Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
L'Església Protestant de Tarragona
I com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona, situada al carrer Monastí de Poblet número 7.
Ens trobem als estudis, en Samuel García.
Hola, bon dia, Raquel.
Bon dia, Samuel.
Ismael Oliva.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Alexia Bernet, bon dia.
Bon dia.
Als controls tenim l'Alejandro Martínez, bon dia des d'aquí, i jo, la Raquel Mesa, que us parla.
I en els darrers programes, i entre d'altres temes, hem comentat diverses notícies d'actualitat.
Hem parlat del significat d'algunes històries que Jesús va explicar, com, per exemple, la paràbola del fill pròdic.
Però avui volem escoltar algunes cançons d'autors cristians, explicar algunes de les anècdotes més curioses i analitzar el missatge que volem transmetre.
Però, com sempre fem, abans d'endissar-nos de plena aquestes lletres, escoltarem aquesta cançó.
All the colors of the rainbow, all the voices of the wind.
Every dream that reaches out, that reaches out to find where love begins.
Every word of every story, every star and every sky, every corner of creation lives to testify.
For as long as I shall live, I will testify to love.
I'll be a witness in the silences, when words are not enough.
With every breath I take, I will give thanks to God above.
For as long as I shall live, for as long as I shall live, I will testify to love.
From the mountains to the valleys, from the rivers to the seas, from the rivers to the seas.
Every hand that reaches out to the seas, every hand that reaches out to offer peace.
Every simple act of mercy, every step to the kingdom come.
All the hope in every heart will speak what love has done.
For as long as I shall live, I will testify to love.
I'll be a witness in the silences, when words are not enough.
I recordem que esteu escoltant el programa Porta a l'esperança a Tarragona Ràdio, a la 96.7 de la FM.
I hem dit que avui parlaríem d'alguns grups de música cristiana que pertanyen a estils musicals molt diversos
i que ens fixarien en algunes de les anècdotes més curioses o rellevants i en les seves lletres.
Doncs qui vol començar?
Home, jo mateix, la veritat és que quan comences a pensar en grups de música cristiana, hi ha moltíssima dintre de tots els estils.
Perquè d'alguna manera el missatge sempre es pot transmetre de moltes maneres i per gustos els colors diuen i també la música.
I en aquest sentit, potser això pot sorprendre, però des dels estils, podríem dir, més de heavy metal,
trobem moltíssims grups musicals que han emprat aquest estil per transmetre els valors cristians, el missatge de salvació cristià, etcètera.
Hi ha moltíssims grups.
La veritat que molts d'ells a nivell centre europeu o nor-europeu i molts als Estats Units també.
a nivell català o espanyol, la veritat és que no trobem massa exemples.
Potser fa 20 anys, però eren més grups de rock, no?
Però si hem d'esmentar alguns dels més importants, podríem dir, per exemple, o parlar de Theocracy,
que són bastant bons i tenen un missatge molt bo en quant a l'exposició del missatge de salvació.
Golden Resurrection, que aquests sí que són suecs o noruecs, no ho recordo,
que el seu cantant és el cantant de Nàrnia i ells utilitzen molt les històries també
per acabar explicant, com feia C.C. Lewis quan fa la novel·la de Nàrnia,
per acabar explicant el que Déu ha fet amb l'ésser humà, no?
Representant amb el lleó que és Cris i com ve a donar la seva vida en rescat per tots, etcètera, etcètera.
Podríem dir més noms, però...
És molt curiós perquè amb la procedència d'aquesta banda que acabes de comentar,
amb aquests països nòrdics, aquests estils de música estan molt al dia i hi ha moltíssimes bandes,
però no hi ha tantes bandes que parlin del tema cristià, de les coses de Déu.
I sobta que tinguin també molt d'èxit,
perquè hi ha molta gent que segurament està escoltant aquestes cançons i aquestes lletres
i no saben realment que estan parlant de Déu, de l'amor de Déu, que Déu et pot salvar.
I bueno, van a aquests concerts d'aquests artistes
i igual que van als concerts dels altres que no parlen de res de Déu.
Clar, igual d'una altra manera tampoc haguessin sentit aquest missatge,
si no van a aquest concert, no?
