Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tres dies de festa?
Almenys aquí t'arragona.
Almenys aquí t'arragona.
Que dic clar.
I de moment el que farem és això per l'Arbors de Sardanes,
dels bars, de Música Paracoble.
Ho fem gràcies a la col·laboració inestimable,
imprescindible de la Silvia i el Control de So.
La participació aquí davant del micro de la Maria Rosa.
De l'Àngel.
Després hi afegirà la Marta, que ja està per aquí.
Fent temps ella.
Està fent altres coses.
Ara és convidat de pedra, de moment.
Ja farà la seva al racó de la part.
Anem a fer això, un resum ràpid de continguts del programa d'avui.
Una setmana més hem de dir el mateix que destaquem a les últimes setmanes,
que ara és temps de plecs de molts i de bons plecs arreu del país.
I per començar, abans que arribi el moment de l'agenda,
recordar-vos que aquest cap de setmana, aquí a les comarques terragonines,
diumenge, a plec a la Ribera d'Ebre, a plec també al Morell,
la setmana vinent seguirà també amb plecs prou importants,
alguna ballada de sardanes, aquest aspecte és potser el que més nota crisi
i que encara no ve l'època forta d'aquesta activitat.
Els concursos de colles, les nostres colles segueixen anant pel país.
De moment encara, un parèntesi pel que fa a campionat,
això sí, la nostra colla d'aquí de Tarragona,
veterana, toc de dansa, serà diumenge a Mataró,
en la categoria de colles lliures.
I potser sí que una miqueta de força activitat,
pel que fa a aquelles activitats que surten de l'habitual
i que vivim a la secció d'activitats diverses de l'agenda.
Hi haurà, per exemple, una cita que és dissabte aquí al Palau de Congressos de Tarragona
amb l'orquestra, la jove orquestra catalana d'instruments tradicionals,
per posar-nos només un exemple,
i l'esbar Santatec, la que participa a la cloenda d'aquestes jornades,
aquest munt d'activitats al voltant del Llegat Romà de Tarragona.
La Marta, com deia, tindrà la seva secció,
que avui serà una miqueta diferent del que ens té acostumats.
I, a més a més, tindrem un primer tast d'un disc que es presenta,
no es presenta, fins divendres vinent.
Ja podreu escoltar un tast que pot ser,
però a molts pot sobtar una miqueta,
perquè ve a rellegir musicalment parlant la música d'en Vicenç Vol.
Cada cosa arribarà al seu moment.
Això i molt més, des d'ara, i fins a dos quart de deu de la nit.
Comencem amb música, si et sembla?
Anem-hi!
Sí, doncs aviam.
Aquesta vegada els nostres joïdors ens permetran
que, amb motiu de l'emissió número 800, la primera sardana del programa,
ens la dediquin, ens la dediquem a nosaltres mateixos,
als que fem cada setmana i també, per què no, als que ens escolteu.
És una composició que ens va dedicar l'autor Tarragoni Alfred Alvar l'any 2006,
amb motiu d'un altre número rodó, als 500 de l'1,2 i seguit.
La va batejar com Matins de Ràdio,
va ser estrenada el 6 d'abril d'aquell any
per la Cobre Ràdio Jove a la ballada del Diumenge de Rames.
La sardana inclou la melodia de la sintonia de les hores de Tarragona Ràdio
i del ballable El Pimpollo,
és a dir, la nostra sintonia de l'espai de la relíquia.
El 2007, la Cobre Ràdio Jove la van registrar en el disc Tan sols un pas,
que va promoure l'agrupació sardanista Tarragona Dança.
És aquesta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem ja cap a l'agenda, una agenda d'activitats de sardanes,
d'esbars, de cobles, d'arreu del país, sobretot,
però també centrant-nos en alguns aspectes aquí a les comarques terraronines.
De moment, aquesta perspectiva més àmplia d'arreu de Catalunya
pel que fa als plecs.
Comencem per aquest dissabte, dia 26,
el 35è plec de Castellà del Vallès, vespre i nit,
al Col·legi Immaculada, amb les cobles Jovení Bola Sabadell,
Viladolesa i Marinada, amb concurs de colles improvisades.
