Gràcies.
Diumenge de la setmana vinent,
jo hem comentat diverses vegades,
tindrà lloc a Tarragona una trobada d'informadors sardanistes,
és a dir, aquelles persones que habitualment es dediquen
a difondre l'activitat sardanista
pels més diversos mitjans de comunicació.
No és pas la primera vegada que es fa una reunió
d'aquesta mena on, com es pot comprendre,
es tracta en qüestions que fan referència
a la problemàtica pròpia d'un col·lectiu molt específic,
tot i que segurament també ha d'interessar altres aficionats.
Amb tota aquesta vegada, sospito que aquest interès,
més enllà dels, diguem-ne, militants de la informació,
mai més ben dit, ja que només una mínima part
ho fan de manera professional, és a dir, cobrant,
aquest interès, dic, serà més gran.
Les noves tecnologies i les enormes possibilitats
de fenòmens com Facebook i similars
han arribat a qüestionar els límits
de qui es pot considerar realment informador.
No ho afirmo, només m'ho pregunto
i segur que aquesta serà una qüestió
que es plantejarà en aquella trobada
on ja s'ha anunciat, no només s'acceptarà
l'assistència de tothom, no només els informadors
formalment acreditats, sinó que s'estimula
aquesta participació en el sentit
més ampli possible.
Això en treu esclar que les xerrades
que s'anuncien a càrrec de professionals
però coneixedors dels temes, és a dir,
el periodisme per una banda i la sardana per l'altra,
siguin d'allò més engrescadors.
Molt bona nit a tothom.
Molt bona nit.
Encara em queda, eh,
el clip aquell que tinc aquí dintre
que em diu molt bon dia.
No, digueu, digueu, que avui...
Qui ha arribat avui, una mica justet?
Molt sorprès.
Qui no he sigut jo avui?
Cosa estranya.
Les dones són penjatives, eh?
Són penjatives.
És que no.
Alguna vegada.
Oh, és que m'he fet com a il·lusió i tot.
He pensat, oh, com pot ser jo?
L'important és que és l'hora.
Sí, i aquí som...
Sí, senyor.
Sintonia de Tervana Ràdio.
Un dos i seguit.
I l'edició?
La 791.
Sí, poca broma, eh?
Poca broma, ens acostem al 8.
Aquestes cal afegir...
Mira, veia Fardà, vinga,
a les 500 més de la primera època
de les sintonia de Tervana Ràdio,
amb un nom diferent, però vaja.
Déu-n'hi-do.
Tot és presència gairebé sempre
a la sintonia de Tervana Ràdio
de la sardana.
No ens enrotllem més, no?
No, no, comencem, no?
Les salutacions de la Sílvia,
control de sol, Maria Rosa...
I de l'Àngel, i avui estem sols, eh?
Avui no tenim companyia.
Avui la Marta, amb el seu racó de la Marta
també poden ser la grip.
La grip fa estrany, de vegades.
La veritat és que sí, avui.
I tot i que ja va millor,
doncs avui per provodència
millor que no sigui.
Doncs l'esperem aquí la setmana vinent, eh?
I un petonet des d'aquí,
si ens estàs escoltant.
I això, apuntada,
i pel proper programa.
Comencem, fem-ho amb el sumari,
amb el resum de continguts del programa.
I si ens heu sentit els últims programes,
ja ho hem anat comentant,
és època ara,
entre altres coses,
en l'àmbit sardanista
i en el món associatiu en general,
una època bastant propícia
per un tipus d'activitat,
doncs, no tan atractiva d'entrada,
com és les assemblees,
i això,
les reunions,
com a mínim,
les que legalment s'han de fer
una vegada a l'any,
tota entitat,
tota associació,
de vegades, doncs,
es va una miqueta més enllà,
hi ha eleccions,
etcètera, etcètera.
Enteixarem constància
pel que fa a algunes
de les entitats
dins de l'àmbit temàtic
del nostre programa,
el Fadre Socedernista,
que és el Terroní,
etcètera,
que tenen lloc,
precisament,
doncs, aquests dies.
