El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Un cop més encetem una hora de ràdio en la que ens dedicarem a recordar.
Aquest estiu volem recuperar els continguts i programes més interessants dels darrers mesos.
Volem tornar a escoltar aquells temes o aquelles entrevistes més destacades de la temporada radiofònica 2011-2012.
I concretament avui viatjarem cap a la Setmana Santa, cap al passat dijous 5 d'abril,
per escoltar part del programa especial que vam fer des de la plaça del Rei.
La Setmana Santa de Tarragona comptava en guany amb una nova publicació
que recull les sintonies i la música de la processó del Sant Enterrament.
En parlàvem amb la seva impulsora, Rosé Oliver.
I els armats de Tarragona estaven preparant també nous vestits
que es podran lluir durant la Setmana Santa de l'any vinent.
De fet, des de fa un any que van engegar ja una campanya per trobar patrocinadors per pagar aquests vestits.
En parlàvem aquell dia, ens en donaven més detalls dels vestits,
els seus responsables.
Tot seguit recordarem aquests continguts que formen part del millor de la temporada 2011-2012 de Tarragona Ràdio.
Ja tornem a parlar de música, concretament de les melodies de la processó del Sant Enterrament de Tarragona.
Així es diu el llibre que es va presentar fa unes setmanes i que ha editat Zona Gralla
i amb la Roser O'Biver que n'ha tingut cura d'aquesta edició.
Roser, bon dia.
Bon dia.
Satisfets de la publicació del llibre?
Sí, molt, molt. Molt satisfets.
Ara ho dèiem, eh? Enguany fa 20 anys que es van introduir instruments de vent,
per exemple, a la gralla, a la processó.
Sí, fa 20 anys que una cofreria, que concretament va ser la del San Exe Homo,
va voler acoplar instruments melòdics a la seva banda de timbals, i en aquest cas, doncs instruments tradicionals.
I per què es va decidir això? És a dir, per què hi havia necessitat d'introduir-los en la processó també?
Què creieu?
Bé, a veure, la necessitat d'introduir melodia a moltes cofreries, evidentment, és clar, no?
Perquè el ritme pot estar bé, però també és una mica pobre.
Aleshores, en aquell moment hi havia, que estava en un boom, fa 20 anys, era la gralla, un instrument barat,
i que ho tocava la gent del carrer, no?
I, bé, es va provar, va resultar, el que després van aparèixer d'altres instruments,
es van recuperar els sacs de jamecs, les xirimies, i van desplaçar les gralles.
Perquè ara, quin ventall d'instruments podem escoltar a la nit de divendres sant, a la processó del sant enterrament?
Bé, d'instruments tradicionals tenim coble de ministrés,
que aquest any surt la coble de ministrés de l'Escola Municipal de Música,
que va amb la cofreria de Sant Maggi de Barcelona,
llavors pot ser que hi hagi alguna altra cofreria que llogui...
Algunes bandes que n'hi diuen ministrés, però que no són realment ministrés,
que porten instruments tradicionals,
llavors hi ha la banda de tarotes del pas de Sant Joan,
i llavors els nazarens, que porten la banda de gaites,
que són una cornemusa, tot i que no és, diguéssim, un instrument popular tradicional català,
però sí que és un instrument tradicional, no?
Que va juntament amb les cornetes.
Podríem dir que són aquestes tres formacions que surten.
quan parlem, per exemple, de ministrés, per a aquells que no ho coneguin, Roser,
com ho expliquem?
És a dir, quins són els instruments que porteu?
Bé, aquesta és una formació molt antiga, no?
La podem trobar al segle XIII,
i Tarragona, amb la formació de ministres del Consell Municipal,
que és una de les més antigues documentades de tota Europa, no?
Doncs sempre hi figura la cornemusa,
el que aquí avui en dia se n'hi diu sac de jamex.
Un sac de jamex, eh?
Exacte.
Les xerimies, que també se n'hi diuen tarotes,
llavors hi van el flaviols,
el baixó, que és el fagot d'avui en dia, però amb antic,
i el sacabuig, que és el trombó, també, d'avui en dia, però amb antic, eh?
Diguem, és una formació, li podem dir tradicional, però de música antiga,
i la percussió, el timbal.
I les altres que comentaves, quines característiques els hi podem atribuir?
Bé, també hi ha...
Me sembla que me l'he deixat, és la banda de sacs de jamex,
del San Exe Homo, eh?
I ells compaginen a dos i tres veus,
melodies, que en què el llibre també hi són,
amb el timbal,
i llavors la banda de tarotes
van tocant a l'unissó
una melodia, acompanyats del timbal,
i les cornetes dels natzarens
amb els sacs de jamex,
que fan unes músiques pròpies del Javier Torné,
també, que estan recollides aquí,
les vam recollir i les vam transcriure,
que no estaven escrites.
Quan vau decidir?
Enguany hem de treure aquest llibre
per posar potser una mica d'ordre, també, tot plegant,
de recollir totes aquestes melodies i tenir-les en un llibre.
Sí.
Els que fa 20 anys que toquem a la processó
hem vist que cada any...
20 anys, ja, Rosé.
Sí, sí, sí, 20 anys.
Hem vist que, clar, van sortint
o se van inventant formacions
que no són professionals
i que es toquen, es copien músiques sense partitures
i llavors no se copien malament.
I et sap greu que toquin aquelles músiques
que te'ls han copiat de tu i les han copiat malament.
Llavors, això és un llibre, és un material
que la gent ho pugui aprofitar,
que qui vulgui treure unes músiques,
doncs aquí les té escrites,
està ben arranjades
i una mica per dignificar també
la part de la música de la processó.
Perquè quan parlem de les melodies,
de la processó del Sant Arrament,
de la música,
clar, sempre ho diem,
és la processó del silenci,
però clar, la música sempre acompanya
i també li dona el toc que ha de tenir.
Quines característiques li podem donar?
És a dir, què té d'espacial
la nit de divendres sant
amb tota la música aquesta que acompanya,
creus, a la processó?
Home, a veure,
jo que vaig tocant amb els ministrés,
tocar un moment,
un estabat mater,
allà darrere la creu
o darrere el misteri,
té un encamp brutal, no?
