Fins demà!
Fins demà!
Un dels símptomes és la voluntat de replantejar les coses,
fins i tot el que durant anys havia estat el vaixell insígnia del sardanisme
i que era evident que darrerament havia quedat superat de totes totes pels nous temps, la ciutat Pobilla.
Farà falta veure els detalls de tot plegat,
però l'opció de designar una ciutat capital del sardanisme,
on s'hi centralitzin moltes activitats fins ara disperses pel país i pel calendari,
pot semblar tímida i suficient, però insisteixo, farà falta veure com es concreta.
Un altre element que a priori sembla positiu és que s'han compromès a treballar-hi
plegades tres entitats a caire federatiu, la mateixa federació, la Unió de Colles Sardanistes
i l'obra del Ballet Popular, encara que aquesta darrera més aviat fa tot el tuf d'un mort vivent.
Una altra activitat que com a mínim en aparència no canvia
és l'atorgament de tot un seguit de guardons i reconeixements
que tal com es venia fent es van anunciant en la col·lenda de l'última ciutat Pobilla.
Un llistat potser massa llarg que vull creure que justificat en tots els casos,
com a mínim puc donar a fer d'un d'ells el premi a la dedicació a la Fleta Bàtigues Con de Tarragona.
Segons la nota oficial, per la seva especial vinculació i dedicació
des de fa més de 30 anys amb l'agrupació sardanista de Tarragona Dança
en el camp del sardanisme de competició, així com per la incorporació al món de la composició
a més d'una vintena de sardanes i altres arranjaments musicals per a Cobla.
Un reconeixement que arriba quan l'interessat ja se l'ha mereixut amb es creix,
però també quan encara es produeix jove, com per fer-ne moltes més de coses,
de manera que també ha de produir un efecte d'encoratjament a seguir en aquest camí.
Bon vespre, altra vegada, sardanes, esbarts, música per a Cobla a la sintonia de Tarragona.
Ràdio és l'un, dos i seguit, que cada setmana, aquesta estoneta o aproximadament una hora de durada,
intentem posar-vos al dia el que passa en aquest apartat de la cultura poble i tradicional.
Avui arribem a l'edició 796 i us saludem des del control de so, la Sílvia,
i aquí davant del micro en serviu de l'Àngel, després s'hi afegirà el seu raconet, el seu apartat,
la Marta, serà l'apartat del racó de la Marta, així és com s'anomena exactament la secció.
Tot i que ella ja és aquí, ja és a punt, eh? Bon vespre, Marta, hola.
Hola.
Ja està a punt, preparada, però esperant que arribi el seu moment.
De moment, el programa no comença com començava altres vegades, amb la sardana a l'any, ja ho veureu,
però això ho comentem ja, immediatament, amb el nostre habitual sumari de resum de continguts.
De sardana a l'any sí que en tindrem, tindrem la secció avui, però només per parlar-ne,
ja s'han acabat les eliminatòries, no tindrem l'opció de votar de moment,
això sí, els que aneu a la final tindrem l'opció, això sí, de triar, decidir entre les deu finalistes quina serà sardana a l'any.
En parlarem, en la seva secció corresponent a les notícies, ens haurem de fer ressò,
i amb molt de gust, aquests premis dia de la sardana, sobretot per la part que ens toca,
per proximitat amb aquest guardó Alfred Abad i Gascon, president de l'agrupació seranista de Tarrona Dança,
cap de colla de la Toc de Dança i tantes coses més que podríem destacar d'ell.
I parlarem, evidentment, de la resta de guardons,
algun altre també fet referència a aquest gull per Propet, d'aquí de Tarragona,
i molts altres que també, d'alguna manera o altra, venen a ser un reflex,
una mena de síntesi de la gent que es mou dins el món de la sardana.
I també caldrà fer-nos ressò de la presentació,
es va fer l'altre dia a Barcelona, amb tots els exiguts,
que era la premsa, amb autoritats, etcètera,
del replantejament, que deia fa un moment, de les ciutats pubilles,
que a partir d'ara seran capital de la sardana.