I al 33è plec de Mollerussa, el vespre i a la nit,
als jardins municipals, amb les cobles Villpuig-Cobla i Jovení Bola de Gramunt,
també amb concurs de colles improvisades.
I atenció, perquè el gruix és pel diumenge, dia 27,
el 25è plec de Sant Feliu de Guíxols, matí i tarda al Passeig del Mar,
amb les cobles Ciutat de Girona, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i els rossinyolets.
58è plec de Santa Coloma de Gramenet,
al matí, tarda i nit, als jardins de Can Sistaré,
amb les cobles, la principal de la Bisbal, Jovení Bola de Sabadell i Sabadell.
El 27è plec de Vilafranca del Penedès,
a la tarda, a la Rambla de Sant Francesc,
amb les cobles Marinada, la Flama de Farnès i els rossinyolets.
El 24è plec de l'Eixample, Barcelona,
al matí, a la plaça de la Sagrada Família,
amb les cobles Marinada, Maricel i Sabadell,
amb concurs de colles improvisades.
El 4è plec de Folgueroles, a la tarda, a l'Ermita de la Damunt,
amb les cobles Vellpuig-Cobla i Lluïsos de Taradell.
i tarda, a l'Ermita de Sant Geroni, amb l'Escobla, Reu Jove i Jovení Bola de Gramunt.
Hi haurà paella gegant a preus populars
i, en cas de mal temps, es faria al local municipal La Llanterna.
I, finalment, el 4è plec de la Vila del Morell,
un altre per aquest diumenge, a les 11 del matí, a les 5 de la tarda,
al parc del Camí de l'Estació, amb la principal del Llobregat,
la Cossetània i la Maricel, amb armut popular,
dinar de Germanó, el preu de 18 euros,
i a la tarda, concurs de colles improvisades.
S'estrenaran dues sardanes, l'estrella de David Josep Enric Peris,
en memòria de Josep Rivas Martínez,
persona que havia treballat intensament en l'ensenyament de sardanes a la Vila
i per Morell, de Tomàs Ili Membrà, d'una sardana també d'estrena.
En cas de mal temps, la pleca es faria al pavelló esportiu.
I passem ara, al cap de setmana següent, el dissabte, dia 2 de juny,
amb el 85è plec de Calella,
en la primera sessió, tarda i nit, al passeig Manel Puigvert,
amb l'Escobla, Marinada i Jovení Bola de Sabadell.
També el 16è plec del Macelles, a la tarda, a la plaça de la sardana,
a la nit, al pavelló Polivalent, amb la Copla Contemporània.
També hi haurà una exhibició de colles improvisades.
I a la 24è plec de Primavera de Mandellós,
a dos quarts de set de la tarda, a la plaça dels doctors Gil Bernet,
i a dos quarts d'onze de la nit, al pavelló esportiu.
Amb la Copla Reu Jove, hi haurà sopar de Germanó.
I en cas de mal temps, es faria al pavelló esportiu.
Aquí remarquem que hi ha hagut a darrera hora,
aquesta nota ens arriba amb aquesta tarda,
canvi d'emplaçament en aquesta plec d'onze,
a la tarda, a la plaça dels doctors Gil Bernet,
i al vespre, a la nit, al pavelló esportiu.
Passem ara el diumenge, dia 3.
El 37è plec de l'Escala, matí i tarda,
al passeig Lluís Albert, amb l'escobla Ciutat de Girona,
la Flama de Farners i la principal de l'Escala.
El 17è plec de Cornet, matí i tarda,
a la parròquia de Santa Maria de Cornet,
entre Balsareny i Avinyó,
amb l'escobla, la principal de Terrassa i Lluísos de Taradell.
El 85è plec de Calella,
abans parlàvem de la primera sessió de dissabte,
doncs ara la segona, la més nombrosa,
la més voluminosa, diguem-ho així,
i em dubtava una miqueta
perquè sembla que la sessió del dissabte al vespre
és l'acapar a una quantitat de gent,
de velladors important.
Deixem de moment, en tot cas, constància d'això,
del 85è plec, en la seva segona sessió,
matí i tarda, al Parc del Mau,
amb l'escobla, la principal de l'Escala,
al Montgrins, Marinada i Jubil·líbole a Sabadell,
amb concursos i votació popular,
amb colles improvisades també,
aquesta en la sessió del matí.
