Alegria, alegria, alegria.
Qui havia de dir que enmig de l'austeritat litúrgica i penitencial de l'Abbent
ens trobaríem amb un diumenge anomenat del Alegret, Gaudete en llatí,
precisament perquè l'alegria domina tots els sentiments del cristià.
Ens ho diu aquest diumenge la paraula de Déu.
I amb alegria ens retrobem en aquest sisè alliurement del nostre programa El Campanar,
una col·laboració del Departament diossassà pels mitjans de comunicació social de l'Artebisbat de Tarragona
amb aquesta emissora.
El Campanar compta amb el muntatge d'en Santi Grimau,
mentre que al micròfon estem Montse Sabater i un servidor.
Didac Bertran.
Comencem l'emissió d'avui escoltant la glossa setmanal del nostre pare i pastor,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Déu vos guàrd.
En una audiència general de finals d'octubre,
Benet XVI es va preguntar
Té la fe només un caràcter personal, individual?
Visc sol la fe?
Certament, va dir el Papa,
l'acte de fe és eminentment personal,
és una experiència íntima que marca un canvi de direcció,
una conversió personal.
Però aquest creure no és el resultat d'una reflexió solitària.
És com un reneixer en què em descobreixo unit no sols a Jesús,
sinó també a tots els que recorren el mateix camí,
i aquest nou naixement, que comença amb el baptisme,
prossegueix al llarg de tota l'existència.
Fins aquí les paraules del Sant Pare.
Així és, els cristians menys que ningú no som éssers solitaris.
Observem qualsevol carrer de les nostres ciutats,
qualsevol camí dels nostres pobles.
Moltes persones van i venen a casa, a la feina,
a trobar-se amb els amics, als seus llocs de distracció.
Com podem reconèixer els cristians entre ells?
Per descomptat, cap sign extern no els anuncia.
Vesteixen de manera semblant,
tenen inquietuds per les seves famílies semblants,
els seus treballs i els seus problemes.
Els distingueix una cosa tan interior com la fe,
que, això no obstant, ha de tenir una manifestació externa
en el seu somriure freqüent, en el seu tracte amable,
en què són persones de pau, exigents amb ells mateixos,
comprensius amb els altres.
La gran majoria són laix,
que viuen d'acord amb el baptisme que van rebre
i amb la fe de l'Església que els acull.
No es passen el dia al temple,
tot i que el valoren,
sinó a casa seva, al carrer, a les oficines,
al lloc on coincideixen amb els seus col·legues,
però això no és un obstacle per a la seva missió evangelitzadora.
Tot el contrari,
Déu els ha posat allí.
El Concilio Vaticà II,
en la seva Constitució Lumen Gentium,
cita tres vincles que defineixen un catòlic,
segons Sant Roberto Belarmino,
la professió de fer,
els sacraments
i l'obediència al papa i als bisbes.
A aquests vincles,
la Constitució conciliar
hi afegeix d'acord amb Sant Agustí
el de la caritat.
Així han de ser els laics
per fer la seva tasca.
Persones amb arrels espirituals profundes,
que estimin l'eucaristia,
la penitència,
que siguin fidels al papa,
que se sentin mentre es vius
de les seves parròquies,
i alhora persones solidàries,
conscients que han d'imitar a Jesucrist
en l'atenció als pobres i malalts.
L'escriptor Lewis
va somiar en un futur
en el qual emergerien
aquests cristians de la nostra època,
persones sense complexos,
però senzilles.
Meditava que fa molts segles
es van desenvolupar
criatures amb armadures
que dominaven el món.
S'hauria pogut pensar
que l'evolució portaria
altres homes amb armadures
més dures,
encara inexpugnables.
En canvi,
el que va tenir
i el que va venir
és que es va acabar
la llei del més fort
per donar pas a la intel·ligència
a un món dominat
per les persones
més preparades.
El futur,
deia Lewis,
no pertany
als més avis
com no va ser
dels més forts,
sinó que el canvi
va en una direcció
molt diferent.
Passar de ser criatures
de Déu
a ser fills de Déu
amb la consciència
d'aquesta filiació.