Una de les bandes icona del tema de heavy metal i hard rock i tot això
podríem dir que és Striper, jo diria que és l'estandard de les bandes del rock i del metal.
I al fet del que deia abans del tema de la música cristiana,
en relació a la gent que escolta aquest tipus de música,
moltíssimes bandes del tema del heavy metal
tenen tendència a, inclús a adoració al diable, a ensalçar l'infer
i coses d'aquestes, no?
I sobta molt que als anys 80, a finals dels 80,
quan va sorgir aquest moviment del heavy metal,
a part del que hi havia abans del rock du,
doncs que ells, amb la seva posada en escena molt vistosa,
amb unes melodies molt atractives,
van aconseguir atraure aquest tipus de públic
que després anava a concerts que ens alçava en lletres
que eren tot el contrari, no?
I personalment, com una anècdota personal,
jo he estat en algun concert d'ells
i és molt gratificant per una persona creient
veure que la gent està cantant una cançó que diu
Déu, t'estimo, crida'm,
o per exemple, el tema estrella d'aquesta banda
que tothom coreix, que és sempre el que deixen pel final,
és un que es diu To Hell with the Table,
que vol dir a l'inferno con el diablo.
hauríeu de veure a la gent saltar i cantar aquesta cançó
que en algunes de les seves parts de la lletra diu
ell no és el meu amic,
allunyar-nos d'ell és el que volem,
és un mentider, és un lladre,
vull dir que és molt gratificant.
És un rebuig radical el que és la persona del diablo, no?
Inclús acostumen a llançar al públic nous testaments
enmig del seu xou
i veus aquesta gent que surt dels concerts
amb un nou testament a la mà.
De fet, també em va sobtar l'atenció
perquè em sembla que van venir a Múrcia a l'Orca
ja fa potser tres o quatre anys
i el cantant va demanar al públic que callés
perquè volia fer una oració
i es va posar a pregar allà davant.
O sigui, imagineu com impacta un concert
d'aquestes característiques
amb aquest estil de música
que aquella persona vulgui pregar
per la gent que hi ha baix.
És brutal, no?
O sigui, el testimoni que acaben donant
d'alguna manera dient que
existeixen moltes altres persones
que no estan d'acord
amb el tòpic i amb l'estigmatisme
que s'ha donat a la música heavy
perquè tothom pensa en el que deies tu, no?
El heavy és música satànica, no.
O sigui, el heavy és un estil musical
i a través d'aquest estil musical
tu pots transmetre altres lletres,
altres valors
i els valors cristians, evidentment.
Sí, no, i ells amb aquesta actitud
i amb les seves idees
han aconseguit arribar a un públic
que realment no hagués dit mai
que estaria ni veient ni escoltant això.
inclús jo sé també d'alguns grups
que n'hi ha també que, bueno,
que tenen aquest punt de vista, no?
Més satani, podríem dir.
I, per exemple, Brian Wells,
que és un guitarrista de corn,
bueno, ex-guitarrista que ara s'ha separat del grup
perquè, bueno, portava una mala vida
amb aquest grup que no era bo
i per la seva fi i tal
i va conèixer el senyor i ho va deixar tot, no?
i ara segueix amb la mateixa sintonia, no?
amb el mateix ritme que portava de corn
però amb lletres cristianes, no?
I la veritat és que m'impacta molt, també.
Jo crec que valdria la pena sentir
una d'aquestes cançons,
no sé què us sembla,
si podem sentir Stripe.
Sí, sí, sí, la que fem referència a vals.
Si, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, smin in JAVIBE
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no!
O no tant, perquè passem ara a un altre estil que potser sí que és del que estem més acostumats, que és el rock.
Aquí sí que coneixem molta més gent famosa, no?
I també diria que hi ha un dels grups mítics dintre del que és els grups cristians i de les primeres bandes que podem trobar.
Ja el 1972 es va fundar el grup Petra. Petra significa roca o pedra i la veritat és que van ser molt coneguts dintre del que és la música cristiana en general i va ser inici també del que és la música contemporània cristiana.
perquè fins aleshores la música cristiana era la litúrgica, la que realment s'utilitzava a les eslisses i que avui dia encara en prem, evidentment, no?
