Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Molt bon dia, amics i amigues que ens escolteu aquest matí.
Benvinguts a Porta a l'Esperança.
Molt bon dia i benvinguts a Porta a l'Esperança,
un programa de ràdio que té com a objectiu fer-vos arribar a la paraula de Déu,
que és la Bíblia, amb l'ajut de l'Església Baptista de Tarragona,
situada al carrer Monestir de Poblet, número 7.
Ens trobem al Estudi de Tarragona Ràdio amb el Samuel García.
Bon dia.
Hola, bon dia, Raquel.
Al José Martínez, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Alvira Bontaúd, bon dia.
Molt bon dia.
Als controls tenim l'Alejandro Martínez, bon dia des d'aquí,
i jo, la Raquel Mésas, qui us parla.
Avui volem parlar d'un tema que, òbviament,
per les dades no podria ser cap altre que és el del Nadal.
Últimament, i cada cop més,
hi ha el pensament de si val la pena celebrar-ho,
fins i tot dins del món cristià,
ja que aquesta festa és un convençament religiosa,
s'està convertint en una festa per al consumisme
que, en molts casos, només beneficia els comerços.
Celebració que sembla que només serveix, en molts casos,
per tenir l'excusa de trobar-se amb tota la família.
També podem pensar que és una festa per a la canalla
i que només es sosté per a ells i per a alguns grups cristians.
Però nosaltres volem demostrar que sí que hi ha raons per celebrar-la.
però abans d'entrar a començar a comentar aquest tema,
escoltarem la següent cançó.
A tu lado seguro estaré, no habrá temor,
que pueda mis labios sellar.
A tu lado seguro estaré, no habrá temor,
que pueda mis labios sellar.
per sempre tu nombre alabaré.
No callaré, te seguiré hasta el final.
Proclamaré a las naciones de tu amor y majestad.
Tu eres mi fortaleza, esperanza, agua eterna que sacia mi ser.
Rey de gloria, eterno Señor, Dios poderoso y fiel proletor.
Sé que no en ti, yo puedo vivir con un creador.
A tu lado seguro estaré, no habrá temor,
que pueda mis labios sellar.
Por siempre tu nombre alabaré.
No callaré, te seguiré hasta el final.
Recordem que estem escoltant Porta l'esperança,
la 96.7 de la FM de Tarragona Ràdio.
Per començar, podríem definir que la paraula Nadal
significa naixement.
Amb ella ens referim al naixement més important de la humanitat,
el naixement de Jesús.
Però, com hem comentat, estan sorgint raons, arguments,
per no celebrar-la, com pot ser la data,
els pesebres, els arbres de Nadal, els excessos.
Ho creieu així?
A veure, és cert el que estàs comentant ara,
que des de diferents punts de vistes i perspectives
s'argumenten moltes vegades diferents raons
per no celebrar aquestes dates.
Per exemple, des del punt de vista del que seria el cristianisme
o alguns sectors, podríem dir, del cristianisme.
No podem generalitzar en aquest sentit,
perquè com veurem, com a cristians celebrem el Nadal.
Però és cert que ells diuen,
o aquest sector de cristians diuen,
que els primers cristians no celebraven el Nadal.
De fet, els primers que van començar a celebrar el naixement de Jesús
van ser els gnòstics, o aquells que es deien cristians gnòstics,
a partir del segle II,
que van començar a instituir la festa de la epifania
o de la manifestació,
el 6 de gener.
Van escollir aquest dia
perquè era molt significatiu per als pagans,
ja que el paganisme en general,
la cultura pagana,
celebrava la festa en honor de Dionís,
que estava relacionada amb la prolongació del dia.
Per exemple,
Alexandria commemorava el naixement d'Eon,
del Sol,
i, a més,
era un dia que estava, el dia 6,
estava consagrat a Osiris.
Clar, la superstició popular creia que les aigües del Nil,
estem parlant d'Alexandria, d'Egipte,
les aigües del Nil,
la nit del 5 al 6,
rebien un poder especial,
i, per tant,
moltes persones s'anaven a banyar fins i tot,
perquè tenien propietats especials o curatives.
Per això,
els cristians gnòstics
van voler contrarrestar
la celebració pagana
proclamant la manifestació divina del baptisme de Jesús.