No és això
la santedat
a Déu s'hi ha.
S'apropa el Nadal
del qual l'Advent
és la preparació.
És això
un anunci esplèndid
i hauríem de fer
una realitat
allò de Teresa de Jesús
com parlava
dels seus humils
i feliços convents
de Carmelites.
Tristesa
i melanconia
no les vull
a casa meva.
Aquest temps
d'Advent
ens diu
que Déu
estima
l'Església,
la Nova Jerusalem,
i els cristians
estimant-nos
tots els uns
als altres
hauríem de saber
comunicar-nos
la felicitat
que cadascú
porta dins,
rebuda del Déu
que habita
en els nostres cors.
I per què tot això?
doncs
perquè senzillament
al cor del cristià
no hi cap més
que l'alegria
de sentir-se salvat
per un Déu
que l'estima
i que ve ara
fet nen
a Berlem
per a robar-li el cor.
Aquesta alegria cristiana
però
té un preu.
Què hem de fer
per a conquistar-la?
Per a posseir-la?
Perquè perduri
enmig del poble de Déu?
Què hem de fer?
És la pregunta
de tots
a Joan Baptista
l'auster profeta
del Jordà
que es presenta
per preparar
el camí del Senyor.
I Joan
en l'Evangeli
d'aquest diumenge
té
per a cada un
dels grups
la seva
recomanació
especial.
Escoltem-les.
La gent
li preguntava
Així doncs
què hem de fer?
Ell
els responia
Qui tingui dos vestits
que en doni un
el qui no en té
i qui tingui menjar
que també
el comparteixi.
Entre els
qui anaven
a fer-se batejar
hi havia
fins i tot
uns publicants
que li deien
Mestre
què hem de fer?
Ell
els respongué
No exigiu
més del que
està establert.
Igualment
uns soldats
li preguntaven
I nosaltres
què hem de fer?
Els va respondre
No feu servir
la violència
ni presenteu
falses denúncies
per treure diners
de ningú
i acontenteu-vos
amb la vostra soldada.
El poble
vivia en l'expectació
i tots pensaven
si Joan
no fora
potser
el Macias.
Joan
respongué
dient a tothom
Jo us batejo
amb aigua
però bé
el qui és
més fort que jo
i jo no sóc digne
ni de deslligar-li
les correixes
de les sandàlies
Ell
us batejarà
amb l'esperit
sant i amb foc
Ja té la pala
a les mans
per ventar
el gra de l'era
i per entrar
el blat
al graner
però cremarà
la palla
en un foc
que no s'apaga
amb aquestes
i moltes altres
exhortacions
Joan
anunciava al poble
la bona nova
Està ben clar
és un impossible
gaudir l'alegria
que Déu ens ha portat
al món
si no tenim
un amor
efectiu a tots
basat en la necessitat
de la vida pròpia
i en el respecte
als altres
però no avancem
els esdeveniments
perquè aquí estan
la nostra companya
Montse Sabater
i mossèn Joan Magí
president
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
per comentar
les lectures
de la missa
d'aquest diumenge
El dia 16 de desembre
ens trobem
en el tercer diumenge
d'Advent
mossèn Joan Magí
com ens encaminen
la nostra preparació
del Nadal
les lectures
d'aquest diumenge
Ens animen
a créixer
en l'alegria
a compartir
amb Déu
el seu treball
de perdó
i renovació
a favor de tothom
i tot això
amb objectivitat
optimista
mirat tot
el que la paraula
ha fet
està fent
i vol seguir fent
amb l'experiència
que en traurem
sempre
si compartim
amb ella el camí
I què ens proposen
per a compartir
aquesta alegria
de camí
amb la paraula?