Però també hi ha festa,
també hi ha festa al carrer,
encara que sigui,
pogut a pogut,
encara que es va engrescant
aquesta poca de l'any,
aquest diumenge,
per exemple,
la diada del soci Cambrils,
amb ballada sardanes inclosa,
i, sobretot,
la cosa comença a engrescar-se
una miqueta més
en el proper cap de setmana.
Comença la temporada
de plecs
a les comarques terronines,
la plec de la nou,
de Gaià,
que coincidirà,
a vegades,
doncs,
hi ha aquestes lamentables
coincidències
amb la trobada d'informadors
aquí a Tarragona,
on també hi haurà sardanes
a la tarda,
i no només parlarem
de les coses
que s'han de fer,
sinó d'alguna cosa
interessant que s'ha fet,
com la cloenda
del Campionat de Catalunya
de la passada temporada,
que es va fer al Vendrell,
passat cap de setmana,
farem un ràpid comentari
sobre com va anar,
tindrem, evidentment,
molta música al programa
i, esclar,
una nova eliminatòria
del Sardam
en la Sardana de l'any.
Anem-hi, doncs,
precisament amb això,
amb aquesta nova eliminatòria
de semifinals
de la Sardana de l'any.
I, com dèiem,
encedem una nova eliminatòria
del concurs
de la Sardana de l'any,
avui la quarta
de la fase de semifinals,
tot avançant
per l'itinerari
que ens ha de portar
a la gran final
del proper 12 de maig
al Teatre Llotge de Lleida.
Són tres sardanes més,
la primera de les quals
és
La nou mil anys d'història
de Josep Navarro
que interpreta
la cobla
Ciutat de Girona.
de l'any.
Són tres sardanes més,
la primera de les quals
de l'any.
Són tres sardanes més,
la primera de les quals
de l'any.
Són tres sardanes més,
la primera de les quals
de l'any.
de l'any.
de l'any.
de l'any.
de l'any.
i aquesta era la primera sardana
de la quarta eliminatòria
de la fase de ser i finals
de la 23a edició
de la sardana de l'any.
com sempre,
la valorització
de la Federació Sardanista
de Catalunya
i la col·laboració
d'emissores
d'arreu del país
i entre elles
Tarragona Ràdio.
Moment ara
de comprovar
quin va ser el resultat
de l'anterior eliminatòria
a més a la setmana passada.
La primera sardana era entre Calella
i Xampol
d'Isabel Medina
que va rebre 77 vots.
La segona,
anomenada
Dona Vida
que era de Joan Lluís
Moraleda
va tenir 67 vots.
I la tercera
entre Sabadell i Calella
de Maria Mercè Navarro
que va ser votada
per 235 persones
es va elegir
com a quarta finalista.
I ara passem a escoltar
la segona sardana
d'aquesta setmana
Once in your life
de l'Anna Bat
que escoltem
en interpretació
de la Cobla 11.
i la tercera
i la tercera
i la tercera
I aquesta era la segona
sardana de la quarta
semifinal de la sardana
de l'any.
Ara recordem
els sistemes de votació
per al concurs
telefonant
al contestador automàtic
del número
de telèfon
93 319 76 37
operatiu
dissabtes i diumenges
durant tot el dia
o bé per mitjà
del web
de la Federació
Sardanista de Catalunya
que permet
fer-ho els dissabtes,
diumenges
i també dilluns
tot el dia.
I la sardana
número 3 d'avui
és 6a sentit
de Lluís Alcalá
també
interpretada
per la Cobla 11.
dilluns
a
dilluns
nà
de
trait
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
25.
A dos quart de dotze del matí a Granollers la plaça de la Pulixada 65àigon curs per Colles Lliures amb la cobla a Sant Jordi Ciutat de Barcelona...
I a reserva la tarda a Seret, a la plaça dels Nou Rachs, cluenda del campionat de les colles satanistes gironines!
I cinquè aniversari de la colla Iris Catalunya Nordography actuarà una cobla formada per unir els millors interprets de cobles de Catalunya nord-sut tbt.
Això es és el que diu el programa d'actes, en definitiva, una cobla formada expressament, això amb una mena de selecció de músics,
tant d'una banda com de l'altra dels Pirineus.
I l'últim apartat de l'agenda dedicat als esbars.