És un moment que tothom calla,
és un moment de reflexió,
hi ha unes músiques
que evidentment et posen la pell de gallina
i són molt adients
per aquest món, pel silenci,
són músiques pel silenci.
Sembla contradictori, no?
Sí, sí, però no,
són músiques de silenci.
I quines melodies podem trobar?
És a dir, quin material podem trobar
en el llibre, Roser?
Aquí podem trobar des de...
O sigui, la primera part,
hi ha tres parts al llibre.
La primera és tota de música de ministrés.
Hi ha músiques recuperades,
recuperades vull dir,
de músiques que...
que les podem trobar al costumari de la Mades,
unes melodies i estan adaptades,
com la dansa de la mort,
que no són específicament de Tarragona,
però que durant aquests 20 anys,
durant aquests 20 anys s'han anat tocant a la processó.
Hi ha d'altres que s'han creat,
com hi ha dues músiques del Josep Maria Rota,
una en toc de processó
i un Estabat Màter,
que hi va haver uns anys que també anàvem tocant
amb un cor mixte i ministrés,
tocaven unes músiques.
Llavors hi ha la segona part,
que hi ha un recull de músiques
de la banda de timbals i sacs de jamecs
de l'ex-e-homo,
que ells també han tingut la cura
de fer-se unes músiques per ells,
que també això és un detall molt interessant.
I la tercera part,
doncs, és la de músiques
de la banda de cornetes i gaites
del Nazaré,
i sobretot les músiques que ha fet el Javi Torner,
que són les músiques que només es toquen
amb aquest pas i amb aquests dies,
que jo crec que tenen tot
i que potser la formació
és molt específica,
potser,
bueno, jo crec que és molt tarragonina,
però, diguéssim,
uns instruments no tan tradicionals,
és d'un gran interès
tenir recollides aquestes músiques
que estan fetes,
pensades per aquest misteri,
que són totalment tarragonines.
Quan dius molt tarragonina,
què vols dir?
Doncs que només es toquen aquí,
que només es toquen aquí,
i que l'ha fet un personatge d'aquí,
i que està fet per aquell misteri d'aquí,
no?
És una cosa nostra, total.
Abans parlàvem del pas de la fejolació de la sang,
del valor artístic que té això,
home,
tenir tot això també és un gran valor
que hi donem a la Setmana Santa Tarragonina, oi?
Sí, sí,
totalment.
Vaja,
és...
Bueno,
jo crec que era una cosa necessària,
i que hi havia molt de material,
i que s'havia de posar,
s'havia de posar.
Cada any hi ha moltes iniciatives
de sortir molts grups de música,
des de les mateixes cofreries,
i fan una mica de por pel nivell, no?
Perquè la processó de Tarragona,
ja ho sabeu que és preciosa,
però coixeja per la part musical.
I aquest dia crec que això és una aportació.
No sé què...
Com ha estat la feina?
És a dir,
a l'hora de recollir tot això,
no sé si heu tingut molta feina també
de parlar moltes de les cofreries,
de les bandes,
dels passos,
com ha anat aquesta feina?
Bueno,
a veure,
aquí se'ls podria haver fet
un llibre molt més extens,
perquè de músiques n'hi ha moltes més,
a la processó també hi ha els que canten,
bueno, els cors,
hi ha les bandes,
però no,
això és una col·lecció
que es diu Toca per on,
que és el segon llibre que hem tret,
i està,
és específicament per instruments tradicionals.
Aleshores,
doncs,
això com hi havia tant de material,
doncs és específic
per aquests instruments tradicionals.
És el número 2,
recordem de quin era el número 1?
El primer el vam treure per Santa Tecla,
que són les músiques,
i...
músiques...
ai,
perdó,
les músiques d'autoritats,
i tots els tocs solemnes
de les músiques del Consell Municipal,
dels ministres,
que són els que sortim dalt al balcó,
amb el barret de cop,
i que per Sant Magí anem dalt a cavall.
allò,
doncs,
vam voler recollir un...
bueno,
totes les músiques,
també perquè...
de fet,
de llibre de música de ministres,
no s'han editat,
som els primers
que han editat músiques de ministres,
som nosaltres des de zona gralla de Tarragona,
a la Generalitat,
ja hi ha col·leccions de música de gralles,
de tres quartans,
però de ministres no.
No n'hi ha cap, eh?
No,
i llavors vam començar
amb aquella formació dels ministres,
i ara amb aquestes de Setmana Santa.
I en podríem fer un tercer,
un quart,
un cinquè,
Roser?
Sí, sí.
És a dir,
tenim material a Tarragona per tot això?
Molt.
Sí?
Molt.
Quin podria ser,
per exemple,
un tercer o un quart llibre?
El tercer llibre el trauràm per Santa Tecla.
Home,
ja el teníeu fet,
doncs,
gairebé.
Ja el tenim,
ja el tenim.
És tot de músiques de gralla,
però músiques de concert,
de música d'autor contemporani.
També és donar material,
perquè les escoles que ensenyen instruments tradicionals
puguin tenir material bo.
Pensa que normalment nosaltres el que fem
és fer fer els compositors obres
i arranjaments,
i això són uns diners,
hi ha molts grups que això no ho fan,
però nosaltres portem molts anys,
apostem per aquesta feina,
i llavors,
coincidint que aquest any
el grup sonat de Tarragona,
a Grelles,
fem 25 anys,
doncs,
farem el tercer número
dedicat a la gralla
i a la música de concert,
la gralla.
I com dèiem,
en tindiem per un quart,
un cinquè,
això ja vindrà,
eh?
Sí, sí.
No,
volem fer-ne cada any...
Cada any un, eh?
Per Santa Tecla 1,
el que passa és que aquest any
el de les melodies de Setmana Santa
s'havia de treure per Setmana Santa,
clar.
Era lògic, eh?
Això no en té dos.
A més,
a més,
tenim un plantí important a Tarragona,
Roser,
de fet,
hi ha l'Aula d'Instruments Tradicionals
a l'Escola de Música.
Evidentment, sí, sí.