Ens proposen
fixar-nos bé
en els esdeveniments
que ens envolten
i a reflexionar
l'acció de Déu
per a solucionar-los
per molt difícils
i foscos
que siguin
fins i tot
els passatges
de la Sagrada Escritura
si tenim una mirada
de conjunt
escoltant
sobretot
el missatge
profètic
sabrem
trobar
l'alegria
en la paraula
el papa
Benet XVI
ens diu
en el context
de la relació
entre l'Antic
i el Nou Testament
el Sínode
ha afrontat
també el tema
de les pàgines
de la Bíblia
que resulten
fosques
i difícils
per la violència
i les immoralitats
que a vegades
contenen
pel que fa
a aquest tema
s'ha de tenir
present
abans que res
la revelació
bíblica
està arrelada
profundament
en la història
el pla de Déu
s'hi manifesta
progressivament
i es realitza lentament
per etapes successives
malgrat
la resistència
dels homes
Déu escoll un poble
i el va educant
pacientment
la revelació
s'acomoda
al nivell cultural
i moral
d'èpoques llunyanes
i per tant
anar a refets
i costums
com per exemple
estratègies
fraudulentes
actes de violència
extermini
de poblacions
sense denunciar-ne
explícitament
la immoralitat
i moralitat
això s'explica
pel context històric
encara que pugui
sorprendre
el lector modern
sobretot
quan s'obliden
tants comportaments
foscos
que els homes
han tingut sempre
al llarg dels segles
i també
en els nostres dies
com ens empenya
l'alegria
a la primera lectura?
el profeta
Sofonies ens diu
el senyor
el teu Déu
el tens de dins
ell és poderós
i et salva
per tu
se sent jollós
i alegre
per l'amor que et té
no et vol blesmar
per tu
estar content
i crida de goig
aquestes paraules
ens diuen
d'una manera
molt clara
que les festes
de fer
celebrades
amb alegria
manifesten la presència
de Déu mig nostre
les paraules
del profeta
avui
són per a nosaltres
que els escoltem
només cal
que ens decidim
a experimentar-les
i la segona lectura?
Sant Pau
ens diu el mateix
que el profeta Sofonies
amb la força nova
de l'acció salvadora
de Jesús
viviu sempre contents
en el senyor
ho repeteixo
viviu contents
que tothom
us conegui
com a gent
de bon tracte
el senyor
és a prop
no us inquieteu
per res
estem a l'any
de la fe
i que ens dona
la nostra fe
com hem de mostrar
la fe que tenim
avui ens diu
Sant Pau
que els cristians
ens hem de distingir
com a gent
de bon tracte
i com ho farem
tot això
enmig de la crisi
plena de dificultats
i d'opinions
que ens envolten?
l'evangelista Lluc
ens fa escoltar
les paraules de Joan
que tingui dos vestits
que en doni un
o qui no en té
i que tingui menjar
que també el comparteixi
no exigiu més
del que està establert
no feu servir
la violència
ni presenteu
falses denúncies
per treure diners
de ningú
i acontenteu-vos
amb la vostra soldada
aquestes paraules
són tan actuals
avui
com en el temps
de Joan
nosaltres hem rebut
el baptisme
de Jesús
la primera qualitat
dels batejats
és saber compartir-ho tot
viure la vida
de comunió
que acceptem
amb el Pare
el Fill
i l'Esperit Sant
com en el temps
del baptista
avui ens demana
Déu
neteja del cor
consciència tranquil·la
perquè sabem
rebutjar
amb violència
el pecat
així com sona
aquest pecat
del qual
el món modern
n'ha perdut la noció
avui
ningú vol sentir
aquesta paraula
fatídica
potser perquè
porta a la memòria
un judici
posterior de Déu
però
el crit de la pròpia
consciència
no el pot fer
callar ningú
i l'alegria
és un impossible
quan la consciència
no està en pau
si en el món
s'observés millor
la llei de Déu
hauria moltes més
alegria
en tots els nostres pobles
l'alegria
ens faria passar
la vida
com en una festa
ininterrompuda
havent estat
batejats
en l'Esperit Sant
o conservem
l'Esperit Divi
dins nostre
o l'alegria del cel
