Un nuevo programa MES
de habaneras desde el balcón.
Número 458, desde Tarragona, Radio.
No sé qué tienen tus ojos,
que al mirarte me dan frío.
Miedo me causan tus ojos,
y en tus ojos yo confío.
Negros son como la noche,
y más negros que mi pena.
Solo mirándome neños,
quisieran morir de venena.
Moruccia, moruccia divina,
clave el tempranero,
quisiera, quisiera,
en tu boca besarte el primero,
cantarte,
cantarte,
muy quedo,
decirte me muero.
y más negros que mi vida.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
A ver tempranero.
En la luz de tu mirada
he quedado prisionero.
No quiero que me retiman.
Que no es cárcel.
Que no es un cielo.
Y si muero desterrado.
Y si al fin debo dejarte.
Al morir Dios me conceda.
Tus ojos poder mirar.
Morucha, morucha divina,
clave el tempranero.
Quisiera, quisiera en tu boca besarte primero.
Cantarte, cantarte, cantarte muy quedo.
Decirte, me muero.
Me muero, escucho de rosa, clave el tempranero.
Morucha, morucha, me muero.
La habanera morucha, amb la veu del gran Josep Carreras.
Ara serà l'Empordanet i del seu treball heretatge es porta en aquesta habanera de Bartomeus, titulada La Barqueta.
L'Empordanet i del seu treball heretatge es porta a la veu del gran Josep Carreras.
L'Empordanet i del seu treball heretatge es porta a la veu del gran Josep Carreras.
L'Empordanet i del seu treball heretatge es porta a la veu del gran Josep Carreras.
L'Empordanet i del seu treball heretatge es porta a la veu del gran Josep Carreras.
TS
L'Empordanet i del teu treball heretatge es porta a la veu del gran Josep Carreras.
Sous-titrage Société Radio-Canada
la nostra barca et farà gronxar.
Anem a remar, l'aigua tallant,
l'aigua tallant, ves m'escoltar.
Quineta de mamideta, tu sols ets moncressor,
la imatge és tu a qui és l'imatge,
regala'm una flor, una flor que vull donar-te,
un amor del meu amor,
la flor que jo et regalo,
l'ajuda en el meu cor.
Quineta de mamideta, tu sols ets moncressor,
la imatge és tu a qui és l'imatge,
regala'm una flor, una flor que vull donar-te,
l'amor del meu amor,
l'ajuda en el meu cor,
l'ajuda en el meu cor,
l'ajuda en el meu cor,
l'ajuda en el meu cor.
El grup Mar Brava i d'Antonia Vilas,
mare, bullse, pescador.
El grup Mar Brava,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Et deixeu l'amor del pare.
Mare, vull ser pescador.
Vull ser pescador i n'ofrara.
Que sóc fi de pescador.
I malgrat el teu dolor,
jo tinc les venes de l'altre.
Mare, vull fer-me la mà.
Mare, vull fer-me la mà.
I cambré si va a ser.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
La versión de Jucali,
una de las moltes versions que existeixen
de aquest tango habanera de Kurt Weill,
está carreg de Fabio Cardoso al piano
i Fàtima Castillo.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
En la noche canta la brisa sobre el torres, es como flor de los Andes, es como el café de aquí, vengan todos cantando, vengan todos riendo, sobre colinas verdes la paz del alma vuelve a vivir, brisas del torres verdes colinas dulce vivir.
Soy de los Andes, soy de los Andes, soy todo corazón, soy como el mi señor, que canta y es feliz, yo no me voy de aquí, la montaña es mi flor, y flores como estas grandes solo hay aquí, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, y flores como estas grandes solo hay aquí.
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació, mientras el alba naciente, surgió por el horizonte.
Així finaliza el programa 458 de Tarragona Radio.
Habaneras, desde el balcó, Silvia Castilla y Javier Pardina, os dien adeo y esperen, tornen a vosatres, al propé disapte, a la una del migdía.
En aquesta sintonía de Mulatas La Cubanita, desde Tarragona Radio, Habaneras, desde el balcó.
En la Habana, me habló de sueños, de caña dulce y de buen café, de buen café.
Mulatae, Mulatae, Mulatae, la Cubanita, la Cubanita.
Y allá en la Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul, yo le cante esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad.
De callos y de manglare, de guajiros y palmares, boios y de su amor.
Mulatae, Mulatae, la Cubanita, la Cubanita.
Que allá en la Habana, me habló de sueños, de caña dulce y de buen café, de buen café.
Mulatae, Mulatae, la Cubanita.
Mulatae, la Cubanita.
Que allá en la Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Gràcies.