I acabem tot aquest munt de plecs,
diem, enumerant el 48è plec de Bràfim,
a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda,
a l'ermita de la Mare Déu de Loreto,
amb la cobla Reu Jove,
amb la tercera fira de la Sirera i dinada germana.
Val que fa ballada a les sardanes,
i aquí, com és habitual,
ens limitem a les comarques tarragonines,
aquest domenja, dia 27,
a les 12 del migdia, Calafell,
amb la cobla, la principal de Terrassa.
I també a les 12 del migdia,
la joncosa del Montmell,
amb la cobla, la principal de Tarragona,
i amb exhibició de la colla d'enceres del Penedès,
un vermú popular i paella.
I ara l'activitat de les colles de competició.
Aquest dissabte,
a dos quarts de sis de la tarda,
a Barcelona,
a Can Felip,
al Poblenou,
individual de Reveses,
amb la cobla,
ciutat de Cornellà.
Pel diumenge,
a dos quarts de 12 del migdia,
a Mataró,
a la plaça de Sant Anna,
a colles lliures,
amb la cobla,
ciutat de Cornellà.
A la tarda,
també a Mataró,
a dos quarts de sis,
al Col·legi Valldàmia,
individual de Reveses,
amb la ciutat de Cornellà,
també.
Dissabte,
vinent,
dia 2 de juny,
a les 8 del vespre,
a Gramunt,
el campionat de la terra ferma,
i colles lliures,
amb la cobla,
jovení volà de Gramunt.
I dos concursos pel diumenge,
dia 3,
a les 12 del migdia,
a Sant Feliu de Llobregat,
a la plaça de la Vila,
territorial Barcelona,
ciutat i colles lliures,
amb la principal de Terrassa.
I a dos quarts de sis de la tarda,
a Berga,
a la plaça Vila d'Humat,
al territorial comarques barcelonines
i colles lliures,
amb la cobla Pirineu.
La mare desbarça,
que és diumenge,
un festival desbarça,
que hi haurà a Arenys de Munt,
i participaran les seccions infantils
i juvenils de les bars d'Ansaire de Tarragona.
I a les sis de la tarda,
aquí a Tarragona,
a la sala August del Palau de Congressos,
participació de les bars Santa Decla,
d'aquí, de Tarragona,
amb l'espectacle de Cluenda de Tarraco Viva.
I que habitat felicites,
la pantomima romana.
Aquest és el lema de l'espectacle.
Sí, on hi estrenarà la reconstrucció
d'una dansa pírrica.
Sí, exacte.
Ah, ara jo sé això que no sé què és, eh?
Ho haurem de buscar la definició.
Sí.
Ho hauríem hagut de fer abans, això?
Un dansa pírrica, ara ho faré.
El que hi vagin, no?
Que assisteixin, suposo que...
Ja, però és que jo vull saber-ho.
Jo que no hi puc anar, perquè no hi soc.
Ah, clar.
La gràcia del Tarragona va ser aprendre coses.
Un dansa pírrica, un dia.
I bé, el diumenge, dia 3 de juny,
també aquí a Tarragona,
a les quarts de 8 del vespre,
al Teatre Metropòlia,
a un festival,
a la commemoració del 30è aniversari
de les barres d'Ansaire de Tarragona.
Comptarà amb l'acompanyament musical
del grup Factoria Folk.
I acabem la nostra extensa agenda
parlant bols d'altres activitats.
Per aquest dissabte,
a les 7 de la tarda, aquí a Tarragona,
a la Palau de Congressos,
la jove orquestra catalana d'instruments adicionals
presenta l'obra Mare Nostrum,
de Jordi Molina i Membribes.
Hi participen 90 músics d'escoles de música
de nombrosos municipis de Catalunya
i la Catalunya Nord,
Solsona, Torpinyà, Molins de Rei,
Altafulla, Sant Cugat,
La Canonga, Reus, Olesa
i l'Aula d'Instruments Adicionals
de l'Escola Municipal de Música de Tarragona.
El preu de l'entrada és de 6 euros
i es poden adquirir a l'Escola Municipal de Música
o al Palau abans del concert.
