Gràcies.
Resulta curiós observar com determinats elements de les festes de Tarragona,
en relativament poc temps, han arribat a assolir l'estatus i el reconeixement popular
de cosa tradicional i fins i tot indispensable a les programacions.
Em refereixo a actes com les contalles de Sant Magí o el retaule de Santa Tecla.
D'aquests darrers enguany s'assoliran les 25 representacions, una xifra important,
però que queda en un segon terme darrere aquella sensació que sempre hi ha estat,
d'aquella ira de fenòmen ancestral i alhora plenament viu.
La veritat és que l'ànima dels dos, contalles i retaule, el recentment desaparegut Jaume Guasc,
va saber trobar els col·laboradors més adients i sobretot combinar magistralment ingredients
realment extrets a les arrels de la ciutat i de la festa amb altres de contemporanis.
Això i la coincidència temporal amb la dinàmica de recuperació i potenciació de les festes
que Tarragona ha viscut durant uns anys han completat el fenomen.
Avui quan anem a veure les contalles o al setembre el retaule assistirem a un acte i una història coneguts,
però l'important és que ho sentirem com una cosa nostra, un relat antic, però mostrat de manera actual.
I el que també és important, el Jaume, malauradament ja no hi és, però hi ha continuadors de la seva tasca.
Un equip que està preparant per les festes de Santa Tecla el que serà memorial Jaume Guasc al Teatre Metropol,
amb tot l'aire de poder-se institucionalitzar, com una gran vetllada de dansa catalana,
amb el bo i millor dels esbars.
Enguany i seran junts ni més ni menys que el Ciutat Comptal i el Sant Martí de Barcelona,
l'esbar Manresa i l'esbar Sant Julià de l'Arbós, a més esclar del Santa Tecla de Tarragona.
Promet.
I altra vegada recuperant l'horari habitual de l'estiu.
De nit.
Sí.
Bueno, de nit.
Vespre, diguem-ho així.
Vespre, vespre, nit.
Divendres a les 8.
Sí.
I res, Badam-Badam, arribarem altra vegada al setembre i a l'horari habitual del reste de l'any.
I s'hauran acabat les vacances, eh?
Badam-Badam, què dius tu?
Això de moment aparcam-ho, deixem-ho estar i arribarà quan arribi.
Salutacions un cop més a la cita de cada setmana a Tarragona Ràdio de l'1, 2 i seguit,
Temps de Sardanes, esbar-se, música per a Cobla.
Avui és l'edició 802 d'aquestes segones.
No, 812.
812, exacte.
Ah, veus, ara s'entreu.
No, home, no.
Escolta, s'ha de fer val, això.
I anava a dir precisament que és de la segona època del programa de Sardanes de Tarragona Ràdio.
I va haver primer una altra època amb un programa precedent,
equips que han anat mariant, però sempre amb aquesta intenció de posar-vos al dia
el que passa en aquesta parcel·la de la cultura popular tradicional catalana.
Les salutacions avui de la Núria, el control de so, i aquí davant del micro, Déu-n'hi-do, eh?
La Maria Rosa, l'Àngel, l'Anna, que es va estrenar la setmana passada, benvinguda.
Bon dia.
Després s'hi afegirà la Marta, que està per aquí, amb el seu...
Torrem a ser tots.
Amb el seu racó.
Molt bé, molta gent.
Aquí pel ple, avui, eh?
Estàs envoltat de dones, eh?
Que bé que estàs, no?
És allò, la cabra tira el monte.
Díguem-ho així.
Re, anem cap al contingut del programa,
i primer de tot un resum d'aquest contingut, precisament.
Doncs bé, seguirà la tònica habitual,
que és el que toca en aquesta època de l'any,
de destacar l'agenda d'activitats ballades de festa major,
cicles d'estiu, tot i que aquest és l'aspecte de l'activitat serranista
que potser més s'ha ressentit de retallades i crisis i tot això,
però n'hi ha, de ver, n'hi ha.
I tindrem, de moment, nom propi com a secció,
però sí dintre el que anomenem el tema,
la participació que va encetar la setmana passada de l'Anna.
Fa un moment s'acaba de presentar, de saludar-vos.
I avui ens parlarà d'una activitat nova,
enceta aviat l'agrupació sardanista Tarragona Dança.
El primer campus cultural, després ens explicarà de què es tracta això.
