Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Bon dia a tots els oients que ens escolteu en aquest matí.
Benvinguts al programa Porta a l'Esperança,
l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
I com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona,
situada al carrer Monestí de Poblen número 7.
Instruïm els estudis, en Samuel García.
Hola, bon dia, Raquel.
Bon dia, Samuel.
Ismael Oliva.
Hola, bon dia.
Bon dia.
L'Alexia Bernet, bon dia.
Bon dia.
Als controls tenim l'Alejandro Martínez, bon dia des d'aquí, i jo, la Raquel Mesa, que us parla.
I en els darrers programes, i entre d'altres temes, hem comentat diverses notícies d'actualitat.
Hem parlat del significat d'algunes històries que Jesús va explicar, com, per exemple, la paràbola del fill pròdic.
Però avui volem escoltar algunes cançons d'autors cristians,
explicar algunes de les anècdotes més curioses i analitzar el missatge que volem transmetre.
Però, com sempre fem, abans d'endissar-nos de plena aquestes lletres, escoltarem aquesta cançó.
All the colors of the rainbow, all the voices of the wind.
Every dream that reaches out, that reaches out to find where love begins.
Every word of every story, every star and every sky, every corner of creation lives to testify.
I recordem que esteu escoltant el programa Porta a l'Esperança a Tarragona Ràdio, a la 96.7 de la FM.
I hem dit que avui parlaríem d'alguns grups de música cristiana que pertanyen a estils musicals molt diversos
i que ens fixarien en algunes de les anècdotes més curioses o rellevants i en les seves lletres.
Doncs, qui vol començar?
Home, jo mateix. La veritat és que quan comences a pensar en grups de música cristiana,
hi ha moltíssima dins de tots els estils, perquè d'alguna manera el missatge sempre es pot transmetre
de moltes maneres i per gustos els colors diuen i també la música.
I en aquest sentit, potser això pot sorprendre, però des dels estils, podríem dir, més de heavy metal,
trobem moltíssims grups musicals que han emprat aquest estil per transmetre els valors cristians,
el missatge de salvació cristià, etcètera, etcètera.
Hi ha moltíssims grups. La veritat és que molts d'ells a nivell centre europeu o nor-europeu
i molts als Estats Units també. A nivell català o espanyol, la veritat és que no trobem massa exemples.
Potser fa 20 anys, però eren més grups de rock, no?
Però si hem d'esmentar alguns dels més importants, podríem dir, per exemple,
o parlar de Theocracy, que són bastant bons i tenen un missatge molt bo
en quant a l'exposició del missatge de salvació, Golden Resurrection,
que aquests sí que són suecs o noruecs, no ho recordo, que el seu cantant és el cantant de Narnia
i ells utilitzen molt les històries també per acabar explicant, com feia C.C. Lewis
quan fa la novel·la de Narnia, per acabar explicant el que Déu ha fet amb l'ésser humà, no?
Representant amb el lleó, que és Cris, i com ve a donar la seva vida en rescat per tots, etcètera, etcètera.
Podríem dir més noms, però...
És molt curiós perquè, a la procedència d'aquesta banda que acabes de comentar,
en aquests països nòrdics, aquests estils de música estan molt al dia
i hi ha moltíssimes bandes, però no hi ha tantes bandes que parlin del tema cristià,
de les coses de Déu.
I sobta que tinguin també molt d'èxit, perquè hi ha molta gent que segurament
està escoltant aquestes cançons i aquestes lletres i no saben realment
que estan parlant de Déu, de l'amor de Déu, que Déu pot salvar.
I van a aquests concerts d'aquests artistes i igual que van als concerts dels altres
que no parlen de res de Déu.
Clar, igual d'una altra manera tampoc haguessin sentit aquest missatge,
si no van a aquest concert, no?
Una de les bandes icona del tema de heavy metal i hard rock i tot això
podríem dir que és Striper, jo diria que és l'estandard de les bandes del rock i el metal.
I al fet del que deia abans del tema de la música cristiana,
en relació a la gent que escolta aquest tipus de música,
moltíssimes bandes del tema del heavy metal tenen tendència a,
inclús a adoració al diable, a ensalçar l'infer i coses d'aquestes.