I una altra activitat
dins d'aquest apartat de l'agenda,
pel dissabte, dia 2 de juny,
a les 5 de la tarda,
a Valls,
a la sala de plens de la Casa de la Vila,
acte institucional de commemoració
del 40 aniversari de la Unió Anelles de la Flama,
entitat que aplega colles sardanistes de Valls,
però també un munt d'activitat
de cultura popular de la ciutat de Valls.
Tot seguit,
després d'aquest acte inaugural,
hi haurà al carrer de la Cord
i a la plaça del Blat
un recull visual de la història
de la Unió Anelles de la Flama
des dels seus inicis.
Aquests carrers han esdevingut
el centre neuràlgic del folclore
i la cultura popular ballenys
i per això s'ha triat aquest escenari.
Per això els elements i dances
se situaran al llarg del carrer de la Cord
per ordre de recuperació i aparició
per tal d'arribar fins a la plaça del Blat
i poder gaudir d'un tast de cada grup.
Tot seguit,
espectacle amb música en directe
i finalment,
presentació del bou tradicional de Valls
promogut per la Fundació
Unió Anelles de la Flama.
Tot seguit,
escoltarem una sardana
de Juret Maria Sarracan,
un home que ha desplegat
una tasca important
de promoció i enriquiment
de la música per a Cobla.
Una feina no massa sorollosa,
però enormement efectiva,
sobretot des de l'entitat Músics per a la Cobla.
Com a compositor no és gaire prolífic,
però les seves obres
són d'una notable qualitat tècnica
i sobretot d'una sensibilitat
especialment remarcable.
Poques vegades
les podreu escoltar
ballades i a plecs
i potser en algun concert.
Resultat, això,
d'una manca de preocupació
per agradar a tothom
de manera fàcil.
Ell fa la música que sent
i la veritat és que
si us hi poseu
potser no us farà venir ganes
boiges de ballar,
però sí de deixar-los portar
pels sons que sentireu.
La sardana que us proposem
és Montcau,
estenada l'any 1978
i enregistrada
per la Cobla Mediterrània.
La sardana que usava
la sardana que usava
i mol
dance
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
faltava!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
no!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
si fer-ho al nou Teatre de Tarragona,
si està a punt!
Estaria molt bé!
O bé al Palau de Congressos,
que és molt més gran,
però les qüestions acústiques no sé molt gran.
Però adiós a la sanitat,
la veritat és que...
Sí, sí.
Deixa'm el que desitja.
Alguna cosa més, Marta?
Em sembla que sí,
que té més cosetes preparades.
Un aspecte que a l'actual etapa del Congurs
la sardana de l'any s'ha perdut respecte a la primera
és que, a més dels vots que fa el públic assistent a la final,
llavors també es recollien vots aportats per les emissores col·laboradores
i que emetien l'acte en directe.
En un moment donat de l'acte,
els presentadors donaven pas a cada una d'aquestes emissores
que anunciaven els seus vots,
d'una manera semblant a com ho fan ara les televisions
al Festival d'Eurovisió.
Mira, em sembla que ha sigut cap de setmana, no?
Ah, sí? És veritat?
El disc de la final de Lloret de Mar
recull una d'aquestes votacions
corresponent a una ràdio de Canàries
que en aquells anys també emetia el concurs
per a la colònia catalana d'aquelles illes.
En davant, Ràdio Las Almas de Gran Canàries.
Dintre és la vostra votació.
Bona nit, Catalina.
Reunir el jurado de ECA
emitó a la ràdio Las Almas
de Gran Canàries, en las islas Canàries.
Y a una de las diez carmas finalistas,
el jurado ha aprobado la siguiente votación.
40 votos para 11 aviones de Cuchero.
21 votos para Apliés, y a dos del Salvador.
y a dos del Salvador para Cuchero
y el jurado de Cuchero.
Desde la Cuchero de Gran Canàries,
en las dos de la Cuchero de Gran Canàries,
en las dos de la Cuchero de Gran Canàries.
Muy bien.
Va ser un moment molt emotivo.
Jo hi vaig ser en aquella final.
Ah, sí?
Eres ben jovenet.
Eres jovenet, com ara, com ara.
Sí.
Òbviament.
I la gent, doncs, va fer gràcia.
Una emisora de Canàries.
Sí, no.
Això ho feien, imagino,
perquè hi havia una colònia catalana bastant important.