O sigui, que, de fet,
el dia 6 de gener
es va voler celebrar les dues coses,
el naixement,
però també el baptisme,
contrarrestant
la idea pagana
del naixement d'Eon,
com a déu egipci,
i també el creixement de les aigües del Nil,
i, de fet,
les propietats aquelles miraculoses
que deien que tenia en aquella nit.
Clar,
a partir del segle II,
i sobretot fins al segle IV,
es va anar implantant gradualment
en tota l'Església
aquesta celebració del dia 6 de gener
com a data de doble celebració que dèiem,
naixement i baptisme de Jesús.
Però, clar,
la pregunta és
i per què nosaltres
celebrem el dia 25 de desembre?
Estem parlant del dia 6.
Per cert,
el dia 6 és el dia
que encara conserva
l'Església ortodoxa
com a dia de la celebració del Nadal,
no el 25 de desembre.
D'on surt, llavors,
el 25 de desembre?
L'antecedent és aquest,
el 6 de gener.
Per què es va canviar el 25?
Doncs,
hi ha dos factors,
podríem dir,
d'aquest canvi de la data.
Primer,
per la condemna oficial
que l'Església va fer
de les doctrines gnòstiques.
Hem de parlar
del Consell de Nicea.
I aquí
es va acabar
amb tota aquesta doctrina.
Per tant,
si continuaven celebrant
el naixement de Jesús
el dia 6 de gener,
implicava
que d'alguna manera
encara estaven d'acord
amb aquella tradició gnòstica.
I van dir,
hem de canviar el dia, no?
Però clar,
per un altre costat,
hem de saber
que
en aquell moment
l'emperador Constantí
era qui governava
l'imperi romà.
Estem parlant
del segle
IV,
més que res
es va declarar
la religió oficial,
el cristianisme,
com a religió oficial
313.
Per tant,
estem parlant
d'un moment
en què
aquest emperador
per un costat
tenia devoció,
com a pagar
que era també,
a Mitra,
que era
el sol
o l'adoració
al sol invicta,
però a més,
també
el dia 25 de desembre,
que tenia lloc
el 25 de desembre,
però és que a més
el 25 de desembre
també
per tant
es commemorava
l'inici
o l'entrada
del solstici
d'hivern.
Per tant,
va dir,
mira,
farem dues coses,
com jo com emperador
encara vull mantenir
aquesta entrada
del solstici
d'hivern
i tota la simbologia
pagana
que té,
però per un altre
costat
he declarat
el cristianisme
com a religió oficial,
mantindrem el diumenge,
primer va fer dues coses,
va dir,
mira,
el diumenge
serà dia festiu,
el dia del senyor,
però per un altre
costat
també celebrarem
el naixement
de Jesús,
el 25 de desembre.
De nou,
per tant,
els cristians
van agafar
aquesta data
com a rèplica,
instituir
la celebració
del naixement
del sol
de justícia,
és a dir,
Jesucrist,
com van expressar,
per exemple,
Sant Agustí
i també va expressar
Ambrosi.
Clar,
tot això
va tenir lloc
a Roma
en els primers anys
del segle IV,
com hem dit,
per influència
sobretot
de Joan Crisòstum,
que va ser
patriarca
de l'església oriental
i per tant
es va estendre
per tot el món cristià
fins a arribar
a impulsar-se
a les esglésies
el 20 de desembre
del 386
després de Cris.
Clar,
tot això
per què ho dic?
Perquè és l'argumentació
que utilitzen
alguns cristians
per assenyalar
per assenyalar
aquest origen
pagà
d'aquesta celebració.
Encara que després
els cristians
van dir
que podem,
en contraposició
a aquesta festivitat
pagana,
celebrar un fet
que sí que és bíblic,
que és el naixement
de Jesús
i aprofitar
aquestes dates.
No hi ha cap base
ni cap fonament
per establir
que va néixer
un 25 de desembre
ni un 6 de gener.
Això és evident,
no?
Però crec que,
com a cristians,
suposo que després
tindrem l'oportunitat
de comentar-ho.
Això no nega
el fet
que com a cristians
puguem celebrar
aquest naixement de Jesús
i que sigui aquest període
en el nostre calendari
que s'hagi establert
per poder fer-ho.
