Aquesta sintonia
es diu que estem
començant el programa
de Tarragona Radio
a bañeras
desde el balcó
Avui, programa 457
Rosina de un verde
palmar
cantaba feliz
y un día
dejo de cantar
dejo de reír
y un guatemalo
que estaba
en un cafetal
ansioso
le preguntó
¿qué te hace penar?
y entonces
la flor contestó
mirando hacia el mar
quien pierde su corazón
no puede cantar
no puede cantar
y el mío se lo llevó
un rubio oficial
de un barco de Nueva York
que no volverá
si un marino
si un marino gentil
te robó el corazón
para hacerte feliz
yo del mío haré dos
si me dices que sí
y en un verde palmar
entre aromas y flores
otra vez mi canción brindará
como un himno al amor
Rosina de un verde palmar
no sufra
no sufras así
y olvida tu rubia oficial
y quiéreme a mí
que amor con amor se olvida
y tú lo verás
mis besos y mis caricias
te harán olvidar
y entonces la flor contestó
mirando hacia el mar
quien de su corazón
no puede cantar
y el mío se lo llevó
un rubio oficial
de un barco de Nueva York
que no volverá
si un marino gentil
te robó el corazón
para hacerte feliz
yo del mío haré dos
si me dices que sí
y en un verde palmar
entre aromas y flores
otra vez mi canción brindará
como un himno al amor
a iniciar el programa
la veo de Marina Rosel
con la habanera popular
Rosina
ahora será
de la zarzuela
de Luisa Fernanda
y a través de la orquestra
y coros del Teatre Real
de Madrid
que exportan
una de las
parts
más importantes
de esta zarzuela
la habanera
el saboyano
marchabas el soldado
cuando el mozo
le salía a despedir
la moza que le amaba
y que quería
con el partido
anda con Dios
soldadito
que a las banderas
de vacío
te prometo
y te anuncio
que vas a ser general
y el soldadito
le contestaba
como había
que devolver
y en nuestra poda
serán mis barras
los entorchados
de amiga bien
y hoy día se quedará
sobre un brigazo
con el maruelo
y le digo a Dios
la prometida
del soldadito
hasta que apenas
se ven los dos
y le digo a Dios
y le digo a Dios
y le digo a Dios
y le digo a Dios
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ai, chinita que sí, ay, que vente conmigo, chinita.
A donde vivo.
Volia dir que poques vegades havien sentit la paloma a capela,
en una instaucació a quatre veus.
i ara continuem
ara serà el grup La Taverna
i el seu últim treball
titulat
Es Petit Barquet
sentirem aquesta vanera
concretament sí
de Carles Pastor que és guitarra
i component del grup
deia La Taverna i el títol
La Vanera del Núvol
Sóc el fruit
d'un encontre furtiu
que tingueren
el garb i la suma
Dos amars
que tot una
furgaren l'essència
del núvol de pa
i la llum
que abraçola
la sorra daurada
m'impregna
de la força
per moure'm pel cel
que m'empenya
cap a l'aventura
tot donant-me
l'astúcia i la cura
del bon guerriller
Quan sóc blanc
sóc campanya
que enmig del paisatge
els pintors
convoquen
Sí, sóc gris
sóc l'alè d'esperança
de pluja
que anima
el pagès
i en fuscí
sóc la rauxa
que empaita
les veles
i els veixers
que ignorants
o distrets
amb menys preu
i no saben
que en mi
hi ha l'esperma
de la sang
i la vida
més ferma
del vell
Empordà
Sobre meu
els estels
és el mar
que sempre
navegà
els camins
que m'han guiat
per sobre
dels aires
allà franc
tinc un cau
que l'estiu
senyores
cantant
avaneres
recordant
les històries
que un dia
visqueren
els béns
mariners
i han
sentit
els acords
i repunts
de guitarra
i han
llorat
el valor
d'aquest temps
que ara em manca
quan la lluna
m'obries
de cambra
a recer
del coratge
i l'empenta
del vent
dominat
i aleshores
quan m'acariciava
amorosa
venia
els meus braços
i els dos
reformàvem
els llaços
del cel
català
del cubano
Joseph White
la Chambre
Orquestra
interpreta
aquesta
habanera
maravillosa
la bella
cubana
l'esmira
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!