Aquest dissabte, a les 9 del vespre, a Reus,
la sala de la Germania de Sant Isidre i Santa Llucia
actuarà l'esbar Rocasangna de Gelida.
Serà un espectacle inclòs dins la programació d'Espai A,
el mateix que l'actuació que aquest mateix esbar,
esbar Rocasangna de Gelida,
farà diumenge, dia 18, a les 6 de la tarda,
al Teatre de la Unió Social de Flix.
I el diumenge, dia 25, a les 12 del migdia,
al Pla del Penedès, a la plaça de la Vila,
una actuació de la 33a roda Catalònia
dels bars infantils i juvenils.
Una sèrie d'actuacions que diferents esbars van realitzant,
això fent una roda per a diferents poblacions.
En aquest cas, el Pla del Penedès,
amb l'agrupació cultural i d'en Saire Pla del Penedès,
que farà d'anfitriona,
però també amb l'esbar d'en Saire de Granollers,
l'esbar d'en Saire de Vilanova del Camí
i l'esbar d'en Saire Júquim Ruïra de Blanes,
tots ells, doncs, amb les seves seccions
infantils i juvenils.
Tornem a la música i sempre venen de gust
les sardanes d'en Pere Fontàs.
Suposo que estareu d'acord amb mi.
Són composicions fetes pensant abans que res
en els balladors, sense que això vulgui dir
deixar de banda ni molt menys el bon gust
i l'ofici propis d'un bon músic com era en Fontàs.
Tot i que no era un dels habituals
als concursos musicals, alguna vegada
hi va participar, aconseguint reconeixements
en aquest sentit. Això va passar, per exemple,
en la darrera sardana que va estrenar
Rubí com un rubí, dedicada
a aquella ciutat del Vallès Occidental,
però també guanyadora d'un accés
i del Premi Popular de la 20a edició
dels Premis Francesc Barriol de Figueres
d'ara fa 10 anys.
Escoltem-la en una interpretació
de la cobla jovenívola de Sabadell.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i parlant d'assemblees, ja que de fet aquesta és una qüestió
plenament d'actualitat en l'àmbit associatiu.
Potser el cas més destacat és el de la Federació Sardanista de Catalunya,
que inclou eleccions en canvi de president, així com la de l'obra
del Vallet Popular, les dues anunciades per aquest dissabte.
Pel que fa a la Federació, ja vam avançar que només hi ha una candidatura presentada,
que és la que encapçala Joaquim Rocabado i Aguilar.
A l'OEB de la Federació podeu trobar el seu programa
que s'estructura en aquests objectius.
Aglutinar totes les entitats, grups, colles, cobles, informadors
i col·lectius diversos del món de la sardana
que desenvolupin la seva activitat en qualsevol dels camps
que els són propis, dansa, interpretació musical,
composició, formació, organització, estudi, recerca, experimentació, etc.
Fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions.
Impulsar i coordinar les activitats del tipus col·lectiu.
Assessorar les entitats federades en tots els aspectes
i representar-les on cregui si s'escau.
Ajudar i promoure la creació de noves entitats.
Dedicar especial atenció als continguts sociològics i humanístics de la dansa.
Promoure la qualitat musical de les composicions sardanistes
i procurar-ne l'adaptació a l'evolució experimentada per la societat.
Proposar les actuacions necessàries per tal que la sardana sigui com ha estat
la dansa nacional oberta i patrimoni de tots els catalans.
Atorgar premis i distincions a persones i entitats
que s'hagin distingit per la seva tasca d'enaltiment,
de projecció i de promoció de la sardana.
Associar-se amb altres organitzacions i moviments semblants de Catalunya i de fora
i a participar activament en llurs finalitats.
A aquests objectius, amb els quals segurament tothom hi pot estar d'acord,
el programa reconeix la difícil situació que experimenta el país
i, conseqüentment, el moviment associatiu,
de manera que el sardanista no en resta al marge, precisament.
Ben significatiu és aquest paràgraf.
Diu així, el temps de viure de les subvencions s'ha acabat,
comença el temps de pensar i d'actuar.
Només amb la participació de tothom i la concentració d'esforços
podrem superar les diferents crisis que ens envolten i ha de sortir-ne reforçats.