Encara utilitzem com a expressió d'adoració del senyor, no?
Però realment com a estil musical que es pogués utilitzar dintre del rock també per transmetre el missatge de l'Evangeli no s'havia adonat fins aleshores i és aquest grup Petra al 1972 que comença el que és els seus inicis, no?
I ho van tenir complicat. La veritat és que van tenir molts problemes a les mateixes esglésies, és curiós, no?
O sigui, avui en dia que ja tenim assumit que és un mitjà de comunicació i de transmissió del missatge de l'Evangeli i que avui recolzem tots,
doncs aleshores ells van tenir molts problemes a l'hora de fer concerts a les mateixes esglésies.
Tocaven sobretot a bars o trucaven a teatres, però diu que en els primers deu anys he llegit que és molt curiós que només va haver-hi una església que els van deixar tocar però als sòtans de l'església.
I a més, l'entrada no era per l'entrada principal sinó que hi havia una entrada lateral.
Que toquin però que no s'escolti gaire.
Exacte, que no s'escolti gaire i que no es noti que nosaltres hem organitzat tot això, no?
I la veritat és que és curiós veure com al principi va ser trencar una mica motlles en aquest sentit,
però després ha estat un dels grups més significatius.
La veritat és que tenen un llarg recorregut de discografia.
Ha estat i està. Estan en marxa, eh?
Encara estan, sí, sí. Continuen gravant i no sé si l'any passat van treure un disc en directe i crec que estan preparant un altre ja.
Vull dir que no hi treu igual.
Clar, amb aquests 35 anys que porten, doncs han tingut diferents cantants i un d'ells, el més, jo podria dir, el dels anys 80, finals 90, va ser el John Slit.
Sí, clar, que és l'actual, és l'actual líder del grup, un cantant que està reconegut com el major cantant de rock de la història de la música cristiana.
I està guardonat amb premis Grammy, inclús amb Petra, i després amb altres, perquè ha col·laborat amb altres cantants i músics cristians,
com Michael McDonald, o Amy Grant, o Chris Tomlin.
Vull dir, fins a 40 Grammys té la butxaca de les col·laboracions i de les seves pròpies creacions.
Sí, perquè aquí no està tan vist, però inclús als Estats Units n'hi ha un top 10 de la música cristiana, no?
Que després parlarem d'uns altres grups que són més alternatius, però hi ha un que està normalment sempre als números 1,
però jo m'haig quedat flipant perquè ho vaig veure en internet, no?
I el top 10 de la música cristiana, o sigui...
I el got-tub, sabeu que existeix el got-tub a part del yo-tub?
Ah, no, no, és que hi ha això, eh?
Sí, sí, sí, o sigui, hi ha el yo-tub i hi ha el got-tub.
Els que voleu podeu buscar a les meravelles de l'internet...
Tots aquests que estem comentant, no?
Exacte, vídeos i músiques al got-tub en vez del yo-tub.
Doncs mira, m'apunto.
I també podríem dir que a nivell espanyol aquí sí que tenim algun grupet,
el que passa és que ja s'ha disolt, no?
Com Axis, jo recordo que anàvem...
No sé si te'n recordes, Ismael, quan anàvem als concerts d'Axis.
Avui en dia tenim internet, però aquí el Samuel i jo compravem els CDs a mitges per correu
per poder servir aquesta música.
I tant, i tant.
I ara entres a internet i t'ho tens tot, no?
Exacte.
I també tenim altres grups que han seguint més aquesta línia a Sud-amèrica,
que també hi ha grups com Bonaerges, que són molt bons també, són argentins.
I bueno, tenim grupets així en castellà.
Com Manat.
Com Manat.
Com Manat, exacte.
Aquestos ja són els més comercials, no?
I que els nostres oients segurament coneixen, no?
Però aquí també passa una miqueta que dintre del que és el món anglosaxó
està una mica més extès, no?
Clar.
No sé, hi ha el grup Crete, també, no?
I tenim el grup Crete també, que és una banda de Florida també, que va començar el 95.
i és una mica metal alternatiu, pels grunys, que diuen.
Però bueno, van començar també el 95 i també van fotre fort, no?