O sigui,
no crec que hi hagi
una incompatibilitat
com per posar-nos
del costat
d'aquests cristians
que es neguen
o suposat
cercle de cristians
que es neguen
a celebrar
el que és el Nadal,
perquè tenim
la base bíblica
per poder
celebrar-ho.
Hi ha altres raons.
Això era la perspectiva
més religiosa
del tema,
del per què
alguns no ho volen celebrar.
Però també hi ha
una perspectiva
podríem dir
més laica
que és social
i és veritat
que hi ha moltíssima gent
que avui està molt farta
d'aquestes festes
perquè constitueixen
entre altres coses
un consumisme
brutal.
altres han considerat
fins i tot
va haver-hi una escriptora
que vaig llegir
fa poc
la Carmen Posadas
que va guanyar
un Premi Planetes
que deia
per mi el Nadal
és tota una festa
mercantilista.
Hauríem de tornar
als orígens
realment
del que
s'està celebrant.
Hi ha altra gent
que està molt farta
d'aquestes festes
perquè
troba que
fruit d'aquest consumisme
o mercantilisme
s'ha arribat
a un excés
i s'ha sobrepassat
tot el que es pot
arribar a celebrar.
Els diners familiars
es converteixen
a vegades
en brutals dinars
i
perdent una mica
també el sentit
que es desprèn
del que és el Nadal
com a celebració.
També hi ha altra gent
no sé si ho penseu així
però que
el Nadal
o
altra gent
que suposa
que quan arriba el Nadal
per ells
és un temps de nostàlgia
podríem dir
o de tristor
perquè els recorda
aquells éssers estimats
que falten.
Que ja no hi són
que ja no hi són
a taula
i llavors
sí que és cert
que hi ha gent
que potser
és una mica reticent
quan arriben
aquestes dates
a celebrar les festes
o que volen
que passin les festes
perquè se senten
més tristes
o no?
El que suposo
és que
a veure
ni un estrem
ni l'altre
no?
Ahir és on
també tenim raons
perquè celebrar el Nadal
no?
Bones raons
i jo trobo que
clar
l'essència del Nadal
és el que tenim
que predicar
no?
I que ensenyar
als nostres fills
i als que
ens segueixen
no?
Perquè
té moltes bones raons
també per celebrar-ho.
Clar
de fet
aprofitem
no?
Des d'aquests micròfons
doncs
sempre cada any
intentem explicar
no?
El que realment
hem de celebrar
perquè
hi ha
esperança
o sigui
l'Evangeli és esperança
són bones notícies
i
potser
per molta gent
per aquests motius
que hem dit
no són massa bones notícies
o sigui
els inspira
més rebuig
que no pas una altra cosa
i tant mateix
és tot el contrari
o sigui
la Bíblia ens parla
de llum
per això
enlluernem
els nostres carrers
no?
En teoria
avui és perquè
els comerços
venguin més
no?
I per això
posen llums
però realment
en un inici
la llum
recordava
a Jesucrist
com la llum
que va venir
a aquest món
per il·luminar
un món
que estava en tenebres
no?
I hi ha molts simbolismes
jo crec que el simbolisme
és completament
legítim
perquè a la Bíblia
hi ha molt simbolisme
en aquest sentit
no?
I crec que
el problema és
quan ens apartem
del que realment
ens està assenyalant
no?
I potser
és aquest
una mica el motiu
no?
que pot portar
molta gent
a no celebrar el Nadal
inclús
de tot això
que estaves dient
ens podem fer
una altra pregunta
no?
a vegades
i és la pregunta
de quin és
quin és el teu Nadal
d'una manera més personal
preguntant
a les persones
quin és el teu Nadal
no?
perquè la veritat
és que hi ha persones
que el seu Nadal
doncs és aquell
que potser
l'únic que fa
és omplir la seva vida
de regals
de coses materials
i mercantilistes
com hem estat escoltant
o d'omplir el seu estòmac
d'àpats
no?
com
com
abundants
com
habitualment
es fa
en aquestes dates
però
tot això
en realitat
els omple
d'una manera superficial
a la gent
però els deixa
buits
en quant a un sentiment espiritual
no?
