarragona
a València
doblar la línia
perquè això és un procés
que costarà
una mica de fer
i amb el càlculs
que nosaltres tenim,
probablement cap a l'any 2018-2019,
la línia que va cap a València
també serà una línia
que se saturarà totalment
encara que estigui
en doble via,
no?
Per tant,
ens cal que
la línia de Tarragona
a Castelló
també hi hagi
una línia
d'alta velocitat
que ens permeti
anar de Barcelona
a València
amb una hora i quart
o alguna cosa així
i al mateix temps
que ens desembarassi
la línia actual
perquè hi puguin passar
més trens de mercaderies.
Això és el primer
que s'ha de fer
i també
sense oblidar
uns bons enllaços
amb els ports
de Tarragona
i de Barcelona.
Clar,
però aleshores això,
per això li deia
que, clar,
acabarà continuant pressionant,
no?,
en aquest cas
el govern espanyol
perquè això estigui
al principi de la llista.
Evidentment,
això és el que caldrà fer
perquè...
Perquè de moment
no queda clar.
Belouradament,
diguéssim,
el que s'ha provat
a nivell de l'estat espanyol
és un cafè per a tots,
vull dir,
diuen el que voldran,
diuen que s'ha rotat
la redialitat,
cosa que és bastant
sui-gèneris
perquè per trencar
la realitat
de veritat
hagués hagut d'haver-hi
un tren
que és de Tarragona
a la Coruña
per una línia
molt més directa
de la que es veu
en el traçat que hi ha
perquè totes aquestes línies
que ens han posat
al final,
d'una manera o altra
van a parar a Madrid,
m'entén,
encara que diguin
que no,
que s'ha rotat la realitat,
això no és veritat
del tot,
no?
L'únic que realment
trenca la realitat
és el leix mediterrani,
si el fan ben fet
fins al Cefira,
és clar,
perquè llavors
aquest xic
és el que vi més curt
per anar
des del sud
de la península
al nord d'Europa
i llavors
això sí que trenca
la realitat
i per tant
aquest corredo mediterrani
és el que veritablement
és fonamental,
tant des del punt de vista
de trencar la realitat
com des del punt de vista
socioeconòmic,
perquè les avantatges
diguéssim econòmiques
que tindria
aquesta inversió
són incalculables.
Senyor Joan Amorós,
secretari general
de Fermet,
li agraeixo també
que hagi atès
aquesta trucada
del matí de Terraona Ràdio
i que ens hagi fet
aquestes explicacions
que segur que
han ajudat-hi molt
els nostres oients.
Senyor Amorós,
gràcies i bon dia.
Bon dia.
Gràcies al secretari general
d'aquest lobby empresarial,
Fermet,
que s'ha distingit
en els darrers anys
per demanar,
per reclamar la prioritat
del corredor del Mediterrani.
I en aquesta part final
de les valoracions
anem al món
de l'empresa
de diferents sectors
econòmics
de les nostres comarques,
per exemple,
del sector del transport.
Saludem ara mateix
el senyor Lluís Aimat,
director general
de la FEAT,
la Federació d'Empresaris
de l'autotransport.
Senyor Aimat,
bon dia.
Hola, bon dia.
Vostès com han rebut
la notícia
del corredor del Mediterrani?
Doncs,
com una molt bona notícia
que per fi,
doncs,
trenca
amb un concepte
doncs,
no gaire assenyat
de lo que són
les infraestructures
i pensem
que per fi
Brussel·les
posa una mica
d'ordre
i de seny
amb un disseny
d'infraestructures
que des de Madrid
veritablement
ningú en tenia.
Vostè creu
que s'ha acabat
l'Espanya radial?