I sobta molt que als anys 80, a finals dels 80, quan va sorgir aquest moviment
del heavy metal, a part del que hi havia abans del rock du,
que ells, amb la seva posada en escena molt vistosa, amb unes melodies molt atractives,
van aconseguir atraure aquest tipus de públic que després anava a concerts
que ens alçaven lletres que eren tot el contrari, no?
I personalment, com una anècdota personal, jo he estat en algun concert d'ells
i és molt gratificant per una persona creient veure que la gent està cantant
una cançó que diu
Déu, t'estimo, crida'm,
o per exemple, el tema estrella d'aquesta banda
que tothom coreix i que és sempre el que deixen pel final,
és un que es diu
To hell with the table, que vol dir
a l'inferno con el diablo.
Hauríeu de veure a la gent saltar i cantar aquesta cançó
que en algunes de les seves parts de la lletra diu
Ell no és el meu amic,
allunyar-nos d'ell és el que volem,
és un mentider, és un lladre,
vull dir que és molt gratificant veure...
És un rebuig radical el que és la persona del diablo, no?
Inclús acostumen a llançar al públic nous testaments
enmig del seu show
i veus aquesta gent que surt dels concerts
amb un nou testament a la mà.
De fet, també em va sobtar l'atenció
perquè em sembla que van venir a Múrcia a l'Orca
ja fa potser tres o quatre anys
i el cantant va demanar al públic que calles
perquè volia fer una oració
i es va posar a pregar allà davant.
O sigui, imagineu com impacta un concert
d'aquestes característiques amb aquest estil de música
que aquella persona vulgui pregar
per la gent que hi ha baix.
i és brutal, no?
O sigui, el testimoni que acaben donant
d'alguna manera dient que existeixen moltes altres persones
que no estan d'acord amb el tòpic
i amb l'estigmatisme que s'ha donat a la música heavy
perquè tothom pensa en el que deies tu, no?
El heavy és música satànica, no.
O sigui, el heavy és un estil musical
i a través d'aquest estil musical tu pots transmetre
altres lletres, altres valors
i els valors cristians, evidentment.
Sí, no?
I ells amb aquesta actitud i amb les seves idees
han aconseguit arribar a un públic
que realment no hagués dit mai que estaria ni veient ni escoltant això.
inclús jo sé també d'alguns grups
que n'hi ha també que, bueno,
que tenen aquest punt de vista, no?
Més satani, podríem dir.
I, per exemple, Brian Wells,
que és un guitarrista de corn,
bueno, ex-guitarrista que ara s'ha separat del grup
perquè, bueno, portava una mala vida amb aquest grup
que no era bo
i per la seva filla i tal
i va conèixer el senyor i ho va deixar tot, no?
I ara segueix amb la mateixa sintonia, no?
El mateix ritme que portava de corn
però amb lletres cristianes, no?
I la veritat és que m'impacta molt, també.
Jo crec que valdria la pena sentir
una d'aquestes cançons,
no sé què us sembla,
si podem sentir Stripeck.
Sí, sí, sí, la que fèiem referència abans.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sous-titrage Société Radio-Canada
I always stand for you
In the world that's possible
And you can't do on anymore
I always stand for you
In the world that's possible
You've been hurt before
And you don't want anymore
There's a melody for you
There's a melody for you
Believe in me
I'll see you go
I always stand for you
I always stand for you
I always stand for you
I always stand for you
In the world that's possible
I always stand for you
I always stand for you
I always stand for you
I always stand for you
I always stand for you
Thanks for you
Maybe you come down for you
I always stand for you
I always stand for you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja el 1972 es va fundar el grup Petra, Petra significa roca o pedra, i la veritat és que van ser molt coneguts dintre el que és la música cristiana en general.
I va ser inici també del que és la música contemporània cristiana, perquè fins aleshores la música cristiana era la litúrgica, la que realment s'utilitzava a les eslisses i que avui dia encara emprem evidentment, encara utilitzem com a expressió d'adoració del Senyor.