I una entitat, l'agrupació sardanista Tarragona Dança,
que veieu que no para en ballades sardanes,
quan no hi ha concursos, doncs se les empesquen
per fer altres menes d'activitats.
I festes de Sant Magí, aquí a Tarragona.
Ho hem comentat fa un moment,
les contalles de Sant Magí,
una de les activitats destacades de les Vals Santa Tecla de Tarragona,
i dintre d'aquest àmbit, d'aquesta temàtica que ens interessa el programa,
la ballada de serranes de diumenge,
el vespre, la ballada de Sant Magí en guany a càrrec de la cobla Reu Jove.
I l'agenda també ens portarà arreu del país,
evidentment, destacant-vos el més interessant.
I de moment, aquí en aquest sumari,
destacar-vos el quart aplec de Comaruga,
dissabte, el vespre i nit,
una plec molt jove, com veieu,
quarta edició només, però que sembla que ha aconseguit arrelar.
I sense moure'ns de ben a prop de Comaruga,
dins del terme del Vendrell,
el concert familiar del 32è Festival Internacional de Música Pau Casals,
l'Auditori Pau Casals,
un concert que cada any es dedica això al públic familiar
i que en guany el dediquen a la música per a cobla.
Com dèiem també, el record de la Marta,
no faltarà aquesta setmana,
i la música, clar, això sí que és aquell element indispensable al nostre programa.
I el primer espai musical d'avui l'ocuparà una sardana de Manuel Sedar i Puig Ferrer,
un compositor força ben considerat per músics,
per balladors de plec, balladors de concurs i pel públic dels concerts.
És a dir, l'ideal, diguem-ne així, de qualsevol compositor.
Estric en una peça o un xic diferent a les composicions més conegudes d'aquest autor,
encara que sense allunyar-s'hi gaire, la veritat.
És la plec de la muntanya que l'any 1981
ho va dedicar a l'entitat Amics de la Sardana de la vall de Camprodon.
La interpreta la cobla, la principal de l'abisbal.
i el primer espai musical d'avui l'escalde de l'escalde de l'escalde de l'escalde de l'escalde de l'escalde.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
!
es pot anar!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a tot això!
És a dir, que és un campus a la carta!
Clar!
A la carta!
Totalment!
Molt bé!
Sabem com està tot!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Molt bé!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Ja Interior F tässä!
Sí!
I mo kiló!
Sí!
Sí!
Sí!
Enjoy!
No?
No?
Sí!
No?
Si no!
Sí!
Ja!
No!
4, 9, 88, 13, 15, o a l'AIDAL 6, 9, 6, 62, 39, 21, i ells us ho acabaran.
Però us ho recordarem, per si algú no tenia el boli a mà,
i jo crec que val la pena remarcar que els que, no sé si tots els que ho portareu endavant,
en aquests campos, però almenys com a entitat, diguem-ho així,
solven ser contrastada, per dir-ho d'una manera,
perquè són gent amb experiència, portar les colles,
evidentment al llarg de la temporada, nois i nois petits,
però també aquestes colònies, que fa bastants anys que es porten a terme.
Sí, fa molts anys, fa molts anys.
Per dir, hi ha experiència al darrere, també, a organitzar coses d'aquestes.
I potser valdria la pena també parlar d'allò menys agradable,
que són els preus, no?, que també val la pena tenir-ho en compte.
Sí.
Perquè, evidentment, té un cost, això.
Sí, sí, sí, ara mateix no us els he concretat.
Ah, molt bé.
Però el Manel o l'Aida, com ja hem dit, us ho aclariran.
No, el que sí que sé segur és, bueno, el que sí que sé segur és que està molt bé.
Està estudiat.
Molt bé.
Recordem, doncs, aquells telèfons que dèiem.
Sí.
Qualsevol que vulgui obtenir més informació.
Podeu contactar amb el Manel, el 649 88 13 15,
o amb l'Aida, el 696 62 39 21.
També ens trobareu allà, el mateix local de l'agrupació,
dimarts i dijous de 6 a 7,
a l'Avinguda Andorra número 7, aquell passatge interior que hi ha,
als baixos.
Destaquem-ho, això, potser, perquè com que el local és nou,
molta gent potser no ho sap,
en files l'Avinguda d'Andorra a partir de la plaça Imperial Tàrraco,
un passatge a la dreta,
i allí hi ha un cartell esplèndid i magnífic,
a la tarragona dansa,
número 7 allí als baixos,
dimarts i dijous de 6 a 7.
