Així donem començament
al programa número 429 de
Habaneras, desde el balcón,
desde Tarragona Radio.
Amb l'esclop d'un pescador
m'he fet una barca xica
d'on hi ha pis al Palmajor
i la vela més bonica
d'un retall de mocador.
Amb l'esclop d'un pescador
m'he fet una barca xica
d'on hi ha pis al Palmajor
i la vela més bonica
d'un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar
dels buixets d'una puntaire
i per poder-lo'n curar
un am que no pesi gaire
lligat amb fil de pescà
amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa
faix la cany i el timó
per si cas i a Maragall
no els posi gens al d'air rull.
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti la pesquera
a Nunes i a Xanguera
i la xarxa la fan fuller
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti la pesquera
a Nunes i a Xanguera
a Nunes i a Xanguera
la meva barca
la meva barca és així
petita com una truna
i quan solqui el blau marit
tindrà la llum de la lluna
que il·luminen el camí
i el dia que ria por
carregat de prou a poble
ben inflat i remen fort
tot el poble
tot el poble
ferà trope
regurant la meva so
tothom dirà
a Déu-n'hi-do
tanta pesca no s'explica
tres uns s'esbalt
és millor
alguna barca tan xiqueta
com l'esclop d'un pesquetó
el grup francès de les veus
de l'Estein
han començat el programa d'avui
amb aquesta avanera de Rafael Llop
i música de Jose Maria Raulant
la barca xica
ara serà el grup de Barcelona
o més concretament de Mollet
doncs el grup
els pirates
molins
molins de rei
molins de rei
bé
el grup els pirates
que aquest any 2012
precisament
compleixen els 20 anys del grup
felicitats a aquests companys
de les sabaneres
cançons marineres
cançons de taverna
i avui es porten una avanera
d'un dels components del grup
el baix barista
Vicenç Esteve
i de Julià Gual
titulada
Eñorança de la mar
els pirates
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
i de Julià Gual
com una mena d'onafini,
sense rosa la ve i la camí.
Aquella terra que em va veure néixer,
em crema la nostàlgia del mar.
Cada dia que passa sempre créixer,
l'angoixa també s'ha balançat.
No sé si et faure el més mar d'enyorança,
ni si es fondra la flama d'esperança
que no encara crema sobre el meu camí.
Ni les teneres, ni la llunyania,
escorregant la dolça companyia,
que els teus records fan sempre néixer amb mi.
wey a 데�à.
Fins demà!
Fins demà!
Ni les cerebres, ni la llunyeria, esborraran la dolça companyia, que els teus records com sempre neixen aquí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
una habanera chilena del principi del segle XX!
i ara serà el grup Morralla
i del seu últim treball
l'any de Lluna
doncs es porten a vista de Casanovas i Antoni Mas
el capità!

i no sigui espessa i el radó s'quedi llunyat.
Quan t'arregis entre llocs
perquè el vent és massa fort.
Quan el cel no té resposta
llavors sabràs el que costa.
Va anar la nau fins a port.
Que senzill ser capitan
Quan el vent m'ho fot a popa
Quan no hi ha escolls a tocar
Quan la pesca és generosa
Que senzill ser capitan
Sot estrelles hi ha cobertes
Tot cinglat per mar oberta
I la lluna de costat
I la lluna de costat
I la lluna de costat
Quan el far no sigui guia
Per què no volen els deus
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
I anem a la versió de l'habanera de Sebastià Iradier, més coneguda.
Versió d'aquesta setmana que està a càrrec de Charles Kuhlman
i amb una gravació que va realitzar l'any 1935.
Estem parlant de La Paloma.
Achtung, Charles Kuhlman singt jetzt aus dem RN-Film der Rota La Paloma
Ahoi, so tönt es weithin übers Meer.
Du kleines Mädchen von Santa Cruz
Dir gibt's mein erster und letzter Gruß
Du bist mir Heimat, du bist mein Glück
Ich geh' ja immer zu dir zurück
Was kümmen mich und ich, mein Kind, die Leute
Ich singe heute dieses Lied nur für dich
Ahoi, tönt es weithin über das blaue Meer
Ahoi, kleines Mädchen, wenn ich bei dir noch wär'
Leb' wohl, meine Sinnsucht treib' mich aufs Meer hinaus
Im Traum führt die Liebe mich dann zu dir nachaus
Wenn ich mein Schicksal eins in den Bogen fand
Fliegt eine weiße Taube zu dir ins Heimatland
Kameraden, Ahoi, die Matrosen sind frei
Ja, denn es gibt auf der Welt
Keinen Haufen, der uns immer hält
Kameraden, Ahoi, die Matrosen sind frei
Den bis zum Sender der Welt
Denken wir an einer
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen sind frei
Die Matrosen ist schließlich
d'aquesta manera de l'arriguit,
Josep Vicet va fer,
pràcticament va copiar la melodia,
alguns petits matisos,
molt petits, molt petits,
i tenim una versió
de la mesosoprano
nascuda a Letònia,
concretament a Riga,
l'any 1976,
Elina Garanka.
Ella ens porta la seva versió
de la vanera de Carme Ramú
i se n'ho va ser.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.

A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
BonaNoire.
BonaNoire.
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació, mientras el alba naciente, surgió
por el horizonte.
I així acabem avui aquest programa d'Havaneres
des del Balicó, des de Tarragona Ràdio.
Sílvia García Alcontró, llaví per dina que us parla,
ha estat el programa 429.
Us esperem el dissabte a la una del migdia
en aquesta decena temporada d'aquest any 2012.
¿Havaneres? ¿Desde el Balcó? ¿Desde Tarragona Ràdio?
De caña dulce y de buen café, de buen café,
mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita.
Y allá en la Habana, con su sonrisa, medio galana,
tabaco y ron.
Sentados en la bahía,
contemplando el mar azul,
yo le cante esta manera,
con la brisa caribeña,
que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía,
con el viento en la bahía,
con el viento en libertad,
de callos y de manglares,
de guajiros y palmares,
voy o si de su amor.
Mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita.
Que allá en la Habana,
me habló de sueños, de caña dulce y de buen café,
de buen café.
Mulatae, mulatae, la cubanita.
Que allá en la Habana, con su sonrisa, medio galana,
tabaco y ron, tabaco y ron, tabaco y ron.