Hi ha un plantí important.
Molt.
A més,
a més,
aquest any,
bueno,
a l'escola hi ha 70,
70 i escaig alumnes
que estudien instruments tradicionals
i hi ha gent amb molt nivell
i aquest any tenim la sort
que a la Generalitat de Catalunya,
el Departament de Cultura,
ens ha donat la...
ens ha donat la seu a Tarragona,
estava a Vilaseca
i llavors Tarragona passarà a tenir
la seu de l'Aula de Música Tradicional
de Catalunya
a Tarragona mateix.
Es podrà cursar
el grau elemental
i el grau superior,
el grau professional
i bé,
estem molt contents,
no?,
que haguem tingut aquest...
Bueno,
crec que ens ho mereixia
amb la feia que fem, eh?
I llavors pel bon planté, també.
perquè és poc habitual a Catalunya,
Roser,
aquí és excepcional,
aquí a Tarragona tenim això molta...
gent que fa molts anys
que us hi dediqueu,
que treballeu per això,
és poc habitual,
doncs,
a Catalunya?
No,
bueno,
hi ha parts de Catalunya,
a veure,
tocant instruments tradicionals
a la processó,
jo crec que vam ser els primers
i l'any següent
va ser Reus.
i fa...
Sí, sí,
és així, eh?
Sí,
pot ser que ha sortit
algun poble despenjat
però pel que he estat mirant
i, bueno,
portem iniciatives d'aquestes
que ens agraden
i que creiem que donen...
que ens identifiquem,
no?,
i fer-ho nostre,
fer-ho de Tarragona,
fer-ho de país,
no?
I la gent avui en dia
ja sap que
per tocar instruments tradicionals
se n'han d'aprendre,
se n'han d'anar a les escoles de música,
els nens amb 6 anys
ja poden tocar els instruments
amb els nens mans petites,
tenim també aquest projecte pioner
a l'escola de música
i, bueno,
i...
De fet,
vol fer un concert,
si no recordo malament,
per la passada a Santa Tecla,
si no m'equivoco,
no?
Bueno...
Del projecte
de mans petites
o alguna cosa per l'estiu.
Vau presentar el projecte?
Vau presentar el projecte.
Aquest Santa Tecla
sortiran,
crec que sortiran els nens
en algun moment,
els nens de 6 anys
amb tot amb instruments reduïts.
Això,
en principi,
som uns instruments
que els han fet fer
el clàuster
de professors d'aquí
i, bueno,
i ara també s'exportaran
a d'altres escoles
de música de Catalunya.
Hi ha alguna melodia
que sigui potser més especial
per tu, Rusec,
d'aquelles que t'agradi més
o que hi tinguis
més carinyo?
No sé com...
No sé.
Bueno,
a mi...
Ja n'estava a Màtar,
que és molt curtet,
que és preciós,
que és popular,
que el vaig recollir
fa uns 30 anys,
el tinc gravat
a...
del poble de Vallmoll
i el toquem amb ministrés,
allò es canta
en un quartet d'hòmens
i llavors hi ha
la dansa de l'amor,
que és una dansa,
bueno,
que diguéssim,
és la que s'ha sentit més
a la processa de Tarragona,
que tots els grups,
bàsicament,
la toquen,
d'alguna manera o altra
i és una...
una melodia genial.
i ara ho deies,
comentaves un dels moments
potser més especials
de la Setmana Santa,
en tens algun allò
per destacar
de la nit
de Divendres Sant,
que diguis
és un moment
d'aquells que
ets tu,
el teu instrument
i aquell moment
que estàs vivint?
Home,
jo quan hem sortit
jo de la plaça del Rei
a partir d'allí
tot és...
tot és...
és espectacular.
Quan passes
per Palacio,
bueno,
aquí,
el Pla de Palau,
i bueno,
tocant
en una formació
reduïda
com uns ministres,
assaboreixes molt
les notes,
pots dir moltes coses,
no només fent sons,
sinó que arribem
a fer música,
no?
I és...
és un moment màgic.
És un moment màgic.
Doncs serà demà,
eh?
No sé si també
porteu molta preparació,
Roser,
és a dir,
si la nit de demà
també us exigeix
molta preparació
al llarg de l'any?
Bé...
A banda d'evidentment
conèixer l'instrument, eh?
Demà...
demà sortim com a...
demà sortim com a...
coble d'ells
de ministres
de l'Escola Municipal
de Música.
Hi ha hagut anys
que hem sortit com a
ministres de la ciutat
de Tarragona.
Això passa perquè
els ministres
també podríem sortir,
però no...
Tarragona aposta
per no pagar els músics,
cosa que és una...
és una vergonya.
en canvi,
per exemple,
avui anem...
toquem a la...
toquem a la processó
del silenci
de Badalona,
acompanyem els estols
de...
els estols
de pòstols
i...
i bueno,
ens lloguen
d'altres huesos,
però bueno,
encara que no puguem...
també ens llogaven avui,
però decidim
acompanyar els nostres alumnes
i quedar-nos
a Tarragona.
Ara ho deies,
ho deies,
dels alumnes és la primera vegada
que surten, a més, eh?
Deies?
No.
No.
L'any passat ja van sortir uns quants
que anàvem amb el Sant Sepulcre,
però aquest any, diguéssim,
ja surt tot el planter de...
bueno, són 12, 12 alumnes.
De quines edats?
No, n'hi ha de...
aquests són els grandets.
Sembla que el mes de 14
fins a algun adult, sí, sí.
I què tal?
Com ho porten, això?
És a dir,
no sé si tenen nervis o què?
No ho crec,
no m'ho han dit,
però ja el sentirem queixar-se
demà.
Demà ja el sentirem queixar-se, eh?
No ho han tocat mai,
doncs ja...
Sobretot els que porten el timbal.
Sí, no?
Doncs demà, eh?
Us podreu escoltar amb ells
i a totes aquestes melodies.
Realment interessant, eh?
Un llibre, evidentment,
per a aquells que entengin de música,
perquè jo no n'entenc massa,
ja, home,
és un llibre amb melodies,
és això, eh?
