Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La flor que jo et regalo,
la flor que jo et regalo del meu cor.
Dineta de ma vida, tu sols ets Montessor.
La imatge és tu a qui estimo,
regal-la amb una flor que vull donar-te.
La flor que jo et regalo,
junt amb el meu cor,
junt amb el meu cor,
va junt així amb el meu cor.
El grup L'Empordanet,
al seu treball heretatge,
ja s'han portat a la vanera la barqueta de Bartomeu.
I ara serà la veu de la Clara,
acompanyada també en aquesta ocasió
en el seu primer treball discogràfic
amb el grup Porvó.
Ens porta aquesta vanera titulada
La vanera del nàufrag.
Vina'm a buscar quan les bromes negres t'anyeixin el mar.
Vina'm a buscar quan les bromes negres t'anyeixin el mar.
que sigues al meu far,
quan la boira ofegui no pugui avançar.
la platja on vull naufragar.
Arracer de les zones
on el vent no fa mar.
Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc naufrag de la vida
sense barca i sense mà.
que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
que tinc l'ànima trencada
que tinc l'ànima trencada
i m'ofeu en aquest mar.
Vine'm a buscar
i m'ofeu en aquest mar.
Vine'm a buscar
quan l'horitzó fugi
se'm pugui escapar.
que sigues al meu far,
quan crits de gavines
m'angoixin al par.
La platja on vull naufragar.
Arracer de les zones
on el vent no fa mar.
Que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc naufrag de la vida
sense barca i sense mà.
que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que tinc l'ànima trencada
i m'ofeu en aquest mar.
que tinc les veles tristes
i ja no puc navegar.
Que sóc naufrag de la vida
sense barca i sense mà.
que sóc naufrag de la vida.
sense barca i sense mà.
que sóc naufrag de la vida
sense barca i sense mà.
que sóc naufrag de la vida.
i després aquesta veu
de clara, tan clara i tan maca,
se n'anem
amb la de Lídia Borda.
És una cantant argentina
que ens porta una habanera
bastant antiga
titulada
que silba el viento.
Que és por portada el vell
quan bufa
moltes coses.
És com tembla.
Justitulada
Recordar lo que ya nunca vas a devolver
Corazón, yo sé bien que no puedes olvidar
Yo sé bien que esa pena que tenés es porque recordás
El viento silba su canción de tedio por las soledades
Y en el silencio vago entre las sombras junto a mis pesares
Pero el recuerdo que atormenta mi alma siempre me persigue
Y muy bajito me dice llorando que nunca lo olvide
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!

¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!

¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Nos danén al final de la nostra provincia tarraonina cap a la zona delro del tebre Tortosa
perquè, Pep, Jimeno, Botifarra,
acompanyem amb el kick, el cel i el mood de les ferraries
La Barraca.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara canviarem d'estil perquè ens anemem a Antonio Molina.
Sí, sí, Antonio Molina i ens porta una manera titulada
Robaria el firmamento.
En el jardín de tu vía
Yo quisiera ser la flor
Ser tu ilusión preferia
Ser tu verdad en el amor
Porque te quiero y te quiero
Aun tu brillo muera el sol
Porque a todo te prefiero
Ay, mi cariño
Espanya
Quíreme, quíreme y te daré
Alma, sangre y corazón
Pídeme, pídeme y te daré
De mis sueños ilusiones
Que por ti
Robaría el firmament
El firmamento su belleza y esplendor
Y a los sabios su talento
Para adornar nuestro amor
Y a los sabios su talento
Y a los sabios su talento
Para adornar nuestro amor
Y a los sabios su talento
Y a los sabios su talento
Y a los sabios su talento
Que por ti
Robaría el firmament
Robaría el firmament
Su belleza y esplendor
Y a los sabios su talento
Para adornar nuestro amor
Y a los sabios su talento
Para adornar nuestro amor
Para donar nuestro amor
I després aquesta veu de filigranes en alguns moments
de Antonio Molina cantant habaneras
potser té 8, 9, 10 o 12 habaneras
en el seu repertori Antonio Molina, curiosament
Algunes les hem sentit i altres no
com aquesta que és la primera vegada
I acabem ja amb el tenor suec
Jussi Jorling, més o menys
Nascut el 1911 i que va morir en 1960
Una mica jove, una pena
I es porta d'Eduardo Di Capo a aquesta habanera napolitana
O sole mio!
Que bella cosa
La giornata è sole
N'aria serena d'osso, la tempesta
Quell'aria fresca, pareggia la festa
Che bella cosa
La giornata è sole
Vene, tu sole, che bella e ne è
Vene, tu sole, che bella e ne è
O sole mio, sta in fronte a te
O sole, sole mio, sta in fronte a te
O sole mio, sta in fronte a te
O sole mio, sta in fronte a te
O sole mio, sta in fronte a te
Vene, tu sole, che bella e ne è
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!