No,
malauradament això no
perquè,
com veieu
en els corredors aprovats,
la travessia central
continua,
si bé,
veritablement,
vull dir,
ja me suposava
que Madrid
no podia quedar
o no permetria
de cap manera
quedar fora
de la xarxa
de corredors
de mercaderies
encara que,
evidentment,
no s'ha fet
una aposta valenta
per realment
fer prioritari
el que realment
hauria de ser prioritari
que és que si es fa
una línia de transport
de mercaderies
aquesta,
evidentment,
s'ha de fer
al costat dels ports
que són esbelluga
i on es fa
tot el procés
d'importació
i exportació.
Des del punt de vista
estrictament tarragoní,
com ho veu?
Perquè Tarragona
se situa
com un nus
de connexió
entre el corredor
del Mediterrani
i el que podríem
anomenar
el corredor central.
Correcte,
en aquest sentit
la posició geogràfica
de Tarragona
no és cap secret
per ningú
que ha sigut
sempre estratègica
el nus
on pivoten
tant el corredor
de l'Ebre
com el corredor
mediterrani
i en aquest sentit
la posició geogràfica
de Tarragona
és excel·lent
a l'hora
que realment
un cop estiguin fetes
aquestes infraestructures
puguem
gestionar-les
de manera
que realment
puguin suposar
un motor de creixement
per totes les nostres contrades.
Si bé és veritat
que per això
també necessitem
altres coses
com per exemple
l'A27
com per exemple
que realment
se facin
aquestes inversions
cosa que
ja veurem
perquè tots els compromisos
que es fan
des de l'estat
són molt bons
i tot sembla
foles i violes
però a l'hora
de la veritat
si veiem realment
quin és l'estat actual
de la infraestructura
ferroviària
al Mediterrani
resulta
que no solament
no tenim entre València
Tarragona
i Barcelona
una línia
d'alta velocitat
sinó que fins i tot
la línia d'ample i Ibèric
no està desdoblada
en el tram entre Vendellós
i Tarragona
i fixeu-vos també
que aquesta obra
que s'havia dit
que era estratègica
etcètera
porta 4 anys
que resta aturada
i que des de fa 4 anys
no es treballa
en aquesta línia
per desdoblar
com a mínim
la línia ibèrica
per tant caldrà
continuar pressionant
a les autoritats espanyoles
perquè aquesta sigui
la primera prioritat
i a més caldrà
fer moltes inversions
que en un context
de crisi com aquesta
veurem fins a quin punt
arriben
correcte
aquesta és la feblesa
d'una banda
aquesta decisió
arriba en un moment
econòmic difícil
en el qual realment
no hi ha massa diners
no oblidem
que en aquest sentit
el fet que es consideri
prioritat
des de punt de vista europeu
només significa
que hi ha un tant percent
que pot ser
proporcionada
de finançació
des de Brussel·les
però que el gruix
de la inversió
ha de ser estatal
llavors clar
si el 80-90%
de la inversió
ha de ser estatal
en un procés
en què estem de vaques magres
i a més a més
sempre històricament
els processos d'inversió
per part de l'Estat
aquí a les contrades
mediterrànies
sempre ha estat
més bé
és a dir
a veure si ens entenem
va ser el banc mundial
al seu dia
el que va dir
que l'autopista
s'havia de fer
perquè si no
no tindríem autopista
pel mediterrani
el mediterrani
encara tindríem
el nacional 340
és que és així
sempre estat des de fora
en què s'han fet
o s'han obligat
a fer aquestes infraestructures
des de Madrid
mai s'ha considerat
realment
relligar
el mediterrani
com una qüestió estratègica
una última qüestió
pensant en el mig termini
d'aquí 10 anys
quan segurament
el corredor mediterrani
comença a ser una realitat
com haurà canviat
el seu sector
és a dir
quines previsions fan