One point.
No.
Sempre faltava això, sí, sí.
Sí, sí.
I anaven sortint les diferents emisores
i anava fent aquesta classificació.
Això ha desaparegut ara.
El que sí que és el Premi de la Crítica, que se'n diu,
però també existia en aquella época.
I bé, em sembla que ja s'acaba, això, Marta.
I, finalment, arriba un moment especialment important
del concurs de la sardana de l'any.
L'anunci de quina és la sardana guanyadora.
El disc de la final de Lloret de Mar
també s'hi va recollir en aquell moment
un dels més emotius que recorden els que hi van ser,
ja que va guanyar una de les composicions més populars
no només de tota la història d'aquest sardament,
sinó de la història recent del sardanisme.
La plec de tardor.
En aquella ocasió en Jordi Puerto comptava
amb la junt d'altres presentadores,
inclòs en Apatum, de la ràdio catalana,
la locutora Odette Pinto.
Feien així.
I aquí he de justificar això de l'Apatum
l'he posat jo el guió a la Marta.
Perquè era una locutora, vaja, de certa fama en aquella època,
crec que malauradament n'hi ha traspassada.
i era una d'aquelles veus que es van fitxar
per donar prestigi a l'acte.
Veieu com ho feien això?
L'anunci de quina era la sardana guanyadora
i l'entusiasme de la gent que complia aquell pavelló.
i ara la sardana de l'any.
Ai, mare de mi.
Ai, ai, quina emoció.
I ara ens hem de posar solemnes perquè anem a proclamar la sardana de l'any.
Molta atenció.
Queda proclamada sardana de l'any 1979-1980
amb un total de 748 vots
la sardana titulada
La plec de tardor.
Original, original del mestre Conrad Saló.
I que és evident, no?
Que hi havia molta, molta gent en aquella final.
Què et sembla, això, Marta?
I això és el que has dit tu, eh?
Molt solemne.
Sí, sí.
D'una manera bastant...
Ara ha canviat molt, també, això.
Potser alguns diuen que hauria de canviar més,
però bé, no ens hi posarem per aquests jardins, ara.
Moltes gràcies, Marta.
Per res.
Avui ens has portat aquí tals de veu i tot, eh?
La setmana que ve hi tornarem, sí?
Sí.
Amb una altra cosa?
Vinga, doncs.
T'esperem.
Tornem a la música.
Sí, aviam, perquè per poc que un estigui intruït
en el món de la sardana i de la cobla
sabrà qui és en Jordi Molina,
un excel·lent intèrpret de tenora i compositor
que, a més, gaudeix experimentant amb el seu instrument
tot combinant-lo amb altres de tradicions alienes.
Però això no ha d'amagar que d'un germà del Jordi,
en Xavier Molina,
podríem dir qualitats força semblants,
encara que és menys conegut.
El seu instrument també és la tenora,
escriu sardanes,
i tampoc es limita a fer molt bé la feina tradicional,
sinó que, a vegades, va més enllà.
Avui, però, ens aturarem una estona
en una de les seves sardanes, diguem-ne, tradicionals.
L'Auguet i la Rotllana, que l'any 2005
va dedicar a uns sardanistes de la Catalunya Nord.
La interpreta la cobla contemporània.
L'Auguet i la Rotllana, que l'any 2005
va a fer molt bé la feina tradicional.
Va a fer molt bé la feina tradicional.
home!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Què?
Diferent, eh?
Diferent!
Diferent!
Diferent, deixem-ho així, diferent!
A mi m'agrada!
A mi m'agrada!
A més la manera que ho plantegen la gent del Marinada
que una cosa no trau l'altra
i de fet el seu espectacle
i el disc també interpreten
les sardanes, algunes
en versió, diguem-ne, completament original
i d'altres, doncs,
reinterpretades, per dir-ho d'alguna manera.
Home, jo no et diré que em desagrada,
però, bueno,
ja està, ja l'hem sentit.
Sí, i aquí queda.
I ara el que arriba són les xafarderies.
Avui, amb una miqueta més de temps que la setmana passada,
que la setmana passada...
Ens va agafar el toro, que diu aquell,
i una de les coses que ens va quedar pendents
és que a mi m'hauria agradat
parlar del concurs de Lleida
de l'anterior setmana,
no crec que hagi passat del tot
per fer alguna consideració al respecte.