haurà fugit
de nosaltres
potser per sempre
i ara
la nostra companya
Montse Sabater
ens porta
al seu habitual
espai de notícies
Notícies de la setmana
El 10 de desembre del 2009
l'Arxiu Històric
Arxidiocessà de Tarragona
posava a l'abast
dels seus usuaris
registrats
a l'arxiu en línia
la possibilitat
de participar
en la indexació
dels llibres de baptismes
matrimonis
i hòbits
digitalitzats
des de casa seva
d'una manera
ràpida
i senzilla
Des de llavors
gràcies a la col·laboració
desinteressada
d'aquests usuaris
s'han indexat
més de 100.000 registres
Només en guany
els investigadors
han indexat
50.000 partides
sagramentals
facilitant així
la consulta
més ràpida
i eficient
dels llibres
sagramentals
digitalitzats
Els interessats
poden accedir
a aquest servei
a través de
http
www.ahat.cat
o www.arcabisbat.cat
Un any més
en la vigília
de la Solemnitat
de la Immaculada
Concepció de Maria
el divendres 7 de desembre
la capella major
del seminari
de Tarragona
va acollir
la vella diossassana
de la Immaculada
tot pregant
en aquest any
de la fe
per les diverses
vocacions
en bé de l'Església
El cant
de les lletanies
de la Mare de Déu
va iniciar
la vella
preparada
pel secretariat
diossassà
de vocacions
i amb la delegació
diossassana
de pastoral
de joventut
amb l'entrada
en processó
del senyor
arcabisbe
i dels preveres
concelebrants
La música
de la mà
de la jove
orquestra
i cor
de l'arcabisbat
de Tarragona
va tenir
un especial
protagonisme
a l'hora
de conduir
i estructurar
la vella
amb cants
dedicats
a Maria
Durant tota
la celebració
les municions
van marcar
el fil conductor
de la vella
introduint
a la litúrgia
de la paraula
amb les lectures
corresponents
salms
i un fragment
de les homilies
de Sant Bernat
a les pregàries
i a la litúrgia
de l'Eucaristia
El senyor
arcabisbe
en la seva homilia
va fer especial referència
a la vida
de fe de Santa Maria
destacant la seva
gran fe
En l'anunciació
va dir
s'esdevé
el moment
culminant
de la fe de Maria
es fa realitat
allò que tantes vegades
havia meditat
en la intimitat
del seu cor
La plena obediència
als plans de Déu
és la primera
conseqüència
de la seva fe
que va atènyer
al seu punt
culminant
al peu
de la creu
de Jesús
Monsenyor Pujol
va remorcar
que la vida
de Maria
fa una obediència
a la fe
Contemplant-la
es comprèn
que creure
vol dir abandonar-se
en la mateixa
veritat
de la paraula
de Déu
vivent
i va recordar
que la fe
és el tresor
més gran
que tenim
i per això
hem de posar
totes les mesures
per conservar-la
i augmentar-la
Després de la solemne
benedicció final
el rector del seminari
menor de Tarragona
mossèn Joan
Anton Sedó
va agrair
la col·laboració
de tots aquells
que havien participat
en l'organització
de la vella
tot convidant
a tenir una estona
de germanor
en sortir
de la celebració
moltes gràcies
Montse
i continuem
amb les batallades
del nostre campanar
que tot seguit
faran sonar
la Montse Sabater
i
mossèn Ricard Cabré
mossèn Ricard Cabré
em dol molt
quan sento parlar
malament
dels nostres bisbes
que si no estan al dia
que callen massa
quan tots necessitem
una paraula clara
i autoritzada
d'Església
en moments
en què hi ha tanta gent
que sofreix
i que s'allunya
de la pràctica religiosa
que si els manca coratge
per dir la veritat plena
Mira, Montserrat
a tots ens agradaria
tenir un episcopat
clarivident i valent
com ens agradaria
de tenir un presbiterat
més unit
i més coretjós
i un laicat
més compromès
més decidit
a donar la cara
i assumir responsabilitats
polítiques i socials
estem pobres
de tota manera
tampoc
no és sempre fàcil
dir una paraula
clara i oportuna
I vol dir
que el que diuen
els bisbes
arriba a la gent?