des de la pròpia FEAT
del que s'oposarà
pel sector del transport
aquest corredor
aquest corredor
és absolutament necessari
també per la pervivència
d'un sector industrial
i comercial potent
llavors
si no tenim aquest corredor
i realment
no podem reequilibrar
d'alguna manera
el tràfic modal
de transport
de mercaderies
doncs patim el risc
que realment
no se pugui continuar
poguent suportant
els processos
diguem-ne
que el 90%
de les mercaderies
veig en camió
nosaltres entenem
que el camió
sempre serà necessari
i a més a més
amb les perspectives
que hi ha de creixement futur
se suposa
que el sector
diguem-ne
el transport
per carretera
continuarà creixent
ara bé
realment
des d'un punt de vista
estratègic
de sostenibilitat
fins i tot
ambiental
energètica
etcètera
cal i convé
disposar
d'altres eines
i no pivotar
tot el transport
de mercaderies
en un únic mòdul
com pot ser la carretera
sinó que cal
fer una distribució
modal una mica
més racional
en la qual
el tren
i evidentment
aquesta infraestructura
és cap dalt
per això
doncs
ha de tindre
una quota modal
molt més important
que no el 4%
que té actualment
però calculen
o esperen
o preveuen
que a nivell intern
doncs
les empreses
al sector
del transport
s'hauran d'adaptar
a la nova situació
hauran de canviar
estratègia
segurament
segurament
la qüestió
és que
els transportistes
de mercaderies
han de fer
aquest salt
a considerar
el seu operador
i aquest salt
de ser operador
suposa
que per cada mercaderia
per cada client
i en funció
de l'origen
d'estir
de la rapidesa
que s'ha de portar
etcètera
s'haurà de triar
el millor sistema
possible
a vegades
aquest millor sistema
el més competitiu
serà la carretera
altres vegades
podrà ser el ferrocarril
i altres vegades
podrà ser el marítim
tant sigui en cabotatge
tant sigui
en el que són
les autopistes del mar
o en altres sistemes
però la qüestió
és que s'haurà de triar
per cada client
l'opció més competitiva
i la millor manera
que els nostres productes
puguin tindre
aquesta sortida
que permeti realment
continuar tenint
una activitat industrial
i comercial forta
Senyor Josep Lluís Eimat
director de la FEA
de la Federació
d'Empresaris
de l'Autotransport
de Tarragona
moltes gràcies
també per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
gràcies a vosaltres
gràcies i bon dia
acabem aquest repàs
de valoracions
amb el director
general
de l'AEQT
de l'Associació Empresarial
Química
de Tarragona
això és el que ha explicat
fa uns minuts
els micròfons
al matí
de Tarragona Ràdio
nosaltres
fem naturalment
una valoració
positiva
era una notícia
que ja esperàvem
de fet
quan fa uns dies
ens demanàvem
quina opinió teníem
pensàvem
que això es portaria a terme
ara falta la concreció
naturalment
falta que aquesta prioritat
es concreti
es realitzi
i que efectivament
el corredor mediterran
sigui prioritari
bueno
jo crec
d'entrada
vull dir que és important
per tot el territori
per Catalunya
per l'Esquadrat
però en particular
per Tarragona
per les comarques tarragonines
en quant a la química
el que significarà
significarà
serà un increment
de les mercaderies
que es transportaran
per tren
tenint que tenir en compte
que actualment
el nivell de mercaderies
transportades per tren
és molt baix
representa
el 5 i el 10%
com a molt
de totes les mercaderies
que es transporten
actualment
tenint en compte
avui que Europa
avui està entre el 40
i el 50%
doncs òbviament
hi ha un potencial
de millor important
no?