Per tal de recuperar aquesta situació,
s'apela, doncs, a l'esforç col·lectiu de les persones i entitats vinculades al moviment sardanista.
La Junta que encapçala Joaquim Rocavado
també la formen sardanistes prou coneguts d'arreu del país,
com a vicepresident Xavier Tracerres,
com a tresorer Enric Capdevila,
com a secretari Josep Amores
i com a vocals Ruth Martínez, Joan Aranda,
Inma Pujol, Carles Santiago,
Joan Casals, Víctor Sallés,
Quim Rotllant i Jura Maria Roset
i vocals suplents Francesc Sales i Montserrat Gili.
Recordem també que l'Assemblea General Ordinària del Casal Tarragoni
resta convocada pel dilluns dia 19 a les 8 del vespre
a la Cooperativa Obrera,
la de l'Agrupament d'Esbarc d'Ensaire serà el dissabte 24 a les 5 de la tarda
al Local Social de l'Entitat a Barcelona
i la de la Unió de Colles Sardanistes serà el dissabte 31 de març a les 4 de la tarda
al Centre Cultural La Farinera del Clot a Barcelona.
No fa pas massa setmanes parlàvem dels recursos didàctics picacurs
destinats a facilitar l'ensenyament de sardanes als més petits.
Doncs ara sabem que els seus responsables,
membres del grup sardanista Montserrat de Lleida,
participaran el proper 18 de maig al Congrés Internacional
als Jocs de la Història, que tindrà lloc a Escó.
Allí hi aportaran la seva experiència d'ensenyament de la sardana
a partir d'aquest conte,
que l'últim any ha voltat per aplecs i concursos
amb l'objectiu de treure l'atenció dels dansaires més inexperts.
Bé, després un altre bloc de notícies, ara tornem a la música.
Les sardanes del compositor Josep Maria Sarracan són de les que s'han d'escoltar
amb deteniment, amb calma, procurant impregnar-se de l'esperit de l'obra.
Generalment eren, o estan, motivades i suposem inspirades per un estat d'ànim
o la dedicatòria a algú amb qui l'altor hi sent un efecte especial.
Sarracan ha treballat, a més de la composició, en diversos àmbits de la sardana,
sobretot encarats a la promoció de la seva faceta musical.
Amb la Cobra Mediterrània hi ha col·laborat des del primer dia,
per això aquesta formació li va dedicar un disc d'homenatge
amb una bona selecció de les seves sardanes.
Una d'elles és aquesta que escoltarem, que va dedicar a Jaume Vilar
i té un títol prou explícit, com si fóssiu sempre nuvis.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
i té un títol prou explícit.
Tornem-hi a les notícies
quan són les 9 i 3 minuts del vespre d'aquest divendres.
segurament d'on ser, si us escolteu el dissabte,
doncs dos quarts d'una de la tarda.
Bé, en tot cas, sapigueu que en directe,
els divendres, el vespre, Tarrona Ràdio.
Doncs bé, com deien les notícies,
i diumenge passat es va celebrar al vendrell
la festa de cloanda del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes 2011.
Una ballada al matí, un dinar de Germano
i l'acte de lliurament de premis i reconeixements
van formar el programa d'actes,
al qual hi van participar amb bon nombre
de balladors de colles, principalment.
Com és habitual, a més dels trofeus a les colles,
també es van lliurar les insígnies d'or
de l'Unió de Colles Sardanistes a balladors
amb 25 anys d'activitat en una colla,
que aquesta vegada eren 13, així com
l'insígnia dels 50 anys, que aquesta vegada
ha correspost a Mateu, Nogueres i Boer.
Igualment es van lliurar diverses plaques
a la colla Galseran, pels 25 anys
de la seva fundació, el grup Maig de Barcelona
i el grup Montserrat de Lleida,
pel foment i la participació de d'ensaires
infantils i juvenils en el campionat
individual de Sardanes Reveses,
a Carles Marini Bonet, per la seva
especial dedicació en l'àrea de
campionat de la Unió de Colles Sardanistes,
i a Salvador Margarit i Sant Martí,
per la seva especial dedicació en l'àrea
de tresoreria de la Unió de Colles Sardanistes
de Catalunya.