I no sé, si la cosa funciona,
igual l'any que ve s'engresqueu fer més dates.
Ai, com riuen ara.
No, sí, sí.
Perquè és un enredo, no?
Clar, nosaltres ho engeguem en guany,
però la intenció és que vagi a més, això, no?
Molt bé.
Primer campus cultural,
l'agrupació s'ha de estar a treure a dansa.
No sé si ho havíem dit,
però que no està limitat només a la gent de l'agrupació,
als socis?
No, això sí, també és important.
No només està limitat als socis,
si teniu amics, germans, cosins,
tothom que vulgui,
pot venir a preguntar
i pot apuntar-s'hi, evidentment.
Doncs molt bé.
Nens i nenes de 4 a 12 anys,
sabeu que teniu aquesta opció,
els papes, sobretot,
sàpiguen que tenen aquesta opció,
doncs en aquests dies que queden,
entre que ja deixem enrere el fort de les vacances
i fins que no comencen les escoles.
Gràcies, Anna.
I ara vosaltres.
I fins sempre.
I tornem a la música.
Durant molts anys,
quan calia referir-se a no tota sa vena esplenament popular,
amb composicions autènticament engascadores
i que poques vegades eren absents en qualsevol ballada o a plec,
aquesta era en Francesc Marrós.
Amb els anys,
aquell entusiasme ha anat minvant,
com és lògic,
però encara ara,
27 anys després del seu traspàs,
Marrós s'ho vinteja als programes de plaça.
Tot seguit,
escoltarem una sardana dels inicis
d'aquell esclat de popularitat
de les sardanes de Marrós.
Ens situem a l'any 1956
i la que hem triat no és de les més conegudes,
però sí que ho va ser el personatge
a qui anava dedicada.
Es titula Paulinet,
un personatge radiofònic,
similar al Tarragón Imaginet,
que en aquella època realitzava un locutor històric,
Enric Casademont,
des de Ràdio Espanya Barcelona.
La sardana Paulinet
la interpreta a la cobla Ciutat de Girona.
La sardana Paulinet
La sardana Paulinet
La sardana Paulinet
La sardana Paulinet
La sardana Paulinet
La sardana Paulinet
La sardana Paulinet
La sardana Paulinet
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Your Life, de nevat, festeig, de
Ricard Viladesau, 100 present, de Carles
Rovira, una davalladora, de
Jaume Bonaterra i Lleida Sardanista
2011, de Martí de Joan,
que és la sardana de l'any 2011.
I em sembla que hem de clair una cosa. Per a aquells que no estiguin
el cas, has dit una sardana
amb un títol en anglès.
A la seva altura la tenim aquí.
Anna, sí, dona,
no faci aquesta capa.
Està dient, home...
Expliquem l'origen d'aquesta sardana.
Aprofidem que et tenim aquí.
Sí, bé, aquesta sardana es va fer per posar
en un disc solidari amb la Onze,
que va trucar a Carles Santiago
i va engegar
tot el rodatge del CD.
I bé, tothom treu la polèmica
del títol en anglès, no?
Vull aclarir que és Once in Your Life,
que en anglès
vindria a ser aquí la Rosa, l'entén?
Ah, no, sí, home. Vindria a ser
una vegada a la vida.
Però hi ha el doble joc,
que Once escriu Onze, llavors és Onze.
Un joc que paraules, no?
Clar, clar, clar.
Per aquells que es posin amb el títol en anglès,
té doble sentit.
Tot plegat va ser un encàrrec, doncs,
una iniciativa amb una cobla
de circumstàncies, com deia abans, no?
Sí, sí, sí.
Músics de diferents formacions,
per enregistrar el disc,
van fer un concert, també, no?
Van fer un concert,
músics molt professionals,
un honor.
I sí, sí.
I és una sardana que, vaja,
l'hem vist tocar per diverses cobles
arreu del país,
que sembla que resulta, no?
Sí, sí, sí.
Em sorprèn,
perquè quan un fa una sardana
no espera que li vagin tocant, no?
I pot molt...
Home, home, sí que ho espera,
que li estrenin,
però de totes les que es fan,
que són moltíssimes,
tot l'any,
moltíssimes,
clar, no sempre poden...
Les poden tocar totes, no?
Per tant, clar,
ja és un honor.