Però realment com a estil musical que es pogués utilitzar dintre del rock també per transmetre el missatge de l'Evangeli no s'havia adonat fins aleshores.
I és aquest grup Petra, el 1972, que comença el que és els seus inicis. I ho van tenir complicat. La veritat és que van tenir molts problemes a les mateixes esglésies.
És curiós, no? O sigui, avui en dia que ja tenim assumit que és un mitjà de comunicació i de transmissió del missatge de l'Evangeli i que avui recolzem tots,
doncs aleshores ells van tenir molts problemes a l'hora de fer concerts a les mateixes esglésies.
Tocaven sobretot a bars o trucaven a teatres, però diu que en els primers deu anys he llegit que és molt curiós que només va haver una església que els van deixar tocar però als sòtans de l'església.
I a més, l'entrada no era per l'entrada principal, sinó que hi havia una entrada lateral.
Que no s'ho toquin però que no s'escolti gaire.
Exacte, que no s'escolti gaire i que no es noti que nosaltres hem organitzat tot això, no?
I la veritat és que és curiós veure com al principi va ser trencar una mica motlles en aquest sentit,
però després ha estat un dels grups més significatius. La veritat és que tenen un llarg recorregut de discografia.
Ha estat i està. Estan en marxa, no?
Sí, sí, sí. Continuen gravant i no sé si l'any passat van treure un disc en directe i crec que estan preparant un altre ja.
Vull dir que no hi treu gaire.
Clar, amb aquests 35 anys que porten han tingut diferents cantants i un d'ells el més, jo podria dir, el dels anys 80, finals 90, va ser el John Slit.
Sí, que és l'actual, és l'actual líder del grup. Un cantant que està reconegut com el major cantant de rock de la història de la música cristiana.
I està guardonat en premis Grammy, inclús en Petra, i després perquè ha col·laborat amb altres cantants i músics cristians com Michael McDonnell o Amy Grant o Chris Tomlin.
Vull dir, fins a 40 Grammys té la butxaca de les col·laboracions i de les seves pròpies creacions, no?
Sí, perquè aquí no està tan vist, però inclús als Estats Units n'hi ha un top 10 de la música cristiana, no?
Que després parlarem d'uns altres grups que són més alternatius, però hi ha un que està normalment sempre als números 1, però jo m'haig quedat flipant perquè ho vaig veure a l'internet i el top 10 de la música cristiana.
I el GotTube, sabeu que existeix el GotTube a part del Joutube?
Ah, no, no sabia això, eh?
Sí, sí, sí, o sigui, hi ha el Joutube i hi ha el GotTube.
Els que voleu podeu buscar a les meravelles de l'internet.
Tots aquests que estem comentant, no?
Vídeos i músiques al GotTube, en vez del Joutube.
Doncs mira, m'apunto.
I també podríem dir que a nivell espanyol aquí sí que tenim algun grupet, el que passa és que ja s'ha dissolved, no?
Com Axis, jo recordo que anàvem, no sé si te'n recordes, Ismael, quan anàvem als concerts d'Axis.
Avui en dia tenim internet, però aquí el Samuel i jo compravem els CDs a mitges per correu, per poder sentir-li aquesta música.
I tant, i tant.
I ara entres a internet i t'ho tens tot, no?
Exacte.
I també tenim altres grups que han seguint més aquesta línia a Sud-amèrica.
També hi ha grups com Bonaerges, que són molt bons també, són argentins.
I bueno, tenim grupets així en castellà.
Com Manat.
Com Manat, exacte.
Aquestos ja són els més comercials, no?
I que els nostres oients segurament coneixen, no?
Però aquí també passa una miqueta que dintre del que és el món anglosaxó està una mica més extès, no?
Clar.
No sé, hi ha el grup CREED, també, no?
I tenim el grup CREED, també, que és una banda de Florida, també, que va començar al 95.
I bueno, és una mica metal alternatiu, pels grunys, que diuen.
Però bueno, van començar també al 95 i també van fotre fort, no?
O sigui, un grup també molt bo.