I tu també hi eres, Maria Rosa?
Sí, també hi vaig ser.
Un concurs que va estrenar
un lloc nou, davant
del pla de...
No, no és el pla de congrés.
No, la llotja.
On s'havia fet l'escena l'any l'any anterior.
una esplanada àmplia,
és a dir, no hi havia problemes d'espai.
No.
Però, clar, va fer calor.
Esplanada.
Va fer calor.
Què ho dius tu?
Una gran esplanada.
Quan ja gairebé no queden camps de futbol
on es facin concursos de colles,
doncs...
Quina calor.
I la gent que hi havia estat el dia abans,
amb tot això de la setmana de l'any,
deien...
Avui no és res, això, eh?
Va fer més calor.
I això que el dia abans havia sigut
que la gent patia
pel concurs de l'endemà.
Segons quines fotos veus
de les que es van fer allí,
sembla que no hi havia ningú del públic.
Sí que n'hi havia,
no és que fos una agernació,
però estàvem tots concentrats
a la part d'ombra.
Sí, a la part d'ombra.
La miqueta de part d'ombra.
Sí, sí.
I allò era...
Sí, una munió de gent allà dins.
Però, a veure,
a mi, a part del lloc,
m'agradaria comentar
algunes coses que, al meu entès,
són positives i negatives,
d'aquests concurs,
perquè aquí podem fer
com un exemple, no?,
de cara a altres concursos.
A veure si coincidim.
No ens ho hem pactat, tot això, eh?
No.
A veure, jo d'entrada,
per exemple, el galop,
jo crec que es cau en l'error
de fer galops
que no s'acaben mai.
A més, un esplanar tan gran com deia,
a més les colles una a una,
molta distància de l'altra.
Una a una.
N'a sortia una,
fins que no tornava a sortir la següent.
Per Déu.
Va, fer una calor.
Jo, per mi...
Com a espectacle per molt.
No, no, no.
A part que la cobla
és una manera de castigar
els músics ja d'entrada.
Sí, exacte.
Terrible.
I anem alternant.
Potser una cosa positiva,
per mi,
que no dic que fos l'ideal,
però els presentadors,
sobretot per contrast
amb el que s'habitua
a els concursos,
amb molts concursos,
almenys animaven una miqueta
la cosa, no?
Sí.
El que passa,
la part negativa,
és que la sonoritat
tampoc no...
No era massa bona.
No era massa bona.
Hi havia moments
que, doncs,
te'ls perdies.
Però sí.
Era un espai obert.
i costa, no?
No, no, però bé, molt bé, sí.
Però era una parella
que anaven dient la seva
i miraven de...
Jo crec que va salvar molt,
sobretot a la part del començament.
I abans de començar el concurs
van anar colla per colla, eh?
O bastantes colles,
preguntant una miqueta
qui sou,
quants anys fa que balleu,
i saps?
Almenys...
Ah, molt bé.
Sí, jo sé d'alguna
que hi van anar.
A part del començament,
em sembla que després
es va agafar prou dinàmica,
prou agilitat,
entre tot, no?
I un detallet,
al final,
un detallet per les colles...
Ah, sí, i tant.
Un vermutill, vermut.
Ai, quin vermut més fort.
I un combinat de fruites.
Saps què passa?
Que amb aquella solana
que la gent que ballava
havia passat.
I aquell vermut,
que s'agraeix, eh?
Però ja que avui anem
a ser crítics avui, eh?
Sí.
No, estava millor
el suc de fruita, eh?
Perquè el vermut, uf!
Refrescava més.
Mare meva.
No, i pomes?
Pomes de la terra?
Sí, sí.
Clar, producte de la terra.
Ah, bé, però això va ser
quan el...
quan el...
No, podies agafar pomes.
Ah, allí també podies agafar.
A part que et donaven la caixa,
les colles, al final.
Ah, sí, sí.
Doncs a dir, no, veus?
Allà.
No, són detallets,
són detallets que acaben de fer-ho.
I una cosa que em va sorprendre molt,
per poc habitual,
és uns vestidors immensos.
Ai, sí?
Eren els vestívols de la llotja.