I l'Anna,
que sempre procura ser original, eh?
Perquè en tens una llala
que també s'ha tocat,
Déu-n'hi-do,
força,
tot i un sopem aquesta nit,
ja m'ha explicat diverses vegades...
Més balladora
i més de plec.
I la més recent,
la que has donat a conèixer
no fa pas gaire,
amb un dut,
també original, eh?
Sí.
L'home dels mil somnis.
Sí, l'home dels mil somnis.
Que ho vas a dir,
que el teu pare...
Home, aquesta,
ho has de dir,
aquesta és bastant nova,
res,
es va estrenar,
que es va estrenar
no farà ni un mes,
fins al 27 de juliol,
i res,
una sardana de la colla
tot de dansa
que em van encarregar
per dedicar-li al meu pare,
Alfreda Pat,
també compositor,
ja que els assaixa
i com a agraïment
un any més
i també una mica
pels 50 anys
i fer festa,
doncs aquesta sardana
que es va estrenar
l'home dels mil somnis.
I a veure si la podem ballar força
per aquests mons de Déu.
Bé,
teníem l'agenda, eh?
Sí, sí, la continuem,
que valia la pena.
Un parèntesi
que valia la pena, exacte.
Estàvem parlant de...
Havíem acabat
amb la ballada
el diumenge, dia 19.
Doncs ara, pel dilluns, dia 20,
a dos quarts de vuit de la tarda,
Santa Coloma de Graal,
a la plaça Major
amb la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Santa Coloma
estan de festa major
i tornaran a tenir sardanes
el dimarts, dia 21,
a les vuit del vespre,
també a la plaça Major
en aquest cas
a càrrec de la cobla Salvatana.
I pel divendres, dia 24,
a la una del migdia,
al Marroig,
a la plaça de l'Església
amb la cobla Miranfont.
A les 6 de tarda,
a Mora d'Ebre,
a la residència en Etzeret
i hectora la cobla Reus,
una sessió de sardanes
i vells vuitcentistes.
A dos quarts de 7,
a Roda de Barà,
a la plaça de l'Ajuntament,
la cobla Rassó
dels Dançaires del Penedès.
Altra vegada,
anem a Mora d'Ebre,
a les 8 del vespre,
també a la cobla Reus
farà una ballada
de sardanes normal
a la plaça de dalt.
Parlar endemà,
pel dissabte, dia 25,
a dos quarts d'una del migdia,
a Juncosa
Passeig Jaume I
amb la cobla
a la principal de Tarragona.
I l'endemà,
el diumenge, dia 26,
a les 12 del migdia,
a Prades,
a la plaça Major
amb la cobla Lo Castell.
I a dos quarts d'una del vespre,
al Vendrell,
a la Rambla
amb la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Finito, robot,
quines hores, garrots,
fonses,
fonses,
fonses,
seguim parlant-vos
de concursos de colles.
Per demà dissabte,
a les 6 de la tarda,
llançar a la plaça Major
un concurs de colles lliures
amb la cobla,
ciutat de Girona.
I al mateix dia,
a les 10 de la nit,
a Roses,
a la plaça de Catalunya,
territorial comarca gironina
i colles lliures
amb la cobla
La Principal Dolor.
I dissabte vinent,
dia 25,
a dos quarts de 6 de la tarda,
de 7,
perdó,
de la tarda,
a Juneda,
a la plaça de Catalunya,
el Campionat de la Terra
Ferma i colles lliures.
Per la vegada d'un concert,
per aquest diumenge,
dia 19,
a les 8 del vespre,
al Vendrell,
a l'Auditori Pau Casals,
ja ho avançàvem la setmana passada,
dins del 32è Festival Internacional
de Música Pau Casals,
oferirà l'espectacle
Tots som Pops,
un concert familiar
amb la cobla marinada,
presentat per David Puertas,
per conèixer tots els secrets
de la música per a cobla
explicats de forma directa,
simpàtica i participativa,
amb obres d'Eduard Doldrà,
Joaquim Serra,
o Vicenç Bou,
entre altres,
sota la direcció d'Esteve Molero.
El preu de l'entrada
és a 15 euros per als adults
i 5 euros
en l'entrada infantil.
I acabem aquesta agenda
parlant-vos d'esbars.
Per avui mateix,
a dos quarts d'onze de la nit,
aquí a Tarragona,
a la plaça de la Pagesia,
actuarà l'esbar Sant Tricle
amb les Contalles de Sant Magí.