Amb partitures,
on les podeu trobar recollides,
totes aquelles músiques,
aquelles melodies que escolteu
a la Setmana Santa Tarragonida,
doncs recollides en aquest fantàstic llibre,
editat per zona agraia.
Toca per on dos, eh?
és aquesta col·lecció,
el número dos editat a cura de Roser Oliver.
Roser, gràcies per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies.
Avui parlaríem dels Armats de la Sang.
Em van parlar ja l'any passat també en aquest programa,
però ja ha passat un any
i podem explicar algunes novetats
de com està aquest projecte,
i és que els Armats de la Sang
estan preparant unes noves vestimentes,
uns nous vestits que intentaran estrenar l'any vinent.
Ara en parlarem.
Ens acompanya el president de la Sang,
el Josep Maria Fortuny.
Josep Maria, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també ens acompanya el Carles Micolles,
coordinador del projecte,
i Armat Amèrit, eh?
Carles, bon dia.
Efectivament, bon dia.
I ens acompanya també l'Agustí Busquets,
una mica l'almamater del projecte,
també Armat.
Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
És a dir, en quin moment ens trobem?
En el que parlàvem l'any passat,
n'hem parlat també allà algunes vegades,
en quin moment està el projecte d'aquests nous vestits
dels armats de la Sang?
La veritat és que la idea,
quan vam ficar en marxa el projecte,
era que per la Setmana Santa del 2012
ja tinguéssim el nou equipament.
A partir d'aquí ens hem trobat amb dos inconvenients,
o potser algun avantatge.
Primer és que quan l'Agustí, el Carles,
el Capità Manalles, l'Alfons,
que han sigut una mica els que se n'ocupen del projecte,
han estat buscant els proveïdors
on podien buscar el material.
A principi ens havíem mogut per aquí la zona de Girona,
que era on antigament havíem acudit
per fer el material que tenim ara,
però va aparèixer un proveïdor a Múnich,
que la veritat és que les seves peces
ens han semblat espectaculars.
Tenim ja el cas del Capità,
que no té res a veure amb el que nosaltres teníem projectat
i quan passen aquestes coses,
quan puja la qualitat,
també d'alguna manera puja el preu.
Precisament el fet de decidir-se
a veure si tiràvem cap a aquest nou proveïdor
i el fet que tampoc el tema dels apadrinatges
ha tingut l'èxit o l'empenta que esperàvem,
que podríem dir que avui estem entre el 50% i el 60%,
ens ha portat a fer-ho amb una mica més de calma
i presentar-ho per l'any 2013.
Precisament el cap de setmana que ve,
un grup de 10 persones,
ens desplaçarem a Múnich
per veure exactament com està el projecte
i ja per acabar de decidir l'últim que ens falta,
que és el tema del cos,
com se diu, l'armadura?
La lòrica tòrax.
La lòrica tòrax,
per acabar de decidir,
perquè fins ara només sortia per la part de davant
i després anava amb un correatge,
la idea era mantenir-ho així,
el proveïdor aquest que fa les coses com ell vol
ens ha dit que no,
que ha de ser per davant i per darrere,
i la setmana que ve anem a Múnich
per acabar de decidir
i esperant que pel 2013 efectivament
puguin sortir els armats amb la nova vestimenta.
Explica'm una mica això que apuntava el Josep Maria,
això que intentava buscar uns provadors
però vaja, finalment va anar a parar a Múnich.
Com va ser una mica aquest procés?
Bé, nosaltres des dels inicis
que hem estat estudiant molt a fons
tot el tema dels fonaments històrics,
la bibliografia existent,
aviam, ens hem donat compte
que a banda que Tàrraco va ser molt, molt important,
doncs quan va estar August, diguéssim,
aquí vivint durant dos anys,
de fet, ell ja es va rodejar
d'una guàrdia personal,
una guàrdia que després va derivar
a ser la guàrdia pretoriana,
tan important a l'imperi,
és a dir, que ens hem donat compte
que a Tàrraco és molt possible
que es fundés aquesta guàrdia pretoriana,
i això ens ha inspirat molt en el projecte,
per tant hem anat a buscar
una fonamentació històrica
que amb aquests fets històrics
ens ha ajudat a trobar el camí.
Llavors també el que volem,
sobretot, és no fugir massa,
no fugir massa de l'estètica actual
perquè també tenim molt en compte
la percepció popular dels armats,
no podem ser una cosa molt diferent
de la que fins ara hem estat.
Per tant, hem anat a buscar un equipament
que dignifiqui el que tenim ara,
que no el canviï molt del que portem fins ara,
però que el dignifiqui,
que millori tots els elements.
Aleshores, bé, doncs per aconseguir-ho
vam anar a buscar els millors fabricants,
proveïdors que existeixen,
no a nivell, primer a nivell nacional,
perquè aprofitant evidentment
els coneixements que també ens ajuda a tenir
la Tarracoviva,
nosaltres no som Tarracoviva,
això també ho diem molt sempre
en tots els actes que anem
per publicitar el projecte,
però ens ajuda molt
el fet que hi ha gent coneixedora
dels fonaments històrics,
de la fabricació d'aquests elements,
a trobar el camí per executar el projecte.
Tenim gent, companys, amics,
de Tarracoviva que ens van ajudar,
que ens estan ajudant a trobar els proveïdors.
Fruit d'això, doncs, vam anar a buscar proveïdors
a Alicant, a Saragossa, a Cantabria, etcètera,
i, com deia el Joan Maria,
també vam trobar una Múnich.
Doncs el més seriós, el més formal,
va ser precisament aquest senyor de Múnich,
que ens va garantir qualitat
i solvència a l'hora de l'entrega del material.
No diem que els altres no serveixin,
però aquest senyor, aquest de Múnich,
ens ha demostrat que és potser
no el millor del món,
però un dels millors del món
amb aquest material, amb la fabricació.
I quan parleu de qualitat,
és a dir, en aquest sentit,
què és el que us va acabar de convèncer?
per dir, doncs, on anem a fer a Múnich, a Alemanya?
Què és el que us va convèncer?