I lavabos, i lavabos.
perquè, encara que sembli increïble,
avui en dia encara no hi ha vestidors aquí,
en condicions.
Sí, sí, molt bé, és veritat.
A veure si prenen exemple a altres llocs.
I a Lleida, doncs, a veure,
si aquests detallets, no?,
que sempre són millorables.
Sí, però bé, eh?
I hi ha llocs que ho aconsegueixen, no?
Sorten les colles des dels punts alhora,
o senzillament les colles més seguides, no?,
fer el velló.
Més seguides, més seguides, uf.
Dels resultats no comentem res,
perquè això ja entrem al tema.
Ah, com t'ho vulguis.
De jurats.
Em sembla que vam comentar una mica.
Una de les grans mancances dels campionats i de les colles.
No ho sé, de resultats, doncs, mira.
Ja en parlarem amb els propers, no?
Ja en parlarem, ja en parlarem.
I saltem, de Lleida anem cap a Figueres.
Això, aquest tema, no sé si els que esteu més a les xarxes socials
i sabreu ja de què va,
un concert a Figueres amb la Còmula Mediterrània.
A sobte els avisen que la Grua els estava prenent els cotxes, els músics.
No és pas la primera vegada que passa,
però és curiós perquè això, avui en dia,
doncs corre, circulen aquestes notícies pel Facebook i tot això,
i se'n fa broma i crítica,
perquè, a veure, se'n podia tenir un detall, no?
Sí, no?
A això que no estaven tan malament com és això,
aquests cotxes aparcats.
Doncs bé, i potser que acabem, o no, mira,
deixem-ho pel final, que en tenim una altra.
Ja és de fa uns dies, perquè del 5 del mes passat,
al periòdico sortia una crònica sobre un...
El Liceu dels Músics es titulava l'article.
El Liceu dels Músics.
I feia alguns comentaris sobre alguns músics del Liceu.
I a mi m'ha quedat l'atenció, i algú de les xarxes socials també,
de com presentàvem dels músics.
Jo no sé si potser és precioso meva,
però a veure que et ve de nou,
més res si ho veus, interpretes així.
Un tal Francisco Villescusa el presentava com Manxec,
que va començar tocant sardanes i ara toca la trompeta.
Ai...
No grinyola, això, aquesta definició.
Si no...
Ah, que sí?
Que no tocava la trompeta abans.
No, exacte.
Però...
Perquè tocava sardanes, no...
Potser no estava el Villenussi.
Perdoneu-me si no ho veieu igual,
però a mi grinyola una miqueta.
Una miqueta, vinga.
I vinga, acabem ja les cefarderies
amb una dapositiva, com deia.
La Copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
que darrerament ens dona molt bones sorpreses,
sempre ens han adonat,
però darrerament moltes en l'àmbit discogràfic també.
Si no l'han llestit, deu estar a punt
un doble CD de sardanes,
d'un dels seus components, el Martimón,
d'aquells músics que estan aportant aire nou a la sardana.
Potser no tothom les acaba d'acceptar,
totes les seves sardanes,
però Déu-n'hi-do.
Martimón, sardanes,
que han arribat ja al nombre suficient
per fer un doble CD.
Poc o broma, ho han fet els estudis 44.1.
I a veure si aviat els podem escoltar,
alguna d'aquestes composicions.
I gairebé marxarem.
Sí, sí, anem a dir jo.
Això s'acaba, altre cop?
Sí, sí.
Deixem que soni la nostra sintonia,
la nostra música.
No tenim temps ja ni una serrada.
No, no, no, què va?
Què va?
Doncs deixem les que teníem preparades pel propi dia.
No volem tallar-les perquè no ens acaba d'agradar.
Alguna vegada ens hi vèiem obligats.
No res, una edició que acaba aquí,
de l'un, dos i seguit.
Com sempre, hem intentat portar-vos allò que passa,
o que ha passat, a vegades,
com avui que hem fet una mirada enrere,
i al món dels sadanals es basa la música per acoblar.
Tornarem divendres venent a l'hora habitual,
dos quarts de nou del vespre.
Fins i llavors, us ho esperem.
I que ho passeu molt bé.
Sí, i tant.
Fins i llavors, us ho esperem.
Fins i llavors, us ho esperem.
Fins i llavors, us ho esperem.