Aquest dissabte,
a les 7 de la tarda,
a Vallveig,
a la Rambla Josep Torrent,
s'actuarà l'esbar Santa Maria de Vallveig
i també l'esbar de Calafell.
A dos quarts d'onze de la nit,
a Falset,
al Teatre de l'Artesana,
a l'Associació Cultural
La Corranda de Falset,
hi haurà l'espectacle
El Cris de la Solitud,
amb noves representacions
el diumenge 19 a les 6 de la tarda
i a dos quarts de 9 del vespre.
I tant dissabte com diumenge,
actuacions a Villaluenga de la Sagra,
a Toledo,
a les bar d'ençaire de Tarragona
i al grup musical Factoria Folk.
I pel divendres dia 24,
a dos quarts d'onze de la nit,
a l'Arbós,
a la plaça de la Vila,
a les bar Sant Julià de l'Arbós,
al cos de dansa i juvenils.
I si fa un moment parlàvem
d'una compositora ben jove,
l'ha nevat,
doncs ara un altre autor tarragoní
també jove,
el Sergi Guas,
que ell és fill del coreògraf
recentment desaparegut Jaume Guas,
que anima durant molts anys
a les bars Santa Tecla
i fortament implicat
en molts aspectes
a les festes tarragonines.
És una tasca on també
hi han intervingut
molts familiars del Jaume,
entre ells el mateix Sergi
i aquesta més,
aportant moltes de les músiques
que ofereix l'esbar.
Un d'aquests espectacles
és Fragments d'estima
amb coreografia de Lluís Caldoc,
que també forma part
del repertori de l'esbar
Ciutat Comtal de Barcelona.
Una obra que s'acostuma
a presentar remarcant
les influències musicals
de l'autor,
que van des de la música popular,
passant per la clàssica
i per la contemporània
sense deixar de banda
els musicals,
arribant a aconseguir
una peça popular contemporània
capaç de transmetre
als oients
una part del nostre folclore
on el coreògraf
hi pot representar
el tarannà fresc
i l'hora nostàlgic
de la música catalana.
És com es presenta
oficialment
per part de l'esbar
aquesta peça
i el seu autor,
el Sergi Guas.
Ara escoltem un dels temps
d'aquests fragments d'estima
de Sergi
on intervé una tenora
acompanyada
per diversos instruments
d'acord.
d'aquests
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Ja deia que és ciència-ficció i bon humor, eh?
Segueix, segueix!
Fins demà!

No!
No!

Fins demà!
No!
No!
Fins demà!
Fins demà!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

actuar com a cobla. Com a compositor va deixar
un bon grapat de sardanes senzilles i balladores
però fetes amb ofici i bon gust
com la que l'any 1990, poc abans de morir
va dedicar al seu poble
que ara ens ofereix la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona
a Sant Jaume dels Domenys.
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
A Sant Jaume dels Domenys
Les composicions s'han d'adreçar a l'entitat del Foment de Banyoles,
a l'apartat de correu 125, el 17-820 Banyoles,
i cal que el sobre indiqui clarament que és per al Premi Seret Banyoles
i ha d'incloure les partitures en transcripció per a piano.
El premi és de 3.000 euros i es podria concedir un exècit
amb una dotació de fins de 1.000 euros
si, segons el jurat, alguna de les obres mereix aquest reconeixement.
A més, encara que l'obra contempli que sigui per a més d'una cobla
o que hi hagi algun instrument solista,
no implica una millor valoració en la concessió del premi.
Així mateix, el jurat podrà declarar de ser recertament
sense que això afecti a la concessió d'un o més excessis.
D'altra banda, l'organització vol fer un homenatge a en Xavier Montsalvatge
pel centenari del seu naixement.
Per aquest motiu, s'ha encarregat una peça
al conegut pianista i compositor Albert Guinovar,
amb qui mantenia una gran amistat
i va col·laborar estretament els darrers anys de la seva vida.
El concurs l'organitza la Fundació Privada al Foment de Banyoles
i compta amb el patrocini de l'Ajuntament de Banyoles,
la Vila de Seret, i té la col·laboració del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
entre altres institucions.
D'altra banda, l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà,
amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat
i la Diputació de Girona,
convoca la vuitena edició del concurs de composició
de Sardanes per a Cobla Premi Mestre Conrat Saló.