Doncs, va ser, doncs, acabo d'explicar,
nosaltres ens vam posar en contacte amb aquest senyor
i li vam demanar un material de màxima qualitat
basat en un relleu que existeix
de la Guàrdia Pretoriana al Museu de l'Ubre del segle I,
que coincideix amb els fets històrics
que nosaltres volem representar,
de la crucifixió ja de Jesucrist,
i ell ens va dir, simplement,
mira, jo sóc dels millors del món,
però no sóc barato, sóc car.
Llavors, el que puc fer és fer-vos un casco del Capità,
us l'envio, si us agrada, me'l pagueu,
i si no us agrada, me'l torneu,
i costa tants diners, i el tindreu en tantes setmanes.
I va complir exactament...
I així va anar.
Així va anar.
I us va agradar, el casc?
És fantàstic, està molt ben acabat,
no té res a veure amb el que teníem fins ara,
és molt més sòlid, compacte,
té un plomall més llarg de crin de cavall,
per dintre està tot forrat de cuir,
les patilles, diguem, també forrades de cuir,
va lligat a sota la barbeta,
però no va allogar-se.
No té res a veure, no té res a veure.
I allò es va acabar d'enamorar.
Sí, sí, sí, vull dir, exacte, exacte.
Pesa bastant més que el que tenim ara,
és molt més sòlid, molt, molt, és molt maco, és molt maco.
Clar, és que, Josep Maria, estem parlant d'un projecte molt ambiciós.
Sí, home, la veritat, quan nosaltres vam començar,
o quan vam ficar en marxa el tema de l'epadrinatge,
parlàvem de 1.200 euros per padrir, no?
La veritat és que, bueno,
el pressupost amb el proveedor aquest de Munic
s'ha disparat una miqueta, no?
El que no ens hem atrevit és a modificar el preu de l'epadrinament, no?
Llavors, bueno, per cobrir aquest dèficit que tindrem
respecte al que pagaran els padrins,
si aconseguim conquerir els 42 padrins que necessitem,
fins al cost real,
doncs, bueno, a part de...
estem buscant qualsevol tipus de col·laboració,
en ara l'última que hem fet,
ha sigut treure uns adhesius
per posar-los als comerços a Tarragona
que col·laborin en una quantitat mínima,
perquè, bueno,
tinguin la gent constància
que han col·laborat amb el projecte dels armats.
Jo crec que, a veure,
ja que ens hi fiquem,
val la pena anar a buscar el màxim de qualitat,
que també serà més duradera amb el temps,
i jo crec que els armats de la sang de Tarragona
es mereixen, bueno,
doncs, qualsevol esforç.
Ara ho dèieu, eh,
que amb aquest projecte,
amb aquest proveïdor que vau trobar a Múnich,
en què canvia del projecte inicial,
o de la idea inicial que teníeu vosaltres?
Més o menys, en què canvia, Carles?
Bé, bueno,
en realitat ja ha dit a l'Agustí
que no canviava gaire
l'aspecte exterior extern dels armats,
diguem, per no trencar.
Això més o menys era igual, eh,
per no trencar.
per no trencar, però bueno,
llavors, a veure,
tenim, en vés dels vestits,
que ara és un vestit blanc
amb un ribatitzat vermell,
doncs ja seran,
ja seran,
ja seran,
ja seran un supermalis,
que es diu que és un vestit així de cuir,
i, bueno,
llavors la cuirassa musculata,
molt més llarga,
vull dir, musculada,
vull dir que ara teníem una molt curta,
que no era gens vistosa,
potser, de fet,
de la gent d'abans,
potser era la gent més veïsets,
ara, clar, tothom ensenya amb la panxa,
vull dir,
i no feia,
no era gaire ètic,
no?
Bueno, gaire, doncs,
bonic de veure.
I, bueno,
i després també hi ha,
què significa que tenim un nou element,
que és el signifer,
que és el que portarà l'estandard,
i si com fins ara el capità
era el que portava l'estandard,
doncs iniciem,
incorporem una figura nova,
que és el signifer,
i que és el que porta l'estandard,
i el capità, doncs,
passarà a tindre
una espasa,
una,
es diu una...
Gladius.
Gladius,
exactament,
en lletí Gladius,
que,
curiosament,
els anys,
hem trobat fotografies
a la Vanguardia,
de la Meuroteca,
a la Vanguardia,
l'any 14,
que hi sortien armats
amb espasa,
vull dir,
si d'una manera de volta
ens reincorporem,
una mica,
en un fet històric,
vull dir,
no és una novetat,
sinó que ja és un retornar
als temps històrics
dels armats.
Home,
se'ls veu que a més
us il·lusiona
un projecte com aquest,
és evident,
estrenar vestits nous,
sempre il·lusiona,
però us heu empapat
molt de la història,
això m'imagino
que també ha sigut
molt gratificant,
de conèixer
d'on ve tot plegat,
i de conèixer
tota la història,
vaja,
una tradició com aquesta,
no m'imagino?
Sí,
aviam,
els armats de Tarragona
hem de recordar
que fa més de 250 anys
que surten,
que sortim,
doncs,
representant aquells fets,
aquella època gloriosa,
podríem dir així,
per la ciutat,
de l'època romana,
en aquell segle XVIII
que va començar,
doncs,
a sortir el cos dels armats,
doncs,
ja aquelles persones
van creure que això era important
i ho volíem representar.
Evidentment,
les estètiques des d'aquell 1756
fins ara han canviat
durant totes les èpoques.
Nosaltres,
cada vegada hem vist
que ha hagut la intenció
de fidelitzar
l'equipament
d'acord amb els fets històrics.
Podríem dir que el segle XVIII
era una representació
renaixentista
i,
per dir un altre detall,
també del segle XX,
doncs,
les pel·lícules
de les grans produccions
americanes,
doncs,
també van influir molt
en l'estètica
de Ben-Hur,
Kuobadis,
etcètera.
I ara,
al segle XXI,
doncs,
creiem que hem de fer un pas
important
en aquest aspecte
i anar a buscar,
doncs,
la dignificació
i la fidelització
de l'equipament.