O sigui, un grup també molt bo.
També tenim P.O.D., que també són dels Estats Units, Sant Diego també.
El que passa és que és una mica també metal alternatiu, però amb una miqueta de rigi,
amb una miqueta de rap també, és més modern, no?
Un rotllo Link in Park, no? Perquè la gent conegui, no?
Inclús aquesta gent ha estat en pel·lícules com Matrix, Little Nicky, Diablo,
o sigui, han ficat molts temes en moltes pel·lícules que són molt conegudes, no?
Hi ha una dèctua també del cantant de P.O.D.
que bueno, ell, bueno, estava ficat, tenia 17 anys,
però també estava ficat en el món de les drogues, de, bueno, de delinqüència i tal,
i la seva mare va morir de leusèmia, que bueno, amb 37 anys,
i bueno, la seva mare era molt devota de Déu, no?
I ell no, ell passava.
I a causa d'això, la veritat és que va conèixer el senyor també,
i bueno, va començar amb aquest grup,
i la veritat és que estàvem fotent molt fort també,
i és el que deia abans,
estaven al número 1 dels top 10 cristians d'Estats Units,
i la veritat és que molt bé també, un grup molt maco també.
És un estil de música que està molt estès,
sobretot a, bueno, que la parlàvem en el nostre país,
potser no tant, però a Europa i als Estats Units
és una barbaritat la quantitat i quantitat de bandes que hi ha,
que n'hi ha, sí, sí.
i que surten cada dia,
i també el que parlàvem abans del tema de Petra,
que no podien tocar pràcticament ni la seva mateixa església,
és que avui en dia a les esglésies,
sobretot als Estats Units,
que allí tot és supergran,
no fan tota la bèstia, no?
Doncs a les mateixes esglésies surten les bandes, no?
I les mateixes es cuiden de promocionar allò,
de que allò creixi,
i si funciona, doncs és útil a les mans del senyor
per captar, doncs,
que la gent conegui el missatge, no?
i llavors hi ha moltíssim, moltíssim mercat.
inclús les millors veus també que n'hi ha com conegus com Beyoncé o Alicia Quiris,
totes aquestes han sortit d'acords d'església, no?
O sigui, cantaven a l'església i hem vist que cantaven superbé i mira,
i han pogut triomfar també, no?
Perquè clar, en el món cristià la música és...
la veritat és que li donem molt importància, no?
I ens agrada també, ens agrada.
Clar, perquè és una manera d'expressar a Déu el que ell ha fet per nosaltres, no?
I això no només ho volem expressar de manera individual o pública dintre de les esglésies,
sinó que ho volem fer una mica extès a tothom, no?
L'amor de Déu que per tota la humanitat, com llegim, per exemple, a Joan 3.16, no?
Que diu que ens va estimar tant Déu que va donar el seu bònic
perquè tothom que creu i que cregui en Déu no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
I això ho veiem reflectit en moltíssimes de les cançons,
no només dels estils que estem sentint, no?
A tots els estils.
Hi ha una incidència especial en l'amor de Déu
i el que Déu ha fet a través del seu fill Jesucrist.
Jo no sé si vosaltres, però a mi em vindria molt de gust sentir
una mica dintre del rock el que he comentat, el que he escrit.
Horaes for a child that makes it through
If there's any way, because
The answer lies in you
They lay to rest before
They've known just what to do
Their souls are lost because
They could never find
Forces layan form
Forces layan form
Forces layan form
Forces layan form
Forces layan form
Forces layan form
I see your soul
It's kind of gray
You see my heart
You look away
You see my wrist
I know your pain
I know your purpose
On your plane
Don't say last prayer
Because
You could never find
Who was this land for?
Who was this land for?
Who was this land for?
Who was this land for?
Ara ja sí que baixem molt de ritme i anem a la música pop,
que pop és popular, és el que més extès està, el que té més mercat
i el que potser la gent pot arribar a escoltar més.
És comercial, no?
Molt més comercial. I aquí sí que trobem multitud de grups, cantautors, autors,
dintre del món cristià també, no?
I jo volia simplement esmentar una noia que es diu Marcela Gandara,
ella és mexicana, va néixer a la ciutat Juárez,
o sigui que ja és un context una mica complicat, dintre del que és tot allò.