També tenim P.O.D. que també són dels Estats Units, Sant Diego, també.
El que passa és que és una mica també metal alternatiu, però amb una miqueta de reggae, amb una miqueta de rap, també.
És més modern, no?
Un rotllo Link in Park, no?
Perquè la gent conegui, no?
Inclús aquesta gent ha estat en pel·lícules com Matrix, Little Nicky, Diablo...
O sigui, han ficat molts temes en moltes pel·lícules que són molt conegudes, no?
Hi ha una d'edat també del cantant, de P.O.D., que bueno, ell estava ficat, tenia 17 anys, però també estava ficat en el món de les drogues, de delinqüència i tal.
I la seva mare va morir de leusèmia, que bueno, amb 37 anys, i bueno, la seva mare era molt devota, de Déu, no?
I ell no, ell passava.
I a causa d'això, la veritat és que va conèixer el senyor també i bueno, va començar amb aquest grup.
I la veritat és que estàvem fotent molt fort també i és el que deia abans, estaven al número 1 dels top 10 cristians dels Estats Units i la veritat és que molt bé, també un grup molt maco.
És un estil de música que està molt estès, sobretot a, bueno, que la parlàvem abans, en el nostre país potser no tant, però a Europa i als Estats Units és una barbaritat la quantitat i quantitat de bandes que hi ha i que surten cada dia.
I també el que parlàvem abans del tema de Petra, que no podien tocar pràcticament ni a la seva mateixa església, és que avui en dia a les esglésies, sobretot als Estats Units, que allí tot és supergran, no fan tota la bèstia, no?
Doncs a les mateixes esglésies surten les bandes, no? I les mateixes es cuiden de promocionar allò, de que allò creixi i si funciona, doncs és útil a les mans del senyor per captar, doncs que la gent conegui el missatge, no?
I llavors hi ha moltíssim, moltíssim mercat.
Inclús, les millors veus també que n'hi ha, com conegus, com Beyoncé o Alicia Quiris, totes aquestes han sortit d'acords d'església, no?
O sigui, cantaven a l'església i hem vist que cantaven superbé i mira, i hem pogut triomfar també, no?
Perquè clar, en el món cristià la música és...
La veritat és que li donem molt importància, no? I ens agrada també, ens agrada.
Clar, perquè és una manera d'expressar a Déu el que ell ha fet per nosaltres, no?
En moltíssimes de les cançons, no només dels estils que estem sentint, no?
A tots els estils, hi ha una incidència especial en la mort de Déu i el que Déu ha fet a través del seu fill Jesucrist.
Jo no sé si vosaltres, però a mi em vindria molt de gust sentir una mica dintre del rock el que comentaves de Crite.
Jo no sé si vosaltres, però a mi em vindria molt d'acordat.
They've known just what to do
Their souls are lost because
They could never find
Horses lying and fall
Horses lying and fall
Horses lying and fall
I see your soul, it's kinda gray
You see my heart, you look away
You see my wrist, I know your pain
I know your purpose on your plane
Don't say last prayer
Don't say last prayer
Because you could never find
Because you could never find
Who was this land for
Who was this land for?
Who was this land for?