A més a més,
també la ciutadania
de Tarragona,
doncs,
cada vegada coneix més
tot el,
diguéssim,
tot l'equipament,
perquè tenim
el festival de la Targoiva,
que això ha ajudat molt els tarragonins
a fer-nos conèixer,
doncs,
com era exactament
la vestimenta.
Nosaltres
no som,
repetim,
Tarragona,
som els armats de Tarragona,
de la sang de Tarragona,
però el nostre equipament
va més encarat
a una estètica
de desfilada.
O sigui,
no era l'equipament
que s'utilitzava
per anar a les batalles,
evidentment,
sinó era l'estètica
de les desfilades,
de la guàrdia
d'alluïment.
Per fer un exemple,
la guàrdia urbana
de Tarragona,
quan treballa,
doncs,
treballa amb un equip
i quan desfila,
van amb un altre,
van amb un altre,
molt més,
diguéssim,
molt més lluït,
no?
Digues,
Josep Maria,
digues.
No,
vull dir,
és que a part,
aquí a Tarragona,
el tema dels armats
és una cosa molt nostra
i que potser
no ens llama l'atenció
perquè ho tenim,
estem tan acostumats,
a Setmana Santa armats,
però per exemple,
ara que dilluns sant
van desfilar a Palència
o fa tres anys
que van desfilar a Salamanca,
clar,
per allí és una cosa novedosa,
o sigui,
no té res a veure,
la veritat és que,
a Palència
vam anar a la segona processó
amb importància,
després de la de divendres sant,
la de les 5 llagues
de dilluns sant
és la més important,
la que té més seguiment
i només se parlava
dels armats de Tarragona,
si no es parlava
de res més,
inclús el dia següent
a la premsa
tots els titulars
eren pels armats.
Què tal la visita
a Palència,
doncs?
De bé,
molt interessant,
es van tractar molt bé,
molt bé
i, bueno,
ja et dic
el que comentava
el Josep Maria
que els diaris d'allà,
el diari
al norte de Castilla,
per exemple,
posava
els soldats romanos
crear una gran expectació
en el desfile de la protecció
del Cristo
de les 5 llagues,
no?
I amb moltes fotografies,
les primeres pàgines,
vull dir,
que vam causar,
doncs sensació,
la veritat,
vull dir,
les equines van agrair moltíssim
el que van fer,
van quedar admirats
de les nostres desfilades,
els nostres moviments,
clar,
ells van tindre,
ens van comentar
8 armats
fa 60 anys,
però,
doncs,
per a una època
que hi ha crisis,
així,
dient a tota Espanya
de les processons,
van desaparèixer
i ja no els han tingut més,
ja.
Home,
tot això és molt satisfactori,
imagino,
no?
Que de marxar de Tarragona,
que és el que deia Josep Maria,
no?
Tarragona ja ho veiem
potser com a més habitual,
però, home,
anar fora i centrar
tots els titulars,
home,
això és important.
Bé,
és així,
no?
Nosaltres,
de fet,
ens devem
a la Setmana Santa
i sobretot,
evidentment,
la de Tarragona,
no?
La de Tarragona.
De totes formes,
doncs,
arrel de les visions
que va haver aquest any,
doncs,
els representants
de la cofreria
de les Cinco Llagues
van quedar,
doncs,
diguem-ho,
impressionats,
per allò que comentava
Josep Maria,
que potser
perquè no estan acostumats
a veure'ns,
no?
Llavors,
van insistir molt
en que anéssim.
Nosaltres,
això va ser,
doncs,
fa un mes
i som 40
en el corporatiu
i, clar,
organitzar 40 persones
en 3 setmanes
perquè puguin anar
a València
dos dies laborals
no és fàcil.
Podem dir que
dels 40,
36
vam poder dir que sí
perquè
dins del corporatiu
hi ha molta motivació,
hi ha voluntarietat
i hi ha implicació
en el corporatiu,
no?
I això,
doncs,
també ajuda,
doncs,
que les coses
siguin més fàcils
i evidentment
vam disfrutar molt,
ens van tractar molt bé
i vam inclús
poder visitar la ciutat
amb molta comoditat
i ens vam
també atipar molt
perquè ens van donar
molt bé de dinar
i de sopar.
No sé si us va ploure
o què,
no?
Va estar punt a punt a punt
que ells estaven patint,
clar,
perquè ells tenien
un pressupost assignat
per això
i estaven patint moltíssim
perquè,
doncs,
no plogués,
però va estar a punt.
A l'hora de començar
estava el cel negre,
a Valló del Lid
deien que plovia
i el de Vallut
anava cap allà
i estaven molt espantats
però al final
doncs va sortir bé,
va fer una mica fresca,
una mica aire
però no va passar res.
Home,
imagino que també és important
el Josep Maria
sortir de Tarragona
i demostrar
què sabem fer a Tarragona,
oi?
No,
i tant,
la veritat és que,
bueno,
ha sigut Salamanca
i ja va ser una
experiència molt satisfactòria
aquesta de València
que jo patia una mica,
perquè és el que dèiem,
a tres setmanes vista
era una visita
que no estava concertada
i a vegades dius,
bueno,
això d'anar tan ràpid
quasi hagués estat millor
que ens ho haguessin dit
per l'any que ve
que era el que havien proposat
a un començament,
el que passa és que
després se van animar
i van dir
no, no, no,
per aquest any
i la veritat és que,
bueno,
a vegades,
les coses que les veus
amb més preocupació
són les que acaben sortint millor,
perquè les fas pim-pam
i com no hi ha volta enrere
que ja hi som damunt,
la veritat és que ha quedat
tot molt bé
i la veritat és que
estem satisfets,
bueno,
perquè, bueno,
és un orgull,
per la sang
i per Tarragona
el fet dels nostres armats
i, bueno,
que realment
quan anem fora
la feina que fan
es valora.
Com dèiem,
digues,
Carles.
Pràcticament
el viatge de tornada
vam arribar aquí,
vam sortir allà
a les 8 del set del dematí,
vam arribar aquí
quasi a les 4,
bueno,
a les 4 de la tarda
i a les 6
estaríem a tornar
a canviar els armats
per sortir
al Via Crucés
dels Nazarens,
no?
