Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por ella
Desde Tarragona Radio
Donem pas a un programa més
El 468D
Habaneras
Desde el balcó
Yo soy un pobre verenito
Yo soy un pobre verenito
Que habitaba en la serranía
Yo soy un pobre verenito
Que habitaba en la serranía
Te denuncié
Vengo a verte porque no puedo
Yo de día solo por verte gitana
Y abrazarte de mi amiga
Yo soy un pobre verenito
Yo soy otro
Yo soy del vácuo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Colombiana
Y ara serà
Omara Portuondo
I de Miguel Matamoros
Mariposita
De primavera
Mariposita
De primavera



La miel robarme
Para embriagarte
Cual yo de amor
Mariposita
Mariposita
De primavera
Dile a mi amado
Si es que lo ves
Dile que torne
Mi compañero
A los jardines
De mi quimera
No tu no vuelvas jamás
Tal vez
De Francisco
De Francisco del Val
Y García Morcillo
Es la propera cançó
La propera cançó
Que se ha interpretat
Se ha grabat
Se ha ballat
A diferents rimes
Paso doble
Habaneras
Marcha Fox
No sé
Aquí está la versión
De Gracia Montes
Y si
Escolteu una mica
En atención
La guitarra
Hi ha moments
Que sona
El ritme de Vanera
Viajera
El ritme de Vanera
Porque ha perdido
Una perla
Hay llora
Una cuncha
En el mar
Porque el sol
Nos ha asomado
Está triste
El pavo real
Porque han pasado
Las horas
Y la barca
No llegó
Está llorando
En el puerto
La novia
Del pecador
Ay por todo
Lo que maquiaran
Dime que sí
Por tu marecita
Bueno
Dime que sí
Ay que me vas a querer
Tanto
Dime que sí
Que me vas a querer
Tanto
Como yo
Te quiero a ti
Baila
Qué bueno
¡Dime que sí!
¡Te quiero a ti!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
a Catalunya
i a l'estil d'ella
són les habaneres una mica més rítmica
algunes, lògicament
concretament aquesta colombiana
que també és una
de les cançons anomenades
de Nada i Tornada
tan mateix com l'habanera
doncs la Ángeles Troiano
escrita en 1987
aquí està
las olas me traen
les olas me traen
les olas me traen
les olas me traen
les olas me traen
les olas me traen
las olas me traen
Las olas del mar te cercan.
Las olas del mar te cercan,
pero con ella te vas.
Yo me quedo con mi pena.
Quisiera ir donde estás,
pero me quedo en la orilla.
Sigo conmigo.
Soledad, yo me quedo con mi pena.
Quisiera ir donde estás,
pero me quedo en la orilla.
Sigo conmigo.
Soledad.
Pero tengo la esperanza.
Pero tengo la esperanza.
de poder contigo hablar.
Que te diga.
Que te quiero.
Solo le puedo mandar.
Escuché alante los ruegos.
que sin ti no puedo estar.
Puedo estar.
Que te diga.
Que te quiero.
Solo le puedo mandar.
Escuché alante los ruegos.
que sin ti no puedo estar.
Ahora será un grupo que está formado por veas femeninas.
En aquel momento no sé si aún existéis.
Creo que no.
Era de Barcelona.
Y es deían las algas.
No sé.
Perdonin las algas si aún están activas
como grupo de habaneras.
se refiere a eso.
Y es por tanto de Ramón Carreras
a esta habanera.
El llop de mar.
Fing terra como corazón.
Música
Música
S'ha entès a l'esquena, la tipa sempre a flor del llaví.
Contemplant la nit serena, por el mar s'hi passeja un avi.
La vida gruixant per les zones, amb sopars por caminant a l'alçà.
Contemplant la nit serena, es passeja en lloc del mar.
En la temporal i la trabuntada,
Fintaven les peles d'un vell vell antí.
Jo veia ferrat al bal de Massana,
Grindava ben fort, el mar és per mi.
I en aquells esmen, el vespre morge,
Ja no va la festa, ja no tinc un bon.
Només que passeig, que enllora la xarxa.
Camina preixut, el vespre cançó.
Amb setanta anys a l'esquena, la tipa sempre a flor de l'alçà.
Contemplant la nit serena, por el mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida gruixant per les zones, amb sopars por caminant a l'alçà.
Contemplant la nit serena, es passeja un lloc de mar.
Quan el temporal i la trabuntada,
Fintaven les peles d'un vell vell antí.
Jo veia ferrat al bal de Massana,
Grindava ben fort, el mar és per mi.
I en aquells esmen, el vespre morge,
Ja no va la festa, ja no tinc un bon.
Només va passeig, que enllora la xarxa.
Camina preixut, el vespre cançó.
I donen un sal des de Catalunya o des de Barcelona,
en aquest cas fins a l'Habana.
La veu d'Emilia Moralès, una gran veu,
aquesta dona cubana,
i un gran compositor, les Van Diez,
que va presentar algunes sabaneres al Festival d'Habaneres de l'Habana
i va a guanyar alguns premis.
Entre l'Habana és un dels anys, aquesta, amb aquesta manera.
Mi amor és marinero.
d'Emilia Moralès, una gran veu,
voy como el viento errante, amarte,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit