Fins demà!
i que us parla Javier,
les habaneres,
cançons de taverna,
moltes coses.
Aquí comença el 432,
número de programa,
d'Havaneres,
des del balcó.
Un canal de Palamós,
l'he mirat que n'és del món,
que fa temps
que no treu fons.
Ja fa temps
que mira el mar,
anava al ventre rovellat,
4 rodes
i un foral.
A la boca del canó
ja no surten ni el racó
de les guerres d'aquell temps.
Quan la gent de l'Empordà,
de la selva i el baller,
es mataven per no res.
Escolteu la seva veu,
el canó de tot el món,
i la gent de tot arreu.
Les guerres no més mort,
no més bomba ni més fort,
sóc el canó de tot l'amor.
i la gent de l'Empordà,
i la gent de l'Empordà,
ja fa temps
que mira el mar,
anava al ventre rovellat,
4 rodes
i un foral.
Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó,
que tranquil està dormint,
blancs i negres
dins del cor,
portarien una flor,
la rosa
del jericó,
i la gent de tot arreu.
Escolteu la seva veu,
el canó de tot el món,
i la gent de tot arreu.
No més guerres,
no més mort,
no més bomba ni més fort,
sóc el canó de tot l'amor.
Escolteu la seva veu,
el canó de tot arreu.
el canó de tot arreu,
i la gent de tot arreu.
no més guerres,
no més mort,
no més bomba ni més fort,
sóc el canó de tot arreu.
l'amor de tot arreu,
el canó de palamós,
i la gent de tot arreu.
Així,
hem començat en aquesta versió
del canó de palamós,
escrita pel Josep de Lluís Ortega Monasterio,
interpretada pel grup Boramar,
del seu treball,
un cant al mar,
de l'any 92.
Us diré com a curiositat
que aquest canó de palamós
no fa massa que vas llegir-lo,
i m'agrada comentar-lo per això,
o sigui,
no és perquè ho sapigués,
sinó perquè ho heu llegit
fa molt poc temps.
Estada va ser utilitzat
en altres circumstàncies
que les que està cantant ara
ho han cantat,
que ho va dedicar-li.
Ortega Monasterio,
que penso més afortunada
que no el que va realitzar
durant la Guerra Civil,
a l'Hospitalet de l'Infant.
Seguriosament,
és el canó que existeix ara
a palamós,
que va ser transportat des d'allà.
Però deia que, efectivament,
el que val i el que compta
és que ara està,
des de fa molt temps,
silenciat
i que continua així per sempre.
I ara serà el grup Alba,
que tampoc existeix.
Es va desapareix uns anys,
va tornar
i molt poca cosa ja de gent del grup.
i que l'any 86
van deixar aquest treball
i concretament aquesta habanera
que porta la seva versió
aquesta setmana
de la famosa habanera
que sempre
solem fer una versió diferent.
Aquesta és en català,
és la paloma,
però la versió catalana,
la coloma.
Algú?
Alba.

M'agrada molt des d'ols de ma vida em vaig deixar allà.
I una blanca colomba que m'acompanya
va dir-me no t'he vist que ella t'esperarà.
Si a la finestra arriba una colomba
Trata l'amorosida que es ma persona
Compte-li tots en somnis d'amor se'ns tremen
I de tots pots guarnir-la que és cosa
I de tots pots guarnir-la que és cosa meva
Ai si fos com un ar
Ai si ales tingués ar
Ves tu volaria ma vida
D'un vol per sempre bé
Ai si fos com un ar
Ai si ales tingués ar
Ves tu volaria ma vida
D'un vol per sempre bé
Ai si fos com un ar
Ai si fos com un ar
Ai si fos com un ar
Ai si fos com un ar
Ai si fos com un ar
Ai si fos com un ar
Ai si fos com un ar
Ai si fos com un ar
Retornen a totes hores la meva amor.
I el mal, perquè sento encara el regoig en cel.
De sols, n'he vist d'ambrosia en l'esfat d'un verd.
Colompeta que vola sa terra lluny.
Des de dret fins que arribis a Catalunya.
No t'aturis Colompet fins a trobar-la.
I jo de-li que sempre he d'estimar-la.
Ai, si fos com una.
Ai, si aves tingués a...