Atès
vull dir que el transport
per ferrocarril
és notablement inferior
al transport
per caràcter
però òbviament
això significarà
un increment
de la nostra competitivitat
a més a més
com que el nostre
interès i objectiu
és poder transportar
mercaderies a Europa
mig dia
posem
posem
12 hores
doncs òbviament
això
té un potencial
important
vull dir
per reduir costos
després s'ha de veure
el corredor
quin any estarà
etcètera
etcètera
quina any estarà
la situació
llavors
però estem
arreglant de potencialitats
i la potencialitat
és aquesta sí
òbviament
importa fonamentalment
el port
i nosaltres aquí
hem fixat
la nostra posició
vull dir
fa temps
vull dir simplement
òbviament
és un tema important
pel port
i nosaltres
sempre
quan al port
de fet
el port
fa part
del clàster
i en conseqüència
la nostra posició
és d'apoyar-los
el que es tracta
òbviament
és que
el ferrocarril
de la sortida
no afecti
les instal·lacions
que tenim nosaltres
no són el polímpetroquímic
sota
són les paraules
de Ramon Font Boté
el secretari general
de l'Associació Empresarial Química
de Tarragona
una altra de les veus
que ha valorat
la notícia
del corredor
del Mediterrani
en els darrers 40 minuts
hem pogut veure
diferents reaccions
des de l'àmbit
de la premsa
de la universitat
des del món
de l'empresariat
de la indústria química
veus
que hem sumat
a les valoracions
que ja vam
recollir
ahir a la tarda
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
en els propers minuts
us parlarem
del Congrés Internacional
Tecla
Deixeble
de Pau Santa
d'Orient
i d'Occident
un Congrés Internacional
que s'inaugurarà
demà dijous
a l'edifici del seminari
que es perllogarà
fins i sabte
amb la presència
d'experts especialistes
en el tema
com dèiem
procedents
a diferents països
aquest matí
ens acompanya
el màxim responsable
de l'organització
el director
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
en Fructus
mossèn Josep Maria
en Cavalda
senyor Cavalda
molt bon dia
molt bon dia
com ho tenim
tot això a punt
doncs en principi
molt bé
vull dir
ja estem
esperant
els congressistes
els ponents
vull dir
els que presenten
comunicacions
i
doncs demà
esperem
si Déu vol
doncs
iniciar el Congrés
més enllà del Congrés
ara parlarem
dels detalls
dels continguts
en fi
dels experts
que estaran aquests dies
a Tarragona
hi ha un altre aspecte
col·lateral
que és l'estrena
aprofitant el Congrés
d'unes instal·lacions
que han estat
reformades
del propi edifici
del seminari
què s'oposa
també per a vostès
doncs bé
l'edifici del seminari
realment està
doncs
molt canviat
el claustre
de la capella
de Sant Pau
doncs presenta
una imatge
doncs nova
espectacular
realment
molt bonic
i que és un marc
doncs
magnífic
en el qual
nosaltres
doncs
l'estrenarem
pràcticament
no?
i doncs
demà tothom
podrà
doncs
gaudir
d'aquest nou espai
que s'ha obert
a Tarragona
i que
l'arcabisbe
doncs té el desig
que sigui
un espai
doncs
cultural
de diàleg
religiós
diàleg
intercultural
i podríem dir
un espai nou
que s'obre
a tots els
tarragonins
estem parlant
de l'ala esquerra
podríem dir
de l'edifici
exacte
o hi ha la capella
de Sant Pau
que s'ha mantingut
evidentment
home i tant
que sí és
el tresor
i suposo que
després s'han adequat
a altres sales
no?