Vull dir que va ser
tot arribar cansats
d'un viatge,
desempaquetar,
treure tot el material
i tornar-se a vestir
i tornar,
bueno,
va ser allò,
vull dir...
Una setmana intensa,
eh?
Una setmana intensa,
aquesta, eh?
En tot cas,
el que ens ocupava
eren aquests vestits
que, com dèiem,
estan ara
en procés d'elaboració,
ho deieu abans,
la setmana vinent
marxeu cap a Alemanya,
doncs.
Sí,
tenim previst un viatge,
aprofitarem el cap de setmana
del 13, 14 i 15
per també visitar Múnich,
perquè també és una oportunitat,
però sobretot
hem d'aclarir molt bé
tots els elements,
tot el que està encarregat
que són els cascos,
la cuirassa
i altres elements
com les canelleres,
etcètera,
per garantir, eh?
Doncs,
aspectes tècnics,
econòmics,
sobretot de
poder estrenar
aquest equipament
l'any que ve,
si d'ho vol,
no?
I, a més a més,
d'aquest proveïdor
també tenim altres,
també hem de treballar
amb les supermalis,
que és el cuir,
eh?
Tenim un proveïdor
ara mateix a Lleida,
possiblement,
que ens pugui fer la feina,
també hem de treballar
sobre les capes,
sobre el vestit,
sobre els supermalis,
perdó,
sobre el vexílium,
que és el estandard,
tenim feina,
però, bé,
doncs,
doncs,
és important
que ara mateix
puguem assolir,
doncs,
el pressupost,
el finançament suficient,
perquè això no deixa de ser
un projecte de Tarragona,
eh?
els tarragonins.
Creiem que els armats
són de Tarragona,
són de la sang de Tarragona,
però també formem part
de la cultura de Tarragona
i dels ciutadans
en general.
Ja que Tarragona
és patrimoni
de la humanitat,
per exemple,
la romanitat,
doncs,
que a més que els armats,
doncs,
siguem,
que el cop més
que els armats,
diem que hi ha
per tot d'Espanya
o Catalunya,
no?
Vull dir,
almenys volem donar
un punt més de qualitat
que reforci
la capitalitat romana,
no?
Teniu confiança
en l'any venent
podrem-nos estrenar?
Hi ha confiança?
O hem de ser,
és a dir,
hem de ser,
de no dir-ho molt alt,
de dir,
a veure si l'any que ve
no us tindrem.
Què creieu?
Home,
a veure,
aquí el compromís
que hi ha
és que si realment
quan anem la setmana
que ve a Múnich
ens garanteixen
que per l'any que ve
ho tindrem,
d'alguna manera
ara,
si amb la campanya
que estem fent
ara aquesta Setmana Santa,
cobrim el 60-65%
del pressupost,
ens tirarem a la piscina
com s'acostuma a dir
i confiant
que amb el que queda d'any
si no arribem
al 100%,
pràcticament
assolirem el 100%
i bueno,
ja d'alguna manera
o altra
ho farem.
Deies que 50-60%
encara poc
i que potser
confiàveu
més suport,
Josep Maria?
Home,
la veritat és que sí,
que confiàvem
que sobretot
tot la implicació
de molts congregants
o de persones físiques
per dir-ho
d'alguna manera
que tindria
més resposta
o inclús també
d'altres cofredies
de la ciutat
que també
tindríem
més recolzament.
Però bueno,
a poc a poc,
bona lletra,
dic que estem al 60%
que ja és per estar
contents,
on que tinguéssim
el 100%
del finançament
aquest any
tampoc haguéssim sortit
perquè no haguéssim
tingut el material
acabat
perquè ja dic
que la setmana que ve
encara hem d'acabar
de decidir
sobretot el tema
de la curassa
de per davant
i per darrere
perquè per davant
no ens la farà
perquè aquest senyor
diu jo garanteixo
la qualitat
però la garanteixo
de la forma
que la faig jo
jo per davant
no l'he fet mai
i llavors,
si no ens decidim
doncs ho tindrem
que acudir
a un altre lloc
però jo crec que
la setmana que ve
ho tindrem ja tot completat.
Com ho ha de fer la gent
aquells que vulguin
apadrinar
els vestits?
Com ho poden fer?
Només que es fiquin
en contacte
amb qualsevol
membre dels armats
o de la congregació
l'hi explicarem ràpid.
Ràpid, eh?
Sí.
Ràpid l'hi explicarem.
Escolteu-me,
demà és divendres sant
i per tant demà
us toca sortir
a la processa
del sant enterrament.
Com ho tenim això?
No sé si hi ha nervis,
la puja,
a veure si ens acompanyarà
o què?
Bé, jo precisament
com soc amèric
a mèrit no surto.
Vull dir,
jo soc,
estem a la reserva
per si hi ha algú
que falta o està malalt
però de moment
sortirà.
Esperem que sí.
Hem dit que
pel divendres cap a la tarda
sembla que
millorarà el temps.
Sembla ser.
No sé si hi ha sort
i sortim.
No sé a veure...
Agustí sí que sortirà.
Home,
tenim moltes ganes.
De fet,
avui ja fem la guàrdia
a partir de les 8
i és una guàrdia
que hi ha uns relleus
cada 20 minuts,
mitja hora
i això dura fins a les 10
aquí a l'Església de la Sang
i demà
a partir de les 4
si no tinc mal entès
sortiríem
i faríem la feina
el millor
que sapiguem.
Hem assetjat molt.
Nosaltres,
de fet,
venim assetjant
des del mes de novembre.
Tenim un capità
que ens exigeix
i nosaltres
hem de respectar
la seva autoritat.
i bé,
i a banda de sortida
demà,
si no plou,
doncs també tenim
una sortida
programada
el dia 21 d'abril
a Torredembarra
per honorar
els nostres companys
de Torredembarra
en el seu 50 aniversari.
Després en parlarem
més detalladament
però demà
també participau
a la recollida
dels misteris
i de canviar
una miqueta aquest any.
Enguany canviar
una miqueta.
Hi ha alguns
novetats interessants.