Tal com hem vingut anunciant, el proper diumenge
25 de març s'accelerarà a Tarragona una trobada
d'informadors sardanistes, organitzada pel Casal
Tarragoní, jornada que també serà un homenatge
a la memòria de l'Antoni Anguela,
destacat activista de la Sardana que va realitzar,
entre moltes altres, una tasca remarcable en el terreny
de la informació sardanista.
A les 10 del matí, al saló d'actes de l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol hi haurà diverses xerrades
i debat a càrrec de tres informadors sardanistes
amb experiència en diferents àmbits
i que exposaran la seva visió sobre la presència
de la Sardana als mitjans de comunicació
i de la problemàtica pròpia dels que habitualment
es dediquen a informar sobre sardanes,
ja sigui de manera professional o no.
Cada intervenció anirà a seguida d'un temps de debat
entre els assistents.
En primer lloc parlarà Jordi Lara,
escriptor i responsable del programa de televisió
de Catalunya, la Sonora,
que ha titulat la seva xerrada com
«Realment què podem fer per la Sardana
des d'una televisió nacional?»
i on s'exposarà obertament les estratègies
que ha seguit durant 17 anys i actualment,
tot i que també té previst oferir
la seva visió personal de la figura de l'Antoni Anguela.
Seguirà Albert Fontarrés,
educador social i periodista,
qui fa cinc anys va començar a informar
sobre Sardana i Cobla.
Entre el 2007 i el desembre del 2010
ho va fer a través de Sardanejant,
del Diari Segre.
El novembre del 2009 va iniciar
creuant un bloc periodístic
especialitzat en la Sardana i la Cobla.
També va ser cap de premsa
de la Federació Sardanista de Catalunya.
Ha titulat la seva participació
a la trobada com «Internet
com a sortida de l'ostracisme».
Així, amb interrogant.
Segons diu a l'antiguitat grega,
els ciutadans que es creien perillosos
per un excés d'ambició o de poder
podien ser castigats a viure apartats
durant 10 anys.
Era l'ostracisme.
I si això fos el que li ha passat
a la Sardana i a la Cobla?
Les tecnologies de la informació i la comunicació
han canviat dinàmiques socials
i han fet sorgir noves maneres
de relacionar-se i intercanviar informació.
I si trobessin vies
per sortir d'aquest ostracisme.
Això és el que diu l'Albert Fontarrés.
Finalment, també serà en Josep Pasqual,
igualment periodista i amb experiència
en diversos aspectes de la Sardana,
que centrarà la seva participació
en els mitjans escrits,
ja que és on darrerament
ni està treballant de manera prou destacada,
com ara al diari El Punt Avui
i a la revista musical catalana.
L'entrada a l'acte serà lliure.
El Casal Tarragoni ofereix la possibilitat
als acompanyants que no desitgin
assistir les xerrades i el debat
de seguir una visita guiada
pel patrimoni monumental històric de la ciutat.
Els interessats ho hauran de comunicar
abans del dia 22 de març.
Al migdia hi haurà un dinar de Germanol,
restaurant Nonada,
de l'Hotel Imperial Tàrraco,
durant el qual es realitzarà
el reconeixement a l'Antoni Anguela,
personalitzat en els seus familiars.
Posteriorment, a les 6 de la tarda,
tindrà lloc una ballada de sardanes
a la Rambla Nova a càrrec de la Cobla Cossetània.
I tornem a la música.
Normalment, al programa procurem incloure
hi ha altres músiques per a Cobla,
a més de les sardanes.
Darrerament, s'estan fent força experiències
interessants en aquest sentit.
Però ja sabem que des de fa molts anys
també s'escriuen obres de caire sinfònic
per a Cobla o arrenjament dels estils més diversos,
incloses les músiques que ballen als esbars.
Però si anem als orígens de la sardana moderna,
podem comprovar com en el repertori de les Cobles de l'època
també hi havia ballables d'aquella època,
precisament, aquells que després s'han anomenat
balls buitcentistes.
Són un gènere que de tant en tant
es tornen a treure la llum
per complementar programes de concerts
o fins i tot muntar sessions de ball
combinant-los amb danses més modernes.
Anem a escoltar un dels balls buitcentistes autèntics,
és a dir, escrits especialment per a Cobla
com a ball de moda
i per un autor important en aquest gènere,
Francesc Pèric.