Ves, tu volaria a ma vida d'un molt per sempre bé.
Ai, si fos com una.
Ai, si aves tingués a...
Ves, tu volaria a ma vida d'un molt per sempre bé.
A la película El Emilante.
Dirigida por Sebastián Almeida en 1959.
Interpretada entre altes por Juanito Valderrama, Dolores Abril, Francisco Piquet, etc.
Tracta d'un trasatlantic que arriba des de Cuba a Cádiz.
Creo que és el dimarts de Carnaval, un día així concret, a la ciutat de Cádiz.
Doncs ve, entre les cançons que surten en aquesta película,
dos...
Ia, una manera.
Una manera amb lletra de Quintero i música del mestre Juan Solano.
Interpretada por Juanito Valderrama.
I amb aquest ritme i aquest titul.
La niña gaditana.
Llegué del campo cubano y al encontrarme contigo,
Me diste la flor del trigo con la rosa de tu mano.
Yo sé que llaman en vano los reyes a tu postigo.
Y a mí...
Y a mí que soy un mendigo, me trata como un hermano.
de la canina.
¡Ay!
¡Dónde venden un ore y un ahí!
¡Ay!
Pa' cantarle a la niña de Caí!
¡Famoso aquel caballero que sin entrar en batalla!
Pasea por la muralla, su levita y su sombrero.
La bala del artillero, amada en su pecho estalla.
Del fuego, del fuego, del fuego de la metralla.
Se libra por su dinero.
¡Ay!
¡Ay!
¡La guerra de ti como va!
¡Ay!
¡Oh!
Cariño a la niña de Caí!
¡Ay!
Si!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
Celosa está la palmera del aire de tu cintura,
Y un copo, y un copo de nieve pura, y en tu carita hechicera.
Ay, la guerra de Fijolovalli, ay, oh, cariño a la niña de Caí.
Entonces, el autor lo firma como habanera, el CD también figura habanera.
Toda la documentación que he trovado yo por ahí también digo habanera.
Entonces, aquí está habanera un tanto diferente, un tanto original, diría.
Pero que, bueno, pues si el autor lo considera así, anda bien.
Y continuemos.
Continuemos, ara no es una habanera ni serà un...
Sí, un balset, serà un balset.
De Casanovas i Bastons, a veure, la lletra és curiosa i fàcil, la música, també.
El grup Vendrantí ens porta la Xalana.
Quan canten les urenetes, la tren del val de matí.
Quan el sol tot just desperta, amb els amics fem camí.
La barqueta aparellada, tota pont per anar a passar.
El volentí, la galleta, i la cruca per esclar.
Com belluga, la xalana, no s'atuda, no està quieta.
Si no fos l'altra montana, ja ho vaig ver de la barqueta.
Quina angoixa que m'espera, amb aquella suor freda.
Marejat, sexejat i avorrit, amb l'obert que podria estar allí.
Els companys pica que piquen, tot rient i tot cantor.
De Serrans i Julivines, escovell d'any en planar.
A mi no piquen ni els gombis, només faig que badallar.
Si el mareig fos el vanera, ja en seria un recital.
Com belluga, la xalana, no s'atuda, no està quieta.
Si no fos l'altra montana, ja ho vaig ver de la barqueta.
Quina angoixa que m'espera, amb aquella suor freda.
Marejat, sexejat i avorrit, amb l'obert que podria estar allí.
Que per quatre serrans mal comptats.
Ja aniré que un pròs peix al mercat.
I donem un sal, si ens anem a Chile.
Allí l'any 1968, el grup Ancahuel van gravar aquesta manera.
El volcán.
Tu encendiste, tu encendiste aquí en mi pecho.
Un volcán, un volcán, un volcán que amor se llama.
Y ese fuego, y ese fuego que se inflama.
Va creciendo, va creciendo, va creciendo, va creciendo, va creciendo, va creciendo, va creciendo, va creciendo más y más.
No me olvides, no.
No me olvides, no.
Amor mío.
Ten confianza, ten confianza, sientes en mí.