la gent és molt crítica
amb la jerarquia
però quan aquesta
diu alguna cosa
actual i interessant
la gent
no se n'assabenta
Exacte
això és el que volia dir jo
a vegades
els bisbes
i el mateix papa
diuen coses
força interessants
i compromeses
però aquestes
no arriben a la gent
precisament
els bisbes
de Catalunya
han publicat
fa poc
un document
de temàtica social
en el que lamenten
la situació actual
i fan vots
perquè cerquin
camins nous
no els correspon
a ells
donar solucions
tècniques
als greus problemes
del nostre món
però sí
indicar-ne
les errades
i el camí
a seguir
Ja m'imagino
que no ens pot
presentar
tot el document
la nostra missió
és molt breu
però potser
no estaria de més
seleccionar
alguns fragments
que vostè
consideri
més interessants
del que han dit
els nostres bisbes
Mira
comencen dient
que la crisi
econòmica
actual
és un dels reptes
més greus
de la nostra societat
ha d'afrontar
que en lloc
d'anar endavant
anem enrere
i que la crisi
lluny de mi em va
ha anat
prenent
unes dimensions
extraordinàries
que afecten
la majoria
dels sectors
econòmics
són moltes
les persones
i famílies
treballadors
petits i mitjans
empresaris
autònoms
i funcionaris
que pateixen
unes greus
afectacions
que les mesures
econòmiques
més recents
encara han fet
més dramàtiques
són paraules
dels mateixos bisbes
com pots veure
els bisbes
reconeixen
que la situació
actual
és greu
segueixen dient
la crisi
ha provocat
que alguns àmbits
tan fonamentals
com l'atenció
sanitària
l'educació
o els serveis
socials
s'hagin vist
afectats
per uns ajustaments
que perjudiquen
moltes de les persones
que en són
usuàries
penso que
en aquest document
els bisbes
donen la cara
i marquen
els principis
i l'ètica
que han de
valer
davant
de la crisi
actual
ja sé
que les determinacions
concretes
no corresponen
als bisbes
sinó als polítics
i als economistes
però és bo
fer un crit
d'alerta
per evitar
els esculls
als que ens ha
abocat
la política
dels últims anys
gràcies
mossèn
no
gràcies
als nostres bisbes
moltes gràcies
i fins la setmana
que ve
si deu bo
s'apropa
el Neral
i per parlar
de temes
relatius
amb ell
tenim aquí
mossèn
Jordi
Figueres
Jové
que és
vicari episcopal
de Tarragona
i també
rector
de la parròquia
de Sant Joan
Baptista
d'aquesta
mateixa
ciutat
més que del Nadal
però
anàvem a parlar
del llibre
que ha fet
el Sant Pare
aquest llibre
que realment
està rebent
una publicitat
realment
insospitada
més que qualsevol
altre llibre
que hagi pogut fer
Benet XVI
que dissortadament
es farà
més popular
per les anècdotes
que no pas
pel fons
Sí
això costuma
passar
amb aquest tipus
de llibres
que són esperats
i llavors
se li busca
la punta
en certes coses
és veritat
aquest llibre
era esperat
primer de tot
perquè
és la tercera part
de la reflexió
que el Sant Pare
ha fet
sobre Jesús
de Nazaret
la primera
la publicació
de la primera part
va ser l'any 2007
després va seguir
la segona
la passió
mort i resurrecció
i ell mateix
va dir que faria
la tercera
naturalment
i com diu el pròleg
ara he complert
el que es vaig prometre
que és posar
a l'abast
el llibre
de la infantesa
de Jesús
imaginem
un hipotètic
lector
va a la llibreria
compra el llibre
i
comença
la infantesa
de Jesús
és el seu títol
com
amb quin esperit
hauria d'enfrontar-se
aquest lector
amb aquesta nova
producció del Papa
aquest lector
tant si és
que dient
com si no és
perquè doncs
tothom pot agafar
el llibre
i llegir-lo naturalment
el primer que ha de fer
és llegir
Lluc i Mateu
per tant
és llegir els evangelis
perquè clar
el Sant Pare
doncs
comenta
de fet els evangelis
ja no li dic
que llegeixi
Isaías
i que llegeixi
part de l'Antic Testament
i que llegeixi
doncs els profetes
i que llegeixi
les fonts antigues
com Virgili