També haurem de tenir un apartat de necrològiques,
malauradament dues persones ben diferents entre elles,
però que les dues han treballat per al món de la música tradicional,
la música i la dansa tradicional.
Tindrem l'agenda amb alguns aplecs ja interessants i importants
aquí a les comarques tarragonines,
avançarem, perquè serà pel proper cap de setmana,
l'aplac de la ciutat de Tarragona.
Tindrem, com deia abans, el recordó de la Marta,
la secció de textos i molta música al llarg del programa,
i música ben variada, ja ho veureu.
Tindrem des d'algun arrenjament sorprenent per a Cobla
fins a sardanes d'aquelles de tota la vida.
Avui començarem amb una sardana del gran mestre Manuel Sader Puigferrer.
Per diverses circumstàncies personals,
aquest autor va estar uns anys sense escriure cap sardana,
de manera que el conjunt de la seva producció
resta dividida des d'un punt de vista cronològic en dos grans grups.
El primer es clou a finals dels anys 50 del segle XX,
mentre que el segon, després d'algunes grans composicions
datades als anys 60 i inicis dels 70,
agafa força a partir del 1977 amb un ritme que ja no s'aturaria
fins pràcticament al final de la seva vida.
Una de les primeres sardanes d'aquell segon període
és el 25e plec de Banyoles,
que va dedicar el foment de la sardana de la seva vila d'adopció.
L'escoltem interpretada per la principal de l'abisbal,
dirigida per Francesc Assú.
L'escoltem interpretada per la sardana de la seva vila d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem interpretada per la sardana d'adopció.
L'escoltem contribueix amb els seus vots a anar definint quines són les sardanes finalistes.
Per mitjà de tot un seguit d'eliminatòries que es van emetent per diferents emissores com Tarragona Ràdio.
Ara resta el tram final.
La gran gala prevista pel proper dia 12 de maig a Lleida.
Allí s'interpretaran les 10 sardanes finalistes.
I serà el públic assistent qui aleshores decidirà la que rebrà el títol de sardana de l'any.
Però avançar a parlar d'això encara tenim pendent el resultat de l'última eliminatòria de semifinals.
La vuitena, que és la que es va emetre el passat cap de setmana.
En aquella ocasió la primera sardana era Aydre Jasso d'Agustí Serratacó, que va rebre 88 vots.
La segona, Bicicleta Cullera Poma de Jaume Riu, en va tenir 115.
Mentre que la tercera, Sapauma de Josep Coll, s'erigia com a nova finalista després de rebre 213 vots.
Tal com proveuen les bases, a les vuit sorgides directament com a guanyadores de les respectives eliminatòries,
s'hi van afegir dues més, com a més votades, entre les que no es van classificar.
Ara sabrem quines són, com també repassarem totes les finalistes,
que s'interpretaran segons l'ordre següent per les cobles juvenil de Sabadell i Vellputs-Cobla.
Són aquestes.
Entre Sabadell i Calella, de Maria Mercè Navarro, Sapauma, de Josep Coll,
Lleida Sardanista 2011, de Martí de Joan, per això t'ho dic, d'Enric Ortí,
La 9.000 anys d'història, de Josep Navarro,
Els primers 65, de Jaume Oliver,
El pati de l'artesà, de Carles Santiago,
Soria, 40 anys de plec, de Carles Santiago també,
i les dues últimes, que són aquelles que us deia,
les més votades entre les no classificades,
per recordar-me de Lluís Albert i Xiolets i Melodies, de Geroni Velasco.
Tal com hem anat comentant, la final de la sardana de l'any
se celebrarà en guany el Terat allotge de Lleida el 12 de maig.
Intervindran les Cobles, Vellputs-Cobla i Jovenígola Sabadell,
que interpretaran les deu sardanes finalistes.
Els assistents podran triar, després de l'audició,
per mitjà dels seus vots,
la que consideren la sardana mereixedora del Premi Popular.