Nosaltres
sempre hem apostat
perquè hi hagi
no es concentri
tot a la Rambla
sinó que hi hagi
més diversitat
i tenim entès
que aquest any
doncs a part de la Rambla
hi haurien
també misteris
col·locats
a la plaça de la Font
i això també lluiria molt
i seria molt interessant.
Sí, a veure,
els canvis
aquest any
altres anys
ja s'havia intentat
i bueno,
doncs no havia acabat
de madurar la cosa
però aquest any
aprofitant
que en lloc
de la carpa
de la plaça Verdaguer
els passos
ja estan
a la catedral
doncs sí
la recollida
diguéssim
de la part alta
que és la tercera
que només se recollia
en la soletat
i els dos passos
del gremi de pagesos
doncs aquest any
també se recolliran
al pla de la catedral
o al carrer de les coques
el descendiment
i l'exceomo
i a la plaça
de l'Ajuntament
la plaça de la Font
que només se recollia
el pas
de la presa
de Jesús
també s'incorporaran
aquest any
els dos passos
de l'associació
La Salle
amb la qual cosa
la primera recollida
se recolliran
els dos passos
del Cristo
de Bonamor
de Jesús
de la Passió
els tres
de la plaça
de la Font
llavors se farà
la segona recollida
a la Rambla
que aquesta sí
que no canvia
amb els dos passos
dels gremis de Marejans
els tres
dels Nazarenos
i el dels Maginets
i després
la part alta
la tercera
com hem comentat
aquest any
en lloc de tres passos
en cinc
el Carles
des d'on s'ho mirarà demà?
des d'on s'ho mira?
jo surto
de Renglerode
dels Armats
no els deixo sols
anem obrint
la processó
llavors portaré
el pinganillo
típic
que ens diran
si hem de
fer una passada
perquè
hi ha molta gent
que pensa
que frenem
la processó
i no és veritat
nosaltres
fem de tampó
que ens diuen
que hem d'anar
més enrere
més ràpid
doncs anem més ràpid
fem parades
el que ens diuen
per darrere
tal com està
nosaltres fem
no obturem gens
la processó
i demà
quina hora
comença el dia
per vosaltres?
a partir de les 4
més o menys
cada any
canvia un quart d'hora
abans
sí
hi ha un pla
de millores
que ja fa
els tants anys
que està
a terme
i hi ha
un objectiu
molt clar
que és que no es talli
la processó
que estigui tot
el més coordinat
possible
i nosaltres
evidentment
com tenim
a veure
amb aquesta coordinació
doncs ens diuen
doncs heu de sortir
un quart d'hora abans
un quart d'hora després
però al final
és per casar una mica
tota la recollida
i tota la processó
doncs demà
els armats
autèntics protagonistes
també de Divendres Sant
de la processó
del Sant Enterrament
i avui hem volgut parlar
de com anava aquest projecte
dels vestits
en continuarem parlant
i seguirem atents
doncs a com acaba tot això
i esperem que l'any vinent
ens tornem a trobar aquí
a la plaça del Rei
esperem que fora
i que faci cal voreta
i que pugueu venir ja
amb els vestits
a veure
a veure si és veritat
Carles Agustí
Josep Maria
gràcies
i bon Divendres Sant
que vagi bé
gràcies a vosaltres
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
acabem d'escoltar
alguns dels millors moments
de la temporada
2011-2012
de Tarragona Ràdio
avui la Setmana Santa
ha centrat el contingut
d'aquesta hora de records
ben aviat
continuarem recuperant
i recordant continguts
a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
el 96 puntsat
de la freqüència modulada
o a tarragonaradio.cat
val la pena
tornar a escoltar
i recordar
el millor de la temporada
ajà
no
no
i
no
no
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Vull!
!
Vull!
!
!
l'esporte!
значитck 입니다!
else!
De mòmила!
T'experto de nou
i sóc allà
a-o-à-ammí de tu
d'entre totes les estrelles
jo vull estar amb tu
ets tot allò que em porta
A mi, inclús la mort ja em fa més fort.
Vull ser un camí, un camí amb el cor.
Bon dia i un llum seré amb un petó matiner.
Oceànica sensació, recordo aquella olor tan dolç i a poc a poc fent-nos l'amor.
Aïllats de la mirada del món, reflexiu i convençut que colze, colze junts som molt més que un boni que vol amunt i molt amunt.
Jo sempre seré amb tu, l'araïla, l'araïla, l'araïla.
Desperto de nou i sóc allà, camí de tu, d'entre totes les estrelles.
Jo vull estar amb tu, ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort ja em fa més fort.
Vull ser un camí, un camí amb el cor.
Desperto de nou i sóc allà, camí de tu, d'entre totes les estrelles.
Jo vull estar amb tu, ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort ja em fa més fort.
Vull ser un camí, un camí amb el cor.
Aïllats de la mort ja em fa més fort.
L'estiu pot ser tan trist com les seves cançons.
Trens de la bruixa desmuntats, els pàrquings per als camions.
Un vent polsós i calent del sud, fa volar hi ha els papers.
Penso en Voltaire i el Gypsy Kings, dec ser un intel·lectual.
L'humor és l'anarquia que triomfa per uns breus instants.
No sé d'on ho he tret, on ho he llegit, potser fins m'ho he inventat jo.
Vull cantar l'amor, ara que encara hi sóc.
Vull la lluna en un copet i els núvols de cotó.
Oh, my love, my love, festeig de corrós, ja haurem torrats pel sol.
Oh, my love, my love, que els errors més greus encara no els hem pas comès.
Qui són els dolents, qui són els bons, el nostre àngel custodi s'ha mort.
Qui som, on som, perquè encara posem domassos als balcons.
Vine-me a buscar, treu-me a passeig, voltem agafats de la mà.
Oh, my love, my love, estic trist i sol, pot ser més venidós.
Oh, my love, my love, estic trist i sol, pot ser més venidós.
Oh, my love, my love, sortim a passeig, t'ompliré de perdons.
Oh, my love, my love, t'ho dic en anglès i així potser m'entén tothom.
Oh, my love, t'ho dic en anglès i així potser m'entén tothom.