Gràcies.
L'actual situació de crisi afecta, prou que ho sabem,
la majoria d'àmbits de la societat, fins i tot els més sensibles,
com la sanitat o l'ensenyament públics.
Pocs arguments queden, doncs, per queixar-se als qui treballen
en qüestions, diguem-ne, no essencials, com la sardana,
una activitat plenament de lleure.
Això no treu, però, que no en podem parlar i constatar, per exemple,
els problemes d'aquests responsables d'entitats sardanistes
o, senzillament, el modès activista del poble que batalla
davant l'Ajuntament i altres institucions per tal que hi hagi
aquesta activitat a la vila.
Perquè en aquest cas mai podem parlar d'un empresari,
sinó d'algú que fa possible una activitat que habitualment
té lloc al carrer i on la majoria de vegades els clients
no estan acostumats a pagar.
La veritat és que el volum d'activitat ha baixat,
però analitzada la situació de manera freda,
tampoc tant com és això.
La raó és primer que tot que, en comparació amb qualsevol altra
activitat similar, les sardanes són barates,
però també que els promotors han hagut d'espavilar-se
i cercar fons d'on sigui, negociar amb músics
i cercar tota mena d'alternatives.
Alguns s'han d'empassar la incomprensió de certes persones,
com aquells que, diumenge, a la plec de Tarragona,
se sorprenien perquè els organitzadors
feien pagar un lloguer per les cadires,
un lloguer moder, sobretot tenint en compte
que l'oportació en metàl·lic de l'Ajuntament està nul·la,
i tot i així es van poder sentir perles,
com la d'aquell que deia que ell ja feia prou venint a la plec.
Surtosament, aquests eren una minoria,
anecdòtica, si voleu, però simptomàtica
de certes mentalitats que caldrà superar.
Molt bon dia, avui podem tornar a dir-ho de bon dia.
Ja sabeu, aquí és divendres a jugar amb el nàstic
i això vol dir que no hi havia programa de l'1-2 seguit,
no hi havia programa en directe el divendres,
però sí que estem amb vosaltres enregistradets
el dissabte a partir de les 12,
o bé si ens escolteu el diumenge a partir de les 10 del matí.
I avui les salutacions en aquest 1-2 i seguit,
número 798, de la Núria Gertanyal,
control de so, i en el guió i presentació,
el servidor, l'Àngel López, com sempre,
portant-vos l'actualitat del món de la serana,
els esbars i la música para cobla.
I també, com sempre, comencem el programa
fent-vos un ràpid resum del que els oferirem a partir d'ara.
I, sens dubte,
el tema destacat d'aquesta setmana
és la final, la final de la serana a l'any,
que és dissabte a la nit,
una final que es celebra a Lleida,
i si ens escolteu el diumenge,
doncs ja sabreu segurament els resultats,
s'haurà decidit,
entre tots els que eren presents
en aquella final a Lleida,
quina és la serana que havia de rebre
el títol de serana a l'any.
Un concurs, aquest de serana a l'any,
polèmic, sempre,
però, en definitiva,
els que ens ho prenem en pla positiu,
decidim per la parra,
això més positiva de tot plegat,
i és la promoció que se'n fa
al llarg d'un munt d'eliminatòries
de les sardanes noves,
les composicions que van aportant cada any
als nostres autors.
I, precisament, Lleida també protagonitza el diumenge
un altre aspecte de l'activitat sardanista.
Lleida està en festa major
i, entre moltes altres activitats,
un concurs,
un concurs que enguany s'ha revitalitzat
perquè torna a ser vàlid pel campionat de Catalunya,
és a dir, que competeixen
les millors colles del país.
i, entre elles, una tarragonina,
la Tarragona Dança,
que hi assisteix,
després d'un resultat singular,
un concurs recent,
el concurs d'Òdena,
en el qual va aconseguir un primer lloc,
un meritori primer lloc.
Les discussions, en tot cas,
venien per les següents posicions,
en colles tradicionalment capdavanteres,
com violetes del bosc o mare nostrum, per exemple.
En parlarem, sens dubte, avui al programa,
però, sobretot, la setmana vinent,
a la vista del resultat d'aquest concurs de Lleida.
I una altra mena de concursos,
concursos fotogràfics,
que sempre, sempre hi ha hagut al voltant de la sardana
i la cultura popular,
i dues convocatòries que val la pena
que deixem constància al nostre programa.
En la part musical,
destacarem un altre d'aquells elements singulars
que es mouen dins el món de la música per a cobla,
el Jordi Molina,
darrerament, sense deixar del tot la cobla,
diguem-ne, estàndard,
ell treballant amb el seu instrument en solitari,
però sempre barrejant-se,
combinant-se,
fent experiències amb músics diversos.
Un nou espectacle,
que ha culminat amb un disc,
que avui ja us podem presentar.
En l'àmbit dels esbars,
alguns esbars que celebren aniversari,
com el de Banyeres o el de Vilaseca,
en deixarem també constància
a la nostra agenda d'activitats.
Tindrem xafarderies,
crec que jo també,
prou interessants,
i altres músiques
que aniran acompanyant-nos
al llarg d'aquest programa.
Una oreta dedicada, doncs,
al món de la sardana,
els esbars i la música per a cobla.