Único amor por quien te dió
Ay, acuérdate, ay, acuérdate de mí
Ay, acuérdate, ay, acuérdate de mí
Vivo fuego, vivo fuego abrazador
Que devora, que devora de existir
Y en el alma, y en el alma estés en ti
Dará muerte, dará muerte al corazón
No me olvides, no, amor mío
Ten confianza, ten confianza siempre en mí
Único amor por quien te dió
Ay, acuérdate, ay, acuérdate de mí
Ay, acuérdate, ay, acuérdate de mí
Y sin amores de Chile
Un otro grupo
Concomen es porta, y de un trabajo que van grabar titulado
552.000 sinc
Desde siempre
Aquesta altra manera
Mi vieja pena
Pena
Y mi vieja pena
Llorando está
Llorando porque te quiero y tú no estás
Es que solta que estoy por solas
No te vas
Qué triste mi pobre vida se va a quedar
Yo se llevo, que es un tesoro y lo encontré
Estaba en los ojos tuyos, mirándome
Lloro, lloro, veo todo el mundo para pagar
La sola caricia suave de tu mirada
Siempre, siempre, Dios, quiero un oro
Y lo encontré
Estaba en los ojos tuyos, mirándome
No hay oro en todo el mundo para pagar
La sola caricia suave de tu mirada
No hay oro en todo el mundo para pagar
No hay oro en todo el mundo para pagar
No hay oro en todo el mundo para pagar
No hay oro en todo el mundo para pagar
El grupo concomendos de Chile y mi vieja pena
Pues bueno, semblava una mica bella
Aquesta grabación, quizás
Y ahora marchamos con el grupo de premia de mar
El so marisme, puros habaneros
El título del seu trabajo
No para ellos, pero sí para el so que portan las canciones
Y el título de este CD del 2010
I entre les 15 peces que han triat
Escollim nosaltres aquesta del poeta
Menorquí Tofulmus i de Josep Bastons
El títol, el grup, no l'he dit, me penso
Barca de mitjana
I nos porten la vanera
Lluna plena
Com és que els meus pescadors
No moren dins de la barca
A l'hora de la foscor
Vés a la llum de l'albada
Diré un adeu a la mar
Escolls, desitjos i lloses
Que en terra poden quedar
Pensaments que facin nosa
No te'n passis encara, company
A poc a poc cantarem la darrera
Lentament retardant el compàs
Tanmateix ja ningú ens espera
I després baixarem cap al port
Ponteixant pas a pas la bonera
Obrirem el calaix dels records
Sols els bons, sols dolents
Deixem-te'n penes
Deixem-te'n penes
Però deixeu que el destí
Sigui qui mani la vela
Cantem les nostres cançons
Amb la veu plena i serena
Avui segur que tampoc
La sort ens dóna l'esquena
L'oratge ve de xalò
I fa nit de lluna plena
No te'n passis encara, company
A poc a poc cantarem la darrera
Lentament retardant el compàs
Tanmateix ja ningú ens espera
Malgrat tot si arribem fins al moll
On descansen les barques i nances
Puntarem quantes hi ha que mai més
Com tu i jo pescarà
Esperança
No te'n passis encara, company
Que tenim avui nit
Lluna plena
No te'n passis encara, company
No te'n passis encara, oyent
De Tarragona Ràdio
Nosaltres ens n'anem
Des de Habaneras
Des del barcó
Però la programació
Continua
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
De callos y de manduares
De guajiros y palmares
Oíos y de su amor
Mulata es
Mulata es
I, hostia, amadeu, doncs
Perquè marxem ja aquesta setmana
Des de Tarragona Ràdio
Sílvia García i Javier Perdina
Ha estat el programa 432
D'Havaneras des del balcó
I tornem amb vosaltres
El proper dissabte
A la una del migdia
Aquí, a Tarragona Ràdio
Medio galana
Tabaco y ron
Sentados en la bahía
Contemplando el mar azul
Yo le cante esta manera
Con la brisa caribeña
Que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
De callos y de manduares
De callos y de manglares
De guajiros y palmares
Voyos y de su amor
Mulata es
Mulata es
La cubanita
La cubanita
Que allá en la bahía en la bahía
Que allá en la bahía
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
De buen café
Mulata es
Mulata es
La cubanita
La cubanita
Que allá en la bahía en la bahía
Con su sonrisa
Medio galana
Tabaco y ron
Tabaco y ron
Tabaco y ron
Contraramo
Pedaca y ron
Si a la peter
La cubanita
Seiges