També va deixar escrit a sardanes,
però sense dubte haurà passat a la història
de la música del país com a autor de ballables,
junt a altres especialistes com Josep Serra
o Antoni Agramont, per exemple.
Es tracta d'un vals anomenat Morenito,
interpretat per la Cobla Mediterrània.
Agramont, per exemple,
uluca!
Agramont, per exemple,
la
triadina
que
attrape dann
sape à
dit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Què va passar?
Alguna cosa em va passar!
Home, a veure, ara així m'agafes...
És totalment...
A traïció, eh?
Avui estic!
A traïció!
Així que...
O té pronto, què diuen?
El nostre dic, Joan Morros, com sempre...
A veure, podem discutir moltes coses, però és una persona molt activa que aconsegueix, fins i tot en temps de crisi, muntar això una cloanda amb uns actes que van quedar prou dignes, i amb presència d'autoritats, amb moltes colles...
Jo crec que tenien en compte la situació, doncs Déu n'hiro, com va anar la festa.
El que passa és que sempre hi ha marro, aquestes coses.
No ho tenia previst dir-ho, però...
Sí, home, sí, vinga.
I més si és marro, si ja dius marro, vinga.
Es va indignar, i va anunciar, això a la ballada, que el dinar de Germenó estava previst que hi hagués més de 200 persones, que per un dinar de Germenó, doncs, està prou bé.
Això ho va dir ell, i crec que sí.
Evidentment, a la ballada hi havia més gent, i després a l'acta de viure en premi se'n van afegir molts més.
Però la gent potser no es va apuntar.
El dinar, i pagant, doncs, més de 200 persones, doncs, no està mal.
Ja dic, insisteixo, tal com estan les coses.
Clar.
Però es veu que algú havia anunciat que seria una cloenda descafeinada.
Ai.
I vaig dir, doncs, que s'ho faci mirar, clar, això diu, així pels altaveus.
Pels altaveus?
Sobta una miqueta.
Ai, ai, ai.
Després vaig poder esbrinar, doncs, que és un programa ràdio que és responsabilitat d'algú que havia estat a la colla d'Ensalles del Penedès,
va amb aquelles coses que de vegades passen.
Una mica allò...
I sempre hi ha el pic aquest, no?
Sí.
Oh.
Doncs mira.
Escolta'm, i el concurs aquell, que volien fer amb tres parelles de cada...
Sí.
Què tal?
Bé?
El que passa és que no hi va haver moltes, moltes colles, que sí, al final, però, mira, va quedar prou digna.
Això es tractava de fer en Elles, on no hi hagués més d'una parella d'una colla, doncs, perquè fos realment improvisat.
Clar.
I mira, mira, sí, va ser...
Al més, fer la festa prou digna, crec jo, això sí.
Doncs ja està.
Crec que les coses, a l'hora de valorar, no s'ha de tenir en compte la situació, el context, les possibilitats i tot això.
i a vegades s'escapa la indignació, doncs, per algú que treballa, doncs, és lògic que...
Ah, que passa, és clar, sí, però així en públic, no?
I parlant d'indignació...
Ai, seguim indignats? Mare meva, va, què?
Doncs, va ser greu amb els sardanistes que l'acte d'inauguració, d'obertura de la capitalitat de Tarragona,
com a capital cultural, doncs, no hi hagués presència, d'una manera o d'altra, de la sardana.
Ai, sí.
Les entitats i les colles i les cobles, doncs, són, però, per tant, sembla que hi fessin algun paper.
El cas és que...
No, no és cultural, la sardana no és cultural.
Mira, doncs, no ho sé.
Aviam.
En cas és que...
Digo jo, no, perquè, si esclar.
Els responsables no van considerar dient qui fos, doncs, mira.
El cas és que, clar, es va publicar algun comentari, doncs, indignats amb això,
i algun va circular pel Facebook.
I a mi m'ha cridat l'atenció que els responsables de la propera capital cultural, que és Ripoll,
doncs, van córrer a contestar, en aquest cas, al cas del Tarragoni,
dient que prenem nota perquè no ens passi l'any que ve.