doncs
totes les dependències
doncs s'han fet
despatxos
s'han fet
noves aules
per l'institut
hi ha aquesta aula
doncs
magna
amb una còmode
de 250 persones
on s'hi celebrarà
el congrés
i podríem dir
doncs
és una remodelació
doncs
profunda
de l'edifici
és una oportunitat
doncs
que té
aquest congrés internacional
d'estrenar
aquestes instal·lacions
que a més m'imagino
que com a institut
vostè com a director
de l'institut
també
obre d'alguna manera
una nova etapa
per poder
fer-hi més coses
molt
certament
vull dir
l'institut
doncs
passem
com qui diu
d'un estat
doncs
que hi ha
les aules
i les dependències
doncs
està en un estat
doncs
vull dir
ja una mica
precari
no
passem
doncs
en unes aules
doncs
totes noves
amb els mitjans
audiovisuals
amb la
calefacció
amb l'aire
acondicionat
vull dir
realment
doncs
serà
doncs
un espai
on
on podrem
doncs
dur a terme
les nostres
tasques
doncs
amb molta més
molta més
qualitat
sí
de moment
doncs
com dèiem
el seminari
estrena demà
serveis per
estrena demà
aquest congrés
internacional
sobre la figura
de Santa Tecla
què pretenen els organitzadors
amb aquesta trobada
doncs bé
Tecla
és una de les figures
importantíssimes
en el cristianisme primitiu
és una figura
del segle primer
una noia que es va convertir
gràcies a la predicació
de l'apòstol Pau
doncs
a l'actual Turquia
no
i que va tindre un èxit
sorprenent
en l'església primitiva
va ser una evangelitzadora
va ser una
dona que ensenyava
que batejava
no
i per als tarragonins
jo crec que és molt important
descobrir
la història
la vida
de Santa Tecla
no
perquè a vegades
ens quedem una mica
amb la llegenda
que doncs
els turments
que va sofrir
doncs
aquesta noia
ens quedem una mica
amb les qüestions
una mica més
doncs
més barroques
o podríem dir
que també la literatura
doncs ha anat
ampliant
no
però apropar-nos
a la persona real
vull dir
jo crec que és molt interessant
i apropar-nos
a la vida
de Santa Tecla
doncs
de mà
d'historiadors
d'experts
de persones
doncs
que coneixen
profundament
el cristianisme
doncs
primitiu
el culte
que es va donar
a Santa Tecla
a les esglésies
d'Orient
també doncs
aquí a Tarragona
com un fet singular
penso que és molt interessant
com ho han organitzat
aquest
aquest congrés
són tres jornades
són tres dies
sí
experts
historiadors
diversos
com ho han organitzat
l'estructura del congrés
és molt clara
primer s'estudia
les actes
de Pau i Tecla
que és el document
de referència
per estudiar
la vida
de Santa Tecla
és un document
doncs
del segle segon
tercer
i després
passem
podríem dir
allò que els pares
de l'església
doncs
una mica
han escrit
han fet referència
a la vida
de Santa Tecla
aquesta és la segona part
Tecla
i els pares
de l'església
després hi ha una tercera part
que és el culte
una cosa molt important
vull dir
el culte
a les esglésies
d'Orient
d'Occident
a Hispània
a Tarragona
i finalment
podríem dir
la qüestió
de l'arqueologia
la iconografia
i l'epigrafia
podríem dir
són
aquests quatre blocs
que són importantíssims
i qui vindrà
perquè venen experts
jo ja deia
que era una trobada internacional
ve gent d'aquí
i participarà gent d'aquí
experta
que coneix
aspectes
de tecla
però ve gent
de fora
bé
venen professors
sobretot
molts d'Itàlia
perquè Itàlia
doncs
és el centre
de la cultura
doncs
romana
i cristiana
i són
tenen molts experts
no?
en història antiga
sobretot
podríem dir
hi ha l'Institut
Patrístic Agustinianum
a Roma
de la Universitat
de la Teranens
i són ells
els que ens han
doncs
ajudat
i ofert
doncs
especialistes
i molts d'ells
venen d'aquest
Institut Patrístic Agustinianum
també ve
altres persones
podríem dir
per exemple
doncs
arqueòlegs
que han excavat
doncs
la mateixa
Salèusia
com la senyora
Renat Pilinger
d'Àustria
després venen
també alguna persona
doncs
experts
que han publicat
darrerament
en aquests últims anys
2001-2002
sobre el culte
de Santa Tecla
un professor
dels Estats Units
que es diu
Stephen Davis
i bé
altres
podríem dir
ara no em poso a nomenar-los
perquè segurament
me'n deixaré
no?
però
persones que han estudiat
doncs
molt bé
que són personalitats
de primer ordre
en la qüestió
dels evangelis
perquè
les actes
de Pau i Tecla
és un evangeliu apòcrif
és a dir
són
aquests textos
antics
que no van entrar
dins del cànon
de la Bíblia
del Nou Testament
però que són textos
vull dir
que tenen
una validesa
per l'Església
no?
vull dir
com si realment
fossin
doncs
textos
de primera mà
no?
sobre
testimonis
del cristianisme
no?