en quant a la seva ànima
continua buida
aquesta gran necessitat
doncs queda encara
descoberta
no
no queda coberta
quan en realitat
des del punt de vista
de la fe
i del creient
a la contesta
de quin és el teu Nadal
doncs evidentment
podem confessar
que el nostre Nadal
és
Jesucrist
perquè és el que
omple
doncs la nostra ànima
i el nostre esperit
d'un contingut
que realment
doncs
no ho pot
no ho pot aportar
doncs
cap cosa
que tinguem
al voltant
d'aquest món
i per això
d'alguna manera
jo crec que
quan Jesús
precisament
va venir al món
sabíem molt bé
que
aquesta necessitat
en la humanitat
s'havia
d'omplir
s'havia de
de fer
una realitat
jo
per tot el que estem comentant
evidentment
trobo que
que
que hi ha raons
de pes
i bíbliques
per celebrar el Nadal
independentment
d'això
que hem estat comentant abans
perquè
de fet
el que estem celebrant
és un naixement
però
un naixement físic
és cert
és Déu
diu la paraula
que
es va fer home
que ve cap a nosaltres
que pren la iniciativa
cap a un ésser humà
que en principi
tots estem en aquest ésser humà
no volem saber res de Déu
aquell que ens ha creat
aquell que ens ha donat la vida
que ens va donar un sentit original
el pecat
que és el que diu l'escriptura
aquest no voler saber res de Déu
ens porta a viure en tenebres
utilitza també moltes
moltes imatges gràfiques
per explicar quina és la situació
la Bíblia
de l'ésser humà
per tant
el poder recordar
no només recordar
sinó seguint
proclamant
aquesta bona notícia
que Déu
s'apropa a nosaltres
és un Déu personal
que s'interessa per mi
o sigui
a vegades tenim una visió
potser la nostra societat
té una visió de Déu
d'un Déu llunyà
que no vol saber res de nosaltres
que no s'identifica
amb les nostres necessitats
i és tot el contrari
o sigui
des del mateix moment de la creació
i abans de crear-nos
s'interessa per nosaltres
i el que fa és això
és apropar-se
però d'una forma real
física
en quant
a la nostra capacitat d'entendre
el que és la vida
per identificar-se
amb nosaltres
i no només identificar-se
sinó que
ocupar
el nostre lloc
a la creu
perquè ell va venir
per donar-nos vida
o sigui
el naixement de la vida
culmina
en la mort
en la creu
però per donar-nos
una vida a nosaltres
plena
aquest significat
que parlava el Josué
fa un moment
una vida
que la podem
gaudir
ja
però que serà
per tota una eternitat
per tant
el Nadal
celebrem
el naixement
de la vida
en majúscules
i és aquesta bona notícia
la que
encara
a data d'avui
podem celebrar
perquè Déu està donant
oportunitat
en aquest sentit
a que puguem
doncs
abraçar
aquesta
aquesta bona notícia
que és Jesús mateix
que és la llum
d'aquest món
que és el camí
que és la veritat
ell ho va dir
i que
és l'únic
que ens pot apropar
d'enegu al Pare
jo realment
vaig prendre
aquesta decisió
un dia
vaig entendre
que Déu
que no estic aquí
per casualitat
no sóc un accident
còsmic
com diuen alguns
sinó que
he estat creat
per Déu
és el meu Pare
i per tant
jo vull tenir
aquesta relació
amb ell
però no només ara
sinó
després per tota una eternitat
i jo crec
que val molt la pena
jo hi ha una cosa
que m'ha cridat l'atenció
tornant una mica
allò de l'inici
i és que
si ens fixem
el món cristià
sempre celebrat
molt el Nadal
d'una manera
que s'ha passat
a una cosa
totalment consumista
però que tothom
més o menys
ho celebra
i en canvi
Setmana Santa
hi ha molta gent
que ja no ho celebra
s'ha passat
a una cosa folclòrica
més que res
més tradicional
més tradicional
més de llonses
però ja la Setmana Santa
ja no celebra
i precisament
és el que culmina
el seu naixement
perquè
el que culmina
és això
la mort i resurrecció
i una cosa
si celebrem
el naixement
però resulta
que després
en Setmana Santa
la gent
marxa de vacances
aprofita
per unes altres coses
i també
és una pena
perquè s'ha barrejat
tot d'una manera
que l'essència
totalment
ja s'ha perdut
tant al Nadal