Perquè no ens passi, el mateix.
És a dir, veus allò de les barbes del país, no?
Bé, doncs, bé, mira.
Almenys tingui alguna utilitat.
Vinga, seguim parlant de marro.
Oh, ja vull.
Els Aplecs, també n'hi ha, sobretot en les coordinadores Aplecs,
doncs, és lògic, hi ha moltes organitzacions diferents
que s'apleguen en aquestes coordinadores per tal d'establir un calendari
de recollir subvencions, etcètera, etcètera.
Un dels temes, doncs, espinosos, que a vegades en l'organització dels Aplecs,
d'aquestes coordinadores d'Aplecs,
és quan es considera que un Aplec realment ho pot ser.
A vegades s'ajunten algunes ballades
i amb una cobla sola,
i el que podria ser això, una ballada,
doncs s'ha de considerar plec o no,
el que és d'entrar dintre les subvencions,
que és un tema delicat perquè,
de vegades, doncs, sí que s'ajunten ballades,
per exemple,
i al final el resultat,
que ara el ballador arriba a ser una plec,
pràcticament un munt de sardanes,
amb diverses cobles,
si s'alternen o no,
però, en tot cas, això és motiu de debat.
Això ho havíem detectat aquí a les comarques terrorines,
però sembla que també, més enllà,
llegim el diari de Girona,
per exemple, aquesta notícia diu,
diumenge passat,
començaran els Aplecs a les nostres comarques,
com a que Gironines, en aquest cas,
ja tenen la seva continuïtat el propi diumenge a Flaçà.
En la darrereunió de l'agrupació d'Aplecs,
sorgiren uns problemes,
segons ens ha manifestat el senyor Xavier Tercerres,
president de l'entitat.
Segons els estatuts,
aquesta entitat es considera Aplec aquell que,
com a mínim, faci dues ballades amb tres cobles en cadascun,
dos dels Aplecs.
Exacte.
Dos dels Aplecs, Figueres i Palamós,
especialment per raons organitzatives i econòmiques,
aquest any ho faran diferent,
motiu pel qual han hagut de quedar fora de l'agrupació
i sí, faran lliure Aplec,
però no entraran dins dels que de manera general està.
En definitiva,
perquè la redacció és una mica complicada aquí,
però en definitiva que hi ha Aplecs
que fan això,
és posar una coble,
després una altra, després una altra,
i diferents ballades,
i segons les normes,
això no es considera Aplec.
Ja dic que és polèmic.
I de vegades,
fixa't que ha d'haver un mínim de tres cobles,
això a les comarques i unines,
a les comarques terro-unines no és tan estricta,
perquè si no només hi hauria dos o tres Aplecs
tota la temporada.
Esperem, doncs,
que arribi el seny
i arribin a recollir altra vegada aquest Aplecs,
perquè Aplecs de Figueres i Palamós
són Aplecs importants.
I importants, i tant.
La quantitat de Aplecs.
Vinga, coses més positives.
Aquest diumenge,
una ballada de sardanes a Vilafranca,
amb la coble Raú Jove,
en principi, doncs,
no té res d'estroordinari,
però allò que havíem començat,
i havíem comentat,
millor dit,
en un anterior programa,
que s'estrenarà la nova plantilla
de la Raú Jove,
després de la renovació,
que en aquest cas,
es limita al primetible,
que recuperen un músic,
ja amb una certa experiència,
tot i que encara és jove,
que durant molts anys
va estar a la coble principal del Llobregat,
el Jordi Grifoll.
A vegades, això amb la dinàmica dels músics,
aquesta la part potser curiosa,
doncs,
no poden seguir amb una coble,
en aquest cas,
per qüestió professional i familiar,
doncs,
l'home resideix a Mora la Nova,
i aquesta coble,
bàsicament,
actua a Barcelona,
amb molts aplecs importants,
doncs,
se li feia molt cost amunt,
i va deixar,
doncs,
la principal del Llobregat.
Doncs,
ara,
amb la perspectiva de la Raú Jove,
que és més propera,
doncs,
ha decidit tornar a agafar el Tible,
i,
doncs,
això,
un bon fitxatge per la Raú Jove,
per música experimentat,
i encara amb molts anys de carrera per endavant,
i recuperar,
doncs,
aquest músic que havia quedat,
doncs,
això,
el descans,
diguem-ho.