Una novetat de l'edició d'en guany
és que els assistents triaran la seva sardana preferida,
tot atorgant 3, 2, 1 punt a les 3 peces que més els hagin agradat.
De la suma dels punts se n'obtindrà el Premi Popular,
que es donarà a conèixer al final de la vetllada,
juntament amb el Premi de la Crítica,
atorgat pels responsables dels programes de les emissores col·laboradores
que radien el concurs durant tot l'any.
A la segona part del concert,
on l'Escobla s'hi afegirà l'Orquestra Sinfònica Julià Carbonell,
s'oferirà un interessant espectacle,
en el qual es podran escoltar les obres
la processó de Xavier Pagé,
subtitulada Crònica musical d'una festa tradicional catalana,
i Camins d'Eykus, de Francesc Cassú,
amb dues estrenes absolutes i escrites
per a Orquestra Sinfònica i Cobla.
L'Orquestra Sola, dirigida per Alfons Robert T,
interpretarà la sardana lliure Empúries,
d'Eduard Uldrà,
i Capris número 1, de Joan Manent,
per a violí i orquestra.
A més, abans del concert hi ha una oferta d'un menú
per als assistents i una ballada a les 5 de la tarda
amb les dues Cobles participants.
Les entrades, recordem-ho,
es poden adquirir el preu de 22 euros
per mitjà, vull dir,
del Ticketmaster.es o bé telefonant
a la Federació Sardanista de Catalunya
al número 933-19-76-37.
Ja ho vam anunciar, divendres passat,
mentre se matia aquest programa en directe,
a l'Hospitalet de l'Infant,
la Cobla Reu Jogu,
faria el seu concert clàssic del jazz.
Una bona selecció de grans temes
interpretats a ritme de jazz, precisament,
i per a una Cobla molt ben acompanyada
per uns quants músics excel·lents,
amb els quals sembla que de rarament
s'hi troben molt a gust.
Eren el Francesc Gregori al saxo,
el Pau Terol al piano,
xavi de la salut a la trompeta i percussions,
i el bateria Nando García Ramos.
Tot seguit us oferim un tast
del que es va poder escoltar
a l'Auditori de l'Hospitalet,
una versió del célebre Summer Time
de George Gershwin,
arranjat per Josep Maria Sarracan.
Impressionants, entre altres coses,
el sol inicial de piano del Pau Terol
i el de trompeta amb sordina
de més endavant del sempre genial
xavi de la salut.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
el quart de Premià de Mar!
Mati tarda la plaça de la Sardana amb l'escobla Ciutat de Girona, Mediterrània i Premià!
També el quart de plec de Sant Joan de Vilatorrada, mati tarda la pista coberta de la zona esportiva amb els Lluïsos de Taradell, la ciutat de Cornellà i Ciutat de Cervira, amb concurs de colles improvisades també!
El vinterí plec de la capital del Cava, Sant Sadoneu i de Noia, matí tarda el parc de la Bòvila, amb l'escobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Marinada i Jovení Bola-Sabadell, amb la Rossada Popular, concurs de parelles i concurs de colles improvisades!
I hi ha les comarques terraronines,
el 23è plec de la Renaixença, Benissanet,
a dos quarts d'una del migdia i a dos quarts de cinc de la tarda
a la plaça del Casal amb la cobla Miram Font.
Hi haurà també un dinar de Germanó
i la plec de Calafell, que té un lema, un poble, una rotllana.
A dos quarts de cinc de la tarda i a dos quarts de nou del vespre
al Parc de la Símia, a la tarda amb la cobla
Rassó del Densaires del Penedès i a la nit amb la cobla Maricel.
Inclurà concurs de colles improvisades,
sopar de Germanó i ball del Fanalet.
En cas amb el temps es faria a la carpa del Poloesportiu Municipal.
Aquesta setmana un dia de festa extra i també a plecs.