com a Setmana Santa
i després
totes les coses
que ens han implicat
de països
que són
totalment pagants
perquè l'arbre de Nadal
és una cosa
que no
que no té res a veure
en el naixement
ni en el Santa Claus
però que tot això
s'està impregnant
en la nostra societat
d'una manera
que també
a vegades
penses
per què celebres tu el Nadal
i de fet
i de fet
a més
Jesús no va neix
per instituir
ni cap festa
exactament
ni cap religió
ni cap acte cultural
ni social
ni res per l'estil
els mateixos jueus
pensaven
que el Masíes
havia de venir
per regnar
d'una manera política
enmig del poble
i alliberar-los
sobretot
de l'esclavitud
o de l'esclavatge
romà
avui en dia
encara esperen
aquest tipus de Masíes
i evidentment
Jesús no va venir
per res d'això
sinó per
sí que va venir
per regnar
evidentment
però regnar
les nostres vides
ell vol transformar
les nostres vides
perquè puguem
de no recuperar
aquesta relació
amb el pare
amb Déu mateix
jo voldria
redondar
en això
que deia Samuel
sobre la vida
perquè
la mateixa
paraula llatina
de nativitate
fixeu-vos
que
té
una definició
molt
descriptiva
nati
vol dir
naixement
vita
o vite
és
vida
i te
és
la mateixa paraula
defineix
que
el naixement
de Jesús
és una cita
que tenim
amb Déu
una cita
de vida
per tant
és molt interessant
que tenim
tota una invitació
per part de Déu
al nou naixement
que seria
quan Jesús
neix en els nostres cors
i
de fet
provoca a nosaltres
una abundància
de vida nova
i
això
jo crec que és
la cita més principal
que hauríem de tenir
a Nadal
no tant
amb els torrons
no tant
amb el Papa Noel
no tant
amb els reis mags
que diuen
sinó
amb Jesús
amb el que
ens ha vingut a portar
aquesta vida
bueno
jo no sé si
volem recordar
o voleu recordar
algun
text bíblic
sobre el naixement
de Jesús
però bueno
jo crec que
més o menys
no sé
si teniu
alguna
cita
que us agradi
més o
sobre el naixement
de Jesús
a veure de fet
ja sobre el naixement
de Jesús
ja ens parlen els profetes
normalment anem
al nou testament
els evangelis
de Mateu
o de Lluc
que és
qui ens parlen
d'aquest
esdeveniment històric
del naixement
de Jesús
però ja havia estat
anunciat
molts segles abans
pels profetes
i a mi m'agrada
molt el profeta
Isaías
en aquest sentit
aquest capítol nou
verset 6
que ens parla precisament
d'aquesta
anunciació
del naixement
de Jesús
perquè ens parla
d'aquell
que realment
ha vingut
per canviar
i transformar
la nostra vida
en tots els sentits
no només
la part
personal
o emocional
sinó sobretot
espiritual
també
i a mi
és un dels text
que m'agraden més
i sobretot
jo el que diria
i aprofito perquè
volia dir-ho
i si no ho dic
potser rebent
d'una mica
que la Bíblia
o quan
Déu
es revela
a través de la Bíblia
que és la seva paraula
el que té per objectiu
no és desviar
la nostra atenció
en coses
que no són importants
i tots els text
bíblics
que trobem
sobre el naixement
de Jesús
ens apunten
no tant el com
que sí que ens parla
del com
sinó el perquè
el propòsit
i fa no res
ha sortit
una publicació
del papa de Roma
en relació
al naixement
de Jesús
que
diu que
no hi ha
molta base
per dir
que hi havia
animals
en el pessebre
i llavors
a mi
això realment
m'indigna
primer perquè
o aquest home
no s'ha llegit
la Bíblia
cosa que dubto
perquè sí que se l'haurà llegit
perquè evidentment
en cap moment
ens parla
de la importància
de si hi havia animals
o no en aquell pessebre
hi ha coses més importants
hi ha coses
ens parla del com
que es va ser
no li van voler
donar allotjament
i es va trobar
enmig d'un pessebre
però no ens diu
en cap moment
que si hi havia animals
si hi havia el bou
la vaca
o si hi havia
és que resta d'importància
això
llavors
això és desviar
l'atenció
del que realment
és important
per tant
ho volia dir
perquè
a vegades
nosaltres també
ens interessa més
els detalls
que no són importants
això que comentàvem abans
de la celebració
del Nadal