Descans,
diguem-ho així,
d'una manera positiu per a tots.
En aquest cas,
no han hagut de recórrer a la Raú Jove,
doncs,
allò formar un músic pràcticament de zero,
no com a músic,
sinó com a músic de coble,
que és el que sovint han de fer
per mantenir el nivell de primera línia
que han aconseguit darrerament la Raú Jove.
I una altra xafraderia
que hem pogut recollir del Facebook,
doncs,
corrien darrerament uns quadres
que ens han cridat l'atenció,
perquè,
a part que són bastant realistes.
Molt.
Sí,
veiem diversos aspectes de Tarragona
que semblen,
no fotografies,
però veus que són quadres,
però amb uns detalls,
unes coses extraordinàries.
I el que ens ha cridat l'atenció
és que en diversos d'aquests quadres
surten,
sobretot,
una colla de sardanes,
la colla de Tarragona Dança.
La Tarragona Dança,
sí, sí.
Fins i tot pots identificar molts dels balladors.
És que els identifiques perfectament.
Són aquarelles del Fermí Carné,
o Carré, perdó,
ara ho dic així de memòria,
que va fer una exposició al Moll de la Costa
de fa un parell d'anys,
al mes d'abril,
març,
però aquests quadres ja hi eren.
Sí, sí.
Doncs llavors no ho vam saber-ho.
Ha sigut ara que...
110 aquarelles
que venen a ser un recorregut per Tarragona,
per diversos indrets de Tarragona,
però quina atenció
que les úniques
amb les quals les persones
tenen un protagonisme destacat...
Sí, sí, sí.
Evidentment surten paisatges,
surten persones per allí,
però en aquest cas,
en 3 o 4 d'aquestes aquarelles,
l'autèntic protagonisme
d'una colla ballant.
Sí, és a la Rambla,
amb una ballada de la Rambla.
Suposo que li va agradar l'atenció
això amb on ballar
perquè estaven assajant,
no era una exhibició
ni un concurs,
però estaven assajant
i, és a dir,
prenent-s'ho seriosament, no?
I l'estètica d'això,
que us he de dir,
doncs s'hi presta molt.
I un bon artista
que ho sàpiga apreciar,
doncs en aquest cas
ha quedat molt bé.
Macos, molt macos.
Jo n'hi he vist...
N'hi portem 3, no?
Em sembla?
Jo no sé si n'hi he vist 3 o 4, eh?
4 ja, no ho sé.
M'agraden.
3 segurs, sí, sí.
Molt macos.
I d'altres,
on s'hi veuen diversos racons de Tarragona,
monuments,
molt, molt, molt recomanable
i jo crec que seria també recomanable
que es tornes a fer una exposició
aquí a Tarragona.
I tant.
A veure si algú s'anima.
Vinga, va, torna'm a la música
i escoltarem una sardana d'un clàssic.
Ramon Serrat,
un músic nascut a Sant Joan de les Abadeses
on es va formar musicalment
i on va començar la seva carrera
per diverses poblacions d'espreies
i formacions musicals.
L'any 1913,
juntament amb Pere Mercader i Pere Arba
va fundar la Cobla Salvatana,
una formació que encara està plenament activa.
doncs, tasca d'emprenedor
que també realitzaria a Ripoll
on va ser fundador
i director de l'Orfeó de Ripoll,
director de l'Escola Municipal de Música
i de diverses corals
i també posteriorment a Terrassa
amb fluids similars.
La producció compositiva de Ramon Serrat
va ser diversa,
genera sinfònic,
música de cambra,
cançons,
música religiosa
i peces per a Cobla
amb gran quantitat de sardanes,
més de 150.
De la seva estada a Ripoll
en va resultar una opareta
entre actes
titulada El Roser de Vallfogona
que transcorre entre Vallfogona i Ripoll.
La sardana del mateix nom,
que és la que us oferim
amb la Cobla Montgrins,
glossa la dansa del Roser
que es balla a Vallfogona.
i hoven
a Bé existat
amb una bata
i de la 함께
les hemels
i de mort
i de les hemels
de grà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!