Ara ja sí que baixem
molt de ritme
i anem a la música pop
que pop és popular
és el que més extès està
el que té més mercat
i el que potser la gent
pot arribar a escoltar més
molt més comercial
i aquí sí que trobem
multitud de grups
cantautors, autors
dintre del món cristià també
i jo volia simplement esmentar
una noia que es diu Marcela Gandana
ella és mexicana
va néixer a la ciutat Juárez
o sigui que ja és un context
una mica complicat
exacte
del que és tot allò
i ella, tot i que va néixer
en una família cristiana
als 13 anys va deixar d'anar l'Església
i es va juntar
amb amistats
que el que la van portar
és a temes de drogues
també
hi ha molts temes
relacionats amb la delinqüència
però va arribar un moment
en què ella explica
que
doncs que allò no l'omplia
i als 18 anys
va decidir
una mica
tornar a l'Església
i mica en mica
conèixer més a Déu
i ella ho explica
d'una manera
molt clara
en una de les cançons
i hi ha una
que diu
que
que parla precisament
de què és Déu
qui l'ha estat buscant
tota l'estona amb ella
perquè ella
va anar-se'n lluny d'ell
ella no volia saber res de Déu
no volia ni sentir
a parlar de Déu
ni a la seva família
ni a ningú
i diu
i en aquesta cançó
ella diu
que ha estat Déu
de moltes maneres
que l'ha estat perseguint
fins que ella realment
ha reconegut que la necessitava
i m'agrada molt aquesta cançó
que suposo que després
la podrem sentir
i dintre del pop
que hi ha tants estils
aquí entra molta música
hi ha cantautors
també que es dediquen
al pop
o pop rock
o cançons en acústic
nosaltres hem tingut
no fa gaire l'oportunitat
de tindre a la nostra iglesia
el Julián Candón
un noi jove
que és del nostre país
que està començant amb això
que ha gravat el seu primer disc
i realment
va ser molt maco
poder-lo sentir
i veure'l
amb unes lletres
molt directes
i cantades
amb molt de sentiment
i un testimoni
molt brutal
inclús
dintre de la seva família
aquest noi
la seva família
no són creients
va estar explicant-los
mentre feia el concert
la seva experiència
en vers amb això
i inclús hi ha
una cançó
que està dedicada
a la seva família
que en ella
demana
adeu
que sisplau
toqui els seus coros
no sé si se'n recordeu
la va cantant aquí
i bueno
és un estil
tipus
podríem dir
com revòlver
no?
una música així
molt acústica
i molt
molt personal
molt intimista
molt maca
doncs la veritat
és que
ara
si podem sentir
la Marcela
seria la Laura
Pausini
Cristiana
ja ho veureu
que
d'alguna manera
a mi em recorda
això
després que em perdoni
si a vosaltres
no us sembla això
però realment
té unes lletres
molt profundes
també
i aquesta cançó
que podrem sentir
ara
ens parla
que això
que
supe que m'amaves
diu ella
però tard
monotard
amb 18 anys
perquè ella
per molt que va fugir
i una mica
ens recorda
la paràbola
del fill
que també deieu vosaltres
a la introducció
del programa
ella va fugir
lluny de Déu
però Déu
va anar darrere
fins que
no va aconseguir
realment
reconciliar-se
ella
d'una manera
personal
amb Déu
lluny de Déu
lluny de Déu
lluny de Déu
lluny de Déu
lluny de Déu
ese dia
cuando sola
me encontraba
cuando tu mirada
en mi
se fue a poner
supe que me amabas
pero lo entendí
ja supe que buscabas
más de a mí
que en mucho tiempo me esperaste
y no llegué
supe que me amabas
Doncs fins aquí el programa d'avui.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquest matí.
Esperem que les cançons que hem escoltat i comentat
hagin estat del teu interès.
I si vols contactar amb el programa de Porta l'Esperança
per a cap qüestió, pots deixar el teu missatge
gravat al nostre contestador automàtic.
El número és al 977 24 24 08.
També ens pots fer arribar la teva opinió
mitjançant un missatge de correu electrònic
a l'adreça de Porta l'Esperança
iglesia arroba iglesiedetarragona.com
I si vols fer-nos una visita, tens dues opcions.
Ens pots fer una visita virtual,
tens a la teva disposició la pàgina web de l'Església
www.iglesiedetarragona.com
O ens pots fer una visita personal.
Estem situats a l'Església Protestant de Tarragona,
al carrer Monestir de Púble número 7.
L'horari de culte és els diumenges a dos quarts de 12 del matí.
I estàs convidat.
Doncs res més per avui.
Si Déu vol, ens trobarem de nou el proper diumenge
al Estudi de Tarragona Ràdio, a Porta l'Esperança.
Un programa de ràdio que té per objectiu
i feia arriba a tu tomb la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Que Déu es benedicis.
Fins de Tarragona Ràdio, a Porta l'Església
Fins de Tarragona Ràdio, a Porta l'Església
Fins de Tarragona Ràdio, a Porta l'Església