El dimarts i nou de maig, el 55è plec de Girona,
matí tarda al Passeig de la Sardana amb l'escobla Ciutat de Girona,
Flama de Farnés i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
El 70è plec de Mollet del Vallès, matí tarda al Parc de Camp Molà
amb la juvení bola de Sabadell, la mil·lenària i la Sabadell.
El matí amb concurs de colles improvisades.
També l'aplec de Piera, el matí a Mas Bonans,
amb les cobles Maricel, Marinada i la principal de Terrassa.
El 13è plec d'Oliana, matí tarda a la plaça de la Regareta
amb la cobla contemporània i inclourà concurs de colles improvisades.
I un aplec aquí a les comarques tarragonines,
el 31è plec de Mas Pujols,
a les 5 de la tarda al pati de les escoles
amb la cobla Ciutat de Reus.
En cas amb el temps es faria a la pista poliesportiva.
I avancem a plecs pel proper cap de setmana.
El dissabte dia 5, el 14è plec de Primavera de Montpaller,
a la tarda a l'esplanada Chals de Gol
amb l'escoble Sant Jordi, ciutat de Barcelona i mil·lenària.
I el diumenge, diumenge dia 6,
el 44è plec de Lloret de Mar, matí tarda Santa Cristina,
amb l'escoble Ciutat de Girona,
la Flama de Farners i la principal de Llobregat.
El migdia hi haurà concurs de colles improvisades
i durant l'escoble també es farà un homenatge
al músic Josep Gispert,
amb la llarga trajectòria en diferents cobles orquestres,
però sobretot a la principal de l'abisbal,
com a primer tenora.
També el diumenge dia 6, el 76è plec de Santa Perpètua de Moguda,
matí i tarda al Bosc de la Torre.
Serà amb les cobles Montgrins, Sant Jordi i Ciutat de Barcelona
i Juvení Bola Sabadell, amb concurs de colles improvisades.
I a destacar el 40è plec Ciutat de Tarragona,
a les 11 del matí i a 2.45 de la tarda al Parc del Frencolí.
serà amb les cobles Marinada,
la principal de Tarragona i Cusatània.
Hi haurà un acte d'homenatge
als aplecs de Cardedeu, Banyoles i Ripoll,
a la tarda un concurs de colles improvisades
i dues estrenes de les sardanes Tarragona 2012
de Rafael Guinovar i regint Julada de Tomàs Gil.
En cas de mal temps es faria el tinglado número 4 del Moll de Costa.
Pel que fa a concursos de colles,
ens hem de situar en primer lloc el dimarts, 10 de maig,
a les 12 Homes i a Òdena,
al Parc de la Font, Territorial Barcelona Ciutat,
però també colles lliures.
De fet, hi participa com a colla lliure la colla terramona dansa.
Serà amb la cobla Lluïsos de Taradell.
Aquest dia, per cert,
també comença el primer campionat virtual,
les sardanes Reveses.
Podeu aconseguir més informació
al web www.reveses.cat.
i el diumenge dia 6,
dos concursos que ens queden una miqueta llunyat,
als Comarques Gironines,
a les 11 del matí a Ripoll,
a la plaça Sant Neudal,
Territorial Comarques Gironines i Colles Lliures,
amb la cobla la principal d'Olot.
I gairebé calcat pel que fa al Territorial Comarques Gironines
i Colles Lliures i la cobla,
la principal d'Olot,
el que es farà a les 6 de tarda a Figueres,
a la plaça de Catalunya.
I un concert,
el podem avançar pel dissabte vinent,
dia 5,
aquí a Tarragona,
a les 7 de la tarda,
al Teatre Metropol i actuarà la cobla Cossetània,
amb un títol, amb un lema,
5 anys fent-la ballar.
De fet, és l'inici de la celebració
de la cinquena temporada d'aquesta cobla.
Les entrades seran gratuïtes,
però cal reservar les invitacions
a les taquilles del teatre.
I acabem l'agenda amb els esbars.