Mai fins ara
s'havia fet una trobada
d'aquestes característiques
tan àmplia
analitzant
en fi
aquests diferents aspectes
en relació
a la figura
de Tecla?
bé
vull dir
el que cerca
l'Institut
estem molt orgullosos
de poder
doncs
haver portat
persones
vull dir
que són
enteses
en el tema
aquí a Tarragona
i celebrar
un congrés
sobre la nostra patrona
i a més a més
d'aquest congrés
doncs
ens sortirà
en un llibre
que seran
les actes
del congrés
en les quals
hi haurà
les dades
actualitzades
sobre la figura
de Tecla
serà un llibre
de referències
és a dir
per nosaltres
és un orgull
que Tarragona
doncs
pugui oferir
després
a tot el món
científic
a nivell
podríem dir
internacional
mundial
podríem dir
un llibre
que és
actualització
de totes les dades
sobre la figura
de Santa Tecla
Tarragona
ho podrà oferir
en el futur
a partir d'aquest congrés
i a més a més
també és una oportunitat
perquè aquests dies
aquest cap de setmana
tenint en compte
la presència
d'aquests experts
que venen de fora
puguin conèixer també
la ciutat
en fi
les instal·lacions
del propi seminari
però el conjunt
no?
de la riquesa patrimonial
és un interès
que nosaltres
sempre que hem organitzat
un congrés
com vam fer
amb el congrés
del juny del 2008
sobre Sant Pau
i Sant Fructuós
doncs
és dedicar un dia
només per visitar
Tarragona
i sobretot
els monuments
més antics
fer-los conèixer
la Tarragona romana
i la Tarragona cristiana
perquè realment
Tarragona
no sigui oblidada
sinó que realment
en els primers segles
fins al segle IV
V, VIII
Tarragona realment
és un centre
de la cultura occidental
o del món romà
de la part occidental
i això és una qüestió
que nosaltres
doncs diem
i que volem
que els quedi molt clar
Ara que citava
aquest congrés
dedicat a les figures
de Pau
i Fructuós
del juny del 2008
el congrés
d'aquests dies
d'alguna manera
és una continuació
d'aquell?
Evidentment
és una continuació
perquè nosaltres
a l'Institut
volem doncs
la tradició
no?
Eclesial de Tarragona
doncs afirma
que l'apòstol Pau
va vindre doncs
a predicar
aquí a Tàrraco
i el primer congrés
doncs
va versar
va voler
podríem dir
treure arguments
no?
d'aquest viatge
últim viatge
de Pau
a Hispània
i l'alta probabilitat
que realment
Pau sortís
de Roma
i del port d'Òstia
i doncs
el primer lloc
d'estir
doncs
fos Tàrraco
no?
Evidentment
després
vull dir
va ser doncs
les actes
del martiri
de Fructuós
en aquell primer congrés
que penso
que es van actualitzar
molt l'estudi
sobre les actes
des del punt de vista
literari
des del punt de vista
doncs
teològic
i ara doncs
podríem dir
és la deixeble
de Pau
Santa Tecla
no?