En aquest cas, la data límit per fer arribar els originals
és el 15 d'octubre,
directament a l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà.
Cal que el sobre i consti clarament
Premi Mestre Conrat Saló 2012.
Aquest concurs es convoca cada dos anys
i tots els aspirants hi poden presentar dues obres
que han de ser originals i inèdites
i no poden haver estat premiades en cap altre concurs
ni estrenades o interpretades públicament amb anterioritat.
Tampoc són vàlides,
composicions d'autors ja difunts
o arranjaments per part d'autors actuals.
Apunto només que s'han donat casos d'aquests,
però això ho indiquen les bases.
Els requisits per a presentar les obres
indiquen que cal rebre l'original de l'obra
i quatre còpies en paper o en CD en format PDF
en partitura d'instrumentació habitual
per a Cobla d'11 instruments
amb les seves particeles corresponents.
Al peu cal que hi figuri una reducció
a dos o tres pantagrames.
El jurat també acceptarà, a part,
una versió enregistrada en format midi, MP3 o UAP,
que en aquest cas substituirà la reducció.
Cal lliurar les composicions dins un sobre
que només podrà tenir-hi escrit el títol
de tal manera que dins del sobre gran
hi hagi un altre amb el mateix títol
i amb la fotocòpia del DNI del compositor
les seves dades de contacte,
dreça física, dreça electrònica,
s'escau, telèfon i mòbil.
La convocatòria és de dos premis diferents,
primer premi i Premi Popular.
El primer premi està dotat en 2.500 euros
i el Premi Popular en 800 euros.
El Premi Popular l'escolliran els vots dels assistents
al concert que se celebrarà el 2 de desembre
al Teatre Mundial de l'Abisbal
en la interpretació de la Cobla,
la principal de l'Abisbal,
la Cobla Bisbal Jove
i l'escola de Cobla Comarcal Conrat Saló.
Els finalistes es donaran a conèixer
la setmana abans a aquest concert
al web de l'Ajuntament de l'Abisbal.
Aquesta setmana ja ho sabreu
perquè haureu seguit, imagino,
les notícies que s'han anat donant
a diferents mitjans,
amb hora al que es presentava,
i lògicament de manera ben justa,
el pacifista i activista social Josep Maria Iago.
Tot el que havia fet ja ho han escrit perfectament
aquestes notícies,
però m'agradaria afegir-hi
que havia estat dansaire de colla,
una colla singular,
la colla Solixent,
que ja fa uns quants anys,
en plena transició,
la formava un bon grup de dansaires,
que com totes les colles participava a concursos,
però d'allí van sortir alguns personatges
que després han fet diferents vies,
diferents carreres,
tant al món de la política
com, en el cas del Josep Maria,
en l'activisme social,
per dir-ho,
amb aquest mateix llenguatge.
Només us recomanaria,
als que pugueu saber alguna cosa més
del Josep Maria,
un blog que es titula
Prendre la paraula,
del Jordi Martí Font,
on fa una descripció,
o una definició realment molt acurada.
I altra com música,
a vegades remenant per antics arxius,
es poden tenir sorpreses agradables,
com la que va tenir el músic Eduard Font,
al fons de la més que centenària
que obla els mongrins.
Va trobar una sardana deliciosa
i ben antiga,
si tenen en compte el seu aire vicentista,
i que l'autor, el Fabiolaire
i director dels mongrins,
Pere Rigau,
va morir l'any 1909.
Una sardana que es titula
Camí de la Fosca,
com moltes vegades
en sardanes d'aquella època
que havia estat oblidada.
Tot i la seva antiguitat
és realment interessant
i està dedicada a un indret de Palamós.
L'any 2004,
la Cobra els mongrins
la van registrar
per al disc del pobillatge de Palamós.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs el ballot gemana!
Us hem de dir adeu!
Déu, aquí hem d'acabar aquesta edició del programa
encara que ens queden, com sempre, coses al tinter
el Mario Rosa tenia una xafarderia
de les festes del cos del vol
allà, miss a la rebella, van ballar
una sardana, tota la setmana
ja ens ho explicaré
perquè avui, és que mira, sempre ens quedem sense temps
d'aquí no és res
la ballada de sardana de la Rambla, si ens escolteu
el divendres, tornarem
la setmana vinent, com sempre
en horari d'estiu, a partir de les 8 del vespre
i que ho passa molt bé
Fins demà!