El dissabte, dia 5,
a les 8 del vespre,
a Vilaseca,
a la plaça de l'Església,
trobada dels bars infantils,
aquesta població a Vilaseca,
amb el grup de dansa tradicional catalana Ramon Dolzina,
el grup local, doncs,
i l'esbar Santa Llucia de Reus.
L'endemà, diumenge, dia 6,
hi haurà el 56è plec d'esbars d'Ansaires a Montserrat,
una cita ja veterana, doncs,
i habitual a cada any al Monestir de Montserrat.
Serà al matí a la plaça del Monestir,
amb l'esbar català de d'Ansaires de Barcelona,
l'esbar Rocasangna de Gelida,
l'esbar Vila des Plugues,
l'esbar L'Espigadora de Barcelona,
l'esbar L'Estel de Barcelona,
el grup de dansa catalana Ramon Dolzina de Vilaseca
i l'esbar Maragall de Nenys de Mar,
entre altres.
Això és el que diu el programa,
perquè imaginem que resta oberta la participació
fins al darrer moment dels esbars
que s'hi vulguin adherir.
Serà amb acompanyament de la cobla ciutat de Terrassa,
dirigida per Jordi Núñez i Pallarola.
Algunes sardanes,
a més d'una motivació que pot ser
d'una dedicatòria o un aniversari,
posant per cas,
tenen al darrere una història més o menys llarga.
És el cas de la sardana Flor de Neu,
de Max Havard,
que ara us oferim.
Sembla que Flor de Neu
és el nom que rep la insígnia
que atorga la colla als fadrins
del Cercle Català de Madrid,
una petita flor que es reben
aquells personatges o entitats
que han destacat per la seva feina
a favor d'aquesta entitat
del Cercle Català de Madrid.
Escoltem, doncs, Flor de Neu,
de Max Havard,
amb la cobla,
a la principal de l'Obisbal.
de Max Havard,
de Max Havard,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Joan 듯!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com sempre, en aquelles sardanoves segur que en podrien fer moltes més coses,
però em sembla que ja acabes, no? Algun últim exemple?
Ara us voldria convidar a escoltar una sardana en el Flaviol
i té el paper protagonista, més enllà de la introducció.
És una obligada de Flaviol escrita per un dels músics que he esmentat abans,
Lluís Buscarons.
Buscarons, molt bé.
Es diu Ocellets en Jugassats
i l'interpreta la cobla ciutat de Girona amb el seu Flaviol, Òscar Sànchez.
Molt bé, anem-hi.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
De pute.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lluís Buscarons.
Lulli Buscarons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fort!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!

dinà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ceutat Pobilla!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
festa de proclamació de la següent ciutat
designada a la celebració de clausura
del Campionat de Catalunya de Colles Ardenistes,
un concurs d'aquesta competició
i el tancament de l'any de la capitalitat,
evidentment. A més, durant tot l'any
la població podrà desenvolupar
tota mena d'activitats lúdiques i culturals
al voltant de la sardana i la dansa catalana.
Tanquem aquest primer bloc de notícies,
després en vindrà el següent,
i ara diguem que la Diada de Sant Jordi,
que ja ha quedat enrere, malgrat això
podríem ara escoltar una sardana
que fa una referència, encara que sigui
clarament humorística, a la llegenda
del Sant i el Drac. Es tracta d'una
composició tan atípica com la majoria
que inclou el disc Doble Confluències
que va publicar fa poc la Cobra Sant Jordi,
ciutat de Barcelona. Allò que dèiem
del to humorístic és habitual en l'autor,
Joan Josep Blai, fet que no implica
mimben la qualitat musical de l'obra,
però sí una concepció més de la complexada
de la sardana. El títol ja ho diu tot,
Sant Jordi i el Drac maman plegats,
és a dir, que proposa que els protagonistes
de la llegenda, en comptes d'estomacar-se
mútuament, doncs en vagin
de copes, per què no?
de la llegenda, en comptes d'estomacar-se
mútuament, doncs en vagin
de copes, per què no?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!