Podríem dir
Tarragona
és una
és una església
que té doncs
unes arrels
paulines
claríssimes
i
el culte
Santa Tecla
podríem dir
mostra aquest lligam
en Pau
nosaltres volem donar
intentar d'anar
donant arguments
podríem dir
que confirmin
aquesta tradició
en l'església
la tradició
ja té un pes
enorme
vull dir
en el sentit
que quan una cosa
és tradició
en majúscula
volguem dir
vull dir
és una cosa certa
però
evidentment
nosaltres estem
una cultura
una mentalitat
molt racionalista
i doncs
vivim una època
que ens agrada
doncs
donar
doncs
arguments
podríem dir
dades
que constatin
la mateixa tradició
el camí
que van obrir
amb aquell congrés
dedicat a Pau
i Fructuós
el 2008
i que ara es consolida
amb aquest congrés
dedicat a la figura
de Tecla
és un camí
que té
més recorregut
és un camí
que té molt de recorregut
molt
en el sentit
molt
sí
perquè
pel 2013
nosaltres
pensem organitzar
ja el tenim
vull dir
quasi enllestit
falta
doncs
les qüestions
més organitzatives
decidir els dies
etcètera
però tenim
pensat un congrés
sobre
els últims anys
de la vida
de Pau
precisament
per aclarir
podríem dir
aquest tema
oblidat
de què va passar
en els últims anys
de la vida
de Pau
què va fer Pau
els últims anys
després
del seu arrest
a Roma
i que ens en parla
els fets
dels apòstols
i queden
podríem dir
uns quatre anys
que no sabem res
massa cosa
de la vida
de Pau
fins al seu martiri
llavors
doncs
és probable
que
Pau
realitzés
aquest desig
d'evangelitzar
a Hispània
llavors
nosaltres
aquest congrés
dels últims anys
de la vida
de Pau
ja fa dos anys
que hi treballem
és a dir
podríem dir
hem estat treballant
dos congressos
pràcticament
al mateix temps
perquè evidentment
per demanar estudis seriosos
doncs
s'ha de fer amb temps
concertar
doncs
amb els professors
que es comprometin
doncs
a fer un estudi
podríem dir
això no es fa
no s'organitza
un congrés
en sis mesos
sinó que
es demana
doncs
contactar
amb els professors
doncs
com a mínim
dos anys abans
perquè puguin
fer la seva feina
molt bé
doncs ja podem anunciar
que hi haurà aquest congrés
el 2013
en el d'aquests dies
per si hi haurà
una presència destacada
més enllà dels experts
en fi
dels especialistes
que hi participen
de personalitats
i fins i tot
d'autoritats
de Turquia
no?
per exemple
i de Síria
sí
hi ha una delegació
doncs
de Turquia
que penso
que és molt interessant
que
que hagin volgut
doncs
també
vindre a Tarragona
i en ocasió
del congrés
perquè doncs
Turquia
és el lloc
on van néixer
les primeres comunitats
cristianes
a Turquia
doncs
hi ha Tars
on va néixer Pau
hi ha Icònia
on va néixer Tecla
vull dir
hi ha altres
podríem dir
llocs
que
són les primeres
comunitats cristianes
que Pau va evangelitzar
que Sant Pau
va crear
no?
i penso
que és molt interessant
que Turquia
doncs
s'interessi
per les qüestions
del cristianisme primitiu
que tenen
en el seu mateix país
no?