Comencem amb una sardana
del mèster Ricardo Ila de Sau,
un autor que,
a part de la seva activitat
com a solista de tenora,
alguns diuen que ha estat el millor
de tota la història de la sardana,
com a autor,
unes sardanes,
unes composicions
que, sobretot,
han destacat per ocupar-se
de la part, diguem-ne,
més popular,
més balladora,
però molt de tant en tant,
sardanes molt treballades,
molt elaborades,
i algunes, fins i tot,
dins d'aquest àmbit,
també populars.
Un exemple és aquesta,
l'Empordà,
que va ser finalista
a la sardana de l'any
als seus inicis,
el 1973,
i també va ser premiada
als Premis Joaquim Serra
en 1972,
amb un jurat
que,
en aquell moment,
era el bo i millor
de la música en general
del país,
Joaquim Zamacois,
Enric Casals,
Per Vall-Ribera,
Antoni Rosmarbà,
Antoni Pérez Simó
o Josep Gribé.
Escoltem una versió
recent, això sí,
de la cobla mediterrània.
DeLa Pérez Simó
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
!

!
!
!
!
!
!
!
!



!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
En poques setmanes ens fèiem ressò de les assemblees generals d'entitats sardanistes, entre elles la Federació sardanista, la Unió de Colles, algunes havien renovat les seves juntes directives, i ara ens arriba una notícia semblant similar de la colla sardanista Rosa de Reus.
Diu que a l'Assemblea General ordinària i extraordinària de socis, que va tenir lloc el dia 12 d'abril, van ser elegits a aquests socis amb càrrecs directius, el Jordi Vallès Janer com a president i la Maria Teresa Raduà Prous com a vicepresidenta.
i ara anem a Barcelona, perquè el Festival de Barcelona Grec 2012 s'encetarà oficialment el proper 1 de juliol amb una actuació del Teatre Grec amb la Cobra Sant Jordi, ciutat de Barcelona, i el reconegut músic de la Catalunya Nord, Pascal Comerade.
La Cobra Sant Jordi, ciutat de Barcelona, oferirà amb aquest músic rosellonès el concert que es va poder escoltar a l'Auditori i que s'ha refet per adaptar-se a l'ocasió.
Si ell hem passat el Grec, es va iniciar amb l'espectacle de dansa de Sergi Levert, La muntanya al teu voltant, on hi participaven 12 sardanistes de colla.
Aquest 2012 la protagonista serà només la música. La direcció del Festival d'enguany correspon a Ramon Simó i ha planificat 65 espectacles durant més d'un mes amb la idea d'abastar un major nombre de públic i més espais.
I ara el que podríem fer és escoltar un exemple d'aquesta música tan singular del Pascal Comerade, a més a més, diguem-ne, enriquida, complementada, digueu com vulgueu, amb la participació de la Cobra Sant Jordi.
Ja sabeu, vam comentar el seu moment, vam poder escoltar algun dels temes que apareixen en el disc que han publicat arran d'aquest espectacle Pascal Comerade i la Cobra Sant Jordi.
El que ofereixen és una selecció dels temes que, al seu entendre, del mateix músic, són més destacats de la seva carrera musical.
Ja sabeu, Pascal Comerade, que, per dir-ho clar i directe, fa música, bona música, amb instruments de joguina, ben acompanyat, però també amb altres instrumentistes com el Pep Pasqual, o l'Oriol Luna, o l'Ivan Telefunquez.
I, en aquest cas, a més a més, amb la Cobra Sant Jordi, amb uns arranjaments del Bernat Castillejo.
I el tema que avui han escollit per escoltar d'aquest disc, que és el que s'anomena el rei de la màgia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Tots!
Tots absolutament!
Però sí!
Una gran majoria dels que han format part d'aquella colla de gran record que va ser la Junta a les Mans de Tarragona!
I ara sí!
Anem acabant!
Fem una sardana d'un compositor amb una història potser modesta comparat amb grans noms clàssics!
Però aquells de Formigueta de fer feina en definitiva!
Som dels fundadors de la coble principal de Llobregat!
A hores d'ara una de les cobles capdavanteres!
Ell era Jaume Vila i Mèlic conegut popularment i de fet signava sovint amb l'acrònim de Javi Mel!
Ell com deia va fundar la principal de Llobregat amb dates bastant recolades!
La va dirigir molts anys i també va crear una mena de saga de bons músics!
Els seus fills han format part d'aquesta i d'altres cobles importants!
Escoltem una de les sardanes que va escriure, un bon nombre de composicions ens va deixar
i aquesta data del 1973 es diu Tot d'en Sant i recordant i la va dedicar la memòria de Bad Ventura
en el centenari aleshores de l'estrena de la sardana per Toploro!
La interpreta, com no podia ser d'altra manera, la principal de Llobregat!
A la llorbregat!
La llorbregat!
De lorbregat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I també amb les repeticions pertinents
el dissabte a les 12
i el diumenge a les 10 de la matí
i sempre que vulgueu per internet
al web de la misura de Tarragona Ràdio
Salutacions de la Núria
al Compte del So
i un servidor a l'Àngel
a la guia de presentació
Passem una bona semana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!