I ella, tot i que va néixer en una família cristiana,
als tretze anys va deixar d'anar a l'Església i es va juntar amb amistats
que el que la van portar és a temes de drogues també,
hi ha molts temes relacionats amb la delinqüència, no?
Però va arribar un moment en què ella explica que allò no l'omplia
i als 18 anys va decidir una mica tornar a l'Església i mica en mica conèixer més a Déu, no?
I ella ho explica d'una manera molt clara en una de les cançons.
I hi ha una que diu que parla precisament que és Déu qui l'ha estat buscant tota l'estona amb ella,
perquè ella va anar-se'n lluny d'ell, ella no volia saber res de Déu,
no volia ni sentir a parlar de Déu, ni a la seva família ni a ningú,
i en aquesta cançó ella diu que ha estat Déu de moltes maneres que l'ha estat perseguint,
fins que ella realment ha reconegut que la necessitava, no?
I m'agrada molt aquesta cançó que suposo que després la podrem sentir.
No, i bueno, dintre del pop, que hi ha tants estils, no?
Aquí entra molta música, no?
Hi ha cantautors també que es dediquen al pop, o pop rock, o cançons en acústic.
Nosaltres hem tingut, no fa gaire, l'oportunitat de tindre a la nostra iglesia el Julián Candón,
un noi jove, que és del nostre país, que està començant amb això,
que ha gravat el seu primer disc,
i realment va ser molt maco poder-lo sentir i veure'l amb unes lletres molt directes
i cantades amb molt de sentiment i un testimoni molt brutal.
Inclús dintre de la seva família, aquest noi, la seva família no són creients.
Va estar explicant-los mentre feia el concert la seva experiència en vers amb això
i inclús hi ha una cançó que està dedicada a la seva família
que en ella demana a Déu que sisplau toqui els seus corns, no sé si se'n recordeu.
La va cantant aquí.
I bueno, és un estil tipus, podríem dir com revòlver, no?
Una música així molt acústica i molt...
Sí, molt personada, no?
Sí, molt de cantó.
Molt intimista, també.
Molt maca.
Doncs la veritat és que ara, si podem sentir la Marcela,
seria la Laura Pausini-Cristiana, ja veureu que d'alguna manera...
A mi em recorda això, eh? Després que em perdoni, si a vosaltres no us sembla això,
però realment té unes lletres molt profundes també.
I aquesta cançó just que podrem sentir ara ens parla d'això,
que supe que m'amaves, diu ella, però tard, monotard, 18 anys, no?
Perquè ella, per molt que va fugir...
I una mica ens recorda la paràbola del fill pròdic,
que també deieu vosaltres a la introducció del programa.
Ella va fugir lluny de Déu, però Déu va anar darrere,
fins que no va aconseguir realment reconciliar-se ella d'una manera personal amb Déu, no?
Des del principio cuando te necesité,
Y desde el momento cuando la mirada se...
Desde ese día cuando sola me encontraba...
Doncs fins aquí el programa d'avui.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquest matí.
Esperem que les cançons que hem escoltat i comentat hagin estat del teu interès.
I si vols contactar amb el programa de Porta l'Esperança per a cap qüestió,
pots deixar el teu missatge gravat al nostre contestador automàtic.
El número és el 977 24 24 08.
També ens pots fer arribar la teva opinió mitjançant un missatge de correu electrònic
a l'adreça de Porta l'Esperança, iglesia arroba iglesiedetarragona.com
I si vols fer-nos una visita, tens dues opcions.
Ens pots fer una visita virtual, tens a la teva disposició la pàgina web de l'Església,
www.iglesiedetarragona.com
O ens pots fer una visita personal.
Estem situats a l'Església Protestant de Tarragona,
al carrer Monestí de Públen número 7.
L'horari de culte és els diumenges a dos quarts de 12 del matí.
I estàs convidat.
Doncs res més per avui.
Si Déu vol, ens trobarem de nou el proper diumenge,
als Estudis de Tarragona Ràdio, a Porta l'Esperança,
un programa de ràdio que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu,
que és la Bíblia.
Que Déu els veig.
I estàs convidat.