clar que és important
la solidaritat
per exemple
ara
hi ha moltes
iniciatives solidàries
perquè és l'època
de l'any
quan la gent
està més sensible
són valors
molt bons
però
no ens pot desviar
a parlar
del veritable significat
del que estem celebrant
i és que
Jesús va venir
que és el que diem
Jesús va néixer
però va néixer
amb l'objectiu
de néixer a les nostres vides
de transformar les nostres vides
i que la nostra vida aquí
ja tingui un nou inici
i aquest nou inici
ens parla
que no passem de Déu
sinó que el tenim en compte
i que volem
que les nostres vides
estiguin en sintonia
amb la seva voluntat
i crec que això és important
els textos biblics que trobem
sempre es parla
del propòsit
i no es queden detalls
que no són importants
i hi ha una cosa
també que jo voldria
compartir amb vosaltres
i és que
amb aquestes
celebracions
i festes de Nadal
que a vegades
es fan moltes coses
sense mesura
sense mesura
es menja sense mesura
es veu sense mesura
es fan regals
a vegades sense mesura
sembla ser que això
ha de ser
sobretot el toc principal
d'unes bones festes
però
hauríem de recuperar
la importància
que el Nadal
és l'esperit de Déu
sense mesura
és a dir
l'esperit de Déu
sense mesura
és el que és important
ha vingut Déu
a portar-nos
sense mesura
el seu esperit
a través d'una vida
com diu Jesús
abundant
ara
evidentment
què és un esperit
sense mesura
és sentir
com es mou
l'esperit de Déu
dintre nostre
els redimits
els creients
d'una manera
que veiem
que aquest
Emmanuel
Déu amb nosaltres
es mou
constantment
a les nostres vides
cada dia
de l'any
és també
la benhaurança
de Déu
per nosaltres
sense límits
és a dir
Déu es dona
totalment
sense limitacions
o com diu el salm 23
si volem un salm
de l'antic testament
molt conegut
el senyor
omple la meva copa
a vessar
és a dir
el senyor
omple la meva existència
la meva vida
a vessar
això és
l'esperit de Déu
sense mesura
o podríem dir
també
que un esperit
sense mesura
doncs és que
Jesucrist
el senyor nostre
doncs
ens diu
que amb ell
no ens
mancarà res
perquè està
al nostre costat
o és viure
l'amor de Déu
sense mesura
també
gaudir
de la seva bondat
de la seva benevolència
perquè
això està garantit
ja ho diu el salm 23
tots els dies
de la nostra vida
i jo crec que
això és molt important
que
tant de bo
fos així
que la gent
ho veiés
que sense mesura
és un Déu
constant
a les nostres vides
Molt bé
doncs fins aquí
el programa d'avui
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
aquest matí
desigiem que aquest programa
una mica peculiar
hagi estat del vostre interès
i des d'aquí també
es volem desigiar
un bon Nadal
que pugueu celebrar-ho
de tot cor
i en el seu sentit
més essencial
és que Déu ha vingut
amb nosaltres
s'ha fet home
per nosaltres
i és el principal
que hauríem
que recordar
en aquests dies
Si voleu contactar
amb l'equip
de portar l'esperança
per a qualsevol consulta
o fer alguna aportació
estarem encantats
i podeu deixar
un missatge
al nostre contestador
trucant al número
977-24-2408
O també
si ho prefereixes
ens pots fer arribar
la teva opinió
mitjançant
un correu electrònic
a l'adresa del programa
iglesia
arroba
iglesiadatarragona
puntocom
Si ho desitges
també ens pots fer
una visita
ho pots fer
de dues maneres
una és una visita virtual
al web de l'església
www.iglesiadatarragona.com
o també
ens pots visitar
personalment
que és el que ens agrada més
i pots visitar-nos
a la nostra església
situada al carrer
monestir de Poblet
número 7
l'hora del culte
és els diumenges
a dos quarts de 12 del matí
estàs convidat
a las naciones
de tu amor
y majestad
tú eres mi fortaleza
esperanza
agua eterna
que sacia mi ser
rey de gloria
eterno señor
Dios poderoso
y fiel protector
te adoraré
por siempre
pues tú eres mi vida
lo que más anhelo tener
l'església
de la nit
que el bland
sí
l'església
l'església
l'església
Gràcies.