Després
la delegació
de Síria
que ve encapçalada
doncs
per
l'ambaixador
de Síria
Espanya
i després també
per un bisbe
ortodox
de Damasc
i després també
per un director
d'un centre
que
de la llengua
aramea
perquè
precisament
en un poble
d'allà de Síria
que es diu
Malula
doncs
allí
és el lloc
on es recorda
que Santa Tecla
fugint
d'una de les persecucions
va caure
en una roca
i la roca
la va protegir
d'aquella persecució
i allí
hi ha un monestir
dedicat a Santa Tecla
i en aquell lloc
precisament
es parla arameu
es continua parlant
la llengua
que parlava Jesús mateix
i ve el director
d'un institut
doncs
sobre la llengua
l'arameu
i
realment
doncs
s'han interessat
pel congrés
i han volgut
participar-hi
de totes
i
podríem dir
per nosaltres
és un honor
que
gent
que estan
en els mateixos
llocs
on es venera
Santa Tecla
des de molt
antic
doncs
s'hagin assabentat
del nostre congrés
i hàgin volgut
ser-hi presents
quanta gent
esperen que hi participi
en aquests dies
nosaltres
podríem dir
vam fixar la xifra
de 200
de 200 persones
i gairebé
hi estem
doncs
apropant-nos
jo penso que encara
vull dir
hi ha persones
que encara es poden decidir
de dir
doncs vinga
anem
volia preguntar
precisament
perquè clar
perdoni abans
que res
és un congrés
podríem dir
molt parentesos
o pretén també
obrir-se
a persones
més o menys
interessades
en el tema
encara que no
coneguin
no tinguin
un gran coneixement
miri
jo no vull enganyar
ningú
vull dir
en el sentit
que les conferències
són diverses
hi ha conferències
molt especialitzades
conferències
que doncs
algú una mica
doncs
s'hi pot perdre
no
però
en el seu conjunt
podríem dir
doncs
jo penso
que són
molt comprensibles
i a part
doncs
hi haurà traducció
simultània
de tal manera
que una persona
parla en anglès
en italià
o en francès
o hi haurà traducció
ho digueu
la persona
ho podrà escoltar
doncs
en català
no
o en castellà
llavors
en aquest sentit
doncs
no hi ha cap problema
que qualsevol persona
pot participar
en un congrés
no és necessari
que sigui professor
que sigui especialista
etcètera
vull dir
o que sigui estudiant
universitari
no
qualsevol persona
pot participar
en un congrés
què cal fer
a dia d'avui
a 24 hores
de l'inici del congrés
encara
a 24 hores
de l'inici del congrés
es pot inscriure
doncs
senzillament
trucant a l'institut
el número
977
23
38
33
posant-se en contacte
amb nosaltres
anant a la pàgina web
de l'institut
que és
insaf.arcabisbat
de Tarragona
puntcat
pujant al mateix seminari
que la secretaria
està oberta
venint
al mateix dia
del congrés
i encara
és a dir
encara tenim places
lliures
vull dir
si no tinguéssim
places lliures
sí que diríem
ho sentim molt
però ja
no hi ha lloc
per tothom
però encara
doncs
la sala
on fem el congrés
és suficientment gran
que encara
hi pot haver-hi gent
i a més servirà
perquè la puguin
veure d'estrena
perquè com dèiem
servirà
aquest congrés
servirà d'alguna manera
per estrenar
aquestes instal·lacions
remodelades
del seminari
el congrés
arrenca demà
a les 9 en punt
la inauguració
anirà a càrrec
de l'arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
Monsenyor Jaume Pujol
a partir d'aquí
la presentació
del congrés
que farà
el nostre convidat
avui
aquí a la ràdio
i ja
just després
doncs
les primeres xerrades
les primeres conferències
i taules rodones
que s'aniran produint
fins dissabte
a la tarda
cap a les 6 de la tarda
està prevista
que hi hagi
les conclusions
d'aquest congrés
sobre la figura
de Tecla
com a deixeble
de Pau
mossèn Josep Maria Gabaldà
director de l'Institut
Superior de Ciències
Religioses en Fructors
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
i explicar-nos
aquest congrés internacional
que veiem
que s'han dubte
té un abast
i una profunditat
ben clara
moltes gràcies
moltes gràcies a vostè
que vagi molt bé
adeu-siau
avui el corredor mediterrani
i Santa Tecla
la patrona
de la ciutat de Tarragona
han estat els protagonistes
d'aquesta secció
del millor de la temporada
2011-2012
ens retroben ben aviat
en una pròpia edició
recordant
els moments
més interessants
aquelles entrevistes
aquelles estones
de ràdio
que val la pena
tornar a escoltar
a la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
el 96.7
de la freqüència
modulada
o també des de qualsevol
lloc del món
a través de
tarragonaradio.cat
fem el millor
de la temporada
amb i
de la