que també cita el Sant Pare
doncs
precisament
amb aquestes profecies
entre cometes
d'aquest desig
de què vindria un Salvador
per tant
tenim tant en el món
religiós jueu
com en el món
religiós pagà
perquè eren pagans
però eren religiosos
naturalment
doncs tenim ja
aquestes desitjos
i aquestes
aquestes ànsies
i que sospitaven
que era un món nou
la plenitud del temps
que ho diu el Sant Pare
parla de la plenitud del temps
que és el mateix
que diu Sant Pau
als Gàlates
a la plenitud del temps
Déu enviar el seu fill
nascut de dona
nascut sota la llei
i quina era
la plenitud del temps
doncs ja era
aquest desig
que vingués
algú
a una salvació
i llavors
també
és aquest temps
en què
hi ha
el món
doncs hi ha
una sola llengua
per entendre'ns
que és
el grec
la coiner
ja tenim
una
una sensibilitat
i per tant
doncs ja es van complint
una plenitud
un temps possible
per la salvació
i la pau
la pau
també molt important
la pau augusta
la qual també
el papa hi dedica
una pàgina
doncs aquesta pau augusta
resulta que
en aquest moment
de pau romana
doncs resulta
que neix
el príncep
de la pau
per tant
recapitulant
el lector
que llegeixi
o que llegim primer
lluc i mateu
o mateu i lluc
i després
doncs llegim
aquestes pàgines
naturalment
estaríem molta estona
parlant
amb mossèn Jordi Figueres
de tots aquests temes
però ja que ha sortit
el tema
de la pau
i el Nadal
la pau augusta
aquest Nadal
del 2012
que el tenim aquí
a les portes
dissortadament
de pau romana
o del que sigui
re de re
pau als homes
que estima el senyor
pau als homes
de bona voluntat
diguem com vulguem
quines reflexions
podria fer
sobre aquest tema
primer de tot
una cosa
el papa
diu
amb el pau als homes
glòria
diu
el dal
del cel
i pau als homes
no diu
de bona voluntat
sinó que estima
el senyor
llavors ell
ho explica
que
tots som objectes
de l'amor de Déu
però ell
que també és filòleg
doncs ja diu
que
s'hauria de dir
d'aquesta manera
primerament
de pau
no n'hi ha hagut mai
perquè encara
estem en aquesta terra
encara estem
en aquesta terra
que
Déu ens ha donat
i que l'administrem
ja veiem com l'administrem
i tot perquè no és
la nostra pàtria definitiva
per tant
aquesta pau
no la podem tenir
però sí que podem tenir
la pau
en el cor
i aquesta pau
l'únic
que ens la pot donar
doncs és el senyor
Gaudium et espès
el concili vaticà segon
del qual en fem
el cinquantenari
de la seva inauguració
del seu començament
hi ha un número
que en parla
diu
la pau
no és només
l'absència de guerra
no és només
que les coses
estiguin quietes
que estiguin aturades
que no passi res
sinó que és la construcció
que s'ha d'anar fent
dia a dia
diu
i això s'hi ha de treballar
diu
i no només
les nacions
i els organismes internacionals
que naturalment
són els que ho han de fer
sinó que la pau veritable
surt d'un cor
en pau
d'un cor
pacificat
d'un cor
doncs
que busca
aquesta harmonia
per tant
crec que
mentre hi hagi
món
de pau
no n'hi haurà
però
doncs
esperem
que
el Senyor
ens vagi donant
aquesta pau
a dins nostre
i en la mesura
que la visquem
doncs la podem
comunicar
als altres
moltes gràcies
a vosaltres
i el nostre
temps s'acaba
a l'Evangeli
Joan
ens ha recordat
a tots
que
la justícia
i el respecte
a la persona
són condicions
indispensables
perquè hi hagi
alegria
a la societat
i ara
amics i amigues
oïdors
mentre
ens cedem
uns minuts
musicals
d'acompanyament
haurem de posar
el punt i final
al nostre
programa d'avui
el campanar
tornarà a donar
les seves campanades
la setmana vinent
si Déu vol
en aquest mateix
punt del diàl
aleshores
estarem ja
a les portes
del Nadal
així doncs
feliç setmana
a tothom
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
a l'espoirat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!